Sheherezade

"Dins la cambra en penombra, un soldà avorrit jeu,

i malda per salvar-se l'esclava condemnada.

Té per vestits, només, un cert aire de fada,

la càrrega de faules, l'arabesc de la veu.

Ella ha passat mil nits, mil nits de por i rondalla,

mirant d'entabanar-lo, penjant d'un mot la vida,

fins que una estrofa en l'aire ja mai serà finida

perquè li nega l'alba aquell que ara badalla."

Vivint a cremadent, no van arribar a mil

les nits ran de l'abisme, ni vaig ser prou amè

per retardar el badall que et va florir a la boca.

Algun vers a mig fer provant de retenir-te,

o de descriure't o, també, d'aturar el món,

mostren l'esclau il•lús, lluny de la nit tremenda

en què —feliç atzar—, per decisió teva

sonà Scheherezade de fons a la catàstrofe.

(Per a P. P.)