La lliçó de les flors

És admirable com, obstinades, les plantes

obliden les derrotes, els morts de cada hivern,

i un altre maig proclamen, en lletra de batalla,

el repte adolescent, el repte de les flors.

Perden discreció, i seny, i continència

perquè saben l'adéu proper i dolorós,

s'apressen al triomf els botons de les roses,

els clavells morenets, les estrelles del dia.

Plantant cara al destí, s'entesten a ensenyar-nos

el sexe les orquídies, el seu tens groc els lliris,

els sàtirs dels estams vers els pistils ardents,

enrenou vegetal de carn i clorofil·la.

Aprèn, doncs, any rera any, la lliçó de les flors:

indolent, mostra i vessa la nata dels teus pètals,

floreix sense sentit, assaboreix la saba,

i fingeix que la mort t'és lluny, desconeguda.

(Encàrrec de l'Ajuntament de Girona, conjuntament amb una serigrafia de l'Ignasi Esteve, en motiu de l'Exposició de flors de 1995.)