Fruita del temps

Creacions i creadors, escriptors i escrits, miralls i mentides; la literatura que s'interfereix, s'exclou i/o es complementa amb la vida: aquests són els motius que bateguen sota les narracions que integren Fruita del temps. De vegades el desplegament lingüístic es presenta sota l'aparença d'exercici d'estils, i l'autor juga, com Keats, a posar-se màscares i creure-se-les. D'altres, adopta un to despullat, sense malabarismes, per caminar damunt d'estats d'ànim que podem sentir propers, i reposar-hi. Més o menys, és com retrobar el gust vell i conegut d'una fruita i sentir-ne un matís que no sospitàvem. A d'altres relats, en canvi, hi trobem l'enveja: l'enveja dels mons de ficció, límpids i coherents, el revers admirable -com en un mirall- del desordre de les nostres existències.

Com a tast, adjunto el fitxer amb una de les narracions, la darrera, "Mirall i ombres".

Crítiques:

- Ressenya de Lluís Lucero a la Revista de Girona.

- "Ferits de guerra", de Josep M. Fonalleras a El Temps. València. Any XI, Núm. 523 (1994, 27 de juny), p. 85.