La grua escarmentada

D'ira i enyor, el coll se li alzina:

"Uns temps millors, com els gruem, les grues!

De tot el vol només en quedem dues,

i una s'ha arnat, plantada a la vitrina.

Dies llunyans, els de ma joventut;

no queda res del niu on feia estada,

és sec l'estany, la tia dissecada...

Ja n'hi ha prou, tot m'ho deixeu eixut!

Plantaré bec a tanta gosadia,

que de vostès ningú ja no se'n fia

i estimo molt el meu plomatge gris.

Temps era temps hi hagué una grua cega,

ara vull lleis que us facin anar a rega.

He obert els ulls: on són els de Greenpeace?!"

(publicada a la Revista de Girona)