Tres villancets "de negre" gironins


Tres villancets 'de negre' gironins, publicat a la Miscel·lània en honor de Josep M. Marquès. Girona: Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Pep Vila i Narcís Figueras [eds.], 2010.

Tres villancets 'de negre' gironins, publicat a la Miscel·lània en honor de Josep M. Marquès. Girona: Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Pep Vila i Narcís Figueras [eds.], 2010.

De l’àmbit de la catedral de Girona procedeixen les tres peces musicals que són objecte d’estudi musicològic i literari. Són tres villancets “de negre” que podem situar a cavall dels segles XVII i XVIII, molt representatius d’un tipus de gènere còmic nadalenc que solien interpretar les capelles musicals al final dels oficis nadalencs o per la festivitat de Reis, i ara per ara les úniques mostres gironines que coneixem. En són sempre protagonistes una colla de negres, amb un castellà estrafet que els caricaturitza, i que canten les seves facècies mentre van a adorar al Portal. El primer és “Ayo Antón, a dónde vamo” (1683), de Francesc Soler (ca. 1650-1688), mestre de capella a Girona entre 1682 i 1688. Els altres dos són anònims, inèdits i conservats en partitura manuscrita a l’Arxiu Capitular de Girona: “Sea vozé bienvenira” i “Ha sido Milchoriyo”. Es posen en connexió amb altres exemples similars i, a l’annex, s’hi adjunta la transcripció musical d’una d’elles.

Del ámbito de la catedral de Girona proceden las tres piezas musicales que son objeto de estudio musicológico y literario. Son tres villancicos "de negro" que podemos situar entre los siglos XVII y XVIII, muy representativos de un tipo de género cómico navideño que solían interpretar las capillas musicales al final de los oficios navideños o por la festividad de Reyes, y hoy por hoy las únicas muestras gerundenses que conocemos. Son siempre protagonistas un grupo de negros, con un castellano contrahecho que los caricaturiza, y que cantan sus bromas mientras van a adorar al Portal. El primero es "Ayo Antón, a dónde vamo" (1683), de Francesc Soler (ca. 1650 a 1688), maestro de capilla en Girona entre 1682 y 1688. Los otros dos son anónimos, inéditos y conservados en partitura manuscrita en el Arxiu Capitular de Girona: "Sea Vozé bienvenira" y "Ha sido Milchoriyo". Se ponen en conexión con otros ejemplos similares y, en el anexo, se adjunta la transcripción musical de una de ellas.

From the area of Girona Cathedral came three pieces of music, three villancicos "de negro" that can be placed at the turn of the seventeenth and eighteenth centuries, very representative of a type of Christmas comedy genre that the music chapels used to play at the end of the Christmas offices or the Epiphanyf, and currently the only examples we know from Girona. They are always a bunch of black actors, with a bizarre and caricaturated Spanish, and sing their jokes while they worship in fornt of the Portal. The first is "Ayo Antón, a dónde amo" (1683), by Francesc Soler (ca. 1650-1688), Kapellmeister in Girona between 1682 and 1688. The other two are anonymous, from an unpublished manuscript score preserved in the Arxiu Capitular de Girona: "Sea Vozé bienvenira" and "Ha sido Milchoriyo". They are put in connection with other similar examples and a musical transcription of one is attached at the end of the paper.

Josep Pujol.pdf