Mort a Venècia
És un taüt la gòndola que espera,
Caront llueix tricorni i antifaç,
i en el vellut marítim del domàs
es trenen el fil d'or i la ranera.
Al visitant captiu d'una quimera,
la mort i el goig, gentils, prendran pel braç;
l'adormiran parant-li un mòrbid jaç
d'arena i sol, i un déu de primavera.
Només es mou un dubte a dintre seu:
si aquella set als llavis -dolor lleu-
ve de la sal, de Tadzio o la pesta.
Malalt i tot, la fi és una gesta,
car gomboldat per Mahler sap més greu,
entre fagots i barques, dir l'adéu.
(Per a l'exposició La mirada del segle, 21 cartellistes i escriptors davant del cinema, organitzada pel Museu comarcal de la Garrotxa. El meu sonet reelaborava, junt amb el cartell de l'Ignasi, la pel·lícula Morte a Venezia de L. Visconti.)
Ignasi Esteve: Mort a Venècia (Vellut i fil d'or, 100 x 70 cm, 1995)