Goigs de les Set Punyalades
I. Quan vingueres jo no era
pas ja verge de dolor,
tenia dins la nevera
un cor mut com un glaçó.
Fel i mel es barrejaven,
el goig va arribar amb la por,
sabedor que em començaven
set punyals de passió.
II. Primer punyal fou preveure't,
el segon, sentir el calfred,
jo que no volia beure't,
tu eres la meva set.
Fugir seria debades
perquè ja en duia el fibló:
prou rebria més fiblades,
set punyals de passió.
III. Mentre et tingués patiria,
patiria si et perdés,
tant per tant, doncs, fer-ne via
si ha de venir el revés.
Fent-te mal perquè me'n fessis
aviat vingué l'agror.
(M'hi vaig fer, perquè em clavessis
set punyals de passió)
IV. Mon carrer de l'Amargura
fou trobar-te, anant a peu,
tu i una vil criatura
allà al carrer de la Creu.
Sense dret a dir ni fava,
amb el quart, la desraó,
la llista continuava:
set punyals de passió.
V. Cinquè coltell, creu i ratlla,
un altre amor que no serà
i el meu cor que se m'espatlla
sense sang per bategar.
Pel tel del present s'endinsen,
matant tota il.lusió
la carn del demà esguincen
set punyals de passió.
VI. La sisena espasa pesa
com pesa tot el que és mort:
ara em mira, adés em besa,
és plom fos cada record.
I nafrat per cada imatge,
baixava un altre graó.
Per tan poc, crudel peatge,
set punyals de passió.
VII. Després, la setena espasa
és una tristesa lleu:
saber que, com una brasa,
també el record dirà adéu.
Saber, doncs, que tot s'apaga
de les set és la pitjor,
car esborra, aquesta daga,
set punyals de passió.
VIII. El primer fou mal presagi,
fugir després, i el tercer
la batalla, amb el naufragi
se'm va clavar el quart també.
Amb cinc, els somnis s'enrunen,
sis, sentir aquella buidor
i, amb el mal de l'oblit, sumen
set punyals de passió.
(Per a l'exposició Històries del cor, del 15 de maig al 27 de setembre de 1998 al Museu d'Art de Girona. L'acompanyava, al catàleg, l'article "Corferir-se")