Carta als Reis

¿Senyor Gaspar, què voler

quan ja es té la lluna al cove,

quan al cos, massa embafat,

s'ha fos la gana del jove?

Que ens vingui de nou el gust,

senyor Melcior, altesa,

pel blau, pel sol de gener,

pel pa, per una fotesa.

No demanar gaire més

que alguna tarda ben fina

–oi, majestat Baltasar?–

on dels mals fer-ne feixina.

I de carbó, senyors Reis,

no hi tingueu la mà severa:

prou rebrem sota el teulat

alguna arruga o gotera!