Complir la penitència

Vindran els dies grisos amb nits blanques

i, avesat al teu trist viure en sordina,

de grat et floriràs als teus armaris.

Un greix civilitzat t'untarà els músculs,

com la mirra dels morts t'envoltarà,

lliuraràs noms i gaudis a les arnes.

Un dia qualsevol, potser un matí

hivernal i sensat, al carrer un riure

fosforescent i clar, vingut de lluny,

et glaçarà la sang. Però aviat

comprovaràs que no, que no és ell.

I llavors, senyor meu, la pagaràs:

Et veuré corperdut, sense saber

si et sents alleugerit, o bé el que t'omple

és una melangia inconfessable

pel riure que estimares una nit,

ahir, ja fa molt temps, d'un temps amb joies,

del temps en què escrivies sobre els riures.

Prepara't, doncs, i espera el matí fred,

quan la felicitat passi factura,

perquè tot goig marcit és dolorós

i el teu record té a punt dies de molsa.

Premi de poesia Francesc Ortiz, de Riudarenes, 1997