Una època en l'art comprèn un període històric en el qual, a partir d'un pensament estètic determinat, les diferents disciplines artístiques comparteixen unes determinades característiques. Partint de la caiguda de l'Imperi Romà i del final del Món Antic, la música ha passat pels següents corrents artístics:

Com considerar en cada època la bellesa d'una obra d'art? Què determina en cada moment què és art i què no és art?

L'estètica no és més que una part de la filosofia que ens respon aquests interrogants. En realitat són aquelles línies del pensament que ens expliquen el concepte de bellesa en l'art. Cada època històrica té la seva estètica i això marca els estils en l'art. Cada canvi d'època artística ha estat provocat per una canvi en el pensament estètic, moltes vegades acompanyat per canvis polítics, socials, econòmics i religiosos.

L'estil, doncs, és el mirall on es reflecteix del pensament estètic en l'art. Durant l'Edat Mitjana, no existia sentit de la perspectiva ni de la profunditat, en canvi, sí en el Renaixement.

En la música, l'estètica ens ha portat molts estils, és a dir, l' ús de recursos i formes d'acord amb l'estètica musical de cada època, alhora que en determina els llocs i els autors més importants. Per exemple, durant el Renaixement...: