A finals del segle XIII, la societat francesa inicia una reacció d'inconformisme amb tot el que s'avia fet culturalment fins al moment, buscant la modernitat. En la música el moviment ve guiat per un tractat escrit de 1320 aproximadament que es diu Ars Nova (NOVA MANERA DE FER ART).

A partir del segle XIV es comença a compondre molta més música profana. Amb la polifonia comença una nova manera de notació, la notació proporcional, d'on deriva l'actual. Amb el temps també es substituiran les escales de cantus firmus per les conegudes escales Guillaume de Machaut (1300-1377) va ser el músic més gran de l'època. La missa de Nôtre Dame de Machaut resumeix molts dels elements de l'Ars Nova:

1. Polifonia a 2,3 i fins a 4 veus

2. Ús de la pulsació regular, malgrat no hi hagi indicat el compàs.

3. Consolidació del pentagrama.

4. Independència de la melodia i el ritme de cada una de les veus.

5. Utilització del silenci com a element musical.

A finals del XIV i principis del XV la noblesa disposa de capelles musicals (grups de músics), on es disputaven qui era el millor. Amb aquesta tècnica prepararen l'arribada del Renaixement, ESPECIALMENT AMB LÚS DEL CANON.