El valor de la vida quotidiana
Perquè un infant estigui bé ha de tenir cobertes les seves necessitats vitals (menjar, higiene, descans...). Si no és així, pot sorgir en ell un neguit que no li permeti estar tranquil, jugar i relacionar-se amablement.
Perquè un infant estigui bé ha de tenir cobertes les seves necessitats vitals (menjar, higiene, descans...). Si no és així, pot sorgir en ell un neguit que no li permeti estar tranquil, jugar i relacionar-se amablement.
La satisfacció d'algunes d'aquestes necessitats requereixen, en més o menys mesura, la intervenció i l'acompanyament de l'educadora. Són en aquests moments on aprofitem per oferir a l'infant tota la nostra atenció: l'escoltem, li parlem, esperem la seva resposta i reaccionem a aquesta resposta. Per tant, són estones en les que s'enforteix el vincle amb ell, i s'aprofundeix en la relació afectiva. Una relació que li aportarà estabilitat emocional, seguretat i confiança.
La satisfacció d'algunes d'aquestes necessitats requereixen, en més o menys mesura, la intervenció i l'acompanyament de l'educadora. Són en aquests moments on aprofitem per oferir a l'infant tota la nostra atenció: l'escoltem, li parlem, esperem la seva resposta i reaccionem a aquesta resposta. Per tant, són estones en les que s'enforteix el vincle amb ell, i s'aprofundeix en la relació afectiva. Una relació que li aportarà estabilitat emocional, seguretat i confiança.
De la qualitat de l'experiència emocional que tingui l'infant amb l'educadora durant aquests moments dependrà la qualitat del seu temps lliure.
De la qualitat de l'experiència emocional que tingui l'infant amb l'educadora durant aquests moments dependrà la qualitat del seu temps lliure.
Les activitats quotidianes contenen una intencionalitat educativa. No es tracta només de posar un bolquer o donar de menjar, sinó de tot allò que l'infant aprèn del que se li transmet en aquests moments: afecte, indiferència, respecte, desgana, empatia...
Les activitats quotidianes contenen una intencionalitat educativa. No es tracta només de posar un bolquer o donar de menjar, sinó de tot allò que l'infant aprèn del que se li transmet en aquests moments: afecte, indiferència, respecte, desgana, empatia...
Mica en mica, amb la seva participació, respectant les seves iniciatives, l'infant anirà exercitant la seva autonomia, anirà coneixent i comprenent la realitat que l'envolta, i serà finalment capaç de sentir i buscar el seu propi benestar.
Mica en mica, amb la seva participació, respectant les seves iniciatives, l'infant anirà exercitant la seva autonomia, anirà coneixent i comprenent la realitat que l'envolta, i serà finalment capaç de sentir i buscar el seu propi benestar.
EL MOMENT DE L'ÀPAT
EL MOMENT DE L'ÀPAT
Socialment l’objectiu principal de l’àpat és alimentar-se per sobreviure. Nosaltres partim de que el moment de l’àpat és una activitat de la vida quotidiana molt vinculada a la vida afectiva de l’infant i, perquè aquest s’alimenti com cal, fa falta que aquest moment sigui de gran qualitat.
Socialment l’objectiu principal de l’àpat és alimentar-se per sobreviure. Nosaltres partim de que el moment de l’àpat és una activitat de la vida quotidiana molt vinculada a la vida afectiva de l’infant i, perquè aquest s’alimenti com cal, fa falta que aquest moment sigui de gran qualitat.
Per això, planifiquem molt bé cada detall, creant una atmosfera sense pressa, sense ànsia i tranquil·la, i acostant-nos al màxim a l’ambient de casa. Així aconseguim que l’infant tingui satisfacció i plaer mentre dina, estigui content i aprengui a viure.
Per això, planifiquem molt bé cada detall, creant una atmosfera sense pressa, sense ànsia i tranquil·la, i acostant-nos al màxim a l’ambient de casa. Així aconseguim que l’infant tingui satisfacció i plaer mentre dina, estigui content i aprengui a viure.
Dinem al jardí, i ho fem durant tot l’any, en excepció dels dies més freds i dels més calorosos, que ho fem a l’estança i/o als espais comuns.
Dinem al jardí, i ho fem durant tot l’any, en excepció dels dies més freds i dels més calorosos, que ho fem a l’estança i/o als espais comuns.
El fet de dinar a l’exterior ens permet gaudir d’una sonoritat agradable, i ens crea una sensació d’espai ampli i visualment atractiu, veient l’entorn natural que ens ofereix. També permet enriquir el diàleg que sorgeix arrel de diferents situacions de l'entorn: el soroll de la pluja, els pardals que s’acosten... Alhora, ens nodrim del contacte amb el sol i l’aire, que tants beneficis aporta a la nostra salut.
El fet de dinar a l’exterior ens permet gaudir d’una sonoritat agradable, i ens crea una sensació d’espai ampli i visualment atractiu, veient l’entorn natural que ens ofereix. També permet enriquir el diàleg que sorgeix arrel de diferents situacions de l'entorn: el soroll de la pluja, els pardals que s’acosten... Alhora, ens nodrim del contacte amb el sol i l’aire, que tants beneficis aporta a la nostra salut.
El procés de l’estona del dinar s’inicia amb la preparació de tot allò que es necessita: els carros amb els estris adequats per a cada grup d’edat, l'espai, els pitets, i les estovalles.
El procés de l’estona del dinar s’inicia amb la preparació de tot allò que es necessita: els carros amb els estris adequats per a cada grup d’edat, l'espai, els pitets, i les estovalles.
Les educadores donem el dinar als infants a la falda. Quan aquests ja són capaços de seure sols i mostren interès pel menjar i agafar la cullera, dinen de forma individual o en parella en una cadira i taules adaptades a les seves proporcions. Serà més tard, quan aquests tinguin més habilitat i domini de l’ús de la cullera, que podran compartir taula amb altres companys i companyes.
Les educadores donem el dinar als infants a la falda. Quan aquests ja són capaços de seure sols i mostren interès pel menjar i agafar la cullera, dinen de forma individual o en parella en una cadira i taules adaptades a les seves proporcions. Serà més tard, quan aquests tinguin més habilitat i domini de l’ús de la cullera, que podran compartir taula amb altres companys i companyes.
Deixem que els nens i nenes siguin actius, afavorint la seva participació i oferint-los la llibertat de menjar. L'infant té la seva cullera i nosaltres una altra. Així no se’ls obliga a esperar la nostra ajuda.
Deixem que els nens i nenes siguin actius, afavorint la seva participació i oferint-los la llibertat de menjar. L'infant té la seva cullera i nosaltres una altra. Així no se’ls obliga a esperar la nostra ajuda.
Estem atentes i observant com fa el procés de donar-se de menjar i, si en algun moment creiem convenient ajudar-lo, li demanem permís.
Estem atentes i observant com fa el procés de donar-se de menjar i, si en algun moment creiem convenient ajudar-lo, li demanem permís.
Respectem el ritme de cada infant i les seves particularitats. Deixem que toqui per descobrir què és allò que està menjant, i li donem temps perquè accepti nous gustos i textures.
Respectem el ritme de cada infant i les seves particularitats. Deixem que toqui per descobrir què és allò que està menjant, i li donem temps perquè accepti nous gustos i textures.
Quan un infant ens fa saber que no en vol més intentem interpretar el motiu i negociem amb ell, sempre amb la premissa que seguien a l’Institut Pikler-Lóczy: “Ni una cullerada de més de la que l’infant mengi amb alegria”.
Quan un infant ens fa saber que no en vol més intentem interpretar el motiu i negociem amb ell, sempre amb la premissa que seguien a l’Institut Pikler-Lóczy: “Ni una cullerada de més de la que l’infant mengi amb alegria”.
Valorem positivament la intercomunicació que sorgeix durant el dinar entre l’infant i l’educadora, i entre els propis infants. Sovint aquests expressen alguna demanda i aquesta és interpretada i atesa, donant-li una resposta adequada. El fet de rebre una atenció individualitzada fa que l'infant se senti important, respectat i estimat per l'adult.
Valorem positivament la intercomunicació que sorgeix durant el dinar entre l’infant i l’educadora, i entre els propis infants. Sovint aquests expressen alguna demanda i aquesta és interpretada i atesa, donant-li una resposta adequada. El fet de rebre una atenció individualitzada fa que l'infant se senti important, respectat i estimat per l'adult.
EL DESCANS
EL DESCANS
El descans dels infants mentre estan a l’escola és un aspecte que tenim molt en compte. Per això, els oferim espais on puguin dormir, descansar, estar tranquils i recuperar-se del desgast d’energies de la seva constant activitat.
El descans dels infants mentre estan a l’escola és un aspecte que tenim molt en compte. Per això, els oferim espais on puguin dormir, descansar, estar tranquils i recuperar-se del desgast d’energies de la seva constant activitat.
Quan més petits són els infants, sobretot durant el primer any de vida, més freqüent és la necessitat de descansar. Dins l'organització del dia preveiem aquestes necessitats i les respectem oferint la possibilitat de dormir a mig matí.
Quan més petits són els infants, sobretot durant el primer any de vida, més freqüent és la necessitat de descansar. Dins l'organització del dia preveiem aquestes necessitats i les respectem oferint la possibilitat de dormir a mig matí.
Després de dinar, els infants fan la migdiada en llitets individuals, i tenim presents les peculiaritats de cadascun d'ells a l'hora de dormir i despertar-se, els hàbits adquirits a casa, si necessita un ninot afectiu, el xumet, i/o la nostra companyia.
Després de dinar, els infants fan la migdiada en llitets individuals, i tenim presents les peculiaritats de cadascun d'ells a l'hora de dormir i despertar-se, els hàbits adquirits a casa, si necessita un ninot afectiu, el xumet, i/o la nostra companyia.
DEL CANVI DE BOLQUERS AL CONTROL D'ESFÍNTERS
DEL CANVI DE BOLQUERS AL CONTROL D'ESFÍNTERS
L'estona del canvi de bolquers és especialment organitzada i cuidada. És el moment on educadora i infant es troben a soles. Se'ls ofereix una atenció individual i de qualitat a cadascun d’ells, creant una relació íntima i personal.
L'estona del canvi de bolquers és especialment organitzada i cuidada. És el moment on educadora i infant es troben a soles. Se'ls ofereix una atenció individual i de qualitat a cadascun d’ells, creant una relació íntima i personal.
Durant aquesta estona l’educadora atén a l’infant amb una cura especial: amb delicadesa, amb un to de veu suau, buscant la seva mirada, respectant el seu moviment i el seu temps, verbalitzant les accions que es fan... Aquesta manera d’actuar fa que l’infant visqui aquest moment de manera tranquil·la, prengui consciència de sí mateix i de les seves necessitats, es creï una imatge del seu cos i anticipi les atencions que l’educadora li dedica.
Durant aquesta estona l’educadora atén a l’infant amb una cura especial: amb delicadesa, amb un to de veu suau, buscant la seva mirada, respectant el seu moviment i el seu temps, verbalitzant les accions que es fan... Aquesta manera d’actuar fa que l’infant visqui aquest moment de manera tranquil·la, prengui consciència de sí mateix i de les seves necessitats, es creï una imatge del seu cos i anticipi les atencions que l’educadora li dedica.
El canvi de bolquers el realitzem en els canviadors de les diferents estances, que han estat adaptats en funció del moment evolutiu de cada grup d’infants, permetent així que l’infant pugui moure’s lliurement i amb seguretat amb l’ajuda de les baranes.
El canvi de bolquers el realitzem en els canviadors de les diferents estances, que han estat adaptats en funció del moment evolutiu de cada grup d’infants, permetent així que l’infant pugui moure’s lliurement i amb seguretat amb l’ajuda de les baranes.
Quan l’infant és més gran, té prou estabilitat corporal, i sap mantenir-se a la gatzoneta, adeqüem un espai delimitat per una estora i amb un suport per recolzar-se. L’educadora se situa al seu nivell visual, asseguda en una banqueta.
Quan l’infant és més gran, té prou estabilitat corporal, i sap mantenir-se a la gatzoneta, adeqüem un espai delimitat per una estora i amb un suport per recolzar-se. L’educadora se situa al seu nivell visual, asseguda en una banqueta.
Arriba un moment en què l’infant vol treure's i posar-se el bolquer, i provar de seure al vàter. El control dels esfínters és un procés llarg i complex, que és influenciat per múltiples factors, d'entre els quals prenen especial rellevància l'aspecte maduratiu i el propi interès de l'infant. Aprendrà a controlar de forma natural, ja que està preparat genèticament per fer-ho, igual que seure, caminar o parlar.
Arriba un moment en què l’infant vol treure's i posar-se el bolquer, i provar de seure al vàter. El control dels esfínters és un procés llarg i complex, que és influenciat per múltiples factors, d'entre els quals prenen especial rellevància l'aspecte maduratiu i el propi interès de l'infant. Aprendrà a controlar de forma natural, ja que està preparat genèticament per fer-ho, igual que seure, caminar o parlar.