LES CARAMELLES DE CERVERA

LES CARAMELLES DE CERVERA D’AHIR I D’AVUI. 

Article publicat a la revista "La Circular del SCIC", desembre 2021.


Les caramelles són unes cançons i balls populars que es canten per Pasqua Florida. Originàriament, els caramellaires recorrien diversos masos i cases del poble o ciutat anunciant la bona nova de la resurrecció de Crist. A canvi, se’ls obsequiava amb ous, botifarres, etc. Quan passaven pels carrers de la ciutat, per tal d’arribar als balcons, es posava una cistella guarnida que era alçada amb un sistema telescòpic. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa, la primavera i la vida. 

A principis del segle XX hi havia moltes agrupacions corals a Cervera. Destacava, però, l’objectiu proposat el 1903 per Lluís Lledó, professor de l’Escola Catalana, d’organitzar l’Orfeó escolar Montserrat, ja que aquest havia de “propagar les cançons de la nostra terra y desterrar per a sempre les que vingudas de Ponent denigran un poble com el nostre”. Es composava de 30 nois de entre 9 i 15 anys i també estava dirigit pel músic Francisco Quintana. En el seu repertori hi constava «La nostra bandera», «Els tres tambors», «L’emigrant», «La filadora» o «Els segadors». 

En aquells anys destacà especialment l’Orfeó Cerverí (1914-1923), conjunt mixte de 161 veus fundat per Francesc Comorera, i que assolí una notable categoria artística i un ampli reconeixement arreu del país. 

Abans de la Guerra Civil hi havia dos grans grups corals que cantaven caramelles: el de la Joventut Republicana, de tendència republicana i d’esquerres, i el del Casal Català, de tendència més conservadora. També hi havia el Grup Lloretià Avantguardista, de la Federació de Joves Cristians, i el de la Joventut Catòlica. 

Finalitzada la guerra, l’associació anomenada Central Nacional Sindicalista Educación y Descanso, a través de la seva Masa Coral, organitzava cada any les cantades de caramelles. Amb els diners que s’havia recaptat, la Masa Coral organitzava excursions per a tots els participants.També sortia a cantar Caramelles pels carrers de Cervera la Joventut Masculina d’Acció Catòlica. Els dos grups oferien la nit del dissabte de Glòria un concert de caramelles a la plaça Major, amb cançons cantades en català, previ al recorregut de l’endemà. 

Caramelles de Cervera, 1947

A la dècada dels anys 50 Francesc Bajona, vicari de la parròquia, impulsà les caramelles d’un grup de nois aspirants de l’Acció Catòlica. L’any 1959 els directius de l’empresa Ferrocolor finançaren la creació d’una coral d’homes (Societat Coral Josep Anselm Clavé) oberta a tota la població, i dirigida inicialment pel mestre Jesús Quintana, i després per Ramon Bernaus. Als anys 60 s’afegí a les caramelles el grup dels joves del catecisme, integrat per nois i noies, i que comptava al seu capdavant, juntament amb altres membres de la parròquia, amb la figura destacada d’Antonio Puig. 

L’any 1971, a les acaballes de la dictadura franquista, es crea la Coral Infantil Nova Cervera, associació que s’incorpora d’immediat a les caramelles, iniciant aquestes un nou camí, de gairebé 50 anys, que s’allarga fins el dia d’avui. 

Caramelles de Cervera, 1971

Les Caramelles van ajudar a consolidar la Coral Infantil, especialment en els seus inicis, com a entitat cultural i popular, tot proporcionant-li una data destacada d’actuació i de difusió dels seus objectius. En els anys posteriors, la Coral Infantil ha convertit les caramelles en una de les seves cites anuals més assenyalades, mantenint la festa i fent-la créixer en la mesura que ha pogut, d’acord al pressupost atorgat des de les institucions: convidant a altres infants i persones que no formen part de l’entitat perquè s’hi puguin afegir, i també als cantaires de la resta de formacions adultes que formen part de l’Agrupació Coral de Cervera (la Coral Lacetània i la Coral Ginesta), que no han faltat mai a la cita; cantant-les amb la màxima qualitat possible, amb esforç i rigor en la seva interpretació; editant anualment un llibret amb les cançons proposades, amb un repertori variat d’estils i de nivells de dificultat, procurant que no hi faltin mai els cants de primavera, alguna sardana i fins i tot alguna de les cançons escrites especialment per a l’ocasió; o comptant amb la participació d’altres grups de cultura popular (balls de bastons, esbarts dansaires, capgrossos, grups de grallers, grups de percussió...), que n’han efectuat l’acompanyament en múltiples edicions. 

Un dia de festa, de música i cançons; un dia per gaudir del fet de cantar junts i fer-ho amb una especial diversió: cantant damunt la carreta guarnida; enlairant les ballestes de flors; repartint els caramels entre els cantaires; esmorzant de bon matí abans d’iniciar les actuacions; gaudint del so del contrabaix, de les gralles o de la rialla d’una senyora que surt al seu balcó; posant enganxines de «Bona Pasqua» tot esperant alguna moneda de col·laboració; escoltant amb atenció els números premiats al sorteig de regals de la plaça Major... Un dia ple d’anècdotes, de rialles i emocions! 

Caramelles de Cervera, 2017

Més de 100 anys de Caramelles a Cervera! La història de multitud de persones «tossudes», altruistes i especialment compromeses amb la difusió i la pervivència de la cultura popular, el cant coral i les nostres tradicions! 


De Cervera el jovent, amb el cor ple de gaubança, entona amb la seva veu cants d'amor i d'esperança. 
Cants del Crist ressuscitat, que amb llur mort ens dóna vida. Cants alegres pel veïnat, perquè n'és Pasqua florida. 
Seguidors de costums velles i de festa ben mudats, desgranem les Caramelles per les planes i els serrats. 

Fragment de la cançó «Pasqua», adaptació cerverina de la sardana «El jovent de Sant Mateu», de Josep Font i Parera 

Bibliografia:  

  • «Història gràfica de Cervera» (Centre Municipal de Cervera, 2014)  
  • «L’Orfeó Cerverí» (article de Ramon M. Xuclà, «Miscel·lània Cerverina, 3», 1985)  
  • «Orquestres cerverines durant la postguerra» (article de M. Teresa Salat, «Miscel·lània Cerverina, 22», 2013)