SIMULTANEÏTAT SONORA I ACOMPANYAMENT

Moltes vegades es dóna el cas que una cancó té sons simultanis, és a dir, que sonen a la vegada. Això s'anomena simultanietat sonora i en música abarca 3 aspectes: Textura, harmonia i obstinat harmònic.

LA TEXTURA:

Sistema d'articulació de línies melòdiques simultànies

  • MONODIA: Només hi ha una línia melòdica (també anomenada “veu”), sense cap acompanyament. També es pot anomenar monofonia. No hi ha simultaneïtat sonora.

  • POLIFONIA (AMB O SENSE IMITACIÓ): Textura per a més d'una veu simultània, formant intervals entre elles.

Polifonia amb imitació. Hi ha polirritmia.

Polifonia sense imitació. Hi ha polirritmia.

  • HOMOFONIA:Textura que consisteix en MÉS D'UNA LÍNIA MELÒDICA simultània. La relació entre elles és que formen intervals. Hi ha simultaneïtat sonora. NO hi ha polirritmia.

La música coral utilitza aquesta textura, especialment el gospel.

textures muntatge.mp4

  • MONODIA ACOMPANYADA:Textura que consisteix en una línia melòdica que es troba acompanyada d'un o més instruments, que fan acords. Hi ha simultaneïtat sonora i a més hi ha harmonia.

I això ja es pot qualificar d'acompanyament. La música moderna, en general s'articula així.

Una altra manera d'identificar els acords és que estan escrits amb lletres i xifrats. També hi ha monodia acompanyada: