El poble

LA TORRE D'EN REIG

Ja des d'un bon tros abans veiem un preciós edifici modernista del 1909 aproximadament, de color blanc i rajoles de ceràmica de color blanc i blau, es tracta de la torre d’en Reig, que va ser construïda per l'enginyer de forest, Josep Reig, nascut al poble.

Cal esmentar que al llarg del temps aquest edifici ha tingut usos molt diferents, des de torre residencial particular (la del famós pintor Ramon Reig), passant per torre de control d'aeroport en temps de la guerra civil, quarter general, després va passar quasi abandonada, fins que al voltant del 1959 la va comprar l'Ajuntament per a la seva utilització com a dependencies municipals. S'hi van traslladar les escoles i en el pis de dalt es van habilitar dues vivendes per residencia dels mestres. Avui en dia  es un edifici polivalent, on hi podem trobar l’ajuntament, l’escola, el dispensari i fins i tot l'oficina de correus. En els darrers anys s'hi han portat a terme importants obres de millora, creant unes sales de conferències, exposicions, arxiu, etc.

Enguany s'ha celebrat el centenari de la seva creació, amb l'organització d'actes diversos.

Seguint en direcció Peralada, la carretera pren el nom de carrer Josep Reig i Palau (abans Comuners de Castella). Al mig del carrer, a l'altura de la placeta del doctor Ernest Vila, trobem a la dreta el carrer de l’Empordà. Arribant a la primera meitat d'aquest carrer, trobem la plaça del doctor Narcís Heras. A la banda nord hi ha una casa notable, amb un gran portal adovellat i una finestra de doble arcuació sense columna a la part superior, a dalt de tot hi ha un rellotge de sol. I  just al davant, formant cantonada amb el carrer Pep Ventura, trobem la fleca TRIOLA, on podem degustar alguna pasta, fer un bocata, adquirir algun refresc, i fins i tot comprar el diari, unes piles, ... o el que calgui.

                                       Racó pintoresc                                                                                                       Fleca Triola

Una mica més endavant, just al davant del pàrking gratuït, veiem un magnìfic portal adovellat, pel mateix costat abans de arribar a la plaça, n'hi ha un altre de mig tapiat.

A la plaça girem a la dreta, on veiem una mica de rampa, que ens dona una vista espectacular al fons del darrera de l'església i en primer terme un modern jardí vertical que adorna la plaça del Sindicat que dona la benvinguda al Centre Cívic situat a la nostra dreta, el qual s'ha remodelat recentment de dalt a baix. Continuant  arribem a la plaça dels Hortolans, lloc principal de celebració de la Fira de l'horta i la poma de relleno. Des d'aquest punt veiem amb tot el seu esplendor el darrera del conjunt monumental, amb l'hort de l'abat a l'esquerra i a la dreta l'explanada del que havia estat l'antic cementiri. Continuem a la dreta i el carrer Sant Ferriol ens porta al de Santa Maria, que si seguim a l'esquerra ens portarà fins el davant de l'església. Aquí és on trobem el gran conjunt monumental del monestir de Santa Maria de Vilabertran, format per tres sectors diferenciats i de cronologia diversa: l’església, el claustre i el palau abacial.

A la de la plaça de l'Església trobem l'entrada a  un ampli aparcament i al davant un passeig  que ens porta fins el rentador, on segons  diu la tradició, un personatge històric va llençar un objecte des de d’alt del campanar i allà on va caure va brollar l’aigua i s'hi construí un rentador públic. Anys enrera, moltes mestresses de casa l'utilitzaven per rentar la roba, però ara practicament ha caigut en desús. Seguint el camí, contemplant la magnifica vista de la façana de l'església arribem al parc de salut i  la zona de pícnic amb frondosos arbres.

L'aqüífer de darrera el rentador alimenta “el lago”, un petit estany amb illa inclosa, envoltat de frondosos arbres que es troba al costat sud de l'esplana del devant de l'Església, tot i que no es pot visitar per estar emplaçat dins d'una finca particular. Com anècdota, cal assenyalar que aquest bonic passatge fou utilitzat per Dalí per pintar-hi algun quadre.

          Fotomontatge del projecte inicial amb dos campanars                                                                l'Església amb camp de gira-sols

L’ESGLÈSIA

L’esglèsia d’origen romànic, va ser construïda entre el 1080 i el 1100. La seva portalada dóna a la plaça de l’esglèsia i està encarada a ponent com la majoria d’esglésies romàniques. Es de planta basilical de tres naus, amb els tres absis oberts a un creuer que sobresurt dels extrems dels murs laterals de les naus. La central és coberta amb volta de canó i les laterals amb quart de cercle.

Dels dos campanars projectats, se’n bastí un de planta quadrada, esvelt, amb tres pisos d’obertures geminades i decoració llombarda. La seva imatge sobresurt i embelleix la població.

Al tester  nord del transsepte s’hi afegí al segle XIV, la capella funerària dels Rocabertí

Al segle XVIII es va construir la sagristia i la capella dels Dolors, on fins el 2008 si guardava la Vera Creu, però aquest mateix any ha sigut objecte d'una restauració a fons  i s'ha construït una nova vitrina per instal·lar-la a la capella dels Rocaberdi. Es tracta de la famosa creu processional d’orfebreria del segle XV, d’una gran riquesa i bellesa ornamental. A l’anvers hi ha la imatge de Crist i al revers l’Agnus Dei amb aurèola cruciforme. Encastats al voltant dels medallons de l’anvers de la creu hi ha catorze camafeus d’època romana.  Podem dir que és la joia del poble.

El 1295 s’hi va casar Jaume II amb Blanca d’Ajou i actualment si segueixen casant moltes parelles.

A la pilastra que hi ha entre l'absidiola de l'esquerra i l'absis principal, hi ha una petita làpida que conté part de les despulles del rei de Catalunya i Aragó: Alfons I.

                                         El claustre                                                                                     La Veracreu restaurada

EL CLAUSTRE

A migdia de l’església es construí durant el segle XII el claustre, de planta trapezoïdal, amb vuit arcs a cada costat, en els quals alternen les columnes aparellades amb pilars, llevat de la galeria oriental, on el pilar mitger va ser substituït per quatre columnes. Les galeries són cobertes amb volta de quart de cercle.

Els capitells són molt simples, amb decoració vegetal, d’estil clàssic corinti. Les bases de les columnes són de tipus califal. El claustre és voltat dels antics edificis conventuals. En formant part la sala Capitular i la Sagristia, a llevant. Sobre aquesta ala es va construir el dormitori a la fi del segle XIII. A l’ala meridional hi havia la biblioteca i l’arxiu, dependències que, com la cuina i el celler, després de la desamortització del 1835 van passar a mans particulars. És interessant la volta de creueria del celler, és dividida en dues crugies, cada una de les quals té quatre nerviacions prominents, de secció de mitja canya, sense claus de volta.

El refectori romànic va ser transformat en la capella de Sant Ferriol, segurament al segle XVI, per això es construïren les obertures renaixentistes que donen a fora de l’edifici

EL PALAU ABACIAL

El palau abacial, fou fortificat durant el mandat de l’abat Antoni Girgós. És un dels exemplars més notables de l’arquitectura civil catalana d’estil gòtic. Consta de tres cossos d’edificis rectangulars que envolten un espaiós pati interior. La façana principal dóna a la plaça del Monestir

D’aquesta façana es destaquen més del portal de gran dovellatge, i una imatge gòtica de la Mare de Déu al damunt, bastant desgastada, sis finestrals gòtics, quatre dels quals triforats, que conserven els mainells, i dos de biforats. Va ser declarat monument nacional l’any 1930.

Tot el conjunt forma part de la ruta del romànic de l'Alt Empordà.

PER VISITAR

En les dependències adjacents s'hi han instal·lat  diverses exposicions, que es van renovant periòdicament,  també s'hi pot veure un audiovisual i unes maquetes molt interessants.

GASTRONOMIA

Dins de la gastronomia i en l'apartat de postres, tot seguint el calendari, podem trobar com a típic del poble, el tortell de Reis, amb la fava i el rei. Per gener i febrer aprofitant la matança del porc, tenim les coques de greixons o llardons.

                                                      Brunyols de L'Empordà                                                                                           Carquinyolis

Ja per Setmana Santa no poden faltar els "brunyols de l’Empordà". Arribem a Sant Joan i Sant Pere, amb les coques de revetlla, amb fruita, crema, pinyons i ametlla. A l'Agost, festa major, la poma de “relleno”, abans s’en feia a cada casa, és la poma capçada o verdoncella, que se li treu un tros amb forma de con de la part de dalt i s’omple d'una pasta feta amb carquinyolis esmicolats de fleca Triola, ametlla, llimona rallada i carn picada; es passa amb farina i es fregeix el tap, tot seguit es posa a coure amb sucre torrat i aigua, pela de llimona i una branca de canyella, unes quantes hores.

Arribant a Tots Sants tenim els panellets de diferents formes i gustos. I al desembre per Nadal és obligat que el padrí regali el tortell al fillol o la fillola, n’hi ha de farcits de massapà, de crema o cabell d'àngel.

I durant tot l'any, carquinyolis, ametllats, petits triangles de pasta fullada, etc.

Totes aquestes pastes, de la millor qualitat, les podeu trobar a la fleca TRIOLA

Com a data curiosa podem dir que això de regalar el tortell per Nadal, només es fa a la zona de Figueres i alguna altre, ja que a partir de Navata o Bàscara es fa per la festa del Ram.