LA PRODUCCIÓ MUSICAL
Giorgio Moroder
Giovanni Giorgio Moroder és un productor i compositor musical italià que va innovar l'anomenada música disco, amb un gran ús de sintetitzadors en la dècada de 1970, obrint camí perquè més tard fos anomenat Techno.
Va ser el fundador de Musicland Studios (1970-1990) a Munic, que va ser la casa editora de cantants en el rang de Led Zeppelin, Queen i Elton John durant gran part de les dècades de 1980 i 1990.El 1978 va gravar "The Chase", tema de la pel·lícula "l'Exprès de mitjanit" ("Midnight Express") per la qual va obtenir l'Oscar a la millor banda sonora.Entre 1977 i 1979 va llançar l'àlbum "From Here to Eternity". El 1979 va produir el seu àlbum E = MC². Aquest disc va fer un il·lustre precedent en tecnologia: va ser el primer a gravar-se en forma digital utilitzant samplers, seqüenciadors, teclats modulars, vocoders, marcant un abans i un després en la música Techno. Si Kraftwerk experimentava amb sons electrònics sintètics, Moroder ho feia per produir música ballable.També va produir melodies disco per al grup femení The Three Degrees, a més va exercir de productor i/o compositor per a artistes com Madleen Kane, Olivia Newton-John, Melissa Manchester, Debbie Harry, Nina Hagen, Sigue Sigue Sputnik, David Bowie, etc.
A la dècada dels vuitanta, va produir música per a les bandes sonores de moltes pel·lícules, com "The Never Ending Story", "Cat People" (amb el tema central cantat per David Bowie), "American Gigolo" (el seu tema central "Call Me", compost per Moroder i Debbie Harry va ser un èxit per al grup d'aquesta, Blondie), i "Scarface", entre altres.
El 1983 la pel·lícula "Flashdance" va rebre l'Oscar a la millor cançó interpretada per la cantant nord-americana Irene Cara per la seva cançó "What a Feeling".
El 1984 va compondre la banda sonora del film "Electric Dreams", el tema homònim, cantat per Philip Oakey (líder de The Human League) va tenir cert èxit comercial. El mateix any, va produir la restauració del clàssic de cinema mut "Metropolis". Esta versió editada i modificada, incloïa l'acoloriment d'escenes i per suposat una moderna banda sonora que a més d'efectes electrònics i passatges instrumentals i sintètics creats per Moroder, comptava amb cançons originals interpretades per Jon Anderson, Bonnie Tyler, Freddie Mercury, Pat Benatar, Adam Ant, Billy Squier i Loverboy.
El 1986 la seva cançó "Take My Breath Away", tema principal del film "Top Gun" i interpretada per la banda new wave Berlín també va rebre l'Oscar a la millor cançó.També va compondre el tema "The Fight" per a la pel·lícula interpretada per Sylvester Stallone "Over the Top".Va escriure els temes oficials per als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, els Jocs Olímpics d'estiu de 1988 i la Copa del Món de Futbol de 1990.L'any 2004, Moroder va ser homenatjat al Dance Music Hall of Fame, a Nova York, pel seu excel·lent treball com a productor.
QUI ÉS PRODUCTOR MUSICAL I QUI NO HO ÉS?
En aquest article, podeu conèixer quines funcions fa el productor musical. De vegades coincideix amb el mateix músic de vegades no. Hi molts perfils de productor musical: des dels productors de les grans discogràfiques de l'època del pop-rock fins als més introduïts en la música electrònica.
ETAPES DE LA PRODUCCIÓ MUSICAL: DE LES IDEES AL DISC PUBLICAT.
COM ACABA LA PRODUCCIÓ MUSICAL?
Disc de vinil
Va ser el primer format (mecànic). No ha mort mai i torna a tenir molts adeptes.
Distribució física.
Cd compacte
És el format òptic, de més qualitat sonora , malgrat està en hores baixes pel que fa a les vendes. Distribució física.
Fitxer agregat a la xarxa (streaming)
És el format informàtic, AGREGAT pels segells discogràfic a la web per ser escoltats per streaming, gràcies a grans plataformes com Spotify, Deezer, ...Distribució virtual.
EL PROBLEMA DE LA INDÚSTRIA MUSICAL ACTUAL:
El panorama de la música actual (a partir del 2023) és força diferent al de la dècada dels 80 i 90 on els productors tenien un gran protagonisme a l'hora de portar grups a la fama.
Abans els grups eren contractats per discogràfiques on els productors feien "EL NEGOCI" (és a dir obtenir diners de la venda de discos i poder organitzar concerts). Qui més discos venia, més èxit tenia als concerts ( més entrades venia). Per això era molt important aparèixer a les llistes d'èxits de les ràdios comercials i "ser famosos" com sigui. Els beneficis obtinguts es reinvertien en gravar nous discos.
Actualment les "discogràfiques" no ho són com a tal sinó que es dediquen a ser DISTRIBUIDORS DE CONTINGUTS a INTERNET. I pujar música a internet significa poder AGREGAR CANÇONS a SPOTIFY, DEEZER, YOUTUBE MUSIC. El grups independents ja no són contractats per ningú i s'autoprodueixen els seus propis singles. Per poder-ho fer acudeixen a professionals de la música (músics de llarga carrera que ara fan de PRODUCTORS). AQUESTS SÓN ARA ELS PRODUCTORS MUSICALS, els quals compten amb amplis coneixements de la indústria, les plataformes digitals d'streaming i el marketing musical per aconseguir que els grups siguin escoltats per les plataformes digitals: Un exemple:
DADES IMPORTANTS :
Quant paga Spotify per reproducció?
Per 1 reproducció: entre 0,0033 i 0,0044 euros.
Per 1.000 reproduccions: entre 3,3 i 4,4 euros.
Per 1.000.000 de reproduccions: entre 3.300 i 4.400 euros.
Llista de les cançons més escoltades durant el 2023 a Espanya:
1.‘Playa del Inglés', de Quevedo
2. ‘Yandel 150’, de Yandel con Feid
3. 'Columbia’, de Quevedo
4. 'El Merengue’, de Marshmello con Manuel Turizo
5. ‘La Bachata’, de Manuel Turizo
6. 'Shakira: Bzrp Music Session, Vol. 53', la colaboración de Bizarrap con Shakira
7. 'Lala', de Myke Towers
8. 'Beso', de Rosalía y Rauw Alejandro
9. 'Punto G’, de Quevedo
10. ‘Nochentera’, de Vicco