Swing & LindyHop

Swing & Lindy Hop


Respecte al ball, el terme swing es refereix generalment a un grup de balls que es van desenvolupar conjuntament amb l'estil swing de la música de Jazz durant els anys 20, 30 i 40, encara que les primeres formes d'aquests balls tenen data d'anys anteriors a aquesta música.
La majoria d'aquests balls van començar a les comunitats afroamericanes. Entre les seves característiques fonamentals podem destacar la pràctica en balls socials i la improvisació, on el propòsit principal és l'expressió personal, la qual cosa fa que el ball estigui en constant canvi i desenvolupament.

El més destacat d'aquests balls és el lindy hop; és una fusió de molts balls que el van precedir i d'altres que van ser populars durant el seu desenvolupament. Està basat principalment en authentic jazz, tap, breakaway, xarleston i blues. Amb el temps, el lindy hop va evolucionar en una varietat d'estils de swing, com west coast swing, east coast swing, jive, jitterbug, boogie woogie, rock and roll, rockabilly, etc. Els historiadors, professors de balls o comerciants, amb la voluntat de diferenciar l’època, lloc, raça, estil, nivell, etc, van donar nom a tots aquest estils,però tots ells són o estan íntimament relacionats amb el lindy hop

Altres balls de swing són el shag i el balboa, l'estètica dels quals poc té a veure amb el lindy hop, ja que tenen una història diferent.


Lindy Hop


Als Estats Units, a finals dels anys 20 el jazz tradicional s'extingia i un nou estil musical, el swing, començava a imposar-se entre la població afroamericana de Nova York. Va ser a Harlem, a la Savoy Ballroom (famosíssima sala de ball de l'època), on els millors ballarins es donaven cita i anaven creant una nova forma de ballar per a aquesta nova música. Allí es ballava l'estil xarleston, incorporant-hi elements d'altres estils com el texas tommy, el Breakaway, el Black Bottom, el Big Apple, el Cakewalk, etc.


El Lindy Hop va néixer quan aquests ballarins van començar a incorporar posicions obertes intercalant-les amb les tradicionals posicions tancades. Aquesta obertura de posició és el que es coneix com “Whip” o “Swing Out”. El nom de Lindy Hop està basat en una curiosa anècdota, més o menys documentada, relacionada amb Charles Lindbergh ("Lindy"), el primer aviador que va creuar o "saltar" (hop) l'Atlàntic en un sol vol sense escales (1927). En poques paraules: en una marató de ball un periodista li va preguntar a un dels famosos ballarins de la Savoy (Shorty George) què era el que estava fent durant un moment d'improvisació, i ell li va contestar “The lindy hop” (El "salt" de Lindy).

Durant els anys 30 i 40 el lindy hop i la música swing es va estendre per tot el territori d' Estats Units i a totes les generacions i classes socials. Era l'època de les Big Bands de Benny Goodman, Count Basie, Duke Ellington, Glenn Miller, etc. També es van experimentar variacions d'estil, moltes vegades depenent no només de l'època si no de la zona o comunitats on es ballava. Així, mentre a Nova York va ser típic el "Savoy style", a partir de mitjans dels 30 a la Costa Oest es va desenvolupar més l'estil Dean Collins, que se li va dir més tard Hollywood Style o estil Los Angeles.

Durant la dècada dels 50 el swing va sofrir una altra variació amb el Rock & Roll, i a partir dels 60 el ball en parella en general va caure en desús amb el pop. És a partir dels anys 80 quan comença, pràcticament de forma simultània a Estats Units i algunes parts d'Europa, una corrent de recuperació del lindy hop i del swing en general (també dels balls de saló). Grans mestres de l'època, com Frankie Manning, van ser trets de l'oblit i van començar a transmetre els seus coneixements a les noves generacions. paral·lelament van començar a formar-se grups musicals de Neo-swing.

I ara què?

Ara seguim gaudint del Swing i del lindy hop. Qualsevol moment és bo per treure un "lloro" al carrer i posar-nos a ballar. Tu també pots formar part del swing a la província de Tarragona! Consulta al nostre apartat Associa't



Comments