Tratamiento del Insomnio con Hipnosis

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13

MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26

BARCELONA

C/ Avda Diagonal (cantonada Passeig de Gràcia)

BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)

conesa_psicologo@yahoo.es

Xavier Conesa Lapena

(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i

Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999

L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.

Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs

- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena

- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.

- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona

- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona

- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada

- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005

- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007

- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

- Publicacions

Carme Serrat Bretcha

Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

Terapeuta Sexual i Familiar

Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,

Assessora Psicològica d’escoles bressol.

Assessorament a pares

Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya

Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.

TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Nuestro centro lleva funcionando 15 años. Durante este tiempo, hemos atendido unas 2.000 personas, entre adultos y niños.

Somos un referentepara otros profesionales de la salud, médicos, psiquiatras, pediatras, ...etc.

Asimismo, disponemos del reconocimiento institucional del Ayuntamiento de nuestra ciudad por nuestra labor.

En el ambito psicológico los tratamientos que más frecuentemente abarcamos són: La depresion, la angustia, la obsesión, la fóbia, la ansiedad y los diversos tipos de dependencias.

En el ambito sexológico los aspectos en los que nos hemos especializado són aquellos relacionadas con la eyaculación precoz, la falta de erección (impotencia), la falta de deseo sexual y la anorgasmia. Así como todas aquellas disfunciones sexuales masculinas y femeninas.

En la actualidad, nuestro centro es colaborador docente de la Universidad de Barcelona (Facultad de Psicología).

Alumnos de esta Facultad realizan las prácticas obligatorias entre nosotros, implicándose en las actividades que realizamos.

Todos los servicios van dirigidos a un amplio abanico de edades y tratan problemas de diversa índole

Psicologos en Mollet

Xavier Conesa Lapena

· Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo

· Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980

· Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares

· Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)

· Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987

· Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988

· Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989

· Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990

· Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994

· Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995

· Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999

· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997

· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998

· Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC

Director del Instituto Superior de Estudios Sexologicos ISES

Carme Serrat Bretcha

· Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

· Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

· Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

· Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

· Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

· Terapeuta Sexual i Familiar

· Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

· Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

L'EFICÀCIA DELS TRACTAMENTS PSICOLÒGICS

Aquest document és el resultat de la iniciativa presa en l'Assemblea Anual de la Societat Espanyola per a l'avanç de la Psicologia Clínica i de la Salut. Segle XXI, celebrada a Toledo el 26 d'octubre de 2001. El grup de treball va abordar l'elaboració d'un document la finalitat és la de divulgar a la població general què són els tractaments psicològics i orientar- sobre les opcions disponibles. Tot això tractant de conciliar la divulgació del coneixement tècnic amb la seva adequada fonamentació. Entre els objectius plantejats a l'Assemblea hi ha el de buscar una àmplia difusió institucional en un format assequible al públic en general. El present treball pretén acostar-se a aquesta forma de divulgació com a orientació tant per a usuaris com per a professionals.

ELS TRACTAMENTS PSICOLÒGICS

Què és un tractament psicològic? Un tractament psicològic és una intervenció professional, basada en tècniques psicològiques, en un context clínic (Centre de Salut Mental, Hospital, consulta privada, associacions de persones afectades, etcètera). En ella un especialista, habitualment un psicòleg clínic, busca eliminar el sofriment d'una altra persona o ensenyar les habilitats adequades per fer front als diversos problemes de la vida quotidiana. Exemples d'això són ajudar a una persona a superar la seva depressió o reduir les seves obsessions, treballar amb una família amb conflictes entre els seus membres perquè sàpiguen comunicar-se millor, o ensenyar a un adolescent a relacionar-se amb altres companys de manera més sociable i menys agressiu. Un tractament psicològic implica, entre altres coses, escoltar amb atenció el que el pacient ha de dir i buscar quins aspectes personals, socials, familiars, etc. són responsables del problema. També suposa informar el pacient sobre com pot resoldre els problemes plantejats i utilitzar tècniques psicològiques específiques tals com, per exemple, l'entrenament en respiració o relaxació, la resolució de problemes interpersonals, el qüestionament de creences errònies, el entrenament en habilitats socials, etc. L'ús de fàrmacs no és part del tractament psicològic, encara que poden combinar ambdós tipus de teràpia quan es considera oportú. En resum, els tractaments psicològics són aplicats per psicòlegs clínics, que són els especialistes en els problemes del comportament humà i que utilitzen tècniques especialitzades d'avaluació (una entrevista, una història clínica, tests i qüestionaris, etcètera), i de tractament, l'eficàcia ha estat contrastada en diverses investigacions científiques. El tractament psicològic es pot dur a terme amb persones (una sola persona), parelles, famílies i grups. És possible combinar, segons els casos i necessitats, el format de tractament, així, pot realitzar un tractament en grup juntament amb sessions d'assistència individual. La intervenció pot durar des d'una o unes poques sessions (per exemple, en situacions de crisi o assessorament) fins a diversos anys (en el cas de la psicoanàlisi). El més freqüent és que s'estengui de 5 a 50 sessions de voltant d'1 hora i de freqüència setmanal. El nombre de sessions depèn del tipus o nombre de problemes i de la gravetat d'aquests. La forma habitual de tractament psicològic suposa un contacte personal amb el psicòleg. No obstant, també poden utilitzar mitjans complementaris per cobrir alguns aspectes del tractament: telèfon, correu o Internet (correu electrònic, videoconferència, xat). L'ús d'aquests mitjans, amb les garanties clíniques i ètiques precises, és útil quan el pacient: a) té dificultats físiques o geogràfiques per anar a la consulta del professional o el seu problema es ho impedeix (p.ex., agorafòbia o fòbia social severes), b) vol seguir la teràpia amb el mateix terapeuta, però ha de absentar-se per trasllat o altres causes, c) desitja un anonimat major o total, d) és capaç de comunicar eficaçment a través dels mitjans tècnics esmentats, e) posseeix els recursos per a gestionar els seus problemes amb el suport no presencial, f) presenta un trastorn no molt greu, g) vol simplement fer una consulta o demanar la opinió professional del psicòleg. ¿Psicòleg o psiquiatre? Quina diferència hi ha entre un psicòleg clínic i un psiquiatre? El psiquiatre es diferència del psicòleg clínic en diversos aspectes. El primer, és que el psiquiatre és un llicenciat en medicina i el psicòleg clínic és un llicenciat en psicologia. Per això, el psiquiatre considera els problemes del pacient com a resultat que alguna cosa no funciona bé en l'organisme (en el cos), i el contrari el psicòleg clínic se centra en aspectes psicològics (com influeixen en el problema les relacions i situacions socials, familiars, les emocions pròpies i dels altres, la opinió i visió personal que es té sobre els problemes, etc.). Això no vol dir que el psicòleg exclogui en el seu tractament els aspectes orgànics, o que el psiquiatre faci el mateix amb els factors psicològics. No obstant això, sí que ha de quedar clar que tots dos es diferencien en la major importància que donen al psicològic (Psicòleg clínic) o al orgànic (psiquiatre). D'acord amb això la segona diferència està en què fan tots dos professionals. El psiquiatre s'ocupa, habitualment, de diagnosticar i receptar un fàrmac, i el psicòleg clínic, juntament amb el diagnòstic, busca analitzar les dificultats específiques del pacient en el seu dia a dia i fa un pla ajustat a aquestes per superar-les. Quan és convenient o necessari un tractament psicològic?

http://www.sexologosbarcelona.galeon.com/

Un tractament psicològic s'ha d'aplicar quan es té un problema que desborda a la persona, és a dir, que li dificulta o impedeix viure de la forma desitjada o que li produeix gran malestar i patiment. Cal diferenciar entre un problema diguem natural o normal i una alteració clínicament significativa. Són molts els problemes amb què ens enfrontem en el dia a dia, (la mort d'un ésser estimat, una mala relació de parella, dificultats a la feina, contratemps en l'educació dels fills, etcètera), però, freqüentment, ens valem de nosaltres mateixos i dels ajuts que tenim (la família, els amics, els companys de treball, etcètera) per a superar-los. Sense Tanmateix, quan les dificultats són excessives-duren més del normal, són molt forts i incapacitants en el quefer diari i provoquen un malestar emocional considerable-és quan resulta necessari acudir a un tractament psicològic. Altres vegades la mateixa persona no s'adona que necessita tractament psicològic. Són els que conviuen amb ell qui s'adonen de les seves dificultats. Pot ser el cas dels nens, els ancians amb demència, o dels que no tenen consciència del problema (les psicosis) o el neguen explícitament (l'anorèxia, l' alcoholisme, el joc patològic, etc). Tipus de tractaments psicològics Els principals tractaments psicològics existents en l'actualitat són: la teràpia cognitiu-conductual (basada en la manera d'aprendre noves formes de pensar, actuar i sentir), les psicoteràpies psicoanalítiques i dinàmiques (centrades en l'estudi introspectiu de l'ésser humà), les teràpies de tall existencial-humanista (basades en gran part en la relació terapeuta-pacient) i les teràpies sistèmiques (que consideren els problemes d'una persona com l'expressió que alguna cosa funciona malament en el seu sistema familiar o de parella, el que implica fer canvis en aquest sistema). Qui són els professionals capacitats per realitzar un tractament psicològic? Legalment poden realitzar un tractament psicològic els psicòlegs i els psiquiatres. Un psiquiatre és un metge que ha completat un període de entrenament en psiquiatria en centres assistencials després d'haver realitzat la carrera de medicina. Els psiquiatres han estat entrenats en diagnòstic psiquiàtric i en l'administració de psicofàrmacs, però la seva preparació en l'aplicació de principis i tècniques psicològics és molt menor que la dels psicòlegs. Un psicòleg ha realitzat la carrera de psicologia, pel que té un major coneixement de principis i tècniques psicològiques, encara que no està capacitat per administrar psicofàrmacs. Molts psicòlegs dels que es dediquen al tractament psicològic han realitzat algun Màster o període de formació addicional un cop acabada la carrera, la qual cosa els proporciona un millor nivell de preparació. A més, alguns psicòlegs s'han especialitzat en psicologia clínica durant un període de entrenament en avaluació i tractaments psicològics en centres assistencials.

Terapia de Pareja Granollers Terapia de pareja infidelidad Terapia de Pareja psicologo de pareja Terapia de Pareja Psicologo Psicologos Consejeros Matrimoniales en Barcelona Terapia de Pareja Terrassa TERAPIA DE PARELLA - TERAPIAS DE PAREJA Terapia Pareja Badalona Terapia Pareja Barcelona Terapia Pareja Cornella Terapia Pareja El Prat Terapia Pareja Girona Terapia Pareja Hospitalet Terapia Pareja LLeida Terapia Pareja Manresa Terapia pareja Mataró TERAPIA PAREJA PSICOLOGO SEXOLOGO CONSEJERO MATRIMONIAL Terapia Pareja Reus Terapia Pareja Rubi Terapia Pareja Sabadell Terapia Pareja Sant Boi Terapia Pareja Sant Cugat Terapia Pareja Santa Coloma Terapia Pareja Tarragona Terapia Pareja Viladecans Terapia Pareja Vilanova i la Geltrú

Aquests psicòlegs posseeixen el títol d'especialista en psicologia clínica, títol de especialista del mateix grau i rang professional i legal que el de psiquiatria, i tenen per tant una millor preparació i experiència per aplicar tractaments psicològics. El psiquiatre s'ocupa, habitualment, de diagnosticar i receptar un fàrmac, i el psicòleg clínic, juntament amb el diagnòstic, busca analitzar les dificultats específiques del pacient en el seu dia a dia i fa un pla ajustat a aquestes per superar-les. Per Finalment, el psiquiatre, habitualment, s'ocupa més dels trastorns mentals greus (Psicosi, intents de suïcidi, depressions greus, etcètera), sobretot en les fases agudes, i el psicòleg clínic dels trastorns mentals en general i dels problemes d'adaptació i de les dificultats de relació. Finalment una advertència important pel que fa a la figura de psicoterapeuta. Aquesta figura no existeix com a professional de la salut. No respon a cap llicenciatura universitària, de manera que no ofereix garanties per al pacient ni cobertura legal per a la seva activitat. En conseqüència, cal alertar sobre l'intrusisme professional de persones que no estan prou preparades per dur a terme aquest tipus d'intervencions i que es diuen a si mateixes terapeutes, sense tenir una preparació adequada per a això. On s'ha de buscar un tractament psicològic? Els tractaments psicològics s'ofereixen en dos àmbits principals: els centres públics i els centres privats. Pel que fa als centres públics, destaquen els Centres de Salut Mental, a els que s'ofereixen tractaments psiquiàtrics i psicològics gratuïts. Totes les comunitats del nostre país compten amb un nombre determinat de centres públics, variable d'unes comunitats a unes altres, en els quals treballen psicòlegs clínics, psiquiatres, infermeres i treballadors socials. De tots ells, són els psicòlegs clínics els professionals que estan preparats específicament per realitzar una avaluació psicològica i aplicar els tractaments psicològics. A més, hi ha molts altres centres (associacions, principalment) que atenen problemàtiques específiques (drogoaddicció, ludopatia, etc.) en què hi ha també un psicòleg clínic que està especialitzat en aplicar els tractaments psicològics adequats per a una alteració específica. Hi ha altres centres públics que ofereixen assistència psicològica i que varien en gran mesura. Així hi ha serveis hospitalaris de Psiquiatria i serveis d'altres especialitats mèdiques (Medicina Interna, Reumatologia, Rehabilitació, Hematologia, Unitats de Dolor i de Cures palets, etc.) Que compten amb psicòlegs, encara que en una proporció molt menor que els existents en els Centres de Salut Mental. També pot trobar assistència psicològica en centres públics dependents d'ajuntaments (Centres de Salut Municipal o de Promoció de la Salut), de les comunitats autònomes i en associacions sustentades, en gran mesura, per fons públics relacionats amb l'assistència social i sanitària (Associació Espanyola contra el Càncer, per exemple, i diverses ONG). Però, on es troba el major nombre de professionals que ofereix assistència psicològica és en l'àmbit privat. En qualsevol ciutat del nostre país podem trobar multitud de consultes privades de psicologia clínica en què un professional ofereix tractaments psicològics per a diversos quadres clínics i diferents edats (adults o nens). És aquí on qui busca atenció psicològica es pot veure més desorientat. Per ajudar en la recerca es pot recórrer a persones o institucions que orientin sobre això. El Col.legi Oficial de Psicòlegs disposa d'informació sobre col.legiats que exerceixen la seva activitat en determinades zones i especialitats (http://www.cop.es). També algunes institucions independents faciliten informació pública sobre psicòlegs que han seguit programes d'especialització (per exemple, http://www.uned.es/master-terapia-de- conducta). Tots els tractaments psicològics són eficaços? Quan un pren un medicament confia que la seva eficàcia hagi estat sotmesa científicament a prova. Igual que qualsevol fàrmac, un tractament psicològic ha de passar unes proves i controls científics per saber si és més eficaç que no fer res o d'utilitzar un altre tractament que en principi és menys o gens eficaç. De la mateixa manera que no hauríem de prendre un fàrmac d'eficàcia no demostrada, tampoc hauríem de seguir un tractament psicològic que no se sap si funciona, almenys quan hi ha tractaments alternatius d'eficàcia demostrada. Alguns professionals es basen en la seva experiència per afirmar que els seus tractaments funcionen-igual que fan els que imposen les seves mans, llegeixen les cartes del Tarot o executen estranys rituals-, però l'experiència no sotmesa a prova s'ha mostrat enganyosa en múltiples ocasions i existeixen mètodes més fiables per saber si un tractament funciona o no. No tots els tipus de tractaments psicològics han estat sotmesos convenientment a prova. El més investigat, fins ara, ha estat el cognitiu-conductual. D'aquest enfocament s'han derivat tractaments eficaços per una diversitat de problemes: trastorns d'ansietat, depressió major, disfuncions sexuals, problemes de parella, trastorns d'alimentació, drogodependències, trastorns de conducta en la infància, control d'esfínters i, en combinació amb intervencions mèdiques, esquizofrènia, dolor i trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat. Les teràpies psicoanalítiques, psicodinàmiques, existencials / humanistes i sistèmiques no han estat investigades prou fins ara, pel que no es pot afirmar si són eficaces o no. Les escasses dades disponibles indiquen l'eficàcia o possible eficàcia de la teràpia interpersonal (una intervenció eclèctica de tipus psicodinàmic i cognitiu- conductual que pretén resoldre els problemes interpersonals) per a la depressió, bulímia i sobreingesta compulsiva, i de la teràpia psicodinàmica breu per a la depressió i la dependència d'opiacis. En resum, conèixer quins tractaments psicològics concrets són més efectius per al problema que ens afecta és fonamental. D'això depèn, en gran mesura, l'èxit de la intervenció que es va a rebre. En els darrers anys s'han dut a terme nombroses investigacions dirigides a avaluar l'eficàcia de cada tractament específic per als principals problemes psicopatològics. En general, els tractaments psicològics més efectius tenen objectius clars, estan centrats en la solució de problemes immediats, són més aviat de curta durada (de 2 a 6 mesos, encara que és major en problemes greus o quan hi ha diversos problemes) i produeixen una millora després de les 8-10 primeres sessions. Si un tractament no té uns objectius clars, es dilata en el temps i no s'obtenen resultats apreciables (Si més no parcials) en un període de temps raonable, es pot desconfiar de la seva eficàcia.

AVALUACIÓ DE L'EFICÀCIA DELS TRACTAMENTS

En general les persones que han utilitzat tractaments psicològics opinen que aquests són útils i beneficiosos, i estan contents amb els beneficis obtinguts. Per exemple, en l'estudi a gran escala realitzat als EUA pel Consumer Reports sobre l'eficàcia de la teràpia psicològica en la pràctica clínica real, el 54% considerava que la teràpia psicològica els havia ajudat molt i el 36%, que els havia ajudat alguna cosa. Una cosa similar passa a Espanya, en l'enquesta de Berenguer i Quintanilla el 1994, les persones enquestades consideren que la intervenció del psicòleg els ha estat útil i eficaç: estan satisfets amb el treball del psicòleg (4,72, sobre 6); aconsellarien a altres persones els seus serveis (4'93, sobre 6), consideren que el tractament va ser eficaç (4'78, sobre 6) i, el que és més important, solucionar el motiu de la seva consulta (4'59, sobre 6). Però encara que aquestes opinions són molt importants, no és suficient, cal una avaluació científica de cada tractament per establir la seva eficàcia o el seu valor real. Com saber si un tractament psicològic és eficaç? El concepte d'eficàcia terapèutica és complex. Es tenen en compte diversos aspectes: què símptomes milloren i en quina mesura, quant triga a aparèixer la millora, grau en què aquesta es manté, canvis aconseguits en el funcionament social i laboral i qualitat de vida, quin percentatge de persones no accepten el tractament i / o l'abandonen un cop iniciat, etc. Determinar que un tractament és eficaç és una tasca de la comunitat científica (Investigació i universitat) i de la comunitat professional d'un camp de treball (El "Col.legi Oficial de Psicòlegs", i societats professionals de psicologia clínica). La comunitat científica no es restringeix a un país, no coneix fronteres. Molts els tractaments psicològics, així com l'avaluació de la seva eficàcia, han estat desenvolupats per científics i professionals d'altres països, però, sigui quina sigui la seva origen, el punt clau és que s'hagi demostrat científicament la seva eficàcia i així ho reconeguin les societats científiques i professionals de psicologia.