Terapia Pareja Santa Coloma

PSICOLOGIA, SEXOLOGIA, TERAPIA DE PARELLA

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13

MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26

BARCELONA

C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia

BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)

conesa_psicologo@yahoo.es

Xavier Conesa Lapena

(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i

Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999

L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.

Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs

- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena

- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.

- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona

- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona

- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada

- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005

- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007

- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

- Publicacions

Carme Serrat Bretcha

Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

Terapeuta Sexual i Familiar

Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,

Assessora Psicològica d’escoles bressol.

Assessorament a pares

Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya

Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.

TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

El nostre centre porta funcionant 15 anys. Durant aquest temps, hem atès unes 2.000 persones, entre adults i nens.

Som un referent per a altres professionals de la salut, metges, psiquiatres, pediatres, ... etc.

Així mateix, disposem del reconeixement institucional de l'Ajuntament de la nostra ciutat per la nostra tasca.

En l'àmbit psicològic dels tractaments que més freqüentment abastem són: La depressió, l'angoixa, l'obsessió, la fòbia, l'ansietat i els diversos tipus de dependències.

En l'àmbit sexològic els aspectes en què ens hem especialitzat són aquells relacionades amb la ejaculació precoç , la manca d'erecció (impotència), la manca de desig sexual i la anorgàsmia. Així com totes aquelles disfuncions sexuals masculines i femenines.

En l'actualitat, el nostre centre és col.laborador docent de la Universitat de Barcelona (Facultat de Psicologia ).

Alumnes d'aquesta Facultat realitzen les pràctiques obligatòries entre nosaltres, implicant-se en les activitats que realitzem.

Tots els serveis van dirigits a un ampli ventall d'edats i tracten problemes de diversa índole

© Xavier Conesa 2005. Reservats tots els drets. Nota legal

StatCounter - Free Web Tracker and Counter

visites

Xavier Conesa Lapena

· Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo

· Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980

· Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares

· Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)

· Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987

· Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988

· Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989

· Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990

· Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994

· Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995

· Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999

· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997

· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998

· Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC

Director del Instituto Superior de Estudios Sexologicos ISES

Carme Serrat Bretcha

· Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

· Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

· Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

· Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

· Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

· Terapeuta Sexual i Familiar

· Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

· Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

El poder masculí en la parella "moderna" -

Luis Bonino

1

Aquest article està dedicat especialment als homes que estan

intentant revisar, rebel · lar i denunciar els codis masclistes en els

que van ser entrenats i que s'estan esforçant per aconseguir igualtat

amb les dones. Pretén ser una crida a seguir aprofundint en la

reflexió i autocrítica sobre els propis comportaments, aplaudint

els propis assoliments en el camí cap a la igualtat, però sense oblidar que

queda encara molt per recórrer. És una aportació realitzat des de la

convicció que els homes no hem ancorar-nos en el ja aconseguit

ni sobrevalorar, que al costat dels nostres desitjos de canvi també hi ha

resistències, que l'autocomplaença és mala consellera, que és

cal veure els no-canvis que hi ha dins del procés de canvi.

I que la igualtat real només és possible si els homes detectem i

desactivem tots els obstacles i resistències-grans i petits,

propis i socials, quotidians o no-que s'oposen a ella

Què pensem quan veiem a aquest home que es diu "progre", eludir o

esquivar amb justificacions seu quefer a la llar? I d'aquest "tio maco", que diu que

pot fer poques coses a casa perquè arriba tard i cansat de la feina, però que té

temps per seure dues hores davant l'ordinador? I quan escoltem el que diu

que és molt company perquè "ajuda" en tot a la seva parella?. O què sentim davant el

que, quan la seva parella li reclama una mica just, es queixa del "estil" que ella empra

desqualificant així aquest reclam?. I què opinem del que comenta que ell no és

masclista perquè gaudeix banyant, preparant el menjar i jugant amb la seva nena?. O,

d'aquest altre que es diu d'esquerres però s'enfada silenciosament si la seva parella li demana

consell i després ella fa alguna cosa diferent al que aconsellat?.

Si som homes progressistes, és probable que alguns pensem que més de

un d'aquests exemples ens mostren actituds una mica masclistes, però que no tenen

massa importància. Altres disculparíamos als homes que tenen aquestes actituds,

perquè encara que no siguin correctes són traces del masclisme "que un no es pot treure de

sobre de sobte ". Si som prou autocrítics, pot ser que tinguem un cert

càrrec de consciència al veure'ns reflectits, encara que immediatament podríem dir que

no permeten veure les coses bones que si fem els homes. Si fóssim

1

Luis Bonino. Psicoterapeuta i Director del Centre d'Estudis de la Condició Masculina, de Madrid.

www.luisbonino.com luisbonino@luisbonino.com

89

Page 2

conservadors, probablement ni prenguéssim en compte la proposta de reflexionar sobre

el que els homes fan, ja farts dels qüestionaments de les dones al nostre

manera de ser.

Però, si fóssim dones la nostra resposta seria diferent. Segurament

pensaríem: "la veritat que aquestes actituds les patim tots els dies, però quina anem

a fer!. Potser no tindríem clar perquè ell es comporta així, però si fos nostra

parella ho portaríem malament i, alguna cosa li reprocharíamos. Però també ens reprocharíamos

culpabilizándonos després de preguntar-nos si és tan bon home, per què queixar-se o

enutjar?. I les nostres relacions properes Què dirien si ens queixem del que ells

fan?. Segurament ens retraurien a nosaltres la nostra actitud reactiva i no el

comportament d'ells: "no sé per que t'enfades per aquesta tonteria"!. o "no saps el

home que tens al costat, t'ho envejo, no sé de què et queixes! ". Llavors segurament

ens qüestionaríem més encara: ¿Com és possible, si aquestes actituds són definides per gairebé

tots (i per mi mateixa) com "petiteses ens irritin tant-a mi com a altres

dones-, afecten la nostra tranquil · litat, ens sobrecarreguin tant, ens facin sentir

menystingudes o impotents per canviar la situació, ens portin a aïllar-nos de la nostra

parella o ens deprimeixin?. Serem les dones molt sensibles, exigents, poc

compressives, irritables, no conformes amb res, ressentides, perfeccionistes, molt

feministes, o poc agraïdes amb els homes bons amb els que estem en parella?.

O està passant alguna cosa més, que no és responsabilitat femenina?. ¿Els homes tindran

alguna cosa a veure en tot això?

Les estratègies masculines per mantenir-se "per dalt" de les

dones.

Els exemples comentats, ens mostren actituds masculines molt freqüents en

la quotidianitat de les parelles heterosexuals. Són comportaments que realitzen

homes que han abandonat el masclisme pur i dur de la generació que els

precedia, que se senten igualitaris i que ho són en molts aspectes de la vida, que no

són dominants, però que, com a part del que encara no han pogut o volgut canviar,

aconsegueixen que la dona amb qui estan se sotmeti a les propostes que ell, per activa o per

passiva, imposa la relació. Les dones podran acceptar, suportar o rebutjar aquestes

actituds, avaluar-les com injustes o ignorar-les, però no per això estan lliures de ser

afectades, física o mentalment, encara que no es donin compte en el moment.

Els clients que han estudiat els mecanismes que fan servir els que tenen poder sobre les

altres persones, ens han ensenyat que un dels més importants per mantenir-se en

ell i seguir imposant, és opacar, ocultar, fer un pacte de silenci entre poderosos i

guardar en secret les maneres en que retenen aquest poder, amb tot el que l'acompanya

(Prestigi, superioritat en les escala social, èxit, etc.). Això és així tant en les grans

corporacions (el tema del diner negre, pel qual es canalitzen negocis i influències

és un exemple d'això), com en les relacions entre dones i homes. Si volem que

les relacions de poder es transformin en relacions de paritat es fa imprescindible

visibilitzar aquests mecanismes de opacamiento, desemmascarar l'ocult, aconseguir

transparència i desvetllar els secrets que permeten mantenir les jerarquies. Aquest article

90

Page 3

procurarà contribuir a aquest objectiu, enfocant l'àmbit de les relacions de parella

heterosexual.

Per a aquest propòsit ens seran de gran ajuda algunes de les conclusions a les

que van arribar Maurice Godelier i Pierre Bourdieu-dos prestigiosos sociòlegs

francesos-després d'investigar en els 80 a dos pobles "primitius", els baruya en

Oceania i els berbers a Àfrica. Intentant entendre diversos aspectes de la

dominació masculina cap a les dones ells han tirat llum sobre com s'exerceix en el

quotidià tal dominació, així com els seus efectes en les dones. Les seves conclusions són

molt útils per comprendre el que està en joc en els exemples quotidians amb què

iniciem aquest article, i que representen clarament maneres masculins habituals i

ocults de situar-se "per dalt" de les dones en les relacions de parella.

Godelier i Bourdieu van posar l'accent a estudiar el predomini social

masculí i les formes en què els homes s'asseguren el prestigi i la superioritat

sobre les dones, perpetuant les normes de l'organització social de dominació

masculina, generadora d'aquesta superioritat.

Godelier, estudiant al poble baruya, es va interessar en deconstruir els "com" de

la dominació, que va anomenar "la maquinària de la dominació". Ell va assenyalar com un

els elements bàsics d'aquesta maquinària als ritus d'iniciació, cerimònies molt

estudiades per l'antropologia definint-los com cerimònies de pas, a través dels

quals els homes fan un examen de masculinitat. La novetat de les idees de

aquest sociòleg és que va definir aquests ritus com un punt culminant d'un procés de

entrenament específic que dura tota la vida masculina al que altres autors han

anomenat "l'educació per al privilegi" que, diu Godelier, segueix encara avui

impartint. Ell ens descobreix com en tot aquest procés, els homes adquireixen -

transmesos per altres homes en espais i activitats definits com sol

masculins-, un codi de funcionament vital per a l'autonomia i el poder, amb

estímuls i habilitats específiques per accedir al poder personal i, especialment,

per mantenir el poder de domini sobre les dones i saber retenir-lo. Els ritus i la

educació que suposen, exclouen les dones i les aparten de l'accés a l'aprenentatge

vital per a l'assoliment de l'autonomia i el poder i l'apartar se'ls amaguen les claus de

aquest aprenentatge, i també-i això és important per al tema que ens ocupa-se'ls

amaga el coneixement de les estratègies que s'utilitzen per aconseguir aquest apartament, i

que són eficaços en tant ocultes.

Un dels interessants exemples d'exclusió femenina entre els baruya era la

apropiació masculina de la música, recurs que per a ells atorgava gran poder perquè

era considerat el mitjà per excel · lència que permetia la connexió directa amb els déus

i l'intercanvi amb els altres pobles (avui diríem que aquesta apropiació és masclisme

pur i dur). Per assegurar aquesta exclusió mantenien en secret per les dones les

claus per a l'aprenentatge musical inclòs l'ús d'instruments, i així els impedien

tant la utilització del recurs, com la connexió i intercanvis que permetia.

Quedaven així condemnades a la dependència cap als homes per relacionar-se amb els

déus i els altres estrangers.

L'efectivitat d'aquesta apropiació estava donada en gran part perquè no

realitzava per la força, sinó a través de diferents estratègies manipulatives més o

91

Page 4

menys ocultes o naturalitzades que s'utilitzaven quotidianament i que aconseguien que si es

rebel · len davant el mandat masculí les dones s'anul · lessin, coartessen, convencessin,

culpabilizaran, desanimessin, inhibeixen la seva rebel · lia (avui diríem a aquestes estratègies

masclisme subtil). La majoria d'aquestes estratègies estaven basades en reafirmar els mites

ancestrals que legitimaven la superioritat masculina, i amb la seva utilització, l'exclusió

es consolidava sense rebel · lia femenina.

Godelier va cridar "els secrets del poderós" al conjunt de ocultacions que

estudiar com a part integral de l'educació masculina. Ell suggereix que aquests secrets-que

al mantenir bloquegen i boicotegen l'accés femení a la igualtat-, no circulen només

entre els baruya, sinó que són components de les societats en què els homes tot

tenen el poder (inclosa la nostra societat occidental "desenvolupada). Conclou amb la

idea que la ruptura d'aquests secrets, la disminució de l'eficàcia de les ocultes

maniobres per apropiar-se del poder i retenir, i la lliure disponibilitat dels recursos

i habilitats ocultats, afavoriria la producció d'una important fissura a la

"Maquinària de la dominació masculina". Els homes perdrien el monopoli de les

eines per obtenir i retenir poder personal i de domini, però també donaria

lliure accés a les dones a aquestes eines, de manera que el joc democràtic podria

desenvolupar realment en disposar tots dos, dones i homes dels mateixos recursos i

legitimitat

Bourdieu, per altra banda, ha mostrat través dels seus estudis sobre el poble

berber com, l'entrenament per arribar a ser un "home com cal" (que

inclou ser superior a les dones), va consolidant una manera masculí de situar-se en

jerarquia amb les dones i una manera de percebre-"des de dalt", similar al d'altres

grups dominants. Una "mirada del dominant" deia Bourdieu (com la del senyor

feudal des del seu castell o com la de qui està a la sala VIP dels aeroports), que

segueix encara avui tan incorporada com a hàbit masculí que no es percep com a tal,

sinó com la manera "normal" de veure - important també això per al tema d'aquest

article-. Aquesta mirada naturalitza i amaga la jerarquia de gènere, afavoreix no veure les

necessitats de les dones (ja que a qui està "per sota" es veu menys), i permet

evadir-se de la responsabilitat pels efectes que sobre elles té la pròpia conducta

dominant exerceix sobre atribuint aquests efectes a la "naturalesa" o la "debilitat" de

elles. La possibilitat de transformació de les jerarquies té com a prerequisit

desnaturalitzar el naturalitzat, qüestionar la naturalitat masculina de posar-se per dalt.

També Bourdieu se suma s'afegeix a les idees de Godelier quant als ritus de

iniciació, destacant el seu caràcter de ritus de de "institucionalització", d'accés al

"Club" masculí al que les dones no poden entrar.

Ha Malgrat que els baruya i els berber semblen molt allunyats de nosaltres, els

homes actuals, progressistes, democràtics, igualitaris, no ens diferenciem-com

conclouen Godelier i Bourdieu-, massa d'ells quant a la nostra manera de

percebre des de dalt a les dones, mantenir-en clau actual - els "secrets del

poderós "i monopolitzar la utilització - del codi per a l'autonomia i el poder.

És cert que el masclisme pur i dur ja no es porta. Ja no es pot tan

fàcilment utilitzar obertament el "codi del poderós", les seves claus i els seus trucs

secrets per faciliten l'estar per dalt, sense ser titllat de masclista. Però això no

implica que els homes reneguin totalment d'estar en aquesta posició ni que deixin de

92

Page 5

naturalitzar la seva posició de privilegi social. Els comportaments masculins que tenen

per objectiu l'exclusió de la dona del terreny del poder i del dret a l'autonomia

no han desaparegut, sinó que s'han modificat per aconseguir els mateixos efectes. A

menys en l'Occident democràtic ja no s'exclou explícitament a les dones del

regne dels que tenen dret a ser persona i no objecte, sinó que es ho fa d'una

manera subtil i ocult (fins i tot per als homes mateixos) a través de diferents trucs

secrets per mantenir-se per dalt, apresos-com els baruya-en el procés de

"Fer-se home"