Terapia Pareja Santa Coloma
PSICOLOGIA, SEXOLOGIA, TERAPIA DE PARELLA
Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa_psicologo@yahoo.es
Xavier Conesa Lapena
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia
Carme Serrat Bretcha
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS
TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT
Tractament de la Depressió (VIDEO)
http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
Així mateix, disposem del reconeixement institucional de l'Ajuntament de la nostra ciutat per la nostra tasca.
En l'àmbit psicològic dels tractaments que més freqüentment abastem són: La depressió, l'angoixa, l'obsessió, la fòbia, l'ansietat i els diversos tipus de dependències.
En l'àmbit sexològic els aspectes en què ens hem especialitzat són aquells relacionades amb la ejaculació precoç , la manca d'erecció (impotència), la manca de desig sexual i la anorgàsmia. Així com totes aquelles disfuncions sexuals masculines i femenines.
En l'actualitat, el nostre centre és col.laborador docent de la Universitat de Barcelona (Facultat de Psicologia ).
Alumnes d'aquesta Facultat realitzen les pràctiques obligatòries entre nosaltres, implicant-se en les activitats que realitzem.
Tots els serveis van dirigits a un ampli ventall d'edats i tracten problemes de diversa índole
Xavier Conesa Lapena
· Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo
· Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980
· Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares
· Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)
· Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987
· Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988
· Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989
· Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990
· Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994
· Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995
· Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999
· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997
· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998
· Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC
Director del Instituto Superior de Estudios Sexologicos ISES
Carme Serrat Bretcha
· Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
· Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
· Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
· Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
· Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
· Terapeuta Sexual i Familiar
· Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
· Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
El poder masculí en la parella "moderna" -
Luis Bonino
1
Aquest article està dedicat especialment als homes que estan
intentant revisar, rebel · lar i denunciar els codis masclistes en els
que van ser entrenats i que s'estan esforçant per aconseguir igualtat
amb les dones. Pretén ser una crida a seguir aprofundint en la
reflexió i autocrítica sobre els propis comportaments, aplaudint
els propis assoliments en el camí cap a la igualtat, però sense oblidar que
queda encara molt per recórrer. És una aportació realitzat des de la
convicció que els homes no hem ancorar-nos en el ja aconseguit
ni sobrevalorar, que al costat dels nostres desitjos de canvi també hi ha
resistències, que l'autocomplaença és mala consellera, que és
cal veure els no-canvis que hi ha dins del procés de canvi.
I que la igualtat real només és possible si els homes detectem i
desactivem tots els obstacles i resistències-grans i petits,
propis i socials, quotidians o no-que s'oposen a ella
Què pensem quan veiem a aquest home que es diu "progre", eludir o
esquivar amb justificacions seu quefer a la llar? I d'aquest "tio maco", que diu que
pot fer poques coses a casa perquè arriba tard i cansat de la feina, però que té
temps per seure dues hores davant l'ordinador? I quan escoltem el que diu
que és molt company perquè "ajuda" en tot a la seva parella?. O què sentim davant el
que, quan la seva parella li reclama una mica just, es queixa del "estil" que ella empra
desqualificant així aquest reclam?. I què opinem del que comenta que ell no és
masclista perquè gaudeix banyant, preparant el menjar i jugant amb la seva nena?. O,
d'aquest altre que es diu d'esquerres però s'enfada silenciosament si la seva parella li demana
consell i després ella fa alguna cosa diferent al que aconsellat?.
Si som homes progressistes, és probable que alguns pensem que més de
un d'aquests exemples ens mostren actituds una mica masclistes, però que no tenen
massa importància. Altres disculparíamos als homes que tenen aquestes actituds,
perquè encara que no siguin correctes són traces del masclisme "que un no es pot treure de
sobre de sobte ". Si som prou autocrítics, pot ser que tinguem un cert
càrrec de consciència al veure'ns reflectits, encara que immediatament podríem dir que
no permeten veure les coses bones que si fem els homes. Si fóssim
1
Luis Bonino. Psicoterapeuta i Director del Centre d'Estudis de la Condició Masculina, de Madrid.
www.luisbonino.com luisbonino@luisbonino.com
89
Page 2
conservadors, probablement ni prenguéssim en compte la proposta de reflexionar sobre
el que els homes fan, ja farts dels qüestionaments de les dones al nostre
manera de ser.
Però, si fóssim dones la nostra resposta seria diferent. Segurament
pensaríem: "la veritat que aquestes actituds les patim tots els dies, però quina anem
a fer!. Potser no tindríem clar perquè ell es comporta així, però si fos nostra
parella ho portaríem malament i, alguna cosa li reprocharíamos. Però també ens reprocharíamos
culpabilizándonos després de preguntar-nos si és tan bon home, per què queixar-se o
enutjar?. I les nostres relacions properes Què dirien si ens queixem del que ells
fan?. Segurament ens retraurien a nosaltres la nostra actitud reactiva i no el
comportament d'ells: "no sé per que t'enfades per aquesta tonteria"!. o "no saps el
home que tens al costat, t'ho envejo, no sé de què et queixes! ". Llavors segurament
ens qüestionaríem més encara: ¿Com és possible, si aquestes actituds són definides per gairebé
tots (i per mi mateixa) com "petiteses ens irritin tant-a mi com a altres
dones-, afecten la nostra tranquil · litat, ens sobrecarreguin tant, ens facin sentir
menystingudes o impotents per canviar la situació, ens portin a aïllar-nos de la nostra
parella o ens deprimeixin?. Serem les dones molt sensibles, exigents, poc
compressives, irritables, no conformes amb res, ressentides, perfeccionistes, molt
feministes, o poc agraïdes amb els homes bons amb els que estem en parella?.
O està passant alguna cosa més, que no és responsabilitat femenina?. ¿Els homes tindran
alguna cosa a veure en tot això?
Les estratègies masculines per mantenir-se "per dalt" de les
dones.
Els exemples comentats, ens mostren actituds masculines molt freqüents en
la quotidianitat de les parelles heterosexuals. Són comportaments que realitzen
homes que han abandonat el masclisme pur i dur de la generació que els
precedia, que se senten igualitaris i que ho són en molts aspectes de la vida, que no
són dominants, però que, com a part del que encara no han pogut o volgut canviar,
aconsegueixen que la dona amb qui estan se sotmeti a les propostes que ell, per activa o per
passiva, imposa la relació. Les dones podran acceptar, suportar o rebutjar aquestes
actituds, avaluar-les com injustes o ignorar-les, però no per això estan lliures de ser
afectades, física o mentalment, encara que no es donin compte en el moment.
Els clients que han estudiat els mecanismes que fan servir els que tenen poder sobre les
altres persones, ens han ensenyat que un dels més importants per mantenir-se en
ell i seguir imposant, és opacar, ocultar, fer un pacte de silenci entre poderosos i
guardar en secret les maneres en que retenen aquest poder, amb tot el que l'acompanya
(Prestigi, superioritat en les escala social, èxit, etc.). Això és així tant en les grans
corporacions (el tema del diner negre, pel qual es canalitzen negocis i influències
és un exemple d'això), com en les relacions entre dones i homes. Si volem que
les relacions de poder es transformin en relacions de paritat es fa imprescindible
visibilitzar aquests mecanismes de opacamiento, desemmascarar l'ocult, aconseguir
transparència i desvetllar els secrets que permeten mantenir les jerarquies. Aquest article
90
Page 3
procurarà contribuir a aquest objectiu, enfocant l'àmbit de les relacions de parella
heterosexual.
Per a aquest propòsit ens seran de gran ajuda algunes de les conclusions a les
que van arribar Maurice Godelier i Pierre Bourdieu-dos prestigiosos sociòlegs
francesos-després d'investigar en els 80 a dos pobles "primitius", els baruya en
Oceania i els berbers a Àfrica. Intentant entendre diversos aspectes de la
dominació masculina cap a les dones ells han tirat llum sobre com s'exerceix en el
quotidià tal dominació, així com els seus efectes en les dones. Les seves conclusions són
molt útils per comprendre el que està en joc en els exemples quotidians amb què
iniciem aquest article, i que representen clarament maneres masculins habituals i
ocults de situar-se "per dalt" de les dones en les relacions de parella.
Godelier i Bourdieu van posar l'accent a estudiar el predomini social
masculí i les formes en què els homes s'asseguren el prestigi i la superioritat
sobre les dones, perpetuant les normes de l'organització social de dominació
masculina, generadora d'aquesta superioritat.
Godelier, estudiant al poble baruya, es va interessar en deconstruir els "com" de
la dominació, que va anomenar "la maquinària de la dominació". Ell va assenyalar com un
els elements bàsics d'aquesta maquinària als ritus d'iniciació, cerimònies molt
estudiades per l'antropologia definint-los com cerimònies de pas, a través dels
quals els homes fan un examen de masculinitat. La novetat de les idees de
aquest sociòleg és que va definir aquests ritus com un punt culminant d'un procés de
entrenament específic que dura tota la vida masculina al que altres autors han
anomenat "l'educació per al privilegi" que, diu Godelier, segueix encara avui
impartint. Ell ens descobreix com en tot aquest procés, els homes adquireixen -
transmesos per altres homes en espais i activitats definits com sol
masculins-, un codi de funcionament vital per a l'autonomia i el poder, amb
estímuls i habilitats específiques per accedir al poder personal i, especialment,
per mantenir el poder de domini sobre les dones i saber retenir-lo. Els ritus i la
educació que suposen, exclouen les dones i les aparten de l'accés a l'aprenentatge
vital per a l'assoliment de l'autonomia i el poder i l'apartar se'ls amaguen les claus de
aquest aprenentatge, i també-i això és important per al tema que ens ocupa-se'ls
amaga el coneixement de les estratègies que s'utilitzen per aconseguir aquest apartament, i
que són eficaços en tant ocultes.
Un dels interessants exemples d'exclusió femenina entre els baruya era la
apropiació masculina de la música, recurs que per a ells atorgava gran poder perquè
era considerat el mitjà per excel · lència que permetia la connexió directa amb els déus
i l'intercanvi amb els altres pobles (avui diríem que aquesta apropiació és masclisme
pur i dur). Per assegurar aquesta exclusió mantenien en secret per les dones les
claus per a l'aprenentatge musical inclòs l'ús d'instruments, i així els impedien
tant la utilització del recurs, com la connexió i intercanvis que permetia.
Quedaven així condemnades a la dependència cap als homes per relacionar-se amb els
déus i els altres estrangers.
L'efectivitat d'aquesta apropiació estava donada en gran part perquè no
realitzava per la força, sinó a través de diferents estratègies manipulatives més o
91
Page 4
menys ocultes o naturalitzades que s'utilitzaven quotidianament i que aconseguien que si es
rebel · len davant el mandat masculí les dones s'anul · lessin, coartessen, convencessin,
culpabilizaran, desanimessin, inhibeixen la seva rebel · lia (avui diríem a aquestes estratègies
masclisme subtil). La majoria d'aquestes estratègies estaven basades en reafirmar els mites
ancestrals que legitimaven la superioritat masculina, i amb la seva utilització, l'exclusió
es consolidava sense rebel · lia femenina.
Godelier va cridar "els secrets del poderós" al conjunt de ocultacions que
estudiar com a part integral de l'educació masculina. Ell suggereix que aquests secrets-que
al mantenir bloquegen i boicotegen l'accés femení a la igualtat-, no circulen només
entre els baruya, sinó que són components de les societats en què els homes tot
tenen el poder (inclosa la nostra societat occidental "desenvolupada). Conclou amb la
idea que la ruptura d'aquests secrets, la disminució de l'eficàcia de les ocultes
maniobres per apropiar-se del poder i retenir, i la lliure disponibilitat dels recursos
i habilitats ocultats, afavoriria la producció d'una important fissura a la
"Maquinària de la dominació masculina". Els homes perdrien el monopoli de les
eines per obtenir i retenir poder personal i de domini, però també donaria
lliure accés a les dones a aquestes eines, de manera que el joc democràtic podria
desenvolupar realment en disposar tots dos, dones i homes dels mateixos recursos i
legitimitat
Bourdieu, per altra banda, ha mostrat través dels seus estudis sobre el poble
berber com, l'entrenament per arribar a ser un "home com cal" (que
inclou ser superior a les dones), va consolidant una manera masculí de situar-se en
jerarquia amb les dones i una manera de percebre-"des de dalt", similar al d'altres
grups dominants. Una "mirada del dominant" deia Bourdieu (com la del senyor
feudal des del seu castell o com la de qui està a la sala VIP dels aeroports), que
segueix encara avui tan incorporada com a hàbit masculí que no es percep com a tal,
sinó com la manera "normal" de veure - important també això per al tema d'aquest
article-. Aquesta mirada naturalitza i amaga la jerarquia de gènere, afavoreix no veure les
necessitats de les dones (ja que a qui està "per sota" es veu menys), i permet
evadir-se de la responsabilitat pels efectes que sobre elles té la pròpia conducta
dominant exerceix sobre atribuint aquests efectes a la "naturalesa" o la "debilitat" de
elles. La possibilitat de transformació de les jerarquies té com a prerequisit
desnaturalitzar el naturalitzat, qüestionar la naturalitat masculina de posar-se per dalt.
També Bourdieu se suma s'afegeix a les idees de Godelier quant als ritus de
iniciació, destacant el seu caràcter de ritus de de "institucionalització", d'accés al
"Club" masculí al que les dones no poden entrar.
Ha Malgrat que els baruya i els berber semblen molt allunyats de nosaltres, els
homes actuals, progressistes, democràtics, igualitaris, no ens diferenciem-com
conclouen Godelier i Bourdieu-, massa d'ells quant a la nostra manera de
percebre des de dalt a les dones, mantenir-en clau actual - els "secrets del
poderós "i monopolitzar la utilització - del codi per a l'autonomia i el poder.
És cert que el masclisme pur i dur ja no es porta. Ja no es pot tan
fàcilment utilitzar obertament el "codi del poderós", les seves claus i els seus trucs
secrets per faciliten l'estar per dalt, sense ser titllat de masclista. Però això no
implica que els homes reneguin totalment d'estar en aquesta posició ni que deixin de
92
Page 5
naturalitzar la seva posició de privilegi social. Els comportaments masculins que tenen
per objectiu l'exclusió de la dona del terreny del poder i del dret a l'autonomia
no han desaparegut, sinó que s'han modificat per aconseguir els mateixos efectes. A
menys en l'Occident democràtic ja no s'exclou explícitament a les dones del
regne dels que tenen dret a ser persona i no objecte, sinó que es ho fa d'una
manera subtil i ocult (fins i tot per als homes mateixos) a través de diferents trucs
secrets per mantenir-se per dalt, apresos-com els baruya-en el procés de
"Fer-se home"