El nostre centre porta funcionant 15 anys. Durant aquest temps, hem atès unes 2.000 persones, entre adults i nens.

© Xavier Conesa 2005. Reservats tots els drets. Nota legal

terapia-pareja-mataro

Psicologia Científica o Psicologia Popular. Carlos Muñoz Gutiérrez A part Rei 24 http://aparterei.com 1 Psicologia Científica o Psicologia Popular: Un model Narratiu de la Ment Carlos Muñoz Gutiérrez Sento cada vegada més que només una gran novel · la aconsegueix expressar les múltiples dimensions cions de l'experiència humana, les vides subjectives interiors, els comportaments en una societat, una història, un món, alhora que planteja, bé en boca dels personatges, bé a la ploma de l'autor o bé, fins i tot, implícitament, els problemes del destí humà no. E. Morin, Els meus dimonis En el desenvolupament de la ciència, es pot comprovar una i altra vegada que les propietats del món que són més accessibles a l'ésser humà, les que ens preocupen, o sol · sobre les que s'escriuen novel · les, no són les mateixes que poden ser estudiades científic ficament. JA Fodor, La Modularitat de la Ment "La supressió de la Memòria, l'eliminació dels relats, la reducció de la imaginació ja no poden invocar l'ideal d'intel · ligibilitat que encarna la física i pretendre que aquest sigui el preu "racional" a pagar per la constitució de la societat en objecte científic. " I. Prygogine, El Redescobriment del Temps 1. - Psicologia Popular i Psicologia Científica L'ésser humà és el que és, almenys en la seva diferenciació amb la resta dels éssers vius, perquè és conscient. Però, què entenem quan diem que l'ésser humà és conscient? La intel · ligència és un recurs per a la supervivència que es recolza principalment en la capacitat de conèixer el medi que habitem, els organismes amb els quals ens relacionem i fins i tot a nosaltres mateixos. Aquesta capacitat de conèixer està inseparable ment unida a la necessitat d'actuar que tot ésser viu té. Per això, no podem negar que pràcticament tots els organismes vius coneixen, en el sentit que són capaços de representar el seu món, d'identificar perills i béns, d'iniciar determinades accions i d'inhibir altres. Les diferències entre els animals, i entre aquests i els homes, s'inicien en la manera en què s'obté aquest coneixement necessari per a la vida. Els animals més simples el adquireixen a partir de la seva biologia o mitjançant processos dirigits instintivament, però els animals superiors i els homes poden aprendre der. Aprendre suposa poder incrementar el repertori de conductes. Aquest aprenentatge sempre té un component social. A més, els éssers humans tenen una eina potent per a l'aprenentatge i la intel · ligència: la consciència. Gràcies a la nostra consciència i autoconsciència apreciem la seqüència de coses que ens passen i que sentim i tenim un sentit de l' temps, del jo i de la vida que estem vivint. Imaginem que perdem aquesta capacitat, imaginem que no som conscients del que ens passa a cada moment, com serien les nostres vides? Sens dubte semblaríem animals que

Psicologia Científica o Psicologia Popular. Carlos Muñoz Gutiérrez A part Rei 24 http://aparterei.com 2 responem als estímuls immediats sense cap possibilitat de previsió, de valoració del que ens pot passar, ni del que volem fer en el futur. Viuríem en un present immediat, no tindríem la possibilitat de planificar, ni tampoc de pensar les nostres alternatives, les nostres possibilitats. No tindríem una vida per explicar i només ens guiaríamos per les emocions bàsiques com el dolor, el plaer o la por. Bàsicament la consciència és tot això i les seves conseqüències. Pensem per exemple en l'accepció de consciència moral, amb els seus efectes: el remordiment o la culpa. Aquesta possibilitat exclusiva dels humans depèn d'una intel · ligència complexa, de la capacitat de preveure el futur i de la capacitat de posar-nos al lloc d'una altra persona. Gràcies a la consciència tenim la idea del que és una persona, i per ella podem compadir dels nostres semblants, comprendre'ns i comunicar-nos. Per a tot això cal una ment conscient. Aquest posar-nos al lloc de l'altre resultarà fonamental per a la vida humana en contextos socials complexos. L'atribució d'una ment a l'altre ens permetrà contemplar als nostres semblants com a subjectes com nosaltres, que tenen pensament ments i sentiments, que elaboren estratègies per obtenir els seus fins, que dirigeixen seus actes d'acord amb les seves creences i intencions i que tenen igualment consciència dels seus actes. La peculiar relació que s'estableix entre éssers humans que pensen a si mateixos i als seus semblants com a subjectes intencionals, permetrà un tipus de relació radicalment nova en el món animal. En poder comprendre les accions de nostres semblants, en poder sentir compassió, en poder esperar les seves reaccions, establim vincles socials sòlids, formes de comunicació profundes i compromisos duradors que permetran compartir plans i projectes. Perquè, quan pensem l'altre com ens pensem a nosaltres mateixos, establim una comunitat de semblants, un nosaltres. Tot això és possible en la mesura que, primer, siguem autoconscients de nostres processos mentals, segon, atribuïm una ment als nostres semblants i, tercer i sobretot, en la mesura que generem aquest coneixement de com són i es comporten les persones. A aquest coneixement solem denominar Psicologia- gia. Però aquest coneixement psicològic, fruit de l'atribució d'una ment als nostres semblants, no és el coneixement de la Psicologia Científica. En primer lloc, perquè és un coneixement compartit per una comunitat general. Segon, perquè és un coneixement, sovint, no conscient o, almenys no expressable o formalitzable. Tercer, es nodreix d'elements obtinguts pel procés d'immersió cultural al qual ens sotmetem tots d'acord estem sent socialitzats. Els seus continguts tenen orígens i intencions molt diversos, i es manifesten en, pràcticament, tots els àmbits de la vida social. D'aquí la seva importància, ja que de com creiem que són les persones, i de com expliquem seus comportaments, dependrà el tipus de societat, d'institució i de pràctiques socials per les que aquesta comunitat es constituirà en un nosaltres. Aquest conjunt d'idees més o menys explícites o ocultes, ha rebut el nom per part de la Psicologia Científica-una mica despectivament- de Psicologia Popular. Segons J. Bruner, la Psicologia Popular és l'explicació que dóna la cultura de què és el que fa que els éssers humans funcionin. Consta d'una teoria de la ment, una teoria de la motivació i, sobretot, s'ocupa de la naturalesa, causes i conseqüències cies dels estats intencionals dels subjectes, creats mitjançant creences, desitjos, intencions i compromisos.

Psicologia Científica o Psicologia Popular. Carlos Muñoz Gutiérrez A part Rei 24 http://aparterei.com 5 èxits científics, de la nostra habilitat per aconseguir finançament, del nostre èxit en col · locar articles en revistes importants o de la nostra capacitat per verificar les teories; de com aquesta ciència es projecta en les gents que viuen i treballen alienes als nostres esforços, de com mica del que les teories diuen es filtrarà en la seva manera de sentir i de comportar-se amb els seus semblants, de com una mica de les nostres pràctiques influiran en els seus pors i dolors. Per això, previ a fer un pas, haurem de meditar seriosament la meta que volem assolir. Abans d'embarcar-nos en una travessia d'alta mar que dilueixi la imatge real del nostre objecte d'estudi, afrontem una o moltes de cabotatge, en on la proximitat de la gent ens recordi els seus rostres. D'aquesta manera, reivindicar la psicologia científica pot ser de gran utilitat si tenim la precaució d'intentar contestar més enllà d'on la previsió sigui senzilla la següent pregunta: Quines conseqüències es segueixen per a la vida concreta de les persones el fet que concebem la ment humana de tal o tal manera, que abordem l'estudi psicològic de les persones sota aquest o aquell model teòric? Com a exercici, fem una mena de trampa, posem en funcionament ment el model teòric de la ment produït per la psicologia cognitiva, que actualment ment resulta ser el més i millor consensuat. Avaluem les conseqüències del tipus que he indicat que se segueixen de concebre la ment humana com un sistema que processa informació, com un ordinador o com una màquina de Turing. Trampa, perquè podem partir d'anys de treball dins del model cognitiu, perquè podem amb certa facilitat detectar els errors i deficiències que conté, i trampa també perquè a la base d'aquest exercici hi ha una intenció que declaro encara que, per raons de brevetat, no justificaré amb detall. Aquesta intenció és naturalment crítica i apareix com a conseqüència precisament dels resultats d'aquesta avaluació. Bé, com si estiguéssim en la posició de decidir com realitzarem les nostres investigacions psicològiques. Com si poguéssim triar entre models teòrics alternatius: Avaluem què passaria en primer lloc Si concebem la ment humana com un sistema que processa informació, llavors (1) El món ha de ser concebut com un món etiquetatge, on tot està donat d'una vegada per totes objectivament i el subjecte no forma part d'ell. L'epistemologia objectivista que exigeix ​​el model cognitiu suposa un con- concepte de la informació que manca de novetat i de significació per als éssers que la processen, que únicament ha d'encaixar en les estructures sintàctiques preestablertes en el cervell, que s'ha d'entendre com un sistema lineal, autocontingut i no sensible al context. D'aquesta manera, el món es contempla, no es construeix i l'home perd la capacitat d'aportar o obtenir sentit de la seva activitat en el món. No hi hauria llavors processos creatius que puguin anar més enllà de la informació d'entrada. L'home quedaria subjecte a la destinació que li brinda els seus propis processos transformacionals, deductius, independentment dentment del sentit que puguin transportar. (2) Com a conseqüència de l'anterior dos elements molt importants en la capacitat adaptativa dels organismes intel · ligents, com són el aprenentatge i el que podem anomenar "sentit comú", es veuen seriosament ment compromesos. Si entenem aprendre com incrementar el repertori de conductes, llavors hem prioritàriament resoldre com aquest repertori pot modificar més enllà del que prèviament instruït.r

Psicologia Científica o Psicologia Popular. Carlos Muñoz Gutiérrez A part Rei 24 http://aparterei.com 6 realitzar una tasca de diferent manera a com determina la funció del seu car- dic? El funcionalisme, com el mètode elaborat del model cognitiu, no ofereix ce sinó dissenys de comandament i control de caràcter general que obvien el contingut i la intenció de la tasca a realitzar. La intel · ligència és realitzar tasques amb èxit, i en la major part dels ca- sos això exigeix ​​un ús creatiu de recursos. No obstant això en els models funcionalistes els recursos vénen determinats per la representació a aconseguir com una funció o procés sobre una altra prèvia. Al contrari, en les tasques, en els problemes en els quals l'home ha de crear solucions cions les relacions entre processos i representacions vénen precisament determinades pels recursos i aquests per l'objectiu de la tasca a realitzar, és a dir, la intenció. El funcionalisme, al contrari, és indiferent a la in- tenció, al contingut que es processa i ho és perquè per poder afrontar aquesta concepció de la tasca necessitem tenir molt present a la consciència cia com un element causal important que hi ha entre el nou i el seu fons, el que podem anomenar "sentit comú". Però: (3) Per a la Psicologia cognitiva la realitat són els processos computacionals que es desenvolupen inconscientment. La consciència és un mer epifenomen que es limita a contemplar els resultats d'aquests processos inconscients que apareixen a la consciència sense cap variació. La consciència no té paper causal. Però, si admetem això hem d'admetre també la impossibilitat que les nostres experiències-que són i només són conscients-siguin significatives i que puguin activar intencions. Hi ha alguna cosa en el funcionalisme que ens recorda el conductisme. Wittgens- tein el va veure amb molta nitidesa: PU. 308 "Com s'arriba al problema filosòfic dels processos i estats mentals i del conductisme? - El primer pas passa totalment desaper- hagut. Parlem de processos i estats i deixem indeterminada seva naturalesa ralesa! Potser alguna vegada arribem a saber més sobre ells-pensem. Però justament amb ells ens hem lligat a una determinada manera de considerar les coses, ja que tenim un concepte definit del que vol dir aprendre a conèixer més de prop un procés (El pas decisiu en el truc del prestidigitador s'ha donat i precisament el que ens semblava ino- docent). I ara s'ensorra la comparació que havia haver-nos fet comprensibles els nostres pensaments. Hem de negar, doncs, el procés encara incomprès en el medi tot inexplorat. " Necessitem comprendre la relació que s'estableix entre la nostra expe- experiència conscient i els processos no-conscients. Necessitem com- der com integrem els nostres resultats inconscients en experiències significatives del nostre mitjà que van a activar intencions, que és el que permet traçar una línia cognitiva entre mig, subjecte i les seves conductes. Però, per comprendre aquesta relació hem de tornar a replantejar nostres processos representatius que configuren la nostra experiència. I aquesta sembla resultar d'categoritzacions del mitjà que no són un pro- producte directe del nostre processament no-conscient, sinó que en ella mitjançant creences tàcites, experiències prèvies, cops d'enginy o estudis rapidesa, actituds adquirides al llarg de la nostra vida, la nostra pròpia imatge

Psicologia Científica o Psicologia Popular. Carlos Muñoz Gutiérrez A part Rei 24 http://aparterei.com 7 gen, el nostre "sentit comú". En aquest relació hi ha sempre inclosa, doncs, un model del món i del jo. I en aquests models no només s'inclouen el que és i com sinó el que serà i el que ens agradaria ser. La nostra repre- sentació del món és una mediació entre la realitat i el possible. (4) Per això la memòria continguda en els models cognitius no compleix més que el paper de magatzem de rastres gravats indeleblement. No obstant go, tots hem oblidat alguna vegada aquells que precisament ens con- venia, tots hem comptat nostres records depenent de les se- cions i de les intencions dipositades en elles, tots ens hem ser- servit dels nostres records per projectar el nostre futur. El model cognitiu igualment no concedeix cap paper causal a la nostra memòria en el procés de representació del món, només aquell auxiliar, perifèric, que compleixen els discs durs dels nostres ordinadors. Però és indubtable que no podem contemplar per a cada cas, tots els nostres re- records emmagatzemats, ni tan sols els que puguin ser rellevants a nostra tasca present. Per això com deia Holt: "Un brillant moviment d'escacs mentre l'habitació s'omple de humans com perquè la casa s'està cremant no demostra intel · ligència ". Igual sembla, que com sistemes que processen informació els éssers humans mans, en general, no resulten intel · ligents. (5) I és que en la intel · ligència, com insisteixen Damasio i altres, in- intervenen emocions i sentiments que, producte del nostre desenvolupament filogenètic, funcionen com a valors que ens animen a continuar per un camí o fugir d'ell el més aviat possible. La possibilitat d'una organització fructífera de la vida passa pel nostre sistema emocional i sentimental. I això és una cosa del que els models cognitius hauran de retre compte al- alguna vegada. Si ja tenim un home incapaç d'aprendre, privat de sentit en un món construït i aliè a ell, a qui se li ha arrabassat la voluntat i ha de ser motivat, si seu passat no compta i el seu present es redueix a l'àmbit que determinen certs comandaments que el porten a actuar. Si està constantment exposat al perill de la idiotesa en la mesura que una variació mínima del seu entorn produirà un efecte catastròfic i si a més li despullem d'aquell element emocional que el porta a l'acció o la repulsa, que funda valors en els quals construir la seva convivència, i que consola a la humanitat amb l'esperança d'un món millor; llavors, sembla que el prestidigi- dor ens ha entabanat amb els seus trucs, realitzats asèpticament i sota els cànons del rigor científic. Però la seva innocència ens porta a un món inert, sense sentit, en el qual com màquines realitzem els processos que algun ens misteriós ens ha programat amb eficàcia. I, amb tot, els processos segueixen incompresos en el medi inexplorat. Sens dubte que, davant la brevetat i el parcial de l'avaluació, es podien plantejar moltes dificultats i objeccions. Suposem que quedem convençuts que si cal triar entre models alternatius, aquell que resulta del funcionalisme i de la metàfora computacional no sembla el més convenient respecte a les nostres apreciacions quotidianes sobre els éssers humans i molt menys sobre els nostres models ideals de el que és ser un organisme intel · ligent. Llavors, i aquí apareix el problema del desenvolupament de la ciència, què altra alternativa ens queda per avaluar? Permeteu-me llavors aportar alguns suggeriments sobre un model alternatiu, i fer-ho en l'ordre indicat: (1) Quins reptes nous hem d'assumir? (2) Com resoldre'ls a la llum del que volem produir?

Psicologia Científica o Psicologia Popular. Carlos Muñoz Gutiérrez A part Rei 24 http://aparterei.com 8 3. Els Reptes per a una teoria Psicològica (1) Atès que el món no està etiquetat d'una vegada per totes i que a més no roman constant, donat que no es dóna completament de cop, sinó que guarda sempre espais de novetat, és molt important obrir una reflexió de tall filosòfic que ajusti les condicions del món a la vida mental intel · ligent dels éssers humans. En concret, el que cal revisar amb molta cura és l'epistemologia i la metodologia en la qual ha d'assentar la ciència psicològica. Si com hem vist l'objectivisme i el funcionalisme contenen con- seqüències no desitjades per a l'exercici científic, convindrà llavors buscar alternatives que ens presentin el món com una cosa variable, ple de novetat i dependent dels processos de categorització i conceptualització que el cons- trueixen. El que està en joc és oferir una explicació dels processos de representació tació que s'ajustin millor a les conclusions obtingudes del camp de la bio- gia d'una banda, i als pressupostos filosòfics que aquestes han de provocar. (2) Si el món és variable, si depèn en gran part de les nostres formes de conceptualitzar i de categoritzar un dels reptes fonamentals que ha afrontar qualsevol disseny teòric és l'aprenentatge i afrontar com l'element adaptatiu que és. En aquest sentit el pas de la biologia a la psicologia, pas que no pot per més temps aturar-se, ha de comprendre en funció del procés pel qual l'espècie i els individus s'adapten millor als seus mitjans. (3) El creixent avanç en les neurociències ha de permetre posar en una línia continua la investigació biològica sobre el cervell amb la investigació psicològica ca sobre la ment. Els nostres models de ment han de poder oferir una resposta posada consistent amb totes les dades científiques al problema tradicional de la ment i el cos. Les alternatives clàssiques no semblen ja prou. Des nu- broses posicions s'adverteix que no podem prescindir de les nostres descripció cions mentalistes, que l'experiència fenomènica juga un paper causal en la producció de conductes i, en conseqüència, qualsevol posició reduccionista de un o altre extrem deixarà deficient nostra teoria. És crucial comprendre el pro- procés pel qual arribem a tenir una consciència. (4) Per això, l'explicació de la consciència, com indica l'abundant bibliografia produïda sobre aquest tema en els últims anys, ha passat a ser la pedra angular dels models teòrics que volem promocionar. Hem de ser capaços de donar compte de la consciència com un producte de la evolució i mostrar com pot emergir en el curs del desenvolupament individual des, potser, una consciència primària que permet una categorització perceptual fins a una consciència d'ordre superior que ens aporta una construcció del jo, un caràcter subjectiu i diferenciable i una capacitat per tractar amb objectes independents pendents d'un mateix. La intencionalitat és una propietat psicològica que conté una dimensió- màntica que cal abordar. No només ens comportem sinó que actuem moment guts per fins i intencions i la consciència és el mitjà on es resolen les accions. (5) La possibilitat llavors de traçar aquesta línia contínua que una cos amb ment conscient quedarà supeditada a reconsiderar certs processos psicològics que el model cognitiu o ha descuidat o ha enfocat desencertadament. Fonamentalment caldrà revisar els processos de memòria i producció de

Psicologia Científica o Psicologia Popular. Carlos Muñoz Gutiérrez A part Rei 24 http://aparterei.com 9 conceptes. També, crec, haurem de construir una teoria del llenguatge-de la seva adquisició, la seva producció i la seva comprensió-que requerirà d'un gir copernica- no. Les teories estàtiques i multimagatzem de la memòria no suporten ja cap revisió. En coherència amb els punts anteriors, haurem abordar la memòria com un procés dinàmic pel qual reconstruïm experiències passades a la llum del nostre present. L'oblit no és la deficiència que sempre hem volgut evitar, sinó que l'oblit resultarà ser l'element dinamitzador dels nostres pro- sos de record. De la mateixa manera que no disposem d'un magatzem on guardar conceptes, nostres processos de conceptualització i categorització, com a elements pre- previs als nostres processos intel · ligents superiors, hauran d'ajustar molt més a les conclusions que la nostra crítica a l'epistemologia subjacent obtingui. De- hem de explicar com construïm el món, com vam arribar a posseir un món dotat de sentit a partir de la nostra experiència corporal prèvia. Som organismes hem continus, on qualsevol ordenació o jerarquització d'elements ens tornarà a postures teològiques o metafísiques que durant molts segles han de- mostrat la seva inoperància. Finalment una reflexió profunda sobre el llenguatge sembla inevitable. No només des de l'àmbit de la psicologia, sinó també des de la lingüística o la filosofia del llenguatge. Aquesta reflexió no només ha de donar resposta als processos d'adquisició, producció o comprensió, sinó que ha de ser capaç de produir una visió con- consensuada i compartible per totes les disciplines interessades en el seu estudi. Lin- güistas, psicòlegs i filòsofs han de poder gestionar models i vocabularis col- comuns, si volem avançar en aquest camp, que resulta, potser, el més propi l'ésser humà. (6) Naturalment, potser el major repte, sigui abordar la dimensió emocional i sentimental de l'ésser humà. Per ser aquell que acaba interessant a les persones nes, per ser aquell del qual menys coneixements es posseeix, per ser aquell que re- aboca en les vides quotidianes, en les pors i temors, en les esperances i anhels de la gent. Comprendre com afecten els nostres sentiments en la nostra presa de decisions, com fem una ullada al món depenent del gust o del disgust, com ens comportem racional o irracionalment, com, en fi, fem de les nostres vides projectes de vida, és el veritable objecte de la psicologia. Comprendre com veiem o com recordem és tan sols una petita part del esforç que ha de fer la psicologia. El veritable treball que cal llançar cap al futur és el de comprendre com les persones construeixen les seves vides. Per això no és infreqüent, no només per a les persones normals sinó també per als teòrics recórrer a novel · les i pel · lícules per comprendre les accions dels éssers humans. No són pocs, ni infreqüents, els autors que presenten a la literatura com allò que és capaç de cobrir el desinterès i la incapacitat de la ciència per tenir una presència activa en la vida quotidiana. La literatura ofereix interessos sant que la ciència fins avui no pot proveir. ¿S'ha d'admetre desconsola- ment aquesta dissociació? No podem fer una ciència que aconsegueixi interessar la gent, que ofereixi models i raons de vida? No hem ...? Amb això arribem al punt constructiu: Com resoldre aquests reptes plantejats a la llum d'una concepció humanista dels éssers humans intel · ligents? Més que res com una invitació a pensar més, a buscar alternatives, Intentaré oferir les línies generals d'un model teòric alternatiu sobre la ment, citaré les seves fonts i acabaré així l'exercici que ens havíem plantejat.

Psicologia Científica o Psicologia Popular. Carlos Muñoz Gutiérrez A part Rei 24 http://aparterei.com 10 4. - Les Bases per a la construcció d'un Model Narratiu de la Ment (1) En primer lloc, els fonaments filosòfics que aporta l'epistemologia i la metodologia parteixen del rebuig al representacionalisme i l'objectivisme. Els treballs baixos que en semàntica cognitiva autors com Lakoff o Johnson vénen desenvolupament pant des d'una tradició que possiblement inaugurés les Investigacions Tall- sóficas de Wittgenstein poden proporcionar una base estable per a la comprensiósió de com tenim un món. En ells la idea kantiana del coneixement col- com un procés mimètic de construir representacions objectives del món queda substituïda per un procés constructiu, poiètic, que arrencant de la nostra expe- cia corporal en el món construeix models cognitius que categoritzen el món d'una manera oberta, difusa i fins i tot freqüentment diversa dependents do de l'àmbit d'interès i del nivell de necessitat. En ells la lògica queda des- donada per projeccions metafòriques d'una estructura d'esquemes d'imatges i de categories bàsiques definides per la convergència de la nostra percepció gestàltica, la nostra capacitat per al moviment corporal i la nostra capacitat pa- ra formar imatges mentals. De tot això resulta que el món es té, es ex- experiència .Així contra objectivisme i funcionalisme es presenta una estratègia que el mateix Lakoff anomena experiencialista que consisteix fonamentalment a caracteritzarel significat en termes de la naturalesa i experiència dels organismes que pensen. Així, l'experiència és construïda en funció de la naturalesa dels nostres cossos, de les nostres capacitats heretades genèticament i dels nostres mo- dos funcionament físic en el món. Tanmateix, això no significa renunciar al realisme, encara que si transformar fins el que podem anomenar, com va fer ja Putnam, Realisme intern i que sosté ne els següents arguments: • El compromís amb l'existència d'un món real extern als éssers humans mans • Una relació entre esquemes conceptuals i el món a través de l'ex- experiència real humana, experiència que no és merament interna, sinó que està constreta en tot moment pel món real del que som una part inseparable. • Un concepte de veritat que està basat no només en la coherència interna i la "acceptabilitat racional", sinó, fonamentalment, en la coherència amb nostra experiència real constant. • Un compromís amb la possibilitat d'un coneixement real del món per part de l'home. (2) En segon lloc, necessitem un fonament biològic que aconsegueixi construir o indicar la construcció d'un pont que una fisiologia amb psicologia, que sigui consistent amb la epistemologia escollida i que a més la validi. Per això n'hi ha prou prestar atenció a les referències creuades. En elles trobem que la Teoria de la Selecció del Grup d'Neurones (TNGS) de Gerald Edelman aconsegueix tal pont. S'hi exposa una teoria de tall evolucionista del desenvolupament del ce- cervell fins a la consciència. El cervell es descriu com un sistema selectiu, al que la selecció opera al llarg de la vida de l'individu. Aquesta teoria proposa que l'habilitat dels organismes per categoritzar un món no etiquetat i per comportar-se en ell d'una manera adaptativa sorgeix no de la transferència de instal-

Top