sexologo-terrassa

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13

MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26

BARCELONA

C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia

BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)

conesa_psicologo@yahoo.es

Xavier Conesa Lapena

(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i

Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999

L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.

Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs

- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena

- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.

- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona

- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona

- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada

- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005

- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007

- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

- Publicacions

Carme Serrat Bretcha

Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

Terapeuta Sexual i Familiar

Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,

Assessora Psicològica d’escoles bressol.

Assessorament a pares

Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya

Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.

TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.

"El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies"

Psychologies

"Amor i Sexe: Inseparables?"

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:

"La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia"

La Portada del Valles:

"Se hereda la depresió?"

Contrapunt:

"El tractament Psicològic. Un enfoc actual"

La Vanguardia.Suplemet:

"Sexe a P-3"

Contrapunt:

"Estils de vida que poden ajudar a la Depresió"

Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:

2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.

2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l'entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil ...

2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l'11 % dels pacients que ens consulten se'ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver...

2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat

2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave...¿donde ubicarlo?

2004 Articulo: L'ESTRÈS I L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d'atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.

2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac...

2005 Articulo: COMPRENDRE L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s'uneixen i es sumen.

2006 Articulo: CRISIS D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr...

2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p...

2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).

2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).

2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l'excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per...

2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.

2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D'UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass...

2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l'estrès. de manera general, els estudis indiquen que l'exercici ajuda l'individu a afrontar millor l'estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t...

2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l'adolescència, els nens d'ahir, ja convertits en el noi o la noia d'avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d'assumir-la i acceptar-la.

2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l'homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s'adonen de l'orientació homosexual d'un infant són els seus companys d'escola.

2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models ...

2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i ...

2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l'anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.

2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d'aliments que després s'intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s'acaba convertint en un costum que...

2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d'un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre...

2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d'actuació o tractament possible en els trastorns d'alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se'n pot aplicar més d'un i fer-ho conjuntament per augmentar l'efectivitat del tractament.

2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l'aparició de la bulímia.

2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.

2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L'ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l'alcohol

2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l'estat d'ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep...

2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l'individu li fan patir d'una manera o d'una altra.

2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l'evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit...

Tribuna Vallesana

"L'atenció psicològica a la comarca del Valles"

La Portada del Valles:

"Com reconèixer i tractar l'alcoholisme"

Continguts del Master de Sexologia de l'Institut Superior d'Estudis Sexològics (ISES)

En condició de Director de l'Entitat i com a Docent.

Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:

1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.

2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.

3. Estudi del Vaginisme

4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies

5. Generalització dels Trastorns Sexuals

6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions

7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General

8. El Diagnòstic en Sexualitat

9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç

10. L'Entrevista Psico-Sexual

11. El Enquadrament Terapèutic. L'actitud del Terapeuta

12. Farmacologia i Sexologia

13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora

Diverses teories ens ajuden a comprendre , predir i controlar el comportament humà i tracten d'explicar com els subjectes accedeixen al coneixement . El seu objecte d' estudi se centra en l'adquisició de destreses i habilitats , en el raonament i en l'adquisició de conceptes .

Per exemple , la teoria del condicionament clàssic de Pávlov : explica com els estímuls simultanis arriben a evocar respostes semblants , encara que tal resposta fos evocada en principi només per un d'ells . La teoria del condicionament instrumental o operant de Skinner descriu com els reforços formen i mantenen un comportament determinat . La teoria del condicionament instrumental o operant de Skinner descriu com els reforços formen i mantenen un comportament determinat . La teoria Psicogenètica de Piaget aborda la manera com els subjectes construeixen el coneixement tenint en compte el desenvolupament cognitiu . La teoria del processament de la informació es fa servir al seu torn per comprendre com es resolen problemes utilitzant analogies i metàfores .

TEORIA CONDUCTISTA

Els psicòlegs conductistes han produït una quantitat ingent d'investigacions bàsiques dirigides a comprendre com es creen i es mantenen les diferents formes de comportament . Aquests estudis s'han centrat en el paper de :

Les interaccions que precedeixen al comportament , com ara el cicle de l'atenció o els processos preceptúales .

Els canvis en el comportament mateix , com ara l'adquisició d'habilitats .

Les interaccions que segueixen al comportament , com els efectes dels incentius o les recompenses i els càstigs , i

Les condicions que prevalen sobre la conducta , com ara l'estrès prolongat o les mancances intenses i persistents .

Alguns d'aquests estudis es van dur a terme amb éssers humans en laboratoris equipats amb dispositius d'observació i també en localitzacions naturals , com l'escola o la llar . Altres emprar animals , en particular rates i coloms , com a subjectes d'experimentació , en ambients de laboratori estandarditzats . La majoria dels treballs realitzats amb animals requerien respostes simples . Per exemple , se'ls s'ensinistrava per prémer una palanca o picar en un disc per rebre alguna cosa de valor , com menjar , o per evitar una situació dolorosa , com una lleu descàrrega elèctrica . Alhora , els psicòlegs duien a terme estudis aplicant els principis conductistes en casos pràctics ( de psicologia clínica , social - en institucions com les presons - , educativa o industrial ) , el que va conduir al desenvolupament d'una sèrie de teràpies anomenades modificació de conducta , aplicades sobretot en tres àrees :

La primera es centra en el tractament d'adults amb problemes i nens amb trastorns de conducta , i es coneix com a teràpia de conducta .

La segona es basa en la millora dels mètodes educatius i d'aprenentatge; s'ha estudiat el procés d'aprenentatge general des de l'ensenyament preescolar a la superior , i en altres ocasions l'aprenentatge professional en la indústria , l'exèrcit o els negocis , posant-se a punt mètodes d'ensenyament programat . També s'ha tractat de la millora de l'ensenyament i l'aprenentatge en nens discapacitats a la llar , l'escola o en institucions d'acollida.

El tercer àrea d'investigacions aplicades ha estat la d'estudiar els efectes a llarg i curt termini de les drogues en el comportament , mitjançant l'administració de drogues en diferents dosis i combinacions a una sèrie d'animals , observant quins canvis s'operen en ells quant a la seva capacitat per realitzar tasques repetitives , com ara prémer una palanca .

EL CONDUCTISME

No hi ha unanimitat de criteris en denominar al conductisme o la teràpia conductista . En general no la hi considera una escola psicològica sinó més aviat com una orientació clínica , que s'enriqueix amb altres concepcions . La història d'aquesta teràpia a evolucionat bastant pel que avui seria difícil que una persona s'autodefineixi com un conductista pur o clàssic . Per aquesta raó altres autors no conductistes anomenen els continuadors dels lineamientos conductistes com " neo - conductistes " , però això tampoc satisfà als protagonistes .

Quan es parla d' conductisme apareix una referència a paraules tals com " estímul " " resposta " "reforç " , " aprenentatge " el que sol donar la idea d'un esquema de raonament acotat i calculador . Però aquest tipus de paraules es converteixen en un metallenguatge científic summament útil per comprendre la psicologia . Actualment ningú acotaría la terapèutica només aquests ordinadors teòrics , fins als clínics que es defineixen com conductistes usen aquests elements com a punt de partida , però mai es perd de vista la importància interpersonal entre el pacient i el terapeuta , ni la vida interior d' un ésser humà , ni altres elements , tècniques , teories , inventives que serveixen per a la tasca terapèutica . En aquest sentit , en els començaments del conductisme es rebutjava el cognitiu, però actualment s'accepta la seva importància i s'intenta modificar la retolació cognitiva ( expectatives , creences actituds ) per reestructurar les creences irracionals del client buscant trencar els marcs de referència que poden ser desadaptatius .

Corrent de la psicologia inaugurada per John B. Watson (1878-1958) que defensa l'ocupació de procediments estrictament experimentals per estudiar el comportament observable ( la conducta ) , considerant l'entorn com un conjunt d'estímuls - resposta . L'enfocament conductista en psicologia té les seves arrels en l'associacionisme dels filòsofs anglesos, així com a l'escola de psicologia nord-americana coneguda com funcionalisme i en la teoria darwiniana de l'evolució, ja que ambdós corrents posaven l'accent en una concepció de l'individu com un organisme que s'adapta al medi ( o ambient ) .

Influència Del Conductisme

La influència inicial del conductisme en la psicologia va ser minimitzar l'estudi introspectiu dels processos mentals , les emocions i els sentiments , substituint-lo per l'estudi objectiu dels comportaments dels individus en relació amb el medi , mitjançant mètodes experimentals . Aquest nou enfocament suggeria una manera de relacionar les investigacions animals i humanes i de reconciliar la psicologia amb les altres ciències naturals , com la física , la química o la biologia . El conductisme actual ha influït en la psicologia de tres maneres : ha reemplaçat la concepció mecànica de la relació estímul -resposta per una altra més funcional que posa l'accent en el significat de les condicions estimulars per a l'individu , ha introduït l'ocupació del mètode experimental per a l' estudi dels casos individuals , i ha demostrat que els conceptes i els principis conductistes són útils per ajudar a resoldre problemes pràctics en diverses àrees de la psicologia aplicada .

Les aplicacions en educació s'observen des de fa molt temps i encara segueixen sent utilitzades , en alguns casos amb serioses objeccions . Enfocaments conductistes són presents en programes computacionals educatius que disposen de situacions d'aprenentatge en què l'alumne ha de trobar una resposta donat un o diversos estímuls presentats en pantalla . En realitzar la selecció de la resposta s'associen reforços sonors , de text , símbols , etc . , Indicant l'estudiant si va encertar o errar la resposta . Aquesta cadena d'esdeveniments associats constitueix l'essencial de la teoria de l'aprenentatge conductista .

Però també hi ha altres situacions que s'observen en educació i que són més discutibles encara , com ara l'ocupació de premis i càstigs en ​​situacions contextuals en què l'estudiant guia el seu comportament en base a evitar els càstigs i aconseguir els premis , sense importar- molt els mètodes que empra i sense fer processos de presa de consciència integrals . Avui dia hi ha consens en estimar un conjunt d'aprenentatges possibles de desenvolupar mitjançant esquemes basats en les teories conductistes , tals com aquells que involucren reforçament d'automatismes , destreses i hàbits molt circumscrits ( recitar una seqüència de noms , consolidar l'aprenentatge de taules de suma i de multiplicar , recordar els components d'una categoria [ elements químics , adverbis , etc . ] , etc . ) .

Segons aquesta teoria l'ensenyament es planteja com un programa de contingències de reforços que modifiquin la conducta de l'alumne . Es proposa un coneixement a aprendre , s'entén que el coneixement s'ha adquirit convenientment si l'alumne és capaç de respondre convenientment a qüestions plantejades sobre aquest coneixement . Si l'alumne respon correctament se li proporcionen una sèrie d'estímuls positius per a ell , si no ho fa correctament se li donen estímuls negatius o no se li proporciona el positiu . Aquesta seqüència es repeteix el nombre de vegades que sigui necessari fins que totes les respostes estiguin assimilades .

Es programa l'aprenentatge com una seqüència de petits passos amb un gran nombre de reforços i amb una alta freqüència en el plantejament dels mateixos . Es divideix el coneixement en tasques o mòduls i l'alumne ha de superar cadascun d'aquests mòduls per prosseguir amb el següent . Es defineixen , així mateix , objectius operatius i terminals en què caldrà avaluar l'alumne .

Com aportacions podem destacar l'intent de predir i controlar la conducta de forma empírica i experimental , la planificació i organització de l'ensenyament , la recerca , utilització i anàlisi dels reforços per aconseguir objectius , i la subdivisió del coneixement , la seqüenciació dels continguts i l'avaluació de l' alumne en funció a objectius .

Com passa l'aprenentatge ?

El conductisme iguala l'aprenentatge amb els canvis en la conducta observable , bé sigui respecte a la forma o la freqüència d'aquestes conductes . L'aprenentatge s'aconsegueix quan es demostra o s'exhibeix una resposta apropiada a continuació de la presentació d'un estímul ambiental específic . Per exemple , quan li presentem a un estudiant l'equació matemàtica "2 + 4 = ? " , L'estudiant contesta amb la resposta " 6" . L'equació és l'estímul i la contestació apropiada és el que s'anomena la resposta associada a aquell estímul . Els elements claus són , llavors , l'estímul , la resposta , i l'associació entre tots dos. La preocupació primària és com l'associació entre l'estímul i la resposta es fa , es reforça i es manté .

El conductisme focalitza en la importància de les conseqüències d'aquestes conductes i manté que les respostes a les que se'ls segueix amb un reforç tenen major probabilitat de tornar a succeir en el futur . No es fa cap intent de determinar l'estructura del coneixement d'un estudiant , ni tampoc de determinar quins són els processos mentals que aquest estudiant necessita utilitzar. Es caracteritza l'estudiant com reactiu a les condicions de l'ambient i no com succeeix en altres teories , on es considera que assumeix una posició activa en la descoberta del mateix .

Quins factors influeixen en l'aprenentatge ?

Encara que tant l'estudiant com els factors ambientals són considerats com a importants pels conductistes , són les condicions ambientals les que reben la major èmfasi . Els conductistes avaluen els estudiants per determinar en quin punt començar la instrucció , així com per determinar quins reforços són més efectius per a un estudiant en particular . El factor més crític , però, és l'ordenament de l'estímul i les seves conseqüències dins del medi ambient .

Monografias.com

Quin és el paper de la memòria ?

La memòria , tal com es defineix comunament , no és presa en compte pels conductistes . Encara que es discuteix l'adquisició de " hàbits" , se li dóna molt poca atenció a com aquests hàbits s'emmagatzemen o es recuperen per a ús futur . L'oblit s'atribueix a la "falta d'ús" d'una resposta en passar el temps . L'ús de la pràctica periòdica o la revisió serveix per mantenir l'estudiant llest per respondre .

Fonaments Del Conductisme

El conductisme , com a teoria d'aprenentatge , pot remuntar fins a l'època d'Aristòtil , qui va realitzar assajos de " Memòria " enfocada a les associacions que es feien entre els esdeveniments com els llamps i els trons . Altres filòsofs que van seguir les idees d'Aristòtil van ser Hobbs ( 1650 ) , Hume ( 1740 ) , Brown ( 1820 ) , Bain ( 1855 ) i Ebbinghause ( 1885 ) ( Black , 1995 ) .

La teoria del conductisme es concentra en l'estudi de conductes que es poden observar i mesurar ( Good i Brophy , 1990 ) . Vés a la ment com una " caixa negra " en el sentit que les respostes a estímuls es poden observar quantitativament ignorant totalment la possibilitat de tot procés que pugui donar-se en l'interior de la ment . Algunes persones claus en el desenvolupament de la teoria conductista inclouen a Pavlov , Watson , Thorndike i Skinner .

Ivan Petrovich PAVLOV

Ivan Petrovich Pavlov va ser un fisiòleg rus deixeble d'Ivan Sechenov i guanyador del Premi Novel en 1904 per les seves investigacions sobre el funcionament de les glàndules digestives . Va treballar de forma experimental i controlada amb gossos , als quals incomunicaba de l'exterior en el laboratori que es va passar a anomenar " les torres del silenci " .

Monografias.com

Els seus estudis el van portar a interessar-se pel que va denominar secrecions psíquiques , o sigui , les produïdes per les glàndules salivals sense l'estimulació directa de l'aliment a la boca . Pavlov va notar que quan en la situació experimental un gos escoltava les petjades de la persona que habitualment venia a alimentar-lo, salivava abans que se li oferís efectivament el menjar , no obstant això, si les petjades eren d'un desconegut , el gos no salivaba.Estas observacions li van inspirar per dur a terme nombrosos estudis que van ser la base del Condicionament Clàssic . Mai es va considerar un psicòleg , i fins a la fi dels seus dies va sostenir que era un fisiòleg .

Es va negar a explicar el Condicionament Clàssic segons l'opinió corrent que la salivació del gos davant un indicador qualsevol es deu a la seva expectativa que ha de rebre aliment . Va rebutjar tota explicació basada en una suposada " consciència" del gos , apegant-se estrictament en canvi a les explicacions fisiològiques . Mai es va considerar un psicòleg , i fins a la fi dels seus dies va sostenir que era un fisiòleg . Avui s'estima que l'obra de Pavlov ha estat precursora , ja que va ser el primer a efectuar investigacions sistemàtiques sobre molts fenòmens importants de l'aprenentatge , com el condicionament , l'extinció i la generalització de l'estímul .

Si bé Pavlov no va crear el conductisme , es pot dir que va ser el seu pioner més il · lustre . John B. Watson va quedar impressionat pels seus estudis , i va adoptar com a pedra angular del seu sistema el reflex condicionat .

Teoria de Pavlov

Per a la majoria de la gent , el nom de " Pavlov " ho associa al repic de campanes . El fisiòleg rus és millor conegut pel seu treball en condicionament clàssic o substitució d'estímuls . L'experiment més conegut de Pavlov el va realitzar amb menjar , un gos i una campana .

Experiment de Pavlov

· Abans de condicionar , fer sonar una campana no produïa cap resposta en el gos . En posar menjar davant del gos feia que aquest comencés a bavejar .

· Durant el condicionament amb el so de la campana , aquesta es feia sonar minuts abans de posar l'aliment enfront del gos .

· Després del condicionament , amb només escoltar el so de la campana el gos començava a salivar .

Els Elements Del Experiment De Pavlov Estímul I Resposta

· Dinar : Estímul no condicionat

· Salivació : Resposta no condicionada ( natural , no apresa )

· So Campana : Estímul de condicionament

· Salivació : Resposta condicionada ( pel so de la campana , apresa ) Altres Observacions Fetes Per Pavlov

· Generalització d'estímuls : Una vegada que el gos ha après la salivació amb el so de la campana , produirà salivació amb altres sons similars .

· Extinció : Si es deixa de sonar la campana quan se li presenta el menjar , eventualment la salivació desapareix amb el so de la campana sol.

· Recuperació espontània : Les respostes extingides es poden recuperar després d'un període curt d'estimulació , però s'extingeix novament si no se li presenta el menjar .

· Discriminació : El gos pot aprendre a discriminar entre sons semblants i distingir quin dels sons està associat amb la presentació del menjar i que no .

· Condicionament d'ordre superior : Una vegada que el gos ha adquirit el condicionament amb l'associació del so de la campana i l'aliment , es poden realitzar al mateix temps, com ara encendre un focus . D'aquesta manera el gos també produirà saliva amb només encendre el focus ( sense el so de la campana ) .

Monografias.com

JOHN BROADUS WATSON

Va néixer el 1878 i va morir el 1958 , va obtenir el primer títol de doctor en psicologia que va atorgar la Universitat de Chicago i va ser el fundador de l'escola de psicologia que es coneix com a conductisme , i que ha tingut un gran desenvolupament en els països anglosaxons . Les seves obres principals i les que exposen el procés del seu pensament són Behavior , an Introduction to Comparative Psychology ( 1914 ) , La psicologia des del punt de vista del conductisme ( 1919 ) i El conductisme ( 1925 ) . El conductisme es proposa com una teoria psicològica que pren com a objecte d'estudi el observable i no l'ànima, la consciència o qualsevol altra entitat immaterial i per tant impossible d'estudi objectiu . Així , s'oposa a qualsevol forma d'introspecció ( mètode utilitzat generalment per la psicologia de consciència del segle passat ) i pren com a base l'observació dins dels lineamientos del mètode científic . Arriba a dir Watson que la psicologia i la fisiologia només difereixen en l'ordenament dels problemes . Entre les escoles i autors que influeixen en el conductisme hem d'esmentar la reflexologia russa ( Pavlov i Bechterev ) i els estudis de psicologia funcional i animal ( Woodworth , Cattell i Thorndike ) .

Una de les idees centrals de la teoria és la de condicionament , procés pel qual una resposta determinada és obtinguda en relació amb un estímul originalment indiferent respecte a la mateixa . Després es tracta de determinar com a partir d'uns pocs reflexos i mitjançant processos de condicionament , s'obté l'enorme gamma de conductes que realitzen els homes . El conductisme s'ha plantejat també com un programa, el que inclou entre les seves pretensions l'interès per intervenir sobre la conducta i els homes als efectes de produir una millor adaptació dels mateixos al medi social , el que ha derivat en estudis sobre l'aprenentatge i un desenvolupament important en l'àrea laboral i en la propaganda .

Teoria

John B. Watson va ser el primer psicòleg nord-americà a usar les idees de Pavlov . Igual que Thorndike , primer va començar els seus estudis amb animals i posteriorment introduir l'observació de la conducta humana .

Watson pensava que els humans ja portaven , des del seu naixement , alguns reflexos i reaccions emocionals d'amor i fúria , i que tots els altres comportaments s'adquirien mitjançant l'associació estímul -resposta ; això mitjançant un condicionament .

El Experiment de Watson

Watson va demostrar el condicionament clàssic amb un experiment en el qual va participar un nen d'alguns mesos de nascut ( de nom Albert) i una rata blanca. L'experiment consistia a acostar la rata a Albert perquè la toqués , al principi Albert no mostrava por pel petit animal , però en començar a fer, de sobte un fort soroll cada vegada que Albert tocava la rata , al poc temps Albert va començar a mostrar temor per la rata encara sense fer el soroll (a causa del condicionament ) . Aquesta por es va generalitzar per a altres animals petits .

Watson després " extingir " la por presentant la rata al nen en repetides ocasions sense fer el soroll . Alguns fets de l'estudi suggereixen que el condicionament de la por va ser més poderós i permanent que el realment observat . ( Harris , 1979; Samelson , 1980 , en Brophy , 1990 ) .

Monografias.com

En realitat els mètodes d'investigació usats per Watson en l'actualitat serien qüestionats , el seu treball va demostrar el paper del condicionament en el desenvolupament de la resposta emocional per a certs estímuls . Això pot donar explicació a determinats sentiments , fòbies i prejudicis que desenvolupen les persones .

A Watson se li atribueix el terme " conductisme " .

El conductisme watsonià

Entre 1913 i 1930 es desenvolupa el conductisme watsonià . En aquest període van aparèixer les primeres aportacions conductistes de Kuo , Lashley , Weiss , Tolman i molts altres, però és cert que l'obra de Watson va ser particularment central .

La teoria elaborada per Watson no presenta com un sistema orgànic i definit una vegada per totes . Per exemple , Watson va especificar de manera diferent l'objecte de la psicologia . El comportament va ser explicat en els termes de " adaptació de l'organisme a l'ambient " , " contraccions musculars " , " conjunt integrat de moviments " i " accions" . Es pot , en certa manera , dir que la unitat d'observació psicològica és per Watson el comportament o la conducta en el sentit d'acció complexa manifestada per l'organisme en la seva integritat , "sigui el que sigui el que faci , com orientar cap a una llum o en direcció oposada , saltar a sentir un so , o altres activitats més altament organitzades com tenir fills , escriure llibres, etc . " . Evidentment aquestes conductes no es detecten en cadascuna de les reaccions psicològiques que l'organisme manifesta ( contracció d'un múscul , o bé activitats d'òrgans individuals com la respiració , la digestió , etc . ) , Que constitueixen l'objecte diferenciat d'estudi de la fisiologia .

En l'experimentació psicològica que porta a terme , Watson s'interessa principalment per variables dependents complexes del tipus que acabem d'esmentar . El seu " molecularismo " i " reduccionisme " teòric s'especifiquen en la idea que aquests comportaments no són més que la " combinació " de reaccions més simples , de molècules constituïdes per cada un dels moviments físics que , com a tals , són precisament estudiats per la fisiologia i la medicina .

En efecte , els principis de composició de les unitats simples en unitats complexes no modifiquen la naturalesa de les primeres , sinó que simplement les componen . Els principis a què principalment es refereix Watson són la freqüència i proximitat i el condicionament . Els principis de la freqüència i proximitat ens diuen que quant temps més sovint o com més recentment s'ha verificat una associació , amb tanta major probabilitat es verificarà .

El condicionament comença a ocupar un lloc central , en la teoria conductista , cap a 1916 . Watson apareix directament influït no només per Pavlov sinó també pels reflexòlegs russos , és a dir , per Secenov , que ja cap a 1860 havia afirmat que els actes de la vida conscient i inconscient no són més que reflexos i per Bectherev que s'interessava de manera particular pels reflexos musculars .

El principi de condicionament part del descobriment del fet que en l'organisme hi ha respostes incondicionades a determinades situacions . Per exemple , un organisme famolenc que rep menjar segurament reaccionarà salivant , un sobtat feix de llum sobre els ulls provocarà segurament una contracció de la pupil , etc . el menjar i el feix de llum s'anomenen estímuls incondicionats , és a dir , esdeveniments que es produeixen en el medi ambient i que provoquen incondicionadament una determinada resposta en l'organisme .

Però , altres estímuls que hagin estat associats als estímuls incondicionats provocaran també la reacció incondicionada , encara que no tinguin per si mateixos cap relació amb ella . Per exemple , el gos de Pavlov salivava quan sentia el so d'una campaneta , pel sol fet que aquest so havia estat anteriorment associat amb certa freqüència a la presentació del menjar . La investigació sobre el condicionament era de particular importància per al conductista perquè , per una banda detectava precises unitats estímul ( que permetien definir millor l'ambient en què l'organisme reacciona ) i precises unitats resposta , i , de l'altra , perquè oferia un principi clau per explicar la gènesi de les respostes complexes . En efecte , es podia suposar que els comportaments complexos , manifestats per l'home , eren una llarga història de condicionaments .

Per aquest motiu va adquirir particular importància l' estudi de l'aprenentatge començant per les primeres adquisicions infantils . En analitzar les emocions , Watson expressava la idea que la por , la ràbia i l'amor són les emocions elementals i es defineixen partint dels estímuls ambientals que les provoquen .

A partir d'aquestes emocions es construirien les següents emocions . Un cas famós d'aprenentatge de les emocions és el del petit Albert , que Watson va estudiar juntament amb R. Rayner . Albert jugava tranquil · lament amb un ratolí quan se li va fer escoltar a l'esquena un violent soroll . Des d'aquest moment , el nen va manifestar una gran por tant cap als ratolins com cap a altres animals i objectes peluts . El soroll era un estímul incondicionat capaç de produir per si sol una resposta de por , la seva associació amb un altre estímul feia que el nen fos condicionat a tenir por també al ratolí i també a altres objectes amb característiques similars .

Estudiant una de les primeres neurosis experimentals de la història de la psicopatologia , Watson provava més endavant que les neurosis no són ni innates , ni objectes misteriosos , sinó que podien definir-se en els termes de respostes emocionals apreses . Per Watson , les mateixes lleis que regulen l'aprenentatge emotiu constitueixen la base de les altres adquisicions i , en particular, dels anomenats " hàbits" . Si per als " hàbits manuals " la idea podia ser compartida per molts , el problema es feia més difícil quan es tractava d'explicar processos psicològics complexos i en particular el pensament i les seves relacions amb el llenguatge . La proposta metodològica de Watson exigia basar-se en l'observació de la conducta , i en aquest cas de la conducta verbal , i per tant el pensament s'hauria d'haver inferit del llenguatge . Però la proposta per dir "filosòfica " era la de negar existència real al pensament i assimilar directament al llenguatge .

Per Watson , el llenguatge s'adquireix per condicionament . El nen sent associar a un objecte seu nom i per tant el nom acaba per evocar la mateixa resposta evocada per l'objecte . Progressivament tot el sistema de moviments que provoquen l'emissió del so paraula pot ser substituït per una part de moviments , de manera que la paraula és només pronunciada en veu baixa , o movent silenciosament els llavis , o bé mitjançant simples "hàbits de laringe " . Watson creia que d'aquesta manera es va formant el pensament i suggeria que podia ser reduït a un conjunt d'hàbits de laringe . En el pla teòric el punt central estava representat pel fet que l'activitat de pensament era un resultat dels aprenentatges comunicatius i no tenia per si mateix importància ni interès cognoscitiu .

Burrhus FREDERIC SKINNER

Burrhus Frederic Skinner va néixer el 20 de març de 1904 a la petita ciutat de Susquehanna a Pennsilvània . El seu pare era advocat i la seva mare una intel · ligent i forta mestressa de casa . La seva criança va ser al vell estil i de treball dur.

Burrhus era un noi actiu i extravertit que li encantava jugar fora de casa i construir coses i de fet , li agradava l'escola . No obstant això , la seva vida no va estar exempta de tragèdies . En particular , el seu germà va morir als 16 anys d'un aneurisma cerebral . Burrhus rebre el seu graduat en anglès del Col · legi Hamilton al nord de Nova York . No va encaixar molt bé els seus anys d'estudi i ni tan sols va participar de les festes de les fraternitats dels jocs de futbol . Va escriure per al diari de la universitat , incloent articles crítics sobre la mateixa , la facultat i fins i tot contra ¡ Phi Beta Kappa ! . Per rematar tot , era un ateu (en una universitat que exigia assistir diàriament a la capella ) .

Monografias.com

Al final , es va resignar a escriure articles sobre problemes laborals i va viure per un temps a Greenwich Village a la ciutat de Nova York com "bohemi " . Després d'alguns viatges , va decidir tornar a la universitat ; aquest cop a Harvard . Va aconseguir la seva llicenciatura en psicologia en 1930 i el seu doctorat en 1931 , i es va quedar allà per fer recerca fins a 1936 . També en aquest any , es va mudar a Minneapolis per ensenyar a la Universitat de Minnesota . Allí va conèixer i més tard es va casar amb Ivonne Blue . Van tenir dues filles , de les quals la segona es va tornar famosa com la primera infant que es va criar en un dels invents de Skinner : el bressol d'aire . Encara que no era més que una combinació de bressol i corral envoltada de vidres i aire condicionat , semblava més com mantenir a un nadó en un aquari . El 1945 va adquirir la posició de cap del departament de psicologia a la Universitat d'Indiana . En 1948 va ser convidat a tornar a Harvard , on es va quedar per la resta de la seva vida . Era un home molt actiu , investigant constantment i guiant a centenars de candidats doctorals , així com escrivint molts llibres . Encara que no era un escriptor de ficció i poesia reeixit , va arribar a ser un dels nostres millors escriptors sobre psicologia , incloent el llibre Walden II , un compendi de ficció sobre una comunitat dirigit pels seus principis conductuals . Ens referirem a partir d'aquí al terme conductual , per ser més apropiat dins del camp de la psicología.NT

El 18 d'agost de 1990, Skinner mor de leucèmia , després de convertir- probablement en el psicòleg més famós des Sigmund Freud .

Teoria De Skkiner

Igual que Pavlov , Watson i Thorndike , Skinner creia en els patrons estímul -resposta de la conducta condicionada . La seva història té a veure amb canvis observables de conducta ignorant la possibilitat de qualsevol procés que pogués tenir lloc en la ment de les persones . El llibre de Skinner publicat en 1948 , Walden Two , presenta una societat utòpica basada en el condicionament operant .

-------------------

Un estímul advers és l'oposat a l'estímul reforçador , quelcom que notem com displacen sencer o dolorós . Un comportament seguit d'un estímul advers resulta en una probabilitat decreixent de l'ocurrència d' aquest comportament en el futur . Aquesta definició descriu més de l'estímul advers , una forma de condicionament coneguda com a càstig . Si li enganxem a la rata per fer x , farà menys vegades x . Si li dono una plantofada al Josep per tirar les seves joguines , els tirarà cada vegada menys ( potser) . D'altra banda, si remenem un estímul advers establert abans que la rata o José faci un determinat comportament , estem fent un reforç negatiu . Si tallem l'electricitat mentre la rata es manté dempeus sobre les potes posteriors , durarà més temps de peu . Si deixes de ser pesat perquè tregui la brossa , és més probable que tregui la brossa ( potser) . Podríem dir que " senti tan bé" quan l'estímul advers cessa , que ¡ això serveix com a reforç ! .

Un comportament seguit del cessament de l'estímul advers resulta en una probabilitat incrementada que aquest comportament passi en el futur . Noteu el difícil que pot arribar a ser diferenciar algunes formes de reforços negatius dels positius . Si et faig passar gana i et dono menjar quan fas el que jo vull , és aquesta actuació positiva , és a dir un reforç ? ; ¿ O és la detenció del negatiu , és a dir l'estímul advers d'ànsia ? .

Skinner ( contràriament a alguns estereotips que han sorgit al voltant dels conductistes ) no "aprova " l'ús de l'estímul advers , no per una qüestió ètica , sinó perquè ¡ no funciona bé ! . ¿ Recorden quan abans vaig dir que José potser deixaria de tirar les joguines i que potser jo arribaria a llençar les escombraries ? . És perquè allò que ha mantingut els mals comportaments no ha estat remogut , com seria el cas que hagués estat definitivament remogut .

Aquest reforç amagat ha estat només " cobert" per un estímul advers conflictiu . Per tant , segurament , el nen ( o jo ) ens comportaríem bé , però encara aniria bé llençar les joguines . L'únic que ha de fer Josep és esperar que estiguis fora de l'habitació o buscar alguna manera de tirar-li la culpa al seu germà , o d'alguna manera escapar a les conseqüències , i de tornada al seu comportament anterior . De fet , atès que ara José només gaudeix del seu comportament anterior en comptades ocasions , s'involucra en un esquema ( programa ) variable de reforç i serà ¡ encara més resistent a extingir aquest comportament ! .

Modificació De Conducta

La modificació de conducta ( usualment coneguda en anglès com mod - b ) és la tècnica terapèutica basada en el treball de Skinner . És molt directa : extingir un comportament indesitjable ( a partir de remoure el reforç ) i substituir-lo per un comportament desitjable per un reforç. Ha estat utilitzada en tota mena de problemes psicològics ( addiccions , neurosi , timidesa , autisme i fins i tot esquizofrènia ) i és particularment útil en nens . Hi ha exemples de psicòtics crònics que no s'han comunicat amb altres durant anys i han estat condicionats a comportar-se de manera bastant normal , com menjar amb forquilla i ganivet , vestir- per si mateixos , responsabilitzar-se de la seva pròpia higiene personal i altres. Hi ha una variant de mod - b anomenada economia simbòlica , la qual és utilitzada amb gran freqüència en institucions com hospitals psiquiàtrics , llars juvenils i presons . En aquestes es fan explícites certes regles que cal respectar , si ho són , els subjectes són premiats amb fitxes o monedes especials que són canviables per tardes lliures fora de la institució , pel · lícules , caramels , cigarrets i altres. Si el comportament empobreix , es retiren aquestes fitxes . Aquesta tècnica ha demostrat ser especialment útil per mantenir l'ordre en aquestes difícils institucions .

Un inconvenient de l'economia simbòlica és el següent : quan un " intern" d'alguna d'aquestes institucions abandona el centre , tornen a un entorn que reforça el comportament que inicialment el va portar a entrar al mateix . La família del psicòtic sol ser bastant

disfuncional . El delinqüent juvenil torna directament a la "boca del llop " . Ningú els dóna fitxes per comportar bé. Els únics reforços podrien estar dirigits a mantenir l'atenció sobre els " acting - out " o alguna glòria de la colla a robar en un supermercat . En altres paraules, l'ambient no encaixa molt bé ! .

Diferències entre condicionament clàssic i operatori

En condicionament clàssic , un estímul neurològic es converteix en un reflex associat . El so de la campana , com un estímul neurològic , s'associa al reflex de salivació En el condicionament operatori l'aprenent "opera " en l'entorn i rep una recompensa per determinada conducta ( operacions ) . Eventualment s'estableix la relació entre l'operació ( accionar una palanca ) i l'estímul de recompensa ( aliment ) . Mecanisme de condicionament operatori de Skinner

· El reforç positiu o recompensa : Les respostes que són recompensades tenen alta probabilitat de repetir ( Bon grau de reforç i acurat estudi ) .

· El reforç negatiu : Respostes que reflecteixen actituds d'escapament al dolor o de situacions no desitjables tenen alta probabilitat de repetir ( han estat excloses de l'escrit un final a causa d'un bon treball terminal ) .

· Extinció o absència de reforç : Respostes que no són reforçades són poc probable que es repeteixin ( Ignorant les conductes errades de l'estudiant la conducta esperada deu extingir ) .

· Càstig : Respostes que són castigades de conseqüències no desitjables canvien ( Un càstig retardat a un estudiant , mitjançant la retirada de privilegis podria no tenir efecte )

Desenvolupament de la conducta de Skinner

Si col · loques dins d'una caixa a un animal podria requerir d'una quantitat significativa de temps per adonar-se que activa una palanca pot obtenir menjar . Per aconseguir aquesta conducta serà necessari realitzar una sèrie de repeticions successives de l'operació acció- resposta fins que l'animal aprengui l'associació entre la palanca i la recompensa ( l'aliment ) . Per començar a crear el perfil , la recompensa se ​​li dóna a l'animal primer amb tan sols voltejar a veure la palanca , després quan s'apropi a ella, quan olfatee la palanca i finalment quan la premeu .

Monografias.com

Escales de reforç

Una vegada que la resposta esperada s'aconsegueix , el reforç no ha de ser el 100% , de fet es pot mantenir mitjançant el que Skinner ha cridat escales de reforç parcial . Les escales de reforç parcial inclouen intervals d'escales i taxes d'escala .

· Escales d'intervals fixos: la resposta d'interès es reforça un temps determinat fix després , que se li hagi donat l'últim reforçament .

· Escala d'interval variable : és similar a les escales d'interval fix , amb la diferència que la quantitat de temps entre cada reforç és variable .

· Escala de taxa fixa : aquí , deu passar un nombre de respostes correctes per poder rebre la recompensa .

· Escala de taxa variable : el nombre de respostes varia per rebre el reforç.

· L'interval variable i especialment , les escales de taxa variable , produeixen estabilitat i taxes de respostes més persistents a causa que els aprenents no poden predir el moment de reforçament tot i que saben que eventualment passarà.

Albert Bandura va néixer el 4 de desembre de 1925 a la petita localitat de mundare a Alberta del Nord , Canadà . Va ser educat en una petita escola elemental i escola en un sol edifici , amb recursos mínims , encara que amb un percentatge d'èxits important . En acabar el batxillerat , va treballar durant un estiu omplint forats a l'autopista d'Alaska al Yukon . Va completar la seva llicenciatura en Psicologia de la Universitat de Columbia Britànica en 1949 . Després es va traslladar a la

Universitat d'Iowa , on va conèixer a Virgínia

Varns , una instructora de l'escola d'infermeria . Es van casar i més tard van tenir dues filles . Després de la seva graduació , va assumir una candidatura per ocupar el post - doctorat en el Wichita Guidance Center a Wichita , Kansas . En 1953 , va començar a ensenyar a la Universitat de Stanford . Mentre va estar allí , va col · laborar amb el seu primer estudiant graduat , Richard Walters , resultant un primer llibre titulat Agressió Adolescent en 1959. tristament , Walters va morir jove en un accident de motocicleta . El conductisme , amb el seu èmfasi sobre els mètodes experimentals , es focalitza sobre variables que poden observar , mesurar i manipular i rebutja tot allò que sigui subjectiu , intern i no està disponible (pe el mental ) . En el mètode experimental , el procediment estàndard és manipular una variable i després mesurar els seus efectes sobre una altra . Tot això comporta a una teoria de la personalitat que diu que l'entorn d'un causa el nostre comportament . Bandura va considerar que això era una mica simple per al fenomen que observava (agressió en adolescents ) i per tant va decidir afegir una mica més a la fórmula : va suggerir que l'ambient causa el comportament; cert , però que el comportament causa l'ambient també . Va definir aquest concepte amb el nom de determinisme recíproc : el món i el comportament d'una persona es causen mútuament . Més tard, va ser un pas més enllà . Va començar a considerar la personalitat com una interacció entre tres " coses" : l'ambient , el comportament i els processos psicològics de la persona . Aquests processos consisteixen en la nostra habilitat per abrigar imatges en la nostra ment i en el llenguatge . Des del moment en què introdueix la imaginació en particular , deixa de ser un conductista estricte i comença a apropar-se als cognocivistas . De fet , usualment és considerat el pare del moviment cognitiu . L'afegit d'imaginació i llenguatge a la barreja permet a Bandura teoritzar molt més efectivament que, diguem per exemple , BF Skinner pel que fa a dues coses que moltes persones considerar "el nucli fort" de l'espècie humana : l'aprenentatge per l'observació (modelatge ) i l'auto -regulació .

Aprenentatge per l'observació o modelatge

Dels centenars d'estudis de Bandura , un grup s'alça per sobre dels altres , els estudis del ninot babau . Ho va fer a partir d'una pel · lícula d'un dels seus estudiants , on una jove estudiant només pegava a un ninot babau . En cas que no ho sàpiguen , un ninot babau és una criatura inflable en forma d'ou amb cert pes en la seva base que fa que trontolli quan li peguem . Actualment porten pintades a Darth Vader , però en aquella època portava al pallasso " Bobo " de protagonista . La jove pegava al ninot , cridant " estúpidooooo " ! . Li pegava , s'asseia damunt d'ell , li donava amb un martell i altres accions cridant diverses frases agressives . Bandura els va ensenyar la pel · lícula a un grup de nens de guarderia que , com poden suposar vostès , van saltar d'alegria al veure-la. Posteriorment se'ls va deixar jugar . Al saló de jocs , per descomptat , hi havia diversos observadors amb bolígrafs i carpetes , un ninot babau nou i alguns petits martells .

I vostès podran predir el que els observadors van anotar : un gran cor de nens copejant desvergonyiment al ninot babau . Li pegaven cridant " estúpidooooo ! " , Es van asseure sobre ell , li van pegar amb martells i altres. En altres paraules , van imitar a la jove de la pel · lícula i d'una manera força precisa. Això podria semblar un experiment amb poc d'aportació en principi , però considerem un moment : aquests nens van canviar el seu comportament ¡sense que hi hagués inicialment un reforç dirigit a explotar aquest comportament ! I encara que això no sembli extraordinari per a qualsevol pare , mestre o un observador casual de nens , no encaixava molt bé amb les teories d'aprenentatge conductuals estàndards . Bandura va cridar al fenomen aprenentatge per l'observació o modelatge , i la seva teoria usualment es coneix com la teoria social de l'aprenentatge .

Bandura va dur a terme un llarg nombre de variacions sobre l'estudi en qüestió : el model era recompensat o castigat de diverses formes de diferents maneres , els nens eren recompensats per les seves imitacions , el model es canviava per un altre menys atractiu o menys prestigiós i així successivament . En resposta a la crítica que el ninot babau estava fet per ser " pegat" , Bandura fins i tot va rodar una pel · lícula on una noia pegava a un pallasso de veritat . Quan els nens van ser conduïts a l'altra cambra de jocs , van trobar el que caminaven buscant ... un pallasso real ! . Van procedir a donar-li puntades de peu , colpejar , donar-li amb un martell , etc .

Totes aquestes variants van permetre a Bandura a establir que existeixen certs passos embolicats en el procés de modelatge :

1 . Atenció . Si vas a aprendre alguna cosa, necessites estar prestant atenció. De la mateixa manera , tot allò que suposi un fre a l'atenció , resultarà en un detriment de l'aprenentatge , incloent l'aprenentatge per observació . Si per exemple , estàs endormiscat , drogat , malalt , nerviós o fins i tot " hiper" , aprendràs menys bé. Igualment passa si estàs distret per un estímul competitiu . Alguna de les coses que influeix sobre l'atenció té a veure amb les propietats del model . Si el model és colorit i dramàtic , per exemple , prestem més atenció. Si el model és atractiu o prestigiós o sembla ser particularment competent , pararem més atenció. I si el model s'assembla més a nosaltres , pararem més atenció. Aquest tipus de variables va encaminar a Bandura cap a l'examen de la televisió i els seus efectes sobre els nens .

2 . Retenció . Segon , hem de ser capaços de retenir ( recordar ) allò al que li hem prestat atenció. Aquí és on la imaginació i el llenguatge entren en joc : guardem el que hem vist fer al model en forma d'imatges mentals o descripcions verbals . Un cop " arxivats " , podem fer ressorgir la imatge o descripció de manera que puguem reproduir amb el nostre propi comportament .

3 . Reproducció . En aquest punt , estem aquí somiant desperts . Hem traduir les imatges o descripcions al comportament actual . Per tant, el primer del que hem de ser capaços és de reproduir el comportament . Puc passar-me tot un dia veient un patinador olímpic fent la seva feina i no poder ser capaç de reproduir els seus salts , ja que no sé res patinar ! . D'altra banda , si pogués patinar , la meva demostració de fet milloraria si observo a patinadors millors que jo . Una altra qüestió important respecte a la reproducció és que la nostra habilitat per imitar millora amb la pràctica dels comportaments embolicats en la tasca . I una altra cosa més : les nostres habilitats milloren ¡ encara amb el sol fet d'imaginar fent el comportament ! . Molts atletes , per exemple , s'imaginen l' acte que van a fer abans de fer-ho .

4 . Motivació . Encara amb tot això , encara no farem res a menys que estiguem motivats a imitar , és a dir , a menys que tinguem bones raons per fer-ho. Bandura esmenta un nombre de motius :

· Reforç passat , com el conductisme tradicional o clàssic .

· Reforços promesos , ( incentius ) que puguem imaginar .

· Reforç vicari , la possibilitat de percebre i recuperar el model com reforçador . Noteu que aquests motius han estat tradicionalment considerats com aquelles coses que " causen " l'aprenentatge . Bandura ens diu que aquests no són tan causants com a mostres del que hem après . És a dir , ell els considera més com a motius . Per descomptat que les motivacions negatives també existeixen , donant-nos motius per no imitar :

· Càstig passat .

· Càstig promès ( amenaces )

· Càstig vicari .

Com la majoria dels conductistes clàssics , Bandura diu que el càstig en les seves diferents formes no funciona tan bé com el reforç i , de fet , té la tendència a tornar-se contra nosaltres .

Autoregulació

L'autoregulació ( controlar el nostre propi comportament ) és l'altra pedra angular de la personalitat humana . En aquest cas , Bandura suggereix tres passos :

1 . Auto- observació . Ens veiem a nosaltres mateixos , el nostre comportament i agafem pistes d'això.

2 . Judici . Comparem el que veiem amb un estàndard . Per exemple , podem comparar els nostres actes amb altres tradicionalment establerts, com ara "regles d'etiqueta" . O podem crear alguns nous , com " llegiré un llibre a la setmana" . O podem competir amb altres , o amb nosaltres mateixos .

3 . Auto - resposta . Si hem sortit bé en la comparació amb el nostre estàndard , ens donem respostes de recompensa a nosaltres mateixos . Si no sortim ben parats , ens donarem acte- respostes de càstig . Aquestes acte - respostes poden anar des de l'extrem més obvi ( dir-nos alguna cosa dolent o treballar fins tard ) , fins a l'altre més encobert ( sentiments d'orgull o vergonya ) . Un concepte molt important en psicologia que podria entendre bé amb l'autoregulació és l'autoconcepte (millor conegut com autoestima ) . Si a través dels anys , veiem que hem actuat més o menys d'acord amb els nostres estàndards i hem tingut una vida plena de recompenses i lloances personals , tindrem un autoconcepte agradable ( autoestima alta ) . Si , en cas contrari , ens hem vist sempre com incapaços d'aconseguir els nostres estàndards i castigant- per això , tindrem un pobre autoconcepte ( autoestima baixa ) . Notem que els conductistes generalment consideren el reforç com efectiu i al càstig com alguna cosa ple de problemes . El mateix passa amb l'auto- càstig . Bandura veu tres resultats possibles de l' excessiu acte- càstig :

Compensació . Per exemple , un complex de superioritat i deliris de grandesa . Inactivitat . Apatia , avorriment , depressió .

Escape . Drogues i alcohol , fantasies televisives o fins i tot la fuita més radical , el suïcidi .

Això té certa semblança amb les personalitats insanes de què parlaven Adler i Horney , el tipus agressiu , el tipus submís i el tipus evitatiu respectivament .

Les recomanacions de Bandura per a les persones que pateixen d'auto - conceptes pobres sorgeixen directament dels tres passos de l'autorregulació :

Concernents a l'auto -observació . Coneix-te a tu mateix ! . Assegura't que tens una imatge precisa del teu comportament .

Concernents als estàndards . Assegura't que els teus estàndards no estan situats massa alt . No ens embarquem en una ruta cap al fracàs . No obstant això , els estàndards massa baixos no tenen sentit .

Concernents a l'auto - resposta . Utilitza recompenses personals , no auto - càstigs .

Celebra les teves victòries , no lidies amb els teus errors .

Teràpia

Teràpia d'autocontrol

Les idees en què es basa l'autoregulació han estat incorporades a una tècnica terapèutica anomenada teràpia d'autocontrol . Ha estat bastant reeixida amb problemes relativament simples d'hàbits com fumar , menjar en excés i hàbits d'estudi .

1 . Taules ( registres ) de conducta . L'acte- observació requereix que anotem tipus de comportament , tant abans de començar com després . Aquest acte comprèn coses tan simples com comptar quants cigarrets fumem en un dia fins diaris de conducta més complexos . En utilitzar diaris , prenem nota dels detalls , el quan i on de l'hàbit . Això ens permetrà tenir una visió més concreta d'aquelles situacions associades al nostre hàbit : fumo més després dels àpats , amb el cafè , amb certs amics , en certs llocs ... ?

2 . Planning ambiental . Tenir un registre i diaris ens facilitarà la tasca de donar el següent pas : alterar el nostre ambient . Per exemple , podem remoure o evitar aquelles situacions que ens condueixen al mal comportament : retirar els cendrers , beure te en comptes de cafè , divorciar-nos de la nostra parella fumadora ... Podem buscar el temps i lloc que siguin millors per adquirir comportaments alternatius millors : on i quan ens adonem que estudiem millor ? I així successivament .

3 . Auto- contractes . Finalment , ens comprometem a compensar quan ens adherim al nostre pla ja castigar-nos si no ho fem . Aquests contractes s'han d'escriure davant de testimonis ( pel nostre terapeuta , per exemple ) i els detalls han d'estar molt ben especificats : "Aniré de sopar el dissabte a la nit si fumo menys cigarrets aquesta setmana que l'anterior . Si no ho faig , em quedaré a casa treballant " .

També podríem convidar a altres persones a que controlin nostres recompenses i càstigs si sabem que no serem massa estrictes amb nosaltres mateixos . Però, compte : això pot portar a la finalització de les nostres relacions de parella quan intentem rentar-li el cervell a aquesta en un intent que facin les coses com ens agradaria !

Teràpia de Modelatge

No obstant això , la teràpia per la qual Bandura és més conegut és la del modelatge . Aquesta teoria suggereix que si un escull a algú amb algun trastorn psicològic i li posem a observar a un altre que està intentant bregar amb problemes similars de manera més productiva , el primer aprendrà per imitació del segon .

La investigació original de Bandura sobre el particular envolta el treball amb herpefóbicos ( persones amb pors neuròtics a les serps ) El client és conduït a observar a través d'un vidre que dóna a un laboratori . En aquest espai , no hi ha res més que una cadira , una taula , una caixa damunt de la taula amb un cadenat i una serp clarament visible al seu interior. Després, la persona en qüestió veu com s'apropa una altra ( un actor ) que es dirigeix ​​lenta i temorosament cap a la caixa . Al principi actua de forma molt aterridora; se sacseja diverses vegades , es diu a si mateix que es relaxi i que respiri amb tranquil · litat i fa un pas alhora cap a la serp . Pot aturar-se en el camí un parell de vegades; retreure en pànic , i torna a començar . Al final , arriba al punt d'obrir la caixa , agafa a la serp , s'asseu a la cadira i l'agafa pel coll , tot estop alhora que es relaxa i es dóna instruccions de calma .

Després que el client ha vist tot això ( sens dubte , amb la seva boca oberta durant tota l'observació) , se li convida a que ell mateix ho intenti . Imagineu, ell sap que l'altra persona és un actor (no hi ha decepció aquí ; només modelatge ! ) I tot i així , moltes persones , fòbics crònics , s'embarquen en la rutina completa des del primer intent , fins i tot quan han vist l'escena només una vegada. Aquesta descomptat , és una teràpia poderosa .

LA TRANSFERÈNCIA DEL CONEIXEMENT

La transferència es refereix a l'aplicació del coneixement après en noves formes o noves situacions , així com també a com l'aprenentatge previ afecta al nou aprenentatge. En les teories conductistes de l'aprenentatge , la transferència és un resultat de la generalització . Les situacions que presenten característiques similars o idèntiques permeten que les conductes es transfereixin a través d'elements comuns . Per exemple , l'estudiant que ha après a reconèixer i classificar cert tipus d'arbres , demostra transferència quan pot classificar altre tipus d'arbres usant el mateix procés . Les semblances entre els dos tipus d'arbres permeten que l'estudiant apliqui l'experiència d'aprenentatge de classificar el primer tipus a la tasca de classificar el segon. La transferència ocorre quan l'estudiant és capaç d'aplicar l'experiència d'un aprenentatge passat a un altre nou .

LES JERARQUIES

La jerarquia de necessitats de Maslow o Piràmide de Maslow és una teoria psicològica proposada per Abraham Maslow en el seu treball de 1943 Una teoria sobre la motivació humana , posteriorment ampliada . Maslow va formular una jerarquia de les necessitats humanes i la seva teoria defensa que conforme se satisfan les necessitats bàsiques , els éssers humans desenvolupem necessitats i desitjos més elevats .

La jerarquia de necessitats de Maslow es descriu sovint com una piràmide que consta de 5 nivells : Els quatre primers nivells poden ser agrupats com necessitats del dèficit ( Deficit needs ), el nivell superior se li denomina com una necessitat de l'ésser ( being needs ) . La diferència és que mentre les necessitats de dèficit poden ser satisfetes , les necessitats de l'ésser són una força impel · lent contínua . La idea bàsica d'aquesta jerarquia és que les necessitats més altes ocupen la nostra atenció només una vegada s'han satisfet necessitats inferiors a la piràmide . Les forces de creixement donen lloc a un moviment cap amunt en la jerarquia , mentre que les forces regressives empenyen les necessitats prepotents cap avall en la jerarquia . En termes d'economia s'usava molt aquest mètode de jerarquització , fins que es va simplificar en una sola " felicitat" .

Segons la piràmide de Maslow disposaríem de :

Necessitats fisiològiques bàsiques . Són necessitats fisiològiques bàsiques per mantenir l'homeòstasi , dins d'aquestes s'inclouen : · Necessitat de respirar , · Necessitat de beure aigua , · Necessitat de dormir , · Necessitat de regular l'homeòstasi ( absència de malaltia ) , · Necessitat de menjar , · Necessitat d'alliberar deixalles corporals Necessitat sexual , · Necessitat de tenir diners ...

Seguretat . Sorgeixen de la necessitat que la persona se senti segura i protegida . Dins d'elles es troben : · Seguretat física , · Seguretat d'ocupació, · Seguretat d'ingressos i recursos , · Seguretat moral i fisiològica , · Seguretat familiar , · Seguretat de salut Seguretat contra el crim de la propietat personal , · Seguretat d'autoestima

Afiliació . Estan relacionades amb el desenvolupament afectiu de l'individu , són les necessitats d'associació , participació i acceptació . En el grup de treball, entre aquestes es troben : l'amistat , l'afecte i l'amor . Se satisfan mitjançant les funcions de serveis i prestacions que inclouen activitats esportives , culturals i recreatives .

Reconeixement . Es refereixen a la manera en què es reconeix el treball del personal , es relaciona amb l'autoestima .

Autorealització . Són les més elevades , es troben al cim de la jerarquia , a través de la seva satisfacció personal , troben un sentit a la vida mitjançant el desenvolupament del seu potencial en una activitat .

L'ENSENYAMENT PROGRAMADA

Un exemple evident de la influència conductista sobre l'educació és l'ensenyament programat , la qual va aportar nous elements de caràcter tecnològic a l'educació , convertint-se en un paradigma sense que encara abast els resultats esperats .

Què és l'ensenyament programat ?

" Recurs tècnic , mètode o sistema d'ensenyar . Pot aplicar per mitjà de màquines didàctiques però també per mitjà de llibres , fitxes i encara per comunicació oral " ( Frey E., B. 1971:18 ) .

" Una tecnologia o part de la tecnologia de l'educació que partint d'uns principis generals ( presos de la Didàctica General ) i de les lleis científiques ( presos de la Teoria de l'aprenentatge , la cibernètica , la lògica moderna ) exposa les normes o tècniques que dirigeixen la construcció i l'aplicació de programes didàctics " ( Fernández de Castro , J. 1973:49 ) . " Temptativa d'individualitzar l'ensenyament, a fi de permetre que cada alumne treballi segons el seu propi ritme i possibilitats" ( Mijango Robles , A. 2006:6 ) .

" Model proveït d'objectius conductuals , contingut en forma lògica i en seqüència d'unitats , mètodes basats en l'autoaprenentatge , ( preguntes i respostes , simulació , jocs didàctics ) , ocupació de llibres , ordinadors , televisió, etc , ( ... ) . La concepció d'aprenentatge és entesa com un canvi estable a la conducta de l'alumne , és un model d'assaig -error on el subjecte produeix conductes diferents fins que aconsegueix la connexió amb el medi i el resultat desitjat " ( Hernández Rabell , L. 2006:38 ) .

"L'ensenyament programada ( EP ) és un mètode pedagògic que permet transmetre coneixements sense la mediació directa d'un professor o un monitor , respectant les característiques específiques de cada alumne considerat individualment" ( Lleó Fonseca , M. 2005:4 ) .

Aquest tipus d'ensenyament es desenvolupa sobre la base del model psicològic d'aprenentatge conductista en el qual l'alumne és el principal responsable del seu propi aprenentatge ja que no hi ha la mediació directa d'un professor, que en algunes ocasions és catalogat com a tecnòleg educatiu . Aquest model pedagògic es caracteritza per la seva interacció unilateral entre el mitjà d'aprenentatge i el seu operador , el que no deixa altra alternativa que el reforç permanent de les respostes correctes per garantir la reafirmació de l'aprenentatge . Els conductistes negaven l'existència de la consciència i per tant tot el nivell de relacions internes i externes que esdevenien en l'ésser humà a partir de la seva interacció amb el coneixement i la resta de les persones . No calia per a l'aprenentatge dels estudiants , que els professors tinguessin en compte l'esfera motivacional - afectiva , ni la cognitiva , ni les interaccions que entre els actuants del procés podien produir-se.

El text Els programari educatius . Una alternativa a l'actualitat . , En el qual es fa un resum dels treballs relacionats amb l'ús de les màquines d'ensenyar , planteja els principis bàsics de les mateixes així com de l'ensenyament programat ( EP ) i amb relació a ella es destaquen dues molt interessants :

" L'EP allibera l'alumne del pes de les relacions de simpatia i antipatia cap al professor i els seus deixebles , ho ajuda a verificar d' aquesta manera el procés d'aprenentatge sense pertorbacions de tipus emocional social " .

"Des del punt de vista psicològic , en el cas dels adolescents , resulta significatiu la lluita que el tracta de sostenir perquè la màquina no li assenyali errors i poder sortir vencedor contra ella , la qual cosa reforça aspectes importants de la personalitat , com ara la perseverança , la constància , l'esforç , etc . " ( Lleó Fonseca , M. 2005:5 )

Aquests principis que aquí s'assenyalen , deixen veure la concepció antropològica , epistemològica - metodològica , axiològica i teleològica de l' home des del conductisme com a teoria psicològica de base idealista subjectiva . Arriba a considerar les relacions interpersonals com un pes que entorpiria l'aprenentatge, la concentració i l'estat emocional de l'estudiant per assolir la resposta desitjada , el que al seu torn modela un concepte d'home individualista , egoista , allunyat de la societat i submergit en la seva propi món de realitzacions personals per sobre de les socials . D'altra banda , la categoria error és el motiu de lluita psicològica de l'estudiant per assolir l'èxit sota el pretext de reforçar aspectes de la seva personalitat , ignorant el valor pedagògic del mateix ja que constitueix font de reflexió , pensament i obtenció del nou coneixement .

-------------------

La formació corporal i imatge corporal

La sexualitat

La sobreprotecció

L'excés d'estímuls

La manca de valors

La cultura de l'oci

Bibliografia

Des , almenys, mitjans del segle passat, s'han publicat un gran nombre de treballs relacionats amb les dificultats que tenen o , més aviat , tenim els educadors i pares en el tram dels joves que van dels 12 als 18 anys . Aquests joves encara no tenen el seu perfil definit i són capaços de caure en clares contradiccions en un diàleg de tan sols 2 o 3 minuts . Els adults també tenim contradiccions evidentment però són menys acusades i de menor envergadura .

Els pares , educadors i la societat en general cometem una sèrie d'errors que provoquen , encara més , el que els joves siguin capaços de poder sortir d'aquest "mar de dubtes " que pateixen en la seva etapa d'adolescència . Són molts els problemes que tenen els joves espanyols i europeus en aquesta complicada etapa de la seva vida que s'anomena adolescència . Però abans d'assenyalar alguns d'aquests problemes vull assenyalar , en primer lloc, el que s'entén per adolescent .

L'adolescència és un període de la vida que transcorre entre la infància i l'edat adulta . El que caracteritza fonamentalment a aquest període són els profunds canvis físics , psicològics , sexuals i socials que tenen lloc entre els 12 a 18 anys i que correspondria a l'etapa educativa d'ESO i BATXILLERAT .

Algunes de les dificultats d'aquesta complicada etapa que tots hem patit són innates a la naturalesa humana com les transformacions corporals però altres depèn dels pares i educadors el que puguin superar l'adolescència amb el menor trauma possible . Comentaré de manera succinta les més importants :

La formació corporal i imatge corporal

A l'edat adolescent el cos de les noies i nois es transforma radicalment respecte del cos del nen o de la nena . A les nenes els augmenta les mames i entra en l'etapa menstrual . Als nois els creix el penis i es comença a activar el seu organisme sexual i ambdós els surt el pèl entorn als seus òrgans sexuals i en determinades parts del cos augmenten d'alçada i pes , canvia el to de veu , entre d'altres , són característiques que el subjecte adolescent contrasta contínuament amb els seus parells , això en nom d'aconseguir una identificació , uns paràmetres de " nor malitat " en el desenvolupament físic , com a exercici continu que li servirà per integrar a la seva identitat , el seu esquema corporal .

Per altra banda la imatge corporal només s'aconsegueix en la contínua comparació i contrast amb els altres . El subjecte en edat infantil experimenta observant i tocant el cos d'altres nens tant del mateix sexe , com del sexe oposat; l'individu adolescent es compara contínuament amb els seus parells . Les característiques sexuals secundàries brindades pel pas biològic de la pubertat són de contínua comparació i semblança entre ells .

Forjar una imatge corporal positiva i saludable , és una tasca molt important tant per a l'adolescent , ja que repercutirà tant en la seva autoestima com en la confiança que tindrà en si mateix .

La sexualitat

En la nostra cultura consumista , les actituds i les conductes sexuals dels joves adolescents han canviat radicalment . Els adolescents cada vegada tenen actituds més liberals i s'atribueixen , amb més freqüència i convicció , el dret a tenir relacions sexuals . De fet , en l'actualitat litat , posen menys condicions per accedir a les relacions sexuals , limitant-se, en nombrosos casos , a dir que n'hi ha prou que tots dos vulguin . Hi ha, en tot cas , un grup important que considera que cal l'afecte , especialment en les noies . I un altre , molt més petit , que posa com a condició que estiguin compromesos .

A més, un nombre important d'adolescents accedeixen cada vegada més aviat , en relació amb el passat immediat , a les relacions sexuals coitals . Aproximadament la meitat dels adolescents espanyols han tingut almenys una relació sexual , abans dels 16-18 anys .

Aquestes relacions sexuals , en la primera etapa adolescent , pot generar una sèrie de problemes com : embarassos no desitjats , malalties venèries , desviació dels objectius prioritaris , desenganys amorosos que poden acabar en que els adolescents derivin en el consum de drogues , etc .

La sobreprotecció

Quan les famílies espanyoles eren nombroses , és a dir , constituïdes pel pare , la mare i quatre o cinc fills , els pares no podien dedicar excessiu temps en la cura individual de cada un d'ells . Avui en dia l'índex de fecunditat d'Espanya està en 1,3 fills per dona, el que suposa un dels índexs més baixos del món .

El que moltes famílies tinguin només un fill provoca en els cònjuges una excessiva sobreprotecció del seu fill que , per no perdre'l , el mimen i cuiden en excés , creient tot el que els digui i culpant al centre o als educadors dels fracassos escolars que pugui tenir. En cas de tenir èxit en els seus estudis això es deu al fet que és un fill modèlic , intel · ligent i estudiós .

Si ambdós pares treballen seu únic fill es quedarà gairebé tot el dia a l'escola ( de 8 a 6 de la tarda , incloent l'hora de menjador ) i serà aquest el culpable del possible fracàs escolar . Els avis suplantarán als pares en la seva tasca educativa que , com tots sabem , difícilment podran amb el seu nét i per tenir-lo " content" li permetran que estudiï poc , mireu la televisió o jugui per Internet .

Els pares i avis procuraran resoldre tots els problemes sense que l'adolescent hagi de preocupar de res i fins i tot li permetran tot tipus de capricis igual que el veí de davant .

Les conseqüències de la sobreprotecció són fonamentalment quatre :

Retarda l'inici de l'adolescència .

S'acovardeix l'adolescent ja que arriba mal entrenat pel fet que no coneix les pròpies limitacions .

Accentua la seva dependència respecte d'un entorn d'amics al qual busca la substitució de les sobreprotecció familiar .

Dificulta l'arribada a la maduresa autònoma que defineix la identitat sòlida amb què l'adolescent d'arribar a la joventut.

L'excés d'estímuls

Podem afirmar que un estímul és allò que posseeix un impacte o influència sobre un sistema . En els éssers vius , l'estímul és allò que origina una resposta o una reacció del cos . La noció d'estímul està vinculada al verb estimular , que significa provocar la concreció d'alguna cosa o donar inici a una activitat , tasca , operació o funció .

Indubtablement s'ha d'estimular l'adolescent , més per l'esforç que ha emprat que pel resultat obtingut . Cal aconseguir que l'aprovació dels seus pares tingui per a ell més importància que una entrada al cinema oa un concert . L'adolescent aprecia gustós l'esforç quan li val la nostra aprovació . Hi ha impulsos que són més aviat tímids desitjos , impulsos que no sortirien d' aquest estat si no fossin auxiliats per les persones del voltant. Un aplaudiment oportú dóna valor i confiança als que dubten . Una de les coses que més animen al jove és dir quan ha realitzat alguna cosa bona : "Si , tens raó" , i recordar hàbilment si hi ha ocasió : "com tu acabes de dir" o " com deies abans " . Reconèixer l'adolescent seus progressos és animar a fer -ne de nous .

Hi ha casos en què els pares o educadors hem d'utilitzar l'amor propi del jove , per exemple: " Intenta fer tal esforç , és difícil , però crec que tu si podràs aconseguir-ho. "

En tot cas hem d'evitar fer elogis que condueixin al jove a creure es millor que els altres . El millor és demostrar els progressos que ha fet fet sobre si mateix , donant-li a entendre que pot fer més encara .

S'ha d'evitar l' lloar sense reserva al jove . El lloar una mica és de vegades necessari . Donem testimoni de la nostra estima : "He cregut sempre que eres capaç d'això i de molt més . " Animémosle , però no el tractem com si fos una perfecció confirmada en gràcia . L'adolescent a qui se li diu sense encert i sense mesura tot el bo que d'ell es pensa , corre el perill de ensuperbir i arribar a ser un " paó " , fatu i orgullós .

Pot traduir l'estímul a un jove en una recompensa material : entra dóna a un concert , diners o comprar algun joc d'ordinador . Però no abusem : és una solució fàcil . Un dels perills d'aquest mètode és el de mercantilitzar i materialitzar els esforços d'ordre moral que han de trobar la seva sanció fonamentalment en l'aprovació de les persones que l'envolten i en la satisfacció de la pròpia consciència .

L'excés d'estímuls entre els adolescents i la pèrdua de referències internes o externes porten a l'individu a estats de dissociació , fragmentació tació i sentiments de pèrdua del control de la realitat .

La manca de valors

El món dels valors és ampli , complex i en constant transforma ció . A cada època apareixen nous valors o els vells valors canvien de nom . Tots som lliures , a més , d'escollir els nostres valors i donar-los l'ordre i la importància que creem correctes d'acord a la nostra manera de ser i de pensar .

Els joves de l'actualitat en ocasions prenen el " relaxament " com a falta de serietat o desordre personal . Hem de prendre consciència i adonar-nos que un moment de "relax " és bo , però ha de ser en el seu moment .

Als joves de l'actualitat no els agrada sentir-se sols i per això busquen a altres , per això estimen les festes i les reunions públiques , s'ha comprovat que la diversió és bona per a la salut , per evitar l'estrès , depressió , ansietat , sempre que és portada amb respecte , llibertat i sobretot responsabilitat en l'actuació durant la festa o diversió .

Hi ha valors universals que s'han de tenir en compte i que , sembla ser , que els joves d'avui dia no valoren prou o no els tenen en compte . Cap devem estar exempt d'aquests valors , com ara: res ponsabilitat , llibertat , igualtat , respecte, tolerància , humilitat , prudència , etc . Aquests valors són fonamentals per arribar a aconseguir una vida en plenitud .

La manca d'aquesta escala de valors , jo diria que fonamentals , juntament amb la cultura de l'oci , que veurem a continuació, poden arrossegar a molts adolescents a un excessiu consumisme , egoisme , alt grau de insolidaritat tat ​​i consum de tot tipus de drogues .

La cultura de l'oci

Actualment la rellevància del gaudi del temps lliure és tal que la pràctica de l'oci és considerada com un dret fonamental i una forma d'expressió de la llibertat de tot persona . Així , la Declaració Internacional de Drets Humans (article 24 ) l'inclou com un dels drets bàsics de les persones ( Nacions Unides , 1948 ) , i com a tal , en el nostre país es troba protegit constitucionalment ( Constitució Espanyola , Article 123 , IV ) . És per tant equiparable a la resta de drets que ens emparen , com per exemple: el dret a la salut , a la llibertat , a un treball digne , remunerat i socialment útil , etc . Entre d'altres , aquest aspecte bàsic queda igualment recollit en els documents de referència internacional en aquest àmbit i que han estat consensuats en el si de la - Associació Mundial d'Oci i Recreació -( World Leisure & Recreation Association , 1993 i 2000 ) .

En la definició d'oci oferta per la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua ( RAE ) , s'incorpora tant el sentit grec ( que emfatitza el concep to d'expansió de l'esperit ) com el romà ( que emfatitza el concepte no productiu ) , presentant 4 definicions en el següent ordre (Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua , 2001 ) .

La importància del grup d'iguals com a instrument clau d'experimentació tació i desenvolupament de la pròpia identitat , de conductes i d' identifi cació amb uns valors determinats , ha estat suficient i àmpliament descrita per tota la literatura científica de l'últim mig segle , tant per la psicologia evolutiva , com per la psicologia social . En aquest marc , no constitueix cap sorpresa constatar que, d'acord a les dades de l'Injuve , sortir / reunir-se amb els amics, amb escoltar música , apareguin com les dues activitats més prevalents en tots els anys estudiats entre els adolescents espanyols aconseguint, en 2007 , del 92% del total .

Pel que fa a l'ordinador , una àmplia majoria d'adolescents disposa d'un ordinador per a ús personal . En un estudi recent realitzat en una mostra representativa de joves entre 15 i 25 anys residents a les comunitats autònomes d'Andalusia i Madrid , es pot observar que el 69,15% disposa de connexió a Internet des de l'ordinador de casa , i un 43% pot connectar des de la seva pròpia habitació ( Rubio Gil , 2009 ) .

sexologo terrassa sexòleg