Sexologo Terrassa

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13

MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26

BARCELONA

C/ Avda Diagonal (cantonada Passeig de Gràcia)

BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)

conesa_psicologo@yahoo.es

Xavier Conesa Lapena

(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i

Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999

L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.

Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs

- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena

- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.

- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona

- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona

- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada

- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005

- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007

- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

- Publicacions

Carme Serrat Bretcha

Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

Terapeuta Sexual i Familiar

Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,

Assessora Psicològica d’escoles bressol.

Assessorament a pares

Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya

Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.

TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Xavier Conesa Lapena

· Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo

· Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980

· Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares

· Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)

· Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987

· Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988

· Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989

· Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990

· Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994

· Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995

· Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999

· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997

· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998

· Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC

Director del Instituto Superior de Estudios Sexologicos ISES

Carme Serrat Bretcha

· Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

· Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

· Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

· Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

· Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

· Terapeuta Sexual i Familiar

· Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

· Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

Tratamientos Sexologicos

Trabajo de investigación

1. _____¿En qué apartado del APA (American Psychological Association) podemos encontrar información de la “importancia” de la “Devolución”? ¿Qué es lo que nos dice?

Con sede en Washington, DC, la American Psychological Association (APA) es una organización científica y profesional que representa la psicología en los Estados Unidos. Con 150.000 miembros, la APA es la mayor asociación de psicólogos de todo el mundo.

El último párrafo citado de la APA parece dejar clara la necesidad de realizar la devolución en el marco clínico y educativo, aunque también deja abierta la posibilidad de que no siempre se efectúe. Este es un problema ético realmente complejo, que pasa por la cuestión ¿quién es el cliente? El artículo responde así en palabras de Weiner, el cliente es la entidad que desea que la persona sea examinada, a veces la propia persona, pero no siempre; es la entidad, continúa, la que debe recibir el informe y el psicólogo o psicóloga no está obligado a proporcionar información a la persona; esa agencia en ocasiones pueden ser los padres.

El autor del artículo Carlos Rodríguez Sutil muestra su más profundo desacuerdo ante determinadas consecuencias que pueden derivarse de tal actitud. Según él, un principio enunciado de tal manera puede llevarnos a complicidades indeseables, contrarias a cualquier efecto curativo, cuando no claramente yatrogénicas. Se puede pensar que hay casos que excluyen toda posibilidad de devolución, por ejemplo aquellos paciente psicóticos o severamente alterados, con los que no es posible o terapéuticamente adecuado una discusión detallada de los resultados. Ahora bien, eso no debe confundirse con una ausencia total de devolución. Puede ser adecuado señalarle al paciente la gravedad de su estado, confirmada por el psicodiagnóstico, y la conveniencia de que reciba alguna forma de tratamiento. Aunque la persona sufra una gran alteración eso no debe impedir que nuestro trato con ella sea lo más humano y humanizador posible, incluso cuando en ese momento no pueda responder de manera apreciable a los estímulos. De hecho los padres hablan con sus bebés mucho tiempo antes de que estos puedan responder. De muy pocos seres humanos se puede decir que estén totalmente aislados del medio.

2. ¿Cree realmente qué es necesario realizar un informe de devolución? Arguméntelo.

El informe de devolución es un documento científico en el que se vierten los resultados del estudio sexológico-terapéutico de un sujeto o una pareja. Un documento escrito que sirve para comprender algunas características de la persona y sus circunstancias, con el fin de tomar decisiones acerca de ella y de intervenir positivamente en su vida.

La devolución contiene:

- Motivo por el que se solicitó la evaluación.

- Procedimiento de análisis y técnicas de evaluación utilizadas.

- Resultados obtenidos (conclusiones).

- Orientaciones – Recomendaciones.

La devolución va dirigida a:

- A la persona o pareja evaluada.

- A la persona que solicita la evaluación (médico, psiquiátra, psicólogo, etc.). Se proporcionará información únicamente a quien legal o moralmente deba tener conocimiento y con el debido consentimiento del sujeto.

Personalmente creo que el informe de devolución en el ámbito de la terapia sexológica es una de las dos herramientas para el cierre del proceso diagnóstico y, que, tras de él existe una obligatoriedad recogida por un Código Deontológico.

Si seguimos con la APA, American Psychological Association, la obligatoriedad viene señalada en sus principios éticos y, viene recogida de manera más escueta en sus normas para tests educativos y psicológicos.

13. Sesión de devolución.

Pienso que la devolución es un proceso dinámico e interactivo (como la evaluación en su conjunto), aunque no es suficientemente atendido, a menudo por la necesidad de abreviar el proceso, o por dificultades del propio profesional. Entre estas dificultades se incluyen la incomodidad al tener que dar malas noticias, al adaptar la jerga profesional al lenguaje del cliente, o al tener que informar, después de un proceso con frecuencia largo, sobre unos resultados aparentemente escasos; pero el cliente tiene derecho a saber por qué se realiza el proceso, los instrumentos y la información que puede recibir. Por otra parte, la información que se deriva del diagnóstico le puede ayudar a decidir si comenzar una terapia sexólogica o no.

Existen tres razones fundamentales para la devolución, la primera es para cerrar el proceso de evaluación terapéutico-sexológico, también disminuir la dependencia de del terapeuta/sexólogo y favorecer la separación del mismo y la última, por salud mental del profesional.

Opino firmemente que el paciente de un proceso terapéutico-sexológico tiene derecho a conocer los resultados y la información que se registra en el informe, pero sin menospreciar el valor del informe de devolución, considero que el objetivo de la devolución es informar al paciente de los resultados de la evaluación, pero que ésta se puede hacer oralmente a través de entrevista de devolución o de forma escrita con este informe, siendo ambas metodologías legítimas.

Si la devolución se hace mediante entrevista, ésta ha de seguir los siguientes pasos:

- Lenguaje claro-simple: traducir el lenguaje psicológico.

- Discriminar lo importante y lo accidental.

- En una secuencia ordenada: primero los aspectos más adaptativos y después los más enfermos.

- Deteniéndonos en los nódulos conflictivos.

- Que ellos lleguen a la conclusión.

La entrevista de devolución es un proceso dinámico e interactivo, no una comunicación lineal experto-entrevistado, en la que se suministran aquellos contenidos que se han ido recogiendo en las fases anteriores. Esto permite que el sujeto elabore aspectos de sí mismo poco conocidos y que añada información o, incluso, que rechace algunas de nuestras afirmaciones, no siempre sin razón. El terapeuta-sexólogo puede alcanzar un conocimiento sobre algunos aspectos de la persona, más amplios o exactos que los que posee ella misma. También opino que esa es la base del proceso terapéutico, y no solamente la experiencia humana que supone el contacto interpersonal.

Si la devolución se realiza a través de informe de devolución, éste debería seguir los siguientes criterios:

I. Neutralidad: el terapéuta-sexólogo no debe implicarse emocionalmente.

II. Objetividad: distintas fuentes y distintos instrumentos; con datos objetivos de los test utilizados y los resultados en los mismos.

III. Metodología clara y definida.

IV. Resultados válidos y fiables; fiabilidad y validez de las pruebas.

V. Descriptivo: a nivel diagnóstico, terapéutico y pronóstico.

VI. Claridad, precisión, rigor y confidencialidad.

El kit de la pregunta planteada en este ejercicio recae sobre el qué y cómo devolver. Creo que una devolución extensa es obligatoria cuando la relación con el sujeto o sujetos es específicamente diagnóstica. No hay que confundir y creer que el terapeuta-sexólogo se guarda información, lo que violaría el Código Deontológico. La información que se debe comunicar es aquella en la que tenemos más seguridad y haciendo, precisamente, una gradación desde las conclusiones más firmes a las hipótesis más especulativas e, incluso, omitiendo éstas últimas. Es habitual, y aconsejable, que dispongamos de una buena serie de datos observacionales y descriptivos, menos inferenciales y también más asequibles al conocimiento del sujeto, que le pueden ser de provecho en esa entrevista. Dicho de otra forma, conviene utilizar un lenguaje "conductual" en la devolución.

3. ¿Qué es lo que se conoce como el efecto “Barnum”?

El efecto Forer (también llamado falacia de validación personal o el efecto Barnum, por P.T. Barnum) es la observación de que los individuos darán aprobación de alta precisión a descripciones de su personalidad

13. Sesión de devolución.

que supuestamente han sido realizadas específicamente para ellos, pero que en realidad son generales y suficientemente vagas como para ser aplicadas a un amplio espectro de gente.

El efecto Barnum es un término que se utiliza en psicología. Buen ejemplo de esto puede ser visto cuando la gente cree lo que se dice en las pruebas psicométricas, perfiles de personalidad, etc. A pesar de que las descripciones o términos descriptivos utilizados en los inventarios, las tipologías y las pruebas pueden aplicarse igualmente a otras personas, algunos individuos son lo suficientemente ingenuos para creer que son únicos a sí mismos.

¿Qué es el efecto Barnum? Al leer ciertas frases que describen aspectos de la personalidad que son comunes a cualquier persona, es muy posible que los tomemos como propios. Así, estas frases causarán el efecto en mucha gente de asumirlas como propias con facilidad y dar la apariencia de que quien las dijo acertó de lleno al hablar sobre nosotros.

El efecto Barnum tiene unos riesgos, donde suele ser útil comenzar por los aspectos más favorables para el sujeto, o menos problemáticos. Las tareas diagnósticas pueden ser vividas por el profesional con cierto temor, por la responsabilidad legal y ética que suponen. Existen tres reglas para evitar ese tipo de riesgos que puede ser útil recoger aquí:

- Ante cualquier tarea, imagina que un crítico conocedor y poco amistoso está mirando por encima de tu hombro.

- Ante cualquier cosa que digas, imagina que será tomada bajo la luz más desfavorable y utilizada en tu contra.

- Ante cualquier cosa que escribas, imagina que será leido en voz alta, de forma sarcástica, ante un tribunal.

Tener presentes estos principios puede ayudarnos a evitar el pago de indemnizaciones por responsabilidad civil. La actitud que subyace a ellos, no obstante, también entraña importantes riesgos de tipo ético. Puede parecer que lo más fácil es redactar informes poco comprometidos. Pero esa "solución" nos lleva al Efecto Barnum.

El Efecto Barnum aplicado a la pregunta se refiere a aquellos informes que consisten en descripciones en las que se mezclan estereotipos, vaguedad y evasividad. Incluyen afirmaciones universalmente válidas del estilo de: el paciente experimenta ansiedad, la madre presenta una mezcla de sentimientos frente a la conducta de su hijo, el sujeto unas veces está enfadado y otras veces está contento, etc. El error se modera si cuantificamos nuestras afirmaciones o buscamos ejemplos para ilustrarlas. Desgraciadamente existe una tendencia en las personas, bastante generalizada, a aceptar los informes tipo Barnum. Esa tendencia que explica, entre otras cosas, el éxito de los horóscopos y de todas las "mancias", ha sido demostrada en numerosos estudios, sin que aparezcan diferencias entre los sexos.

4. Redacte un informe de devolución a un paciente que ha acudido a usted por problemas de eyaculación precoz:

Clínica Timón. Noviembre 2010.

Víctor Zarzuela Panadilla.

39 años.

Mantiene una relación sentimental con P.L. (27 años) desde hace 8 meses, llevan 4 meses viviendo juntos.

Acude a la clínica derivado por la dorctora Sampietro. Primera consulta sexólogica.

Víctor acude a consulta con el sexólogo Manuel López Jerez.

Se presenta con gran angustia porque las relaciones sexuales que mantiene con su actual pareja no son satisfactorias para ambos. Verbaliza que nunca tuvo problemas de erección con otras mujeres, ni en encuentros esporádicos ni en relaciones largas, salvo algún “gatillazo” en la adolescencia, pero nunca le dio mayor importancia. Cuando conoció a P.L. Los encuentros sexuales eran satisfactorios, el problema comenzó a surgir cuando fueron a vivir juntos.

El paciente ha decidido iniciar una terapia por voluntad propia, pero lo mantiene en secreto con su pareja. Expresa que se siente muy acomplejado, que tiene miedo a que ella le abandone o que opte por buscar satisfacción sexual con otros hombres. A pesar de que según Víctor tiene plena confianza en su pareja, por

13. Sesión de devolución.

el momento ha decidido no comunicárselo a su pareja.

El diagnóstico es eyaculación precoz de origen psícogeno.

Què és una disfunció sexual ?

Hi ha una disfunció sexual quan s'alteren una o més fases de la resposta sexual humana : desig, excitació , orgasme o resolució , impedint la realització normal de l'acte sexual de manera satisfactòria per als seus actors .

En la fase de desig es produeix a partir d'una fantasia sexual l'interès, les ganes de dur a terme algun tipus d'activitat relacionada amb aquesta fantasia .

La fase d'excitació és fonamentalment vascular , ja que es congestiona la zona pelviana omplint de sang i produint l'erecció en l'home i la lubricació i dilatació vaginal en la dona .

L'orgasme és la descàrrega de la tensió sexual que augmentava progressivament en la fase d'excitació , i consisteix en una sèrie de contraccions musculars coincident amb l'expulsió de semen en l'home , juntament amb una sensació molt plaent i gratificant .

La fase de resolució consisteix en el retorn a l'estat inicial de totes aquelles modificacions que van poder produir-se en els òrgans genitals ia la resta del cos .

Segons estadístiques serioses, aproximadament una de cada tres persones i una de cada dues parelles presenta algun tipus de disfunció sexual prenent com a criteri els estàndards acordats per la comunitat científica . Si bé la gravetat del trastorn varia en cada cas d'un grau lleu fins el greu , passant per diversos matisos , generalment es produeix algun tipus de dificultat en l'individu i en la parella , que depèn de diversos factors : el significat que se li dóna al trastorn , les interpretacions que es teixeixen al voltant del mateix , el moment evolutiu de la parella i el tipus de vincle que s'estableix, la qualitat de la comunicació , l'estima de l'individu , les expectatives de solució i fonamentalment la informació que es posseeixi , entre altres factors.

Cada disfunció sexual pot situar-se en una o més de les fases de la resposta sexual humana assenyalades anteriorment .

Quan el trastorn es dóna en la fase de desig ens trobem amb el desig sexual inhibit O hipoactiu , tant en l'home com en la dona .

Un 60 per cent de les parelles que consulten l'especialista en sexualitat humana ho fan per aquest tema . Aquest quadre consisteix en la disminució o absència de fantasies sexuals i de ganes de involucrar-se en algun tipus d'activitat sexual .

Desig Sexual Hipoactiu

El desig sexual i la resposta sexual de l'ésser humà són processos molt complexos , que inclouen estímuls i reaccions tant cerebrals com mecàniques . En ells intervé l'organisme en la seva totalitat , en un procés psicosomàtic que inclou :

• l'activitat cerebral

• l'activitat hormonal

• l'activitat cognitiva .

Aquesta última és la que engloba tant les experiències sexuals o " aprenentatge " de l'individu com les seves motivacions i interessos en el moment de la resposta sexual .

Quan una baula d'aquesta complicada cadena es desincronitza de la resta , tant el desig com la resposta o conducta sexual de l'home o la dona es veuen afectats . Aquests són els problemes de la primera fase de la resposta sexual : la fase del desig . Una persona sana s'interessa per la sexualitat , sobretot després d'arribar a la pubertat . El desig és més intens en algunes èpoques que en altres. Disminueix quan una persona està massa absorbida pel seu treball o altres activitats i augmenta quan la persona té una oportunitat sexual excitant i quan està en companyia d'una persona que l'atrau molt.

El desig pot ser massa fort o massa feble . Es considera un trastorn el fet que el desig sexual d'una persona sigui tan intens que la sexualitat es converteixi en una obsessió o preocupació constant . Aquest estat es considera " nimfomania " a les dones i " satiriasis " en els homes . En la realitat un instint sexual excessiu és una cosa tan infreqüent que es pot considerar una curiositat mèdica .

És molt més habitual trobar-nos amb persones que no senten gairebé mai necessitats sexuals , no senten desig de sortir amb persones del sexe oposat , no es masturben , no tenen fantasies sexuals i no s'exciten en situacions sexuals . Parlem llavors del problema de l' BAIX DESIG SEXUAL . Aquest procés rep la denominació de trastorn del desig sexual hipoactiu o inhibit . Són moltes les persones que el pateixen, encara que no totes arriben a una consulta professional per a rebre el diagnòstic adequat i l'ajuda medicopsicològica que requereixi el seu trastorn . Sent l'esfera de la sexualitat tan important per a la qualitat de vida de l'ésser humà , moltes d'aquestes persones viuran insatisfetes i infeliços . A causa de la major informació i obertura sexual de les últimes dècades , altres poden accedir a l'atenció i el seu problema és generalment abordat amb èxit .

Causes físiques

És freqüent el trastorn de del desig sexual hipoactiu en persones que pateixen una dependència , com l'alcoholisme o els psicofàrmacs . Moltes drogues poden intervenir en el procés funcional de l'excitació i l'orgasme .

Una altra de les causes freqüents és un inadequat perfil hormonal , especialment un baix nivell d'andrògens . La testosterona és necessària per mantenir el desig no només en l'home , sinó també en la dona , tot i que en aquesta els nivells normals són molt més baixos .

Causes psicològiques

Encara que de vegades el problema pot estar motivat per alguna anomalia orgànica ( mancances hormonals , trastorns endocrins , insuficiència renal , etc . ) El més normal és que el problema obeeixi a causes psicològiques com un baix nivell d'autoestima , estats depressius , excessiu estrès o ansietat , una història d'abusos sexuals o mala relació de parella per esmentar algunes . Aquesta disfunció requereix un programa de tractament més llarg i més complet que altres , tot i que el terapeuta en aquest cas pot ajudar a descobrir les causes que motiven aquesta inapetència sexual ia proporcionar recursos necessaris perquè aquest desig es vegi incrementat .

La pèrdua del desig sexual és considerada pel manual de trastorns mentals DSM - IV dins dels "trastorns sexuals i de la identitat sexual " , com "trastorns del desig sexual " . Es enumera així el trastorn anomenat: " Desig sexual hipoactiu ", considerat com la disminució o absència de fantasies o desitjos d'activitat sexual de manera persistent o recurrent . El trastorn provoca un malestar acusat o dificultats de relació interpersonal , i no s'explica millor per la presència d'un altre trastorn , ni es deu als efectes d'una substància oa una malaltia mèdica .

També podria emmarcar la pèrdua del desig sexual en els " trastorns de l'excitació sexual " .

Quan sempre ha existit un baix desig sexual se'l considera un problema " primari" , i és "secundari " i que no sempre ha passat. Tot i així , hi ha permanents variacions , per exemple aquelles dones que experimenten una manca total d'interès en el sexe , però responen als estímuls de la parella i aconsegueixen excitar-se, fins a les que rebutgen la relació sexual . En la dona apareix com la disfunció més comú.

Hi ha un coneguda dita mèdic: La funció fa l'òrgan . En aquest sentit cal assenyalar que quan per algun motiu l'activitat sexual no és estimulada ni exercitada , sol retrotraure el desig . En aquest sentit , la pèrdua del desig sexual , sol aparellar una major pèrdua , pel que el circuit s'enforteix .

Des d'una perspectiva psicoanalítica , cal la interrogació pels aspectes singulars d'aquesta pèrdua del desig , per exemple quan una estructuració subjectiva la manera de la histèria , permet suposar el desig no en una linealitat genital (fer l'amor o masturbar ) sinó al voltant de la generació del desig de desitjar ( propi de l'estructuració a la manera histèric ) .

Símptomes

És important que sapiguem els símptomes més freqüents d'aquest trastorn , a fi que puguem individualitzar i arribar a una consulta professional que ens retorni un estat de plena satisfacció .

En general , la persona afectada pel trastorn de desig sexual inhibit o hipoactiu sent un marcat desinterès per l'activitat sexual . Situacions amb una alta càrrega eròtica poden no afectar gens ni mica . En el pla de la parella això pot tenir conseqüències importants . Encara que un bon nombre d'individus no acusaran davant la seva partener aquesta situació , i seguiran mantenint relacions sexuals que satisfacin la seva parella, ells sentiran una gran apatia . En altres casos, l'absència de desig i fins a les disfuncions que poden aparèixer en caràcter reactiu ( impotència , disparèunia , anorgàsmia ) faran que l'activitat sexual de la parella faci minvar i fins desaparegui , la qual cosa porta generalment a seriosos problemes de relació .

En els casos en què la falta d'interès sexual es deu a la insatisfacció per l'actual parella ( variant situacional ) , l'individu pot conservar desig per altres objectes sexuals que pot ser normal o fins exageradament intens .

Quan l' individu afectat no té una parella estable , el problema pot perdurar per anys , i fins i tot perpetuar-se. En tots els casos , porta a una situació de gran insatisfacció personal .

Signes i exàmens

Amb freqüència l'avaluació mèdica i els exàmens de laboratori no revelen una causa física . No obstant això , es recomana verificar els nivells de testosterona ( l'hormona responsable d'originar el desig sexual ) tant en els homes com en les dones , particularment en aquells homes que presenten desig sexual inhibit . L'examen es realitza mitjançant una mostra de sang que s'ha d'obtenir abans de les 10:00 am, moment en el qual els nivells d'hormones masculines es troben en el seu punt més alt . És probable que l'entrevista amb un especialista en teràpia sexual reveli les possibles causes .

Tractament

El tractament s'ha d'orientar en forma individual cap als factors que poden inhibir l'interès sexual i sovint poden existir diversos factors .

Algunes parelles necessitaran treball de millora de la relació o teràpia de parella abans de centrar-se directament en l'increment de l'activitat sexual . Algunes parelles necessitaran una mica d'instrucció sobre el desenvolupament de destreses en la resolució de conflictes i requeriran ajuda per resoldre les diferències en aquelles àrees no relacionades amb el sexe .

L'entrenament en la comunicació per parlar a nivell de sentiments , mostrar comprensió , resoldre les diferències de manera que reflecteixi sensibilitat i respecte pels sentiments de les dues parts , aprendre com expressar la ira de manera constructiva i reservar el temps per a les activitats de la parella , l'afecte i parlar tendeixen a estimular el desig sexual .

Moltes parelles també necessitaran concentrar-se directament en la relació sexual , on a través de l'educació i les tasques de parella puguin expandir la varietat i el temps dedicats a l'activitat sexual . És possible que algunes parelles necessiten concentrar-se en les formes de poder apropar sexualment a l'altra persona d'una manera més interessant i convenient i en com refusar una invitació sexual d'una manera suau i discreta .

Quan els problemes en l'excitació sexual oa la realització de l'acte sexual són factors que disminueixen la libido , s'han de tractar aquestes disfuncions sexuals de manera directa .

Expectatives ( pronòstic )

Els trastorns de desig sexual són sovint els problemes sexuals més difícils de tractar , especialment si es presenten en els homes . Per tant , s'ha de buscar assessoria d'un especialista en sexe i teràpia marital .

Complicacions

Quan les dues persones presenten un baix desig sexual , el tema del nivell d'interès sexual no serà problemàtic en la relació , però , el baix desig sexual pot ser un baròmetre de la salut emocional de la relació . En altres casos en què hi ha una relació excel · lent i amorosa , el baix desig sexual pot fer que una persona se senti ferida i rebutjada de manera repetida , el que porta finalment a sentiments de ressentiment i fomenta un distanciament emocional final .

Per a la majoria de les parelles , el sexe és una cosa que estreta els llaços de la relació o es converteix en alguna cosa que separa la parella en forma gradual . Quan una persona està menys interessada en el sexe que la seva parella i tal problema s'ha convertit en una font de conflicte i desacord , es recomana buscar ajuda professional abans que la relació es torni més tirant .

Prevenció

Una bona manera de prevenir el desig sexual inhibit és reservar temps per a la intimitat no sexual amb la parella , ja que les parelles que setmanalment reserven temps per parlar , sortir sols a algun lloc i sense els fills , mantindran una relació més estreta i és més probable que sentin interès sexual .

Les parelles també han de separar el sexe de l'afecte , de manera que cap senti temor a ser afectuós constantment , tement que això sigui interpretat com una invitació a tenir un contacte sexual .

El fet de llegir llibres , fer cursos sobre la comunicació de parella o llegir llibres sobre massatges també pot estimular els sentiments d'acostament . Per a algunes persones , la lectura de novel · les o veure pel · lícules amb contingut sexual o romàntic també els pot servir per estimular el desig sexual .

El reservar un " temps preferencial" de manera regular abans de sucumbir a l'esgotament , tant per parlar com per a la intimitat sexual , estimularà la proximitat i el desig sexual .

Novetats : Nou Tractament

Un estudi publicat al Journal of Sex and Marital Therapy ( 2004 ) descriu que l'antidepressiu Bupropion , utilitzat en l'addicció a la nicotina , pot ser un efectiu tractament del desig sexual hipoactiu en dones - una deficiència o absència de desig sexual i de fantasies de mantenir trobades sexuals - .

El desig sexual hipoactiu ( DSH ) o desig sexual inhibit afecta almenys a un 20% de les dones i fins ara , llevat de les Teràpies Sexuals , pocs recursos medicamentosos han resultat eficaces .

Els investigadors van reportar que , un terç de les dones van respondre al tractament , amb augment en l'excitació sexual , les fantasies sexuals i l'interès en mantenir trobades eròtics . D'acord amb l'investigador líder , R. Taylor Segraves , M. D., Ph D., professor de psiquiatria a l' Casi Western Reservi University School of Medicine and Chair of the Department of Psychiatry at MetroHealth Medical Center , la resposta va ser observada a les dues setmanes del tractament . Al final de les 8 setmanes l'índex de resposta s'observava un augment de la freqüència de l'activitat sexual , el doble de freqüència en l'excitació sexual i més del doble de presència de fantasies sexuals .

Al final del tractament gairebé el 40 % van reportar sentir-se satisfetes amb el seu desig sexual .

"Els resultats de l'estudi són esperançadors , especialment a la llum de la necessitat de prestar més atenció a aquest tema " diu el Dr Segraves . " La baixa libido és una de les més comunes queixes entre dones amb disfuncions sexuals . L' DSH és una condició que pot causar malestar emocional i problemes en les relacions íntimes . Tenim esperances que el nostre coneixement de com diagnosticar i tractar aquesta disfunció sexual femenina s'expandirà en la pròxima dècada . "

El DSH es caracteritza per una combinació de factors que inclouen la persistent disminució o absència de fantasies sexuals o de desig per mantenir activitat sexual i pot afectar tant a homes com a dones .

Bupropion va ser ben tolerat i no hi va haver canvis significatius en els signes clínics vitals ni augment de pes durant l'estudi que es va fer amb dones no deprimides . Només en un 5 % dels casos es van reportar insomni , tremolors , reaccions al · lèrgiques cutànies .

El clorhidrat de Bupropion està aprovat per al tractament de la depressió i l'addicció al tabac i no produeix disfuncions sexuals com altres antidepressius i es podria atribuir el seu efecte favorable en la fase del desig , en ambdós sexes , a l'acció sobre certs neurotransmissors com la norepinefrina i la dopamina .