sexologo-santa-coloma-gramanet

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26
BARCELONA

 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa_psicologo@yahoo.es
Xavier Conesa Lapena

fotopsicologescacspetit

(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

PUBLICACIONS:


Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
"El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies"

Psychologies
"Amor i Sexe: Inseparables?"


Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
"La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia"

La Portada del Valles:
"Se hereda la depresió?"

Contrapunt:
"El tractament Psicològic. Un enfoc actual"

La Vanguardia.Suplemet:
"Sexe a P-3"

Contrapunt:
"Estils de vida que poden ajudar a la Depresió"

Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:

2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.

2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l'entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil ...

2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l'11 % dels pacients que ens consulten se'ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver...

2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat

2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave...¿donde ubicarlo?

2004 Articulo: L'ESTRÈS I L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d'atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.

2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac...

2005 Articulo: COMPRENDRE L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s'uneixen i es sumen.

2006 Articulo: CRISIS D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr...

2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p...

2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).

2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).

2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l'excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per...

2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.

2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D'UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass...






2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l'estrès. de manera general, els estudis indiquen que l'exercici ajuda l'individu a afrontar millor l'estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t...

2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l'adolescència, els nens d'ahir, ja convertits en el noi o la noia d'avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d'assumir-la i acceptar-la.

2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l'homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s'adonen de l'orientació homosexual d'un infant són els seus companys d'escola.

2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models ...

2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i ...

2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l'anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.

2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d'aliments que després s'intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s'acaba convertint en un costum que...

2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d'un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre...

2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d'actuació o tractament possible en els trastorns d'alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se'n pot aplicar més d'un i fer-ho conjuntament per augmentar l'efectivitat del tractament.

2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l'aparició de la bulímia.

2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.

2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L'ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l'alcohol

2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l'estat d'ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep...

2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l'individu li fan patir d'una manera o d'una altra.







2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l'evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit...


Tribuna Vallesana
"L'atenció psicològica a la comarca del Valles"

La Portada del Valles:
"Com reconèixer i tractar l'alcoholisme"

Continguts del Master de Sexologia de l'Institut Superior d'Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l'Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:

1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L'Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L'actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora






Ramón Rosal Cortés les rcglas de la teràpia guestáltica 10 que anomenen "el principi de l'ara", sobre el cua1 afirmen: "La idea de l'ara, del moment immediat, del contingut I estructura de l'experiència actual, és un 10s principis meus vigorosos, fecunds i esmunyedissos de la teràpia guestáltica ". (1970. pàg. 144 s de trad. cat.). Per la seva banda Berne, através de l'anàlisi Transaccional, expressa aquesta mateixa preocupació d'aquesta manera: "Lii consciència de les coses requereix viure en l'aquí i l'ara, i no en una altra part, el passat o el futur0 (...) La Pregunta decisiva és la següent 'On és la ment quan el cos és aquí?' L..) I, a persona conscient és viva perquè sap com sent, on aquesta I quan és ". (1964, PP. 191 s de trad. cat.). Per 10 altres, podem trobar una gran proximitat entre les metes d' les diverses teràpies humanistes amb la de la psicoteràpia existencial que, amb pala raules de Villegas: "No es planteja com a meta pròpia el benestar social o l'adaptació de 10s individus a la moral publica, sinó l'autonomia existencial de la persona (...). Les diverses psicopaties són considerades en la tradició existencial com a formes inautèntiques d'existència, com estancaments o buits existents cials, com defenses o negacions del 'ser-en-el-món', renúncies o pèrdues de la llibertat "(Viilegas. 1982. prefaci; vegeu també 1984). 2. Manifestacions del creixement personal en diferents funcions de la conducta humana 2.1. En la conducta emocional La capacitació, o més aviat recuperació, del contacte amb les expe- experiències emocionals genuïnes de cada persona és un element rellevant de aquestes teràpies, així com la capacitació per a la seva expressió i comunicació. Les manifestacions del creixement emocional en la conducta emocional nal podem observar-les a partir de dues dimensions diferents: - La dimensió intrapsíquica. - La dimensió social o expressiva. Quant a la primera, la hipòtesi de les emocions reprimides de Lowen (protegides per la "cuirassa muscular"), de la "capa implosiva" de Perls i de les "emocions prohibides" (en contraposició a les "emocions parisitas "o" rackets "a Berne), per referir només a tres models, fan referència a una concepció del món emotiu molt semblant i present en tota la Psicologia Humanista. Ja Fromrn cridava l'atenció sobre la dificultat de contactar amb els nostres veritables sentiments com també els nostres genuïns desitjos i conviccions. No sabem fàcilment què és 10 que sentim realment cada un de nosaltres, descartades les emocions i sentiments que copiem anticreativamente-.reforzadas per l'entorn sociocultural.




El creixement personal (O autorealització): meta de les Psicoteràpies ... 73 capacitat de sentir plaer, alegria, tristesa, por, ràbia, tendresa, etc. genuí ens constitueix un aspecte del progrés terapèutic present d'alguna manera a en les diverses alternatives terapèutiques humanistes. Per introduir-se en diverses interpretacions sobre les emocions per part de la Psicoteràpia Humanista podem remetre a F. Perls (1973) i J. Fagan i I. Shepherd (1970) per a la Psicoteràpia Gestalt, a V. Frankl (1966 i 1977) i R. May (Ed.) (1968) per a la Teràpia Existencial, a E. Berne (1966) i especialment English (1971, 1972) per a l'Anàlisi Transaccional, a A. Lowen (1975, 1970 i 1972) per a la Teràpia Bioenergètica, a A. Janov (1980) per a la Teràpia Primal. Mentre a la dimensió intrapsíquica el creixement personal manifestari en el contacte amb les pròpies emocions-siguin aquestes les que siguin i encara que es tractés de les que abans havien estat ignora- dóna, negades o disfressades, en la dimensió interpersonal el creixement personal es manifestarà en l'expressió d'aquelles en forma socialitzada i autèntica, és a dir: sense recórrer a conductes antisocials o excessivament socialitzades en perjudici de l'autenticitat de la comunicació. A propòsit d'aquest aspecte expressiu podem citar les tesis de Fromm (1941) quan assenyala que un individu pot entrar en conflicte amb la societat precisament perquè es nega a acceptar una expressió emotiva i conductual excessivament adaptada a les expectatives externes, en perjudici de la seva pròpia identitat. Tant el model bioenergètic, com el guestaltico, el transaccional i el primal han estudiat amb deteniment aquest aspecte i les patologies a què aquestes adaptacions donen lloc, distingint dos nivels emotius de diferent profunditat: el nivell superficial, corresponent a les emocions que s'han pogut expressar amb llibertat des de la infància, i el nivell més profund, en el que es troben també aquelles que van ser coartades en la seva expressió en forma crònica i que han quedat suprimides del camp de la consciència. Al seu torn, aquesta repressió comporta un bloqueig corporal cronificat de la seva expressió, amb 10s consegüents símptomes somàtics. Doncs bé: el creixement personal es manifestés en l'expressió de les emocions en aspectes corporals i conductuals. En 10 que fa a 10s primers, es revelarà sobretot en la inexistència de tensions cròniques (des- bloquejades en el treball terapèutic mitjançant el moviment, el crit. el contacte o el diàleg intern, per exemple) i de somatitzacions que impedeixin l'accés a la consciència i l'expressió emotiva, i mitjançant una conducta comunicativa adequada a la vivència emocional del "aquí i ara" i a la situació social en què aquesta vivència té lloc, fent ús de tota la gamma d'oportunitats que aquesta ofereix (incloent l'elecció d'afrontar la frustració de la incomprensió o el desgrat aliè). 2.2. En el percebre En la major part de 10s models de la Psicologia Humanista, en analitzar- se 10s orígens de 10s problemes psicopatològics, apareix un bloqueig o distorsió de la funció perceptiva. En contraposició, el ​​procés terapPuti-


74 Ramón Rosal Cortés col implica una captació i supressió d'aquesta distorsió, i un refinament i sobretot reorganització de la rece.ptividad perceptiva que condueix a un contacte amb la realitat. De manera especial això afecta a la percepció de un mateix ia la percepció del propi entorn. Ja Karen Horney presentava hipòtesi que se situen en aquest marc. Segan aquesta autora, el neuròtic a partir de la necessitat de superar la angus- tia hisica present en majoria de les persones per la insuficient acceptació experimentada en la seva infància per part de les seves figures parentals-tracta de superar la inseguretat concomitant amb els seus conflictes psicològics creant una "imatge idealitzada de si mateix". Per mitjà d'ella tracta inconscient- ment d'evitar la consciència dels seus conflictes interns. Les energies que podria emprar en el desenvolupament de les seves potencialitats reals les utilitza en "Buscar la glòria". "P: ventualmente l'individu pot arribar a identificar-se amb la seva imatge idealitzada i integrada. Entollces no és una imatge visionària que adora secretament: la imatge idealitzada esdevé el jo idcalizads, i aquest jo idealitzat és més real per a 61 que el seu veritable jo, no només poWue és mes atractiu. sinó porgue respon a les seves necessitats apressants ". (Horney, 1950). En relació amb aquest fenomen es perceben neuròticament una sèrie de exigències desorbitades i rigides-la "tirania del debieras9'-i se susciten dues actituds paradoxalment unides: l'orgull neuròtic, a partir de la autoidealización, i l'odi i menyspreu de si davant la distància de la mateixa realitat respecte a aquella imatge. Aquesta complexa distorsió de la autoper- cepció es produeix en combinació amb distorsions complementàries de les persones del propi entorn. La recuperació del contacte amb el jo real -0hjetivo de moltes teràpies humanistes-per una superació de les dis- sions perceptives, és una fita del neopsicoanálisis de Karen Horney. Si atenem al model guestáltico de Perls ens trobem amb mol- moltes equivalències, sense oblidar que la font primera d'aquest model (cf. Gimeno, i Rosal, 1983) procedeix de la psicologia de la Gestalt que espe- liz6 a investigar el procés perceptiu. Per Fritz Perls 10 principal de la teràpia consisteix a adonar-se de 10 obvis. Això vol dir adonar-se de les diferents figures que successivament van emergint del fons, permetent així que la consciència es desplaci fluidament d'una a una altra. És a dir, mantenir la percepció oberta a les successives significacions que vagin sorgint, sense evitacions davant la frustració de reconèixer en nosaltres parcel · les que preferiríem ignorar. El procés terapèutic es resumeix en la recuperació de parts de la reaiidad alienades, de les que no em dono compte. Segons Perls això passa perquè som fòbics respecte al dolor. Per exemple: pot passar que Rosa pensi i digui: "És que Pepito em rebutja", quan en realitat no la rebutja. Ella no s'adona que 61 l'atreu i que en pensar que aquesta atracció és dolenta la substitueix per un rebuig que després "projecta" a 61. Ja Rubin havia dit que el percebre el fons com figura crea sentiments ments desagradables. La teràpia de Perls facilita la percepció real de si mateix en relació amb tota 'la situació de l'entorn en l'aquí i ara; aquest contacte


El creixement personal (o autorealització): meta de les Psicoteràpies ... 5 juliol to perceptiu amb la realitat pròpia i aliena és 10 que passa quan avança el creixement personal. Per Rogers el món interior d'una persona es compon de "tot 10 que és experimentat per l'organisme, ja sigui que aquestes experiències siguin percebudes conscientment o no ". Aquestes experiències s'organitzen conforme a les lleis del camp propugnades per la Psicologia de la Gestalt (lleis de la fluïdesa, estabilitat, intensitat i direcció del camp). La major part de les experiències de l'individu constitueixen el fons del camp perceptual, però fàcilment poden esdevenir una figura. Però es donen aspectes de la experiència que l'individu evita que es converteixin en figura. Gondra resumeix la seva postura davant d'aquest fet en la següent forma: "La teràpia centrada en el client l' eliminar tot tipus d'amenaça potencial del subjecte, és una ocasió òptima per a la manifestació sense ombres ni distorsions del camp perceptual de la persona " (1978. p. 134). Al anjlisi Transaccional d'Eric Berne també 10s problemes de la autopercepció i percepció de l'altre són factors rellevants com obstaculitzar- dors del creixement personal, des de diferents angles. El "marc de referència "és entès com a conjunt perceptual, conceptual, afectiu i d'acció global utilitzat per definir a si mateix, a les altres persones i al món, estructural i dinàmicament. El marc de referència dirigit és un 10s factors importants que intervenen en l'obstaculització del creixement personal i la seva flexibilització, un 10s èxits importants del treball terapèutic. El "guió de la vida", o argument de la vida, definit per Berne com "programa en marxa, desenvolupat a la primera infància sota influència parental, que dirigeix ​​la conducta de l'individu en 10s aspectes els meus importants de la vida ", implica una percepció distorsionada de si mateix com a personatge del guió amb els seus peculiars característiques - de Salvador, Perseguidor, Víctima, etc. - I una percepció distorsionada de 10s personatges de l'entorn com a complementaris. Aquest aferrar-se a un projecte de vida infantil, incardinat en una cosmovisió màgica, suposa també una minusvaloració de les pròpies capacitats per sortir-se de l'esquema previst. Tot el10 es connecta amb alguna de les "posicions vitals" negatiu ves (que impliquen una desconfiança bàsica en un mateix, en 10s altres, o en tots dos alhora), i que per la seva rigidesa i la seva simplificació, a banda d'altres raons, impliquen una distorsió perceptiva. Aquest conjunt, al seu torn, con- bueix al manteniment d'una relació simbiòtica bàsica, peça nuclear de la psicopatologia analític0 transaccional (en 10 cua1 es produeix una coincidència cia entre Eric Berne i Erich Fromm). 2.3. En el desenvolupament de la capacitat per a una actitud amorosa lliure de necessitat L'actitud amorosa ha recuperat en la Psicologia Humanista seva originalitat. nal interpretació no reduccionista, revaloritzant especialment la noció de tendresa, encara que amb termes diferents. Fins i tot en la mateixa relació





7 6 Ramon Rosal Cortés terap6utica es reclama, amb accents diversos, cert. tipus de sentiment amorós no entès en el sentit de relació transferencial. La importància cia de l'actitud amorosa, en el procés de creixement personal, es refereix no S610 en la seva manifestació cap 10s altres, sinó en l'amor a un mateix. Aquesta capacitat i actitud complexa que anomenem amor-a la Psicologia Humanista s'ha preferit recuperar aquest terme-no s'esgota en vivències emocionals i sentiments, integra factors cognitius i conatius, i es rau en unes conviccions i sentiments bisicos cap a un ésser humà percebut i sentit favorablement, que Fromm denorninó "fe en l'home bre ", i Berne "posició existencial Jo estic bé-TU esteu bé". Per descriure en poques paraules aquest constructe, revalorat en la Psicologia Humanista, ens sembla valida la que ofereix Ashley Montagu antropòleg molt citat en la Psicologia Humanista, als autors e1 tambikn es refereix amb freqüència-: "Arnor és aquella forma de comportament que contribueix al sa desenvolupament del amant i el estimat. Per sa entenem l'augment de la capacitat de funcionar com una persona totalment annoniosa que enriqueix creadora a tots aqueiios amb qui entra en relació. L'amor és l' principal agent de desenvolupament de les potencialitats per ser humà, és el principal estímul per al desenvolupament de l'aptitud social i l'única. qualitat del món capaç de produir aquest sentiment de pertinença i referència a la humanitat que tot ésser humà desitja I desenvolupa. El mor és creador, creador per què 10 dóna i per què 10 rep. L'amor veritable no pot mai fer mal ni inhibir, només pot beneficiar i crear llibertat i ordre "(1955. pàg. 257 de trad. castellma). Maslow es lamenta de l'escassetat d'investigació científica sobre l' amor:





 "E8 sorprenent 10 poc0 que tenen per oferir les ciències empiriques sobre l'assumpte de l'amor. És particularment estrany el silenci de 10s psicòlegs, ja que un s'inclina a pensar que aquesta és la seva obligació ció mes particular "(1954). A la Psicologia Humanista l'experiència amorosa constitueix un factor important d'investigació, oa les seves manifestacions psicopatològiques - des- taqutrmos principalment les descripcions i interpretacions de Karen Horney (1950), sense oblidar les d'Erich Fromm (1956) i Eric Berne (1970) - o en les seves manifestacions en les persones en avançat grau de creixement personal. Entre 10s autors que aborden aquest problema assenyalem a A. Mas- low (1954), I. Fromm (1956), R. May (1969) i VF Frankl (1946), encara que cal tenir en compte que en gairebé tots 10s rnodelos de la Psicologia gia Humanista s'ha dedicat a aquest punt una atenció especial. En part d'aquests autors apareix freqüentment citat el filòsof Martin Buber (Trad. anglesa: 1969 i 1970). Convé aquí precisar que 10s autors de la Psicologia Humanista quan escriuen sobre l'amor generalment no s'estan referint a la sexualitat. Així passa, per exemple en 10s escrits esmentats dalt. El10 es deu en PARTC a què es comparteix, amb lleugeres variants, el rebuig que Karen Horney presenta de la hipòtesi de Freud cuedo sosté que la tendresa és una expressió inhibida o. sublimada de la libido. Com indica aquesta autora, a partir d'aquest pressupost, del fet que freqüentment la necessitat


El creixement personal (o autorealització): meta de les Psicoteràpies ... 7 juliol neuròtica d'afecte es presenta en forma d'una set insaciable de plaer eròtic va sorgir la hipòtesi que aquella es deriva de la insatisfacció de la libido. Per a K. Horney: "Aquestes premisses són inconsistents, ja que les connexions entre 10s sentiments amorosos, les expres- sions del carifío I la sexualitat no són tan intimes com sol admetre "(1937, pàg. 124 de trad.cat. ). Horney presenta dues objeccions a la hipòtesi de Freud. En primer lloc, la comprovació antropològica que en la nostra cultura apareix la possibilitat d'una sexualitat sense tendresa o amor, i també d'un amor sense sexualitat. El fet que en un percentatge de casos d'aquestes experiències cies susciti l'aparició de l'altra no contradiu 10 dit, per 10s altres casos. La segona objecció la resumeix Horney en aquests termes: "Si acceptem la hipòtesi de Freud que la libido insatisfeta constitueix la força dinàmica que impulsa a perseguir l'afecte, difícilment podriase comprendre per què hailamos idèntic anhel insaciable de carifío, amb totes les complicacions ressenyades (afany de possessió, amor incondicional. sentiment de ser menyspreat, etc.) també en persones la vida sexual és per col, mpleto satisfacció ria des del punt de vista físic "(Ibid. p. 125). Vegem a continuació dos aspectes rellevants de la investigació humanista sobre l'amor: a) la peculiar forma de donar l'experiència del amor en les persones avançades en autorealització, ib) la revalorització la tendresa com a tret d'un amor madur i com a factor terapèutic. Maslow relaciona el problema de l'amor amb el de 10s tipus de motivació ció segons que aquesta s'orienti vers l'atenció de deficiències (necessitats bàsiques desateses en el seu moment) o cap al creixement. Quan el individu té prou ateses les necessitats bàsiques-fisiològiques ques, de seguretat, estimació, etc. -, a ser possible ja des de la primera infància cia, es troba capacitat per experimentar les relacions interpersonals de forma menys dependent, menys necessitat de rebre elogis i afecte de 10s altres, menys ansiós de rebre recompenses, i així mateix est6 en condicions de preferir en alguns períodes mantenir sol. Aquest individu ha superat la necessitat d'una "dependència morbosa" l'estil de la descrita per Karen Horney (1950) en referir a la qual denomina- mina "solució modesta" per a la superació de 10s conflictes interiors. "L'amor es fa tan indispensable per 151 com l'oxigen és per a la respiració ració ". Apareix un estat mental en el cua1 no S610 pot sentir valuós en la mesura que altres l'estimen: "Igual que en la nostra civilització-molta gent creu que val d'acord als diners que guanya, 10 mateix el neuròtic de tendències modestes mesura el seu valor per la moneda de l'amor. usant aquí l' paraula com un terme que comprèn les diverses formes d'acceptació "(Ibid. p. 230 de trad. cat.). L'amor, en avançat procés de creixement, es caracteritza sobretot per estar lliure de necessitat, per compaginar la capacitat d'intimitat amb la independència i llibertat (Allport, 1963; Fromm, 1956). Maslow destaca


78 Ramón Rosal Corts com es dóna en 61 una facilitat de prescindir de les defenses en les relacions amb la persona estimada, permetent que apareguin sobretot les pròpies limitacions físiques i psicològiques, i per la vivència de l'orgasme de manera els meus profunda ia vegades gairebé mística, però al mateix temps assenyala que Qstas i altres formes d'intimitat es compaginen amb una major tolerància a la absència de sexualitat, i en-conjunt0 una acceptació de l'altre amb els seus dife- renciaindividuales peculiars. Aquesta actitud amorosa, que no obstaculitza sinó que afavoreix la llibertat l'estimat, i la pròpia, i contribueix al creixement personal de cada un, amb fidelitat a si mateix, constitueix no S610 un sentiment, i un coneixement mutu matisat, sinó una tasca creativa que requereix aprenentatge i perfcccionamiento. D'altra banda, juntament amb aquesta faceta "productiva" del amor-a la qual Maslow s'identifica amb Fromm, entre d'altres-aqu61 vol ressaltar també la presència de l'element lúdic, alegre i divertida que apareix en les persones autorealitzades per 61 analitzades. La visió no reduccionista de l'amor per part de la Psicoteràpia Humans nista ha permès, dins d'ella, dedicar una atenció important a alguns aspectes del mateix com la manifestació expressiva de la tendresa i la dimcnsión emocional de la mateixa. En relació amb la primera, fomentada per la Psicologia Humanista d'una forma mes generalitzada que les habitual- ment seguides a partir de les pautes culturals majoritàries, assenyalem que en aquest àmbit es consideren els avantatges d'una facilitació del contacte tàctil-alga la redundància-de caràcter afectuós, afectuós i plaent, amb el seu acompanyament de sentiments de tendresa, com a experiència nor- malrnente favorable al creixement personal. Apareix aquí una gran coin- cia entre aquestes hipòtesi de la Psicologia Humanista i les de l'antropòleg Ashley Montagu (1955, 1971). Aquest efecte autorealitzador de la tendresa amb acompanyament d'expressió física, no S610 es refereix a la infància -Edat en què resulta especialment necessària-sinó també a l'adultesa. En un altre lloc (Rosal i Gimeno, 1985) hem destacat la important contribució-des del 'paradigma psicoanalític-realitzada per Rof Carba- 110: i1 contrastar empíricament la hipòtesi de la influència de la tendresa (C'scxualidad diatrófica ") en la formació de les neurones (del bulb Raqui- deo, escorça cerebel · losa i hipocamp) en 10s dos primers anys de la infància. "No haguéssim liegado a l'existència d'una 'fecundació' que ha anat precedida, si es vol, de 01:00 jucgo instintiu. Però, també és cert que no haguéssim arribat a tenir intel · ligència, és derir, a poder saber I discutir aquestes qüestions si, un cop seccionat el cordó umbilical que ens unia a la placenta. no haguéssim estat sotmesos a la influència d'una sexualitat diatrofica o tutelar. En realitat, descendim per igual de les dues ". (1972. P. 480). Aquesta sexualitat diatrófica l'entén Rof Carballo "tan genitriz, tan engcndradora com la primera de manera que no podriem parlar d' fet d'engendrar un ésser humà sense comptar amb la mateixa. Semblant tipus de sexualitat compleix la seva funció a través d'Òrgans específics com mames i placenta, així com un complex entreteixit de dispositives relacionats amb sensacions, regulacions neuroendocrines, etc., i en definitiva amb



El creixement personal (o autorealització): meta de les Psicoteràpies ... 79 "Una sèrie d'actes o operacions sense les cuaies l'ésser viu no prospera normalment I que va reunir-hem sota l'expressió de tendresa "(Ibid. p. 481). No hem trobat en cap autor del marc de la Psicologia Humanista, quan aborden aquesta qüestió-i tampoc0 en cap del paradigma psicoanalític-una contribució científica remotament equipament rable per la seva amplitud i profunditat a la que ofereix Rof Carballo sobre la funció realitzadora de la tendresa (o sexualitat diatrófica) per al creixement to personal no S610 en la seva dimensió psicològica sinó en la seva dimensió neuro- nal. Ara bé, la convicció de la funció creativa de la tendresa i l'amor en relació amb la persona està present, encara que no tan desenvolupada quant to al seu estudi, en la majoria de 10s models de la Psicoteràpia Humanista, com per exemple en la concepció de Lowen (1970 i 1975) respecte al nucli de la personalitat, la d'Berne (1970) o les afirmacions de Rol10 Mai sobre 10 que anomena "Compte", dins i fora de la situació de teràpia: "Aquesta fascinant paràbola mostra la important enunciació pronunciada per-l'arbitro Saturn, el Temps, que si bé el home s'anomena Homo a causa de la Terra, aquesta constituït en les seves acti- humanes pel "Cura".

 A la paràbola es lliura l'home ai "Compte" mentre duri la seva pas temporal per aquest món ". (...) "La cura és un tipus particular de intencionaiidad que es manifesta especialment en psicoteràpia pia. Significa desitjar bé a aiguien; I si el terapeuta no 10 experimenta ell mateix o si no creu que 10 que li passa l' pacient li importa Ai de la teràpia! La significació original i comú de la "intenció nalitat " I la "cura" està en la parauleta tendir (en anglès tend), que és l'arrel tant de "in-tat "com d'atendre (en el sentit de prodigar cura). Estendre designa una tendència, una inclinació cap, un moviment pel cua1 descàrrega 01:00 seva pes en sense determinat costat; i també significa atendre, mostrar sol · licitud. En aquest sentit és la font tant de l'amor com de la voluntat ". (1969, pàg. 233 de trad. cat.). Deixem fora (per falta d'espai) la dimensió transcendent de l' amor estudiada per Maslow (1980) o en models terapèutics com 10s de Assagioli, Frankl o Lapierre, que confronten en aquest terreny amb la Psicologia Transpersonal. 2.4. Al decidir La Psicoteràpia Humanista s'ha plantejat el creixement personal en la funció decisòria de l'individu des de diferents facetes, a partir de 10s diversos sos models terapèutics, i ha desenvolupat, des d'ells, eines diverses ses. No obstant això podem afirmar la coincidència en uns elements comuns cions destacats i que poden sintetitzar-se en 10s següents: - El creixement personal en l'decidir es manifesta en la percepció de la situació com a única, no repetida, amb unes característiques peculiars que la fan irrepetible i que per 10 tant fa inservible qualsevol clixé estereotipat que limitaria les oportunitats d'elecció. - El creixement personal en l'decidir es manifesta també en la inte- ció harmoniosa de totes les esferes de la personalitat, sense marginar de la mateixa cap d'elles. Especialment es tindrà en compte en la decisió la


8 O Ramón Rosal Cortks utilització positiva i conciliada de la força emotiva que es desencadena de- vant de la decisió. - Es manifesta igualment en la presa de contacte amb aspectes in- cients presents en la decisió de manera que l'elecció de conducta es faci amb un ampli marge de lucidesa i llibertat respecte a les pròpies possibilitats tats, limitacions i pressions internes. -Per últim, el creixement personal es manifesta en l'acceptació de la pròpia responsabilitat en la decisió, i de les conseqüències de la mateixa, així com en la flexibilitat per revisar-la, i en la concreció que li permeti ser eficaç. A part de 10s autors que especialment han estudiat aquest aspecte de la conducta humana en forma meves profunda i sistemàtica, com passa amb Rotlle May (1969) i Roberto Assagioli (1974) en el tractament que ambdós fan del tema de la voluntat, incideixen en un o altre aspecte d'aquell, en manera els meus especifica 10s que citem a continuació:


 Quant a la primera de les manifestacions esmentades, s'ocupen de ella en forma especial tant el model guestáltico, amb el seu èmfasi en el centre trament en el "aquí i ara" de Perls (1973), com el model bioenergéti- col amb el seu alliberament de patrons corporals antics que impedeixen el contacte amb cl present,-tal com assenyala Lowen (1975) -, el model transaccional des de la presència de l'estat Adult del Jo en la presa de decisions en contacte amb l'actualitat que emfatitza tota l'escola clisica d'Anàlisi Transaccional (Berne, Steiner, Dusay, English, Khaler, etc.), Així com el Psicodrama amb la seva preocupació per l'educació en l'espontaneïtat que Moreno defineix com "Cert grau d'adecuacion a una situació nova o un grau d'innovació a una situació vella" (1966, p. 106 de trad. cat.). i en general 10s models que utilitzen com a principal eina el cos per la utilització que en fan a partir de la concreta i única realitat tat del present corporal. Per 10 que fa a la integració de totes les esferes de la personalitat tat, destaquen les contribucions de constructes com ara el de "contracte" l'Anàlisi Transaccional, i en general el requisit del contacte amb 10s diferents estats del Jo per a la presa de decisions, així com les exigències de la implicació del nucli meus íntim de la personalitat que fa Lowen (19'75) i l'exploració de polaritats de Perls (1973, 1975). En 10 que fa a la presa de contacte amb aspectes inconscients l'exigència es fa des de l'esquema del mateix model amb diferents matisos. Així, l'Anàlisi Transaccional que ha estudiat àmpliament la presència de projectes vitals no conscients presents en les nostres decisis- cions en obres com ara la de Berne (1973) o Steiner (1974) en forma bàsica i d'una manera detallada a una abundant literatura sobre el tema, es referirà a l'exigència que la decisió es trobi "lliure de guió"; en 10s models de treball des del cos, com la Bioenergètica, Biosínte- si, Consciència Sensorial, Psicodrama, etc. l'atenció a 10s símptomes somàti-


El crecintiento personal (O autorealització): meta de les Psicoteràpies ... 8 1 tics igual que fa Perls, des de la teràpia gestalt (1973) - il'elaboració ció de la seva presència en la decisió ser5 un 10s requisits habituals. Per 10 que afecta a la manifestació del creixement en l'acceptació de la pròpia responsabilitat, la Psicoteràpia Humanista ha atès al desenvolupament de múltiples aspectes que, des d'una visió no determinista del subjecte humà, l'interpel · len perquè es faci càrrec del resultat del marge de llibertat que posseeix, com passa des 10s conceptes de "Simbiosi", "Passivitat" o "Permís" l'Anàlisi Transaccional, o el joc de "fer- responsable "de les sensacions que Levitsky i Perls (1970) proposen des la Teràpia Gestalt ", per posar S610 algun exemple. Un antecedent de la revaloració de la voluntat apareix, entre 10s contemporanis de Freud dissidents, a Otto Rank (1945). Per a aquest autor el problema essencial de la psicologia es resumeix en l'abolició per nosaltres de la nostra voluntat, en l'explicació de les diverses formes de produir aquesta abolició. No obstant això "Jo mostrarécla rehabilitacion de l'voluntat resol de cop un gran nombre de problemes mes, la voluntat ha jugat sempre un gran paper en la teràpia, però mai ha tingut el seu Psicologia que l'hagués convertit en científicament acceptable com a agent terapèutic i, per 10 tant, com terapèuticament eficaç. En lloc d'això, se l'ha abandonat a 10s faquirs, 10s hipnotitzadors i 10s xarlatans de tota índole ". EPÍLEG A través d'aquestes pàgines hem vist cóm0 cal trobar cert deno- minador comú en la manera d'entendre el procés de creixement personal com a meta de la psicoteràpia en 10s diversos models terapèutics d'orientació tació humanista. Meta que no s'aconsegueix pel simple fet d'ajudar a suprimir les conductes comunament enteses com psicopatològiques. Així mateix hem seleccionat quatre aspectes de la conducta: l'emocional, el per- tiu, l'actitud amorosa, i la capacitat decisòria, podent constatar coincidint cies importants entre interpretacions de la teràpia gestalt, l'anàlisi transaccional, la teràpia bioenergètica, etc., respecte a 10s canvis produïts en aquells quan s'ha desenvolupat el procés de creixement personal

sexologo santa coloma gramanet sexòleg
Comments