sexologo-sabadell
Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa_psicologo@yahoo.es
Xavier Conesa Lapena
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia
Carme Serrat Bretcha
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS
TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT
Tractament de la Depressió (VIDEO)
http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
PUBLICACIONS:
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
"El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies"
Psychologies
"Amor i Sexe: Inseparables?"
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
"La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia"
La Portada del Valles:
"Se hereda la depresió?"
Contrapunt:
"El tractament Psicològic. Un enfoc actual"
La Vanguardia.Suplemet:
"Sexe a P-3"
Contrapunt:
"Estils de vida que poden ajudar a la Depresió"
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l'entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil ...
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l'11 % dels pacients que ens consulten se'ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver...
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave...¿donde ubicarlo?
2004 Articulo: L'ESTRÈS I L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d'atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac...
2005 Articulo: COMPRENDRE L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s'uneixen i es sumen.
2006 Articulo: CRISIS D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr...
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p...
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l'excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per...
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D'UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass...
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l'estrès. de manera general, els estudis indiquen que l'exercici ajuda l'individu a afrontar millor l'estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t...
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l'adolescència, els nens d'ahir, ja convertits en el noi o la noia d'avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d'assumir-la i acceptar-la.
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l'homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s'adonen de l'orientació homosexual d'un infant són els seus companys d'escola.
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models ...
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i ...
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l'anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d'aliments que després s'intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s'acaba convertint en un costum que...
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d'un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre...
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d'actuació o tractament possible en els trastorns d'alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se'n pot aplicar més d'un i fer-ho conjuntament per augmentar l'efectivitat del tractament.
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l'aparició de la bulímia.
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L'ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l'alcohol
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l'estat d'ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep...
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l'individu li fan patir d'una manera o d'una altra.
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l'evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit...
Tribuna Vallesana
"L'atenció psicològica a la comarca del Valles"
La Portada del Valles:
"Com reconèixer i tractar l'alcoholisme"
Continguts del Master de Sexologia de l'Institut Superior d'Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l'Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L'Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L'actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora
Psicologia com tot sistema científic , va assentar la seva producció cognoscitiva en l'espectre de posicions filosòfiques coexistents al llarg de la història . Així, la comprensió de l'ésser humà fluctuar des de l'idealisme fins al materialisme per explicar l'essència , origen i naturalesa d'aquesta espècie . L'afiliació a una o altra posició determinar una concepció plural de l'home , mesurable en l'escissió del pensament psicològic en dos subsistemes : les escoles d'orientació no marxista i l'escola d'orientació marxista .
A les escoles d'orientació no marxista s'albira diversitat quant als principis , mètodes i sistemes categorials que s'empren per explicar l'essència humana . La seva evolució es tipifica per constituir-se en organitzacions teòriques tancades a l'intern de la concepció filosòfica que defensen , i abordar l'individu a punt de partida de mapes conceptuals rígids que limiten el desenvolupament del pensament científic en aquest sentit .
Per la seva banda, l'escola d'orientació marxista ha fonamentat la seva noció de l'individu en el materialisme dialèctic , el qual va esdevenir principi teòric -metodològic aportant la concepció materialista de la dialèctica , la teoria materialista del reflex , la teoria materialista de l'activitat i la naturalesa social de l'home , des d'un enfocament històric - lògic . Aquests postulats representen un nivell qualitativament superior a la ciència psicològica , en tant des d'un cos teòric únic expliquen la complexitat del psiquisme humà .
" [ ... ] Les diferents escoles, corrents han aportat coneixements fragmentaris d'una única i mateixa totalitat , i que quan cadascuna ha cregut veure el tot en el seu segment , han donat lloc a teories errònies , distorsionades o exagerades . Malgrat aquest procés , cada escola o corrent reflecteix part de la realitat , que cal retrobar i reubicar en la totalitat i unitat original [ ... ] . S'ha de tornar a recuperar el que les escoles , els mètodes i els camps de la psicologia esmicolar i van dispersar , van desarticular i formalitzar [ ... ] la tasca que incumbeix realitzar consisteix a dissoldre falses antítesi , transformant les antinòmies irreductibles en el que en realitat són : moments d'un sol procés únic [ ...] " . [ 1] L' postura blegeriana defineix la línia d'aquest estudi , afanyat a la consecució d'una teoria unificadora per comprendre la individualitat a punt de partida de la formació , desenvolupament i expressió de la personalitat .
Escoles d'orientació no marxista
Psicologia Diferencial .
La Psicologia Diferencial és un tipus de psicologia experimental , l'objecte d'estudi el conformen les diferències individuals amb el propòsit d'establir lleis vàlides per a tota l'espècie humana, la genètica mendeliana resulta la plataforma teòrica més adequada per a la seva pràctica .
La gènesi dels seus estudis té com a fonaments la teoria evolucionista de Darwin de 1859 , que postulava les diferències individuals en trets biològics i conductuals qual factors determinants en la selecció natural , així mateix els treballs de Francis Galton , qui va introduir el processament estadístic de les diferències individuals i l'herència .
Aquest corrent adverteix que la diversitat de trets entre els individus és producte de causes constitucionals , associades a l'herència ia les influències del medi extern . Cada un dels trets que distingeixen a un individu d'un altre tenen un contingut genètic i es transmeten mitjançant els mecanismes de l'herència . La composició genètica individual és estable i relativament autònoma respecte a l'ambient , però la influència d'aquest adquireix notorietat en el sentit que individus que comparteixen el mateix patrimoni genètic no seran exactament idèntics . El heretat s'expressa en termes de possibilitat , i són les condicions d'existència de les persones les que propicien la seva materialització , això es manifesta en l'expressió i desenvolupament de les aptituds .
Un dels més connotats representants d'aquest moviment és James McKeen Cattell , que va estudiar sistemàticament les diferències individuals mitjançant l'ús de test , no obstant això el seu limitat abast li va impedir abordar el contingut real de la individualitat .
Els mèrits fonamentals de la Psicologia Diferencial són :
concebre conscientment les diferències individuals com a nucli teòric , si bé això representa un aspecte d'importància en els estudis relacionats amb la individualitat , l'esmentat principi perd rellevància en pretendre legislar patrons per a l'espècie com un tot , mitjançant l'extrapolació d'esquemes positivistes .
explicar encertadament el automoviment del biològic en la determinació de la individualitat .
reconèixer la interinfluència de l'herència i l'ambiental com a constituents de les diferències individuals .
identificar l'aptitud com a indicador de la individualitat en la seva estructura i funció .
Psicoanàlisi .
Per Sigmund Freud , l'autor principal d'aquest enfocament , la configuració psíquica de l'individu té un caràcter essencialment biologicista . El subjecte freudià és una resultant del seu món intern . A això versa l'anàlisi d'Enrique Pichón Riviere :
" [ ... ] Freud va arribar per moments , una visió integral del problema de la interrelació home - societat , sense poder desprendre , tot i això , d'una concepció antropocèntrica , que li va impedir desenvolupar un enfocament dialèctic .
Tot i percebre la fal · làcia de l'oposició dilemàtica entre psicologia individual i psicologia col · lectiva , la seva afecció a la " mitologia " de la psicoanàlisi , de la teoria instintiva , i el seu desconeixement de la dimensió ecològica , li
impedir la formulació del albirat , és a dir, que tota la psicologia , en un sentit estricte , és social. " [ 2 ]
La seva teoria de la personalitat defineix com a determinants del desenvolupament psíquic la interacció entre les disposicions heretades - "constitució" , la totalitat d'elements innats i adquirits en les fases del desenvolupament biològic - , i les experiències accidentals - " constel · lació" , conjunt de situacions exteriors a què s'exposa l'individu . L'evolució personológica està subjecta a les experiències vitals que poden estimular o limitar les potencialitats innates , és llavors l'ambient factor d'influències prevalents en la configuració de la personalitat .
Des del punt de vista estructural , la revisió en 1921 de la seva teoria planteja la divisió de la personalitat en tres instàncies : l'allò, el jo i el superjo . El això constitueix el reservori de l'heretat, especialment del que instintiu , expressa " la veritable intenció de la vida de l'organisme individual , és a dir , la immediata satisfacció de les seves necessitats innates . " [3] És inconscient i constitueix la font d'energia psíquica . Dóna lloc al sorgiment del jo i el superjo , determina el dinamisme de la personalitat i representa el món intern de l'experiència subjectiva .
El jo és el mediador entre els requeriments instintius de l'això i el superjo , busca l'equilibri de la personalitat . Està orientat cap al món exterior , i en conseqüència facilita les percepcions del mateix propiciant el sorgiment de la consciència , és en essència conscient , " [ ... ] el jo representa en la vida anímica la raó i la reflexió mentre que l'això representa les passions indòmites . " [ 4 ]
El super-jo s'estableix a escala individual com el regulador moral de la personalitat , encarnant valors socials tradicionals i l'ideal moral del jo . És una instància antagònica a l'això , inhibeix els seus impulsos a l'imposar els cànons morals de la societat en detriment dels objectius realistes . És conscient .
Freud situa la realització individual qual fase superior dels processos de regulació i autoregulació de la personalitat , resultant de la interacció entre l'allò i el superjo . Aquest estadi en la concepció freudiana esdevé en la mesura que el jo es fortifica en menys terme l'això i el superjo . En aquesta etapa del desenvolupament individual el jo aprofundeix en el coneixement del super-jo , sotmetent-lo a una crítica racional que decanta el contingut irrellevant d'aquesta estructura.Así , el jo s'apropia de continguts del superjo com a unitats de sentit , es torna " amo " de seva funció en la regulació conductual aconseguint la veritable harmonia entre les estructures antagòniques . Això dóna compte del lloc de l'autodeterminació en el comportament humà .
Les aportacions de la psicoanàlisi ortodox , específicament de l'obra freudiana , en la comprensió de la individualitat es poden resumir en :
identificar els factors biològic , psicològic i social com a constituents del psiquisme humà , i
entendre la realització individual com un estadi superior en el procés de desenvolupament de la personalitat , en aquest sentit destaca la capacitat d'autodeterminació com a indicador d'aquest procés .
Alfred Adler , considerat com el fundador de la psicologia individual , presenta dins de la psicoanàlisi un enfocament sociocultural .
La comprensió de l'ésser humà a Adler , és un manifest en defensa de la individualitat . Concebia l'home com un ideofenómeno : "Tipus , semblances i semblants aproximats són sovint o entitats que deuen la seva existència merament a la pobresa del nostre llenguatge , incapaç de donar una expressió simple als matisos que sempre són presents, o resultats d'una probabilitat estadística. no s'hauria de permetre que l'evidència de la seva existència degenerés en l'establiment d'una norma fixa . Tal evidència no pot apropar-nos a la comprensió del cas individual . Només es pot utilitzar per il · luminar una zona en què ha d'haver el cas individual en la seva unicitat . " [ 5 ]
Planteja com a determinants de les particularitats individuals l'herència i l'ambient , i un tercer factor anomenat " poder creatiu " que sorgeix després dels quatre o cinc anys i combinant les potencialitats innates i les influències ambientals , és en última instància aquesta síntesi qui determina el distintiu en l'àmbit individual . És aquest factor el que marca fonamentalment el desenvolupament de la personalitat , actualitzant el seu contingut motivacional i dinamitzant la conducta .
L'estil de vida constitueix "el moviment persistent cap a la superioritat "; expressa les principals idees de l'autor respecte a la determinació de la individualitat . En el context de l'estil de vida es revela la força del poder creatiu , qui catalitza el moviment cap a la superioritat . És l'escenari on es manifesta la individualitat , a causa que l'home en el trànsit a la superioritat desplega tot el seu potencial personológico en funció d'aconseguir la meta, que encara que de caràcter universal s'individualitza donat el sentit personal i l'actitud assumida per cada individu .
Tanmateix privilegiar en l'anàlisi el nivell individual de la subjectivitat , reconeix el nivell social en suposar que les condicions de vida en comunitat constitueixen el punt de partida per al desenvolupament personal . "L'home únicament podria bastar-se a si mateix una vegada situat en condicions particularment favorables . Obstant això, aquestes condicions només li són subministrades per la vida en grup . " [ 6 ]
Un sumari dels aspectes més rellevants de la teoria adleriana implica :
identificar els factors hereditari , ambiental , i el poder creatiu com a determinants de l'evolució personológica . En aquest sentit val destacar l'impacte del poder creatiu , entès en termes del psicològic , en la dinàmica de desenvolupament de la personalitat en definir la direccionalitat de la conducta . Així mateix es reconeix el caràcter interactiu que li concedeix a aquests factors .
comprendre l'exclusivitat de l'individu , en tant entitat personológica , única i irrepetible .
distingir el principi de la individualitat com a qualitat potencial dels subjectes , però , el mecanisme enunciat per l'autor per a la realització d'aquesta potencialitat , erra a reduir-lo a condicions innates de desenvolupament en contraposició a la seva tesi del social com a condició sine qua non per al desenvolupament humà .
convergència del social i l'individual superant l'antagonisme precedent . El social figura com un possible punt de partida per al desenvolupament individual .
Un element central en l'obra de Carl Gustav Jung és la individuació , concepte que denota la plena diferenciació i integració de la personalitat .
Per Jung la individuació permet complir totalment "els destins col · lectius " de l'home , a causa que ser eficient en l'activitat social depèn en certa manera, les possibilitats que aquest sistema d'influències propícia per a la realització de les potencialitats individuals . És un procés de desenvolupament psicològic que realitza els "destins individuals" compulsando l'ésser humà a convertir-se en individu . " Individuación significa fer-se individu, en tant que per individu entenem la nostra més íntima , darrera i incomparable particularitat . " [ 7 ]
Aquest autor planteja el desenvolupament de la personalitat sobre la base de " possibilitats" i " disposicions" primàries que es diferencien i integren progressivament del general al particular . El substrat d'aquest procés és d'origen genètic , i evoluciona en funció de les condicions ambientals . En aquest sentit , si bé l'ambient pot afavorir , Jung assenyala que tant les exigències socials com l'inconscient col · lectiu poden operar en detriment de l'individu : " La individuació significa llibertat respecte a aquestes forces opressores . " [ 8 ]
La teoria junguiana de la individuació descriu tàcitament com ocorre l'evolució de la individualitat . L'essència d'aquest procés és el " coneixement de si" , que transcorre al dir de Jung , del " anonimat inconscient " al " anonimat conscient" en quatre etapes amb lapse aproximat de deu anys cadascuna:
1 . Dominància de l'inconscient col · lectiu en els estadis inicials del desenvolupament a causa de l'absència d'un perfil psicològic individual, el que desapareix gradualment . Una fita el constitueix la consciència del " jo " al voltant dels 3 anys .
2 . S'emmarca en el començament de la pubertat , i està caracteritzada per la progressiva ruptura psicològica amb els pares .
3 . Es defineix per la coherència del " jo" i culmina amb l'adquisició de la plena individualitat .
4 . Adaptació i integració en la consciència individual del rol social . Entre els 40 i 45 anys irromp el sentit de la vida com a problemàtica fonamental .
El notable en la teorització de Carl G. Jung, se centra en :
comprendre la individuació com a procés d'evolució de la individualitat . Cal assenyalar l'elucidació de les etapes del procés com a tret important en la teoria junguiana , ja que s'erigeix com a referent per a l'anàlisi prospectiu de la categoria individualitat .
revelar l'autoconeixement com a indicador del desenvolupament de la individualitat .
dilucidar el social en la doble condició com a determinant de la individualitat , tant en el seu aspecte positiu com negatiu .
Erich Fromm va sistematitzar en els seus treballs la significació de la "llibertat " en el procés de gestació del que és individual , entesa com "l'emergència de la primitiva unitat indistinta amb els altres i la natura" [ 9 ] l'home , i la plena expressió de les seves potencialitats .
En les fases inicials de l'ontogènesi , l'home apareix en simbiosi amb les instàncies socialitzadores que li proporcionen seguretat i limiten al mateix temps l'expressió afectiva , cognitiva i volitiva del seu ésser individual . A través del procés d'individuació , el subjecte progressivament aconsegueix major "consciència de si mateix" , que el condueix al conflicte llibertat versus evasió de la responsabilitat que ella comporta . La individuació fa referència al " procés pel qual l'individu es desprèn de les seves llaços originals". [ 10 ]
Les vies de solució al conflicte plantejat impliquen d'una banda la plena consciència del jo individual , materialitzada en l'autoregulació com nivell personológico superior estructurat sobre la base de la congruència del cognitiu i afectiu ; que manifesta reconeixement del si mateix , capacitat de crítica , autonomia en l'entorn social , capacitat creativa i d'autodeterminació , com a indicadors de la lliure expressió de la individualitat . D'altra banda , suposa l'evasió de la consciència del jo individual , substituint-la per allò instituït que compulsa a l'estandardització dels individus , anul · lant l'expressió de la seva individualitat .
En aquest sentit Fromm descriu tres mecanismes d'evasió de la responsabilitat que significa la llibertat : l'autoritarisme , la destructivitat i la conformitat automàtica . L'autoritarisme implica la fusió de l'individu amb formes supraindividuals d'existència subministradores de l'energia que necessita ; aquest mecanisme s'evidencia en la tendència a la submissió i la dominació . La destructivitat obeeix a una predisposició a rebutjar els objectes que són percebuts per l'organisme com una amenaça externa , amb l'objectiu de contrarestar vivències d'impotència davant l'aïllament . La conformitat automàtica és el més utilitzat de tots , es tracta de la solució del conflicte jo - món mitjançant la subversió de la individualitat a partir que el subjecte adopti les regulacions socialment establertes , que comporten a l'alienació , i en conseqüència a la superació de la por a l'aïllament . Aquests mecanismes reflecteixen l'empremta negativa del social en el desenvolupament de la personalitat .
La individuació des de la perspectiva ontogenètica és un resultat a posteriori del seu anàlisi filogenètica , així l'autor descobreix el caràcter històric de l'evolució individual . "La història social de l'home es va iniciar a emergir est d'un estat d'unicitat indiferenciada del món natural , per prendre consciència de si mateix com d'una entitat separada i distinta de la natura i dels homes que l'envoltaven " , i continua dient Fromm pel que fa al procés d'individuació : " [ ... ] sembla haver aconseguit el seu major intensitat durant els segles compresos entre la Reforma i els nostres temps" . [ 11 ]
La determinació individual a Fromm té com a corol · lari el social , encara que no rebutja el biològic - instintiu característic de les posicions psicoanalítiques . El lloc del biològic en la seva concepció està en el temperament que és la manera de reaccionar , sent " constitucional i immodificable " , en ell es correlacionen els processos somàtics i és heretat . ( Wolman , BB , 1967 ) .
La convergència de l'herència i el socialment adquirit s'observa en la comprensió del caràcter , determinat pel temperament i les influències socioculturals . Al caràcter es distingeixen dues dimensions : la individual , que addueix a les característiques que resultants de la combinació original del conjunt de trets personals , diferencien a un o altre individu en l'àmbit grupal , i la social , que al · ludeix a la totalitat de trets socialment compartits pels membres d'un grup . No obstant això , assenyala com a determinant fonamental d'aquesta estructura de la personalitat les condicions socioeconòmiques , que en cada formació i moment històric - concret acoten el desenvolupament personal .
En la seva obra s'aborda el social i l'individual amb una perspectiva dialèctica . El social es comprèn a la llum de la configuració dinàmica de la subjectivitat individual , al seu torn aquesta com a reflex de la realitat social es construeix en el seu escenari .
Un inventari dels aspectes positius en l'elaboració teòrica d'Erich Fromm , apunta :
reconèixer el paper de l'històric en el procés de desenvolupament de la
personalitat .
sistematitzar les dimensions del social en la formació i desenvolupament de la personalitat , superant concepcions precedents que reduïen aquest factor a les influències ambientals .
mostrar la dialèctica del social i l'individual en la conformació del psicològic , no obstant cal assenyalar que aquest principi es desconeix en ponderar el social com a ens estructurador del contingut psicològic , atorgant-li a l'individual un caràcter reactiu al respecte.
identificar el afectiu , cognitiu i volitiu com a instàncies d'expressió de la individualitat .
enunciar com a indicadors del desenvolupament de la individualitat l'autoconeixement , l'autonomia , la capacitat de crítica , l'autodeterminació i la creativitat .
assenyalar patrons de conducta que tipifiquen la pèrdua de la individualitat .
La teoria d'Eric Erickson respecte a la personalitat té com leit motiv la maduració de l'ego , esdevinguda de la solució dels conflictes que enfronta l'individu durant la seva existència . La naturalesa d'aquests conflictes es despulla de l'influx psicoanalític anterior , el seu origen no està en necessitats sexuals sinó en les limitants de la cultura per a la satisfacció de necessitats d'un altre ordre . El desenvolupament en la dinàmica ericksoniana s'associa a la superació de problemes universals com la identitat , autonomia i confiança que tenen un caràcter cíclic en l'ontogènia humana .
La resolució dels conflictes afavoreix la qualificació en un nivell superior de les forces de l'ego , que determinen la continuïtat evolutiva dels subjectes . El desenvolupament de l'ego està pautat per la relació del sociocultural i l'individual : en la mesura que els subjectes són capaços d'operar efectivament amb els elements de la cultura per solucionar els seus conflictes , s'aconsegueixen èxits de l'ego , i en conseqüència aquest enforteix .
Els principals èxits de l'ego assolits durant el cicle vital són en la seva essència testimonis del desenvolupament de la individualitat . Entre ells l'autor cita : el sentit de confiança ( prepara per prendre decisions , afavoreix la confiança i respecte cap als altres); l'autonomia ( capacitat d'escollir , prendre decisions , autocontrol , autoafirmació , voluntarietat del comportament ), la iniciativa ( dimensió de la perspectiva individual a llarg o curt termini ) ; laboriositat ( adquisició d'habilitats per a l'exercici competent davant les circumstàncies de la vida ), el sentit d'identitat ( continuïtat en els diversos rols que s'assumeixen , proporciona estabilitat , dignitat i unitat ; s'enriqueix per la valoració social rebuda ), el sentit d'intimitat (el seu nutrient per excel · lència és la capacitat d'estimar , es relaciona amb la compassió , simpatia , i afiliació ), la generativitat o productivitat (capacitat per treballa productivament amb remuneració ), la integritat ( s'aconsegueix cap a la darrera etapa de la vida durant la qual s'enforteix la personalitat en saviesa i s'unifica ) . Aquests èxits permeten l'eficàcia de la conducta individual i són signe de la maduresa assolida per la personalitat .
El principal aportació d'Erickson rau en:
enunciar possibles indicadors del desenvolupament de la individualitat , que aborden des d'un enfocament holístic la personalitat en les condicions d'interacció social .
Psicologia Humanista .
La Psicologia Humanista és una concepció oposada a la psicoanàlisi i al conductisme . Part del principi de l'ésser humà com a entitat irrepetible i amb una compulsió cap a la autorealització . L'autodeterminació constitueix per consensus òmnium el mecanisme directriu en l'autorealització, en substituir les causes del comportament per intencions i propòsits individuals . Aquest èmfasi en el determinisme intern no nega la influència social en la formació de la personalitat , en aquesta escola un criteri de salut és la integració social de l'individu .
Andras Angyal des d'un esquema biologista explica la tendència de l'individu a l'autorealització . Suposa que la vida dels " organismes " transcorre en funció de la autoexpansió , procés que té lloc a escala individual a través de l'assimilació de factors externs a l'organisme , i la producció que transcendeix els seus límits . Tots dos mecanismes són la pedra angular d'aquesta tendència, en tant reflecteixen el automoviment l'organisme per a la realització de les seves potencialitats ( autoexpansió ) .
Aquest procés té com a escenari la " biosfera " , espai que inclou l'individu i el seu medi com a unitat indissoluble . No obstant això , les forces autònomes que direccionen la vida de l'organisme s'oposen a la influència dels factors externs, el que expressa la seva facultat d'autodeterminació . En dependència de la tendència que predomini a la biosfera , sigui autodeterminació ( " autonomia organísmica ") o determinació externa ( " heteronomia ambiental" ) , aquesta es divideix en dos pols : el subjecte i l'objecte .
El subjecte de Angyal és en essència de tipus biològic i està configurat simbòlicament en l'organisme , en ell es sintetitzen la percepció del cos , l'activitat psicològica i factors externs . La seva expressió es concreta en la consciència de si mateix de l'individu , la qual s'aconsegueix en el llindar de l'autonomia donant compte de la funcionalitat del "jo " en els subjectes . La veracitat d'aquesta representació subjectiva indica la tendència de desenvolupament de l'organisme: l'autonomia organísmica s'associa amb l'estructuració i funcionalitat del subjecte , mentre l'heteronomia redueix el subjecte a la condició d'objecte .
En l'àmbit grupal el desenvolupament dels individus aquesta pautat per la homonomía , "tendència a estar en harmonia amb unitats supraindividuals , el grup social , la natura , Déu , l'ordre ètic del món o qualsevol altra cosa que la persona pugui formular " . [ 12 ] a primera vista aquesta tesi podria resultar una paradoxa pel que fa a l'autonomia , però en aquest cas la tendència a la integració social apunta a un desenvolupament que transcendeix des de la " individualitat " els límits individuals . El seu objecte està en la recerca d'identitat en el conjunt d'atributs de la vida social .
L'autor concep el sistema d'influències socials estructurat en dos nivells: el simbiòtic i el cultural . En el primer les relacions humanes no són profundes , apareixen en l'esfera productiva i contribueixen a l'enriquiment del sistema axiològic dels subjectes . El cultural regula el comportament , comprèn continguts instituïts en el context social , així li atorga valència positiva o negativa , la seva funció més important és catalitzar la tendència a la homonomía .
En l'obra de Andras Angyal cal significar els següents elements :
atorgar caràcter actiu al subjecte en el seu procés de autoexpansió , vist a través dels mecanismes d'assimilació i producció .
assenyalar la percepció del cos , l'activitat psicològica i els factors externs a l'organisme com a components estructurals del subjecte , revelant com a constructe en el qual se sintetitzen l'individual i el social .
reconèixer la relació harmònica entre l'individual i el grupal en el desenvolupament humà , on el segon funciona com a context d'extensió del primer.
Gordon William Allport concep el desenvolupament de la ciència psicològica a partir de l'acceptació de la individualitat com a premissa de la naturalesa humana ; aquest fet es fonamenta en la singularitat que aporta a l'individu la combinació de factors constitucionals (el congènit i el hereditari ) , ambientals ( l'adquirit ) , i psicològics ( la vivència ) .
Com un dels nuclis de la personalitat cita a la individualitat . La personalitat en Allport té una connotació interna i es refereix a " l'organització dinàmica a l'interior de l'individu dels sistemes psicofísics ( hàbits , disposicions i actituds ) [ 13 ] que determinen la seva conducta i el seu pensament característics" [ 14 ] . La individualitat li confereix distinció a la personalitat , evidenciant-se en patrons exclusius d'adaptació als esdeveniments del medi , denominats per Allport ajustaments; aquests il · lustren el paper actiu i transformador de l'individu . La conducta és eficient en la mesura que permet l'ajust del subjecte al medi , així les necessitats troben el seu objecte de satisfacció en motius , vists per l'autor com " trets " o "disposició personal" . Aquests es componen per un sistema d'hàbits que responen a un mateix sentit psicològic , el que explica les diferències interindividuals del comportament humà en el procés d'adaptació . " Una disposició personal és una estructura neuropsíquica generalitzada ( peculiar de l'individu ) , que posseeix la capacitat de convertir a molts estímuls en funcionalment equivalents i d'iniciar i guiar formes consistents ( equivalents ) de conducta adaptativa i estilística " . [ 15 ] D'aquesta manera s'explica en la seva complexitat el contingut dinàmic de la personalitat com a sistema motivacional que té per principi l'autorealització .
L'estudi de la personalitat en Allport defineix des del punt de vista estructural categories com el " jo " , el " propium " i la " personalitat madura" per explicar el seu funcionament ; aquestes estructures són estadis qualitativament superiors del continuum que significa la personalitat .
El jo definit en aquest sistema teòric no difereix substancialment de la proposta psicoanalítica , en aquest sentit se subratlla la seva interactivitat amb el medi donada la ubicació externa a l'organització personológica . L'autor associa la productivitat de l'individu al comprometimiento del seu jo amb les diverses àrees de la personalitat . Aquesta formació té un caràcter actiu que permet integrar el contingut psicològic i adreçar el comportament en funció de la motivació .
Un nivell de profunditat major en l'anàlisi d'aquesta estructura va conduir a la definició del si mateix . Aquest té com a elements constitutius : el sentit de si mateix corporal , el sentit d'una contínua identitat de si mateix , l'estimació de si mateix , amor propi; l'extensió del si mateix , el si mateix com solucionador racional , i l'esforç orientat .
Quan l'autoconsciència ( imatge de si mateix ) , i la consciència arriben autonomia en la regulació del comportament emergeix el propium com nivell de major jerarquia en el desenvolupament de la personalitat , síntesi cognitiva - afectiva del jo i del si mateix . Aquesta estructura de fort contingut motivacional no sempre es fa conscient en l'actuació del subjecte , donat l'estatus d'integració que representa. El propium constitueix una característica de la personalitat madura .
La personalitat madura és un nivell funcional superior determinat per un sistema d'indicadors que no estandarditzen al subjecte , sinó que s'obren a l'expressió autèntica de la seva individualitat . "Hi ha tantes maneres de desenvolupament com a individus en creixement i en cada cas el producte final és únic"
____
señalar las potencialidades del individuo para el autodesarrollo desde su implicación dinámica, develando el carácter activo del sujeto.
reconocer el doble sentido de lo social, tanto favorecedor como obstructor del proceso de desarrollo individual.
revelar el autoconocimiento, la autovaloración, la autonomía, la autoestima, la iniciativa, la capacidad creativa y la capacidad de afrontamiento positivo, como posibles indicadores de la individualidad y su nivel de desarrollo.
Escuela de orientación marxista
Las influencias del Marxismo en la Psicología datan de los inicios de la segunda década del siglo XX, sin embargo su implicación teórico- metodológica solo se alcanza con las obras de Lev Semionovich Vigotsky y Sergei Leonidovich Rubinstein, quienes aportaron el enfoque histórico de la psiquis del hombre; la doctrina concreto-psicológica de la conciencia como forma superior del reflejo de la realidad; el concepto de actividad y de conducta. En esta comprensión dialéctica de la personalidad se han fraguado los principios de la psicología de orientación marxista, que tienen como corolario la determinación histórico-social del ser humano. Esto supone la naturaleza refleja de la subjetividad y el carácter activo del individuo, en quien se sintetizan lo externo y lo interno; lo cognitivo y lo afectivo; lo consciente y lo inconsciente, dotándolo de una singularidad irrepetible.
Entre las tendencias marxistas para el estudio de la personalidad, destacan por su énfasis en la individualidad:
Enfoque sistémico estructural de la personalidad en estudios concretos: Tiene como soporte la integridad estructural de la personalidad a partir de la unidad de los factores biológico y social. Comprende dialécticamente al hombre como sistema tanto abierto como cerrado en el contexto de su actividad: como sistema abierto hace referencia al carácter interactivo del sujeto en el ámbito de las relaciones sociales, lo que matiza la configuración del contenido psicológico; como sistema cerrado alude a la conjugación de las cualidades del hombre como individuo, sujeto y personalidad, que se retroalimentan en las relaciones que establecen con el medio, en este espacio psicológico se expresa la individualidad.
Enfoque individual con respecto a la personalidad: Se apoya en la tesis del doble condicionamiento de la existencia humana, tanto social como individual. En este enfoque se accede al mundo psicológico a partir de la comprensión del individuo real en las condiciones concretas de su existencia. Rubinstein lo visualiza así: "Todos los fenómenos psíquicos en sus relaciones recíprocas, pertenecen a un individuo concreto, vivo y activo; todos ellos están en dependencia del ser humano biológico y social".[20]
En torno a estos enfoques gira el pensamiento psicológico de autores como L. S. Vigotsky, S. L. Rubinstein, A. N. Leontiev, L. I. Bozhovich, A. A. Smirnov, F. L. González Rey, A. V. Petrovsky, E. V. Shorojova, B. G. Ananiev, V. S. Merlin, I. S. Kon, entre otros.
La concepción de Lev Semionovich Vigotsky postula el principio del desarrollo histórico-cultural de los procesos psíquicos del hombre. Como solución teórica al dilema de lo biológico y lo social, formuló la hipótesis de que la evolución de las funciones psíquicas superiores es resultado de la necesidad del organismo de adaptarse a sus condiciones de vida; o sea lo social se convierte en fuerza motriz del desarrollo que genera cambios desde el nivel biológico -perfeccionamiento de las estructuras orgánicas para optimizar la adaptación -, hasta el psicológico. Asimismo la dinámica de lo "interno" (individual) y lo "externo" (social), se explica mediante este axioma; el carácter histórico- social del psiquismo humano refiere que el material psicológico debe su existencia a la subjetivación de los contenidos que afloran en el plano intersubjetivo: lo interno tiene una existencia primaria en lo externo. Vigotsky definió de este modo el proceso de interiorización al enunciar la ley genética del desarrollo cultural que advierte: "[...] cualquier función en el desarrollo cultural [...] aparece en escena dos veces, en dos planos: primero como algo social, después como algo psicológico; primero entre la gente, como una categoría interpsíquica, después, [...] como una categoría intrapsíquica."[21]
En tal sentido expone la categoría vivencia como unidad donde acontece la subjetivación de lo externo. La vivencia connota la determinación del nivel individual en la regulación del comportamiento, representa la actualización del reflejo subjetivo a partir de la interacción del sujeto con el medio; debe señalarse que esta unidad psicológica constituye un espacio de expresión de la relación de lo cognitivo y lo afectivo que da lugar a la formación de los sentidos psicológicos en el individuo, esbozando su carácter único e irrepetible.
Al decir del autor todos los proceso psíquicos superiores están mediatizados por la conciencia del sujeto, concibe esta mediatización por el sistema de símbolos y signos que posibilitan la expresión de la realidad en la conciencia. El nivel consciente es además un reflejo de las apreciaciones que el hombre como sujeto histórico- social realiza, permeadas por los contenidos que forman su bagaje de experiencias. No establece una reproducción mimética de la realidad objetiva, sino el conjunto de procesos y vías que permiten su internalización.
Un eje del enfoque histórico-cultural es el concepto zona de desarrollo próximo, con él Vigotsky ilustra la autorrealización productiva de la personalidad. Esta categoría alude a la realización de las potencialidades individuales en condiciones interactivas favorables para el aprendizaje social de habilidades.
La categoría situación social del desarrollo sistematizada en la praxis vigotskyana integra los principales aportes de su enfoque. Desde una interpretación dialéctica del condicionamiento social en el desarrollo psíquico, presenta la combinación original de los procesos biológicos y psicológicos al ser interceptados por las condiciones externas en el nivel individual. De esta forma se revela la simbolización de la realidad y la atribución de sentidos psicológicos que se aprehenden en cada individuo, lo que implica vivencias inéditas que marcan la regulación de la conducta. Este proceso de corte individual permite establecer regularidades para cada período etáreo, impactadas en lo esencial por las condiciones de vida y educación de los sujetos.
El legado de Vigotsky se sintetiza en su enfoque histórico-cultural, si bien no formuló una teoría de la personalidad, su obra refleja los presupuestos básicos para la comprensión de la subjetividad.
sexologo sabadell sexòleg