sexologo prat de llobregat

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13

MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26

BARCELONA

C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia

BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)

conesa_psicologo@yahoo.es

Xavier Conesa Lapena

(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i

Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999

L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.

Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs

- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena

- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.

- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona

- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona

- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada

- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005

- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007

- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

- Publicacions

Carme Serrat Bretcha

Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

Terapeuta Sexual i Familiar

Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,

Assessora Psicològica d’escoles bressol.

Assessorament a pares

Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya

Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.

TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.

"El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies"

Psychologies

"Amor i Sexe: Inseparables?"

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:

"La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia"

La Portada del Valles:

"Se hereda la depresió?"

Contrapunt:

"El tractament Psicològic. Un enfoc actual"

La Vanguardia.Suplemet:

"Sexe a P-3"

Contrapunt:

"Estils de vida que poden ajudar a la Depresió"

Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:

2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.

2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l'entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil ...

2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l'11 % dels pacients que ens consulten se'ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver...

2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat

2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave...¿donde ubicarlo?

2004 Articulo: L'ESTRÈS I L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d'atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.

2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac...

2005 Articulo: COMPRENDRE L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s'uneixen i es sumen.

2006 Articulo: CRISIS D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr...

2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p...

2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).

2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).

2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l'excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per...

2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.

2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D'UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass...

2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l'estrès. de manera general, els estudis indiquen que l'exercici ajuda l'individu a afrontar millor l'estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t...

2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l'adolescència, els nens d'ahir, ja convertits en el noi o la noia d'avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d'assumir-la i acceptar-la.

2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l'homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s'adonen de l'orientació homosexual d'un infant són els seus companys d'escola.

2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models ...

2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i ...

2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l'anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.

2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d'aliments que després s'intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s'acaba convertint en un costum que...

2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d'un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre...

2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d'actuació o tractament possible en els trastorns d'alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se'n pot aplicar més d'un i fer-ho conjuntament per augmentar l'efectivitat del tractament.

2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l'aparició de la bulímia.

2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.

2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L'ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l'alcohol

2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l'estat d'ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep...

2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l'individu li fan patir d'una manera o d'una altra.

2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l'evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit...

Tribuna Vallesana

"L'atenció psicològica a la comarca del Valles"

La Portada del Valles:

"Com reconèixer i tractar l'alcoholisme"

Continguts del Master de Sexologia de l'Institut Superior d'Estudis Sexològics (ISES)

En condició de Director de l'Entitat i com a Docent.

Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:

1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.

2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.

3. Estudi del Vaginisme

4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies

5. Generalització dels Trastorns Sexuals

6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions

7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General

8. El Diagnòstic en Sexualitat

9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç

10. L'Entrevista Psico-Sexual

11. El Enquadrament Terapèutic. L'actitud del Terapeuta

12. Farmacologia i Sexologia

13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora

L'autora comença exposant antecedents històrics de l'abordatge donat a la sexualitat . Continua explicant els canvis fisiològics que ocorren en la sexualitat a la tercera edat. A continuació aborda els factors que afecten la sexualitat de l' adult major . Després fa una breu caracterització de l'activitat sexual en l'adult gran i finalitza plantejant que la sexualitat de l' adult major és plena i satisfactòria al llarg de la vida sempre que no hi hagi malalties que invalidin aquesta funció pel que aquest té dret de gaudir plenament d'ella .

Paraules clau : Sexualitat , adult gran .

INTRODUCCIÓ

Les primeres consideracions sobre la sexualitat daten des de gairebé cinc mil anys , tan sols es disposa de dades molt limitats sobre la descripció de les conductes i actituds sexuals , en diversos pobles amb anterioritat a l'any 1000 A de C , però no és fins al segle XX es comença a investigar la sexualitat des d'un punt de vista més científic . Alguns autors van començar a oferir una visió més positiva de la sexualitat com per exemple : Sigmund Freud (1856-1939) les publicacions de Freud han donat lloc a un corrent del pensament , la psicoanàlisi que roman viva i s'ha multiplicat en diferents teories i posicions i que ha impregnat tota la cultura del segle XX

Aquest autor reconeix la importància de la sexualitat en la salut i en la malaltia

En abordar la temàtica de la sexualitat en la Tercera Edat , ens enfrontem a un doble inconvenient : aprofundir en les particularitats de la vellesa , sol resultar una tasca aclaparadora no només per la falta d'informació i dades investigats al respecte, també perquè la problemàtica de aquesta etapa és generalment abordada des dels seus caràcters negatius , sense valorar , ni considerar els guanys i riqueses que arribar a aquesta etapa porta aparellada .

El segon problema és el referit a la Sexualitat . Si bé estem habituats a parlar, i des de Freud a endavant abunden autors que han desplegat tot un cos teòric al respecte, analitzant la sexualitat , les seves manifestacions , normalitat - anormalitat , etc . i encara que sostenim emfàticament la diferència entre sexualitat i genitalitat, ens costa molt no caure en sistematitzacions que pretenen semblances , com si la sexualitat s'expressés exclusivament per mitjans genitals .

Fins fa pocs anys es creia que la menopausa marcava el final del gaudi sexual femení , a causa que es justificava la sexualitat com a necessària per accedir a la maternitat .

Aquest és el clima en què van ser educades les dones grans d'avui , i encara que el canvi és lent , i progressiu , s'ha d'acceptar que la sexualitat en la Tercer Edat només respon al pur desig de sentir plaer , de gaudir, de abraçar-se a un altre cos , d'estimar .

Durant segles es va relacionar la sexualitat amb la reproducció , negant-li d'aquesta manera el gaudi de la sexualitat a l'ancià ; moltes persones , particularment joves , segueixen veient l'activitat sexual com una facultat que es va desgastant fins a perdre tot interès en aquells que han superat els 60 anys , se suposa que el desig sempre s'esvaeix amb l'edat .

Aquesta etapa de la vida és valorada per molts com absent de manifestacions sexuals

En general es pot dir que les persones no canvien molt , sinó que envelleixen . En conseqüència els individus que mostraven poca inclinació cap al sexe en la seva joventut tendeixen abandonar aquest tipus d'activitat i amagar-se sota la protecció de l'edat. Aquells amb interessos sexuals actius continuaran sent actius amb les limitacions imposada per la capacitat física , però seguiran jove encara amb edat avançada .

La valoració de l'activitat sexual en l'ancià de tots dos sexe ha d'incloure un enfocament múltiple , ja que mes que una afectació intrínseca de la sexualitat el que existeix és una acumulació de factors ( malalties cardio vasculars , dany als vasos sanguinis de l'àrea genital , càncer o malalties debilitants , problema psíquics , ingestió de medicaments i d'alcohol , així com influències i hàbits anteriors) , que influeixen de manera negativa sobre l'activitat sexual i no exactament l'edat.

L'activitat sexual en aquesta etapa depèn també de característiques física psicològica i biogràfiques de l'individu , de l'existència d'una parella i de les seves característiques, així com del context sociocultural en què està immers . La realitat és que l'envelliment produeix certs canvis en la fisiologia sexual , però comparat amb altres canvis propis de l'edat com l'ajust ocular o la capacitat vital , aquests canvis són petits , la funció sexual , vista des de l'angle de l'acte sexual , no de la reproducció , es manté molt millor que altres funcions .

S'havia considerat que a partir de certa edat totes les capacitats es deterioren , avui se sap que el canvi de les diferents capacitats no és unidireccional , ni universal , ni irreversible . Hem d'arribar a conèixer el sentit que cada edat pot tenir , en lloc d'imposar els valors d'una altra edat

En les persones grans l'activitat sexual , no és entesa necessàriament com a activitat orientada al coit , sinó , en un sentit molt més ampli , es tracta del plaer del contacte corporal global i la comunicació , així com la seguretat emocional que dóna el sentir-se estimat .

Des del procés vital fisiològic , els processos d'envelliment sexual comencen cap als 30 o 35 anys , i segueixen un procés lent , molt variable d' unes persones a unes altres , si comparem l'acte sexual de la joventut i en la vellesa la diferència fonamental és que aquesta ultima etapa de la vida cobra més força la proximitat i la intimitat corporal .

Podem entendre el sexe com una part de la personalitat total, una mica que apareix en els éssers humans i es manté fins a la vellesa .

Així doncs , és ampli el concepte desenvolupat i estès al llarg de la vida , que no desapareix per llei en cap moment d'aquesta , canvia , oscil · la en la seva presentació al llarg del desenvolupament vital , tant per conseqüència de factors psicològics o socials com biològics .

Els estudis realitzats en poblacions majors de 65 anys de nombrosos països demostren que després d'aquesta edat es manté l'activitat sexual en un per cent considerable de casos .

Helleger i Mortensen assenyalen en el seu treball que fins i tot als 95 anys al voltant d'un 40 % de les persones estava interessat en el sexe i al voltant d'un 25% mantenien activitat masturbatòria .

Brecher trobar en un estudi realitzat el 1984 que en un grup de majors de 70 anys , el 81 % dels casats es mantenien sexualment actius i la utilització de la masturbació coma substitut del coit es va calcular en 22% dels cases .

A Cuba es concloc recentment un estudi en el qual es van entrevistar al 100 % de la població major de 65 anys d'una àrea de salut del municipi Centre Havana i trobem que , de 27entrevistados , 6 ( 22 - % ) mantenen actualment relacions sexuals , les quals són satisfactòries i es realitzen utilitzant la posició al llit de costat 4 persones , i la posició femenina inferior , a 2 persones.

Es va trobar també que dels ancians que actualment no mantenen relacions sexuals , 6 ( 22% ) van conservar aquesta pràctica després dels 65anys en la següent forma : dos fins als 74 anys , i un per grup fins a les següents edats 68 , 78,81 i 82 anys .

En total , de 27 entrevistats , 12 (44,4% ) van tenir relacions sexuals més enllà dels 65 anys i dues vídues ( 7,49 / o ) van referir tenir desig sexual intens : un es masturba amb freqüència irregular i una altra controla els seus desitjos pensant que no és natural sentir a aquesta edat .

Totes aquestes dades indiquen clarament que a la tercera edat , parlar d'aquests aspectes de la sexualitat , no és com algunes persones pensen : " una utopia" .

En el present estudi s'abordaran els canvis fisiològics normalment esperats en l'adult gran que modifiquen la seva sexualitat .

Canvis fisiològics que ocorren amb l'edat en la tercera edat

Hi ha una sèrie de canvis fisiològics que ocorren amb l'edat. Però aquests no signifiquen mort sexual . En l'home dins dels canvis anatòmics i funcionals tenim :

Els espermatozoides disminueixen la seva capacitat de moviment dins del semen , que també disminueix en nombre i qualitat, de forma gradual a partir dels 40 anys . No obstant això més del 50 % dels homes de 70 anys té una abundant espermatogènesi , suficient per poder mantenir una bona capacitat genèsica .

Als 70 anys d'edat, els testicles mantenen la seva mida normal , però hi ha canvis degeneratius en els tubs seminífers , aplanament de l'epiteli germinals interrupció de les cèl · lules germinals .

La producció d'espermatozoide ve regulada per l'hormona FSH , i està al seu torn , ho està per l'hipotàlem .

En la producció i semen intervenen tres estructures :

Les vesícules seminals : que mostren canvis estructurals , entre els quals s'inclouen el que es coneix com a degeneració amiloide i la substitució de les seves fibres musculars per teixit connectiu . El líquid seminal normal és molt ric en fructuosa , font d'energia que afavoreix la mobilitat i l'ascens dels espermatozoides . Es perd també part d'aquesta riquesa energètica .

La pròstata es fa més dura i mostra de forma progressiva canvis degeneratius , cada vegada més extensos . Les cèl · lules glandulars inicien la seva atròfia al voltant dels 40-50 anys , als 60 anys tota la pròstata glandular mostra una deficiència funcional , i quan se superen els 65 anys , és possible percebre masses dures en un nombre cada vegada més gran de sacs glandulars .

Les glàndules de Cowper , la funció és produir un líquid alcalí , escàs en la quantia, però amb la funció de neutralitzar les restes àcids urinaris de la uretra distal , amb prou feines produeixen líquid en els avis d'edat avançada .

Val a dir que amb l'edat , el líquid seminal es va fent més escàs progressivament , i també més pobre en les seves qualitats funcionals .

A l'edat avançada la testosterona disminueix , al mateix temps que l'activitat sexual de l'individu . El paper de la testosterona és molt important per al manteniment dels caràcters sexuals secundaris , encara que no és l'únic factor que participa en aquest sentit , perquè s'ha comprovat que les persones grans amb bons nivells de testosterona mostren una mala resposta sexual .

Les raons podrien ser :

Fallada funcional de les amines cerebrals , a la via central dopaminèrgica .

Una pèrdua de sensibilitat de receptors adrenèrgic , fet que s'ha constatat en el curs de l'envelliment , per a moltes altres funcions de l'organisme .

Canvis en el comportament i en la resposta sexual :

Més temps per assoleix l'erecció (L'home jove necessita com a mitjana només de 15 a 30 segons i l'ancià pot demorar fins a 10 minuts ) .

Demora més el temps en ejacular , la qual cosa prolongarà més el coit .

L'erecció de l'home de més de 50 anys és menys ferma a causa que els vasos sanguinis no són tan elàstics com abans i els músculs són menys potents , el que disminueix la intensitat d'erecció però mai en condicions de salut li farà perdre totalment la capacitat d'un contacte sexual normal .

Disminució de l'ejaculació quant al seu volum i la força amb que és expulsat a causa d'una menor potència dels músculs ejaculadors i , per tant , de les seves contraccions durant l'orgasme . Aquest factor és molt poc important , ja que poques vegades els membres de la parella s'adonen d'aquest detall .

El període de detumescencia del penis , o pèrdua de l'erecció després de l'ejaculació , es produeix amb més rapidesa , així com el temps necessari per assoleix la pròxima erecció (període refractari ) es perllonga .

Erecció pogués disminuir , perdre o recuperar-se en una o múltiple ocasions durant l'acte sexual prolongat i en ocasions el penis no assoleix una completa ingurgitació fins moments abans de l'ejaculació . Això depèn també de la intensitat dels estímuls sexuals .

Un element funcional que ha de tenir en compte és que les ereccions nocturnes , que en tot home es presenta durant les fases de son acompanyat de moviments oculars ràpids ( fase MOR ) sobretot abans de despertar-se, són menys freqüents i intensa segons avança l'edat. Aquest fet no és notat per molts homes encara en la seva joventut , pel que la seva disminució en la maduresa no es refereix amb freqüència .

En l'ancià i en l'home madur predomina l'excitació produïda per tocaments i carícies sobre la zona erògenes del cos i l'estimulació directa dels genitals . Ell no aconseguir l'erecció satisfactòria o total fins que la companya li carícies directament els genitals constitueix una expressió que en aquesta etapa predominen els reflexos medul · lars , i no una falta de potència sexual .

L'home d'edat avançada pot gaudir perfectament el coit sense arribar necessàriament a l'orgasme .

Després dels 60 anys es pot ejacular en un o dos de cada tres coits i això no ser causa d'insatisfacció .

Les necessitats de contacte sexual en homes majors de 60 anys d'edat pot limitar-se a un o dos cops per setmana i ser suficient per al seu benestar .

En la gent gran també pot perdre l'anomenada fase d'inevitabilitat eyaculatoria . Aquesta fase procedeix en uns escassos segons a l'ejaculació i en ella l'home es fa conscient que va a ejacular i no ho pot evitar o controlar . L'ancià pot ejacular sense aquest avís , que és producte de la contracció de la musculatura de les vies seminals , però experimenta la segona fase de l'orgasme sense dificultat .

En l'home major de 50 anys disminueix l'elevació dels testicles dins del sac escrotal abans de l'ejaculació , per l'acció dels músculs crémate ríanos

Dins dels canvis anatòmics i funcionals en la dona tenim :

La redistribució del greix , la disminució de la força muscular , la modificació en la distribució del borrissol , i els canvis osteoarticulars , que afavoreixen la tendència a patir osteoporosi , són algunes modificacions que influiran en l'activitat sexual .

També són més evidents els relatius als caràcters sexuals secundaris i de forma específica a les mames , el teixit glandular és substituït per teixit gras i la pell perd elasticitat , en grau suficient com per deformar de manera important la seva posició al tòrax .

En l'aparell genital , els canvis més significatius són :

Els llavis majors i menors perden elasticitat i es mostren atròfies progressives del seu capaç dèrmiques i epidèrmiques , el mateix que la resta de la vulva .

La vagina amb el seu privació estrogènica , té menys capacitat per al seu fluïdificació , el que al seu torn facilita infeccions locals . La seva mucosa es fa més fina i seca, a més perd longitud, es fa més estreta i menys elàstica i redueix la seva capacitat de distensió .

El clítoris té major dificultat per a l'erecció

Des del punt de vista endocrí metabòlic , els canvis més importants tenen lloc durant la menopausa , pel cessament de producció d'estrogen , que provoca una sèrie de canvis fisiològics :

Menys intens l'augment de mida de la mama i es tornen menys ferms i més planes .

No s'observa al principi del coit els canvis tòpics en els llavis majors com : Aplanament , separació i elevació i és menor la vasodilatació dels llavis menors . El primer es deu a la disminució del teixit adipós i elàstic d'aquesta zona .

Debilitament de les musculatura vaginal i de la zona perineal , pel que existeix menor contracció de la vagina durant la fase de plataforma orgàsmica .

Menor l'elevació uterina .

Contraccions uterines l'orgasme es fan més febles i en ocasions doloroses per ser més espàstiques que rítmiques . No obstant això aquests processos no eliminen l'orgasme ni suprimeixen la sensació de plaer i per tant l'avanç dels anys no posa un límit precís a la sexualitat femenina . Cal insistir que aquests canvis es donen en diferents graus i apareixen en temps clarament diferent depenent de nombrosos factors que explicarem posteriorment .

Disminució del borrissol axil · lar i púbic .

Factors que afecten la sexualitat de l' adult major