sexologo Mollet del Vallès sexòleg


agorafobia tratamiento barcelona

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26
BARCELONA

 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa_psicologo@yahoo.es
Xavier Conesa Lapena

fotopsicologescacspetit

(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

PUBLICACIONS:


Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
"El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies"

Psychologies
"Amor i Sexe: Inseparables?"


Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
"La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia"

La Portada del Valles:
"Se hereda la depresió?"

Contrapunt:
"El tractament Psicològic. Un enfoc actual"

La Vanguardia.Suplemet:
"Sexe a P-3"

Contrapunt:
"Estils de vida que poden ajudar a la Depresió"

Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:

2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.

2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l'entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil ...

2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l'11 % dels pacients que ens consulten se'ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver...

2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat

2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave...¿donde ubicarlo?

2004 Articulo: L'ESTRÈS I L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d'atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.

2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac...

2005 Articulo: COMPRENDRE L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s'uneixen i es sumen.

2006 Articulo: CRISIS D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr...

2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p...

2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).

2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).

2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l'excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per...

2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.

2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D'UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass...

2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l'estrès. de manera general, els estudis indiquen que l'exercici ajuda l'individu a afrontar millor l'estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t...

2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l'adolescència, els nens d'ahir, ja convertits en el noi o la noia d'avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d'assumir-la i acceptar-la.

2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l'homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s'adonen de l'orientació homosexual d'un infant són els seus companys d'escola.

2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models ...

2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i ...

2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l'anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.

2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d'aliments que després s'intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s'acaba convertint en un costum que...

2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d'un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre...

2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d'actuació o tractament possible en els trastorns d'alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se'n pot aplicar més d'un i fer-ho conjuntament per augmentar l'efectivitat del tractament.

2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l'aparició de la bulímia.

2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.

2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L'ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l'alcohol

2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l'estat d'ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep...

2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l'individu li fan patir d'una manera o d'una altra.

2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l'evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit...


Tribuna Vallesana
"L'atenció psicològica a la comarca del Valles"

La Portada del Valles:
"Com reconèixer i tractar l'alcoholisme"

Continguts del Master de Sexologia de l'Institut Superior d'Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l'Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:

1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L'Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L'actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora


La identitat de gènere , l'orientació sexual i les relacions de parella com a expressió de la sexualitat humana
Pràctiques sexuals , resposta sexual i disfuncions sexuals masculines
La vivència com a categoria d'anàlisi en l'expressió de la Sexualitat Humana
referències
Resum
La present monografia presenta una àmplia revisió de les principals concepcions que sobre la sexualitat masculina imperen , abordant- no només en la seva dimensió eròtic plaent i biològica sinó a més concebent en la seva dimensió psicosocial . S'analitza la identitat de gènere , l'orientació sexual i les relacions de parella com a expressió de la sexualitat humana .

Introducció

"Sexualitat " : paraula per anys evitada , va arribar a representar l'immoral , el indecent , el pecat , però la naturalesa imposa veritats que l'home desxifra i ha passat a ser inspiració d'artistes , objecte de científics i identitat en l'ésser humà . Polèmiques per excel · lència són les opinions sobre el tema però tot és símptoma d'una innegable realitat : la sexualitat és una dimensió de la personalitat de l'individu .
La sexualitat té un caràcter personalitzat , les necessitats , sentiments , motius de cada ésser humà mediatitzen la regulació del comportament sexual de cada persona . En les diferents expressions de la sexualitat com la identitat de gènere , el rol de gènere i l'orientació sexe - eròtica , es manifesten també els diferents components personológicos .
Encara que generalment es reconegui la determinació de factors biològics , psicològics i socioculturals en el comportament sexual de les persones les investigacions han estat més centrades en els determinants biològics primant -hi els continguts fisiològics a través de l'estudi de la resposta sexual humana , de les disfuncions , els trastorns en la sexualitat i les pràctiques sexuals . No obstant això un estudi objectiu de la sexualitat no pot deixar de banda la multitud de factors psicològics que la determinen prenent com a punt de partida la concepció del caràcter personalitzat de la mateixa . Aquests components psicològics responen també a una determinació sociocultural; cada cultura i període històric concret influeix amb les seves concepcions en el que serà considerat sexualment permès en aquest moment i lloc .
Habitualment la sexualitat humana està validada per les seves funcions reproductives , que permeten a l'home transcendir física i espiritualment i en la seva funció eròtic plaent que implica el gaudir físic i afectiu que ens ofereix l'intercanvi amb l'altre ésser humà , però no podem desconèixer que la sexualitat té a més entre les seves funcions primàries la de formar part del procés d'identitat personal que es desenvolupa en tot individu i la de constituir un privilegiat vehicle de comunicació ; sense dubtes els nostres desitjos , temors , preocupacions , s'expressen en la nostra sexualitat , la qual constantment mediatitza les nostres relacions interpersonals amb el propi sexe i amb l'altre , en la parella , la família i la societat de manera general .
Prenent com a punt de partida aquestes concepcions , en el nostre estudi centrem l'atenció en la sexualitat masculina , els nombrosos mites que s'han anat construint al voltant de la masculinitat fan que aquesta sigui vista com a sinònim de potència i gran activitat sexual , agressivitat i dominació , estereotips que fan necessària l'aprofundiment a través de la investigació científica , habitualment més enfocada als estudis sobre el gènere femení , en el coneixement de les dissemblants maneres d'expressar i sentir la masculinitat per l'home dels nostres temps .
La llibertat sense responsabilitat associada a la sexualitat té les seves conseqüències , en l'actualitat segons un informe presentat per ONUSIDA / OMS al juliol de 2008 , i referit a finals de 2007 , les persones joves (menors de 25 anys ) representen la meitat de totes les infeccions amb VIH recents a nivell mundial , de les 33,0 milions de persones que en viuen amb VIH 17,5 milions són homes .
Es considera que entre el 5 % i el 10% de tots els casos mundials de VIH tenen el seu origen en la transmissió sexual entre homes . En algunes parts del món , incloses Amèrica del Nord , diferents regions d'Amèrica Llatina i la majoria d'Europa , Austràlia i Nova Zelanda , les relacions sexuals entre homes són la principal via de transmissió del VIH, essent responsables de fins al 70% dels casos de VIH en aquestes zones . En les altres parts , aquestes relacions són una via secundària . ( ONUSIDA , 1998 ) .
Al nostre país s'han detectat fins al moment 9.304 casos d'infectats pel VIH corresponent el 80,6 % a homes i d'aquests 84,1% són HSH ( homes que tenen sexe amb altres ) per la qual cosa l'atenció a aquesta població constitueix objectiu primari de la lluita contra el VIH al nostre país ( Programa de prevenció i control de les ITS / VIH / SIDA , 2007 ) .
Altres fets realcen els reptes i complexitats de la sexualitat masculina , especialment en l'etapa juvenil , ja que en aquest període es defineixen i instauren les parafílies les quals generalment es presenten només en els homes , a excepció del masoquisme sexual , en què la relació segons el sexe ( sex ratio) és de 20 homes per 1 dona , les altres parafílies pràcticament no es diagnostiquen mai en les dones . ( DSM IV , 1995 ) .
Una exploració pels diversos estudis sobre sexualitat masculina posaran en relleu una gran deficiència , són escasses les investigacions que aborden el genuïnament psicològic dins d'aquest camp responsabilitat que recau en la psicologia com a ciència . Les experiències sexuals no poden limitar-se a allò purament genital , a una pràctica sexual concreta , la sexualitat humana sobrepassa aquests límits .
La identitat de gènere , l'orientació sexual i les relacions de parella com a expressió de la sexualitat humana
La sexualitat humana amb la seva complexa i àmplia gamma de particularitats ࠨ a passat de ser un tema ࠴ Abu per tots evitat , a constituir-se en ࠯ bjeto de nombroses investigacions. A través de la història branques del saber tan diferents com la filosofia , la religió , l'art , la medicina , la literatura , la psicologia i la psiquiatria han aportat la seva visió de la sexualitat , el que ha contribuït a augmentar l'interès i la polèmica sobre aquest tema . Autors de gran prestigi han estat atrets a l'estudi de la sexualitat humana i des de diferents postures han enriquit el coneixement en aquesta àrea , no només els seus ࠡ ports , sinó també les limitacions que li han estat reconegudes servir ࠤ i motivació a posteriors estudis , autors com ࠓ igmund Freud , Alfred Kinsey , Helen Kaplan , Màster i ࠖ irginia Jonhson , ofereixen concepcions ineludibles a l'estudi d'aquest tema .
En el llibre La Sexualitat Humana ( 1987 ) Masters i Johnson empren la paraula sexualitat amb un significat més ampli que el vocable sexe ja que abasta tots els plans de l'ésser sexual . En parlar de la sexualitat es refereixen a una dimensió de la personalitat i no , exclusivament , a l'aptitud de l'individu per generar una resposta eròtica .



Herrera , ( 1994 ) ࠡ mplía el concepte considerant a més , que tota conducta és sexuada . Segons el seu criteri "嬯s éssers humans vam ser creats amb sexualitat i aquesta és una faceta de la vida que ens acompanya des que naixem fins als nostres últims dies" . ( Citat a Suárez , 2000 , pàg . 16 ) .
Com el més adequat reflex de les actuals concepcions científiques sobre la sexualitat l'Organització Panamericana de la Salut ( OPS ) , l'Organització Mundial de la Salut ( OMS ) i Associació Mundial per a la Salut Sexual ( WAS ) defineixen el concepte següent : " La Sexualitat és una dimensió fonamental de l'ésser humà : basada en el sexe , inclou el gènere , la identitat de gènere , l'orientació sexual , l'erotisme , la vinculació afectiva , l'amor i la reproducció . s'experimenta o s'expressa en forma de pensaments , fantasies , desitjos , creences , actituds , valors , activitats , pràctiques , rols i relacions . la sexualitat és el resultat de la interacció de factors biològics , psicològics , socioeconòmics , culturals , ètics i religiosos o espirituals " . ( OPS , OMS , WAS , 2000 , pàg . 6) . És així que concebem la sexualitat com el conjunt de processos de la vida psicosexual que es desenvolupen com a part de la personalitat de l'individu , mediatitzada per totes les formacions personològiques alhora que influeix i es manifesta a través d'aquestes .
Un dels components primaris de la sexualitat i al qual moltes vegades s'ha vist erròniament limitada és el sexe . L'ésser humà és biològicament sexuat , portador d'un conjunt biològic de trets que el defineixen com a membre d'un determinat sexe i el distingeixen respecte a l'altre . Constituint el sexe ॳ i conjunt de característiques biològiques que defineixen l'espectre humà en femelles i mascles ( OPS , OMS , WAS , 2000 ) .
Precisant més en aquesta determinació biològica ha estat definit ࠣ om un "conjunt d'atributs anátomo - fisiològics de caràcter sexual , ( genètics , cromosòmics , hormonals , genitals i cerebrals ) que conformen i distingeixen des del naixement un sexe de l'altre" . ( Castellanos i González , A. 1998 . P.44 ) .
Encara determinat anatòmicament aquest sexe té una gran connotació a nivell social ja que és el fonament de la sexualització de l'individu , en la mesura que l'assignació del sexe del nen o la nena en néixer a partir dels seus genitals desencadena un procés educatiu de socialització perfectament estructurat que ha de donar lloc al fet que aquest ( a ) s'identifiquen amb un cos sexuat i comenci , conscient o inconscientment , a imitar ia apropiar-se dels models i maneres de comportaments que per al seu sexe estableix i exigeix ​​la societat . No obstant això aquests ࠡ tributs manera determinen de manera directa i mecànica que l'individu senti , pensi i es comporti en concordança amb aquest sexe biològic .
Al llarg de la història ࠬ a societat ha fet tot un conjunt de construccions ࠳ ocials sobre el que significa i implica ser femella o mascle , pautant els comportaments i actituds que corresponen a cada un, d'aquest procés sorgeix el terme gènere definit ࠰ or "嬯s valors , actituds , papers , pràctiques assignades històriques i socialment a cadascun dels sexes . el gènere ens distingeix com femenins i masculins . En la recerca del nostre jo , ens identifiquem més que amb un sexe , amb un gènere, el que s'assumeix de manera individual " . ( Quintana , 2007 , p.14 ) . ࠠ ࠼ / font >
Hi ha un consens gairebé generalitzat a definir el gènere ࠣ om un conjunt de trets , qualitats , maneres de comportaments que distingeixen socialment a l'home i la dona i que agrupa totes les manifestacions biològiques , psicològiques i socials designades per cada cultura com el masculí i el femení . ( Barberí , 1992; Benería i Roldán , 1987; Gómez , 1993; ࠓ Cott , 1990; Ostergoard , 1991 , citat per Padró i Escobar , 2005 ) .
El valor analític de la categoria gènere ha permès establir segons Elu com els valors creats i reproduïts dins ia través de la cultura són els que generen i sustenten els atributs amb què s'identifiquen , conformen i distingeixen el femení i el masculí en una societat determinada ( citat per Díaz , MT , 2003 ) . És a dir , les maneres de ser home i dona porten sobre si el pes indiscutible de cada cultura en els diferents moments del desenvolupament social , aquesta defineix el masculí i femení per la mateixa , l'apropiat o no per al sosteniment del instituït des de la seva imaginari , això explica les diferències de gènere culturals i la comprensió de comportaments que des de la nostra cultura poden no tenir una explicació clara .
El gènere té un caràcter històric ja que està condicionat per moments històrics específics que li toca viure al subjecte , és mutable i per tant variable . Les autores Cazes , i González , H. ( 1994 ) , expressen que cada home i dona sintetitzen i concreten en l'experiència de les seves vides el procés sociocultural i històric que els fa ser precisament aquest home i aquesta dona , subjectes de la seva pròpia societat . ਃ licitat per Díaz . M. T. 2003 ) .
Resulta contextualment específic ja que requereix d'anàlisi enfocat a aspectes com , classe social , ètnia , raça , educació , edat , entre altres, que aporten elements diferenciadors per a cada sexe Té a més una connotació relacional en tant mediatitza les relacions entre dones i homes , relacions intergenèriques . ༯ font>


Tot el sistema social està permeat pel gènere , influeix en la micro i macro esfera , es constata en la divisió soci - sexual del treball , l'imaginari social , es legitima en els discursos , la ideologia , la religió , el sistema educatiu , els mitjans de comunicació massiva , la família , les relacions interpersonals , en els processos de salut i la personalitat .
En moltes ocasions aquests estereotips sobre el considerat correcte per a cada cultura com masculí i femení i que regulen totes les manifestacions de l'individu resulten en extrem rígids La sexualitat masculina ha estat al llarg de la història objecte d'innombrables representacions , al contrari de la femenina , tradicionalment subvalorada i fins ignorada , l'home sempre ha tingut a la seva disposició tot un conjunt de representacions i simbolitzacions sobre la seva sexualitat que no obstant l' llunyà de la seva gestació fins i tot avui persisteixen i recentment ara és que comencem a interrogar-nos sobre la real influència d'aquestes . ࠼ / font >
En referir a la masculinitat estem fent referència ࠡ tot un conjunt de valors , creences , normes i prescripcions socialment construïdes i que ens són transmeses a partir dels nostres primers processos de socialització , al dir de Arés ( 2000 ) planteja ࠱ ue la virilitat o masculinitat en tant paper assignat està determinat per un conjunt de qualitats , sentiments , actituds i pautes de comportament culturalment acceptades i legitimades pel procés de ser home .
És així que la sexualitat masculina tradicionalment entesa està envoltada de mites i representacions la majoria de les vegades errònies i gairebé sempre limitants . La base del model dominant de la sexualitat masculina podria resumir-se en els següents mites sexuals : els homes sempre volen les relacions sexuals i estan preparats per a elles , " sempre llestos" , un "veritable home " mai perd l'erecció , el penis ha de ser gran , és la prova visible de la virilitat , l'home ha de portar la seva dona a l'orgasme o , preferiblement , a múltiples orgasmes , el sexe només involucra penetració seguida d'orgasme = ejaculació ; l'home sempre ha de saber què fer en el sexe ; ha de ser agressiu , tot contacte físic ha de conduir al sexe . Aquests mites generen alhora que sostenen nombrosos comportaments sexuals en l'home . La sexualitat dels homes està caracteritzada per ser: homofòbica ; agressiva; incontrolable , competitiu; viscuda com a obligació i mutilada , ja que està centrada en els òrgans genitals i en el coit com a principals fonts de satisfacció , en moltes ocasions irresponsable en la mesura que no han de respondre per les seves conseqüències .
Aquesta realitat llasta ࠬ a possibilitat d'un gaudi ple de la sexualitat a més de marginar aquell que no compleix amb aquestes expectatives . No obstant això , el món modern albira grans canvis , encara el model de masculinitat tradicional és l'imperant però cada vegada són més les exigències de canvis en la manera de viure i expressar la masculinitat . Una resignificació de "ser home " és irreversible , implicaria una forma diferent de veure i posicionar-se en el seu temps soci - històric . Pensem en l'home en una perspectiva d'equitat de gènere , relacionant-se amb el / l'altra en tant subjecte igual però diferent; lliure a la ࠥ xpresión i vivència d'una sexualitat masculina àmplia i sense restriccions .
Aquestes característiques signades genèricament per al que es considera masculí o femení , són ࠴ rasmitidas l'individu des del mateix inici del procés de socialització , entre el primer i tercer any de vida , tenint per fonament la imatge corporal , i com a part essencial de la formació del "jo" ( de l'autoconsciència i l'autovaloració ) es comença a desenvolupar un complex procés de diferenciació sexual sociopsicològic que dóna lloc al sentiment i la consciència de si com un ésser masculí o femení , fenomen de caràcter permanent i estable que s'anomena identitat de gènere definida com "奖grau en què cada persona s'identifica com masculina o femenina o alguna combinació d'ambdós. És el marc de referència intern , construït a través del temps , que permet als individus organitzar un autoconcepte i a ࠣ omportarse socialment en relació a la percepció del seu propi sexe i gènere " . ( OPS , OMS , WAS . , 2000 , p.7 ) .
Money i Ehrhardt , ( 1982 ) ࠣ onsideran la identitat de gènere com la unitat i persistència de la pròpia individualitat com a home o dona en grau major o menor en especial tal com s'experimenta en la percepció de si mateix i en la conducta . ( Citat per ࠇ onzález , A. i Castellanos , B. 2003 ) . En aquesta definició els autors fan èmfasi en la determinació de l'autoconsciència i el sentiment de la pròpia individualitat com a home , dona , o ambivalent en la identitat de gènere que cada persona posseeix .
El terme ambivalent referit a la identitat fa referència a les anomenades malalties intersexuals en què per trastorns genètics hi ha individus que neixen amb característiques biològiques d'un ࠹ altre sexe com ara la Síndrome de Insensibilitat als andrògens o la hiperplàsia suprarenal congènita , en aquests casos la identitat de gènere pot ser ambivalent encara en investigacions ࠣ on nens intersexuados es va descobrir que aquests continuen desenvolupant una identitat conseqüent amb la seva primera assignació . Ambivalent també pot considerar aquella persona que pateix d'un trastorn de la maduració sexual , el que produeix ansietat i depressió al no tenir clar la persona si és home o dona . També existeix encara que és poc comú els denominats individus transgenèric o andrògins , en ells no hi ha manifestació ࠠ de sentiments d'acceptació d'un gènere , renuncien a qualsevol dicotomia femenina - masculina . ( Diamond , 2003 , citat en Rodríguez , L i Quintana , 2008 . )



Avui s'han fet populars els termes d'homes alfa descrit com a fort , reservat , intel · ligent i independent i l'home beta que sol ser estable i fidel en les seves relacions ia més molt emocional , altres classificacions parlen de retrosexual ( bellesa masculina en el seu costat més salvatge ) , el tecnosexual ( a més de ser narcisista viu darrere de la nova tecnologia ) , heteropolitan ( arrogants , intel · ligents , aventurers ) . ( Menéndez , 2009 ) . Els mitjans de comunicació massiva s'han fet populars aquesta diversitat de classificacions que encara que en gran part estiguin responent a criteris mercantilistes són reflex de l'amplitud de rols que assumeix l'home contemporani .
Aquesta diversitat de tendències no només es reflecteixen en ࠬ us canvis en els rols de gènere sinó en les preferències que per un gènere ࠣ ada individu assumeix en el gaudi de la seva sexualitat . L'orientació sexe - eròtica es refereix a "嫒atracció , gust o preferència de la persona per triar company sexual " . ( Rodríguez , M., 2007 . , Pàg . 206 ) .
̡ Associació Mundial de Sexologia el 2002 ofereix un concepte més ampli i precís que assenyala: " l'orientació sexual com l'organització especifica l'erotisme i / o vincle emocional d'un individu en relació al gènere de la parella involucrada en l'activitat sexual ; es manifesta en forma de comportaments , pensaments , fantasies , desitjos sexuals " . ( Citat per Rodríguez , L i Quintana , 2008 , p.23) .
uta preferència per un o altre sexe en funció d'aconseguir el plaer sexual determina una de les classificacions més conegudes de la sexualitat . Precisant més en aquesta orientació de l'impuls sexual diríem que aquest pot ser : heterosexual : preferència sexual i afectiva cap a l'altre sexe , és la més acceptada ࠹ ࠦ avorecida socialment; homosexual : "堬a homosexualitat és la marcada preferència i atracció pels membres del mateix sexe " ( Marmor i Green , citat per Kolodny , Màsters i Jonson , 1988 , pàg . 338 ) i bisexual : la satisfacció sexual i emocional amb membres d'ambdós sexes .
Molts són els estudis ࠱ ue han intentat determinar l'origen de l'homosexualitat considerant aquesta com la tendència anormal , el que ja en si constitueix un signe de discriminació . Investigacions centrades en determinants biològics com predisposicions genètiques , no han sustentat resultats significatius ; només s'han trobat casos rars de deficiència o excés ࠤ i hormones en la fase prenatal vinculats a l'homosexualitat . Un altre fet rellevant és que nens i adolescents poden ser influïts en la seva orientació a causa de pràctiques homosexuals continuades . També poden incidir en l'orientació sexual dels contactes plaents amb el seu mateix sexe o pràctiques heterosexuals desagradables , fet que també evidencia la importància dels determinants socials en l'orientació sexual . ( Rodríguez , L i Quintana , 2008 ) .
En l'homosexualitat masculina l'objecte amorós el constitueixen els subjectes del mateix sexe que exhibeixen reactivitat sexual amb altres homes , experimentant fantasies eròtiques amb ells i enamorament homosexual . Socialment l'estereotip predominant vincula l'homosexual amb el tipus efeminat que s'identifica amb els jocs infantils , els gustos i les ocupacions de la dona . Assumeixen un estil de vida, els valors i la cultura gai . Els estudis epidemiològics apunten ࠱ ue del 5 al 10% de la població masculina resulta homosexual quan se sumen les formes ocultes i ostensibles . ( Orlandini , 1998 ) .
L'estigma social sobre l'homosexualitat és una raó determinant en que un nombre important d'homes no autoidentifiquen com a tals . Encara que tradicionalment es vincula l'homosexualitat amb aquest tipus efeminat hi ha homosexuals que mantenen tot i la seva orientació sexual una conducta que respon al típicament masculí , amb aparences i gestos virils . En ocasions aquests homes no es veuen així mateix reflectits a l'estereotip social de l'homosexual o el gai . Pel que s'espera que amb el terme HSH , molt usat en l'actualitat puguin sentir convocats al diàleg . El terme HSH és una categoria exclusivament comportamental , referida als homes que tenen relacions sexuals amb altres homes . Descriu pràctiques sexuals , però no es refereix a orientacions sexuals . Al · ludeix exclusivament a persones amb una activitat sexual , ocasional o freqüent amb algú del seu mateix sexe .
Gran part de la incomprensió i dels prejudicis existents contra l'homosexualitat procedeixen de la seva classificació com a malaltia al segle XIX, però , ࠬ a publicació dels estudis sobre el comportament sexual en homes i dones , que va dur a terme el biòleg nord-americà Alfred Charles Kinsey , va rebatre la hipòtesi de la malaltia . El 1973 , l'Associació Psiquiàtrica dels Estats Units va eliminar l'homosexualitat de la seva llista de malalties mentals i , en 1980 , del DSM , Manual de Classificació de les Malalties Mentals de l'OMS . Kinsey va examinar patrons de conducta sexual i va comprovar que un 37% d'homes en Estats Units havia arribat a un orgasme amb persones del seu mateix sexe i que un 25% havia tingut relacions homosexuals esporàdiques ( en el cas de les dones , un 13 %) . No obstant això , ja que només entre un 5 i un 10% dels consultats es consideraven homosexuals , és evident que la relació carnal amb algú del mateix sexe no és una cosa insòlita ni exclusiu dels homosexuals . Kinsey va concloure que hi ha algunes persones que no tenen preferència sobre el sexe de la seva parella i altres la identitat sexual encara no s'ha fixat o abasta totes dues tendències . ( Microsoft Encarta , 2008 )
L'Escala de Kinsey pretén descriure l'historial sexual d'una persona o els episodis de la seva activitat sexual en un temps donat . S'usa una escala des de 0 fins 6, és a dir : on se li dóna una puntuació de 0 a exclusivament heterosexual , 1 predominantment heterosexual , només incidentalment homosexual , 2 predominantment heterosexual , més que incidentalment homosexual , 3 Homosexual i heterosexual per igual , 4 Predominantment homosexual , més que incidentalment heterosexual , 5 predominantment homosexual ; només incidentalment heterosexual i 6 Exclusivament homosexual . ( Citat per Johnson , Kolodny i Màsters . , 1988 . Pàg. 338 )
Encara que aquesta no constitueix una forma molt precisa d'anàlisi de l'orientació sexual aquest model va ser un primer reflex del diversa que aquesta resulta . L'escala de Kinsey és una forma de considerar l'orientació sexual com una cosa més que heterosexuals o homosexuals .



La relació de parella implica la participació de tota la personalitat . El subjecte com a totalitat s'incorpora a aquesta els seus temors , inhibicions , els seus desitjos i aspiracions . La regulació del comportament del subjecte cap a la vida amorosa i el sentit que aquesta arriba per a ell descansa en una䴠integració d'elements estructurals i funcionals de la personalitat que s'organitzen en una configuració personológica , d'expressió particular cap al vincle amorós䴠( Fernández , 2003 , pàg . 98 ) .
En aquest vincle amorós es busca la satisfacció de múltiples necessitats : sexuals , d'afecte , comprensió , suport emocional , de companyia , reconeixement , protecció , seguretat , d'estatus , de l'exigit per la cultura , d'autoafirmació , autoestima i d'autorealització . La configuració personológica que s'estructura cap a la vida amorosa , es recolza en diverses necessitats que nodreixen l'orientació central cap aquesta esfera de la vida i intervenen en la regulació i autoregulació del comportament del subjecte en el vincle amorós .
Les relacions íntim ? Personals influeixen en la nostra salut , en la nostra inserció social , en els nostres canvis i en el nostre desenvolupament , generen més vivències , afectes , sentiments , a partir del mutu vincle. Quan aquests sentiments són predominantment conjuntius , es propicia apropament i desig mutu entre els dos membres de la parella . També poden existir vincles que generen vivències ambivalents , d'acostament i rebuig alhora o altres que per la seva naturalesa i funcionalitat , no generen cap tipus de vivència especial . Seguim així , trobant parelles que viuen feliços , altres que conformen , altres que suporten i d'altres que es dissolen , sense que sapiguem bé la naturalesa del fenomen que ocorre en uns i altres casos . ( Fernández , 2002 ) .



Per descriure les fases de la resposta sexual masculina ens basem en les referències propostes ࠰ or el DSM - IV ( 1995 ) .
El desig és la primera fase del cicle de la resposta sexual i consisteix en fantasies o una anticipació imaginària sobre l'activitat sexual que implica la intenció de dur-les a terme . ࠆ isiológicamente el desig és un impuls produït per l'activació dels circuits neuronals sexuals . En aquesta activació intervenen tots els nivells del sistema nerviós , i concretament el sistema límbic , que és la part més primitiva del cervell . Per al normal funcionament d'aquests circuits es requereix un nivell adequat de testosterona i un equilibri idoni de determinats neurotransmissors ( dopamina , adrenalina i noradrenalina ) i la serotonina .
A més podem afegir que "奖desig és sentit com una necessitat més o menys clara de cercar satisfacció sexual . L'objecte que la provoca pot ser real o fruit de la imaginació . Seva expressió apareix mediatitzada pels afectes , sentiments , estats d'ànim , significació dels estímuls i experiències anteriors . Es fa necessari diferenciar el desig de l'amor , ja que constitueixen dos afectes sexuals diferents que no sempre van de la mà . de fet , ocorren trobades sexuals basats únicament en el desig , els quals tendeixen a no produir seguretat emocional i estabilitat ja que solen ser tan fugaços com la passió . el respecte , la tendresa , l'empatia i el gust no es contraposen a la recerca de gaudi " . ( Díaz , C. , 1999 , p.14 ) . El desig sexual no és només un impuls sinó que en el s'imbriquen altre components psicològics que fan que cada persona ho experimenti de manera diferent .
L'excitació consisteix en la sensació subjectiva de plaer sexual i va acompanyada de canvis fisiològics . Els canvis fisiològics més freqüents en l'home són l'erecció que es produeix per vasocongestión , un reflex involuntari obre les artèries del penis i tanca les venes , quedant inundades de sang les petites cavernes del penis . Amb l'excitació sobrevé un eixamplament progressiu de l'obertura de la uretra , elevació i engrandiment dels testicles , canvis respiratoris i del ritme cardíac , etc .
El ࠯ rgasmo constitueix el punt culminant del plaer sexual , amb l'eliminació de la tensió sexual i la contracció rítmica dels músculs del perineu i dels òrgans reproductors . L'orgasme passa quan hi ha alliberament de tota la tensió sexual abans retinguda , acompanyada d'una contracció muscular rítmica , amb emissió de l'esperma : l'ejaculació . L'interessant és que aquesta esdevé en 2 estadis . En el 1r , hi ha l'expulsió efectiva del líquid seminal ( semen ) dels òrgans accessoris de reproducció - pròstata , vesícula seminal , i canal ejaculatori - per la uretra . En el 2n estadi, hi ha una progressió d'aquest líquid per tota l'extensió de la uretra fins al meat uretral , que és l'orifici en el cap del penis per on surt també l'orina . Acompanyés de tot aquest procés , la sensació subjectiva de profund plaer
La resolució consisteix en una sensació de relaxació muscular i de benestar general . Durant ella els homes són refractaris fisiològicament a l'erecció i l'orgasme durant un període de temps variable . És un temps de relaxament necessari perquè ell pugui reiniciar novament l'activitat sexual .
És important conèixer que qualsevol alteració ja sigui psicològica o orgànica en alguna d'aquestes fases ࠩ mpide una resposta sexual satisfactòria que de fer-se persistent produeix un trastorn sexual conegut com a disfunció sexual .
El comportament sexual humà té una gran amplitud en les seves manifestacions , algunes molt comunes altres no tant , però igual de vàlides per assolir el gaudi de la pràctica sexual . El comportament sexual pot o no desenvolupar-se en el marc d'una relació de parella . La conducta sexual abasta des de la pròpia identitat de gènere que expressem , l'orientació sexual que tenim , les pràctiques sexuals que assumim , fins ࠬ us estils de comunicació amb la parella . Aquests comportaments es manifesten en diferents instàncies , personal , de parella , en la família i en el pla social .
Es planteja que: "Les Pràctiques Sexuals són patrons d'activitat sexual presentats per individus o comunitats amb prou consistència com per ser predictibles " . ( OPS , OMS , WAS .  , Pàg . 8) .



Un altre concepte que substitueix en ocasions al de pràctiques sexuals és el de contacte sexual , vist com "壵alquier unió de mucoses i / o pell que s'efectua entre persones amb una motivació sensitiva o afectiva sexual" . ( Cancio , Hernández i Pérez , ࠲ 004 , citat per Rodríguez , D. i Carpio , 2008 ) . Aquí s'inclouen contactes més lleugers com petons i carícies , fins a aquells on hi ha penetració d'òrgans en el cos del ࠯ tre.
Dins de les pràctiques reconegudes en la literatura , la masturbació en l'adolescència i la joventut des del punt de vista estadístic és la més comuna ; segons dades de diferents investigacions , és reconeguda pel 70 - 90% dels homes i per un 30 - 60% de les dones . Com planteja el conegut sexòleg Sviadosch : " la masturbació moderada en la joventut en general té un caràcter d'autoregulació de la funció sexual . La mateixa contribueix a la disminució de l'excitabilitat sexual elevada i és inofensiva " . ( Citat per Kon 1990, pàg . 122 ) .
En relació a això trobem el criteri de Guibert ( 2006 ) , que planteja que la masturbació compleix a més la funció de mitigar la soledat i la considera com una vàlvula d'escapament de la tensió emocional i l'estrès en general . En conseqüència la masturbació constitueix un acte beneficiós per a la nostra salut física i mental en provocar freqüents orgasmes que redunden en gran plaer ja siguin autoprovocats o provocats per un altre . ( Citat per Rodríguez . D. i Carpio , 2008 )
Respecte Quintana ( 2007 ) , també considera la masturbació , com un mètode convenient i eficaç en la prevenció de les infeccions de transmissió sexual , així com l'ús del condó i l'abstinència sexual .
És així que veiem la masturbació com una pràctica sexual que pot proporcionar gran plaer i ser una via d'autodescobriment perfectament normal . Sent una pràctica que pot realitzar-se en qualsevol etapa de la vida , sense que sigui considerada com un senyal d'anormalitat física o psíquica , sempre que es respecti la ࠩ ndividualidad d'altres i no es converteixi en una obsessió per a la persona que la practica .
El coit " " és l'acte per mitjà del qual es realitza la introducció del penis a la vagina i després d'alguns minuts de fregament per mitjà d'un movimientote vaivé entre penis i vagina , es desencadena l'orgasme en ambdós participants i l'ejaculació del penis l'home ( Aguilar , 2002 , p.71 ) . No obstant això altres autors amplien aquest concepte més enllà de la penetració de l'home a la dona definint així que el coit "壮nstituye la unió sexual biològica i psicològica de l'home amb la dona , o de dues persones del mateix sexe amb la intenció d'obtenir resposta sexual completa i intens plaer sexual , generalment amb penetració del penis en vagina o anus , o fort fregament de les vulves " . ( Guibert , 2006 , pàg . 216 ) .
Considerem el coit com l'acció sexual que inclou la penetració , ja sigui amb l'objectiu d'obtenir , proporcionar plaer eròtic , comunicar-nos amb la nostra parella sexual i / o ࠣ on la finalitat de la reproducció . La satisfacció , el plaer emocional i sexual, i també l'empremta que de la relació coital quedi , estan en dependència del desig dels dos , dels sentiments que es demostrin , les circumstàncies en què té lloc la relació coital , així com la responsabilitat amb que s'assumeixi , cuidant no fer mal al'altre i evitant els efectes no desitjats .
Els jocs sexuals en el jove i l'adult tenen un paper importantíssim ja que són els responsables de portar lenta i progressivament a l'excitació sexual , durant l'activitat precoital normal, podent arribar fins i tot a l'orgasme sense penetració . Es descriuen diverses formes de jocs sexuals , tots ells basats en l'estimulació de les zones erògenes . Té gran importància en la terapèutica de les disfuncions sexuals ( Peláez , 2003 , citat per Rodríguez . D. i Carpio , 2008 )
Es considera a més que "嫒s carícies i els jocs sexuals són experiències que permeten anar guanyant en coneixement d'un mateix i de la parella . Faciliten el mutu descobriment de les zones que en els seus cossos els produeixen plaer , ensenyen el control de les seves sensacions , entrenen la comunicació , i el més important , van a anar conjugant el desig sexual amb els sentiments de tendresa i lleialtat " . ( Díaz , C. , 1999 , pàg . 18 ) .
En aquest sentit valorem el joc sexual com l'activitat , entre dues persones , d'estimulació sensorial mútua , que comprèn petons , carícies sexuals per tot el cos sense arribar al coit , com a resultat del desig sexual que s'experimenta i amb la intenció d'excitar , possibilitant el coneixement mutu de les diferents zones erògenes .


Altres pràctiques molt comuns en parelles homosexuals i heterosexuals són l'anomenat sexe oral i sexe anal ( més comú aquest en pràctiques homosexuals ) "岥lacions buco - genitals d'una persona cap a una altra o recíproc i el sexe anal quan la penetració és a través de l'orifici anal " . ( Cancio , Hernández i Pérez , ࠣ licitat per Rodríguez , D. i Carpio , 2004 ) .
Totes aquestes pràctiques sexuals que poden ser o no ser acceptades resulten vàlides sempre que es realitzin amb el consentiment d'ambdós membres de la parella i els proporcionen plaer . De no ser així el ple gaudi de la sexualitat es pot veure obstaculitzat per la presència d'algun trastorn o disfunció que la majoria dels casos genera ࠭ oltes vivències negatives a l'una d'afectacions en les seves relacions interpersonals . S'estima que actualment a Llatinoamèrica prop de la meitat dels homes en edat productiva pateixen d'algun tipus de trastorn sexual ( Gorguet , 2008 . ) , Estimat que evidencia que aquest problema és present en gran part de la població masculina .
Ros, en 1982 considera que: " La Disfunció Sexual és l'alteració més o menys persistent , d'algun o de tots els esdeveniments que conformen el cicle de la resposta sexual humana" . ( Citat a Pino . E. i Sepúlveda . E. , 2000 . , P.10 ) . La disfunció sexual es caracteritza per una alteració del desig sexual , per canvis psicofisiològics en el cicle de la resposta sexual i per les vivències de malestar i problemes interpersonals . ࠌ es disfuncions sexuals es classifiquen en quatre grups : trastorns del desig , trastorns de l'excitació , trastorns orgàsmics i trastorns sexuals per dolor . ਄ SM - IV , 1995 ) .



El trastorn sexual a causa d'una malaltia mèdica ha de diagnosticar només si es pot explicar de manera completa pels efectes directes d'una malaltia mèdica . Generalment , la història clínica del malalt proporciona les dades per a aquesta consideració , sobre els quals es basa el clínic per fer el diagnòstic .
La característica essencial del trastorn sexual induït per substàncies consisteix en una alteració sexual clínicament significativa que provoca malestar acusat o dificultat en les relacions interpersonals . Segons sigui la substància consumida , el trastorn pot alterar el desig i l'excitació sexual , així com l'orgasme , o produir dolor . Es considera que l'alteració pot explicar-se en la seva totalitat pels efectes fisiològics directes d'alguna substància ( p. ex. Drogues , fàrmacs o exposició a tòxics ) . Aquest diagnòstic s'estableix en comptes del d'intoxicació per substàncies només quan els símptomes sexuals excedeixen dels que habitualment s'associen a la intoxicació i són de prou gravetat com per merèixer atenció clínica independent .
Sempre hem de considerar que tot i que les causes que determinen la disfunció sexual no siguin pròpiament psicològiques , si el trastorn té una repercussió subjectiva , sobretot en l'autoestima de l'home , ja que molts consideren que menyscaba la seva virilitat , fent que augmentin les expectatives sobre l'acompliment sexual el que genera l'anomenada ansietat d'execució reiterant l'alteració en la resposta sexual . ( Masters i Johnson , 1967 ) .
Encara que és habitual la negació ࠍ i ocultació d'aquestes disfuncions , a causa precisament de la importància del sexe en la vida de l'individu , la seva incidència en la població masculina és molt significativa com demostren els diversos estudis .
La vivència com a categoria d'anàlisi en l'expressió de la Sexualitat Humana
La sexualitat és una dimensió psicològica , plàstica , flexible que es desenvolupa a partir de la relació entre el biològic i el social . Cada persona experimenta la seva sexualitat de manera diferent , a partir de la seva perspectiva individual ; resulta única i irrepetible com la personalitat . Aquest caràcter personalitzat de la sexualitat com a expressió de la identitat , permet explicar la diversitat de formes de viure-la i sentir-la, la seva flexibilitat i plasticitat , el fet que els seus camins no estiguin predestinats i que cadascú pugui transitar d'una manera única . Les particularitats de la sexualitat depenen i es relacionen amb els trets de la personalitat i al seu torn aquests s'expressen a través de la sexualitat .
La categoria vivència resulta ineludible per comprendre el caràcter singular de la sexualitat . La unitat en l'estudi de la personalitat i el medi és la vivència , i va ser definida com "la relació interior del nen amb un o altre moment de la realitat . Tota vivència és una vivència d'alguna cosa, no hi ha vivència sense motiu com no hi ha acte conscient que no fos acte de consciència d'alguna cosa " ( Vygostky , 1997 , pàg . 383 ) .
La vivència és una experiència emocional relacionada amb alguna cosa que es troba fora de la persona , i com això és experimentat pel subjecte . La vivència posseeix una orientació biosocial , és una cosa intermedi entre la personalitat i el medi , revela el que significa el moment donat del medi per a la personalitat . En la vivència es reflecteix, d'una banda el medi en la seva relació amb cada subjecte , la manera en què aquest ho viu i per una altra es posa de manifest les peculiaritats del seu propi jo .
Una interessant proposta per a l'anàlisi d'aquesta categoria , que al nostre entendre facilita i objectivitza l'exploració psicològica , és la realitzada per L. Fernández qui considera que el reflex psicològic en l'home no es produeix de manera fragmentada o caòtic , sinó que adquireix la seva especificitat. Ens diu que el mateix es pot expressar en termes d'imatge , referint-se a la seva adequació cognitiva o congruència amb els elements de la realitat històrica i social en la qual l'home s'insereix com a individualitat . Això es pot expressar en termes de vivència . A això entén la vivència com el reflex , a escala psicològica , del grau de satisfacció de les necessitats que li proporciona a l'home , les seves relacions amb la realitat . Es tracta aquí , del sentit psicològic del reflectit , del seu impacte emocional , del significat que la realitat arriba per al subjecte , en funció de les seves necessitats i motius . Els sentits personals adquireixen més intensitat en la mesura que es van articulant entre si , formant reals configuracions . Es produeix aquí , una forta imbricació i organicitat entre els processos psicològics de naturalesa afectiva i cognitiva . ( Fernández , 2002 ) .
El valor metodològic d'aquesta categoria per a l'anàlisi del comportament humà és plantejat pel seu propi creador " la vivència és el camí més idoni per a l'anàlisi de les relacions de l'home amb el medi , és la unitat que permet comprendre el caràcter de la seva influència " ja que és " el nus en el qual estan lligades les influències i circumstàncies externes i internes " . ( Citat per Calvo i Rodríguez . L. , 2008 ) .
Permet la vivència una anàlisi més integral de la personalitat humana ja que en si mateixa tanca de manera interrelacionada i dinàmica l'extern i l' intern , el medi i el que el propi individu aporta segons el nivell que troba assolit , l'afectiu i el cognitiu tal com es dóna en l'ésser humà . Aquestes característiques unides al seu paper regulador la fan ideal per a la comprensió de la subjectivitat humana .
Concebem la personalitat com la categoria que designa l'especificitat de la subjectivitat humana . "僯nstituye una configuració sistèmica i estable , dels principals continguts i operacions psicològiques que caracteritzen la funció reguladora i autoreguladora del subjecte en la seva expressió integral , que, en els diferents moments del seu comportament , ha de actualitzar davant les situacions concretes que enfronta mitjançant les seves decisions personals " . ( González , F. , 1989 , p.16 ) .
La personalitat és un reflex actiu , mediatitzat , construït de la realitat objectiva , també subjectiva i que arriba a la seva màxima influència quan és viscuda . La seva funció és la d'orientar , dirigir el comportament , regular i autoregular .
Entenem per emoció l'experimentació directa , immediata de qualsevol sentiment . Es distingeixen per l'existència de matisos de plaer i desgrat , estant vinculada a la satisfacció o la insatisfacció de necessitats de la persona . En aquest sentit es caracteritzen com a positives i com negatives . Els sentiments són el reflex en el cervell de l'home , de les relacions que estableix amb el medi , on experimenta les necessitats amb els objectes que tenen significat per a ell . (Bell , i Casals , 2004 ) .
Entre els aspectes estructurals es troben les formacions psicològiques primàries conformades per motius , normes , valors , actituds , trets i altres . Les necessitats com anteriorment expressem estan determinant la vivència en la mesura de la seva satisfacció . Les necessitats dinamitzen i orienten al subjecte en la seva expressió comportamental de relació amb objectes i persones , aquesta unitat està mediatitzada per l'acció de la personalitat en el seu vincle amb el medi ( Fernández , 2003 )
Així "嫒s necessitats constitueixen dues tipologies bàsiques amb significats funcionals comportamentals diferents : manca i desig. D'una banda la necessitat suposa la manca d'alguna cosa, en aquest cas la necessitat s'il · lustra com manca , suposa dèficit. Com un altre tipus es troba la necessitat

El curs està enfocat al tema de l'autosatisfacció sexual d'ambdós sexes de forma individual . Primer es descriuen les diferències que hi ha entre la sexualitat femenina i masculina , des del biològic , psicològica , fins el cultural .
Després explica les causes que poden presentar perquè una persona iniciï l'autosatisfacció a primerenca edat , detalla les múltiples causes que poden comportar a aquesta.
Seguidament exposa els motius pels quals les persones recorren a aquest tipus de satisfacció , descriu les característiques generals i les més comunes que es presenten .
En finalitzar presenta una sèrie de recomanacions per a les persones que duen a terme aquest tipus de satisfacció .
Capítols del curs
presentació
1 . Sexualitat femenina i masculina
2 . Descobriment de la autosatisfacció a primerenca edat . Causes
3 . Autosatisfacció sexual . Motius freqüents
4 . Característiques de persones recurrents a l'autosatisfacció sexual
5 . Relació entre autosatisfacció sexual i autoestima . Recomanacions



Sexualitat femenina i masculina
La Autosatisfacció sexual , és un dels mecanismes de respostes als que solem recórrer des de primerenca edat la majoria de les persones , començant des de la infància , adolescència , i joventut , que després pot arribar a convertir-se en un hàbit o conducta recurrent , encara en l'etapa de l'adultesa .
L'enfocament d'aquest curs , està orientat , a posar de manifest , alguns factors que intervenen perquè aquesta activitat , es converteixi en una constant recerca de satisfacció individual , que reemplaça a l'activitat sexual de parella , a la qual l'individu adult ja hauria de començar a experimentar , però la substitueix per una resposta sexual generada per estímuls produïts pel mateix .
La sexualitat femenina i la sexualitat masculina són diferents , tant l'home com la dona , experimenten la sexualitat d'una manera diferent , a més que fisiològicament són diferents , la seva maduresa biològica que van desenvolupant és diferent , la seva forma cognoscitiva de concebre el món és diferent , però a més , s'agrega un últim factor que és que l'home i la dona , en el context social són vistos i analitzats cultural i moralment de maneres molt diferents . Això fa que encara fa a l'autosatisfacció sexual de cada un d'ells, siguin avaluades , permeses o desaprovades de maneres diferents cadascuna de les seves accions .
Unes de les diferències més comuns quant a la sexualitat d'ambdós gèneres són :
l'home
-El baró experimenta ejaculació .
-El baró experimenta somnis humits .
- L'home des de nen , és exposat a estímuls masclistes sobre d'aprofitar la seva sexualitat amb totes les femelles que desitgi.
- L'home necessita estímuls visuals i auditius , per poder estimular-se sexualment .
-El baró pot arribar a sentir-se còmode parlant del tema amb altres homes.
- L'home sempre tendeix a voler experimentar sexualment tot el que escolta sobre el sexe .
- L'home , moltes vegades busca de compartir aquestes experiències amb femelles , induint-les a tocar també , i promovent les carícies mútues , i contactes físics d'amagat dels pares i altres adults .
-El baró de vegades experimenta aquestes activitats amb altres nois del seu mateix sexe , i en molts dels casos , també ha experimentat situacions homosexuals , tractant de descobrir noves experiències .
- L'home , moltes vegades arriba a fer aquestes activitats en àrees d'accés a la vista d'altres persones .
- L'home , moltes vegades necessita acariciar o tenir contactes amb altres persones, per poder excitar-se, i de vegades ho fa d'una manera prohibida , ( en contra de la voluntat d'altres persones , o dissimuladament tractant de no deixar evidències , o sent molt subtil amb el seu contacte físic a altres ) .
- L'home , moltes vegades , no només busca de autosatisfacerse sexualment a través de la masturbació , sinó que també busca de vegades d'experimentar el sexe oral , bé sigui amb femelles o amb homes , i busca d'experimentar el sexe anal , tant amb femelles com amb homes .
- L'home , pot acompanyar aquestes experiències sexuals amb altres activitats desviades de delicades conseqüències , com vigilar secretament a les femelles mentre es vesteixen o banyen , acariciar nens molt petits innocents del que passa , observar secretament als pares ia altres persones mentre fan les seves activitats sexuals de parella , revisar vídeos , pàgines o revistes pornogràfiques , etc .
- L'home , requereix només contacte tàctil , ( excepte els homes els qui hagin experimentat contactes homosexuals ) ,
La femella
- La femella només necessita contacte físic per tot el seu cos per poder estimular-se sexualment , i en molts casos penetració , si és possible de qualsevol objecte que pugui introduir en la seva vagina .
- La femella comunament experimenta totes aquestes situacions en secret , i en llocs segurs que no permetin l'accés inoportú d'altres persones .
- La femella , en general no comparteix les seves experiències sexuals amb altres persones , llevat que tingui massa confiança amb elles .
- La femella , no la recerca de tenir aquestes experiències amb altres femelles , llevat que sigui que hagi inclinacions lèsbiques d'alguna de les parts o en totes dues.
- La femella , també pot promoure carícies i exploracions del seu cos a altres homes, però no és el més comú , en general , les femelles són induïdes a aquests jocs sexuals per als homes .
- La femella , que té la tendència a autosatisfacerse sexualment molt freqüent , pot arribar també a començar a experimentar activitat sexual , a una edat molt primerenca , i fins i tot experimentar promiscuïtat sexual , embaràs precoç , i fins contraure una malaltia de transmissió sexual , ja que com constantment sent desitjos sexuals , estarà més sensible a qualsevol abraçada , carícies , o simple contacte i acostament amb el sexe oposat .
Descobriment de la autosatisfacció a primerenca edat . Causes
L'activitat sexual , és una experiència que progressivament es va experimentant des de la infantesa , principalment comença com una exploració del nostre cos , i com una experiència per curiositat en la majoria dels casos.
Cadascuna de les persones , tenen un historial diferent sobre com començar a experimentar la seva sexualitat des de l'edat infantil , òbviament , no totes les persones se senten còmodes de compartir les seves experiències sexuals des de la infància , ja que moltes d'aquestes experiències , tenen amb , experiències doloroses i traumàtiques , en molts dels casos .


Hi ha múltiples inicis de com les persones comencen a experimentar la seva sexualitat des de la infància :
- Hi ha persones que van experimentar amb la sexualitat des de primerenca edat amb altres nens del seu nucli familiar , amb amiguets , companys de classe , i fins veïns de la seva edat o contemporanis amb ells .
- Hi ha persones , que van ser induïdes per adults amigables , que li donaven joguines , llaminadures , o els portaven a un lloc a divertir-se, a canvi de jugar sexualment amb ells , d'alguna o altra manera , bé sigui acariciar de manera prohibida , posar-los a fer-li sexe oral a l'adult , o fer sexe anal o vaginal al nen .
-Hi ha persones que van ser abusades sexualment per familiars o amics propers a la seva família , bé sigui per violació , o per altres formes d'abús sexual menys greus .
- Hi ha persones que es van criar en llars on hi ha extrema promiscuïtat sexual i amuntegament , i els nens des de primerenca edat són exposats a les activitats sexuals que fan altres adults , joves i fins i tot altres nens .
- Hi ha persones que es van criar en llars on no hi havia activitats dirigides , guiades o supervisades pels adults , i per oci , com nens , sempre estaven experimentant situacions noves , i provant fer coses per curiositat , oci , o diversió , fins i tot activitats insanes .
- Hi ha persones que es van criar en una llar , en què els representants del mateix , ho van exposar a activitats sexuals per poder adquirir beneficis econòmics ,
- Hi ha persones que es van criar en llars , on els pares o padrastres es vinculen sexualment amb la seva parella i els fills de la seva parella ,
- Hi ha persones que es van criar en llars on no hi ha valors morals , i qualsevol activitat sexual il · lícita és permesa en este si familiar .
- Hi ha persones que des del seu infantesa accidentalment van tenir contacte amb imatges pornogràfiques , bé sigui de vídeos o revistes , per distracció d'adults responsables d'aquest material amb contingut sexual no apte per als infants ,
- Hi ha persones , que es van vincular amb persones que indueixen els nens a l'explotació sexual ia la pornografia infantil .
Causes comunes de la descoberta de l'autosatisfacció sexual a primerenca edat :
Partint del que s'ha exposat anteriorment podem concloure que hi ha alguns factors comuns que poden esdevenir causants que les persones descobreixin a primerenca edat la manera de autosatisfacerse sexualment .
- Curiositat innata per descobrir el seu cos i la seva sexualitat .
-Exposició a activitats sexuals induïdes per altres persones de la seva edat .
- Inducció a activitats sexuals produïdes per persones adultes que tenen problemes de conductes tant sexuals , com morals en molts sentits .
- Abundant temps d'oci i falta d'un cronograma d' activitats importants a realitzar diàriament .
- Una constant addicció per realitzar totes les activitats prohibides de qualsevol tipus .
- Per simple diversió i gaudi de tot el que estigui al seu abast per divertir-se.
Autosatisfacció sexual . Motius freqüents
- Des de la seva infància , va començar a sentir el desig innat d'explorar el seu cos , però després es va anar convertint en un hàbit , i després en una addicció o obsessió a la satisfacció dels desitjos sexuals a soles ,
- Des de la seva infantesa , va començar a experimentar amb la seva sexualitat per curiositat i per oci , i s'ha convertit en un simple joc sexual a qui li agrada experimentar de tant en tant només per diversió .
- Des de la seva infància , va començar a sentir el desig innat d'explorar el seu cos , i d'allí es va convertir en un hàbit de voler autosatisfacerse sexualment soles , només per satisfer de tots i cadascun dels seus plaers egoistes tot sol .
- Des de la seva infantesa ha tingut molt contacte amb persones adultes , que l'han induït secretament , a aquest ia altres jocs sexuals no permesos .
- Des de la seva infància , ha experimentat amb altres nens , i adolescents sobre com explorar tot el que té a veure amb la sexualitat .
- Des de la seva infància , ha experimentat , diferents jocs sexuals , i ha tingut moltes oportunitats en què ha començat a explorar diferents maneres morboses i sàdiques de trobar satisfacció sexual , i sent molta passió per les coses morboses i sàdiques .
- Manca de parella estable , i la persona ja ha estat adaptada a tenir una activitat sexual de parella molt activa .
- Manca d'estima pròpia , i por a buscar algú amb qui compartir la seva sexualitat .
- Sentiment de rebuig cap a la sexualitat de parella per males experiències viscudes .
- Por a contraure una malaltia de transmissió sexual i evitar embarassos no desitjats .
- Ha pres la decisió de mantenir-se ferm fins al matrimoni , però no pot evitar el desig sexual que constantment sent.
Característiques de persones recurrents a l'autosatisfacció sexual
No tots els éssers humans som iguals , fins i tot no totes les persones que constantment recorren a la masturbació són iguals , ni tenen les mateixes característiques , per això , aquí hi ha una llista de moltes característiques que podrien tenir les persones que mantenen aquest tipus de conducta com un constant en les seves vides , és probable que qui observi aquesta llista , es vegi reflectit en una o en diverses d'aquestes característiques , és possible que es vegi reflectida en la majoria , o en gairebé cap , en tot cas , aquesta és una simple llista , poden haver moltes altres característiques que no estiguin contemplades aquí , en tot cas , aquesta llista és una llista d'aproximació o de referència , per enfocar-nos en el tema en particular .
Característiques comuns que poden tenir persones .
- En general , les persones que es tornen obsessives amb la masturbació es converteixen en persones solitàries que molt poc es comuniquen amb les persones , per evitar haver de donar explicacions , quan necessitin allunyar de la resta de les persones per poder apartar a estar a soles amb si mateix , per poder autosatisfacerse sexualment sense interrupcions ,
-Moltes vegades , no tenen amistats , perquè la seva manera diferent de comportar no els deixa interactuar lliurement amb altres , tractar qualsevol tema de conversa i fins i tot parlar de la sexualitat obertament amb altres , ja que mentre altres parlen de la seva sexualitat en parella, aquest sempre està inclinat és a realitzar l'activitat sexual individualment .
-Moltes vegades , no tenen una bona comunicació amb els seus familiars , perquè en molts casos , han necessitat estar a soles en la seva cambra, al bany , o en altres llocs on no vol que el molestin cap dels seus familiars , perquè necessita estar a soles ia vegades , per allunyar els rebutja sense donar-los explicacions perquè per descomptat, no pot dir- perquè necessita estar sol .
-Moltes vegades rebutja la sortida amb amics i familiars , perquè és el moment oportú per poder quedar-se a soles , sense que ningú interrompi la seva activitat sexual .

-Moltes vegades estan sols , no perquè ells busquin la solitud , sinó perquè no tenen familiars a prop, o els seus familiars mai estan a casa , o ja no tenen contactes amb els seus familiars per mudar-se a un altre lloc lluny , o per coses de la vida i circumstàncies alienes a la seva voluntat , no tenen gairebé temps ni oportunitats per poder compartir amb els seus éssers estimats , per falta de temps , o per falta de comunicació , o per falta de diners , etc .
-Moltes vegades , si aconsegueixen una parella , no experimenten una satisfacció sexual amb la parella a plenitud , perquè és diferent al nivell de plaer que sent quan el mateix s'estimula , ia vegades li costa gaudir la vida de parella , igual o més gran que quan realitza la masturbació .
-Moltes vegades , es cohibeix en els grups , perquè estant amb altres , pot en moments sentir-se molt excitat , i amb desitjos de desfogar sexualment , i pot tenir por que altres s'adonin , sobretot els homes , que quan tenen molt desig sexual , poden experimentar una erecció en públic , i necessiten ocultar perquè no se'ls descobreixi la situació per la qual estan travessant .
-Moltes vegades , es disminueix la seva autoestima , perquè se sent anormal , perquè no pot sentir-se igual que altres, que poden expressar la seva sexualitat lliurement, sinó que se senten més còmodes buscant per si mateix el gaudi de la seva sexualitat .
-Moltes vegades , són persones que constantment han rebut rebutjat per part de moltes persones per la seva aparença física , malaltia , defecte físic , condició social , condició religiosa , raça , nacionalitat o qualsevol altra raó , i per això , els costa socialitzar amb altres i per això , solen amagar-se darrere l'autosatisfacció sexual , evitant haver de buscar a altres persones , i sentir un cop més rebutjades .
-Moltes vegades , són persones que van estar casats o van mantenir una vida de parella , i van tenir una decepció amorosa , i prefereixen quedar-se sols .
Relació entre autosatisfacció sexual i autoestima . Recomanacions
- Estimi vostè mateix , aprengui a estimar tot , com vostè és , des del seu cap fins als seus peus , aprengui a valorar ia donar-li valor a cada part del seu cos , cuidar el cos , la pell, els cabells , la seva salut , tant si es vol , aprengui a consentir ia valorar tot , no s'aturi només en els seus genitals , vostè és tot un cos , amb molts membres i sobretot amb un ésser interior molt valuós , tant si es vol com a persona ,
- Constantment busqui de realitzar altres activitats divertides , agradables , i productives que el distreguin d'aquest hàbit que l'ha convertit en una obsessió , perquè pugui sentir-se més satisfet amb si mateix , en moltes altres àrees de la seva vida , i en cada activitat que realitzi,
- No s'aïlli de la gent que l'envolta , la solitud , no és bona companya ,
- Intenti socialitzar una mica més amb els seus familiars , i busqui de aprendre a compartir més moments en grups amb ells , i restauri possibles relacions trencades , no ensimisme en vostè tant de temps ,
- Intenta anar socialitzant amb altres persones , i intenti tenir amistats amb qui realitzar moltes activitats grupals sanes , inventi moltes altres activitats i sigui molt creatiu planeándolas ,


- Busqui la manera de realçar la seva autoestima personal , i de buscar la millor manera de tractar d'agradar al sexe oposat , tant per la manera com vostè es vegi , com vostè socialitzi , i per la manera com se senti amb vostè mateix ,
- Investigui sobre la sexualitat en parella, com es poden satisfer l'home i la dona mútuament ,
- Investigui sobre com funciona el seu cos , i com pot mantenir-se sa i vigorós sexualment ,
- Aprendre a consentir vostè mateix , no tant per estímul sexual , aprengui a gaudir d'altres coses , com ara els jocs , les passejades , els esports , les postres , els canvis de look , i qualsevol altra cosa que li faci consentir a vostè mateix de tant en tant, però eviti els excessos perquè no es converteixi en un vici .
- Edúquese , investigui , adquireixi coneixements nous , estudiï , treballi , impulsi projectes nous en la seva vida , i emprengui noves metes i objectius personals ,
- Gaudiu la vida a plenitud , la vida té molts aspectes , socials , econòmics , familiars , sexuals , professionals , laborals , polítics , etc . Descobreixi cada dia més d'aquest fascinant món que ha de descobrir cada dia ,
- No utilitzi el seu propi cos com un simple objecte sexual , el seu cos és el vehicle que li permet aconseguir grans coses que sense ell no podríem aconseguir , utilitzeu el seu cos per a totes les coses útils que pugui.
- No es deixi vèncer pel rebuig que moltes vegades ha experimentat per part d'altres persones , sempre hi haurà persones que ens rebutjaran , i persones que ens rebran de bon grat , busqui les que si els rebran de bon grat , no deixi de buscar fins que les encentre ,
- Comenceu a tractar de buscar totes les maneres possibles , d'aprendre a sentir capes , de poder tenir una vida sexual de parella com qualsevol altra persona normal i corrent , no es posi limitacions ,
- Observeu a altres persones del seu mateix sexe , i observi en ells, que coses de la seva personalitat són útils que vostè pugui imitar en ells, i que coses hagi descartar ,
- Vaig estudiar a les persones del sexe oposat , i busqui que és el que vostè li agradaria que tingui la seva parella , com li agradaria que sigui, com voldria vostè que el tracti , com és la parella del seu somni ,
-Trieu una parella , tal qual com la desitgi , i tracti de una sana relació de parella , i si és possible busquin ajuda professional i especialitzada per poder mantenir una adequada i harmoniosa vida de parella .
- Analitzeu , que coses de vostè pot canviar per a millor, que li falta per desenvolupar en quant a la seva personalitat , que coses de vostè li farien tenir males relacions de parella , i que virtuts té vostè, que poden contribuir a que sigui una bona relació de parella .
- Perdónese a vostè mateix , perdoni a les altres persones que l'han ferit , demani perdó a Déu pels seus errors de l'ahir, perdoni a Déu per les coses que vostè sent que no pot creure en Déu , perquè té alguna cosa en contra , demani perdó pel que li va ferir , i aprengui a viure la seva vida sense càrregues per les coses de l'ahir , doni noves oportunitats per començar sense els lligams del passat , Libérese de frustracions passades ,
- Si hi ha alguna afecció emocional , que vostè té com a conseqüències de males experiències del passat , consulti a persones que puguin ajudar-los, terapeutes de parelles , terapeutes de família , treballadors socials , sociòlegs , psicòlegs , psiquiatres , sexòlegs , pastors , i altres persones que siguin útils en aquests casos .
- Busqui activitats espirituals , no tot el més important en l'ésser humà són les activitats físiques , biològiques i fisiològiques , també les espirituals són importants fins i tot són més importants que els assumptes materials .

Que aquestes conductes es presenten i varien en l'ésser humà , d'acord a l'entorn cultural i el concepte de propietat que es manegi , d'igual forma són poc comuns les societats en les que no es presentin gelosia i paradoxalment són les més subdesenvolupades i llunyanes de els centres civilitzats " .
La societat capitalista , per exemple , dóna lloc a aquest fenomen pel seu caràcter de possessió i exclusivitat . Aquests efectes es veuen clarament plasmats en institucions com el matrimoni , les relacions de festeig i unió lliure , entre d'altres . Plantejant la gelosia en aquest context s'evidencia la manera en què la parella se sent amo dels pensaments , sentiments i accions de l'altre , arribant així a concebre'l com una possessió i adquisició .
Es donen , llavors , variables com el masclisme , que socioculturalment és evident a l'hora de descriure una situació en la que es presenten la gelosia , a causa del paper que exerceix la dona en la parella : ha de ser fidel i lleial al seu company sentimental , per no donar lloc a burles ni posar en dubte la seva virilitat , però hi ha l'acceptació de la infidelitat masculina considerant fins i tot inevitable , donada la insaciable naturalesa sexual de l'home . D'aquesta forma els valors de la dona es veuen trepitjats abans de poder-los manifestar davant la societat , a causa de les actituds de submissió que tenen dins de la parella , a la permissivitat , la inasertividad ia les pròpies ideologies que les situen en un paper passiu davant situacions que mereixen ser preses en compte com el maltractament físic i psicològic per part de la seva parella .
" Jeff Bryson , un pioner de la investigació en aquesta àrea , registre en els homes una tendència més activa a expressar la seva gelosia : diuen més sovint que voldrien forçar una discussió , atacar el seu rival o al seu dona . Les xifres referides a cops i homicidis per gelosia indiquen que compleixen la seva paraula : solen atacar a la seva dona abans que el rival , atès que ella és dona i accessible . Mentre que el rival és home i aquesta distant . "
En el context Colombià , les principals víctimes de la gelosia són les dones , un fet que segons l'antropòloga Myriam Jimeno , autora del llibre " Crim Passional " , té a veure amb " les jerarquies de gènere que impliquen una relació de dominació i subordinació que des del punt de vista social és inequitativa " .
Això es deu al fet que moltes dones no denuncien perquè temen que en fer-ho s'agreugi la seva situació o les deixi exposades a possibles venjances oa ser abandonades i així quedar privades de recursos econòmics que afectarien la seva estabilitat i la dels seus fills . " Prefereixen aguantar amb submissió el problema abans de fer públic -assegura la psiquiatra María Clara Sánchez - . I el pitjor és que no creuen que les lleis les protegeixin " .
El problema no només té profundes repercussions socials , també afecta l'economia . Cada any , segons estadístiques , es perden al país més de 51.914 anys de vida saludable ( Avisa ) per compte de la violència de parella .



Segons Medicina Legal , en diumenges i dies festius , les denúncies es dupliquen i les hores més crítiques són entre les 6:00 i les 12:00 pm D'altra banda, les agressions i maltractaments ocorren amb més freqüència en les ciutats que a les zones rurals : de cada 10 casos denunciats , nou són a la ciutat .
Segons les estadístiques del primer semestre d'aquest any , Bogotà ocupa el primer lloc en violència per gelosia amb 1.352 casos , seguida de Cali amb 290 i de Medellín amb 225 . "Hi ha més casos en les ciutats perquè el país és més urbà i la dona ha canviat el seu rol social -assenyala el director de Medicina Legal - . Però hi ha homes que es resisteixen a acceptar que elles són ara més independents i actuen en conseqüència" .
Després de realitzar aquesta breu descripció de la concepció sociocultural de la problemàtica , cal articular i diferenciar els diferents tipus de gelosia , les característiques de les persones que els pateixen , la relació entre la seva definició i el concepte de salut mental , per a orientar la resposta que sorgeix a partir del següent interrogant : Com afecten la gelosia patològica la relació de parella ?
DESCRIPCIÓ DEL FENOMEN D'ESTUDI
Des del punt de vista psicològic , la gelosia són considerats com un "conjunt de sentiments relacionats amb una situació de rivalitat en què l'individu sent amenaçada la possessió d'alguna cosa psicològicament essencial per a conservar la confiança i la seguretat en si mateix , especialment en les relacions amb les persones afectivament més properes " .
Aquests són acceptats en algunes cultures com una cosa " normal" , encara que en ocasions poden esdevenir una amenaça per a qui els pateix i per a qui els suporta . Poden donar lloc a alteracions , desestabilització de la parella , divorcis , conflictes , dificultats en la comunicació , agressions verbals i físiques , fins i tot provocar homicidis o suïcidis .
Es podrien catalogar , llavors , com una malaltia mental , d'acord amb la definició de l'OMS , ja que els pateixen viuen una existència desgraciada , perquè no només amb això sembren seva pròpia dissort i turment , sinó la de l'ésser estimat i les persones del entorn familiar . Això al seu torn afectaria el normal funcionament de la seva vida impedint realitzar els ideals , resoldre problemes de forma adequada i prendre decisions encertades .
La gelosia sans consisteixen en una preocupació per la possible pèrdua de la persona estimada o malestar per la relació real o imaginada que aquesta persona té amb algú més . Això de vegades causa alguns problemes en la parella però no són massa seriosos ni produeixen un malestar intens a cap dels seus membres .
Per contra , la gelosia patològica estan acompanyats d'intensos sentiments d'inseguretat , auto - compassió , hostilitat i depressió , i solen ser destructius per a la relació . Les persones que els pateixen estan exigint o demanant que la seva parella no podrà, sota cap concepte , implicar- emocional o sexualment amb altres persones . Algunes característiques d'aquestes són els temors obsessius , i ansiosos , tendeixen a buscar les proves de l'existència d'un possible engany i rebutgen tots els arguments racionals de totes les persones properes , l'ansietat pot aparèixer per por davant la possibilitat de perdre el desitjat . Una altra característica fonamental es presenta quant a la seva forma de pensar , és l'amenaça i inseguretat constants en els seus propis atributs . Generalment té sentiments d'ira , mal humor , por , baixa autoestima i inestabilitat . Quant a la seva forma d'actuar és impulsiva i envejosa , pateixen irritabilitat i intolerància per la incapacitat de frenar els pensaments negatius que poden arribar a ocasionar pertorbacions , no només psicològiques sinó fisiològiques com alteracions en el son.
LA GELOSIA PATOLÒGICS
Ens trobem , en aquesta oportunitat , parlant sobre la gelosia .
Aquest " Conjunt de sentiments relacionats amb una situació de rivalitat en què l'individu sent amenaçada la possessió d'alguna cosa psicològicament essencial , per conservar la confiança i la seguretat en si mateix , especialment en les relacions amb les persones afectivament més properes " .
Aquests gelosia que en ocasions es converteixen en amenaça per a qui els pateix i per a qui els suporta i , que a més, es poden tornar patològics , quan estan acompanyats d'intensos sentiments d'inseguretat , auto - compassió , hostilitat i depressió . Els mateixos que poden donar lloc a alteracions , desestabilització de la parella , divorcis , conflictes , dificultats en la comunicació , agressions verbals i físiques i fins i tot provocar homicidis o suïcidis .
Abordar aquest tema des de diferents àmbits , és important per a discriminar fins a quin punt són normals i quan inicia una patologia a causa d'aquests.
D'altra banda , és necessari per distingir el tipus de tractament a seguir i així aconseguir canvis en la relació de parella , desenvolupar l'autoestima i seguretat , crear autonomia , evitar pensaments irracionals i enfortir el diàleg , la confiança i el contacte amb l'altre , en fi , per fer la nostra vida més funcional .
Amb aquest propòsit es realitza el present informe , en el qual es té en compte el seguiment d'una ruta epistemològica que inclou l'abordatge de diverses psicopatologies relacionades amb la gelosia , des de les quals s'estableixen bases argumentatives que donen compte de la problemàtica que ocasiona el patir-los. Gràcies a aquesta ruta de coneixement s'establirà de principi a fi quins són els elements presos en compte per resoldre el següent interrogant :
Com afecten la gelosia patològica la relació de parella ?



S'utilitzen recursos lògics per donar ordre als fets , dades i proposicions sobre el fenomen d'estudi , aquests recursos són la comparació de diferents psicopatologies que porten a patir , la descripció d'una relació de parella i de la gelosia , des de la qual es realitza una distinció del normal i el patològic en ells .
Així mateix , s'utilitzaran alguns instruments com l'anàlisi de dades estadístiques sobre la gelosia a Colòmbia i les seves implicacions en la relació de parella , la qual cosa permet realitzar un sondeig de les principals conseqüències d'aquests, establir qui exerceix més control sobre la parella , distingir quins són els comportaments gelosos dels quals les dones es queixen , determinar les causals de crims passionals , adonar-nos de les ciutats de Colòmbia a les que es presenta amb més freqüència aquesta psicopatologia , també a donar una mirada de com es donen aquests a nivell mundial i d'observar quina quantitat dels assassins que hi ha en alguns països presenten gelosia patològica , finalment es destacarà el percentatge d'individus que mostren més greuge davant la infidelitat sexual , per això s'utilitzen gràfiques que permeten observar detalladament les dades .
Per acabar es proposaran certs elements que permeten al terapeuta determinar les característiques que predisposen que una persona presenti un quadre celotípic i algunes eines per avaluar-los.
En aquest ordre d'idees , es dóna inici al desenvolupament d'aquest segon informe , tenint en compte els aspectes més importants d'aquest fenomen d'acord amb les dades trobades en un primer lliurament , que van servir com a input per adreçar aquest projecte .
La gelosia ha entre amics , familiars , coneguts i en parella , per això al parlar d'aquests cal parlar de la relació en parella, ja que és en ella on es presenten amb més força .
Hi ha diferents tipus de relacions de parella , entre les que es troben el festeig , la convivència , el matrimoni i les parelles de fet , totes aquestes, amb peculiaritats que les diferencien , essencialment pel que fa a la imatge que projecten en la societat . Aquestes al seu torn , adopten molts matisos , poden ser passionals , per companyia , per atracció i fredes . Però en totes, en primera instància ha un factor decisiu i és l'atracció cap a l'altre , la qual és punt clau per al desenvolupament de la mateixa . Per iniciar una descripció de com es donen aquest tipus de relacions, és important , exposar algunes teories referides al tema .
La majoria dels estudis psicosocials * , s'han centrat en explicar els factors que influeixen en l'atracció , concloent que aquesta es troba mediatitzada per la proximitat , l'aspecte físic , l'estima , la similitud i la complementarietat personal .
Existeixen també teories com la de la recompensa , basada en la noció que les persones que estan associades amb recompenses o sentiments agradables són estimades i el model de l'equitat , el qual proposa que el grau de satisfacció en la relació de parella es dóna millor quan les raons són iguals , és a dir els costos i beneficis estan equilibrats .
Tenint clar , aquest primer pas en la construcció d'una relació , es procedeix a l'inici d'aquesta, en el qual es defineix el mantenir un compromís d'amor , respecte, permanència , fidelitat , sexualitat , convivència , conveniència , així com altres aspectes que poden ser els causants d'establir , per a això s'ha de tenir present que aquestes referències estan marcades pel tipus de societat i família de la qual prové cada membre .
En general , les persones decideixen iniciar una relació de parella després de compartir un cert període de temps , durant el qual va ser naixent un sentiment de compatibilitat entre tots dos. Aquesta percepció es fonamenta principalment en el tracte rebut que tendeix a ser agradable , considerat , delicat i afectuós . A mesura que la relació avança i coneixem més de l'altra persona ens dóna la impressió que alguna cosa ha canviat en ell o ella . És aquí quan comencen a posar-se en evidència els factors que influeixen en els suposats canvis que s'hi reflecteixen. És important considerar que normalment la primera atracció que sentim per una altra persona és a nivell físic , ia mesura que aquesta atracció disminueix podria començar a sentir que hi ha alguna cosa diferent . Òbviament en travessar etapes , una relació es va modificant i el tracte entre els seus membres també ia mesura que transcorre el temps és natural que succeeixin certes situacions que d'alguna manera ens incomodin , això pot ser que la nostra parella faci, digui o senti .
Amb tot això, és important establir que en aquestes relacions es juguen una infinitat de situacions actitudinals , que dia a dia cal salvaguardar perquè evolucionin . Aquestes actituds poden ser favorables o desfavorables per al creixement o deteriorament de la relació , la qual cosa depèn en gran mesura de cadascun dels integrants de la mateixa , així com de les seves estructures emocionals . Per això , mantenir una relació de parella es torna difícil , ja que estem parlant de sensacions , pensaments , emocions , que es poden donar des dels
oposats com ara : confiança / desconfiança; respecte / irrespecte comunicació / oblit; companyia / Solitud € |
Així mateix , es veuen involucrades distorsions de l'amor com pot ser el cas de la gelosia , la qual moltes persones la consideren justificada a través de dir que "és producte de l'amor el que fa que es trobin en una posició de gelosia , fins i tot en algunes ocasions hi ha individus que arriben a considerar-se així mateixos víctimes d'una falta d'amor per part de la seva parella " .


Amb el propòsit de ressenyar amb més profunditat aspectes relacionats amb la problemàtica de la gelosia en parella, es procedeix, ara a realitzar una distinció entre el normal i el patològic d'aquests ja descriure algunes psicopatologies que comporten un quadre celotípic .
Tratadistas com Mira i López i Di Tullio , estan d'acord que de vegades resulta molt difícil establir límits entre la gelosia normals i la gelosia patològica . No obstant això , fer una distinció entre aquests tipus és necessari per donar una descripció dels mateixos i fer una caracterització de les persones que els pateixen .
La gelosia sans consisteixen en una preocupació per la possible pèrdua d'una persona estimada o malestar per la relació real o imaginada que aquesta persona té amb algú més , poden considerar- normals , ja que són freqüents entre la població i no constitueixen un trastorn psicopatològic . Els que senten aquest tipus de gelosia prefereixen que les seves parelles romanguin amb ells i no volen que tinguin una relació massa íntima amb ningú . Això de vegades causa alguns problemes en la parella però no són massa seriosos ni produeixen un malestar intens a cap dels membres . La gelosia és no patològics , quan hi motiu racional per sentir-los, la reacció emocional no fa perdre la capacitat d'entendre i dirigir accions .
La gelosia patològica es poden considerar com una malaltia perquè són aquells que, sent infundats o fins i tot fundats , s'obsessionen de tal manera el que els pateix , que repercuteixen negativament en els seus sentiments i en el seu comportament . Estan acompanyats d'intensos sentiments d'inseguretat , auto - compassió , hostilitat i depressió , i solen ser destructius per a la relació .
Algunes característiques d'aquestes són els temors obsessius , i ansiosos , tendeixen a buscar les proves de l'existència d'un possible engany i rebutgen tots els arguments racionals de totes les persones properes , l'ansietat pot aparèixer per por davant la possibilitat de perdre el desitjat .
Una altra característica fonamental es presenta quant a la seva forma de pensar , és l'amenaça i inseguretat constants en els seus propis atributs . Generalment té sentiments d'ira , mal humor , por , baixa autoestima i inestabilitat . Quant a la seva forma d'actuar són impulsives i envejoses , pateixen irritabilitat i intolerància per la incapacitat de frenar els pensaments negatius que poden arribar a ocasionar pertorbacions , no només psicològiques sinó fisiològiques com alteracions en el son.
La diferència entre ambdós tipus de gelosia està en que en comptes de preferir i desitjar que la seva parella estigui només amb ell o ella , les persones amb gelosia patològica , estan exigint o demanant que la seva parella no podrà, sota cap concepte , implicar- emocional o sexualment amb altres persones .
Una altra diferenciació respecte dels gelosia patològica es dóna quant a la seva manifestació ; "Els estudis realitzats proven que la forma de reaccionar , és en general diferent en homes i en dones . Segons certs autors la gelosia segueixen un patró universal: els homes pateixen de gelosia sexual i les dones gelosia emocionals . és a dir , per a ells el més dur és que la seva parella es fiqui al llit amb altres persones . per a elles , però, la idea insuportable és la de que la seva parella s'enamori d'algú " .


En les dones , es manifesten mitjançant un comportament histèric i depressiu ( amenaces de suïcidi ) , amb un component de culpabilitat intens (a causa que es tracta de comprendre on han fallat , què han fet malament , atribuint-se a ella mateixa , bona part de la culpa del que va passar ) , mentre que els homes reaccionen a través de símptomes paranoics i obsessius ( actituds agressives ) .
Segons autors com Altavilla i Mellusi , es pot adonar que , a part de la diferenciació de gènere i de la tipologia de la gelosia , cal tenir present que aquests també poden anar acompanyats o estan predisposats per alguns trastorns i que, depenent d'aquests , es donaran els diversos trets de personalitat característics en els individus que els pateixen .
Mellusi planteja que aquests es manifesten sota forma obsessiva , i sota forma d'accessos d'ànsia en els epilèptics , els alcohòlics , els neuropàtics , les malalties orgàniques del cervell , la demència senil , la menopausa , la paràlisi progressiva , l'alcoholisme crònic , en els paranoics i en l'herència patològica .
Entre les causes patològiques de la gelosia , Altavilla , comparteix amb altres autors , l'alcoholisme , la paranoia i les formes esquizofrèniques que es revelen mitjançant la dissociació . Pellegrini anota , que es presenten quan el subjecte actiu els manifesta de manera psicopàtic o de perversió sexual .
El deliri de la gelosia del paranoic , potser sigui l'aspecte psiquiàtric més estudiat , Noyes , en el seu tractat de Psiquiatria Clínica Moderna descriu la paranoia alcohòlica com falses percepcions gelosia i infidelitat .
La síndrome paranoic és molt característic de les persones que interpreten gestos , paraules , actituds de les persones amb qui es relaciona , com referides a ell i en el significat preconcebut per ell mateix .
"S'ha dit que l'afectat d'un deliri de la gelosia en forma obsessiva , és un paranoic de l'honor sexual , el que significa que per fora del seu deliri és una persona normal, ja que la psique està alterada en la seva integritat però només en la producció de manifestacions psíquiques morboses i que segons Mellusi poden manifestar en tres diferents maneres : obsessius , afectius i impulsius . " La gelosia que sorgeixen com a conseqüència d'un estat psíquic de naturalesa paranoide tenen com a característica , igual que les altres malalties que els predisposen, quan es tracta de l'obsessió de la infidelitat , l'absurd de l'acusació , la temeritat de les proves adduïdes , el fantasiós de les conductes censurades i que li serveixen al paranoic per intentar justificar les seves reaccions contra la persona parany .
La gelosia patològica es poden donar en algunes formes de neurosi, especialment en la neurastènia i la sicastenia , es presenten quadres de depressió , trastorns sexuals , por que possibilita la irrupció de la gelosia infundats .
A la histèria es presenta com a símptoma psíquic la seudología fantàstica, o tendència a deformar ia la discrepància amb la veritat , ja que es tramen històries fantàstiques i tragèdies en les quals el que els pateix , actua com a protagonista . Es presenten també al intoxicat crònic , en l'alcoholisme crònic és molt freqüent el deliri d'infidelitat conjugal .
En els alcoholitzats , el deliri gelós és típic , ja que en les il · lusions i al · lucinacions reforcen el deliri d'interpretació . En l'esquizofrènia , també existeixen al · lucinacions afectives , amb representacions d'adulteri . El esquizofrènic dedueix presagis de traïció amorosa i es pot arribar a representar falses percepcions o completar-les amb elements imaginats . Interpreta errònia i paradoxalment el que ha vist , les idees delirants de persecució es converteixen en gelosia i això condueix a experimentar còlera i agressió .
Les personalitats sicopáticas , especialment els insegurs es consideren incapaços , per ocultar el seu sentiment d'inferioritat ostenten superioritat i mortifiquen amb una constant actitud gelosa ; hi predomina l'odi i el ressentiment , abans que l'amor ferit .
La gelosia patològica , al seu torn , estan lligats a diferents trastorns de la personalitat , en aquest cas s'aprofundirà en el paranoide , per dependència i el esquizoide que donen a l'individu una percepció diferent i guien la seva forma de comportar-se.
La gelosia o passió de la gelosia; segons Alain Krotenberg ( 2001 ) , té el seu origen en la mateixa personalitat del gelós . Segons aquest, en tota malaltia de gelosia es produeix una mena de paranoia , la qual determina una fixació de certes idees , que queden com ancorades en el profund de la personalitat , i res les remou d'aquí .


El trastorn paranoide de la personalitat es caracteritza principalment per la presència , d'una manera generalitzada i permanent , d'una desconfiança excessiva i injustificada envers els altres .
Les persones amb aquest trastorn són mal pensades , receloses , sempre pensen que els altres els estan intentant enganyar o perjudicar d'alguna manera . Per això solen estar alerta de tot el que els altres diuen o fan , interpretant , moltes vegades sense motiu , que estan tramant alguna cosa contra ells . No creuen en la lleialtat dels altres i sempre pensen malament dels desconeguts , fins i tot de les seves persones més properes . Aquesta manca de confiança la transmeten als altres , de tal manera que es crea una mútua sensació de desconfiança , generada per ells , que serveix per reforçar en la seva actitud inicial . Difícilment són capaços d'aconseguir llaços veritablement sans , senzills , oberts , naturals , espontanis i sincers .
En aquest tipus de personalitat , la gelosia solen ser freqüents . La desconfiança s'estén també a aquesta faceta en un sentit ampli . Solen tenir sempre al cap la possibilitat que la seva parella els pugui enganyar a tots els àmbits, no només en l'afectiu o sexual , sinó també en l'econòmic , amb els fills , etc . Tenen idees delirants i es convencen que la seva parella és infidel ( trastorn delirant paranoide , tipus celotípic ) , però altres vegades , el deliri té altres continguts . Poden creure que algú els està perseguint , vigilant o perjudicant ( tipus persecutori ) , que alguna persona molt important està molt enamorada d'ells ( tipus erotomaniatico ) , que tenen algun defecte físic o malaltia corporal ( tipus somàtic ) , o que posseeixen una capacitat peculiar , màgica , paranormal (tipus grandiós ) .
A més d'estar relacionats amb aquest tipus de personalitat , la gelosia patològica també estan lligats a altres trastorns com el són el trastorn per dependència i el esquizoide .
El trastorn per dependència és la necessitat clara que s'ocupin d'un, la qual cosa ocasiona un comportament d'adhesió i temors a la separació . Els subjectes amb aquest trastorn tenen sovint grans dificultats per prendre decisions quotidianes , si aquestes no es veuen recolzades pels altres , solen ser passius , els és difícil iniciar projectes o fer les coses independentment. Creuen que necessiten ajuda per començar i seguir amb la tasca .
Tenen por de valer-se per ells mateixos o fer-se més competents per por que els altres els abandonin . Aquesta necessitat de vincle sol ocasionar relacions desequilibrades . Els subjectes amb trastorn de la personalitat per dependència solen sentir-se incòmodes quan es troben sols , per les seves pors , desproporcionats , de ser incapaços de tenir cura d'ells mateixos .
Una característica primordial d'aquest trastorn , és que aquests subjectes són pessimistes i insegurs , a més de tendir a minimitzar les seves capacitats . Tots tendeixen a buscar la sobreprotecció ia ser dominats pels altres. Com podria intuir , les seves relacions socials tendeixen a limitar-se a poques persones i més, de les que el subjecte depèn .
Per això el gelós és una persona possessiva , que vol disposar de la seva parella com si fos objecte . Hi ha una dependència afectiva molt profunda : el gelós no s'imagina sol, necessita de l'altre per viure, i de tal manera aquesta necessitat se li torna obsessiva i la idea d'abandonament o de veure en soledat arriba a convertir per a ell en un malson que no el deixa viure , és una idea tan repetitiva i summament disfuncional que pot portar a l'extrem la persona que al veure la seva relació en perill pot arribar a cometre actes tan desesperats com l'homicidi .
Finalment i no menys important tenim el trastorn de la personalitat esquizoide , en el qual, d'acord amb Gunderson els individus que el pateixen, es troben perduts sense les persones que normalment es troba al seu voltant perquè necessiten d'una sensació de seguretat i estabilitat .
No obstant això , quan l'espai personal vital és envaït , es troben ofegats i senten la necessitat d'alliberar i ser independents . Les persones amb personalitat esquizoide són més feliços quan es troben en relacions en què el company demanda poques exigències emocionals o íntimes . La major part d'aquests individus tenen dificultats establint relacions personals o expressant els seus sentiments d'una manera significativa , i poden romandre passius en situacions desfavorables . Un tret fonamental en aquesta patologia radica que prevalen les idees irracionals , demanen una sensació de seguretat que només pot donar-los l'altra persona , ja que centren la seva " món" , decisions , actes en el seu company . La intensitat desaforada de la reacció emocional i per tant , el gran sofriment personal derivat d'ells i la notable interferència en la vida quotidiana . El sentiment d'humiliació i frustració porta a experimentar un estat sever d'irritabilitat , que poques vegades deriva en comportaments de pèrdua de control , com a conductes agressives cap a un mateix i cap als altres , principalment la parella , tant de tipus verbal com físic .
Tanmateix, és possible que la gelosia patològica es presentin dins d'una parella que no presenti cap trastorn dels ja esmentats . Segons els especialistes , quan es tracta d'algú amb un trastorn de personalitat , no li serà fàcil reconèixer que tenen un problema .
Cal assenyalar com a part del desenvolupament d'aquest treball la incidència que presenten la gelosia anormals en el context actual , amb relació a l'increment dels delictes passionals tant a la nostra ciutat com a nivell del país . De la mateixa manera reprendre el context jurídic i observar des d'allà com és tractat i judicialitzat aquest acte .
El delinqüent passional per gelosia experimenta gradualment una especial exaltació , la qual pren cos segons el seu temperament i el seu caràcter , d'acord amb les circumstàncies que van sorgint en el desenvolupament de la passió gelosa i arriba al delicte per causa de la gelosia , per l'impacte que li produeix una traïció , de la mateixa manera en aquest estat hi ha un grau de impunibilidad disminuïda mereixedora d'atenuants amb base en els estats d'ira o dolor intens , encara que d'igual manera a les estrades judicials s'ha abusat en la defensa dels homicides passionals fins convertir-los en una mena de dements als que s'han absoldre , el que porta a que veritables delinqüents no siguin jutjats amb totes les implicacions jurídiques .
A Colòmbia no són molt clares les lleis creades respecte als gelosia , sobretot quan un delicte és comès sota un fort estat emocional d'aquest tipus. Quan un fet és comès en estat d'ira i intens dolor , " incorrerà en pena no major de la meitat del màxim ni menys de la tercera part del mínim del que assenyala la respectiva disposició" .


Els successos ocorreguts per adulteri , donat el cas, seran atenuats o agreujats segons circumstàncies . Com es pot observar , els criteris per a l'enjudiciament d'un delicte d'aquestes característiques , deixen entreveure un desfasament pel desconeixement que els jutges tenen sobre els trastorns emocionals , en tant que aquests mereixen un tractament gairebé individualitzat .
El que s'ha presentat , mostra com la gelosia han estat un problema jurídic , no només pels delictes comesos sota els seus efectes, sinó també per la concepció errònia que es té de les característiques de personalitat dels subjectes gelosos , d'aquí que resulti tan difícil l' creació de lleis apropiades i justes .
Per acabar , s'exposa des de l'àrea d'avaluació i diagnòstic , algunes formes en què es poden avaluar la gelosia , d'acord a les psicopatologies exposades , tenint en compte que això és una tasca complexa , ja que encara no es compta amb una prova estandarditzada que determini quan són normals i quan patològics .
No obstant això , es proposen algunes formes d'avaluar , que si bé , no justifiquen com a tal aquesta patologia , poden portar al terapeuta avaluador a determinar quines característiques predisposen que una persona presenti un quadre celotípic .
Inicialment es proposa l'escala de Likert , la qual mesura actituds o predisposicions individuals en contextos socials particulars .




Per donar fi a aquest sondeig de tècniques que avaluen gelosia patològica , es proposa una que mesuri les creences irracionals , en aquest cas , l'I B. T modificat , aquest inventari mesura com ens sentim i que creiem sobre diverses situacions .
ANNEXOS
ANÀLISI DE DADES ESTADÍSTIQUES SOBRE LA GELOSIA A COLÒMBIA I LES SEVES IMPLICACIONS EN LA RELACION DE PARELLA
Fent una revisió bibliogràfica sobre la gelosia a Colòmbia es van trobar dades obtingudes de diverses investigacions, que reconeixen la gelosia patològica com un problema creixent en especial quan es tracta de les implicacions i conseqüències que aquests porten per a la relació de parella i per a la cultura mateixa . Això dia a dia s'aquesta veient més reflectit en la nostra quotidianitat , ja que aquestes agressions es van incrementant i sortint a la llum pública cada vegada amb més intensitat .
És interessant analitzar com les dades estadístiques mostren clarament que els homes estan presentant gelosia malaltissa , més notoris i amb pitjors conseqüències que per part de les dones . I que això al seu torn , està generant més violència intrafamiliar , i pot arribar fins al punt de conduir a judicis penals , per homicidis o altres delictes que aquesta persona realitza a causa de les seves gelosia patològica .
En les gràfiques que s'annexen , es poden observar algunes dades llançats pels estudis realitzats a nivell nacional , i internacional i que són de gran importància a causa que s'han convertit en un problema primordial a tractar en les famílies . També es realitzarà una comparació pertinent entre Colòmbia i altres països que llancen dades importants sobre la gelosia patològica .
 
GRÀFICA No.1

En aquest gràfic es pot evidenciar com els homes encara estan tenint cert domini sobre algunes dones a Colòmbia , prenent-les com possessions i seguint fins i tot amb un pensament masclista . El 65% de les parelles enquestades van donar a conèixer que el que havia de tenir el control de la relació era l'home , mentre que un 35 % va respondre que eren les dones , com es pot observar és un valor molt predominant per la seva enorme diferència , més de la meitat de la població enquestada acceptar el domini de l'home en la parella , és molt significatiu aquest valor ja que demostra que encara a Colòmbia hi ha una gran desigualtat de gènere a nivell familiar , on se li atorga a l'home més poder i responsabilitats que a la dona .
GRÀFICA No 2 .
En seqüència amb la gràfica No 1 en on podem veure com les dones estan sent més pressionades i controlades pels homes , en aquesta gràfica s'evidencien aquells comportaments que utilitzen els homes colombians per controlar la seva parella. Com s'evidencia en la gràfica , el 46 % de les dones expressen que la seva parella constantment volen saber on es troben, volent així dominar-les i tenir-les vigilades . En aquesta també es pot observar com hi ha una preocupació freqüent que la seva parella no els sigui fidel que fins s'arriben a punt de prohibir la relació amb els amics ( 30% ) i encara més greu amb els seus familiars ( 19% ) . El percentatge menor que es mostra a la gràfica , però no menys important , consisteix en que l'home pren decisions sobre ella i sense el seu consentiment ( 14% ) , la qual cosa és un percentatge alt per a aquest tipus de situació , que està demostrant el control que posseeix l'home en la parella sense respectar els drets que la dona té i passant sobre els interessos personals d'ella . Vigilant i controlant totes les seves accions , com ara la utilització dels seus diners ( 24% ) .
GRÀFIC No.3
Cada vegada es veu més , com els homes , deixant-se portar per la seva gelosia malaltissos prenen mesures violentes contra la seva parella , que en el cas de Colòmbia es veu més per part dels homes que de les dones , i com s'observa en la gràfica la majoria de les dones que van ser víctimes de maltractament físic a causa de la violència intrafamiliar per part de la seva parella presentaven principalment blaus i dolors ( 53% ) , però havien altres xifres més greus com ferides i fractures en els ossos ( 10% ) , avortaments ( 2% ) i pèrdua d'òrgans ( 2% ) , les quals encara que representen un petit percentatge de la població estudiada són de gran valor a causa de la magnitud de les conseqüències que comporten , tant psicològica com físicament .
GRÀFICA No 4 .
A causa de la violència intrafamiliar donada per la gelosia malaltissos del membre de la parella , s'han arribat a terribles extrems com el són l'homicidi , el segrest , violacions carnals i psicològiques a la integritat de l'altre , convertint aquest problema ja no en una simple discussió de parella , sinó en un problema legal amb conseqüències greus . En la gràfica es pot observar que el 75 % dels crims passionals que es cometen a Colòmbia són provocats per l'home , i el 25 % d'aquests casos per la dona .
GRÀFICA n º 5

A Colòmbia es presenten molts casos de víctimes de la gelosia patològica que no són reconeguts , ni publicats pels mitjans de comunicació . Un estudi realitzat per Medicina Legal detectar 8.139 casos de víctimes dones i 890 on les víctimes eren homes , és un valor molt alt en tots dos casos , encara que es pot observar una notòria diferència entre víctimes dones i homes , sent les dones les més perjudicades . Aquest valor posa en manifest la magnitud del problema a Colòmbia , també atemptant contra els drets mateixos de la dona , i la dignitat d'aquesta. "També es va detectar que de cada 10 dones agredides hi ha un home agredit , però potser la xifra més preocupant és la d'homicidis , per cada 4 dones mortes hi ha un home assassinat " . El que corrobora el que s'ha dit.
GRÀFICA No 6 .

Vist des de les ciutats que més presenten casos de gelosia, podem trobar que són les ciutats de major importància a Colòmbia , les més desenvolupades , i amb més facilitats econòmiques . Com s'observa en la gràfica , és desbordant el nombre de casos que es donen a Bogotà en comparació amb les altres 2 ciutats , mostrant que en el cas de Colòmbia la gelosia patològica es donen més en ciutats amb un cert avanç cultural i econòmic , i on major nombre de població es troba. Sense deixar de reconèixer que en altres ciutats del país es presenten i amb gran intensitat , però aquests van ser les dades amb més quantitat trobats de totes les ciutats .
GRÀFICA No juliol
En aquesta gràfica es pot fer la comparació entre alguns països , i veure el nombre de casos d'assassinats tenint en compte el gènere i si la persona és gelosa o no . Com es mostra la majoria dels assassins en els diferents països són homes no gelosos seguit de dones no geloses , però igualment la gelosia marquen un nivell important per ser considerats , a més els assassins homes gelosos mostren xifres molt semblants al de les dones no geloses , la qual cosa és important . Les dades més excel · lents d'assassins gelosos es van mostrar al Canadà on els homes gelosos estan molt a prop dels 200 , gairebé igualant les dones assassines no geloses . En el cas de les dones assassines geloses es pot observar un major nivell a Alabama EUA on es sobrepassa els 50 . Es pot notar que igual que a Colòmbia els homes presenten majors índexs d'assassinats per gelosia i que són molt poques les dones geloses que cometen assassinats i crims passionals .

Per concloure es pot dir que els homes són els principals subjectes que pateixen aquest trastorn , que en les dones es dóna però no és tan freqüent , també que es veu un clar domini de l'home en la parella , fent de la dona un objecte , privant- de la seva llibertat i de drets que té igual que l'home , es veu com es viola en grans mesures la integritat de la dona . La qual cosa és preocupant i delicat de tractar . Podem dir que s'afecta la relació de parella en la mesura que es controla a l'altra persona , se li violenta o amenaça psicològica i físicament i que pot fins atemptar contra la seva vida i la dels altres . A banda d'això , segons els estudis a nivell internacional s'observa que no hi ha molta variació entre un país i un altre , igual
S'estan veient afectats de la mateixa manera i varien amb molt poques diferències.
TRACTAMENT CONDUCTUAL D'UN TRASTORN DE GELOSIA
El present treball il · lustra l'aplicació d'un programa conductual per al tractament
de la gelosia patològica . La teràpia , un programa multimodal incloïa exposició i teràpia cognitiva . Els resultats mostren una millora substancial al final de la intervenció i en els consegüents controls de seguiment , al mes , als tres mesos , als sis mesos ia l'any , en què es va constatar el manteniment dels resultats terapèutics .


MÈTODE
Subjecte A, que així anomenarem d'ara endavant a la nostra pacient , era una dona de 29 anys , professional liberal , de classe socioeconòmica mitjana alta , que va acudir a consulta a causa del que va denominar un estat constant d'angoixa i de descontrol , que s'havia aguditzat en els últims mesos . Dos mesos abans va tenir un intent de suïcidi , la qual cosa va confessar haver intentat en diverses ocasions en els últims anys . Va reconèixer que en aquesta última ocasió el fet no havia estat motivat per desesperança sinó per cridar l' atenció, principalment del seu nòvio . Va relacionar bona part del seu malestar actual amb una gelosia que considerava excessius , que la desbordaven i la mantenien insomne ​​i en un estat constant de nerviosisme . Quan l'estat ansiós l' desbordava , eren freqüents conductes autopunitivas ( com arrencar-se el cabell , mossegar o esgarrapar ) , escapades imprevisibles amb el cotxe a alta velocitat o un intent de defenestració , que la mare va aconseguir evitar . L'agressivitat també era projectada cap a l'exterior , sobre la figura del seu nuvi , la qual era principalment verbal però , en els últims mesos , havia existit alguna agressió de caràcter físic . Portava diversos anys amb tractament farmacològic , però no havia donat bons resultats i , tot i que actualment estava fortament medicada , no aconseguida disminuir el seu sever estat de tensió emocional . Va reconèixer ser , des de sempre , una persona insegura , tímida , molt possessiva i desconfiada , amb profunds sentiments d'inferioritat , els quals ocultava l'exterior sota una façana de seguretat i fortalesa . També es va reconèixer rígida , molt obsessiva , perfeccionista , manifestant un profund sentiment de fracàs vital a causa que el treball la disgustava , la estresaba notablement i , sobretot , a causa del seu desconfiança tant cap a si mateixa com a la relació amb la seva actual parella . Així mateix va informar de constants discussions amb el nuvi , a causa de sospites d'infidelitat , a una desconfiança bàsica al respecte ia la creença que , per sentir-se segura , ell havia de sentir i pensar en cada moment com ella . Exercia constantment conductes de control , com trucades al mòbil , preguntes constants , inspeccions regulars de l'agenda i de l'americana , arribant fins i tot a vigilar les seves arribades a la nit després del treball , des del parc proper a la finca on ell vivia , amagada entre l'arbreda . També va comunicar constants migranyes , insomni , i fort dolor fibrosítico en coll i esquena i un estat depressiu que s'estava agreujant en els últims mesos i que l'empenyia a passar bastants hores al dia al llit . Hi havia abandonat recentment una bona feina per la seva incapacitat per relacionar-se amb els desconeguts o amb les figures d'autoritat , als seus importants problemes d'atenció i concentració , ia un intens temor a cometre algun error que pogués merèixer la devaluació de part dels seus companys i superiors i el conseqüent acomiadament . Tenia en perspectives una feina en una empresa d'un cosí seu , d'acord amb la seva formació acadèmica , però ho havia postergat a causa del seu actual estat . Quant al seu desenvolupament personal , es valorava com tímida , rara i retreta des dels seus primers records i haver-se criat en un ambient familiar conservador i exigent, en el qual mai es va valorar , sinó que va ser objecte constant de comparacions i de crítiques . No podia enfrontar-se a les mateixes a causa de la seva por a la crítica , als sentiments de culpabilitat i la , per a ella , contingència aterrorizante de perdre l'afecte dels éssers estimats . Segons A , era de les que empassava constantment , tant en la família , com amb els amics oa la feina i només explotava amb el seu nòvio , el qual, vist també en consulta , va mostrar un estat d'alteració notori a causa de les pressions a què era sotmès . Va reconèixer que les seves creences eren exagerades i assumir la possibilitat que fos tot producte dels seus problemes de gelosia mòrbids i que , de fet , més enllà de la seva vulnerabilitat emocional , no existien motius reals per desconfiar de la seva actual parella . Va esmentar també patir freqüents malsons sobre infidelitats del seu nòvio i sobre agressions sexuals o actes d'aquest tipus que ella considerava inadequats . Investigat l'assumpte més a fons reconèixer una experiència traumàtica de violació amb el seu primer nuvi , als divuit anys , a la terrassa d'una coneguda discoteca , quan s'havia passat de copes . Ella va tractar de negar les implicacions d'aquest fet i s'auto va culpar sempre per haver permès la situació , però la realitat era que, ocasionalment revivia l'esdeveniment , no suportava cap tipus de violència sexual ni tan sols escenes explícites de material pornogràfic . Paral · lelament gaudia poc de les seves relacions sexuals , encara que va reconèixer haver millorat una mica en els últims anys , a causa d'una major freqüència de contactes íntims amb la seva parella . En l'actualitat , segons pròpies paraules , es trobava al límit , la atemoreix enormement la possibilitat de perdre el control i que la gelosia que experimentava acarreasen la ruptura amb el seu nòvio . Com veiem , el cas presentava una problematicitat múltiple i plural , i també va ser l'estratègia d'intervenció que apliquem per a la solució del cas , si bé en les pàgines següents ens centrarem especialment en el trastorn de gelosia patològica no - psicòtics . Tot i la cronicitat del cas i una disfòria cada vegada més destacable , la disposició de A cap a el tractament era bona i va rebre durant el mateix un bon suport per part de la seva parella i dels familiars propers.


PROCEDIMENT
Fem servir un disseny de replicació intrasubjecte amb més d'un component : AB , C, D. .. ( N = 1) . Ulteriorment a la fase d'avaluació , amb dues setmanes de durada amb finalitat de determinar la línia base , es va aplicar una estratègia d'intervenció conductual - cognitiva de dotze mesos de durada , amb dues sessions setmanals de 60 minuts els quatre primers mesos , les quals es van anar espaiant a mesura que s'obtenien les metes fixades per endavant , tot això unit a pautes d'actuació en la realitat . Les avaluacions de seguiment van ser dutes a terme al mes , als tres mesos , als sis mesos i l'any d'haver finalitzat el tractament .
AVALUACIÓ
A més del trastorn de gelosia patològica , A manifestava altres trastorns clarament definits en els seus criteris diagnòstics , com una fòbia social generalitzada , diverses fòbies específiques i una trastorn per estrès posttraumàtic ( conseqüent a una violació ) , dels quals poc parlarem en aquest escrit , a causa a què centrarem l'interès en la gelosia mòrbids . Per la resta , pel que fa a l'avaluació conductual , es van emprar els instruments següents : Entrevista . Autoinformes ( Inventari autobiogràfic de cautela ( 1977 ) . Inventari de personalitat de Willougby (vegeu, Wolpe , 1958 ) . Inventari de pors de Wolpe i Lang (vegeu, Wolpe , 1958 ) . Inventari de depressió de Beck , segons la versió castellana de Conde i col · laboradors ( Comte et al . , 1976 ) . Escala breu de fòbia social ( Davidson et al . , 1991 ) . Escala d'autoestima ( Rosemberg , 1965 ) . Escala d' Inadaptació d'Echeburúa et al . ( 2000 ) . Escala d' gravetat de símptomes del trastorn d'estrès posttraumàtic ( Echeburúa et al . , 1997 ) .
Aquestes mesures d'autoinforme , juntament amb les entrevistes successives , van brindar informació complementària i rellevant amb la qual dur a terme l'anàlisi funcional i topogràfic de les conductes problemàtiques , amb la determinació dels antecedents i dels conseqüents ( v. , Alario , 1993 ) . Per concretar la línia base , es va utilitzar l'entrevista i l'autoregistre ( autoobservació ) . Tot i que la gelosia patològica són un problema difícil de tractar i de les característiques inherents al cas , As va mostrar altament pacient i col · laboradora des del principi , concorrent positivament les condicions personals , clíniques i ambientals per desenvolupar la intervenció amb sòlida esperança d'assolir els objectius esbossats . La cadena conductual desadaptativa genèrica , a partir de la qual s'interpretaven les constants manifestacions clíniques del problema consistia en presència de pensaments o situacions ( antecedents ) que evocaven ansietat en la subjecte ( resposta ) , juntament amb una interpretació altament esbiaixada dels fets o de els indicis ( interpretació distorsionada ) i la realització de rituals compulsius per exercir control i obtenir una lleugera i poc duradora tranquil · litat , en la forma d'un breu reforçament negatiu i de l'atenció per part de la parella ( preguntar constantment sobre les seves anades i vingudes , sobre el que havia fet durant el dia , investigar l'agenda, etc . ) al costat de explosions fortes i freqüents d'agressivitat verbal , principalment , la qual cosa constitueix la pauta genèrica desadaptativa característica dels gelosia patològica . Durant un temps A va estar mantenint la idea que , potser en el fons fos millor deixar la relació amb B , ja que no estava segura dels seus sentiments . Aquesta justificació la va utilitzar en el passat en diverses ocasions , per no comprometre i sempre que els seus sentiments es alzaprimaban , cosa que la portava a acabar aviat la seva relació causa del malestar desencadenat per la gelosia i , en definitiva , la por al fracàs sentimental .
Amb el control de la problemàtica present , aquesta idea va anar canviant i A , per primera vegada a la vida , es va comprometre sentimentalment , presentant al nuvi als seus familiars i fent seriosos plans de futur . A evitava de manera activa i sistemàtica qualsevol situació que pogués avivar la seva gelosia , tant mitjançant conductes compulsives de control á € "de les quals ja hem habladoá € " com mitjançant la fuita o l'evitació de situacions pertorbadores ( com anar amb el seu nòvio de sales de festa on haguessin noies atractives o no anar a unes vacances perquè ho feien en grup i en aquest grup estava tal noia , etc ) , per tot això , genèricament , el trastorn era mantingut en virtut d'un procés de reforçament negatiu .
INTERVENCIÓ CONDUCTUAL
Per a la solució del cas , elaborem una estratègia d'intervenció multimodal ( exposició , prevenció de resposta , reestructuració cognitiva , control de la ira , etc ) , amb la qual preteníem aconseguir uns objectius específics , múltiples i essencials per a la reversió del trastorn .
A saber :
1 . Eliminació dels rituals de control i qualsevol conducta d'evitació / escapament .
2 . Eliminació de l'ansietat davant la pèrdua de la relació o l'engany .
3 . Eliminació de l'agressivitat ( concretada en reducció total de les discussions , de les agressions i de la ruptura d'objectes de B , com agendes , mòbils , corbates , així com en la autoinduïda en les formes indicades al principi d'aquest treball ) .
4 . Control de la creença sobre la infidelitat ( convicció ) .
5 . Reducció significativa dels pensaments intrusius referents a la possible infidelitat de B.
6 . Eliminació dels malsons .
7 . Obtenció d'una nova manera de vida , especificat en una millora de les relacions sexuals , de les habilitats de comunicació , del gaudi del temps sense la presència de la parella mitjançant activitats gratificants , ampliació de les relacions socials, en vista tot això de la prevenció de recidives o recaigudes futures .
El primer objectiu va consistir en retallar els rituals compulsius de control sobre el comportament de B , per la qual cosa la parella va acordar amb el terapeuta no realitzar les conductes habituals que portaven a aquest objectiu ( com preguntar , trucar al mòbil , inspeccionar l'agenda de B , preguntar a certes persones per obtenir informació relativa, etc . ) . Per la seva banda, sota imperatiu terapèutic , B s'oposava amb rotunditat , no contestant a les demandes de tranquil d'A
Amb això s'eliminava el reforç social i el negatiu derivats d'aquests rituals . Paral · lelament es van anar utilitzant tècniques bàsiques com relaxació , programació d'activitats gratificants , reestructuració cognitiva , etc . , Per tal de trencar amb l'apatia i alleujar el màxim possible l'ansietat general o derivada dels seus problemes específics . Mitjançant l'exposició en viu ( també es va emprar la variant imaginada ) A havia d'afrontar tota una gamma de situacions evocadores que , fins al moment eren palmàriament evitades , seguint la pauta habitual en aquesta tècnica ( vbgr. , Alario , 1996 ) . Amb això es tractava d'aconseguir una neta disminució de l'ansietat i , paral · lelament, una modificació dels pensaments o de les creences distorsionades associades amb els temors fonamentals en la gelosia patològica .
Amb aquesta finalitat, es va construir una jerarquia de situacions evocadores d'ansietat que presentem tot seguit en ordre creixent ( entre parèntesis m'ofereix l'ansietat subjectiva per a cada situació , en l'escala habitual de 0 a 100) :
1 . Passejar amb A per un carrer on no hi ha gent jove ( 10).
2 . Mirar un programa de televisió amb B en què surtin noies atractives ( 20 ) .
3 . B menja amb un company de treball ( 30 ) .
4 . Veure amb B fotografies de noies en banyador ( 30 ) .
5 . Idem , 3 però en biquini ( 40 ) .
6 . Sopar amb els amics ( 50 ) .
7 . Sopar amb les companyes de treball de B ( 60 ) .
8 . Passejar per un carrer en la qual hi hagi gent jove ( 60 ) .
9 . No preguntar B el que ha fet durant el dia ( 60 ) .
10 . No cridar pel mòbil ( 70 ) .
11 . No inspeccionarle l'agenda ( 70 ) .
12 . Passejar per la platja ( 70 ) .
13 . Que B miri a les noies atractives a la piscina i faci, intencionadament , comentaris favorables cap a elles ( 80 ) . C. Med Psicosom , N º 62/ 63-2002 91
14 . Quedar amb B només els dimarts , dijous i caps de setmana ( 90 ) .
15 . B queda a sopar amb els amics ( 90 ) .
16 . Veure fotografies de noies nues amb B ( 90 ) .
17 . B surt de copes després de sopar amb els amics ( 95 ) .
18 . B parla en un sopar llargament amb C ( a la qual va associar amb possible romanç i infidelitat ) ( 90 ) .
19 . B se'n va un cap de setmana de viatge amb els amics ( 100 ) .


20 . Anar amb B , mirant intencionadament , per la zona on estan les prostitutes africanes ( sempre va creure que recorria als seus serveis habitualment ) ( 100 ) .
Hi havia una àmplia sèrie de situacions d'aquest tipus a les quals A es va exposant sense evitar l'ansietat , fins que aquesta va ser disminuint. Evidentment no havia de dur a terme cap conducta d'evitació o fuita de les que anteriorment realitzava , com abandonar el restaurant , discutir obertament amb B o no permetre certes activitats normals que apareixen reflectides en la llista anterior .
Al mateix temps que A s'exposava a les diferents situacions evocadores , tant in vivo , com a fantasia , va aprendre una estratègia per exercir control sobre les conductes violentes . Aquesta queda explícita en el programa de control de la ira d'Echeburúa i Corral ( 1998 ) , el qual se li va explicar àmpliament i es va anar posant en pràctica gradualment ( explicació de la ira , reconeixement dels senyals desencadenants de la ira , detenció de la escalada de la ira , exposició a les situacions evocadores , modificació de les cognicions violentes i millora de les habilitats de comunicació ) ( vegeu, Echeburúa i Corral , 1998 ) . Seguint una pauta establerta , A va ser afrontant i superant totes i cadascuna de les situacions descrites a dalt , més moltes altres atingentes als seus ansietats ia la seva agressivitat i només es van afrontar les situacions superiors quan la pacient s'exposava sense ansietat a les situacions evocadores antecedents . A la figura 1, es mostra un disseny de línia base múltiple , entre situacions , per a les tres primeres situacions de la jerarquia d'exposició; cal afegir que, conjuntament amb aquesta tècnica , s'anaven aplicant les altres que conformaven l'estratègia d'intervenció , per la qual cosa no es pot afirmar que el decrement de l'ansietat es degui només a l'exposició més prevenció de resposta , malgrat ser una tècnica d'utilitat clínica provada . Així mateix , com a corol · lari de l'anterior, tampoc pot asseverar el grau que correspon a cada tècnica en el canvi final obtingut , atès que el
disseny no ho permet , com tampoc ho possibilita l'actuació clínica , on principalment es pretén la millora del pacient . El tractament per a la totalitat de l'àmplia problemàtica emocional A va tenir una durada de dotze mesos, en els quals es va treballar amb tenacitat i resistència , atès que les característiques dels problemes i la terapèutica utilitzades requereixen una alta motivació per part de subjecte , a tot i 92 C. Med Psicosom , N º 62/ 63-2002
Figura 1
Decrement de l'ansietat en les tres primeres situacions d'exposició in vivo . que , en alguns casos, els resultats no triguen a ser detectables .
RESULTATS
Els resultats van ser molt satisfactoris i es van aconseguir en un termini molt raonable , donat el conjunt de trastorns que A presentava ( més temps també hagués estat plausible ) .


sexologo Mollet del Vallès sexòleg sexologos

Comments