sexologo manresa sexòleg
Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa_psicologo@yahoo.es
Xavier Conesa Lapena
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia
Carme Serrat Bretcha
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS
TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT
Tractament de la Depressió (VIDEO)
http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
PUBLICACIONS:
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
"El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies"
Psychologies
"Amor i Sexe: Inseparables?"
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
"La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia"
La Portada del Valles:
"Se hereda la depresió?"
Contrapunt:
"El tractament Psicològic. Un enfoc actual"
La Vanguardia.Suplemet:
"Sexe a P-3"
Contrapunt:
"Estils de vida que poden ajudar a la Depresió"
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l'entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil ...
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l'11 % dels pacients que ens consulten se'ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver...
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave...¿donde ubicarlo?
2004 Articulo: L'ESTRÈS I L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d'atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac...
2005 Articulo: COMPRENDRE L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s'uneixen i es sumen.
2006 Articulo: CRISIS D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr...
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p...
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l'excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per...
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D'UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass...
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l'estrès. de manera general, els estudis indiquen que l'exercici ajuda l'individu a afrontar millor l'estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t...
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l'adolescència, els nens d'ahir, ja convertits en el noi o la noia d'avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d'assumir-la i acceptar-la.
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l'homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s'adonen de l'orientació homosexual d'un infant són els seus companys d'escola.
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models ...
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i ...
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l'anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d'aliments que després s'intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s'acaba convertint en un costum que...
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d'un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre...
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d'actuació o tractament possible en els trastorns d'alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se'n pot aplicar més d'un i fer-ho conjuntament per augmentar l'efectivitat del tractament.
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l'aparició de la bulímia.
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L'ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l'alcohol
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l'estat d'ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep...
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l'individu li fan patir d'una manera o d'una altra.
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l'evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit...
Tribuna Vallesana
"L'atenció psicològica a la comarca del Valles"
La Portada del Valles:
"Com reconèixer i tractar l'alcoholisme"
Continguts del Master de Sexologia de l'Institut Superior d'Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l'Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L'Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L'actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora
Quin és el paper de la memòria ?
La memòria , tal com es defineix comunament , no és presa en compte pels conductistes . Encara que es discuteix l'adquisició de " hàbits" , se li dóna molt poca atenció a com aquests hàbits s'emmagatzemen o es recuperen per a ús futur . L'oblit s'atribueix a la "falta d'ús" d'una resposta en passar el temps . L'ús de la pràctica periòdica o la revisió serveix per mantenir l'estudiant llest per respondre .
Fonaments Del Conductisme
El conductisme , com a teoria d'aprenentatge , pot remuntar fins a l'època d'Aristòtil , qui va realitzar assajos de " Memòria " enfocada a les associacions que es feien entre els esdeveniments com els llamps i els trons . Altres filòsofs que van seguir les idees d'Aristòtil van ser Hobbs ( 1650 ) , Hume ( 1740 ) , Brown ( 1820 ) , Bain ( 1855 ) i Ebbinghause ( 1885 ) ( Black , 1995 ) .
La teoria del conductisme es concentra en l'estudi de conductes que es poden observar i mesurar ( Good i Brophy , 1990 ) . Vés a la ment com una " caixa negra " en el sentit que les respostes a estímuls es poden observar quantitativament ignorant totalment la possibilitat de tot procés que pugui donar-se en l'interior de la ment . Algunes persones claus en el desenvolupament de la teoria conductista inclouen a Pavlov , Watson , Thorndike i Skinner .
Ivan Petrovich PAVLOV
Ivan Petrovich Pavlov va ser un fisiòleg rus deixeble d'Ivan Sechenov i guanyador del Premi Novel en 1904 per les seves investigacions sobre el funcionament de les glàndules digestives . Va treballar de forma experimental i controlada amb gossos , als quals incomunicaba de l'exterior en el laboratori que es va passar a anomenar " les torres del silenci " .
Els seus estudis el van portar a interessar-se pel que va denominar secrecions psíquiques , o sigui , les produïdes per les glàndules salivals sense l'estimulació directa de l'aliment a la boca . Pavlov va notar que quan en la situació experimental un gos escoltava les petjades de la persona que habitualment venia a alimentar-lo, salivava abans que se li oferís efectivament el menjar , no obstant això, si les petjades eren d'un desconegut , el gos no salivaba.Estas observacions li van inspirar per dur a terme nombrosos estudis que van ser la base del Condicionament Clàssic . Mai es va considerar un psicòleg , i fins a la fi dels seus dies va sostenir que era un fisiòleg .
Es va negar a explicar el Condicionament Clàssic segons l'opinió corrent que la salivació del gos davant un indicador qualsevol es deu a la seva expectativa que ha de rebre aliment . Va rebutjar tota explicació basada en una suposada " consciència" del gos , apegant-se estrictament en canvi a les explicacions fisiològiques . Mai es va considerar un psicòleg , i fins a la fi dels seus dies va sostenir que era un fisiòleg . Avui s'estima que l'obra de Pavlov ha estat precursora , ja que va ser el primer a efectuar investigacions sistemàtiques sobre molts fenòmens importants de l'aprenentatge , com el condicionament , l'extinció i la generalització de l'estímul .
Si bé Pavlov no va crear el conductisme , es pot dir que va ser el seu pioner més il · lustre . John B. Watson va quedar impressionat pels seus estudis , i va adoptar com a pedra angular del seu sistema el reflex condicionat .
Teoria de Pavlov
Per a la majoria de la gent , el nom de " Pavlov " ho associa al repic de campanes . El fisiòleg rus és millor conegut pel seu treball en condicionament clàssic o substitució d'estímuls . L'experiment més conegut de Pavlov el va realitzar amb menjar , un gos i una campana .
Experiment de Pavlov
· Abans de condicionar , fer sonar una campana no produïa cap resposta en el gos . En posar menjar davant del gos feia que aquest comencés a bavejar .
· Durant el condicionament amb el so de la campana , aquesta es feia sonar minuts abans de posar l'aliment enfront del gos .
· Després del condicionament , amb només escoltar el so de la campana el gos començava a salivar .
Els Elements Del Experiment De Pavlov Estímul I Resposta
· Dinar : Estímul no condicionat
· Salivació : Resposta no condicionada ( natural , no apresa )
· So Campana : Estímul de condicionament
· Salivació : Resposta condicionada ( pel so de la campana , apresa ) Altres Observacions Fetes Per Pavlov
· Generalització d'estímuls : Una vegada que el gos ha après la salivació amb el so de la campana , produirà salivació amb altres sons similars .
· Extinció : Si es deixa de sonar la campana quan se li presenta el menjar , eventualment la salivació desapareix amb el so de la campana sol.
· Recuperació espontània : Les respostes extingides es poden recuperar després d'un període curt d'estimulació , però s'extingeix novament si no se li presenta el menjar .
· Discriminació : El gos pot aprendre a discriminar entre sons semblants i distingir quin dels sons està associat amb la presentació del menjar i que no .
· Condicionament d'ordre superior : Una vegada que el gos ha adquirit el condicionament amb l'associació del so de la campana i l'aliment , es poden realitzar al mateix temps, com ara encendre un focus . D'aquesta manera el gos també produirà saliva amb només encendre el focus ( sense el so de la campana ) .
Monografias.com
JOHN BROADUS WATSON
Va néixer el 1878 i va morir el 1958 , va obtenir el primer títol de doctor en psicologia que va atorgar la Universitat de Chicago i va ser el fundador de l'escola de psicologia que es coneix com a conductisme , i que ha tingut un gran desenvolupament en els països anglosaxons . Les seves obres principals i les que exposen el procés del seu pensament són Behavior , an Introduction to Comparative Psychology ( 1914 ) , La psicologia des del punt de vista del conductisme ( 1919 ) i El conductisme ( 1925 ) . El conductisme es proposa com una teoria psicològica que pren com a objecte d'estudi el observable i no l'ànima, la consciència o qualsevol altra entitat immaterial i per tant impossible d'estudi objectiu . Així , s'oposa a qualsevol forma d'introspecció ( mètode utilitzat generalment per la psicologia de consciència del segle passat ) i pren com a base l'observació dins dels lineamientos del mètode científic . Arriba a dir Watson que la psicologia i la fisiologia només difereixen en l'ordenament dels problemes . Entre les escoles i autors que influeixen en el conductisme hem d'esmentar la reflexologia russa ( Pavlov i Bechterev ) i els estudis de psicologia funcional i animal ( Woodworth , Cattell i Thorndike ) .
Una de les idees centrals de la teoria és la de condicionament , procés pel qual una resposta determinada és obtinguda en relació amb un estímul originalment indiferent respecte a la mateixa . Després es tracta de determinar com a partir d'uns pocs reflexos i mitjançant processos de condicionament , s'obté l'enorme gamma de conductes que realitzen els homes . El conductisme s'ha plantejat també com un programa, el que inclou entre les seves pretensions l'interès per intervenir sobre la conducta i els homes als efectes de produir una millor adaptació dels mateixos al medi social , el que ha derivat en estudis sobre l'aprenentatge i un desenvolupament important en l'àrea laboral i en la propaganda .
Teoria
John B. Watson va ser el primer psicòleg nord-americà a usar les idees de Pavlov . Igual que Thorndike , primer va començar els seus estudis amb animals i posteriorment introduir l'observació de la conducta humana .
Watson pensava que els humans ja portaven , des del seu naixement , alguns reflexos i reaccions emocionals d'amor i fúria , i que tots els altres comportaments s'adquirien mitjançant l'associació estímul -resposta ; això mitjançant un condicionament .
El Experiment de Watson
Watson va demostrar el condicionament clàssic amb un experiment en el qual va participar un nen d'alguns mesos de nascut ( de nom Albert) i una rata blanca. L'experiment consistia a acostar la rata a Albert perquè la toqués , al principi Albert no mostrava por pel petit animal , però en començar a fer, de sobte un fort soroll cada vegada que Albert tocava la rata , al poc temps Albert va començar a mostrar temor per la rata encara sense fer el soroll (a causa del condicionament ) . Aquesta por es va generalitzar per a altres animals petits .
Watson després " extingir " la por presentant la rata al nen en repetides ocasions sense fer el soroll . Alguns fets de l'estudi suggereixen que el condicionament de la por va ser més poderós i permanent que el realment observat . ( Harris , 1979; Samelson , 1980 , en Brophy , 1990 ) .
Monografias.com
En realitat els mètodes d'investigació usats per Watson en l'actualitat serien qüestionats , el seu treball va demostrar el paper del condicionament en el desenvolupament de la resposta emocional per a certs estímuls . Això pot donar explicació a determinats sentiments , fòbies i prejudicis que desenvolupen les persones .
A Watson se li atribueix el terme " conductisme " .
El conductisme watsonià
Entre 1913 i 1930 es desenvolupa el conductisme watsonià . En aquest període van aparèixer les primeres aportacions conductistes de Kuo , Lashley , Weiss , Tolman i molts altres, però és cert que l'obra de Watson va ser particularment central .
La teoria elaborada per Watson no presenta com un sistema orgànic i definit una vegada per totes . Per exemple , Watson va especificar de manera diferent l'objecte de la psicologia . El comportament va ser explicat en els termes de " adaptació de l'organisme a l'ambient " , " contraccions musculars " , " conjunt integrat de moviments " i " accions" . Es pot , en certa manera , dir que la unitat d'observació psicològica és per Watson el comportament o la conducta en el sentit d'acció complexa manifestada per l'organisme en la seva integritat , "sigui el que sigui el que faci , com orientar cap a una llum o en direcció oposada , saltar a sentir un so , o altres activitats més altament organitzades com tenir fills , escriure llibres, etc . " . Evidentment aquestes conductes no es detecten en cadascuna de les reaccions psicològiques que l'organisme manifesta ( contracció d'un múscul , o bé activitats d'òrgans individuals com la respiració , la digestió , etc . ) , Que constitueixen l'objecte diferenciat d'estudi de la fisiologia .
En l'experimentació psicològica que porta a terme , Watson s'interessa principalment per variables dependents complexes del tipus que acabem d'esmentar . El seu " molecularismo " i " reduccionisme " teòric s'especifiquen en la idea que aquests comportaments no són més que la " combinació " de reaccions més simples , de molècules constituïdes per cada un dels moviments físics que , com a tals , són precisament estudiats per la fisiologia i la medicina .
En efecte , els principis de composició de les unitats simples en unitats complexes no modifiquen la naturalesa de les primeres , sinó que simplement les componen . Els principis a què principalment es refereix Watson són la freqüència i proximitat i el condicionament . Els principis de la freqüència i proximitat ens diuen que quant temps més sovint o com més recentment s'ha verificat una associació , amb tanta major probabilitat es verificarà .
El condicionament comença a ocupar un lloc central , en la teoria conductista , cap a 1916 . Watson apareix directament influït no només per Pavlov sinó també pels reflexòlegs russos , és a dir , per Secenov , que ja cap a 1860 havia afirmat que els actes de la vida conscient i inconscient no són més que reflexos i per Bectherev que s'interessava de manera particular pels reflexos musculars .
El principi de condicionament part del descobriment del fet que en l'organisme hi ha respostes incondicionades a determinades situacions . Per exemple , un organisme famolenc que rep menjar segurament reaccionarà salivant , un sobtat feix de llum sobre els ulls provocarà segurament una contracció de la pupil , etc . el menjar i el feix de llum s'anomenen estímuls incondicionats , és a dir , esdeveniments que es produeixen en el medi ambient i que provoquen incondicionadament una determinada resposta en l'organisme .
Però , altres estímuls que hagin estat associats als estímuls incondicionats provocaran també la reacció incondicionada , encara que no tinguin per si mateixos cap relació amb ella . Per exemple , el gos de Pavlov salivava quan sentia el so d'una campaneta , pel sol fet que aquest so havia estat anteriorment associat amb certa freqüència a la presentació del menjar . La investigació sobre el condicionament era de particular importància per al conductista perquè , per una banda detectava precises unitats estímul ( que permetien definir millor l'ambient en què l'organisme reacciona ) i precises unitats resposta , i , de l'altra , perquè oferia un principi clau per explicar la gènesi de les respostes complexes . En efecte , es podia suposar que els comportaments complexos , manifestats per l'home , eren una llarga història de condicionaments .
Per aquest motiu va adquirir particular importància l' estudi de l'aprenentatge començant per les primeres adquisicions infantils . En analitzar les emocions , Watson expressava la idea que la por , la ràbia i l'amor són les emocions elementals i es defineixen partint dels estímuls ambientals que les provoquen .
A partir d'aquestes emocions es construirien les següents emocions . Un cas famós d'aprenentatge de les emocions és el del petit Albert , que Watson va estudiar juntament amb R. Rayner . Albert jugava tranquil · lament amb un ratolí quan se li va fer escoltar a l'esquena un violent soroll . Des d'aquest moment , el nen va manifestar una gran por tant cap als ratolins com cap a altres animals i objectes peluts . El soroll era un estímul incondicionat capaç de produir per si sol una resposta de por , la seva associació amb un altre estímul feia que el nen fos condicionat a tenir por també al ratolí i també a altres objectes amb característiques similars .
Estudiant una de les primeres neurosis experimentals de la història de la psicopatologia , Watson provava més endavant que les neurosis no són ni innates , ni objectes misteriosos , sinó que podien definir-se en els termes de respostes emocionals apreses . Per Watson , les mateixes lleis que regulen l'aprenentatge emotiu constitueixen la base de les altres adquisicions i , en particular, dels anomenats " hàbits" . Si per als " hàbits manuals " la idea podia ser compartida per molts , el problema es feia més difícil quan es tractava d'explicar processos psicològics complexos i en particular el pensament i les seves relacions amb el llenguatge . La proposta metodològica de Watson exigia basar-se en l'observació de la conducta , i en aquest cas de la conducta verbal , i per tant el pensament s'hauria d'haver inferit del llenguatge . Però la proposta per dir "filosòfica " era la de negar existència real al pensament i assimilar directament al llenguatge .
Per Watson , el llenguatge s'adquireix per condicionament . El nen sent associar a un objecte seu nom i per tant el nom acaba per evocar la mateixa resposta evocada per l'objecte . Progressivament tot el sistema de moviments que provoquen l'emissió del so paraula pot ser substituït per una part de moviments , de manera que la paraula és només pronunciada en veu baixa , o movent silenciosament els llavis , o bé mitjançant simples "hàbits de laringe " . Watson creia que d'aquesta manera es va formant el pensament i suggeria que podia ser reduït a un conjunt d'hàbits de laringe . En el pla teòric el punt central estava representat pel fet que l'activitat de pensament era un resultat dels aprenentatges comunicatius i no tenia per si mateix importància ni interès cognoscitiu .
Burrhus FREDERIC SKINNER
Burrhus Frederic Skinner va néixer el 20 de març de 1904 a la petita ciutat de Susquehanna a Pennsilvània . El seu pare era advocat i la seva mare una intel · ligent i forta mestressa de casa . La seva criança va ser al vell estil i de treball dur.
Burrhus era un noi actiu i extravertit que li encantava jugar fora de casa i construir coses i de fet , li agradava l'escola . No obstant això , la seva vida no va estar exempta de tragèdies . En particular , el seu germà va morir als 16 anys d'un aneurisma cerebral . Burrhus rebre el seu graduat en anglès del Col · legi Hamilton al nord de Nova York . No va encaixar molt bé els seus anys d'estudi i ni tan sols va participar de les festes de les fraternitats dels jocs de futbol . Va escriure per al diari de la universitat , incloent articles crítics sobre la mateixa , la facultat i fins i tot contra ¡ Phi Beta Kappa ! . Per rematar tot , era un ateu (en una universitat que exigia assistir diàriament a la capella ) .
Monografias.com
Al final , es va resignar a escriure articles sobre problemes laborals i va viure per un temps a Greenwich Village a la ciutat de Nova York com "bohemi " . Després d'alguns viatges , va decidir tornar a la universitat ; aquest cop a Harvard . Va aconseguir la seva llicenciatura en psicologia en 1930 i el seu doctorat en 1931 , i es va quedar allà per fer recerca fins a 1936 . També en aquest any , es va mudar a Minneapolis per ensenyar a la Universitat de Minnesota . Allí va conèixer i més tard es va casar amb Ivonne Blue . Van tenir dues filles , de les quals la segona es va tornar famosa com la primera infant que es va criar en un dels invents de Skinner : el bressol d'aire . Encara que no era més que una combinació de bressol i corral envoltada de vidres i aire condicionat , semblava més com mantenir a un nadó en un aquari . El 1945 va adquirir la posició de cap del departament de psicologia a la Universitat d'Indiana . En 1948 va ser convidat a tornar a Harvard , on es va quedar per la resta de la seva vida . Era un home molt actiu , investigant constantment i guiant a centenars de candidats doctorals , així com escrivint molts llibres . Encara que no era un escriptor de ficció i poesia reeixit , va arribar a ser un dels nostres millors escriptors sobre psicologia , incloent el llibre Walden II , un compendi de ficció sobre una comunitat dirigit pels seus principis conductuals . Ens referirem a partir d'aquí al terme conductual , per ser més apropiat dins del camp de la psicología.NT
El 18 d'agost de 1990, Skinner mor de leucèmia , després de convertir- probablement en el psicòleg més famós des Sigmund Freud .
Teoria De Skkiner
Igual que Pavlov , Watson i Thorndike , Skinner creia en els patrons estímul -resposta de la conducta condicionada . La seva història té a veure amb canvis observables de conducta ignorant la possibilitat de qualsevol procés que pogués tenir lloc en la ment de les persones . El llibre de Skinner publicat en 1948 , Walden Two , presenta una societat utòpica basada en el condicionament operant .
-------------------
Un estímul advers és l'oposat a l'estímul reforçador , quelcom que notem com displacen sencer o dolorós . Un comportament seguit d'un estímul advers resulta en una probabilitat decreixent de l'ocurrència d' aquest comportament en el futur . Aquesta definició descriu més de l'estímul advers , una forma de condicionament coneguda com a càstig . Si li enganxem a la rata per fer x , farà menys vegades x . Si li dono una plantofada al Josep per tirar les seves joguines , els tirarà cada vegada menys ( potser) . D'altra banda, si remenem un estímul advers establert abans que la rata o José faci un determinat comportament , estem fent un reforç negatiu . Si tallem l'electricitat mentre la rata es manté dempeus sobre les potes posteriors , durarà més temps de peu . Si deixes de ser pesat perquè tregui la brossa , és més probable que tregui la brossa ( potser) . Podríem dir que " senti tan bé" quan l'estímul advers cessa , que ¡ això serveix com a reforç ! .
Un comportament seguit del cessament de l'estímul advers resulta en una probabilitat incrementada que aquest comportament passi en el futur . Noteu el difícil que pot arribar a ser diferenciar algunes formes de reforços negatius dels positius . Si et faig passar gana i et dono menjar quan fas el que jo vull , és aquesta actuació positiva , és a dir un reforç ? ; ¿ O és la detenció del negatiu , és a dir l'estímul advers d'ànsia ? .
Skinner ( contràriament a alguns estereotips que han sorgit al voltant dels conductistes ) no "aprova " l'ús de l'estímul advers , no per una qüestió ètica , sinó perquè ¡ no funciona bé ! . ¿ Recorden quan abans vaig dir que José potser deixaria de tirar les joguines i que potser jo arribaria a llençar les escombraries ? . És perquè allò que ha mantingut els mals comportaments no ha estat remogut , com seria el cas que hagués estat definitivament remogut .
Aquest reforç amagat ha estat només " cobert" per un estímul advers conflictiu . Per tant , segurament , el nen ( o jo ) ens comportaríem bé , però encara aniria bé llençar les joguines . L'únic que ha de fer Josep és esperar que estiguis fora de l'habitació o buscar alguna manera de tirar-li la culpa al seu germà , o d'alguna manera escapar a les conseqüències , i de tornada al seu comportament anterior . De fet , atès que ara José només gaudeix del seu comportament anterior en comptades ocasions , s'involucra en un esquema ( programa ) variable de reforç i serà ¡ encara més resistent a extingir aquest comportament !
sexologo manresa sexòleg