sexologo-hospitalet

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26
BARCELONA

 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa_psicologo@yahoo.es
Xavier Conesa Lapena

fotopsicologescacspetit

(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

PUBLICACIONS:


Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
"El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies"

Psychologies
"Amor i Sexe: Inseparables?"


Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
"La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia"

La Portada del Valles:
"Se hereda la depresió?"

Contrapunt:
"El tractament Psicològic. Un enfoc actual"

La Vanguardia.Suplemet:
"Sexe a P-3"

Contrapunt:
"Estils de vida que poden ajudar a la Depresió"

Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:

2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.

2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l'entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil ...

2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l'11 % dels pacients que ens consulten se'ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver...

2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat

2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave...¿donde ubicarlo?

2004 Articulo: L'ESTRÈS I L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d'atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.

2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac...

2005 Articulo: COMPRENDRE L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s'uneixen i es sumen.

2006 Articulo: CRISIS D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr...

2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p...

2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).

2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).

2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l'excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per...

2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.

2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D'UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass...

2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l'estrès. de manera general, els estudis indiquen que l'exercici ajuda l'individu a afrontar millor l'estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t...

2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l'adolescència, els nens d'ahir, ja convertits en el noi o la noia d'avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d'assumir-la i acceptar-la.

2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l'homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s'adonen de l'orientació homosexual d'un infant són els seus companys d'escola.

2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models ...

2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i ...

2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l'anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.

2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d'aliments que després s'intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s'acaba convertint en un costum que...

2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d'un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre...

2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d'actuació o tractament possible en els trastorns d'alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se'n pot aplicar més d'un i fer-ho conjuntament per augmentar l'efectivitat del tractament.

2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l'aparició de la bulímia.

2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.






2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L'ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l'alcohol

2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l'estat d'ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep...

2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l'individu li fan patir d'una manera o d'una altra.

2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l'evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit...


Tribuna Vallesana
"L'atenció psicològica a la comarca del Valles"

La Portada del Valles:
"Com reconèixer i tractar l'alcoholisme"

Continguts del Master de Sexologia de l'Institut Superior d'Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l'Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:

1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L'Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L'actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora







La soledat
Aprendre a viure sols
L'absència d'un ésser estimat
La soledat social
Un estat transitori . Res més
Com vèncer la soledat no desitjada : passos útils
Que és llavors la solitud ?
Tractament
introducció
L'enfocament cognitiu - conductual
La logoteràpia
Teràpia proposta
Trobada
conclusion
La soledat





La soledat permet saber qui és cadascú, només després pot tenir una veritable relació , ja que es pot interpretar la solitud de dues maneres : estar sol o sentir-se sol .
Només en l'últims anys la solitud ha estat considerada com un problema clínic , que requereix d'una teràpia específica .
El tema ha cobrat enorme importància , ja que té una alta incidència , tant en la població en general com en persones que presenten algun grau de desajust .
La soledat també es considera com un dels possibles factors que causen altres desordres . Entre ells depressió , suïcidi i greus problemes mèdics , com les malalties cardiovasculars .
Aquest problema havia estat sistemàticament negat com un trastorn que requereix d'una atenció seriosa , potser perquè els que ho pateixen no sempre admeten que pot ser l'arrel d'altres mals . O no volen reconèixer-se com " sols" , a causa que experimenten vergonya dels seus sentiments o de la seva inadequació per superar l'aïllament .
Mai està sol, mes que en realitat quan , així s'està .
Estar sol és un fet comú per a tots . No sempre estem acompanyats . Aquesta experiència de solitud es pot gaudir molt i sol ser molt constructiva .
Quan aquesta sol, no es pot fer res i sentir-se bé , descansar , gaudir de la natura , prendre sol , caminar , meditar o simplement fer el que a cadascú li agrada sense interferències d'altres persones .
Sentir sols és diferent , perquè un es pot sentir sol també en companyia .
El sentiment de solitud està relacionat amb l'aïllament, la noció de no formar part d'alguna cosa, la idea de no estar inclòs en cap projecte i entendre que a ningú li importa prou com per pertànyer al seu món .







El sentiment de no pertinença ens porta a la depressió , quan a més ens sentim culpables de la nostra pròpia soledat .
És una il · lusió creure estar acompanyat perquè en realitat la majoria està sola .
No molts saben el que és una veritable relació i creen vincles que no ho són .
Només una persona madura pot tenir una relació veritable , perquè s'ha alliberat de les dependències .
La maduresa és la capacitat de viure la vida sense crosses ocasionals , és aprendre a fer-se càrrec dels propis problemes , reflexionant abans d'actuar i fent-se responsable de les conseqüències de les accions , sense projectar els errors en els altres .
La relació no implica tenir algú per eventualment recolzar-se, sinó al contrari significa interessar-se per l'altre i comprendre tractant d'oblidar-se un mateix.
La dependència crea vincles dependents amb persones omnipotents , intentant recrear la simbiosi mare - fill , i aquest tipus de relació patològica , que té caràcter sadomasoquista , està destinada al fracàs .








Recentment quan ens alliberem de les dependències i ens oblidem de nosaltres mateixos aprenem a viure , a no tenir por ia ser lliures , accedint a la possibilitat d'una veritable relació .
Si no hi ha desenvolupament personal tampoc pot haver-hi una relació duradora , perquè l'estancament produeix avorriment .
La intenció val més que el fet en si mateix , perquè no es tracta de resultats sinó d'orientar cap al camí de la pròpia senda .
Només quan estem sols podem posar-nos en contacte amb nosaltres mateixos . Aquesta oportunitat ens permet veure'ns i avaluar si realment som com volem ser i si estem fent el que volem fer , i si aquesta imatge no estigués d'acord amb les nostres expectatives , és el moment de preguntar , que és el que estem fent ara per aconseguir-ho.
Transitar el mateix camí és el més important i el principal propòsit de la nostra vida i tot l'univers conspirés per aconseguir-ho.
Estudis revelen que la solitud pot escurçar significativament la vida . I impacta en la salut . Els majors de 60 anys que viuen o se senten sols tenen dues vegades més risc de morir que els que estan acompanyats, la soledat pot escurçar la vida significativament.
En la investigació , que es va seguir a persones majors de 60 anys , es va trobar que els que vivien o se sentien sols van tenir gairebé dues vegades més risc de morir que els acompanyats .
Analitzant la solitud que sent un pacient pot ajudar els metges a identificar aquells que tenen més risc de morir . La investigació es va centrar específicament en la solitud que sentien o experimentaven els participants i l'impacte que aquesta tenia en la seva vida .
Els resultats , al final dels sis anys d'estudi , van mostrar que els que se sentien o vivien sols van tenir 59% més risc d'haver tingut un deteriorament en la salut i 45 % més risc d'haver mort . Acompanyat , però només
Però el que mes va sorprendre va ser l'alt nombre de persones que , tot i viure acompanyades , se sentien soles .
Les dades van mostrar que 43% dels participants se sentien sols i no obstant això , només 18 % hi vivien sols.
La solitud en un pacient major té un impacte molt més greu del que es pensa . Sovint la gent pensa que la solitud és un producte de les relacions socials d'una persona , de quantes persones estan al teu voltant '
Però , de fet , per mesurar la solitud en aquest estudi es van veure tres components diferents de sentiments subjectius : si la persona se sent exclosa , si se sent aïllada o si se sent acompanyada ' .
L'estudi, no va analitzar les causes que condueixen al deteriorament físic o al major risc de mort a les persones soles . Però és clar que la solitud sí que té un efecte greu en la salut .






Diversos estudis en el passat ja han mostrat que pot haver algun mecanisme biològic vinculat a la soledat . Potser la soledat causa canvis en les funcions del sistema immune o incrementa la resposta inflamatòria en l'organisme ' .
' Però l'estudi va observar un nivell més bàsic , el nivell social ' .
I es va veure que en sentir només un individu està menys involucrat amb el seu ambient i per tant té menys probabilitats d'involucrar amb la seva cura personal .
Ja que s'espera que la població a tot el món continuï envellint i que el nombre de persones grans s'incrementi dràsticament , sent necessari trobar millors estratègies per ajudar aquests individus a tenir una millor qualitat de vida .
Investigar les malalties cròniques d'aquests individus no és suficient . Hi ha moltes més coses en els asils d'ancians i en les seves comunitats que estan afectant la seva salut . Si no investiguem aquests factors estarem passant per alt un factor de risc molt important ' .
No crec que puguem canviar la genètica , però sí que podem intervenir quan una persona està sola i ajudar a prevenir una mica del seu deteriorament funcional .
En la investigació , vaig trobar que les persones en risc de desenvolupar malaltia cardiovascular , o amb ella, tenien més probabilitats de morir a causa d'aquests trastorns si vivien sols.






En l'estudi , els que vivien sols mostrar 14% més risc de morir per qualsevol causa i 8,6% de morir per malaltia cardiovascular que els que vivien acompanyats .
APRENDRE A VIURE SOLS
Els psicòlegs consideren que algú està sol quan no manté comunicació amb altres persones o quan percep que les seves relacions socials no són satisfactòries .
Tres característiques defineixen la solitud : és el resultat de relacions socials deficients , constitueix una experiència subjectiva ja que un pot estar sol sense sentir-se sol o sentir-se sol quan es troba en grup , i , finalment , resulta desagradable i pot arribar a generar angoixa .
La solitud , llevat d'excepcions , és una experiència indesitjada similar a la depressió i l'ansietat . És diferent de l' aïllament social , i reflecteix una percepció de l'individu respecte a la seva xarxa de relacions socials , bé perquè aquesta xarxa és escassa o perquè la relació és insatisfactòria o massa superficial . Es distingeix dos tipus de solitud : l'emocional , o absència d'una relació intensa amb una altra persona que ens produeixi satisfacció i seguretat , i la social , que suposa la no pertinença a un grup que ajudi l'individu a compartir interessos i preocupacions . Sembla , per altra banda, que la solitud està relacionada amb la capacitat de les persones per manifestar els seus sentiments i opinions.







Hi ha dos tipus de solitud : la personal ( absència d'una relació íntima amb algú ) i la social ( manca d'amistats )
Quan la nostra habilitat per relacionar-nos és deficient , augmenta la probabilitat que ens quedem sols ja que les relacions que mantenim són menys entusiastes i empàtiques . En general, les persones amb problemes de neurosi es mostren convençudes que no resulten amables ni dignes de ser apreciades , i rebutgen qualsevol tipus d'amics potencials amb l'objectiu de protegir-se del possible rebuig . La solitud està molt relacionada amb la pèrdua de relacions amb aquest conjunt de persones significatives en la vida de l'individu i amb les que s'interactua de forma regular . La definició més comuna de solitud és la de manca de companyia i que es tendeix a vincular amb estats de tristesa , desamor i negativitat , obviant els beneficis que una solitud ocasional i desitjada pot reportar .
L'ABSÈNCIA D'UN SER ESTIMAT
Quan ( per separació a la parella , mort d'un ésser estimat o una altra causa ) desapareix de la nostra vida algú que hem estimat o que ocupava un espai estel · lar en la nostra quotidianitat , ens envaeix una sensació de solitud , un buit , un res emmudit que ens sumeix en la tristesa i la desesperança . Hem de suportar la dolorosa percepció d'orfandat , d'absència d'una persona insubstituïble . Ens veiem perduts i sense referències en les que abans ens recolzàvem per afrontar la vida .
Som éssers socials que necessitem dels altres per fer-nos a nosaltres mateixos . I no només per cobrir les nostres necessitats d'afecte i desenvolupament personal , sinó també per refermar i revalidar la nostra autoestima , ja que aquesta es genera cada dia en la interrelació amb les persones que ens envolten .
La pèrdua és irreemplaçable però no ha de ser irreparable . Aquest buit o , millor , la seva silueta , quedaran aquí però si ens permetem sentir la tristesa i ens proposem superar-la a base de confiança en nosaltres mateixos , podrem reunir forces per establir noves relacions que cobreixin almenys parcialment aquest dèficit d'amor que l'absència del ésser estimat ha causat . Hem d'intentar que la manca d'aquesta persona no es converteixi en una manca general de relacions. Aquesta solitud és dolorosa , però pot convertir-se en positiva si la interpretem com a oportunitat per aprendre a viure el dolor sense quedar-nos bloquejats . I per generar recursos i habilitats per continuar transitant satisfactòriament per la vida . Hem d'interioritzar i controlar el dolor, sabent part inherent a la vida , aprenent a no témer-lo ia no mantenir-nos al marge del sofriment com si d'una debilitat o incapacitat es tractés . Qui sap sortir del dolor està preparat per gaudir la plenitud en moments venidors .









LA SOLEDAT SOCIAL
La de qui amb prou feines parla més que amb la seva família, els seus companys de treball i els seus veïns és una solitud molt comuna en aquest món nostre. Ens sentim incapaços de contactar amb un mínim de confiança amb qui ens envolten , tenim por que ens facin o ens rebutgin . Plantem un mur al nostre voltant , ens tanquem a la nostra petita cèl · lula (en ocasions , fins i tot unipersonal ) i vivim el buit que nosaltres mateixos creem i que justifiquem amb plantejaments com " no m'entenen " , " la gent només vol fer-te mal" , " per l'únic que els interesses és per treure't alguna cosa " , " cada vegada que confies en algú , t'emportes una punyalada " . Si la solitud és desitjada no cal objectar , encara que la situació comporta perill : l'ésser humà és social per naturalesa i una xarxa d'amics amb què compartir aficions , preocupacions i anhels és un fonament difícilment substituïble per establir una vida feliç . És una fita difícil i les estructures i hàbits socials de la nostra civilització frenen aquesta tenacitat de fer i mantenir amistats , però val la pena empenyorar el millor de nosaltres en l'intent .
Aquesta solitud no desitjada es pot convertir en angoixa , si bé alguns s'acostumen a viure sols. Aquesta actitud es revestirà d'una aparença de fortalesa , autosuficiència , agressivitat o timidesa . I tot , per amagar la inseguretat i la por que no se'ns vulgui o no se'ns respecti .
Hi ha també altres solituds indesitjades , com aquestes a les que es veuen abocades persones grans , mestresses de casa, els qui mostren una orientació sexual no convencional , o els qui pateixen certes malalties , incapacitats físiques o psicològiques o imperfeccions estètiques .







UN ESTAT TRANSITORI . RES MÉS
La soledat és una situació que hem d'aspirar a convertir en transitòria i que convé percebre com no forçosament traumàtica . Podem canviar en moment de reflexió, de conèixer-nos a fons i de trobar-nos sincerament amb la nostra pròpia identitat . Hi ha un temps per comunicar-nos amb els altres i un altre ( que necessita de la solitud ) per establir contacte amb el més profund de nosaltres mateixos . Hem de "parlar " amb els nostres pors , no podem ignorar ni quedar-nos bloquejats per ells . És convenient que , en ocasions , optem per la solitud . En suma , hem d'equilibrar els moments en què ens expressem i atenem els altres , i els que dediquem a pensar , en solitud , en les nostres pròpies coses .
COM VÈNCER LA SOLEDAT NO DESITJADA : PASSOS ÚTILS
? Diagnòstic : quin tipus de solitud és la que estem patint ja Quines circumstàncies es deu.
? Conèixer-nos bé . Deixem a un costat la por de mirar dins Nosaltres , i afrontem la necessitat de saber com som : Les nostres il · lusions i ambicions , limitacions i pors , qui Vull ser , com em veuen , com em veig ...
? Fora la timidesa . Prenguem la iniciativa per aconseguir noves relacions . Establim quines persones ens interessen i elaborem una estratègia per contactar amb elles .
? No hi ha res a perdre . La por al rebuig és un fre per entaular noves amistats o amors . L'objectiu és important , no ens caminem amb melindros .
? Sense victimismes . El món resulta a vegades cruel , vulgar i materialista , d'acord. Però segur que hi ha altres persones que poden estar desitjant conèixer algú com nosaltres .










? Tancar-nos en nosaltres mateixos és reconèixer la derrota . A la majoria la solitud ens fa mal , i ens va millor tenir amb qui parlar , intimar ia qui estimar .
? No som tan rars com de vegades pensem . Només cal parlar en profunditat i confiança amb qualsevol persona per comprovar-ho. Podem " omplir" més gent de la que creiem i ens poden resultar atractives moltes persones que tenim molt a prop.
Animar-nos a buscar relacions
Com es diagnostica
És fonamental per al terapeuta diagnosticar correctament la solitud i determinar si en realitat existeix. Perquè moltes persones es defineixen com a " soles " sense ser-ho en realitat .
QUÈ ÉS LLAVORS LA SOLEDAT ?
Psicològicament es defineix com l'absència , real o percebuda , de relacions socials satisfactòries , que es presenta amb símptomes de trastorns psicològics i desadaptació , com ansietat , depressió , insomni , abús de drogues i alcoholisme .
Pateixen de soledat dels individus que té manca de :
? Una persona afectuosa de qui dependre ,
? Algú que l'atengui ,
? Oportunitat d'expressar sentiments íntims a una altra persona ,
? Un grup d'amics del qual sentir-se part ,
? Algú que necessiti del seu amor ,
? Algú que ho desitgi físicament ,
? Persones amb qui compartir valors i interessos ,
? Amics per compartir activitats recreatives ,
? Relacions en el treball ,
? Un sentit de confiança en els amics íntims ,
? Intimitat física en forma regular ,








TRACTAMENT
És important destacar que existeix la solitud crònica en aquelles persones que no han estat capaços d'establir relacions satisfactòries per un període de diversos anys i almenys a través de dues etapes de la seva vida , com podrien ser l'adolescència i l'adultesa jove , o l'adultesa jove i l'edat madura .
També hi ha la soledat temporal , que inclou un estat d'ànim breu i ocasional de solitud , per exemple després de la feina , o durant els caps de setmana .
Els problemes de soledat es tracten en el mateix context en què s'analitza la depressió .
L'experiència dels psicòlegs amb persones solitàries , suggereix que la majoria d'aquestes no semblen ser significativament més exigents que altres persones , i que no obstant això tenen amistats que serien insatisfactòries per a la majoria de la gent .
Per tant , l'entrenament en general inclou canvis conductuals específics en la forma d'iniciar i aprofundir les seves relacions socials del pacient , tant en el moment actual , com abans que sorgís el problema .
S'investiga : a ) la quantitat de temps que el pacients passa amb les amistats , b ) la capacitat de la persona per " obrir-se" davant d'altres , parlant dels seus sentiments i pensaments íntims , C ) les conductes " afectuoses " que els amics atorguen al pacient , ( per determinar fins a quin punt cada amic pot ser fiable i quant pot dependre d'ells , especialment en els moments de crisi) i d) la intimitat física , que inclou la regularitat d'aquests contactes i la satisfacció que el pacient obté del aspecte físic de cada relació .
És molt probable que hi hagi una sobre posició d'aquests quatre elements , però serveixen per avaluar la naturalesa de la solitud del pacient . Perquè pot ser solitari per les dificultats que té per a iniciar una relació , o per aprofundir-les.
D'altra banda , els pacients crònicament sols sovint revelen molts símptomes de depressió , com inactivitat , pèrdua d'energia i pèrdua de plaer en activitats que per a la majoria resulten agradables . Se senten aïllats , diferents als altres , es queixen que ningú els entén , que a ningú li importen .
Aquesta actitud es pot canviar . I el nou enfocament terapèutic per tractar la solitud com un problema clínic , permet desenvolupar estratègies cognitives i conductuals .
La Logoterapia : Enriqueix l'enfocament cognitiu conductual en un cas de trastorn obsessiu - compulsiu de personalitat ?









INTRODUCCIÓ
Tot intent de restaurar la normalitat en una realitat danyada , pressuposa un coneixement previ i suficient de la seva naturalesa i de les seves virtualitats potencials i actuals . Com més si la realitat de la qual es tracta és l'ésser personal que és l'home , i el mal que pateix comporta el trastorn de la personalitat. En conseqüència , darrere de qualsevol abordatge psicoterapèutic hauria d'haver un plantejament antropològic actuant com a referent .
Com s'afirma totes les teories psicoterapèutiques , des de sempre , han tingut , en les seves bases , una concepció antropològica de partida , una altra cosa és que , ara per ara , moltes d' elles es mantinguin implícites -quan no ignorades - en praxi clíniques merament funcionalistes i alienes a qualsevol marc referencial de tal caràcter , i que per tant , es vegin perillosament reclamades a recaure en abordatges terapèutics que , ignorant la integritat de l'ésser humà , es limiten a tractar els seus trastorns sense indagar ni actuar més enllà de les seves dimensions psíquica i somàtica .
Aquest article pretén defugir tal risc abordant el tractament d'un pacient afectat d'un trastorn de personalitat obsessivocompulsiu des de la conjunció de dues teràpies d'acreditada solvència : la Teràpia cognitivoconductual i la Logoterapia . A continuació em s'aproximi als seus respectius enfocaments , per a indagar el grau de compatibilitat i de complementarietat que , per al cas en qüestió , ofereixen ambdues teràpies , amb el propòsit final d'elaborar i aplicar una teràpia integrada de reestructuració cognitiva- conductual sistèmica , present- passat - futur amb aportacions de la logoteràpia .
L'ENFOCAMENT COGNITIU - conductal
L'ús de psicoteràpies cognitiu -conductuals ha experimentat un gran auge durant els últims anys , gràcies a la seva adaptabilitat metodològica i tècnica , que ofereixen davant els canvis que es produeixen al llarg de les successives fases d'una patologia , i per la versatilitat de l'arsenal terapèutic que permet , al psicoterapeuta , canviar d'eines de treball sense necessitat de tenir en compte una estricta classificació del trastorn , a més , dels índexs d'eficàcia - constatats per diferents investigacions - i en relació amb els objectius plantejats a curt , mitjà i llarg termini , especialment durant el tractament de síndromes d'ansietat , en què aquestes teràpies a taxes de recuperació o de franca millora que giren al voltant del 80 %.
En la fonamentació teòrica de l'enfocament cognitiu - conductual cal apreciar l'existència de quatre elements originaris relacionats, tots , amb l'aprenentatge : el que s'ha anomenat el conductisme metodològic - pres al marge de les bases teòriques del conductisme radical , i l'única de les seves aportacions que conserva la teràpia cognitiu - conductual , el Condicionament Instrumental o aprenentatge operant , que relaciona la persistència o extinció dels comportaments adquirits amb les conseqüències dels mateixos , l'aprenentatge social desenvolupat després de reparar en la importància crítica de la imitació en els processos d'aprenentatge , i , finalment , des del punt de vista terapèutic , la teràpia cognitiva emotiva conductual que, des de l'establiment i estudi dels models cognitius , s'allunya del conductisme radical i centra l' atenció sobre la relació influent que els pensaments mantenen amb l'afectivitat .
A partir de tals paradigmes , l'enfocament terapèutic cognitiu - conductual s'ha anat configurant i enriquint gràcies a la seva obertura a les diferents línies d'investigació que se succeeixen , i incorporant elements i desenvolupant tècniques procedents i orientades pels resultats de les mateixes , a la mesura que resulten compatibles amb els seus plantejament bàsics i suposen un valor afegit en relació amb l'eficàcia . En conseqüència , cal afirmar que l'enfocament cognitiu - conductual és , principalment , un marc metodològic des del qual deriven línies terapèutiques que poden incloure hipòtesis procedents d'altres orígens sempre que hagin estat suficientment avalades científicament .








De tot això es dedueix que el model terapèutic cognitivoconductual genèric es desenvolupa i projecta per enfrontar els trastorns psíquics reparant , fonamentalment , els comportaments pertorbats i les cognicions distorsionades per restaurar la normalitat mitjançant tècniques de reestructuració cognitiva , afectiva i conductual capaços de rectificar els aprenentatges desadaptatius substituint-los pels correctes , alhora que s'afavoreix el desenvolupament d'habilitats generals d'adaptació per , finalment , ajudar a modificar comportaments , normalitzar les seves respostes emocionals i les seves relacions socials .
Una de les crítiques que rep aquest enfocament assenyala la freqüent aparició de retrocessos i encara de recaigudes , durant i després de finalitzat el tractament , la qual cosa seria conseqüència de l'escàs èmfasi en l'esbrinament exacta de la naturalesa i origen causal del símptoma , és a dir : la teràpia cognitivoconductual repararia en el trastorn , només lateralment en la causa i , implícitament , es mouria al marge de la dimensió espiritual .
La logoterapia
Com és sabut , la logoteràpia és un mètode de tractament psicoterapèutic el fonament intel · lectual radica en l'anàlisi existencial com a " intent d'una antropologia psicoterapèutica " : una antropologia que contempla l'home des del paradigma que integra les tres dimensions de la seva existència : somàtica , psíquica i No ètica o espiritual , una antropologia , doncs, que concep la persona en tota la integritat del seu ésser biològic , psicològic i espiritual , i que , interpel · lada per la seva circumstància vital , ha d'anar donant respostes que impliquen accions : successió d'actes específicament humans , és a dir : actes voluntaris amb sentit de la fi que van conformant la seva pròpia realitat existencial , la seva pròpia vida : una vida , doncs , construïda, realitzada , a cop d'obres dotades de sentit , d'un sentit que constitueix , per l'home , una necessitat urgent i primordial , a la satisfacció està reclamat . Aquestes són, en definitiva , les claus de l'anàlisi existencial .
Però l'anàlisi existencial és també una realitat dinàmica , un procés a través del qual la persona arriba a prendre consciència del seu existencialidad , de la qualitat o manera específica l'ésser de l'home : un ésser lliure perquè és capaç de copsar la seva realitat i la realitat també de l'altre i de tot el que l'envolta ( llibertat ontològica ), de triar entre el conegut ( llibertat psicològica ) i de fer-ho amb sentit , orientat per valors la realització implica la seva pròpia realització personal , llibertat moral . Per tot això , perquè és lliure , l'home és responsable : capaç de donar compte de la seva ser i del seu obrar , davant de si mateix i davant dels altres , i obligat a fer-ho . Un ésser , en suma , convocat a la coherència i , per tant , urgit- per la necessitat de trobada amb el sentit de la pròpia vida : amb la seva voluntat de sentit , aquesta força motivadora la absència o pèrdua li conduiria a la frustració , a buit existencial , fortament neurotizante , que obre la porta de la pèrdua , de la por , de l'angoixa , de la solitud profunda de qui arriba a pensar que el viure no té objecte , que no val res - ni tan sols ell - que , per altra banda , a ningú importa .









Des d'aquesta concepció antropològica , la logoteràpia contempla la situació de l'home sofrent de tot temps que ha de reconèixer la recerca de la voluntat de sentit com la més profunda tasca existencial a la qual s'ha de lliurar . Ja que veu en l'home una naturalesa oberta al món , al món de les coses i al món de les persones " a un món de sentits i de valors , que són els queque mouen els homes a actuar d' una manera o altra " . Un ésser , per tant , el significat rau " a estar preparat i ordenat cap a alguna cosa o algú , " al que vol lliurar-se, cap al que la seva lliure voluntat es determina i del que , en la mesura que sigui, depèn la seva realització personal . Així , doncs , a través del lliurament , l'home es transcendeix a si mateix , exerceix la seva capacitat d'Auto transcendència , es lliga , es fa dependent , actualitzar la seva llibertat perquè , ser lliure és ser capaç de dependre del que estima.
Però l'obertura de l'home també ho és cap a si mateix , la seva llibertat també li fa capaç de distanciar-se prendre distància de si, d'auto distanciar : de contemplar-se en la seva circumstància concreta , física i psicològica i d'adoptar , lliurement , una actitud davant ella .
La mobilització d'aquesta capacitat d'Auto distanciament és l'objecte de la Intenció paradoxal , tècnica logoterápica que es fonamenta en la forta càrrega terapèutica del sentit de l'humor - que ja apreciés Allport - davant l'ansietat d'espera , i en la mesura que aconsegueix que la persona aconsegueix , així , distanciar d'ella , és a dir : mobilitzant la capacitat d'Auto distanciament , s'obriria la possibilitat de trencar el cercle viciós del pensament obsessiu realimentat per l'auto observació ansiosa , mitjançant la derreflexión .
En definitiva, la Intenció paradoxal s'adreça s'aplica dinamitzar recursos de la persona que només es pot trobar en l'àmbit dels fenòmens estrictament humans , és a dir en l'àmbit nooético .












Des d'aquesta perspectiva , la logoteràpia està indicada com a teràpia específica de les neurosis noógenas , ( un 20% del total de les neurosis ) , mentre que, en relació amb aquelles altres en què el factor patogen és d'índole psíquica o somàtica , com a teràpia no específica d'acreditat valor .
Considerant ambdues aproximacions en relació amb el propòsit enunciat , al nostre parer resulta manifest un alt grau de compatibilitat que permet dissenyar una teràpia combinada en la qual l'esforç bàsic de reconstrucció recauria en l'enfocament cognitiu - conductual , sent reforçat aquest per logoteràpia aplicada de forma combinada al llarg del tractament .
TERÀPIA PROPOSTA
La teràpia per passos que proposem , es basa en una teràpia per passos cognitivoconductual ( en color negre ) amb les aportacions realitzades per la logoteràpia ( en color taronja ) .
TROBADA :
Es realitza la reunió atenent les exigències pròpies de les dinàmiques terapèutiques cognitiu - conductuals i logoterápicas ; aconseguint establir :
? Les expectatives del pacient .
? El seu nivell motivacional davant el tractament .
? El grau d'empatia necessari ( connexió empàtica ) .
? El clima de confiança suficient .
El pacient descriu , per escrit, els problemes en un document , del qual s'elaboren :
? Resum .
? Esquema .
Es passen al pacient les següents proves específiques :
? ESCALA existencial, per avaluar les seves capacitats de :
? Acte distanciament .
? Acte transcendència .
? Les relacionades amb el binomi llibertat - responsabilitat .
Per avaluar els seus nivells :
? De voluntat de sentit .









? De frustració existencial .
El pacient llegeix , en veu alta , el document descriptiu dels seus problemes .
El psicoterapeuta pren notes al marge del document per elaborar el mapa cognitiu i processa els resultats obtinguts en els tests .
Elaboració del mapa cognitiu tenint en compte que els esquemes recents són els més importants .
Anàlisi i valoració dels resultats obtinguts en els tests .
Es convida al pacient a recordar , amb gran detall , un esdeveniment recent en què es va activar l'esquema , fent gran èmfasi en què el pacient relacioni la seva conducta amb les conseqüències .
Objectiu important : Atenció sostinguda entre cognició i emoció .
S'orienta al pacient sobre el concepte d'intenció paradoxal i se l'ajuda a formular una en relació amb el seu problema .
Se li suggereix :
Modular ( amb la imatge ) la seva manera de pensar i intentar canviar la seva conducta .
? Orientar al pacient cap a una actuació diferent .
? Observar noves conseqüències positives . Se li explica i instrueix :
En la tècnica de reflexió davant l'auto observació obsessiva , i se l'orienta en l'elaboració d'estratègies adequades al cas.
En consulta :
Assaig a canvi de rols .
Aprofundir en l'anàlisi existencial , orientant al pacient en relació amb els seus valors , posant l'accent en el binomi llibertat - responsabilitat .










El que entenem per adolescència
La recerca d'identitat de l'adolescent
Vida afectiva i emocional de l'adolescent
L'adolescent i el seu món social
Els adolescents i els seus estudis
És l'adolescència una etapa crítica ?
reflexions finals
Bibliografia
L'educació és un art i com a tal ha de procedir amb la lúcida consciència del que domina les regles de l'ofici i amb la creativa prudència del que estima el que fa . Tres són els fonaments que defineixen el fet educatiu : el coneixement de l'educand , la intencionalitat dels fins que es persegueixen i els procediments concrets per assolir ... els quals són necessàriament definits d'acord a la concepció filosòfica de l' home en un espai -temps determinat de la humanitat .
Antonio Escaja Miguel
Introducció
D'inici , volem establir que aquest document té com a base problemàtica la següent interrogant : Per què alguns directius , docents , personal de prefectura , i pares de família no sabem com tractar adequadament els adolescents ?
Bàsicament , el suport conceptual i teòric d'aquest escrit es recolza en diversos autors que han abordat el tema de l'adolescència per ser una etapa crucial en la vida de les persones , entre els quals destaquen : Piaget , Ausubel , Hall , Hurlock , Mead , Tendre , Lofficier , Faure , Aberastury , Knobel i altres .
En correspondència amb això, afirmem que la intenció d'aquestes aportacions dels autors esmentats i pròpies , és la de contribuir a la formació de directius , docents , pares de família i dels mateixos joves que s'eduquen en aquest nivell . Al entès , que amb aquest bagatge acadèmic i cultural tindrà un millor acompanyament i participació dels adults en la formació dels adolescents , que constitueixen un dels pilars més sòlids d'un país .
Desenvolupament
En aquest sentit , per tal de fer comprensible aquest document està estructurat en sis temes , els quals són : El que entenem per adolescència , La recerca d'identitat de l'adolescent , Vida afectiva i emocional de l'adolescent , L'adolescent i el seu món social , Els adolescents i els seus estudis , i per concloure És l'adolescència una etapa crítica ? , temàtiques que a continuació s'aborden :
El que entenem per adolescència
D'inici , la paraula adolescència prové del verb llatí adolescere , que significa " créixer" . La Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola indica que aquest vocable ve del llatí i també significa " fer mal " . " L'adolescència és molt més que un esglaó en l'escala que succeeix a la infància . És un període de transició constructiu , necessari per al desenvolupament del" jo " . ( Hurlock , 1990 , pàg . 15 ) . D'una altra manera , molta gent creu que la paraula " adolescència " es deriva del terme " emmalaltir " però , tot i que té molt sentit , és un error . la paraula " adolescència" prové del llatí adolescentia , que al seu torn es deriva del verb llatí adolescere , el qual significa " començar a créixer " ( Rosat , 2012 , pàg . 15 ) .
En altres paraules , l'adolescència és l'edat del disseny d'un projecte de vida , serveix perquè el jove maduri , trobi bones oportunitats per arribar a una personalitat madura , en aquesta consolidació de la maduresa convergeixen factors múltiples , entre els quals sobresurten : emocionals , socials , morals i espirituals , però únicament s'aconsegueix amb l'esforç personal de l' adolescent mateix .
En aquest ordre d'idees , l'adolescència s'ha d'entendre com un procés psicodinàmic somàtic i de realització evolutiva normal , que si no és enfrontat i desenvolupat adequadament pot desencadenar en un estat patològic i conflictiu de l'adolescent .








La recerca d'identitat de l'adolescent
Sobre això, els adolescents viuen intensament el sentiment d'identitat . Tots s'enfronten a la necessitat d'establir la seva pròpia identitat , de donar resposta a la pregunta : qui sóc jo ? Estan presenciant el naixement de la seva intimitat . Tots es plantegen la necessitat de traçar el seu propi camí , de realitzar la seva pròpia vocació , es pregunten també quin és el meu paper en la societat i en el món que m'envolta ? A partir de les investigacions de Stanley Hall a principis d'aquest segle , és fàcil referir-se a l'adolescència com a edat de l'afirmació del jo encara que tota la vida de l'home és un progressiu descobriment del jo i una explicitació constant de la pròpia imatge , autoestima i autoformació . El jo que descobreix l'adolescent , no és el jo en el sentit filosòfic , sinó -com diu Jersild - « un conjunt de molts estats, impressions , emocions psíquiques , la imatge que ell forma del seu aspecte físic i de les propietats tangibles de la seva persona , el concepte que té de si mateix i de les seves possibilitats . Inclou també les actituds per si mateix , les creences , conviccions i valors amb què s'identifica ( Tendre, 1993 , pàg . 22 ) .
És a dir , els adolescents estan en la recerca de la seva pròpia identitat i han de decidir com construir la seva vida . En aquesta part del seu desenvolupament els joves han de ser partícips de tres duels fonamentals : A) El duel pel cos infantil perdut , base biològica de l'adolescència que s'experimenta en els seus organismes; B ) El duel pel rol i la identitat infantils , que els obliga a una renúncia de la dependència i acceptació de responsabilitats que moltes vegades desconeixen , C ) El dol pels pares de la infància als que persistentment tracten de retenir en les seves personalitats buscant refugi i la protecció que ells signifiquen , situació que es veu complicada per la pròpia ; actitud dels pares , que també han d'acceptar el seu envelliment i el fet que els fills , no són adults , però estan en vies de ser-ho . S'uneix a aquests duels , el dol per la bisexualitat infantil també perduda ( Aberastury i Knobel , 1992 , pp.9 - 14 ) .
Per tant , és l'adolescent l'ésser humà més vulnerable per assimilar la influència projectiva de tots els que l'envolten , és a dir , és un receptacle propici per apoderar-se de les influències dels altres i rebre les influències negatives del medi circumdant . Per l'abans exposat, s'entén que entre els joves és on es reflecteixen en forma més marcada els conflictes socials , són les persones més fàcils de ser afectades per la desintegració familiar , per la lluita de classes , pel xoc intergeneracional , la farmacodependència , el suïcidi i altres .







Vida afectiva i emocional de l'adolescent
Els sabers i experiències ens han demostrat , que és de gran utilitat per als adolescents integrar-se a grups de bons amics o amigues , sempre que es reuneixin per fer alguna cosa , amb els quals puguin intercanviar o confrontar punts de vista , opinions i experiències o amb els quals puguin col · laborar .
Però sobretot , en les relacions entre joves i adults s'ha d'establir el principi de desideratum , és a dir , un ideal que cal assolir , que es refereix a l'acceptació d'un mateix, acceptació incondicional de l'altre , responsabilitat , capacitat de frustració , amor , etc .
En de summa importància entendre que , els joves tenen la necessitat imperiosa de reconeixement , de sentir-se importants en la consideració dels altres , de reafirmar-se com persona , els pares i els docents hem de completar la formació dels adolescents , hem de atendre'ls , elevar seva autoestima , convidar-los a integrar-se a grups positius , ja siguin de tipus social , artístic , acadèmic , esportiu , etc . , on aconsegueixin apropiar de sabers , desenvolupar aptituds i destreses i formar-se en valors . Però , no oblidem que el millor educador té com a estratègia fonamental , la d'educar en valors amb l'exemple .
L'adolescent i el seu món social
De fet , avui dia els adolescents viuen una etapa frenètica en el seu ambient familiar , escolar , social o per a alguns , laboral , la qual cosa , els obliga a prendre decisions a aquesta edat , per enfrontar-se als reptes d'una societat dinàmica i de major exigència per a ells .
És molt important fer una aproximació a la vida dels adolescents , endinsar-se en els seus problemes , "posar-se en les seves sabates " , en aquesta canviant etapa dels adolescents , és molt necessari fer un major acostament amistós als nois , per aconseguir d' ells el seu confiança i ajudar-los en els seus problemes , per evitar que prenguin decisions equivocades , que moltes vegades s'estenen o porten conseqüència per a tota la vida .
La demora en el procés de maduració psicosocial provoca en els joves un estat de frustració el símptoma més clar és la seva explosiva agressivitat , que desemboca sovint en actes de violència o en diferents formes de conducta personal delictiva o col · lectiva , i en ocasions , en l'evasió d'una realitat que els és ingrata , és a dir , se senten incompresos o rebutjats . Quan l'adolescent viu en circumstàncies de conflictes , és terra fèrtil per patir impactes d'una realitat plena de frustracions . Precisament en aquest lapse humà , l'espai adolescent és pertorbat pel món adult , establint-se un conflicte intergeneracional , entre pares i fills i / o entre docents i discents .








Els adolescents i els seus estudis
Existeixen alguns adolescents que se'ls veu poc interès en els seus estudis i no volen aprendre , no atenen les classes , distraient als altres, fent que els docents esgotin la seva paciència , de vegades sense permetre'ls coordinar bé les classes , davant d'això els docents han de conservar l'equanimitat i no perdre el control en aquest conflicte i " negociar " l'actitud desitjada dels educands .
Per aconseguir èxit en els estudis cal desenvolupar en els joves tres actituds imprescindibles : primera : canviar de mentalitat que correspon a la necessitat del jove de fer-se autònom , de construir un Projecte Personal de Formació ; desenvolupar una Autoimatge Positiva , augmentar les pròpies capacitats , com són la creativitat , exercir l'esperit crític i aprendre a anticipar les coses ; segona : dedicació , es refereix a plantejar-se objectius , orientar accions cap a la productivitat , apropiar de les eines de l'excel · lència , ser procliu per al rendiment acadèmic i el desenvolupament de les intel · ligències múltiples i tercera : aconseguir la perseverança a través de quatre eixos principals o esforços : personal , intel · lectual , moral i físic ( Lofficier , 1994 , pp . 17-156 ) .
D'una altra manera Faure ( 2007 , pp . 18-19 ) planteja al respecte la següent interrogant : Com hauria de ser llavors una educació que els permetés als estudiants integrar el millor del seu immens potencial natural , que els donarà suport per esdevenir éssers autònoms , sensibles , creatius , amables , etc . ?
Una educació al servei de la vida apunta que els adolescents :











* Siguin capaços de respondre amb confiança i creativitat als desafiaments de la vida .
* Aprenguin a conèixer íntimament i estiguin preparats per qüestionar-se.
* Siguin capaços de sentir i expressar les emocions , tant a si mateixos com als altres .
* Desenvolupin els ensenyaments que els permetin inserir-se en la seva cultura amb un esperit de cooperació i , alhora adquireixin un veritable esperit crític davant totes les formes de creences ( dit d'una altra manera , un amor per la veritat ) .
* Puguin assumir la responsabilitat de la seva vida , i siguin conscients de les conseqüències dels seus actes .
* Adquireixin mitjans per administrar els seus problemes i els seus sofriments .
* Desenvolupin sensibilitat pels problemes i els sofriments dels altres .
* Incorporin una capacitat real d'atenció i de presència en el moment.
És l'adolescència una etapa crítica ?






La nostra experiència ens ha mostrat que moltes vegades, els adolescents són distrets , altius i ofensius , és normal que presentin aquest tipus de comportament , per la seva vida pròpia d'alts i baixos , de variacions brusques i imprevisibles , com a conseqüència dels canvis en les seves relacions humanes , conjuminat a això , es gesten també , transformacions : psicològiques , hormonals i biològiques .
A això , hi ha una discussió en l'estudi de l'adolescència , uns que es pronuncien per una adolescència considerada crisi . En aquest ordre d'idees , aquests autors conceben a l'adolescència com una etapa "crítica " però aquesta crisi sembla provenir tant dels canvis psicobiològics com dels influxos ambientals .
I d'altres que l'entenen com una etapa normal de ser així de les persones en aquest període de la seva vida . És menester precisar , que aquesta anàlisi es realitza des del punt de vista psicoanalític , on l'adolescència es considera com una etapa normal, en l'entès , que aquest període humà , amb els seus canvis , desequilibris , commocions i inestabilitat extremes , és sobretot : procés i desenvolupament; situació peculiar , anomenada per diversos autors com a Síndrome Normal de l'Adolescència . ( Aberastury A. i Knobel , 1992 , pp.35 - 103 ) .
Des d'una altra perspectiva, les investigacions de M. Mead proven que les noies de Samoa no coneixen les pertorbacions psicològiques que sovint afligeixen als nostres adolescents . Encara més , per a elles l'adolescència suposa « un període feliç » , tot el contrari d'aquesta «edat ingrata » amb què de vegades l'anomenem en la nostra cultura occidental . Per la seva banda, David P. Ausubel ha comprovat com els mahoríes de Nova Zelanda segueixen pautes de conducta social que s'aparten notablement dels nostres esquemes . Però fins i tot , com clixés no semblen ajustar-se a la veritat en l'àmbit de la nostra cultura . Segons enquestes promogudes per la Fundació Caldeiro de Madrid i aplicades a nois de batxillerat , almenys el 5% reconeix no tenir problemes i un 2 % afirma « estic travessant una de les etapes més felices de la meva vida » . Sembla , llavors , preferible considerar l'adolescència com un concepte psicosociològic més que un període cronològic . Es explicaria analògicament com aquesta « terra de ningú » situada entre la infantesa i l'edat adulta , que comença amb els primers canvis fisiològics de la pubertat i acaba quan el jove és capaç d'incorporar al món dels adults de manera creativa i en un pla d'igualtat ( Tendre, 1993 , pp . 19-21 ) .
reflexions finals









Per l'anterior, concloem que el desenvolupament de l'adolescència és un procés complex que està supeditat a una diversitat de factors entre els quals sobresurten : fisiològics , psicològics , sociològics , religiosos i culturals , i és propi de cada persona .
Les situacions socioculturals fan que la transició a l'edat adulta sigui per als adolescents més o menys conflictiva , perllongada , complicada , segons sigui el mitjà rural , suburbà o urbà , i depèn també de les diferències culturals i ambientals; influeixen també les diferències socioeconòmiques i el nivell de vida de cada grup .
De l'anterior , desprenem dos compromisos inherents a la problemàtica dels adolescents , en primer terme : que ells coneguin millor aquesta etapa de la seva vida , per participar conscientment en l'edificació de les seves personalitats de manera corresponsable . I en segon terme : els adults : els mestres , pares de família i altres que els acompanyem , hem de conèixer l'adolescent seus problemes, expectatives , ambicions , pors , limitacions i potencial , la qual cosa pot servir-nos per contribuir de la millor manera en la formació dels joves , mitjançant un procés essencialment dialògic .
Els docents hem de dominar amb profunditat la psicologia de l' aprenentatge , per saber com els nostres alumnes aprenen millor , conèixer els seus estils i ritmes d'aprenentatge , endinsar-nos en domini de les intel · ligències múltiples . Així mateix , hem de conèixer la psicologia de l'adolescent , per conèixer amb profunditat com pensen, com tractar-los adequadament , comprendre com és el seu desenvolupament evolutiu (assenyalat per Piaget ) ; ser docent és molt difícil perquè també hem de conèixer la sociologia de l'adolescent , per saber com es relacionen amb els seus companys , docents , familiars i altres persones que formen part del seu context , per orientar-los i donar-los suport amb respecte i tolerància . Així mateix , els pares de família i tutors han de conèixer més i profundament sobre l'adolescència , per atendre els joves encertadament i contribuir al desenvolupament de la seva maduresa per arribar en forma consolidada a l'edat adulta . Els docents i pares de família no podem orientar , donar suport i acompanyar encertadament als nostres alumnes i fills , si no estem preparats prou sobre els sabers i disciplines que abordem en les nostres relacions amb els adolescents . Per això , els docents hem de logar un domini profund sobre les disciplines ja esmentades i els pares participar en tots els esdeveniments formatius impartits en la " Escola per a Pares " .










El camp de les neurociències té característiques compartides amb les disciplines filosòfiques i fins i tot amb la física moderna , perquè en totes es descobreixen misteris indesxifrables que requereixen una dosi de misticisme per concebre'ls en les seves manifestacions .
Durant de les meves visites al Santa Fe Institute a NM , em sorprenia el reconeixement de l'existència de tantes nocions , com el Big Bang , la radiació còsmica , o de partícules subatòmiques que s'estudien com a entitats tangibles i concretes , sense que la seva presència pugui visualitzar-se directament .
Es parlava i es creia en les mateixes com a part d'un sistema de coneixements establerts i precisos .
Captar tot això , per a mi , sempre ha requerit certa varietat de la mística empírica . El que fes quan estudiés la " mitologia " psicoanalista .
Monografias.com
Aquest tipus de racionament , com veurem , ens serà de gran utilitat en l'estudi del fenomen de la consciència .
L'acte- consciència o self- awareness
António Damasio , potser personifica el més destacat de tots els investigadors , del segle XX , que han fet un esforç rigorós i científic per explicar aquest fenomen tan elusiu i difícil d'interpretar , que anomenem : l'auto -consciència --- aquest estat únic - - de trobar- reflexionant sobre un mateix .
Damasio ho ha emprès fent ús de la neurologia , com a base , encara que sempre assistit per l'abstracció metodològica que la psicoanàlisi representa.
En les seves elucubracions , quan conclogués , l'eminent neuròleg va creure haver-nos donat respostes satisfactòries , encara que així mateix entreviera , potser , no haver donat solució als nostres problemes .
Ningú en l'actualitat disputa que aquesta experiència de ser - un- mateix , en percepció , que anomenem " consciència " --- i , la qual no deu ser confosa amb la moralitat , resideix en algun lloc al nostre cervell i que resulta de alguna acció humoral passant dins d'aquest òrgan tan complex en les seves activitats i funcions .
Però , l'explicació d'aquest fenomen és enorme en la seva foscor impenetrable .
Com és possible que de l'activitat química i elèctrica d'un òrgan puguin sorgir les qualias que donen lloc a les inefables i immensament riques experiències que constantment ens impacten , assenyalant les nostres percepcions de l'ego ?
No importa que no ho captem , ja que , tots els científics concorren en una sola idea , i aquesta és que no hi ha hagut un "Big Bang " per determinar l'origen dels nostres pensaments complexos i experiències mentals --- la consciència inclosa .
Teories sobren i hipòtesis abunden ...
Una teoria recent proposa que la manera d'establir i de trobar la solució a aquest dilema , deriva , com succeeix en la física , i en les matemàtiques de "saber fer-nos les preguntes vàlides " per trobar respostes encertades .









Monografias.com
Figura 1
En aquest sentit , considerem una il · lusió òptica per molts reconeguda : el "triangle impossible" .
El triangle a la figura 1 és una versió esquemàtica de l'anomenat " triangle impossible" o triangle de Penrose en el qual M. Escher va basar moltes de les seves obres artístiques .
La pregunta oportuna i , potser científica , seria :
Com explicar la " existència" , observada en el nostre cervell , d'aquesta figura geomètrica de la manera en què la percebem ? --- Ja que per a nosaltres és tan " real" , com una al · lucinació és per a qui la adverteix.
Però , és molt més endavant ( figura 2 ) , quan observant el triangle des d'una perspectiva diferent , que realitzem que la nostra apreciació és merament il · lusòria .
Monografias.com
Escultura del triangle impossible a Perth Austràlia ...
Figura 2
Llavors , la vàlida qüestió esdevé :
Com expliquem que la nostra percepció ens burlés d'aquesta manera , distorsionant la realitat ?
I , quins són els mecanismes neurals que l'expliquen ?
No és que la nostra autopercepció sigui un simple truc visual o de l'emoció, sinó que és possible que aquesta sigui una distorsió , producte de programes d'adaptació que formen part vital de l'activitat cerebral , però d' un caràcter indesxifrable , que tot i no entenem .
És com si la distorsió fora , una altra expressió subreptícia de la naturalesa funcional del cervell humà i de com, aquest òrgan extraordinari , es comporta de maneres fosques .
Qualias
Són constructes d'ordre filosòfic subjectes a crítiques i acceptació per la seva habilitat , especial , d'aclarir les nostres nocions de la consciència .
Per exemple , qualsevol es pregunta ( si un està dotat dels elements -receptors requerits a la retina ) : Com és possible distingir el vermell , o la vermellor , en un tomàquet ?
La resposta és que el que es percep és una impressió rica en qualia, perquè ella és independent dels atributs del tomàquet .
Monografias.com







Cascada , per M. C. Escher
Llavors , un es pregunta : Com s'explica la presència d' qualias de la manera que les percebem ? Ja que aquestes poden consistir en fantasies , o miratges de discerniment i , potser , en res més .
Valdria la pena, llavors , dir que és tan possible explicar la realitat d'una qualia com igualment ho és la d'explicar la del triangle impossible .
Però , hi ha més . Avui s'entén que qualias posseeixen la funció adaptiva que la visió de color ens ofereix i que aquestes ens ajuden a llegir les expressions facials , més discretes , amb què altres ens responen --- com seria el enrogiment facial .
El que , havent llegit en una revista científica , creurem , sense problemes , encara que no sigui confirmat per l'evidència subministrada .
És permissible , llavors , adoptar la posició que el que anomenem consciència és un truc de autopercepció , cerebral --- o una il · lusió apòcrifa sense bases per sustentar-la.
Si és així , llavors aquest fenomen tan elusiu , que anomenem " consciència " és només un truc més que ens proposa l'activitat cerebral ? Com el triangle de Penrose o una lucinació qualsevol.
Però , en aquell temps , si la consciència o l'acte mateix d'estar conscient és un truc , de què ens serveix abordar aquesta falsa noció per anhelar definir-la com funció i per voler determinar el seu locus ?
La consciència definida --- la captura del foc fatuo
Monografias.com
La consciència no és foc follet . Tot i ser tan elusiva , és una mica del nostre major interès, que es confon i es torna menys conspicu , mentre més atenció li prestem .















El que ens recorda de tantes partícules subatòmiques reconegudes per inferència , la més famosa : a que resultés de l' Experiment del Neutrino de Cowan i Reiner .
En aquestes característiques , la consciència , ens recorda el que postulés Heisenberg quan , en la física , concebés la seva Principi de la Incertesa , amb les propietats alternatives de partícules que no podien coincidir en espai si es mesuraven la seva velocitat i posició . ( Vegeu els meus articles sobre la simetria ) .
Per a molts la consciència consisteix en una abstracció que és indefinible pels nostres mètodes coneguts, i , que per a altres és una concepció que no posseeix límits ben establerts i que no té valor heurístic .
Però , sigui com sigui , aquest enigma és un fenomen poderós en el seu magnetisme intel · lectual , científic i alhora filosòfic . Fenomen el qual hem , arbitràriament , negat a altres animals , per no ser membres de l'exclusiu club de la nostra espècie súper- dotada intel · lectualment .
No obstant això , basats en l'estudi de síndromes de lesió cerebral , sabem que la consciència , almenys en les seues manifestacions , hi ha --- encara que no entenguem el què és ni d'on ve --- i que a més , disfressada com altruisme , existeix en algunes altres espècies .
Però , tot i així, res sembla ser conclusiu ... Perquè el camp està ple d'incongruències i contradiccions .
En l'únic en què tots, els que estudien aquest dilema , semblen estar d'acord, és en la noció de que sigui --- el que al final resulti sent --- la consciència : que aquesta funció resideix en el cervell i en cap altre òrgan del cos .
El problema egregi
L'inconvenient que sembla desafiar , per aconseguir el seu enteniment , és el de discernir el següent : com s'estableix , com s'aconsegueix i d'on prové l'auto - cognició ?
Les qualias , com a noció , han entrat en el quadre per oferir-nos algunes esperances , però res més que algunes esperances en la solució d'aquest puzle , ja que res definitiu ens aporten d'una manera pràctica .
Si la consciència és propietat del cervell : Llavors , és part ¿ de tot o de fragments del cervell ?, Emergeix aquesta quan el cervell adquireix un grau específic de complexitat funcional ? --- O , simplement emergeix , perquè està present dins l'encèfal de manera inextricable ?
O, només algunes parts del cervell estan conscients , i d'altres no ?
L'evidència que avui s'accepta , sobre l'últim enunciat , és que estem inconscients de la major part de les activitats mentals del nostre cervell .
Llavors queden preguntes encara més profundes que condueixen a la determinació de : en quin nivell d'activitat les funcions de percepció , memòria i llenguatge participen en l'establiment d'aquest fenomen tan important ?
La realitat , com Damasio concedeix , roman aquesta: i és, que no la sabem ...
Molts neuròlegs , Damasio , notable entre ells, han trobat en les preguntes , que els filòsofs d'abans es formulaven , elements d'índole metafísica per adaptar-les a la fisiologia del cervell i aplicar-les a les nocions establertes de les neurociències en un esforç de tractar d'il · luminar el camí --- el que no s'aconsegueix . ( Vegeu : Looking for Spinoza ... per António Damasio ) .
L'últim que ens resta , és preguntar-nos: Què propòsit conclusiu ens servirà haver establert i definit la consciència i determinar el seu locus --- si és que algun hi ?
Monografias.com
Conscient i inconscient ...
Com a fenomen d'adaptació , potser determinar , ens ajudi a entendre els aspectes més delicats i nobles de les nostres funcions mentals , de les que estem tan orgullosos perquè ens són tan especials i úniques --- ja que ens confirmen com l'homo S. sapiens , digne d'albergar una ànima immortal --- com així pensen alguns .
Però, és això tot el que ens proporcionarà ?
Confrontant tants i tan diversos endevinalles , molts dels més destacats dels neurocientífics moderns , amb Francis Crick al capdavant, han decidit que el que deu aspirar és a aconseguir una correlació neural de la consciència . Destacar les parts del cervell que per la seva naturalesa i activitats implementen els estats de cognició . Creient que amb aquesta solució --- no tan simple com aparenta ser --- el problema filosòfic cessaria d'existir en la seva totalitat .
L'únic avantatge que aquesta "solució " ofereix és que transforma la consciència en un problema empíric que pot ser subjecte a l'exploració pràctica .
Acabaria sent d'aquesta manera :
Què és la consciència ?
Quines parts del cervell s'activen quan aquesta passa?
¿ De quina manera especial s'activen aquestes regions , quan l'estan representant ?
Per aconseguir-ho postula l'ús de tècniques d'imatgeria cerebrals de caràcter computat , que fins ara són inexistents .
Monografias.com
Però hi ha altres aspectes del fenomen que la consciència representa i que són menys accessibles a l'estudi directe . Aquests són els que involucren la subjectivitat --- com són el sentiment del lliure albir , i l'ètica . Que avui es creu que resideixen a l'escorça cingulada anterior , regió localitzada en el lòbul frontal .
Pacients amb danys en aquesta regió es queixen que les seves accions tenen lloc sense la seva participació directa , com existeix en el mutisme aquinético .
Perquè és aparent , que com es comprèn ser el cas amb les lleis de la física i de la metafísica . Que la consciència --- com succeeix amb la gravetat , la massa i les càrregues magnètiques --- ha de posseir lleis definides per establir la seva existència .
Però, quines són aquestes lleis ?
No les sabem .
Però , si la consciència és un truc , fruit de la imaginació . Llavors , de què millor alternativa poguéssim ocupar en lloc de tractar de trobar- una explicació a aquest dilema ? --- Ja que l'explicació és inabastable per la seva naturalesa pròpia .
I , quan fent-ho així estiguem , preguntem-nos: Qui va crear aquest truc tan desagradable perquè les nostres existències humanes , haurien d'acceptar com una endevinalla sense possible solució ?
Preguntem-nos, quan percebem alguna cosa, com aconseguim observar , fent-nos les següents preguntes :
1 . En què consisteixen , exactament , les activitats del nostre cervell quan percebem que alguna cosa és una " emoció " ?
2 . Per què aquesta activitat especial posseeix propietats il · lusòries que ens indueixen a creure que són estranyament úniques ?
3 . Què fa que aquesta impressió es produeixi i d'on prové ?
4 . I , de què ens serveix com a procés adaptiu ? Per què ser així estructurada ? I , per què té tants aspectes que fan del seu enteniment , alguna cosa especial i important per a nosaltres ?
Modestament , hem d'admetre que no ho sabem .
Monografias.com
Escorça cingulada anterior
Quan experimentem aparença d'una " sensació " al cervell --- sabem que la percebem i que podem diferenciar i donar-li nom específic . El que no sabem és el com i el per què aquesta passa.
Potser sigui un fenomen d'utilitat evolutiva que roman irresolt , però que ens proporciona avantatges d'adaptació fins i tot desconegudes .
És com el triangle que abans parléssim , que és una percepció que ens enganya , però amb quina finalitat ho fa , i per què estarem millors per haver estat enganyats d'aquesta singular manera --- és el que no entenem .
És que , com alguns proposen , el Déu que creés l'Univers es vanta de ser-nos un misteri indesxifrable , del que podríem aconseguir molts coneixements --- però sense entendre en la seva totalitat .
La consciència posseeix aspectes veritablement desconcertants en si , ja que no sembla ser essencial en la seva desenmarañe per a la nostra funció intel · lectual , emocional o per preservar la nostra existència . És com si no "desitja " ser desenmarañada .
Llavors , ¿ per què Déu , o la natura , les hi va arreglar per instituir ?
No seria , perquè el seu enteniment ens donaria accés a coneixements d'ordre superior --- com Prometeu robant el foc sagrat .
Monografias.com
Prometeu
O potser , perquè el desig d'aconseguir el seu enteniment ens dotaria d'ambicions intel · lectuals i vanes , que , com a éssers únics , elevaria nostres hubris en aspectes d'exaltació insospitada .
O perquè ens dóna testimoni que tenim una vida espiritual que transcendeix la del cervell , amb elements de morfologia física sense aspiracions místiques .
Desafortunadament , i , potser per la seva complexitat extrema , l'estudi de la consciència àdhuc roman dorment , encara que tants es vanen d'haver explicat --- sense haver-ho aconseguit en el més mínim .
Preferim considerar-la com endevinalla tot esperant solució --- com tants dels "troballes " a la disciplina de la física : descrits sí --- però molt distants d'haver estat revelats i molt menys d'haver estat entesos .
en resum
La consciència ha estat una entitat misteriosa que ha desafiat en la seva complexitat enorme , el nostre discerniment .
Voler comprendre i endinsar-nos en ple al seu significat ha estat l'ambició de filòsofs , físics , psicòlegs i neurocientífics : sense haver , finalment , assolit .
En aquesta lliçó , un cop més , fem un esforç a definir un problema , a discutir la seva situació --- en termes de la seva comprensió --- ia analitzar l'estat de les nostres tasques científiques cap a una solució .
Com deia Gandhi : La victòria està en la lluita ...
_____________________________

La imperfecció com a teràpia
Per penetrar a fons en la problemàtica condició de l'home cal partir de la seva deliberada , subratllo , deliberada ambició de pretendre desunir de la seva finitud .
De fet , la història de la humanitat s'estrena amb una preferència de l'home per ser perfecte . El relat bíblic , redactat , quan encara no existien els manuals psiquiàtrics per savis en els temps del rei Salomó , documenta de manera poètica però profunda , el primer trastorn ontològic - existencial de l' home .
Indubtablement , l'home no va aparèixer en la història amb la vocació de quedar-se de braços creuats , afanyat a posar noms als animals del camp , els ocells del cel ia cada ésser vivent (Gen. 2, 19 ) i , ell , per la seva banda, romandre en un somni profund .
La vocació de l'home és la de viure saltant d'un despertar a un altre. I que , en molts casos , equival a viure creuant d'infracció en infracció . De fet , el mateix relat subratlla que va ser creat a " imatge i semblança de Déu" , és a dir , amb prou espurna com per decidir subjectar-se a un mandat o desatendre'l , com va ser en el present cas .
En general , l'home no sintonitza amb cap prohibició . Per transgredir només necessita que li impedeixin alguna cosa. L'home no ignora que a través de les seves decisions s'espavila la seva ment i allarga el seu coneixement . Si finalment va fer el pas cap al " arbre del bé i del mal " és perquè no tenia aquest coneixement i ho requeria per viure i per sobreviure .
Però resulta que el primer pas va ser l'equivocat , no per haver incomplert l'ordre divina , sinó per haver deliberat desencertadament , la qual cosa ens permet assumir que l'errar és de marca antropològica . Necessitem que hagués estat més beneficiós per a la humanitat iniciar provant l'Arbre de la Vida i , seguidament , degustar l'Arbre de la Ciència del bé i del mal . Tots dos eren agradables a la vista i bons per menjar. Però l'home encara li faltava astúcia ia Déu , en canvi , li sobrava . Heus aquí que va dir : "Mirin que l'home ha vingut a ser com un de nosaltres , doncs es va fer jutge del que és bo i dolent . No vagi ara allargar la seva mà i prengui també l'arbre de la Vida . Doncs al menjar de aquest arbre viurà per sempre " (Gen. 3, 22 ) . Dit i fet . En un obrir i tancar d'ulls el van desallotjar del jardí .
No sabem amb certesa si el primer gest d'afirmació humana , atenent-nos a la narració bíblica , va ser equivocada o no des del punt de vista diví , ja que el nostre punt de vista és molt distant del seu. La veritat és que mai sabrem quina era la veritable intenció divina . Malgrat que els filòsofs han parlat del mal com si fossin Déu , tots els seus arguments de teodicea es van a les escombraries . Déu no es maneja des de conceptes humans . A aquest propòsit , el salmista argüeix que "els pensaments del Senyor són més alts que els nostres pensaments , i els seus camins són inescrutables " . Així que fins i tot es pot afirmar que la prohibició va ser una subtil suggeriment perquè l'home no se sotmetés ni tan sols a la seva Paraula .
Transgredint l'home aconseguir la seva plena llibertat ja sigui per adorar o per blasfemar . I si des del seu primer despertar , l'home va topar amb la serp que, per descomptat , no estava enrotllada en un arbre , com la pinta Miquel Àngel a la Capella Sixtina , sinó acollida en el més íntim del seu ésser , és perquè l'home està marcat per la capacitat d'autodeterminar . El caràcter decisional de l'home és d'abans del desacatament i així es va conservar durant i després del mateix. L'obediència , igual que l'amor , ha de ser un acte gratuït i qui no és lliure de desobeir o de deixar d'estimar , tampoc és lliure per obeir o conservar una relació amorosa .
No obstant això , ens queda clar que en el moment en que va trencar el primer precepte transcendent , l'home estava interessat en un altre assumpte . Li atreia més indagar la naturalesa del bé i el mal d'observar una advertència divina . La qual cosa prova que el primer pas va ser racional . Va poder més la curiositat , la fam de saber, que el respecte a l'autoritat. L'Adam del Gènesi és el més ranci progenitor de Descartes qui pensant que existia perquè pensava , va arribar a plantejar el dubte com a mètode d'investigació
A diferència del Testament cristià , el Testament hebraic presenta un Déu partidari del ajusticiament . Un Ésser diví que no mereix ni tan sols el qualificatiu d'humà . Que sense dir " aigua va" , propina càstigs que només un paranoic podria aplicar . La diferència entre els dos Testaments és abismal . En temps del Nou , en lloc de rebre una túnica de pell com refereix el Gen ( 3, 21 ) Adam hagués obtingut la millor roba , li haguessin col · locat un anell al dit , sabates als peus i celebrat amb música i ball ( Lc . 15 , 22-24 ) .
La Bíblia hebraica no té en compte que aquest insurrecte , fet a imatge i semblança divina , si bé tenia la pila de conèixer ben carregada , no així el seu xip neuronal que encara no tenia un programari per al maneig en situacions de dificultats . Aquest programa ho aconseguiria una mica després , quan es va descobrir nu i llançat fora de l'Edèn . Mentrestant , es va limitar a amagar ja mal cobrir " coent unes fulles de figuera " (Gen. 3, 7 ) .
No obstant això , amb l'assumpte de la transgressió no va entrar el mal al món com insistia el bisbe d'Hipona . Va entrar el pecat , la desobediència a Déu . El Gènesi no explica el mal al món . El mal , almenys en la versió de la mentida , ja circulava lliurement pel paradís . Altres més ben equipats que l'home ja havien desobeït . En efecte , abans que l'home desconegués el mandat diví , ja existia el Pare de la mentida ( Jn. 8, 44 ) que va ser qui va proposar la farsa més descarada , afirmant , sense pudor , que de cap manera anaven a morir , sinó que serien com déus .
El mal no va entrar al món pel pecat sinó que - seguint una lògica implacablement bíblica - el pecat va entrar al món per la capacitat de decidir pròpia de l'home qui no sent una titella moguda per fils ni tan sols divins , disposa del poder d'instal · lar en la història un regne de violència com el de Caín o una civilització de la generositat , com Abel .
El drama de la nostra imperfecció ha estat utilitzat pels adversaris del despertar com a mecanisme de control de la consciència . De fet , el concepte de Imperfecció , per ser un concepte multidimensional , ha servit per a tots els usos . Per combatre els infidels per mitjà de les Croades , per cremar heretges que no acceptaven els dogmes establerts , per penjar blasfems o per prohibir les idees de lliurepensadors com es va poder veure amb el Tractat sobre la tolerància de Voltaire , escrit en 1773 i inclòs per la Jerarquia Catòlica , tot just tres anys després , en l'Índex dels llibres prohibits .

_________________
sexólogo hospitalet llobregat
Comments