sexologo Granollers sexòleg

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26
BARCELONA

 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa_psicologo@yahoo.es
Xavier Conesa Lapena

fotopsicologescacspetit

(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

PUBLICACIONS:


Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
"El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies"

Psychologies
"Amor i Sexe: Inseparables?"


Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
"La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia"

La Portada del Valles:
"Se hereda la depresió?"

Contrapunt:
"El tractament Psicològic. Un enfoc actual"

La Vanguardia.Suplemet:
"Sexe a P-3"

Contrapunt:
"Estils de vida que poden ajudar a la Depresió"

Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:

2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.

2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l'entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil ...

2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l'11 % dels pacients que ens consulten se'ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver...

2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat

2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave...¿donde ubicarlo?

2004 Articulo: L'ESTRÈS I L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d'atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.

2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac...

2005 Articulo: COMPRENDRE L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s'uneixen i es sumen.

2006 Articulo: CRISIS D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr...

2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p...

2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).

2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).

2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l'excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per...

2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.



2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D'UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass...

2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l'estrès. de manera general, els estudis indiquen que l'exercici ajuda l'individu a afrontar millor l'estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t...

2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l'adolescència, els nens d'ahir, ja convertits en el noi o la noia d'avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d'assumir-la i acceptar-la.

2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l'homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s'adonen de l'orientació homosexual d'un infant són els seus companys d'escola.

2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models ...

2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i ...

2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l'anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.

2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d'aliments que després s'intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s'acaba convertint en un costum que...

2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d'un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre...

2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d'actuació o tractament possible en els trastorns d'alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se'n pot aplicar més d'un i fer-ho conjuntament per augmentar l'efectivitat del tractament.

2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l'aparició de la bulímia.

2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.

2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L'ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l'alcohol

2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l'estat d'ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep...

2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l'individu li fan patir d'una manera o d'una altra.

2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l'evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit...


Tribuna Vallesana
"L'atenció psicològica a la comarca del Valles"

La Portada del Valles:
"Com reconèixer i tractar l'alcoholisme"

Continguts del Master de Sexologia de l'Institut Superior d'Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l'Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:

1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L'Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L'actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora

La sexualitat constitueix una important dimensió psicològica de la personalitat de tal significació que determina i condiciona la naturalesa de l'ésser humà . Considerar la sexualitat com a atribut de la personalitat en la seva evolució , compromet assumir la seva expressió en dependència del moment de desenvolupament de l'individu i la necessitat de la seva orientació , el que es concreta en l'educació sexual com a procés de preparació de l'ésser humà per l'amor , d'acord amb principis ètics i morals basats en la responsabilitat , l'equitat , la diversitat , les relacions de parella i la preparació de l'home i la dona per a la constitució de la família , cèl · lula bàsica de la societat . en correspondència amb l'anteriorment plantejat sorgeix la necessitat de revertir la problemàtica , orientant l'educació de la sexualitat dels estudiants de primer any de Llicenciatura en Instructors d'Art, de manera transformadora , que es tradueixi en modes d'actuació responsables i així contribuir a l'educació sexual dels mateixos , egresando joves amb una formació integral .


Sexuality constitutes an Important psychological dimension of the personality , in such a way that it determinis and conditions the nature of the human being . To consider sexuality es a tribute of the personality in its evolution is to assumeix its expression depending on the moment of the individual s development , and the necessity of his orientation , what is expressed in the sexual orientation es a process of preparation f the human being for love , according to ethic and moral principles based on responsibility , diversity , couple relations and man "s and woman " s preparation for the constitution of the family as the main core of society . According to this , there is a necessity to solve the problem orienting the education sexuality of the first year students of Arts , in order to Achieve responsible attitudes as well as to Contribute to their sexual education , graduating Professionals with an overall formation .
INTRODUCCIÓ
La sexualitat constitueix una important dimensió psicològica de la personalitat , de significació que determina i condiciona la naturalesa de l'ésser humà a través del seu desenvolupament . A això Abreu , G. i altres . ( 1992:30 ) en el seu llibre Per la Vida planteja : " La sexualitat no és la vida tota , però sí una part important de la vida, que es manifesta en totes les esferes de l'activitat humana " .
El sorgiment al segle passat de la ciència de la sexologia des de les investigacions inicials de Krafft- Ebing fins als treballs científics de Masters i Johnson , en el present segle , ha repercutit granment en els criteris actuals sobre el sexe . Encara que les fonts històriques escrites es remunten a gairebé cinc mil anys , hi ha evidències que la dona es considerava com a pertinença personal destinada a proporcionar plaer sexual ia funcions reproductives , els homes tenien dret a gaudir de relacions sexuals amb moltes dones i el sexe s'acceptava com una realitat més de la vida . La història ha demostrat que les teories i pràctiques sexuals varien en grau summe segons l'època i el lloc .
Després del triomf de la revolució , a Cuba canviar radicalment les relacions de producció , es va liquidar la societat basada en l'explotació de l'home per l'home i es va iniciar la construcció d'una societat , la societat socialista; aquesta crea les condicions per a una moral sexual lliure i més digna de l'ésser humà , ja no hi ha raó perquè existeixi la submissió de la dona , la censura i els prejudicis de temps passats , ni els dogmes que restringeixen la sexualitat a la procreació . La moral sexual d'aquesta societat ha de constituir font de felicitat i plaer per a la parella humana , la sexualitat impregna art , encant i màgia a la vida .
Considerar la sexualitat com a atribut de la personalitat en la seva evolució , compromet assumir la seva expressió en dependència del moment de desenvolupament de l'individu i la necessitat de la seva orientació , el que es concreta en l'educació sexual com a procés de preparació de l'ésser humà per l'amor , d'acord amb principis ètics i morals basats en la responsabilitat , l'equitat , la diversitat , les relacions de parella i la preparació de l'home i la dona per a la constitució de la família , cèl · lula bàsica de la societat .
Per a la política educacional cubana , l'educació sexual de les actuals i futures generacions ha estat sempre objectiu prioritari . Es concep com a part de la formació integral dels infants , adolescents i joves , d'acord amb el desafiament que enfronta el món actual , la lluita per elevar la qualitat de vida de la humanitat , en correspondència amb el desenvolupament d'una població sana i plena , física i mentalment .
Darrere d'aquest propòsit , a inicis de la dècada del 70 , com a part del Programa Nacional d'Educació Sexual , s'inicia la inserció de continguts relacionats amb el tema en els currículums escolars . El 1980 es van introduir assignatures de pregrau i postgrau en universitats Pedagògiques de tot el país , amb l'objectiu de capacitar el personal pedagògic en formació i en exercici , per exercir la funció d'educadors de la sexualitat de la jove generació .
En la història de l'educació sexual a Cuba cal reconèixer la meritòria tasca desplegada per les Doctores Alicia Gonzáles Hernández , Xiomara Gamio Ruiz i Beatriz Castellanos Simons ( 1997 ) , les quals han produït aportacions teòrics i metodològics que es van implementar en el Programa d'Educació Sexual a l'escola cubana .


En emergir l'educació sexual com a objectiu prioritzat i eix transversal , s'estimula el desenvolupament d'investigacions i experiències pedagògiques d'avançada que aborden des de diferents arestes la problemàtica , amb èmfasi en adolescents , joves i família . En conseqüència s'organitzen diferents projectes , centres i grups d'estudi en relació amb aquest assumpte , aportant importants antecedents que l'autora d'aquest treball ha reconegut.
La creació d'aquests cursos constitueix un programa de la Revolució i una prioritat en l'escola cubana . Els estudiants que l'integren han patit , en major o menor escala conseqüències negatives del seu allunyament del sistema educatiu , expressades en el deteriorament del seu sistema de valors , el desconeixement de continguts relacionats amb l'esfera de la sexualitat i la manifestació de conductes sexuals inapropiades , contradicció important en correspondència amb el jove que pretén formar aquesta societat socialista , impregnada de la ideologia marxista - leninista i martiana .
En correspondència amb el que s'ha plantejat sorgeix la necessitat de revertir aquesta problemàtica , orientant l'educació de la sexualitat dels estudiants de manera transformadora , que es tradueixi en modes d'actuació responsables , d'acord amb el model que s'espera .
DESENVOLUPAMENT
REFLEXIONS TEÒRIQUES SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DE LA SEXUALITAT I L'EDUCACIÓ SEXUAL
Breu esbós històric de l'evolució de la sexualitat .
Una interrogant bé controvertida a tot el món és per què estudiar la sexualitat ? l'explicació és que el seu aprenentatge pertrecha al subjecte d'un bagatge de coneixements que li són de gran utilitat en la vida quotidiana per les seves múltiples aplicacions pràctiques , ja que pot evitar l'aparició de problemes sexuals i contribuir a la millora de l'educació de nens ( a ) , adolescents i joves, a més permet solucionar amb més eficàcia dificultats que poden aparèixer al llarg de la vida de l'ésser humà com les disfuncions sexuals , esterilitat , infeccions de transmissió sexual , fòbies , ansietat , autovaloració , confiança , etc .
No obstant això , la importància principal de l'estudi de la sexualitat és que afavoreix els vincles interpersonals , contribuint així a incrementar el grau d'intimitat i satisfacció sexual de l'individu , el que segons el parer de l'autora influeix positivament en la qualitat de vida de l'ésser humà .
S'imposa llavors l'estudi d'alguns dels antecedents del passat i present històric , trobant descripcions de conductes i actituds sexuals amb anterioritat a l'any 1000 AC , considerant la dona com una pertinença de l'home ; utilitzada amb fins plaents i reproductius , la prostitució i el sexe era una cosa quotidiana.
Al segle XX les investigacions sobre la temàtica abordada es realitzen de forma més objectiva , destacant els estudis realitzats per científics de la talla d'Albert Moll , Magnus Hirsh - feld , Iwan Bloh , Havelock Ellis i les teories de Sigmund Freud qui estava convençut que . " la sexualitat és la força primigènia que motiva a tots els actes de l'ésser humà" . ( Màsters , W. , Johnson , V. i Kolodny , R. , 1989:25 ) .
Entre els anys 1920 i 1940 , al final de la primera guerra mundial , es produeixen a Europa i els Estats Units grans transformacions socials , facilitant la llibertat social i econòmica de la dona , això afavoreix la desinhibició del sexe , acompanyat de canvis en la moda , el ball i la literatura .
A respecte Abreu , O. i altres ( 1997 ) en la seva obra dedicada al Curs de Formació de Professors de Ciències consideren a Gregorio Marañón , com el creador del Moviment Sexològic a Espanya i els Estats Units destaquen els treballs de Kinsey , Màsters i Johson , aquests últims estimaven que per comprendre les complexitats de la sexualitat humana , cal aprendre anatomia , fisiologia i endinsar-se en les característiques psicològiques i socials de l'ésser humà . ( Abreu , O. i altres . , 1997:13 ) .



A la dècada dels 60 s'inicia una revolució sexual en la qual van prevaler converses més franques relacionades amb el tema , el feminisme va ser vist amb una òptica més moderna , igual que la vida en comú sota el mateix sostre com a etapa prèvia al matrimoni ; la legislació de l' avortament el 1973 , els homosexuals deixen de ser considerats malalts mentals , entre moltes expressions que es van desenvolupar en aquest context històric , la qual cosa demostra que les teories i pràctiques sexuals varien amb el decursar del temps i el lloc .
Durant la mateixa es produïa a Cuba la lluita política ideològica que va conduir a prioritzar l'educació i la preparació per a la vida sexual de nens (as ) , els (es ) adolescents i joves , en instaurar principis , lleis i reglaments que van crear les condicions que facilitar el progrés necessari en la relació amb la sexualitat , el que apareix avalat en l'article de la Constitució de la República de Cuba , tasca que va quedar a mans de la família, els projectes , normes i valors , en la majoria dels casos , reflectien encara biaixos de la societat burgesa que intentaven ser eliminats .
A l'abril de 1971 es desenvolupa el Primer Congrés d'Educació i Cultura on es va advocar per la necessitat del treball en Educació Sexual , traçant-se mesures per al desenvolupament d'aquesta branca . En el curs 1972-1973 s'inicia el Pla de Perfeccionament del Sistema Nacional d'Educació en la seva estructura integral . A partir de les indicacions pel que fa a la Política Educacional del Primer Congrés del Partit Comunista de Cuba , les autoritats educatives tracen les primeres pautes sobre la importància de donar una adequada educació sexual als educands .
En el Segon Congrés de la Federació de Dones Cubanes , efectuat l'any 1974 es va plantejar la necessitat de preparar les noves generacions per a l'amor , el matrimoni , la vida a la parella i la família , quedant recollit en les tesis sobre "El paper de la família en el Socialisme ", on es va esbossar l'elemental necessitat de preparar cada vegada millor a pares i mestres per comprendre apropiadament la primordialización educativa en tots els aspectes , instant en el tema d'educació sexual .


A més , es va acordar proposar al Ministeri d'Educació la inclusió dels coneixements de l'educació sexual en el currículum escolar a tots els nivells d'ensenyament, i es va recomanar elaborar materials que contribueixin a una participació més eficaç de la família en aquesta tasca .
El 1976 es porta a terme el Primer Seminari d'Educació Sexual . El resultat essencial d'aquest esdeveniment va ser concebre a l'educació en el procés integral de formació de la personalitat i l'establiment d'una metodologia especial per al desenvolupar segons característiques dels diferents grups d'edats .
Com a part del Perfeccionament del Sistema Nacional d'Educació en el curs 1976-77, es va evidenciar que la inclusió de continguts referits a l'Educació Sexual en els programes d'estudis de l'Ensenyament General . Als 80 sota la direcció del ( GENTS ) , que esdevenir més tard al Centre Nacional d' Educació Sexual . Cinc anys més tard es va constituir la Societat Cubana Multidisciplinària d'Estudis de la Sexualitat ( SOCUMES ) , presidida pel Doctor Celestino Álvarez Lajonchere .
També es crea a l'Institut Superior Pedagògic " Enrique José Varona " de la Ciutat de l'Havana el Grup Multidisciplinari d'Educació Sexual a l'any 1986 , compost per psicòlegs ( es), higienistes , filòsofs i personal del sectorial de salut amb projeccions de treball dirigides a objectius docents , promocionals i d'intercanvi científic . El 1987 es funda en el pedagògic " Félix Varela " de la província de Villa Clara el grup Multidisciplinari d'Educació Sexual .
A aquests efectes els correspon el mèrit a les doctores Alicia González Hernández i Beatriz Castellanos Simons per haver organitzat i assegut la tradició del desenvolupament anual de tallers nacionals d'Educació Sexual a partir de gener de 1987, els quals han contribuït a l'intercanvi i generalitzacions d'experiències entre professors ( es) i especialistes en totes les institucions pedagògiques i de salut en els diferents sectors del país , donant un important llançament a l'execució i elevació de la qualitat científica de la Sexologia i l'Educació Sexual .
Conclusions
Actualment , en moments en què elevar la qualitat de l'educació a Cuba és un repte , se li confereix especial atenció al fet d'educar la sexualitat de les noves generacions com a factor decisiu de la seva formació integral . L'aprenentatge de la sexualitat pertrecha al subjecte d'un bagatge de coneixements que li són de gran utilitat en la vida , evitant així l'aparició de problemes sexuals i contribuint a la millora de l'educació de nens , adolescents i joves . El seu aprenentatge també afavoreix els vincles interpersonals incrementant el grau d'intimitat i satisfacció sexual de l'individu . En correspondència amb el que s'ha plantejat sorgeix la necessitat d'orientar la sexualitat dels estudiants de manera transformadora , que es tradueixi en modes d'actuació responsables , d'acord amb el model que s'espera .


sexologo granollers sexòleg


L'erotisme , l'amor i la tendresa són dimensions per a la vivència plena de la sexualitat humana . Si bé és cert vivim moments crucials i de canvi relacionats amb la sexualitat , l'amor , l'aparellament i la vida eròtica , tot és molt el que cal fer per aconseguir que la sexualitat deixi es ser font de malestar , patiment i frustració i es converteixi en el que mereix ser per a la gran majoria dels éssers humans ; font de creixement i de realització personal .
Entenem l'erotisme com la capacitat que tenim els éssers humans de viure , experimentar , compartir i expressar plaer sexual , és aquesta capacitat de mobilitzar i activar en el nostre SER l'excitació sexual i les emocions que l'acompanyen en el context d'un " trobada" que té com a finalitat la possibilitat d'intimar amb un altre ( a) .
Som un cos fet per sentir, ric en òrgans sensorials . tenim una gran capacitat sensorial i sensual . Aprenem a sentir , aprenem practicant , experimentant , activant els nostres sentits i òrgans sensorials . Tenim capacitat per sentir, experimentar sensacions , gaudir el plaer que produeix l'estimulació sensorial . Captem estímuls tàctils , olfactius , propioceptius visuals , auditius , etc . I els transformem en experiències sensorials . Les sensacions i experiències sensorials són construccions mentals , existeixen i es fan realitat en la nostra ment .
Són variats els sentits i òrgans sensorials que tenim, però fem servir uns pocs en l'exercici de l'erotisme . Tenim un immens potencial sensorial i sensual per desenvolupar, experimentar i vivenciar . Hem après ha viure la sexualitat d'una forma pràcticament genitilizada si no del tot genitalizada i exclusivament centrada en l'orgasme immediat i fugaç . Sembla ser que els genitals fossin l'única part del nostre cos i els únics òrgans sensitius que tinguéssim per viure la sensualitat i l'erotisme . Hem après a viure la sexualitat enmig d'un culte sobre valorat l'exercici d'una genitalitat inmediatistamente orgàsmica .
L'orgasme és important en l'exercici sexual , l'exercici genital també ho és , però estem perdent l'oportunitat de conèixer les immenses possibilitats sensuals que tenim per viure i gaudir de la nostra sexualitat . Sense por a errar podríem afirmar que som " analfabetes en l'art d'estimar , sentir i gaudir " . Desconeixem el que som com a cos , tenim poca comprensió del que som com òrgan sensorial , tot el cos que som és un gran òrgan sensorial . El nostre cos ho recobreix la pell , aquesta és d'aproximadament dos metres quadrats construïda per milions de cèl · lules sensorials i terminacions nervioses que ens permeten percebre i sentir , ternurizar , amor i erotitzar .
Excitar i tenir orgasme és important , així com també ho és saber trobar i intimar amb l'altre , fent contacte amb el seu ésser i amb molt de tacte tocar , en tot el sentit de la paraula , tocar-se amb la pell , amb el tacte , amb el ànima , amb la mirada . Amb la veu , amb tot el seu cos , tocar-se amb l'essència del seu ésser i deixar-se tocar de l'altre per experimentar la màgia de la trobada , amb capacitat de sorpresa . Intimar implica erotitzar la trobada , tenint sexe amb sentit , vivint l'amor amb sentit sexual .
Tenir sexe no garanteix intimitat , intimar és una necessitat humana . Una genuïna intimitat implica vinculació afectiva profunda , una proximitat existencial i un mutu coneixement ( Maria Ladi Londoño , 2002 ) . Una bona part de les parelles tot i portar molts anys tenint sexe i convivint junts no aconsegueixen construir intimitat , dimensió important per construir amor . La intimitat va més enllà de la compenetració física de dos cossos amb els seus genitals . Algunes parelles no aconsegueixen tan sols compenetrar en el físic , molt menys aconsegueixen fer de la trobada físic una màgia , la qual cosa , els impedeix construir una genuïna intimitat amorosa i eròtica .



 Erotitzar , estimar i ternurizar són part de l'art de construir intimitat , art que requereix de l'habilitat per erotitzar la tendresa , ternurizar la sexualitat i amorizar el sexe .
La sexofía occidental ha dicotomitzat l'amor i el sexe , ha satanitzat el plaer i sublimat l'amor . El plaer té sentit si hi ha amor , el que fa sublim el sexe és la presència de l'amor , però no es concep que el sexe faci bell l'amor . Es té la idea maniquea que el sexe sense amor no és bo , que el sexe per si sol és dolent .
Als homes se'ls ha ensenyat a viure el sexe genital ia les dones se'ls ha ensenyat a estimar i ternurizar . Tal com ho descriu Helen Fischer ( 1999 ) "els homes creuen que el sexe es limita a tenir un orgasme . Aquesta és la diferència ... Les dones situen el coit dins d'un context físic més ampli ... també s'insereixen el sexe en un teixit emocional altres complet . Erotisme i sensualitat sembla interessar més a les dones " .
D'aquesta manera homes i dones semblen estar destinats al desencontre . Les dones demanden un home que rarament té el que necessiten , perquè als homes no se'ls va educar per ternurizar i amorizar el sexe i sexe i sexualitzar l'amor i la tendresa . El que els busquen en les dones no el troben perquè a les dones se'ls va educar per ternurizar i estimar sense sexualitzar .
En un estudi pilot amb dones realitzat amb motiu del XI Congrés Colombià de Sexologia i Educació Sexual : "Erotisme , amor , tendresa i sexualitat " ( Romero , 2001 ) el 25 % de les enquestades va reportar que "la seva vida eròtica la sent monòtona i li falta varietat " . El 58.3 % de les dones " Desitjava que la seva parella anés mes tendra , afectuosa i carinyosa" , el 66.7 % "desitjava ser més tocada i acaronada per la seva parella " . El 58.3 % d'aquestes dones "els agradaria tenir més contacte i carícies abans de la penetració en les relacions sexuals " i el 58.3 % " desitjaria que els contactes sexuals amb la seva parella fossin de més temps" .
S'evidencia la necessitat d'anar més enllà de la pràctica genital . La major part d'aquestes dones tenen orgasmes però manifesten insatisfacció en quant a la tendresa , al contacte i al tacte . No cal que és una crida als homes ia elles com a dones que convida a reflexionar sobre la qualitat de la intimitat , les relacions sexuals ia la relació de parella .
Cos , emoció i consciència són components claus de l'erotisme , que erotisme no s'aconsegueix aprenent posicions gimnàstiques , ingerint substàncies estranyes o usant peces circenses , per a ella l'erotisme s'aconsegueix amb una clara consciència de la llibertat per al gaudi íntim ( Londoño 2000 ) . Les parelles es preocupen molts les tècniques per tenir relacions sexuals i d'aconseguir receptes màgiques per mantenir l'encant i l'erotisme en base a uns principis que sustenten la vida sexual , viure recolzats en ells permetrien que cadascú i cada parella flueixi amb la seva energia sexual .
Maria Ladi Londoño ( 2000 ) afirma : " L'enriquiment eròtic no s'aprèn en cap curs teòric , el seu desenvolupament és una espiral constant , podria dir que el seu aprenentatge dura tota la vida si subsisteix l'interès i és entès com un procés amb la parella o amb cada nova parella , donada la subjectivitat del plaer . l'erotisme floreix amb l'afinament de la sensibilitat , amb les expressions i variacions del plaer desitjat , seguint el ritme intern al desig, a l'excitació i deixant córrer la tendresa "
En altres paraules viure joiosament l'erotisme implica deixar-se portar , anar amb les danses i ritmes naturals de l'erotisme, la tendresa i l'amor . Estem ben fets per sentir i vivenciar l'erotisme , la tendresa i l'amor , però les actituds , pors , creences i estereotips apresos en la societat occidental respecte a l'amor i l'erotisme danyen i pertorben el natural fluir de la nostra capacitat per erotitzar , ternurizar , 


 .


Els següents serien alguns dels principis que proposarien :
Contactar amb si mateix o mateixa , amb el propi erotisme , les emocions , els afectes i les sensibilitats .
Ser autèntics i genuïns .
Viure l'aquí i l'ara .
Permetre fluir amb el desig i les emocions .
Sentir lliure per sentir i imaginar , sentir-se amo o mestressa de la possibilitat d'imaginar , fantasiejar i jugar amb la imatgeria .
L'única norma a seguir és : " no hi ha una norma a seguir i complir" ( llibertat ) .
Cadascú s'encarrega de si.
No intentar encarregar de l'altre , ni ser un objecte complaent que s'oblida de si.
Sentir el propi sentir i el sentir de la parella , sentir i experimentar el que estimula , el que agrada , excita i és emocionant .
Sentir com l'altre o altra sent amb un.
Compartir i comunicar el que se sent , comunicar-ho a la parella , fer saber els gustos , desitjos , expectatives , fantasies etc .
Actuar , fer i encarregar .
Activar i involucrar la major quantitat de sentits ( Vista , olfacte , tacte , oïda, gust , pell , etc ) .
Experimentar , provar , assajar i ampliar horitzons , descobrir el potencial eròtic , no auto limitar-se ni conformar-se amb el que és obvi i rutinari .
Gran part dels problemes de parella s'originen en què no saben "fer l'amor " , però no en sentit sexual , no saben ser constructors de l'amor . L'amor es construeix amb actes d'amor , aconseguir implica tenir consciència. Una bona part de les parelles no sabem construir amor, un amor que sigui únic i especial , som analfabetes emocionals , no sabem fer una amor que visqui i canviï, que creixi i no s'anquilosi , que brilli , que alliberi i no consumeixi , que de vida i no mort , que produeixi plaer i no dolor .
El model de parella i les concepcions possessives d'amor en què es basen els aparellaments condueixen a que el matrimoni no sigui la millor alternativa per a la realització de l'amor i l'erotisme . El model no funciona , no omple les expectatives de les persones i requereix de canvis . S'intenta construir parella basant-se en supòsits idealistes i estereotipats de l'amor i en una total ignorància del que significa "fer amor" . Tenim el repte de construir alternatives de vida de parella que ofereixin possibilitats a la parella i l'amor .
La major part de les parelles parteixen d'un sentiment anomenat amor que els condueix formar parella , aquesta sol legalitzar amb un matrimoni ( per després desparejarse ) , el pas següent és formar una família malgrat el desemparejamiento que a la majoria de les parelles maritals els passa ( Londoño 2000 ) . Malgrat el fracàs del model tradicional marital les persones segueixen intentant a través del matrimoni tradicional realitzar les seves necessitats d'amor , erotisme i intimitat .
Per aquesta raó no crec possible tenir relacions sexuals amb "el mateix entusiasme , durant tota la vida i amb la mateixa persona" si la parella no ha elaborat i construït l'amor i la intimitat emocional necessària per a la vida marital .

L'amor és una construcció mai acabada , que evoluciona i canvia, que vitalitza i activa la creativitat emocional i que transforma els éssers que l'experimenten .
Una adolescent responent sobre el que per a ella era l'enamorament va dir : "l'amor és un sentiment que et fa poeta sense tu ser-ho i et converteix en un ocell sense que hagis ales " . Reeditant el seu plantejament que : "l'amor és un sentiment que desperta el poeta que a tots portem per dins i que activa les ales que tenim com ocells de l'amor , l'erotisme i la tendresa " .

Naixem amb un immens potencial per estimar , ternurizar , erotitzar i sexualitzar , però aquests potencials són sensibles a l'aprenentatge ia l'educació . No serà possible una societat sexualment saludable si la seva gent no sap estimar , ternurizar , erotitzar i sexualitzar , i si la mateixa societat no institucionalitza una educació sexual que desenvolupi aquestes potencialitats . Cal una educació sexual que formi per SER i que faciliti el desenvolupament d'aquest potencial . Vivim en una pobresa i analfabetisme emocional relacionat amb l'eròtic , l'amor i la sexualitat . Caldrà apostar a la formació d'éssers humans que aprenguin estimar amb intel · ligència emocional ia viure realizantemente seu erotisme .
Necessitem una educació sexual intencionada i sistemàtica per l'erotisme , l'amor i la sexualitat , que formi éssers humans : Amb capacitat d'evolucionar , que gaudeixin del SER , que sàpiguen reconèixer el seu cos com a font de plaer , que aprenguin a sentir i expressar amb el cos que són, que desenvolupin intel · ligència per estimar , erotitzar , ternurizar i sexuar , capaços d'intimar i construir vincles sans , que sàpiguen viure el amorgasmo , amb capacitat per estar en contacte amb si mateix i amb altres , amb capacitat de recerca , etc .



Deuen ser pocs els que no coneixen el mal d'amor . Els que no el coneixen , o bé encara són massa petits per estimar o són adults que no s'han atrevit a estimar . Hi ha qui diu que més val viure i perdre que mai haver viscut . Com psicòlegs , ens adherim a aquesta idea , encara que el mal d'amor , quan afecta , destrueix molt al seu camí i pot transmutar l' adolorit en un nen fràgil i abandonat .

De fet , en l'amor de parella sempre es gaudeix i es pateix en quantitats semblants , ja que el procés d'estimar veritablement no és una habilitat innata i , com a assignatura , és de les més difícils , no és una "maria " precisament . Ningú està lliure de patir , ni els més intel · ligents i savis . Però per consol general , no és un mal que mata , et pot fer més forta si aprens d'ell i et fa sentir viu . A més , conèixer les etapes del procés de curació contribueix al autoconeixement ia tenir la seguretat que el dolor sempre acaba per marxar.


Les etapes del dol
El dol és un procés d'ajust emocional després d'una pèrdua , durant el qual diverses emocions competeixen entre si. El procés inclou etapes diferents que poden explicar separadament però que no es presenten d'una manera ordenada . Poden solapar i barrejar-se entre si, però el que sí cal saber és que per completar el procés de curació cal experimentar totes . Pot haver dies millors o pitjors , i , de vegades , el que es creia superat es torna a sentir . D'altra banda , algunes emocions prevalen sobre altres : per exemple , sentir ràbia durant massa temps pot indicar que s'està lluitant contra la tristesa i l'inrevés , sentir-se " encallat" en la tristesa i la depressió podria indicar el no haver pogut reconèixer i superar la ràbia .

Les etapes es podrien classificar d'aquesta manera :

Impacte . És la primera reacció : una sensació de paralització , desorientació i incredulitat . La vida s'estanca i l'atenció es concentra en la pèrdua sentimental . Es bloquegen les emocions i és difícil concentrar-se en les tasques diàries . Costa agafar el son i es perd la gana . L'etapa pot durar un dia o un mes , però no gaire més . Pot venir acompanyada de símptomes físics d'ansietat com vertigen , crisis de pànic , hiperventilació o cansament extrem .
Negació . Aquest mecanisme , que comporta la incapacitat d'acceptar que la relació ha acabat , també passa quan es viu la mort d'un ésser estimat . Hi ha persones que s'estanquen en aquesta etapa durant anys , amb l'esperança que torni la persona que se'n va anar.
Pena i depressió . Aquesta emoció pot afectar tant el que abandona com l'abandonat . Sol descriure com un sentiment de buit , com si faltés una part d'un mateix. És el sentiment que impulsa a moltes persones a córrer cap a una altra relació , la qual cosa no és una cosa molt saludable per a la curació , encara que sí comprensible . És important permetre viure l'experiència de la tristesa sense acudir a dreceres com l'activitat frenètica , drogues i alcohol o promiscuïtat sexual . En aquestes circumstàncies és aconsellable parlar amb un psicòleg o amb amics sobre el que s'està sentint . La pena prové no només de la pèrdua de la persona , sinó del temps que es va compartir i del fracàs del projecte de parella . La pena pot conduir a la depressió i és llavors quan la persona es pot quedar estancada , de vegades durant anys . Si no es pot seguir endavant i superar l'etapa , caldria buscar ajuda professional .

Culpa . Aquesta emoció és sentida per aquell que acaba la relació , però també pel abandonat . En aquest últim cas possiblement a causa de la idea de fracàs . En pensar sobre què va ser el que va fallar , el que es culpabilitza sol raonar sobre el que podria haver estat fet d'una altra manera . Si alguna cosa té de positiva la culpa , és que ajuda a fer canvis en el futur . La part negativa i no saludable és la que porta a culpar a un mateix d'una manera poc equànime i injust . Les persones que ho fan són aquelles que són incapaços de sentir ràbia cap a l'exparella i dirigeixen la ràbia cap a si mateixos . Creuen que tot ha estat culpa seva. Caldria recordar que el remordiment genuí ha de venir seguit del perdó cap a si mateix . Si no s'aconsegueix superar la culpa , no és possible finalitzar el duel .
Ràbia . La presència de la ràbia és una cosa completament normal durant el duel . És una forta emoció que neix de sentir-se ferit , encara que no hi hagi ningú a qui culpar . El moment en què s'experimenta la ràbia depèn de cada persona en particular . Alguns la senten molt al principi i altres són més lents fins arribar a sentir-la. En ser una energia potent, la ràbia pot fer sentir irritabilitat i nerviosisme , però el costat positiu és que ajuda a suportar els mals moments i motiva per reconstruir la vida . No caldria sentir-se culpable per sentir ràbia en aquesta etapa , ja que això indica que s'està superant la pena . També pot revelar una ràbia destructiva i no terapèutica en forma de venjança o de la utilització dels fills en contra de l'altra persona . Altres vegades la ràbia es materialitza en una següent relació , portant al fet que la persona es revenja inconscientment amb la nova parella amb insults , desconsideració o indiferència . D'aquesta forma està projectant en un altre el que sent que li han fet . També hi ha persones que romanen rabioses durant anys , la qual cosa indica que segueixen lligats emocionalment als seus ex parelles d'una manera destructiu . És important saber discernir amb l'ajuda d'un terapeuta si la ràbia és saludable o és destructiva .
Resignació : l'adéu . Aquesta és la transició més difícil del procés de dol . No només cal acceptar que la relació s'ha acabat , també cal alliberar-se'n per complet , recuperant l'energia que es va invertir en la relació . Encara que sembli que el pitjor ja passat , també és possible quedar atrapat en aquesta etapa : quan l'esgotament nerviós deixa a la persona sense motivació per seguir endavant .
Reconstrucció . En aquest punt hi ha més dies alegres que tristos i es comença a reconstruir activament la vida . La persona torna a centrar l' atenció en si mateix ia les seves pròpies necessitats i es torna a desitjar conèixer a una altra persona . Aquesta etapa és com aprendre a caminar una altra vegada després d'haver-se trencat una cama . La persona se sent millor però cal construir la fortalesa desenvolupant l'amor propi i la seguretat en si mateixa .
 

Obstacles per superar la ruptura .

Al llarg del procés de superació de la ruptura , és freqüent caure en conductes acte destructives com a reacció a la pèrdua amorosa . Aquestes conductes poden presentar-se simultàniament o successivament durant les diverses etapes del dol . El psicòleg Stephen Gullo , investigador de l' impacte emocional causat per la ruptura amorosa , distingeix cinc errors que obstaculitzen i retarden el procés de recuperació :


La dependència . La persona dependent no vol acabar la relació ni mental , ni emocionalment ni físicament . La seva reacció afectiva és lenta i s'aferra a la idea que encara queda alguna cosa viu en la relació . En negar-se a donar-la per acabada , no pot afrontar la recuperació . La dependència es concreta de tres maneres :
Obsessionar . Passar-se diverses hores pensant en l'exparella , amb incapacitat de concentrar-se en altres aspectes de la vida . Aquesta envaeix els somnis en forma de malsons . La conducta també es pot veure afectada en la vida diària : trucar contínuament per telèfon , enviar missatges de text , cartes , e- mails . Pensar contínuament en què estarà fent l'altra persona seguint el seu dia a dia , imaginar amb qui estarà sortint , fantasearla fent l'amor amb un altre , sentir repetidament cançons que porten records i evocar llocs o restaurants on s'ha anat amb ella . No caldria preocupar-se excessivament per la intensitat del pensament obsessiu perquè amb el temps aquest sol extingir-se. És convenient realitzar activitats que captin l'atenció i evitar les situacions i escenaris que indefectiblement faran recordar a la persona enyorada .
La venjança . Si s'ha patit rebuig , l'ànsia de venjança es pot articular de diverses maneres: per exemple , iniciar una relació abans d'estar preparat i exhibir-se amb ella amb la intenció que la parella anterior s'asseu gelosa . És obvi que la nova parella és la que surt més perjudicada quan s'adona que ha estat utilitzada després d'haver-se implicat . Una altra manera seria reproduir amb la nova parella el tracte que s'ha patit o també establir una nova relació on s'exerceixi major control per a no resultar danyat altra vegada . Per superar la pauta de venjança per despit , caldria reconèixer que està causada per una reacció d'ira que neix del dolor del rebuig . És important ser conscient d'ella per poder superar-la.
Exageració . Amb aquest procés mental, l' rebutjat pensa d'una manera exagerada que la seva exparella s'ho està passant fantàsticament bé , mentre ell està destrossat . Creu que el seu món s'ha empetitit , mentre que el de la parella s'ha fet cada vegada més gran i estimulant . Algunes persones mostren una tendència a gaudir del propi tot i utilitzen l'exageració per torturar . Un altre aspecte de l'exageració és la idealització , la qual consisteix en focalitzar primordialment en les qualitats meravelloses de la persona que s'ha anat . En aquest cas convé escriure una llista exhaustiva de tots els seus defectes per arribar a ser més objectiu i ser capaç de seguir endavant .


Les noves lligams. Com a fenomen oposat al de la dependència , les noves lligams constitueixen un altre obstacle per a la curació : omplir la vida amb nombroses activitats per suprimir el sofriment . Quan s'està tractant d'establir noves lligams és difícil quedar tranquil · lament a casa, llegir un llibre o veure la televisió . És com si es produís una incapacitat de asserenés i quedar-se a soles . Es busquen relacions efímeres que es consumeixen amb rapidesa , i afegeixen més inestabilitat emocional . Passant d'una relació a una altra, el dolor i la por continuen al seu lloc sense solució . Aquest és l'escenari favorable per viure enganyosament un " enamorament " que en realitat és una defensa per reduir el dolor . Aquest tipus de reacció és més freqüent en homes que en dones , ja que aquestes últimes tenen més facilitat que els homes per afrontar obertament els seus sentiments i el patiment emocional . En el primer cas , mentre es passa d'una persona a una altra , cada conquesta pot reconstruir transitòriament l'ego danyat , però amb el temps la gratificació és cada vegada menor i al final caldrà fer front al patiment d'una vegada per totes . Mentre es desenvolupa la capacitat per estar sol , és bo assumir que haurà de viure i processar el dolor , però aquest també s'acabarà debilitant i la persona pot sentir-se més fort , més segura i amb més capacitat per entendre les raons de la ruptura. És important recordar que el patiment pot ser constructiu , el desafiament consistiria en poder funcionar de la millor manera possible mentre la tristesa segueix el seu curs fins que acaba . El més destructiu , en realitat , és fugir del dolor .
El fenomen de " la papallona a la flama " . Aquesta és una de les reaccions més doloroses que es donen durant la recuperació . Consisteix en una conducta zigzaguejant que porta a retrocedir reiteradament a la relació passada produint un patiment cada vegada major a causa del reiterat rebuig . La situació evoca una papallona atreta per una flama . Quant més s'acosta la papallona a la flama , més augmenten les ferides però mai arriba a modificar la seva conducta . Trucades telefòniques constants , enviament de regals , missatges , notes , trobades " casuals" i declaracions d'amor en múltiples procediments . Aquestes accions en lloc de convèncer l'exparella , li produeixen una molèstia creixent fins que respon ignorant i mostrant-se indiferent o hostil . La conseqüència és la destrucció de l'amor propi del rebutjat de la mateixa manera que la flama acaba destruint a la papallona . Es perd llavors el sentit de la realitat i el control emocional . En els casos greus de papallona en la flama , la persona és incapaç de reconèixer que és impossible aconseguir que algú senti el que no sent fins que arriba al nivell emocional més baix. Ni els regals , ni les trucades ni les súpliques faran que una persona senti el que no pot sentir .
Els excessos . Una de les respostes més freqüents davant la pèrdua i el rebuig són les conductes compulsives , o el que Gullo anomena "fugida mitjançant l'excés " . La forma més greu d'excés és l'abús de drogues i d'alcohol per poder tolerar millor el dolor de la pèrdua amorosa . Aquestes substàncies proveeixen alleugeriment temporal a curt termini . En recórrer a aquest recurs amb freqüència, es va perdent el control emocional . És important mantenir-se allunyat de substàncies que poden produir addicció ja que aquests són els moments de més alt risc . Aquesta conducta autodestructiva demostra que s'està perdent el domini de la pròpia vida .
Triar per comparació. Un cop la persona se sent en condicions de tornar a sortir amb algú pot caure en el parany de comparar els possibles candidats amb la parella anterior . La recerca per comparació porta a triar a algú molt semblant a l'anterior parella , o , per contra , a descartar tot aquell que mostri alguna semblança amb ella . El fet de buscar un doble de la parella perduda indica que encara no s'ha acceptat completament la pèrdua amorosa i que encara es pot estar experimentant algun pensament obsessiu . Si , per contra es rebutgen tots els que recordin la parella anterior això pot ser indici de la por a tornar a patir. Per evitar aquest problema , convé mantenir el contacte amb les pròpies necessitats ia partir d'aquí buscar algú que les pugui satisfer . Per això és bo centrar-se en un mateix per saber el que li cal per cobrir-les i no comparar a la nova parella amb l'anterior .


La vida després de la ruptura

El final d'una relació pot ser un nou començament . Sense la influència d'una parella , la persona pot concentrar-se en les seves pròpies necessitats per construir una manera de vida més satisfactori per a si mateixa que en el si d'una convivència infeliç .
Es diu que darrere d'un gran sofriment resideix el major bé . I si no ho veiem a simple vista , potser haurem d'esperar , però depèn de nosaltres percebre el bo dins d'una crisi . La força interior que neix del sofriment es transforma en confiança i seguretat per poder seguir arriscant-nos a viure ia estimar . En posar el punt final a una relació íntima , l'individu sol tenir necessitat de reconstruir la seva autoestima i independència . A llarg termini , és preferible substituir l'ex parella per un mateix. La decisió de trencar la relació amb algú i la de vincular-se a un altre haurien de ser , idealment , processos independents , tant per treure pressió a la nova relació com per assegurar que el fet d'haver acabat ha estat una decisió correcta . Una nova relació només serà satisfactòria si es té una bona relació amb un mateix .

Després d'una forta discussió ( cara a cara ia viva veu ) algú m'acaba de demanar perdó per What 's App ¿ He de donar l'assumpte per tancat o posar-me digne , enfadar encara més i exigir una mostra sòlida de penediment , per exemple , agafar el telèfon i trucar?

" Has estat genial " serà el que ella et digui al llit , però com estar segurs ? L'orgasme femení és encara un misteri per a molts mortals . Com saber si ella va arribar o no al clímax ? Potser t'interessi seguir llegint . No podem oblidar que , entre les coses que afavoreixen l'orgasme femení estan la relaxació i un amant amb sentit de l'humor i suficient creativitat com per sorprendre-la. Quines són les claus del plaer sexual de la dona ?
En el moment de l'orgasme , el cos de la dona proporciona algunes pistes a l'amant més expert ja que en aquests minuts se succeeixen una sèrie de contraccions en l'úter i l'esfínter . No obstant això , no ha estat fins fa uns pocs anys que la neurociència ha llançat una mica de llum als secrets del dormitori .
Què passa en el cervell d'una dona quan està experimentant un orgasme ? La Universitat de Groningen , als Països Baixos , ha realitzat diversos experiments que han aprofundit en les claus d'aquest procés . Gràcies a la tècnica de tomografia per emissió de positrons han analitzat el flux sanguini cerebral d'un grup de dones mentre arribava l'orgasme , comprovant que es produïa un descens en el flux sanguini de l'àrea orbitofrontal lateral del costat esquerre del cervell . Curiosament , aquest patró no es va observar quan es demanava a les participants que fingiesen un orgasme , el que associaria aquest moment amb el comportament desinhibit en arribar al clímax .

Però, són iguals els orgasmes d'ells i elles a nivell cerebral ?
Un treball posterior realitzat pel mateix grup d'investigadors va trobar que , encara que hi ha un patró similar en la resposta del cervell d'homes i dones , també sembla haver diferències . En la dona es va observar una alta activació de l'ínsula , una àrea relacionada , entre altres coses , amb el processament de sensacions corporals i de l'empatia , i que s'ha associat amb la qualitat dels orgasmes femenins . En l'home l'àrea diferencial de més activació va ser la substància grisa periaqüeductal , una zona relacionada amb el control de l'activitat sexual i que , segons els autors , podria explicar l'alliberament de dopamina després de l'orgasme masculí .
Hi ha la creença popular que l'orientació sexual d'una persona es pot detectar per la dilatació que experimenten les seves pupil · quan veuen a un individu atractiu . Per primera vegada , investigadors de la Universitat de Cornell han tractat d'esbrinar si aquesta idea té alguna base científica . Usant lents infraroges per mesurar els canvis pupil · lars que es produeixen en persones heterosexuals , homosexuals i bisexuals mentre visualitzen vídeos eròtics , han demostrat que l'orientació sexual es pot " endevinar" pel comportament de la pupil · la. Les seves conclusions es publiquen a la revista PLoS ONE .

Segons els autors de l'estudi , l'avantatge d'aquesta tecnologia és que es pot explorar l'orientació sexual d'una manera no invasiva . En els experiments , els homes heterosexuals van mostrar una forta resposta pupil · lar als vídeos sexuals de dones , i gairebé cap quan els protagonistes eren homes . No obstant això , les dones heterosexuals van mostrar respostes pupil · lars davant ambdós sexes , confirmant així que la sexualitat femenina és diferent a la masculina . En el cas dels homes bisexuals sí es va observar que les pupil · augmentaven de mida davant escenes protagonitzades tant per homes com per dones . I les pupil · les dels homes declarats homosexuals es dilataven molt més que la dels seus companys heterosexuals davant les imatges eròtiques d'altres persones del mateix sexe .

Segons els científics , els resultats mostren que no hi ha una separació tan contundent com se sol pensar entre " hetero " , " homo " i " bi " . Quan es tracta de sexualitat humana , s'hauria de parlar de "majoritàriament heterosexual a majoritàriament gai" , afirma Ritch C. Savin - Williams , coautor del treball . Segons la seva interpretació , "les diferents sexualitats s'inscriurien més bé dins d'un rang " , conclouen els autors .


Comments