Xavier Conesa Lapena


Xavier Conesa Lapena

Xavier Conesa Lapena a Vallès Visió TV

Xavier Conesa Lapena (Montcada i Reixac) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el

 Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,

 adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals

 masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental, 

especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l'Institut Superior 

d'Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, 

masters i cursos específics reconeguts d'Interès Sanitari pel Departament de Salut de 

la Generalitat de Catalunya. L'Institut manté conveni de col.laboració amb

 la Universitat de BarcelonaUniversitat de GironaUniversitat Ramon Llull iUniversitat Oberta de Catalunya i 

Centre d'Estudis Universitaris de California, Illinois

Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l'any 1.999

L'any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia

essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d'aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions

 al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.

Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

 Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.


Enllaços externs



Logotipo Psicologo Sexologo CONESA-SERRATPsicologos Sexologos Logopedas en Barcelona Conesa-Serrat

Nuestro centro lleva funcionando 15 años. Durante este tiempo, hemos atendido unas 2.000 personas, entre adultos y niños.

Somos un referentepara otros profesionales de la salud, médicos, psiquiatras, pediatras, ...etc.

Asimismo, disponemos del reconocimiento institucional del Ayuntamiento de nuestra ciudad por nuestra labor.

Terapia ONLINE

En el ambito psicológico los tratamientos que más frecuentemente abarcamos són: La depresion, la angustia, la obsesión, la fóbia, la ansiedad y los diversos tipos de dependencias.

En el ambito sexológico los aspectos en los que nos hemos especializado són aquellos relacionadas con la eyaculación precoz, la falta de erección (impotencia), la falta de deseo sexual y la anorgasmia. Así como todas aquellas disfunciones sexuales masculinas y femeninas.

En la actualidad, nuestro centro es colaborador docente de la Universidad de Barcelona (Facultad de Psicología).

edificio universidad

Alumnos de esta Facultad realizan las prácticas obligatorias entre nosotros, implicándose en las actividades que realizamos.

Todos los servicios van dirigidos a un amplio abanico de edades y tratan problemas de diversa índole

DepresionesAngustia
ObsesionesFobias
TimidezInseguridad
InadaptaciónTécnicas de relajación
Terapia de grupoDependencias
PsicofarmacologiaEnfermedades y dolores de origen psíquico
Condalis© Xavier Conesa 2005. Reservados todos los derechos.      Nota legal
StatCounter - Free Web Tracker and Countervisitas
Tratamiento con luminoterapia de la depresión y de la ansiedad

Requisits PER EXERCIR LA PROFESSIÓ DE Psicòleg. Per a exercir la Professió de Psicòleg si Requereix acreditar seva Formació Acadèmica i idoneïtat professional, MITJANÇANT la Presentació del títol respectiu, el compliment de les disposicions de llei Altres i Retrieved from la Targeta professional expedit Per El Col · legi Colombià de Psicòlegs.


Paràgraf. Les Targetes Professionals, Inscripcions o Registres expedides a Psicòlegs Per les Secretaries de Salut dels Diferents departaments, Districtes o municipis del País o altra autoritat competent, amb anterioritat a la vigència d'aquesta Llei, conservaran seu Validesa i si presumeixen Autèntiques.


Cort Constitucional

- A part subratllat declarat EXEQUIBLE, respecte a les objeccions formulades, Per La Cort Constitucional Sentència C MITJANÇANT-470-06 de 14 de juny de 2006, Magistrat Ponent Dr Marc Gerardo Monroy Cabra.




Article 7è. DE LA TARGETA PROFESSIONAL. Només podran Obtenir la Targeta professional de psicòleg, exercir la professió i UTILITZAR el respectiu títol Dins del Territori colombià, qui:


1. Hagin adquirit o adquireixin el títol de psicòleg, atorgat universitats o institucions Per universitàries, oficialment reconegudes.


2. Hagin adquirit o adquireixin el títol de psicòleg en Universitats Que funcionin en Països amb els quals Colòmbia Haia celebrat tractats o convenis Sobre reciprocitat de títols.


3. Hagin adquirit o adquireixin El Títol de Psicòlegs bany Universitats Que funcionin en Països amb els quals Colòmbia no de faig celebrat tractats o convenis Sobre Equivalència de títols, Sempre Que Es Sol · liciti convalidació DEL TÍTOL davant les vegas autoritats competents d'acord estafadors Normes Vigents les vegas.


4. Also podran exercir la professió:


a) Els Estrangers amb títol equivalent Que estiguessin en trànsit a El País i fossin oficialment requerits en consulta paràgraf assumptes de Sa Especialitat. L'autorització Per L'exercici professional Sera Concedida Per Un Període de s'és (6) mesos, es podrà prorrogar Per Un (1) Any de COM Màxim;


b) Els professionals estrangers contractats institucions públiques o Per Privades amb multes d'Investigació, docència i Assessorament;


c) This habilitació no autoritza el professional Estranger Per L'exercici Independent de Sa professió, s'ha de limitar a la ACTIVITAT paràgraf La que ha estat requerit.


Paràgraf 1r. L'exercici professional consistirà únicament en l'execució personal dels Actes Enunciats a la Present Llei, quedant Prohibit Tot Préstec de la signatura o Nom professional a Tercers, siguin AQUESTS Psicòlegs o no.


Paràgraf 2n. No seran vàlids Per L'exercici de la Psicologia dels títols expedits Per Correspondència, ni els de Simplement honorífics.


Article 8è. L'EXERCICI IL · LEGAL DE LA PROFESSIÓ DE Psicòleg. Cal entendre Per Exercici il · legal de la Professió de psicòleg, Tota ACTIVITAT realitzada Dins el camp de Competència assenyala aquesta Llei, please qui no tinguin là Psicòlegs de Qualitat i No Autoritzats estiguin degudament paràgraf exercir contes COM. Igualment exerceixen il · legalment la Professió de Psicòleg que sí anunciïn MITJANÇANT Avisos, propagandes, plaques, murals o Altres Mitjans de publicitat pecat REUNIR els Requisits Que consagra aquesta Llei.


Paràgraf. Els qui pecat omplir els Requisits establerts a la Present llei exerceixin la Professió de psicòleg a Colòmbia, rebran les sancions de Medi llei ordinària FIXA Per Els Casos de l'exercici il · legal.


DE L'ACTIVITAT PROFESSIONAL DEL Psicòleg.


Article 3r. L'EXERCICI PROFESSIONAL DE L'Psicòleg. Als Efectes of this llei, si consideracions Exercici de la Professió de psicòleg Tota ACTIVITAT d'Ensenyament, Aplicació i indicació del Coneixement Psicològic i de Ses Tècniques específiques en:


a) Disseny, execució i Direcció d'Investigació Científica, disciplinària o INTERDISCIPLINÀRIA, destinada al Desenvolupament, Generació o Aplicació del Coneixement Que contribueixi a la Comprensió i aplicació de Sa Objecte d'Estudi ia la Implementació de Sa quefer professional, des de la Perspectiva de les Ciències Naturals i Socials;


b) Disseny, execució, Direcció i Control de Programes de Diagnòstic, Avaluació i Intervenció Psicològica en les Diferents àrees de la Psicologia Aplicada;


c) Avaluació, Pronostico i Tractament de les disfuncions Personals en els Diferents Contextos de la vida. Sota Criteris Científics i Ètics si valdran de les interconsultes requerides O Hara les remissions necessàries, una Professionals Altres;


d) Direcció i Gestió de Programes Acadèmics Per La Formació de Psicòlegs Professionals Afins i altres;


e) Docència en Facultats i Programes de Psicologia Afins I PROGRAMES A;


f) El Desenvolupament de l'ésser humà competent paràgraf Que sigui un al llarg del Cicle de Vida;


g) La fonamentació, Disseny i Gestió de Diferents Formes de Rehabilitació dels individuals;


h) La fonamentació, Disseny i Gestió dels Processos different Que permetin Una alcaldessa Eficàcia dels grups i de les organitzacions;


i) Assessoria i Participació en el Disseny i formulació de Polítiques en Salut, Educació, Justícia i demés àrees de la Psicologia Aplicada El Mateix Que en la Pràctica Professional de les mateixes;


j) Assessoria, Consultoria i Participació en la formulació d'estàndards Certificació de Qualitat en l'Educació i Atenció en Psicologia, el Mateix Que en la promulgació de disposicions i Mecanismes paràgraf assegurar seu compliment;


k) Assessoria i Consultoria Per El Disseny, execució i Direcció de Programes, en els camps i àrees en On el Coneixement i el APORTACIÓ disciplinari i professional de la Psicologia dim Requerit o Convenient Per El benefici social;


l) Disseny, execució i Direcció de Programes de Capacitació i Educació no formal en les Diferents àrees de la Psicologia Aplicada;


m) El Dictamen de concepts, Informes, Resultats peritatges i;


n) Tota ACTIVITAT professional Que Es deriven de les Anteriors I Que Tingui Relació amb el camp de la Competència del psicòleg.


Article 4t. CAMP D'ACCIÓ del Psicòleg. El psicòleg podrà exercir seva ACTIVITAT En Forma Individual O Integrant Equips interdisciplinaris, en institucions o privadament. En dos Casos podrà fer-ho a requeriment d'Especialistes de ALTRES disciplines o de personalitats o institucions que per pròpia voluntat sol · licitin Assistència o Assessorament professional. Aquest Exercici professional, si desenvoluparà en els Àmbits personal, grupal, institucional o comunitari.


Article 5è. Dins dels límits de Sa Competència, el psicòleg exercirà SEUS Funcions de manera autònoma, Però Sempre respectant els Principis i les normes de l'Ètica professional i amb Sòlid Fonament en Criteris de validesa Científica i Utilitat social.

Resum del DSM


 Trastorns d'inici en la infància, la infantesa o l'adolescència

Retard mental,

F70 Retard mental de lleu.
F71 Retard mental de moderat.
F72 Retard mental, greu.
F73 Retard mental de profund.
F79 Retard mental, de Gravetat no especificada.
Trastorns de l'Aprenentatge

F81.0 Trastorn de la lectura:
F81.2 Trastorn del Càlcul
F81.8 Trastorn de l'Expressió Escrita
Trastorn de les habilitats motores

F82 Trastorn del Desenvolupament de la Coordinació.
Trastorns de la Comunicació

F80.1 Trastorn del Llenguatge expressiu
F80.2 Trastorn mixt del llenguatge receptiu-expressiu
F80.0 Trastorn fonològic
F98.5 Quequeig
Trastorns generalitzats del Desenvolupament

F84.0 Trastorn autista
F84.2 Trastorn de Rett
F84.3 Trastorn desintegratiu infantil
F84.5 Trastorn d'Asperger
Trastorns Per dèficit d'Atenció Social i Comportament pertorbador

Trastorn Per dèficit d'atenció amb hiperactivitat:
F90.0 Tipus Combinat
F90.8 Tipus amb predomini del dèficit d'atenció social
F90.0 Tipus amb predomini hiperactiu-impulsiu
F91.8 Trastorn dissocial
F91.3 Trastorn negativista desafiant
Trastorns de la ingestió i de la conducta alimentària de la Infància o de la infantesa

F98.3 Pica
F98.2 Trastorn de ruminació
F98.2 Trastorns de la ingestió Alimentària de la Infància o de la infantesa
Trastorns de tics

F95.2 Trastorn de la Tourette
F95.1 Trastorn tics vocals o de Motors crònics
F95.0 Trastorn de tics transitoris
Trastorns de la ELIMINACIÓ

Encopresi:
F98.1 Amb restrenyiment i incontinència Per vessament
F98.1 Sense restrenyiment ni incontinència Per vessament 
F98.0 Enuresi (no una Deguda Una Malaltia Mèdica)
Altres trastorns de la Infància, la infantesa o l'adolescència

F93.0 Trastorn d'ansietat Per Separació
F94.0 mutisme selectiu
F94.2 Trastorn reactiu de la vinculació de la Infància o la infantesa
F98.4 Trastorn de Moviments estereotipats 
Delirium, demència, trastorns amnèsics i altres trastorns cognoscitius


Deliri

F05.0 Delirium a causa de ... (indicar Malaltia Mèdica)
Delirium induït Per de substàncies
Per deliri d'abstinència de substàncies
Delirium causa de etiologies múltiples
Demència

F00.0 Demència Tipus Alzheimer, d'inici D'hora:
Amb deliri
Idees delirants de Amb
Amb Estat de Anime depressiu
No complicada
F00.1 Demència Tipus Alzheimer, d'inici tardà:
Amb deliri
Idees delirants de Amb
Amb Estat de Anime depressiu
No complicada
F01 Demència vascular:
Amb deliri
Idees delirants de Amb
Amb Estat de Anime depressiu
No complicada
F02 Demència Deguda 1 ALTRES Malalties Mèdiques
Demència persistent induïda Per de substàncies
Demència Deguda a etiologies múltiples
Trastorns amnèsics

F04 Trastorn amnèsic causa de ... (indicar Malaltia Mèdica)
Trastorn amnèsic persistent induït Ara com Substàncies. 
Trastorns mentals deguts a malaltia mèdica, no classificats en altres apartats

F06.1 Trastorn catatónico a causa de ... (Indicar Malaltia Mèdica)
F07.0 Canvi de personalitat a causa de ... (indicar Malaltia Mèdica) 
Trastorns de substàncies amb RELACIONATS 
Trastorns de substàncies amb RELACIONATS

Criteris Per La dependència de substàncies de
Criteris Per El Abús de Substàncies de
Criteris Per La intoxicació de Substàncies Per
Criteris Per L'abstinència de substàncies 
Trastorns RELACIONATS amb l'alcohol

Trastorns Per CONSUM d'alcohol:
F10.00 Criteris Per a La intoxicació Per alcohol
F10.3 Criteris Per El abstinència d'alcohol
Trastorns RELACIONATS amb al · lucinògens

Per CONSUM Trastorns d'al · lucinògens:
F16.0 Criteris Per a La intoxicació Per al · lucinògens
F16.70 Trastorn perceptiu persistent Per al · lucinògens (flashbacks)
Trastorns RELACIONATS amb amfetamines (o de substàncies d'acció similar)

Per CONSUM Trastorns d'amfetamines:
F15.00 Criteris Per a La intoxicació Per amfetamines
F15.3 Criteris Per L'abstinència d'amfetamines
Trastorns RELACIONATS amb cafeïna

F15.00 Criteris Per a La intoxicació Per cafeïna:
Trastorns RELACIONATS amb cànnabis

Per CONSUM Trastorns de cànnabis:
F12.00 Criteris Per a La intoxicació Per cànnabis
Trastorns RELACIONATS amb cocaïna

Trastorns Per CONSUM de cocaïna:
F14.00 Criteris Per a La intoxicació Per cocaïna
F14.3 Criteris Per a La abstinència de cocaïna
Trastorns RELACIONATS amb fenciclidina (o de substàncies d'acció similar)

Per CONSUM Trastorns de fenciclidina:
F19.00 Criteris Per a La intoxicació Per fenilcidina
Trastorns RELACIONATS amb inhalants

Per CONSUM Trastorns de inhalants:
F18.00 Criteris Per a La intoxicació Per inhalants
Trastorns RELACIONATS amb nicotina

Per CONSUM Trastorns de nicotina:
F17.3 Criteris Per a La abstinència de nicotina
Trastorns RELACIONATS amb opiacis

Per CONSUM Trastorns d'opiacis:
F11.00 Criteris Per a La intoxicació Per opiacis
F11.3 Criteris Per L'abstinència d'opiacis
Trastorns RELACIONATS amb sedants, hipnòtics o ansiolítics

Per CONSUM Trastorns de sedants, hipnòtics o ansiolítics:
Criteris d'intoxicació F13.00 Per sedants, hipnòtics o ansiolítics
F13.3 Criteris de dependència de sedants, hipnòtics o ansiolítics

Esquizofrènia i altres trastorns psicòtics 
Esquizofrènia

F20.0 Tipus paranoide
F20.0 Tipus desorganitzat
F20.2 Tipus catatònic
F20.3 Tipus indiferenciat
F20.5 Tipus residual
F20.8 Trastorn esquizofreniforme 
F25 Trastorn esquizoafectiu

F25.0 Tipus bipolar
F25.1 Tipus depressiu
F22.0 Trastorn delirant 
F23.8 Trastorn psicòtic breu

F23.81 Amb desencadenant (s) greu (s)
F23.80 Sense desencadenant (s) greu (s)
F24 Trastorn psicòtic compartit 
F06 Trastorn psicòtic causa de ... (indicar Malaltia Mèdica)

F06.2 delirants les idees de Amb
F06.0 estafadors lucinacions
Trastorn psicòtic induït Per de substàncies

Trastorns de l'Estat del Ànim 
Episodi depressiu alcalde

F32 Trastorn depressiu major, episodi únic
F33 Trastorn depressiu major, recidivant
F34.1 Trastorn distímic
Episodi maníac 
Episodi mixt 
Trastorns bipolars

F30 Trastorn bipolar I, episodi maníac únic
F31.0 Trastorn bipolar I, episodi hipomaníac MÉS Recent
F31 Trastorn bipolar I, episodi maníac MÉS Recent
F31.6 Trastorn bipolar I, episodi MÉS Recent Mixt
F31 Trastorn bipolar I, Episodi depressiu MÉS Recent
F31.9 Trastorn bipolar I, Més Recent Episodi no especificat
F31.8 Trastorn bipolar II
F34.0 Trastorn ciclotímic
F06 Trastorn de l'Estat del Ànim causa de ... (indicar Malaltia Mèdica)

F06.32 Amb campanya Símptomes depressius
F06.32 Amb campanya Símptomes de depressió alcalde
F06.30 Amb campanya Símptomes maníacs
F06.33 Amb campanya Símptomes mixt
Trastorn de l'Estat del Ànim Per induït de substàncies 
Criteris paràgraf les ESPECIFICACIONS de Gravetat / psicosi / remissió Per Al Episodi depressiu actual alcalde (O MÉS Recent) 
Criteris paràgraf les ESPECIFICACIONS de Gravetat / psicosi / remissió Per Al Episodi maníac actual (o MÉS Recent) 
Criteris paràgraf les ESPECIFICACIONS de Gravetat / psicosi / remissió Per Al Episodi mixt actual (o MÉS Recent) 
Criteris Per L'especificació de:

Cronicitat
SÍMPTOMES catatònics
SÍMPTOMES malenconiosos
SÍMPTOMES atípics
Inici postpart
Curs longitudinal
Patró estacional
Cicles Ràpids 
Trastorns d'ansietat 
Crisi d'angoixa (Atac de pànic) 
Agorafòbia
Psicologo mollet, psicologos mollet del valles
F41.0 Trastorn d'angoixa pecat agorafòbia
F40.01 Trastorn d'angoixa amb agorafòbia
F40.00 Agorafòbia pecat Història de trastorn d'angoixa
F40.02 Fòbia Específica 
F40.1 Fòbia social, 
F42.8 Trastorn obsessiu-compulsiu 
F43.1 Trastorn Per Estrès postraumàtic 
F43.0 Trastorn Per Estrès agut 
F41.1 Trastorn d'ansietat generalitzada 
F06.4 Trastorn d'ansietat a causa de malaltia mèdica 
Trastorn d'ansietat induït Per de substàncies
 psicologo mollet
Trastorns somatomorfs 
F45.0 Trastorn de somatització 
F45.1 Trastorn somatomorfo indiferenciat 
F44 Trastorn de conversió 
F45.4 Trastorn Per dolor 
F45.2 hipocondria 
F45.2 Trastorn dismòrfic corporal

Trastorns ficticis 
F68.1 Trastorn fictici 
Trastorns dissociatius

F44.0 Amnèsia dissociativa
F44.1 Fuga dissociativa
F44.81 Trastorn d'identitat dissociatiu
F48.1 Trastorn de despersonalització
Trastorns Sexuals i de la Identitat sexual 
Trastorns Sexuals:

Trastorns del desig sexual
F52.0 Desig sexual hipoactiu
F52.10 Trastorn Per aversió al sexe 
Trastorns de l'excitació sexual
F52.2 Trastorns de l'excitació sexual en la dona
F52.2 Trastorns de l'erecció al Home 
Trastorns de l'orgasme
F52.3 Trastorn orgàsmic Femení
F52.3 Trastorn orgàsmic masculí
F52.4 Ejaculació Precoç 
Trastorns Sexuals Per dolor
F52.6 Disparèunia (no una Deguda Una Malaltia Mèdica)
F52.5 vaginisme (no a causa de una malaltia Mèdica)
Trastorn sexual a causa de una malaltia Mèdica
N94.8 Desig sexual hipoactiu en la dona a causa de ...
N50.8 Desig sexual hipoactiu al Home causa de ...
N48.4 Trastorn de l'erecció al Home causa de ...
N94.1 Disparèunia femenina a causa de ...
N50.8 Disparèunia masculina Deguda a ...
N94.8 Altres trastorns sexuals femenins deguts a ...
N50.8 Altres trastorns sexuals masculins deguts a ...
Trastorn sexual induït Per de substàncies 
Parafílies

F65.2 exhibicionisme
F65.0 Fetitxisme
F65.8 frotteurisme
F65.4 Pedofília
F65.5 Masoquisme sexual
F65.5 Sadisme sexual
F65.1 Fetitxisme transvestista
F65.3 voyeurisme
F64 Trastorns de la Identitat sexual

F64.2 Trastorn de la Identitat sexual en Nens
F64.0 Trastorn de la Identitat sexual oa Adolescents Adults 
Trastorns de la Conducta Alimentària 
F50.0 Anorèxia nerviosa 
F50.2 Bulímia nerviosa

Trastorns del son 
Trastorns primaris del son: 
Disòmnies

F51.0 Insomni primari
F51.1 hipersòmnia primària
G47.4 narcolèpsia
G47.3 Trastorn del son relacionat amb la respiració
F51.3 Trastorn del ritme circadià
Parasòmnies

F51.5 Malsons
F51.4 terrors nocturns
F51.3 somnambulisme
Trastorns del son RELACIONATS Amb un altre trastorn mental,

F51.0 Insomni relacionat amb ...
F51.1 hipersòmnia relacionada amb ... 
Altres trastorns del son 
G47 Trastorn del son a causa de ... 
Trastorn del son induït Per de substàncies 

Trastorns del control d'impulsos no dels Classificats en Altres Apartats 
F63.8 Trastorn explosiu intermitent 
F63.2 cleptomania 
F63.1 piromania 
F63.0 Joc patològic 
F63.3 Tricotilomanía 

Trastorns adaptatius 
Trastorn adaptatiu 

Trastorns de la personalitat 
F60 Trastorn de la personalitat 
F60.0 Trastorn paranoide de la personalitat 
F61.1 Trastorn esquizoide de la personalitat 
F21 Trastorn esquizotípic de la personalitat 
F60.2 Trastorn antisocial de la personalitat 
F60.3 Trastorn Límit de la personalitat 
F60.4 Trastorn histriònic de la personalitat 
F60.8 Trastorn narcisista de la personalitat 
F60.6 Trastorn de la personalitat per evitació 
F60.7 Trastorn de la personalitat per dependència 
F60.5 Trastorn obsessiu-compulsiu de la personalitat

Altres Problemes Que poden Ser Objecte d'Atenció Clínica 
F54 Factors psicològics que afecten a l'Estat Físic

Trastorn mental, Que afecta Una Malaltia Mèdica
Símptomes psicològics que afecten Una Malaltia Mèdica
Trets de personalitat o Estil d'afrontament Que afecten Una Malaltia Mèdica
Comportaments desadaptatius Que afecten Una Malaltia Mèdica
Resposta fisiològica relacionadad amb l'Estrès Que afecta Una Malaltia Mèdica
Altres Factors psicològics o no especificats Que afecten Una Malaltia Mèdica
Trastorns Motors induïts Per Medicaments

Parkinsonisme induït G21.1 Per neurolèptics
G21.0 Síndrome neurolèptica maligna
G24.0 distonia aguda induïda Per neurolèptics
G21.1 acatísia aguda induïda Per neurolèptics
G24.0 discinèsia induïda Tardana Per neurolèptics
G25.1 Tremolor postural induït Per neurolèptics
G25.9 Trastorn motor induït Per Medicaments no especificat
T88.7 Efectes adversos dels medicaments no especificats
Problemes de Relació

Z63.7 Problema de Relació Associat sense un trastorn mental, o Una Malaltia Mèdica
Z63.8 Problemes patern-filials
Z63.0 Problemes conjugals
F93.3 Problemes de Relació Entre Germans
Z63.9 Problema de Relació no especificat
Problemes amb el RELACIONATS Abús o negligència la (Abusos Sexuals Físics i)

T74.1 Abús Físic del Nen
T74.2 Abús sexual del Nen
T74.0 Negligència de la Infància
T74.1 Abús Físic de l'Adult
T74.2 Abús sexual de l'Adult
Problemes addicionals poden Que Ser Objecte d'Atenció Clínica

Z91.1 Incompliment Terapèutic
Z76.5 Simulació
Z72.8 Comportament antisocial de l'Adult
Z72.8 Comportament antisocial en la infància o adolescència
R41.8 Capacitat intel · lectual Límit
R41.8 Deteriorament cognoscitiu relacionat amb l'EDAT
Z63.4 Dol
Z55.8 Problema Acadèmic
Z56.7 Problema laboral
F93.8 Problema d'identitat
Z71.8 Problema Religiós o Espiritual
Z60.3 Problema d'aculturació
Z60.0 Problema biogràfic


Com treballa un psicòleg??


Dins de la psicologia, hi ha diferents corrents psicològics, la psicoanàlisi, la teràpia Gestalt, la teràpia humanista, la teràpia cognitiu-conductual ... i cadascuna d'aquests corrents treballa d'una manera determinada, la durada és molt diferent i la forma d'abordar el problema també. En aquest article vaig a comentar com treballa un psicòleg cognitiu-conductual, ja que és el corrent que jo aplico en els tractaments.
La psicologia cognitiu-conductual, és el corrent psicològica que està més avalada a nivell científic. Cada un dels tractaments que apliquen els psicòlegs d'aquest corrent s'han provat prèviament, havent aconseguit solucionar els problemes de milers de persones. Quan un psicòleg cognitiu-conductual aplica les tècniques apropiades al teu problema, tens la certesa que, si fas l'esforç necessari, el teu problema es solucionarà.
Tal com jo aplico la teràpia, aquesta consta de quatre fases:
- Avaluació: és, probablement, la fase més important de totes. Durant este període el psicòleg t'anirà fent preguntes per conèixer millor el problema que tens. Normalment, et manarà test, històries personals i autorregistres, per aconseguir la major informació possible, de manera que aconsegueixi les claus per poder tractar millor el problema. La durada sol ser de dos o tres sessions, tot i que, depenent del cas, es pot perllongar una mica més.
- Hipòtesi: aquesta fase consta, en principi, únicament d'una sessió. En ella, s'explica quin és el problema pel que estàs passant i perquè ho tens i es manté, perquè no ho has pogut superar. En ella, s'explicarà què és el que es pot fer per solucionar el problema.
- Tractament: en aquesta fase, ens posem en marxa per solucionar el problema. El psicòleg t'anirà donant les pautes, les instruccions necessàries del que has de fer per solucionar el problema. Aquesta fase és la més llarga, pot prolongar durant alguns mesos, depenent del problema i l'esforç que facis per tractar de solucionar.
- Seguiment: un cop veiem que el problema està solucionat, les sessions es separaran en el temps, venint a teràpia cada dues setmanes (en lloc d'un cop per setmana), després un cop al mes, fins al moment en què ja no sigui necessari que tornis a venir.
Una cosa important que has de saber és que sempre vas a portar tasques per a casa, ja sigui per obtenir més informació durant la fase d'avaluació, o perquè aplics les tècniques que t'he ensenyat i solucionar el problema durant la fase de tractament. És molt important que les facis per poder avançar i que li diguis adéu al problema que et pertorba.

alimentació i trastorns alimentaris

El trastorn per afartament és un trastorn de l'alimentació que consisteix a menjar grans quantitats d'aliments (afartaments) en un curt període de temps. Durant l'afartament solen menjar amb gran rapidesa, fins i tot encara que no tinguin gana, fins sentir excessivament plens i incòmodes, podent passar fins a dues hores seguides menjant. Aquest trastorn sol començar al final de l'adolescència o principis de l'edat adulta, sovint després d'una etapa de dieta.

Les persones que pateixen aquest trastorn es mostren incapaços de controlar la seva conducta i se senten culpables i avergonyides després de cada afartament. Encara que es proposen una i una altra que no tornarà a succeir, quan senten l'impuls de menjar tenen molts problemes per resistir i acaben cedint.

Els afartaments no estan relacionats amb la sensació de gana, sinó amb problemes psicològics, que són els veritables causants del trastorn. Sol tractar-se de persones amb problemes d'ansietat, depressió o trastorns de personalitat, tenen una baixa autoestima i senten disgust pel seu propi cos (el seu aspecte físic, el seu pes, etc.).

Gairebé mai és la fam el que desencadena el afartament, sinó qualsevol tipus de malestar emocional, com ansietat, angoixa, depressió, sentir-se malament amb el propi cos, problemes en les seves relacions, estrès, sentiments de soledat, etc. És a dir, fan servir els afartaments com una manera d'afrontar l'estrès i els problemes emocionals perquè no han après maneres més sans de fer-ho i tenen seriosos problemes per afrontar i gestionar l'estrès de manera adequada. Generalment, la tensió i malestar que senten només s'alleuja a través del menjar. Mentre estan menjant, tot el malestar emocional desapareix com per art de màgia, es senten bé i s'obliden fins i tot de si mateixos i dels seus problemes.

Els afartaments freqüents solen causar sobrepès i obesitat, i això augmenta el seu malestar emocional i la seva automenyspreu, reforçant el trastorn. Com pitjor se senten amb si mateixos i amb el seu cos, amb més freqüència utilitzen el menjar com una manera d'afrontar el dolor emocional a causa del alleugeriment momentani i la sensació de benestar que produeix el menjar, però després se senten encara pitjor amb ells mateixos, de manera que es crea un cicle difícil de trencar. Encara que moltes persones amb aquest trastorn tenen sobrepès, altres tenen un pes normal.

Al contrari del que succeeix en la bulímia, aquestes persones no realitzen conductes destinades a compensar l'afartament, com vomitar, dejunar o fer exercici en excés.

Quan estan amb altres mengen de forma normal i tracten d'ocultar per tots el mitjans seu problema amb el menjar als ulls dels altres.

Conseqüències per a la salut

Les persones amb trastorn per afartament tenen més problemes de salut, psicològics i socials que la resta de les persones. No és estrany que tinguin estrès, insomni, idees suïcides, depressió, ansietat o problemes per abús de substàncies.

Amb el temps, sol donar lloc a obesitat, així com les complicacions derivades d'ella, com diabetis tipus II, colesterol alt, problemes de vesícula biliar, hipertensió, dolors articulars i musculars, malaltia cardíaca, problemes gastrointestinals.

Causes del trastorn per afartament

Tenen més probabilitats de desenvolupar aquest trastorn les persones que han estat sotmeses a crítiques freqüents pel seu pes o el seu cos o els pares usaven el menjar per consolar, recompensar o castigar els seus fills, així com les persones víctimes d'abús sexual en la infància.

No és estrany que tinguin també una depressió, així com problemes per gestionar i expressar les seves emocions, controlar l'estrès de manera constructiva i controlar els seus impulsos, així com sentiments de solitud, baixa autoestima i insatisfacció amb el seu cos.
Menges per motius emocionals?



Moltes persones mengen per motius diferents a la fam, és a dir, mengen per motius emocionals més que físics, com la persona que menja en excés quan està deprimida. I aquest és un dels principals motius pels quals pot resultar tan complicat perdre pes. No obstant això, si coneixes que estats d'ànim o emocions et porten a menjar, pots començar a fer canvis en els teus hàbits.

A nivell emocional, el menjar és alguna cosa més que l'acte de nodrir el cos. Moltes persones utilitzen el menjar com a recompensa, com a consol, o fins i tot com a manera de combatre la solitud. En altres ocasions, les persones mengen simplement per avorriment, per entretenir o perquè no tenen res millor a fer. Entre les causes principals, a part de la fam, que porten a una persona a menjar, hi ha les següents: depressió, ira, estrès, soledat, frustració, avorriment, ansietat.

És a dir, quan una persona no se sent bé per qualsevol motiu, pot recórrer al menjar per consolar i sentir-se millor. el problema és que si això et fa engreixar, després et sentiràs però i l'alleujament només serà momentani ..

El primer pas per tenir control sobre quan menges, consisteix en descobrir què és el que et porta a menjar. És l'estrès, la tristesa, la soledat, l'avorriment ...? Quan ho sàpigues, busca comportaments alternatius per realitzar en aquests moments. Així, si menges per avorriment, pensa en formes diferents de entretenir. si menges perquè estàs deprimit, busca maneres de sentir-te millor que no impliquin al menjar, com donar-te un bany relaxant, poseu-vos, dibuixar o pintar, parlar amb algú, fer una passejada, etc.

Pots escriure aquestes conductes alternatives en notes adhesives que peguis a la cuina, de manera que et dissuadeixin de menjar i et recordin que hi ha altres coses que pots fer. Com més conductes alternatives pensis, molt millor.

El següent article està basat en el llibre The art and science of rational eating, escrit pels psicòlegs Ellis, Abrams i Dengeligi, i que exposa l'aplicació de la Teràpia Racional Emotiva per combatre l'obesitat.

Definir l'obesitat no és fàcil, ja que aquesta definició sol estar basada en judicis arbitraris establerts per la societat i ha variat molt al llarg del temps o en diferents cultures. Les taules basades en el pes en funció de l'edat, sexe i alçada són les més utilitzades. No obstant això, el pes d'una persona respecte a una altra de la mateixa edat, alçada i sexe, no només varia en funció de la quantitat de greix, sinó també segons la quantitat de massa òssia i muscular. Una persona que faci aixecament de peses, per exemple, guanyarà pes ràpidament a causa d'un augment de la seva musculatura sense que hagi augmentat la quantitat de greix.

Altres mesures es basen exclusivament en la quantitat de greix que té una persona. No obstant això, tampoc hi ha un acord universal respecte a quina quantitat és l'adequada. A més, els estudis mostren que és més saludable tenir uns quilos de més que uns quilos de menys.

Potser la millor definició és la que va utilitzar un jutge del Tribunal Suprem nord-americà referint-se a la justícia: "No puc definir però la reconec quan la veig".

Per què hi ha persones obeses

Si consideréssim l'obesitat com el que realment és, no tindríem necessitat de fer-nos aquesta pregunta, de la mateixa manera que no ens preguntem per què hi ha gent baixa o gent alta. Si surts al carrer veuràs multitud de persones d'alçades molt diferents entre si. En la societat actual probablement serà encertat pensar que tots han estat ben alimentats i que, per tant, les diferències en alçada són degudes, bàsicament a l'herència genètica. Amb el pes passa el mateix. Algunes persones són primes, potser fins i tot massa primes per al seu gust, però per molt que ho intentin no pot engreixar més que uns pocs quilos que solen perdre amb la mateixa facilitat amb la qual els van guanyar. Altres persones, en canvi, són més obeses que la majoria. Això es deu a les diferències existents en el metabolisme de cada persona. Les persones obeses tenen un metabolisme més eficaç, sent capaços de fer la mateixa activitat consumint menys calories que les persones primes i podent, per tant, emmagatzemar més greix en el seu cos. Es tracta d'un mecanisme adaptatiu de la nostra espècie, ja que durant les grans fams que hem patit al llarg de la nostra història, els únics capaços de sobreviure eren precisament els que comptaven amb un metabolisme capaç de treure partit de l'escassetat i aprofitar els aliments al màxim en comptes de malgastar, com fan les persones molt primes.

El pes ideal

L'anomenat pes ideal només existeix a un nivell individual. La societat actual s'ha entestat a establir pesos i mesures en les que tothom hauria encaixar i ha considerat grosses a aquelles persona les mesures estan per sobre d'aquests estàndards arbitraris, sense tenir en compte les diferències individuals.

Però per molt que la societat s'entesti, no és ella, sinó la naturalesa la que determina el pes de cada persona. És a dir, el pes està determinat genèticament, com l'alçada, el color dels ulls o la raça. Però aquesta predeterminació no és rígida, sinó que es tracta, en realitat, d'un rang de diversos quilos a on pots guanyar o perdre pes amb facilitat i que consisteix en un 10 o 15% del pes de cada un. Probablement, el límit superior el constitueix el pes més alt que has aconseguit en tota la teva vida. A partir d'aquí pots seguir menjant sense guanyar més pes i fins i tot si et forces a tu mateix a menjar més del compte, només Engrossiràs una mica i el perdràs fàcilment quant comencis a fer una alimentació normal una altra vegada.

Per determinar el rang del teu pes biològic, resta del 10 al 15% del teu pes actual. Per exemple, si estàs en el teu límit superior i peses 80 quilos, podràs perdre amb facilitat de 8 a 10 quilos, és a dir, fins a arribar el límit inferior. Però si resulta que aquest límit inferior està per sobre del que consideres desitjable i vols seguir aprimant, et costarà molt més treball, ja que el teu cos lluitarà amb gran força per evitar-ho (tens més gana, vols aliments rics en greixos, disminueix el teu metabolisme , fent-se més eficaç i augmenta la teva aversió a l'exercici). Tenir això en compte és molt important, ja que si reconeixes que el teu cos està inclinat a mantenir un pes determinat i que aquest pes pot estar per sobre del que preferiries, pots preparar per afrontar això sense sentir-te culpable i castigar per "no ser capaç" d'atenir a un règim. Si, per contra, suposes que només adquirint bons hàbits alimentaris aconseguiràs mantenir prim sempre, llavors és molt probable que acabis sentint-te malament i fracassant, ja que les coses no són tan simples.

Imagina que un mariner naufraga i va a parar a una illa deserta amb una dieta escassa. Al principi començarà a aprimar, però arribarà un moment en què el seu cos s'habituï a la quantitat de menjar disponible. Suposem que passen diversos anys i és rescatat. Si de nou disposa de tot el menjar que desitgi i pot menjar amb normalitat, tornarà a recuperar el seu pes amb rapidesa. El mateix podem dir d'una persona obesa: Per mantenir-se per sota del límit inferior del seu pes biològic, haurà menjar menys del normal durant la resta de la seva vida, així com el nàufrag a l'illa, ja que quan torni a menjar amb normalitat, tornarà a guanyar pes.

És el greix tan terrible?

Aproximadament el 22% del pes d'una dona està format per greix i aquesta és necessària perquè la menstruació tingui lloc i per poder suportar un embaràs. En l'home la quantitat de greix és menor. Aquesta quantitat extra de greix en el cos d'una dona és la responsable de les seves formes femenines, la major suavitat de la pell i la major variabilitat en la forma del cos d'una dona a una altra.

La societat actual imposa com desitjable un pes en el qual només encaixa un 5% aproximadament de la població. La resta de les dones estan per sobre d'aquest pes. Quan la tendència de moda s'entesta a fer desaparèixer el greix del cos d'una dona fins suprimir-ne les seves formes femenines, hauríem de començar a preocupar i preguntar-nos què és el que està passant, sobretot quan a la vegada, l'empenyen a desenvolupar la seva musculatura al gimnàs, de manera que el cos de la dona sigui més semblant al de l'home (menys greix, més múscul). Però el que resulta paradoxal és que poca gent, a nivell individual, considera més atractiva a una dona així. Quins són, llavors, les forces que estan empenyent a les dones cap a això ...?

La pregunta inicial: ¿Val la pena perdre pes?

Quan hagis acceptat que el teu pes biològic podria estar per sobre de la mitjana, hauràs de decidir si val la pena l'esforç i vols preparar-te per controlar el teu pes de per vida o si prefereixes acceptar que ets així i tractar de mantenir-te en el límit inferior del teu pes biològic, la qual cosa no suposarà una gran dificultat.

Si vols seguir endavant amb el règim malgrat tot o si estàs per sobre del teu propi pes ideal, en les següents línies trobaràs algunes estratègies psicològiques que poden ajudar-te.

Com influeixen els teus pensaments i la teva forma de veure el món

La teva manera de veure el món, és a dir, la teva filosofia de vida, està influint en el teu comportament i en les teves emocions. Quan succeeix un determinat esdeveniment en la teva vida, fas interpretacions sobre el seu significat. Aquestes interpretacions que fas i les coses que penses poden considerar racionals o irracionals. Per exemple, suposem que et mires al mirall i / o et peses i veus que has engreixat diversos quilos. Davant aquesta situació podries pensar racionalment coses com: "he engreixat massa, preferiria perdre els quilos que em sobren, així que vaig a intentar-ho". O bé, pots pensar irracionalment: "he engreixat un munt, és horrible, mai podrà aprimar, és molt difícil, estic horrible, així no trobaré a ningú que em vulgui ...". En el primer cas, la teva forma de pensar et portarà a fer una dieta i no donar-li massa voltes. En el segon, et portarà a una depressió, la qual et farà molt difícil mantenir un règim.

Alguns exemples de creences irracionals que t'impedeixen aconseguir els teus objectius i et porten a problemes emocionals són els següents:

Ja hauria d'haver perdut pes
No hauria de haver de fer tant esforç per mantenir la meva pes
La meva família hauria recolzar-me en això i no convidar-me a restaurants a menjar fregits

Aquests són exemples d'exigències absolutistes. Quan exigeixes alguna cosa, en comptes de simplement preferir, et sentiràs molt malament quan les coses no succeeixen com tu vols, cosa que passarà inevitablement, ja que el món no hi és per satisfer els teus desitjos.

És terrible estar gras. Mai podré ser feliç així.
És horrible haver d'estar fent dieta i privar de coses que desitjo.

No és terrible, només incòmode o frustrant, però perfectament suportable i hi ha altres maneres de ser feliç a part de tenir la figura que desitges.

No puc resistir el desig de dolços. M'agraden massa.
 És massa dur
És un fàstic haver de llevar d'hora a fer exercici

Tots aquests "no puc" són falsos, ja que ningú et posa una arma al cap per fer-te menjar xocolata. Però si penses així no podràs esforçar prou per perdre pes.

Ja hauria d'haver perdut pes. No sóc bo ni per això.
No tinc autocontrol, no valc per a res

En pensar així aquestes jutjant tota la teva persona en funció d'una petita part de tu, com si tu fossis solament els teus quilos i la teva manera de manejar i res més. Una cosa és el que fas i una altra el que ets com a persona. Fracassar en una cosa no et converteix en un fracàs, com fer una ximpleria no et converteix en ximple. Si només et sents bé quan fas les coses bé tens tots els números per odiarte a tu mateix, si no és que siguis un ésser perfecte.

Quines són les conseqüències de les anteriors creences?

Quan exigeixes que les coses hauries de ser com vols, que haurien de ser fàcils, que els altres haurien comportar sempre bé amb tu, és molt probable que acabis sentint-te furiós i ressentit i et negaràs a fer-te totalment responsable de la dieta perquè "aquest fàstic de món" no està cooperant.

Quan penses que és terrible haver de passar gana i privar-te de certes coses, els teus probabilitats de mantenir la dieta disminueixen.

Quan penses que és terrible estar gras en una societat plena de prejudicis et deprimirás.
Quan penses que és massa dur resistir la temptació, llavors no la resistiràs (però menjar o no, és una decisió teva).

Quan et veus inadequat, lleig, etc. Seràs infeliç, et deprimirás i et faltarà confiança en tu mateix per canviar, disminuint les teves possibilitats d'èxit.

Quines són les creences racionals amb les que podries substituir les irracionals?

Quan pensis que és desagradable restringir el menjar però que hi ha molts plaers a la vida, et concentrarás en aquests altres plaers, et atendrás a la dieta i perdràs pes.

Quan penses que ser obès en una societat que et discrimina és un desavantatge però així és aquesta societat imperfecta i pots viure amb això, estaràs menys desesperat per perdre pes, menys deprimit i amb més probabilitats d'èxit.

Quan decideixes acceptar com ets sigui quina sigui la teva pes et sentiràs millor, més optimista i et serà més fàcil esforçar per perdre pes per millorar les teves salut, tu vida social o beneficiar-te dels avantatges que la societat concedeix a les persones primes.

Per tant ...

Deixa d'exigir que el món sigui com tu vols i accepta la realitat com és. Després, intenta canviar el que pugui canviar.

Deixa d'exigir que has assolir els teus objectius sense cap dificultat, no tenir problemes, no patir mai i aconseguir tot el que desitges en el moment en què ho vols (dolços inclosos). No és realista.

Deixa de pensar que és terrible, insuportable o massa dur i pensa que pots suportar, que pots fer-ho i que pots resistir.

Accepta't com ets i estima't només perquè sí. No necessites cap motiu.

No et mengis els problemes. Resuélvelos

Algunes persones utilitzen el menjar per afrontar els problemes emocionals i sentir-se millor. Les persones més obeses són les que tenen més probabilitats de menjar en aquestes situacions. Encara que això no ha de ser degut, necessàriament, a la seva forma de ser. En les investigacions s'ha vist que la persona sotmeses a dietes molt baixes en calories són capaços de mantenir-la durant una 8 setmanes, fins i tot davant emocions molt negatives. Després, es tornen més sensibles als estímuls emocionals, de manera que el menjar per motius emocionals pot resultar de la dieta mateixa. Per tant, quan arribeu al vostre límit deixa de fer dieta durant un temps i limita't a mantenir un pes estable. Després, torna a reprendre la dieta.

Consells pràctics per perdre pes

No hi ha aliments màgics o combinacions màgiques d'aliments que et facin aprimar. Per aprimar simplement has d'ingerir menys calories de les que gasta el teu cos.
Compte les calories dels aliments
Les proteïnes i els carbohidrats tenen quatre calories per gram. Els greixos tenen nou calories per gram. Per tant, la dieta més apropiada és aquella baixa en greixos.
El fet que el greix sigui saturat o insaturat no suposa cap diferència pel que fa a les calories es refereix.
Les dietes basades gairebé exclusivament en proteïnes et porten a perdre aigua amb rapidesa, no greix, de manera que la pèrdua de pes inicial és enganyosa. Tot i això, és una bona idea augmentar el nombre de proteïnes en la dieta ja que et donarà sensació de sacietat.
Els carbohidrats complexos (pa, pasta, patates, arròs ...) són més aconsellables que els carbohidrats simples (fruita, sucre ...) perquè es metabolitzen més lentament i et mantenen ple més temps.
La fibra dóna sensació de sacietat. En la majoria de les persones prevé el restrenyiment. No obstant això, algunes es el provoca. No et passis amb la fibra o et donarà gasos.
Si prens prou fibra necessitaràs més aigua per digerir: Beu tanta aigua com vulguis. Fes-ho abans de cada menjar per donar-te sensació de plenitud.
La sal fa que el teu cos retingui aigua (encara que no en totes les persones). Si aquest és el teu cas fa servir substituts de la sal, com herbes o espècies.
Cafeïna. Igual que el sucre, la cafeïna sol produir una ràpida sensació d'estimulació seguida de sensació de debilitat una hora aproximadament després de prendre cafè i això pot portar-te a vol menjar. Si és el teu cas, prescindeix del cafè o pren-lo una hora abans dels àpats.
Vitamines i minerals. Pot es una bona idea prendre suplements de vitamines i minerals mentre fas dieta, ja que és possible que no estiguis obtenint de la dieta totes les que necessites, la qual cosa pot fer que et sentis feble o lent.

Com menjar

Prova què funciona millor per a tu: a) fer moltes menjars petits ob) fer un sol àpat al dia en l'hora que més fam tinguis.
Tingues en compte que calen 20 minuts perquè els senyals de sacietat arribin del teu estómac al teu cervell. Per tant, si menges pressa tindràs fam fins i tot encara que hagis menjat molt. Menja poc a poc o fes un descans al mig.
No cal que prohíbas aliments diferents dels que de molt alt contingut calòric. Mentre mantinguis el teu nombre apropiat de calories tant és l'aliment que escullis, encara que convé que mengis de tot per no privar de cap nutrient important.

L'excés de pes augmenta el risc d'hipertensió arterial, malaltia cardíaca, infart, diabetis, i algunes formes de càncer. Si tens sobrepès, perdre del 5 al 10% del teu pes i mantenir-lo així disminuirà la teva risc per desenvolupar la majoria d'aquestes malalties.

Quan existeix sobrepès?

El nombre que veus a la escala no necessàriament et diu si necessites perdre pes. Això és degut a que dues persones de la mateixa alçada i pes poden tenir diverses estructures òssies i poden tenir diverses quantitats de greix i múscul en els seus cossos. Per a la majoria dels adults, determinar l'índex de massa corporal (IMC) i la mida de la cintura són maneres efectives de comprovar si tens sobrepès i d'estimar la teva risc davant de problemes de salut.

L'IMC utilitza l'alçada i pes per estimar quanta greix conté teu cos. Un IMC de 25 indica excés de pes. Un IMC de 30 o més indica obesitat. Generalment, com més alt sigui l'IMC, més alt és el risc per a la teva salut.

La mida de la cintura indica si el teu cos té una forma de poma, amb tendència a acumular el greix al voltant de la cintura. El risc per a la salut augmenta encara més amb l'augment de la mida de la cintura. Una mesura de cintura major de 100 cm per als homes o 89 cm per les dones suposa un augment significatiu en el risc per a la salut, particularment per la malaltia cardíaca i la diabetis.

Per saber si el teu pes constitueix un risc per a la teva salut, pots determinar el teu IMC i el risc que suposa amb una taula de l'índex de la massa corporal. Mesura la teva cintura just sota els teus costelles però sobre el melic.

Tingues en compte que l'ús de l'IMC presenta algunes limitacions. Pot sobreestimar la quantitat de greix en el cos d'atletes i altres persones que tenen una estructura musculosa. Pot subestimar la quantitat de greix del cos en ancians i altres persones que han perdut massa muscular. El teu metge pot dir-te amb més exactitud si la teva salut corre algun risc a causa de la teva pes. També pot ajudar-te a trobar un programa de pèrdua de pes apropiat.

La carta d'IMC no està indicada per a l'ús durant l'embaràs. Si estàs embarassada i vols una guia de l'augment normal de pes en l'embaràs, demana-li una al teu metge.

Què pots fer per perdre pes?

Si vols perdre pes, pots començar amb una dieta segura, sana i ben equilibrada. No obstant això, el programa més eficaç per perdre pes no es limita només a fer dieta, sinó que implica també fer canvis en la teva forma de vida, incloent teus hàbits alimentaris i d'exercici físic, els quals podràs seguir utilitzant la resta de la teva vida.

Un pla per perdre pes ha d'incloure una bona nutrició, poques calories, i activitat física. Les millors fonts per a la informació sobre un programa segur, sa i eficaç de pèrdua de pes són els dietistes i els metges experts en nutrició.
Un bon pla de pèrdua del pes inclou:

Activitat física
Dieta sana
Comprendre les emocions que es troben darrere dels teus patrons d'alimentació

Per començar el teu programa per perdre el pes:

Determina quant vols tot.
Determina quantes calories necessites cada dia per mantenir un pes sa.
Consulta amb un dietista o especialista en nutrició com triar els aliments per obtenir aquestes calories.
Cerca maneres d'augmentar la teva activitat física.
Descobreix com utilitzes el menjar per raons diferents de la nutrició. Per exemple, menges quan estàs avorrit o estressat? Et recompenses amb menjar? Fes canvis per impedir aquests comportaments. Per exemple, Permete't menjar només en certs llocs, com la cafeteria o restaurant en el treball i la taula de la cuina o el menjador quan estiguis a casa. No mengis ni piquis al cotxe o veient la televisió.

Què són les calories?

Una caloria és una mesura del valor energètic de l'aliment. El teu cos consumeix calories per realitzar les seves funcions i activitats. L'aliment es compon de proteïnes, carbohidrats, i greixos, que contenen calories i produeixen energia. Per perdre pes, has reduir el nombre de calories en la dieta sense sacrificar la bona nutrició. Quan la teva activitat física és molt escassa, la quantitat de calories que necessites és molt baixa, de manera que pot resultar difícil baixar de pes i estar ben nodrit a la vegada. Aquest és el motiu pel qual és molt important fer exercici físic.

L'home mitjana necessita de 2500 a 3.000 calories al dia. La dona necessita d'1800-2300 calories al dia. La majoria de les dietes per perdre pes suggereixen d'1500-1800 calories al dia per als homes i de 1200 a 1500 calories al dia per les dones. Menjar 500 calories al dia menys del que necessites per mantenir el teu pes pot donar lloc a una pèrdua de mig quilo a la setmana.

La velocitat a la qual pots perdre pes depèn del metabolisme del teu cos. És la velocitat amb què consumeixes energia o calories per les funcions bàsiques com ara menjar, dormir, caminar, etc. Pots augmentar l'índex del metabolisme del teu cos fent exercici regularment. La pèrdua de pes pot passar més ràpidament en el començament d'una dieta perquè el cos elimina aigua addicional que havia retingut.

Pautes dietètiques per perdre pes

En general, segueix aquestes pautes:

Anota tot que menges i beus. Això et permetrà veure si estàs menjant una bona varietat d'aliments. També et servirà per explicar les calories diàries.
Beu molta aigua cada dia.
 Pots menjar quantitats il · limitades de verdures i amanides, però limita la quantitat de mantega, adobs, i salses que preses amb aquests aliments.

Trieu:
- Carn, pollastre o peix sense greix, o proteïna de soja
- Carn, pollastre o peix al forn oa la graella
- Amanides que continguin poc o gens d'oli.

Inclou els aliments següents a la dieta cada dia però en quantitats apropiades:

- Productes lactis desnatats
- Llegums (llenties, pèsols, mongetes)
- Carbohidrats sense refinar (pa de blat integral, cereals sencers sense sucre)
- Fruites o sucs naturals.

Limita la quantitat que menges del següent:

- Carbohidrats refinats (sucre) i aliments que contenen sucre.
- Productes obtinguts de cereals refinats, com arròs blanc i farina blanca.

Limita:

- Els greixos saturats com mantega, margarina, i oli en les carns.
- Altres aliments que contenen greixos, com pastissos, brioixeria i formatge.
- Aliments fregits.
- Carns processades (són sovint altes en greix, sal, i conservants).
- Begudes alcohòliques.

Per tenir una dieta equilibrada, assegura't de triar una varietat d'aliments dels grups bàsics:

- Productes lactis
- Carn i altres proteïnes
- Verdura
- Fruita
- Pa, cereals, i pastes integrals

Seu i relaxa't mentre menges. Evita les distraccions com el telèfon i la televisió. Mastegar l'aliment a fons ajuda a fer la digestió. Menjar menjars petits i freqüents en comptes de 3 àpats complets pot servir-te d'ajuda. Hauries de menjar cada 4 o 5 hores. Això manté constant teu nivell de sucre en sang i t'ajuda a no tenir gana. Acaba teus àpats amb una fruita en lloc d'unes postres dolces.

Quines són les pautes d'activitat física per perdre pes?

L'activitat física és tan important com la dieta si estàs intentant perdre pes i després per mantenir un pes sa.

T'ajuda a perdre el pes perquè cremes més calories mentre fas exercici.
Augmenta el teu metabolisme durant diverses hores, de manera que cremes més calories també després de l'exercici.
Baixa teva pressió arterial, nivell de colesterol, i nivell de sucre en sang.
Et fa sentir amb més energia.
Millora el to muscular.
T'ajuda a dormir millor.

No la exageris al principi. El caminar moderat durant 15 a 30 minuts de 3 a 6 vegades a la setmana és un bon començament. Si el teu metge està d'acord, el teu objectiu ha de ser 30 a 90 minuts d'exercici moderat al dia, la majoria dels dies de la setmana. L'exercici aerobi moderat és aquell que requereix aproximadament la mateixa energia de caminar uns 3 quilòmetres en 30 minuts. Pots necessitar fer exercici durant 60 minuts al dia per prevenir un augment de pes i 90 minuts al dia per perdre pes. Consulta el teu metge abans de començar un programa d'exercici.


 Anorèxia nerviosa

Rebuig a mantenir el pes corporal igual o per sobre del valor mínim normal considerant l'edat i talla (per exemple, pèrdua de pes que dóna lloc a un pes inferior al 85% del esperable)
Por intensa a guanyar pes oa convertir-se en obès, fins i tot estant per sota del pes normal
Alteració de la percepció del pes o la silueta corporals, exageració de la seva importància en l'autoavaluació o negació del perill que comporta el baix pes corporal.
Absència d'almenys tres cicles menstruals consecutius.
tipus restrictiu: Durant l'episodi d'anorèxia nerviosa no recorre regularment a afartaments o purgues (per exemple, provocació del vòmit o ús excessiu de laxants, diürètics o ènemes)
tipus compulsiu / purgatiu: durant l'episodi d'anorèxia nerviosa, recorre regularment a afartaments o purgues (per exemple, provocació del vòmit o ús excessiu de laxants, diürètics o ènemes)

2. Bulímia nerviosa.
Presència d'afartaments recurrents, caracteritzats per: a) ingesta d'aliment en un curt espai de temps (per exemple, un període de dues hores) en quantitat superior a la que la majoria de les persones ingeririen en un període de temps similar i en les mateixes circumstàncies. b) Sensació de pèrdua de control sobre la ingesta de l'aliment (per exemple, sensació de no poder parar de menjar o no poder controlar el tipus o la quantitat de menjar que s'està ingerint).
Conductes compensatòries inapropiades, de manera repetida, amb la finalitat de no guanyar pes, com són provocació del vòmit; ús excessiu de laxants, diürètics, ènemes o altres fàrmacs; dejuni i exercici excessiu.
Els afartaments i les conductes compensatòries inapropiades tenen lloc, com a mitjana, almenys dues vegades a la setmana durant un període de tres mesos.
La valoració que aquestes persones fan de si mateixes està exageradament influïda pel pes i la silueta corporals.
tipus purgatiu: quan es provoca regularment el vòmit o utilitza laxants, diürètics o ènemes en excés.
tipus no purgatiu: quan utilitza altres conductes compensatòries inapropiades, com el dejuni o l'exercici intens, però no recorre regularment a provocar-se el vòmit ni usa laxants, diürètics o ènemes en excés.

3. trastorn per afartament

Episodis recurrents d'afartaments, de característiques similars als descrits en la bulímia
Els episodis de afartament s'associen a tres o més dels següents símptoma
- Ingesta molt més ràpida del normal
- Menjar fins sentir-se desagradablement ple
- Ingesta de grans quantitats de menjar tot i no tenir gana
- Menjar tot sol per amagar la seva voracitat
- Sentir-se a disgust amb un mateix, depressió o gran culpabilitat després del afartament
Profund malestar en recordar els afartaments
Els afartaments tenen lloc, com a mitjana, almenys dues vegades a la setmana durant 6 mesos.
No es produeixen conductes compensatòries inadequades (per exemple, purgues, dejuni, exercici físic excessiu).

 El desenvolupament de la malaltia

A l'inici del quadre sol aparèixer una preocupació excessiva pel pes i l'aspecte del cos, estant molt influïdes per la creença que la forma corporal o la primesa serveixen per determinar el valor personal i fins i tot l'èxit en la vida. Són freqüents pensaments com "estic massa grossa, per agradar he d'estar prima, no em puc controlar, si estigués més prima seria més feliç, tindria més autoestima i aconseguiria més coses ...". Aquests pensaments pot tenir qualsevol persona sense que donin lloc a una patologia. Però quan es fan massa intensos, i es converteixen en una obsessió i una necessitat ("he de perdre pes a qualsevol preu, és horrible ser com sóc ...") és quan es converteixen en patològics, transformant-se en un tema de preocupació continu i obsessiu que produeix un gran malestar i ansietat.

Les persones amb trastorns alimentaris estan insatisfetes amb l'aspecte del seu cos en general o amb alguna part en particular. Això també es dóna en un alt percentatge de persones sense aquest tipus de trastorns. La diferència és que per a les anorèxiques o bulímiques és un tema "de vida o mort", es neguen rotundament a conformar-se amb el seu aspecte, el rebutgen categòricament i pensen que han de canviar tant sí o en cas contrari mai podran ser feliços o la vida no tindrà sentit. Es dóna un pensament rígid i dicotòmic, on no hi ha termes mitjans: "o estic grassa o estic prima". "Ser com sóc és una cosa odiós i totalment insuportable". En canvi, les persones que no arriben a desenvolupar trastorn alimentari tot i estar insatisfetes amb els seus cossos, utilitzen un pensament més flexible, com "sóc molt més que el meu cos o els meus quilos, potser no tingui el cos ideal però hi ha més coses en la meva vida que em poden fer feliç; ningú és perfecte ... "

En els casos més greus d'insatisfacció amb el cos s'arriba fins a un rebuig tan gran que fins i tot estant tremendament primes, neguen aquesta primesa i no reaccionen davant seu com ho farien els altres.

Problemes per suportar la incertesa

A aquestes idees solen sumar altres característiques més relacionades amb la seva forma de ser. Per exemple, la necessitat de tenir una certesa absoluta. És a dir, té dificultats per suportar la incertesa, la qual li causa un gran desassossec que dóna lloc a una gran necessitat de control, d'aconseguir la major predictibilitat possible. Tendeix a pensar que el seu pes ha de ser totalment predictible. Aquest control és exercit també sobre les seves emocions, principalment les emocions que considera inadequades, com la ira o l'enuig. Pensa que expressar és indici de falta de control. Això està relacionat amb el fet que sol tractar-se de persones que tenen una gran necessitat de complaure als altres, de fer el correcte i que tenen un gran temor a la crítica o desaprovació dels altres. Generalment, de nenes van ser estudioses i obedients, nenes bones i complaents que no donaven cap problema a les seves famílies i el valor personal estava en funció d'aquest bon comportament i capacitat per fer el que s'esperava d'elles. La seva famílies solen ser perfeccionistes i amb altes expectatives d'èxit i èxit i valoren enormement aquesta capacitat d'autocontrol.

L'allunyament de si mateixa
Conforme les anorèxiques restrictives accentuen el seu control dels seus processos fisiològics (com la fam) i les seves emocions, es van allunyant cada vegada més de les seves pròpies sensacions, fins que arriben a no percebre d'una manera apropiada. Tenen una resistència aparentment inesgotable a la fatiga, moltes vegades estan absents les apetències sexuals i mostren dificultats per expressar les seves emocions (per exemple, no troba la paraula adequada).
Així, allunyada de si mateixa, amb una gran necessitat de control, un caràcter perfeccionista, la gran insatisfacció amb el seu cos i la idea que estant prima tot seria millor i diferent, no és estrany que una vegada que comença a aconseguir el seu objectiu de aprimar i controlar, aparegui una sensació de triomf i eficàcia que la porta a dir que no té cap problema, que se sent bé. Així i la fam no desapareix, el seu cos implora menjar contínuament i, en ser negada, aquesta es transforma en una idea obsessiva que omple tot el seu temps i la seva ment.
No pot deixar de pensar en el menjar, la prepara per a altres encara que ella no la coma, compte les calories, pesa cada ració, revisa les etiquetes, classifica els aliments en bons i dolents, fa estranys rituals amb el menjar, com tallar-la en trossos molt petits, la menja poc a poc, juga amb ella, perquè el menjar és ara la seva obsessió. La identitat anorèxica ha reemplaçat al seu anterior identitat, com si tingués vida pròpia.
L'anorèxia bulímica
Però aquest control desitjat no sempre s'aconsegueix. De vegades la fam pot més i sumada a un esdeveniment que inhibeixi seus rígids controls pot portar-la a un tip (anorèxia bulímica). Aquests esdeveniments poden ser, per exemple, la ingesta d'alcohol o successos que donen lloc a sentiments d'ansietat o depressió. De fet, qualsevol persona privada involuntàriament de menjar durant un temps, tindria moltes probabilitats de donar-se una afartament un cop que torna a tenir menjar a la seva disposició.
De la mateixa manera, la majoria de les persones bulímiques comencen a afartar després d'un període de dieta restrictiva i pèrdua de pes, quan el cos comença a lluitar amb més força per recuperar el seu pes normal. D'altra banda, els sentiments de depressió o ansietat (a causa d'un esdeveniment succeït, per exemple, o per determinats pensaments depresógenos) són percebuts com excessivament desagradables i hi ha una tendència a escapar d'ells. Una bona manera de fer-ho és a través del afartament. En certa manera es pot dir que la dieta les manté en un estat constant de frustració i quan apareix una nova frustració que se suma a ella, senten que ja no poden més i deixen anar les regnes del tot, produint-se el descontrol que porta al afartament. No obstant això, la fuita del malestar és només momentani, ja que després del afartament apareix un gran sentiment de culpa i fracàs que les pot portar a provocar-se el vòmit.

Entre les bulímiques també són freqüents les conductes auto-lesives, com fer-se talls a la pell, cremades, enganxar-se a si mateixes, com una manera de transformar el malestar emocional en dolor físic, que consideren més fàcil de suportar.































































sexologo-en-barcelona / xavier conesa lapena
Subpáginas (1): Como curar la depresion
Comments