sexologo cornellà de llobregat

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26
BARCELONA

 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa_psicologo@yahoo.es
Xavier Conesa Lapena

fotopsicologescacspetit

(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

PUBLICACIONS:


Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
"El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies"

Psychologies
"Amor i Sexe: Inseparables?"


Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
"La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia"

La Portada del Valles:
"Se hereda la depresió?"

Contrapunt:
"El tractament Psicològic. Un enfoc actual"

La Vanguardia.Suplemet:
"Sexe a P-3"

Contrapunt:
"Estils de vida que poden ajudar a la Depresió"

Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:

2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.

2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l'entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil ...

2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l'11 % dels pacients que ens consulten se'ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver...

2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat

2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave...¿donde ubicarlo?

2004 Articulo: L'ESTRÈS I L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d'atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.

2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac...

2005 Articulo: COMPRENDRE L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s'uneixen i es sumen.

2006 Articulo: CRISIS D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr...

2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p...

2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).

2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).

2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l'excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per...

2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.

2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D'UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass...

2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l'estrès. de manera general, els estudis indiquen que l'exercici ajuda l'individu a afrontar millor l'estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t...

2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l'adolescència, els nens d'ahir, ja convertits en el noi o la noia d'avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d'assumir-la i acceptar-la.

2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l'homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s'adonen de l'orientació homosexual d'un infant són els seus companys d'escola.

2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models ...

2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i ...

2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l'anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.

2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d'aliments que després s'intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s'acaba convertint en un costum que...

2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d'un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre...

2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d'actuació o tractament possible en els trastorns d'alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se'n pot aplicar més d'un i fer-ho conjuntament per augmentar l'efectivitat del tractament.

2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l'aparició de la bulímia.

2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.

2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L'ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l'alcohol

2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l'estat d'ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep...

2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l'individu li fan patir d'una manera o d'una altra.

2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l'evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit...


Tribuna Vallesana
"L'atenció psicològica a la comarca del Valles"

La Portada del Valles:
"Com reconèixer i tractar l'alcoholisme"

Continguts del Master de Sexologia de l'Institut Superior d'Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l'Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:

1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L'Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L'actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora

Mètode terapèutic

Bàsicament el terapeuta parteix de la idea que el seu client té una tendència actualitzar i un valor únic i personal que està bloquejat o distorsionat per determinats criteris d'acceptació externa (consideració positiva condicional). La teràpia tractarà de desbloquejar el procés anterior mitjançant l'aplicació de tres estratègies o tècniques fonamentals: la Empátala Consideració positiva incondicional i La Congruència (Rogers, 1957).

L'empatia: referència a l'esforç continu del terapeuta per apreciar i comunicar al seu client una comprensió dels sentiments i significats expressats per aquest. Això es fa mitjançant un cicle de tres fases: 1) La ressonància empàtica del terapeuta a les expressions del client, 2) l'expressió d'empatia per part del terapeuta al client i 3) la recepció del client de la resposta empàtica del terapeuta.

Consideració positiva incondicional: El terapeuta brinda l'oportunitat al client a expressar els seus sentiments generalment inhibits per facilitar el seu acte acceptació. Per a això li accepta sense condicions de valor i evita corregir o dirigir cap a criteris preestablerts. Aquesta actitud comporta una estima cap als sentiments i la persona del client amb totes les seves aparents contradiccions i irracionalitats.

La congruència: Es refereix a l'autenticitat del terapeuta davant el seu client particular. Perquè aquest pugui mostrar empàtic ha de ser congruent amb els seus propis sentiments generats en la relació terapèutica. Tal congruència es mostra tant a nivell verbal com no verbal.
La Psicologia com tot sistema científic , va assentar la seva producció cognoscitiva en l'espectre de posicions filosòfiques coexistents al llarg de la història . Així, la comprensió de l'ésser humà fluctuar des de l'idealisme fins al materialisme per explicar l'essència , origen i naturalesa d'aquesta espècie . L'afiliació a una o altra posició determinar una concepció plural de l'home , mesurable en l'escissió del pensament psicològic en dos subsistemes : les escoles d'orientació no marxista i l'escola d'orientació marxista .
A les escoles d'orientació no marxista s'albira diversitat quant als principis , mètodes i sistemes categorials que s'empren per explicar l'essència humana . La seva evolució es tipifica per constituir-se en organitzacions teòriques tancades a l'intern de la concepció filosòfica que defensen , i abordar l'individu a punt de partida de mapes conceptuals rígids que limiten el desenvolupament del pensament científic en aquest sentit .
Per la seva banda, l'escola d'orientació marxista ha fonamentat la seva noció de l'individu en el materialisme dialèctic , el qual va esdevenir principi teòric -metodològic aportant la concepció materialista de la dialèctica , la teoria materialista del reflex , la teoria materialista de l'activitat i la naturalesa social de l'home , des d'un enfocament històric - lògic . Aquests postulats representen un nivell qualitativament superior a la ciència psicològica , en tant des d'un cos teòric únic expliquen la complexitat del psiquisme humà .
" [ ... ] Les diferents escoles, corrents han aportat coneixements fragmentaris d'una única i mateixa totalitat , i que quan cadascuna ha cregut veure el tot en el seu segment , han donat lloc a teories errònies , distorsionades o exagerades . Malgrat aquest procés , cada escola o corrent reflecteix part de la realitat , que cal retrobar i reubicar en la totalitat i unitat original [ ... ] . S'ha de tornar a recuperar el que les escoles , els mètodes i els camps de la psicologia esmicolar i van dispersar , van desarticular i formalitzar [ ... ] la tasca que incumbeix realitzar consisteix a dissoldre falses antítesi , transformant les antinòmies irreductibles en el que en realitat són : moments d'un sol procés únic [ ...] " . [ 1] L' postura blegeriana defineix la línia d'aquest estudi , afanyat a la consecució d'una teoria unificadora per comprendre la individualitat a punt de partida de la formació , desenvolupament i expressió de la personalitat .
Escoles d'orientació no marxista
Psicologia Diferencial .
La Psicologia Diferencial és un tipus de psicologia experimental , l'objecte d'estudi el conformen les diferències individuals amb el propòsit d'establir lleis vàlides per a tota l'espècie humana, la genètica mendeliana resulta la plataforma teòrica més adequada per a la seva pràctica .
La gènesi dels seus estudis té com a fonaments la teoria evolucionista de Darwin de 1859 , que postulava les diferències individuals en trets biològics i conductuals qual factors determinants en la selecció natural , així mateix els treballs de Francis Galton , qui va introduir el processament estadístic de les diferències individuals i l'herència .
Aquest corrent adverteix que la diversitat de trets entre els individus és producte de causes constitucionals , associades a l'herència ia les influències del medi extern . Cada un dels trets que distingeixen a un individu d'un altre tenen un contingut genètic i es transmeten mitjançant els mecanismes de l'herència . La composició genètica individual és estable i relativament autònoma respecte a l'ambient , però la influència d'aquest adquireix notorietat en el sentit que individus que comparteixen el mateix patrimoni genètic no seran exactament idèntics . El heretat s'expressa en termes de possibilitat , i són les condicions d'existència de les persones les que propicien la seva materialització , això es manifesta en l'expressió i desenvolupament de les aptituds .
Un dels més connotats representants d'aquest moviment és James McKeen Cattell , que va estudiar sistemàticament les diferències individuals mitjançant l'ús de test , no obstant això el seu limitat abast li va impedir abordar el contingut real de la individualitat .
Els mèrits fonamentals de la Psicologia Diferencial són :
concebre conscientment les diferències individuals com a nucli teòric , si bé això representa un aspecte d'importància en els estudis relacionats amb la individualitat , l'esmentat principi perd rellevància en pretendre legislar patrons per a l'espècie com un tot , mitjançant l'extrapolació d'esquemes positivistes .
explicar encertadament el automoviment del biològic en la determinació de la individualitat .
reconèixer la interinfluència de l'herència i l'ambiental com a constituents de les diferències individuals .
identificar l'aptitud com a indicador de la individualitat en la seva estructura i funció .
Psicoanàlisi .
Per Sigmund Freud , l'autor principal d'aquest enfocament , la configuració psíquica de l'individu té un caràcter essencialment biologicista . El subjecte freudià és una resultant del seu món intern . A això versa l'anàlisi d'Enrique Pichón Riviere :
" [ ... ] Freud va arribar per moments , una visió integral del problema de la interrelació home - societat , sense poder desprendre , tot i això , d'una concepció antropocèntrica , que li va impedir desenvolupar un enfocament dialèctic .
Tot i percebre la fal · làcia de l'oposició dilemàtica entre psicologia individual i psicologia col · lectiva , la seva afecció a la " mitologia " de la psicoanàlisi , de la teoria instintiva , i el seu desconeixement de la dimensió ecològica , li
impedir la formulació del albirat , és a dir, que tota la psicologia , en un sentit estricte , és social. " [ 2 ]
La seva teoria de la personalitat defineix com a determinants del desenvolupament psíquic la interacció entre les disposicions heretades - "constitució" , la totalitat d'elements innats i adquirits en les fases del desenvolupament biològic - , i les experiències accidentals - " constel · lació" , conjunt de situacions exteriors a què s'exposa l'individu . L'evolució personológica està subjecta a les experiències vitals que poden estimular o limitar les potencialitats innates , és llavors l'ambient factor d'influències prevalents en la configuració de la personalitat .
Des del punt de vista estructural , la revisió en 1921 de la seva teoria planteja la divisió de la personalitat en tres instàncies : l'allò, el jo i el superjo . El això constitueix el reservori de l'heretat, especialment del que instintiu , expressa " la veritable intenció de la vida de l'organisme individual , és a dir , la immediata satisfacció de les seves necessitats innates . " [3] És inconscient i constitueix la font d'energia psíquica . Dóna lloc al sorgiment del jo i el superjo , determina el dinamisme de la personalitat i representa el món intern de l'experiència subjectiva .
El jo és el mediador entre els requeriments instintius de l'això i el superjo , busca l'equilibri de la personalitat . Està orientat cap al món exterior , i en conseqüència facilita les percepcions del mateix propiciant el sorgiment de la consciència , és en essència conscient , " [ ... ] el jo representa en la vida anímica la raó i la reflexió mentre que l'això representa les passions indòmites . " [ 4 ]
El super-jo s'estableix a escala individual com el regulador moral de la personalitat , encarnant valors socials tradicionals i l'ideal moral del jo . És una instància antagònica a l'això , inhibeix els seus impulsos a l'imposar els cànons morals de la societat en detriment dels objectius realistes . És conscient .
Freud situa la realització individual qual fase superior dels processos de regulació i autoregulació de la personalitat , resultant de la interacció entre l'allò i el superjo . Aquest estadi en la concepció freudiana esdevé en la mesura que el jo es fortifica en menys terme l'això i el superjo . En aquesta etapa del desenvolupament individual el jo aprofundeix en el coneixement del super-jo , sotmetent-lo a una crítica racional que decanta el contingut irrellevant d'aquesta estructura.Así , el jo s'apropia de continguts del superjo com a unitats de sentit , es torna " amo " de seva funció en la regulació conductual aconseguint la veritable harmonia entre les estructures antagòniques . Això dóna compte del lloc de l'autodeterminació en el comportament humà .
Les aportacions de la psicoanàlisi ortodox , específicament de l'obra freudiana , en la comprensió de la individualitat es poden resumir en :
identificar els factors biològic , psicològic i social com a constituents del psiquisme humà , i
entendre la realització individual com un estadi superior en el procés de desenvolupament de la personalitat , en aquest sentit destaca la capacitat d'autodeterminació com a indicador d'aquest procés .
Alfred Adler , considerat com el fundador de la psicologia individual , presenta dins de la psicoanàlisi un enfocament sociocultural .
La comprensió de l'ésser humà a Adler , és un manifest en defensa de la individualitat . Concebia l'home com un ideofenómeno : "Tipus , semblances i semblants aproximats són sovint o entitats que deuen la seva existència merament a la pobresa del nostre llenguatge , incapaç de donar una expressió simple als matisos que sempre són presents, o resultats d'una probabilitat estadística. no s'hauria de permetre que l'evidència de la seva existència degenerés en l'establiment d'una norma fixa . Tal evidència no pot apropar-nos a la comprensió del cas individual . Només es pot utilitzar per il · luminar una zona en què ha d'haver el cas individual en la seva unicitat . " [ 5 ]
Planteja com a determinants de les particularitats individuals l'herència i l'ambient , i un tercer factor anomenat " poder creatiu " que sorgeix després dels quatre o cinc anys i combinant les potencialitats innates i les influències ambientals , és en última instància aquesta síntesi qui determina el distintiu en l'àmbit individual . És aquest factor el que marca fonamentalment el desenvolupament de la personalitat , actualitzant el seu contingut motivacional i dinamitzant la conducta .
L'estil de vida constitueix "el moviment persistent cap a la superioritat "; expressa les principals idees de l'autor respecte a la determinació de la individualitat . En el context de l'estil de vida es revela la força del poder creatiu , qui catalitza el moviment cap a la superioritat . És l'escenari on es manifesta la individualitat , a causa que l'home en el trànsit a la superioritat desplega tot el seu potencial personológico en funció d'aconseguir la meta, que encara que de caràcter universal s'individualitza donat el sentit personal i l'actitud assumida per cada individu .
Tanmateix privilegiar en l'anàlisi el nivell individual de la subjectivitat , reconeix el nivell social en suposar que les condicions de vida en comunitat constitueixen el punt de partida per al desenvolupament personal . "L'home únicament podria bastar-se a si mateix una vegada situat en condicions particularment favorables . Obstant això, aquestes condicions només li són subministrades per la vida en grup . " [ 6 ]
Un sumari dels aspectes més rellevants de la teoria adleriana implica :
identificar els factors hereditari , ambiental , i el poder creatiu com a determinants de l'evolució personológica . En aquest sentit val destacar l'impacte del poder creatiu , entès en termes del psicològic , en la dinàmica de desenvolupament de la personalitat en definir la direccionalitat de la conducta . Així mateix es reconeix el caràcter interactiu que li concedeix a aquests factors .
comprendre l'exclusivitat de l'individu , en tant entitat personológica , única i irrepetible .
distingir el principi de la individualitat com a qualitat potencial dels subjectes , però , el mecanisme enunciat per l'autor per a la realització d'aquesta potencialitat , erra a reduir-lo a condicions innates de desenvolupament en contraposició a la seva tesi del social com a condició sine qua non per al desenvolupament humà .
convergència del social i l'individual superant l'antagonisme precedent . El social figura com un possible punt de partida per al desenvolupament individual .
Un element central en l'obra de Carl Gustav Jung és la individuació , concepte que denota la plena diferenciació i integració de la personalitat .
Per Jung la individuació permet complir totalment "els destins col · lectius " de l'home , a causa que ser eficient en l'activitat social depèn en certa manera, les possibilitats que aquest sistema d'influències propícia per a la realització de les potencialitats individuals . És un procés de desenvolupament psicològic que realitza els "destins individuals" compulsando l'ésser humà a convertir-se en individu . " Individuación significa fer-se individu, en tant que per individu entenem la nostra més íntima , darrera i incomparable particularitat . " [ 7 ]
Aquest autor planteja el desenvolupament de la personalitat sobre la base de " possibilitats" i " disposicions" primàries que es diferencien i integren progressivament del general al particular . El substrat d'aquest procés és d'origen genètic , i evoluciona en funció de les condicions ambientals . En aquest sentit , si bé l'ambient pot afavorir , Jung assenyala que tant les exigències socials com l'inconscient col · lectiu poden operar en detriment de l'individu : " La individuació significa llibertat respecte a aquestes forces opressores . " [ 8 ]
La teoria junguiana de la individuació descriu tàcitament com ocorre l'evolució de la individualitat . L'essència d'aquest procés és el " coneixement de si" , que transcorre al dir de Jung , del " anonimat inconscient " al " anonimat conscient" en quatre etapes amb lapse aproximat de deu anys cadascuna:
1 . Dominància de l'inconscient col · lectiu en els estadis inicials del desenvolupament a causa de l'absència d'un perfil psicològic individual, el que desapareix gradualment . Una fita el constitueix la consciència del " jo " al voltant dels 3 anys .
2 . S'emmarca en el començament de la pubertat , i està caracteritzada per la progressiva ruptura psicològica amb els pares .
3 . Es defineix per la coherència del " jo" i culmina amb l'adquisició de la plena individualitat .
4 . Adaptació i integració en la consciència individual del rol social . Entre els 40 i 45 anys irromp el sentit de la vida com a problemàtica fonamental .
El notable en la teorització de Carl G. Jung, se centra en :
comprendre la individuació com a procés d'evolució de la individualitat . Cal assenyalar l'elucidació de les etapes del procés com a tret important en la teoria junguiana , ja que s'erigeix ​​com a referent per a l'anàlisi prospectiu de la categoria individualitat .
revelar l'autoconeixement com a indicador del desenvolupament de la individualitat .
dilucidar el social en la doble condició com a determinant de la individualitat , tant en el seu aspecte positiu com negatiu .
sexologo girona sexòleg
Comments