sexologo castelldefels sexolèg

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13

MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26

BARCELONA

C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia

BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)

conesa_psicologo@yahoo.es

Xavier Conesa Lapena

(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i

Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999

L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.

Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs

- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena

- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.

- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona

- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona

- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada

- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005

- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007

- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

- Publicacions

Carme Serrat Bretcha

Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

Terapeuta Sexual i Familiar

Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,

Assessora Psicològica d’escoles bressol.

Assessorament a pares

Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya

Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.

TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.

"El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies"

Psychologies

"Amor i Sexe: Inseparables?"

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:

"La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia"

La Portada del Valles:

"Se hereda la depresió?"

Contrapunt:

"El tractament Psicològic. Un enfoc actual"

La Vanguardia.Suplemet:

"Sexe a P-3"

Contrapunt:

"Estils de vida que poden ajudar a la Depresió"

Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:

2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.

2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l'entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil ...

2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l'11 % dels pacients que ens consulten se'ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver...

2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat

2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave...¿donde ubicarlo?

2004 Articulo: L'ESTRÈS I L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d'atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.

2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac...

2005 Articulo: COMPRENDRE L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s'uneixen i es sumen.

2006 Articulo: CRISIS D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr...

2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p...

2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).

2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).

2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l'excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per...

2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.

2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D'UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass...

2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l'estrès. de manera general, els estudis indiquen que l'exercici ajuda l'individu a afrontar millor l'estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t...

2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l'adolescència, els nens d'ahir, ja convertits en el noi o la noia d'avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d'assumir-la i acceptar-la.

2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l'homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s'adonen de l'orientació homosexual d'un infant són els seus companys d'escola.

2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models ...

2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i ...

2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l'anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.

2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d'aliments que després s'intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s'acaba convertint en un costum que...

2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d'un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre...

2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d'actuació o tractament possible en els trastorns d'alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se'n pot aplicar més d'un i fer-ho conjuntament per augmentar l'efectivitat del tractament.

2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l'aparició de la bulímia.

2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.

2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L'ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l'alcohol

2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l'estat d'ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep...

2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l'individu li fan patir d'una manera o d'una altra.

2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l'evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit...

Tribuna Vallesana

"L'atenció psicològica a la comarca del Valles"

La Portada del Valles:

"Com reconèixer i tractar l'alcoholisme"

Continguts del Master de Sexologia de l'Institut Superior d'Estudis Sexològics (ISES)

En condició de Director de l'Entitat i com a Docent.

Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:

1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.

2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.

3. Estudi del Vaginisme

4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies

5. Generalització dels Trastorns Sexuals

6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions

7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General

8. El Diagnòstic en Sexualitat

9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç

10. L'Entrevista Psico-Sexual

11. El Enquadrament Terapèutic. L'actitud del Terapeuta

12. Farmacologia i Sexologia

13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora

Vegem com des de la seva conformació inicial, en l'enamorament o galanteig , es percep l'evolució o les diferències en comparació amb altres èpoques o moments històrics .

En diferents èpoques i cultures han existit diverses costums d'establir contactes per conformar una relació de parella . En els últims mil · lennis , a partir de la propietat privada i la societat patriarcal , aquests acostaments s'han caracteritzat pel protagonisme de l'home, on aquest tradicionalment ha conduït el galanteig i la dona ha hagut d'esperar a ser festejada .

Ara la dona juga un paper més actiu produint un alleugeriment del paper masculí en aquest sentit , ja que havia més pressió des del moment en què havien de portar la conducció del procés . Històricament s'ha vist el seguici al poder dels homes , fins i tot els termes que s'utilitzen com a conquesta i galanteig denoten l'acció exclusiva del sexe masculí . La imatge de l'enamorament sempre va ser en moltes societats la de l'home conqueridor i la de la dona que accepta , rep la seva conquesta , tot i que encara subsisteixen tabús al voltant d'aquests .

Amb el pas inexorable del temps també evoluciona l'amor , la forma en què es relacionen dos sexes , com sedueixen , l'edat en què es comença a tenir parella i relacions sexuals . Respecte a la primera etapa en la conformació de la parella s'està desenvolupant una forma moderna que se li fa dir "descàrrega" entre els adolescents i joves o " relacions musicals " entre els que té una mica més edat . Penso que aquestes alternatives de relació es desenvolupen com un emergent dels canvis en les expectatives que tenen les persones en la recerca de parella , i es troba matisat pel nomenat por al compromís , l'amor i al lliurament , el descobrir la nostra identitat a l'altre .

Ara bé , ¿ Quins són els fins de manera que les persones formen parella en l'actualitat?

A diferència d'altres èpoques en què les persones s'unien amb el propòsit de procrear i educar els futurs fills , dins dels fins principals de la parella d'avui es troba la recerca de plaer i la satisfacció personal i sexual . Antigament , fins i tot , les persones renunciaven als seus somnis o la seva pròpia felicitat per la de la pròpia parella . No era ben vist que una persona tractés d'exigir per la seva pròpia satisfacció .

A les parelles tradicionals la relació es mesurava segons criteris d'estabilitat, la parella reeixida era la que sobrevivia en el temps , però avui l'èxit consisteix en la recerca de l'amor i la satisfacció personal de cada membre . Si ens donen a escollir en aquests moments entre l'estabilitat i la felicitat individual , la balança segurament pesarà a favor d'aquesta última .

Segons la doctora Beatriz Torres , en el seu llibre "Parlem de sexualitat " afirma que les parelles modernes poden vivenciar major satisfacció quan posseeixen un projecte en comú , però, el desenvolupament personal és avui un objectiu important que es persegueix i tot a costa de ruptures , trasllats, canvis de treball , adquisició de noves aptituds i anàlisi d'un mateix. En aquest procés , la pèrdua i el dol acompanyen al creixement i l'afirmació de la individualitat .

La concepció de l'amor etern , que la parella ha de perdurar per sempre , i d'altra banda el mite de la "mitja taronja " han canviat , donant una visió més realista de la relació de parella . En l'actualitat es percep com un vincle entre dues persones per un temps indeterminat . Per descomptat, això no vol dir que les funcions de la parella de satisfacció personal i gaudi individual han desaparegut .

Segons la mateixa autora altre factor que s'ha de tenir en compte és que les persones volen "ser feliços" aquí i ara , i no s'espera , la qual cosa provoca moltes vegades que les parelles es separin , sense que sigui sempre el moment més adequat per la ruptura , sinó que encara podrien resoldre conflictes i aspectes disarmónicos . No obstant això , la tendència a resoldre la situació el més ràpid possible fa que no es marqui un compàs d'espera ni es desenvolupin estratègies per millorar la relació .

En l'actualitat la parella troba com a solució immediata als seus problemes la dissolució de la mateixa . Antigament es tractava de preservar per totes les vies la unió i només es prenia aquesta actitud com a situació extrema . El component passional en aquest cas ressalta com un dels més importants , i les persones ho refereixen amb molta freqüència: "quan no queda química es va perdre tot" . Això , però, no ha de ser vist com una cosa negativa , ja que trenca amb els preceptes de la parella eterna . Si bé hem de promoure una major estabilitat en parella , també s'ha de s'estimula la ruptura quan es converteix en font de desplaer .

Llavors, això vol dir que la parella es troba en un període de transició cap a un nou model de relació ?

Per descomptat, aquests canvis conflueixen amb altres valors i concepcions més convencionals , entrant en contradicció amb freqüència . D'una banda els vincles exigeixen transformacions a l'intern de la parella i en les actituds de les persones , i per l'altre tracta de preservar de totes totes vells cànons . Per això , pensem que es troba en un període de trànsit , on s'evidencia un enfrontament de nous judicis morals i valors amb els ja existents . Així , continuen posant de manifest fenòmens com la gelosia i la infidelitat .

Quins fenòmens en l'actualitat es troben influint en les relacions de parella ?

L'aparició i intensificació en els últims anys de l'epidèmia de la SIDA , ha canviat molt la forma de percebre i viure la parella . D'una banda , es podria pensar que a causa del perill que enfronta cada persona que s'exposa a una relació desprotegida , fa que molts homes i dones revaloritzin la importància d'una relació duradora , estable i segura , tant en les hetero com les homosexuals , almenys en el pla de les expectatives . No obstant això , la promiscuïtat i la sensació d'invulnerabilitat continuen exposant a les persones . D'altra banda, aquesta problemàtica de salut , rellevant a escala mundial , ha portat com a conseqüència que avui dia es visca el vincle amb cert nivell d'angoixa o desconfiança . Però, a més , si ho portem al pla de la sexualitat , aquestes es converteixen pràcticament en un entorpiment de la intimitat i l'abandonament en la parella , fent protagonista al costat dels membres de la mateixa els mitjans de protecció davant les ITS i la SIDA . En aquest sentit , entren en conflicte la necessitat d'un lliurament plena basada en la confiança i l'amor i d'altra banda la necessitat de protegir-se.

Un altre fenomen d'importància que està incidint a Cuba és la pressió domèstica . Aracelys Bedevia , fa referència al seu article " L'amor no és aquesta fera que portem dins" , a estudis realitzats a la Facultat de Psicologia a la Universitat de l'Havana , on es demostra que de 5 de la tarda a 9 del vespre hi una certa celeritat en la rutina quotidiana per les pressions domèstiques , i per tant la família pateix un procés d'alta desnutrició emocional , de pèrdua de missatges de caràcter afectiu i poc ús del llenguatge dels sentiments . Encara que després es rescata l'afecte , les frases que diuen els uns als altres en aquest horari de relació més íntima impliquen en molts casos ordres seques , xantatges emocionals o " etiquetes " .

En l'actualitat s'està produint una sobrevaloració , respecte a altres èpoques , a partir de les dificultats econòmiques que ha travessat el país des dels anys 90 , d'atributs físics i econòmics en la selecció de la parella per sobre dels espirituals . Encara que no resulta la Generalitat, és un fenomen que està emergint amb força , influenciat més per una societat de consumisme que ens arriba en cada moment des dels països capitalistes .

Com moltes persones insisteixen pensar ¿ la parella es troba en crisi ? o com opinen altres ¿ desapareixerà ?

Beatriz Torres , al seu llibre, "Parlem de sexualitat " ens refereix que en diverses investigacions s'ha trobat al nostre país un grup important d'adolescents i joves que diuen afrontar en la seva vida amorosa un debilitament de certs valors que fa a aquesta , evidenciant-se en la proliferació de la promiscuïtat , el canvi freqüent de parella i la intensificació de la infidelitat . Assenyala , a més , com un dels problemes més freqüents la vivència d'insatisfacció amb les relacions amoroses , com una " crisi " afectiva davant la insuficiència d'amor , estabilitat i felicitat en el si de la parella i la tendència de relacions sexuals superficials desproveïdes de afecte . Això ho associen les persones a immaduresa per afrontar la relació producte d'una educació insuficient per viure en parella .

"Molts teòrics plantegen que la parella d'avui està en crisi i desapareixerà . Per sustentar això citen les altes taxes de divorci , una menor freqüència de llaços matrimonials , l'existència de famílies multiparentales que imposen nous codis i sistemes de relacions, unit tot als clàssics conflictes de la parella com la gelosia i la infidelitat i noves situacions com la por de la intimitat emocional . Això és real , però no es pot al seu torn negar que la majoria de les persones continuem vivint amb intensitat la necessitat de l'altre , de viure en parella , per la qual cosa és un projecte que està canviant , que imposa nous codis , valors , però que no desapareixerà , sinó que es troba subjecte a modificacions . " ( Torres , B. , 2006 )

Ara bé , més que la parella es pensa que l'amor està desapareixent , és això cert ?

Com hem vist , l'amor permeat a través de la història , la societat i la cultura per la violència , el consumisme , les normes i interessos socials , econòmics , l'homofòbia , així com el temor a contraure malalties de transmissió sexual , ha arribat a nostres dies com a resultat de les diverses formes amoroses que han existit i estan matisades per descomptat , per determinants personológicos i individuals . Potser tots aquests aspectes hagin fet oblidar , ignorar i fins a manipular la seva veritable essència , i ens hagi fet pensar en la possibilitat de la seva desaparició , però, l'amor és per sobre de tot el sentiment essencial per a la vida en parella .

I pel que fa a la creença de molts sobre el " amor etern " ?

A través de la literatura , la música i els mitjans de comunicació massiva , aparellat a molts mites es defensa en la nostra cultura , encara que ja no amb tanta fortalesa com en altres temps , la creença del " amor etern" . Aparellat a això es troba el mite de l' amor romàntic i de la "mitja taronja" .

En aquest sentit refereix la doctora Patricia Arés : "Passa que el desig amorós en moltes parelles actuals és construït sobre la base del mite " amor per sempre " , " amor espiritual i carnal " , " amor en reciprocitat " , " integritat i identitat valors " , però es produeix alhora molt dolor i frustració , perquè es posa en joc la contradicció entre el mite en el qual crec i el que visc en la realitat . " ( Arés , P., 1995 )

L'amor romàntic o dependent com bé podríem anomenar , es manifesta contínuament en cançons de cada època , expressant-se com un mite , així com una manera immadura d'estimar . Implica subordinació , incapacitat de l'ésser humà per fer front a l'adversitat , constitueix moltes vegades una oda al sofriment , i si li prestem una mica d'atenció , fins al suïcidi , perquè " sense tu " no hi ha la possibilitat de viure . La veritat és que aquesta forma d'expressar els afectes , més que amor , constitueix una mena de xantatge , amb implicacions degradants de l'autoestima de cada persona .

Molts en l'actualitat es qüestionen una possible extinció de l'amor , i al costat d'ell , del romanticisme . Fins i tot , molts opinen que les noves generacions ja no s'aturen en el preàmbul romàntic que tradicionalment ha precedit la formació de la parella , sinó que passen directament al romanç , perdent amb això les sensacions pròpies del moment . Científicament aquests dubtes no estan demostrades , però sí el fet que s'està generant un canvi en les relacions entre l'home i la dona, en el que s'espera de la relació , en els valors i requeriments que es bolquen en la mateixa , en la ruptura amb models tradicionals de relació , especialment el mite de l'amor romàntic . És cert que els temps de Romeu i Julieta passats estan , les frases s'escurcen i es tornen més " pràctiques" , el temps no es fa esperar , el sexe inclusivament es converteix moltes vegades en un objectiu ben immediat .

Penso que els sentiments i emocions no han variat molt, igual que les sensacions pròpies de la relació de parella , i encara que en certa mesura , com a norma una mica generalitzada , s'han perdut alguns detalls , això no necessàriament constitueix una característica negativa de la parella moderna , només resulta una forma diferent de manifestar-se.

L'alta prevalença de divorcis , la infidelitat , la promiscuïtat , així com altres transformacions a nivell social i cultural que atempten contra la satisfacció en l'àmbit de la parella ens fa pensar que l'amor es troba en crisi . Afortunadament , la majoria dels estudiosos del tema concorden que l'ésser humà encara conserva la seva capacitat d'estimar , i que com a generalitat encara continua sent l'amor el principal motiu que uneix les persones , sense comptar que constitueix una baula important en el projecte de vida i les expectatives personals . Molt menys , penso que desapareixerà la parella com comenten alguns . El que sí que és cert és que estan emergint altres necessitats a l'enllaç, volem estimar , però d'una manera menys possessiva i més autònoma , lliure de prejudicis que entorpeixin el nostre desenvolupament individual . D'alguna manera , encara que de manera gradual i en contraposició amb el model que ens ven els mitjans massius de difusió , s'està trencant amb l'anomenat mite de la "mitja taronja" .

Aquest mite , instaurat , des de sempre , constitueix una construcció idealitzada del vincle amorós , que promou la fusió entre les dues persones , perdent-se l'espai intersubjectiu de cadascú. És , al meu entendre , una visió ben pessimista de la relació , que prescriu la dependència afectiva entre l'home i la dona , convertint en una estructura rígida la parella , on cada un és un ésser incomplet que es complementa amb aquesta persona ideal que a més , per cert , podem passar-nos tota la vida en la seva recerca . Constitueix una forma rígida de percebre les relacions de parella , on si no tenim la " sort" de trobar-nos amb la nostra mitja taronja , estarem destinats a no ser feliços i no gaudir del vincle . Si a això li afegim els costos que comporta una separació amb aquesta persona , ens resulta més difícil el duel que des d'un altre paradigma ens resultaria més transitable , i menys dolorós .

En l'actualitat , a la nostra consideració , s'està produint en les persones un fenomen de singular expressió, que limita la completa lliurament en la relació de parella , on les persones frenen les seves possibilitats plenes de donar i rebre afecte . El anomenarem por a la intimitat o por a l'amor .

Actualment hi ha una tendència a sentir por a mostrar-nos tal com som davant la nostra parella i desenvolupar la necessitat de construir una cuirassa d'afectes en la relació , que aconsegueixi defensar la nostra individualitat . Això es manifesta en la por a sentir-nos vulnerables davant l'amor , a ser feliços , a lliurar per por a la frustració : s'estima amb reserves , per trossos .

Ara bé , ¿ Viure en parella implica la pèrdua del nostre espai com a persona ?

Per descomptat que no, com analitzem anteriorment , es tracta de compartir projectes en comú , afinitats , afectes , entre d'altres aspectes , però mai perdre la nostra individualitat , el nostre espai psicològic i molt menys la nostra identitat . No es tracta d'un vincle fusional dependent o que doni suport des de la seva concepció el mite de l' amor romàntic , sinó que visquem aquesta relació amb satisfacció personal . Respecte a això , moltes persones temen conviure en parella , viure com a matrimoni , en altres paraules , assumir responsabilitats i compromisos .

Ara bé , al llarg d'aquest article hem fet referència a la importància dels aspectes genèrics en l'evolució de la parella actual , com es manifesta aquest fenomen en l'actualitat?

Les pautes de gènere establertes en la nostra època , assumides en major o menor mesura per tots , dificulten moltes vegades la comunicació entre les persones . És possible llavors una trobada ple i veritable entre tots dos? Els estem preparant perquè es comprenguin , es complementin o perquè se sotmetin o rivalitzin entre ells?

B. Castellanos i A. González, en el seu llibre "Sexualitat i gèneres " divideixen la influència del patriarcat en dues èpoques fonamentals : les societats patriarcals tradicionals i les contemporànies . En les primeres sorgeix el predomini masculí i apareixen les relacions de poder , subordinació i discriminació amb relació a la dona a partir d'una doble moral , on es realitza una separació dels rols i funcions d'ambdós en la societat , s'exalta l'erotisme del home mentre que s'inhibeix el de la dona reduint-lo a fins reproductius en el context matrimonial i on la prostitució constitueix l'única via d'independència econòmica de la dona d'aquella època .

Per la seva banda, en les societats contemporànies l'estructura social continua sent androcèntrica encara que amb una aplicació menys rígida de la doble moral tradicional , iniciant-se una redefinició de valors i models sexuals més flexibles i humans , es construeix un nou significat de l'erotisme femení amb independència del matrimoni i la reproducció , tot i que continua sent discriminada d'altres maneres . S'evidencia a més, una progressiva modificació d'actituds en les relacions entre els sexes . Finalment les autores assenyalen que es produeix amb l'adveniment d'aquesta nova forma de patriarcat un enfrontament entre els models i valors tradicionals amb els actuals .

Avui el canvi es fa imminent i constitueix una emergència social , ja que el assignat tradicionalment des dels rols a homes i dones no és assumit per molts amb la conformitat i passivitat que caracteritzaven els temps més antics . No obstant això , la transició a una forma de relació menys dicotòmica i asimètrica entre els sexes i per tant la ruptura del tradicional, encara es torna difícil en trobar ancorats en una societat patriarcal que es resisteix al canvi . Encara que en ocasions des del social es pretengui que homes i dones romanguin tan distants com el sol i la lluna , es tracta llavors d'augmentar el més possible , els eclipsis que els mantenen units .

CONCLUSIONS

En aquests moments hi ha més demanda a l'interior de la relació , la personalitat dels membres es veu més compromesa amb la satisfacció .

La concepció de l'amor etern , els mites de la "mitja taronja" i de "l'amor romàntic " han canviat , donant una visió més realista de la relació de parella .

Res apunta cap a la desaparició de la parella , però sí cap a una ruptura amb models tradicionals de relació .

Està emergint la necessitat de canvis des de l'assignat tradicionalment als rols femenins i masculins , els quals no són assumits per molts amb la conformitat i passivitat d'altres temps . No obstant això , la ruptura del tradicional, encara es torna difícil en trobar ancorats en una societat patriarcal que es resisteix al canvi .

Vegem com des de la seva conformació inicial, en l'enamorament o galanteig , es percep l'evolució o les diferències en comparació amb altres èpoques o moments històrics .

En diferents èpoques i cultures han existit diverses costums d'establir contactes per conformar una relació de parella . En els últims mil · lennis , a partir de la propietat privada i la societat patriarcal , aquests acostaments s'han caracteritzat pel protagonisme de l'home, on aquest tradicionalment ha conduït el galanteig i la dona ha hagut d'esperar a ser festejada .

Ara la dona juga un paper més actiu produint un alleugeriment del paper masculí en aquest sentit , ja que havia més pressió des del moment en què havien de portar la conducció del procés . Històricament s'ha vist el seguici al poder dels homes , fins i tot els termes que s'utilitzen com a conquesta i galanteig denoten l'acció exclusiva del sexe masculí . La imatge de l'enamorament sempre va ser en moltes societats la de l'home conqueridor i la de la dona que accepta , rep la seva conquesta , tot i que encara subsisteixen tabús al voltant d'aquests .

Amb el pas inexorable del temps també evoluciona l'amor , la forma en què es relacionen dos sexes , com sedueixen , l'edat en què es comença a tenir parella i relacions sexuals . Respecte a la primera etapa en la conformació de la parella s'està desenvolupant una forma moderna que se li fa dir "descàrrega" entre els adolescents i joves o " relacions musicals " entre els que té una mica més edat . Penso que aquestes alternatives de relació es desenvolupen com un emergent dels canvis en les expectatives que tenen les persones en la recerca de parella , i es troba matisat pel nomenat por al compromís , l'amor i al lliurament , el descobrir la nostra identitat a l'altre .

Ara bé , ¿ Quins són els fins de manera que les persones formen parella en l'actualitat?

A diferència d'altres èpoques en què les persones s'unien amb el propòsit de procrear i educar els futurs fills , dins dels fins principals de la parella d'avui es troba la recerca de plaer i la satisfacció personal i sexual . Antigament , fins i tot , les persones renunciaven als seus somnis o la seva pròpia felicitat per la de la pròpia parella . No era ben vist que una persona tractés d'exigir per la seva pròpia satisfacció .

A les parelles tradicionals la relació es mesurava segons criteris d'estabilitat, la parella reeixida era la que sobrevivia en el temps , però avui l'èxit consisteix en la recerca de l'amor i la satisfacció personal de cada membre . Si ens donen a escollir en aquests moments entre l'estabilitat i la felicitat individual , la balança segurament pesarà a favor d'aquesta última .

Segons la doctora Beatriz Torres , en el seu llibre "Parlem de sexualitat " afirma que les parelles modernes poden vivenciar major satisfacció quan posseeixen un projecte en comú , però, el desenvolupament personal és avui un objectiu important que es persegueix i tot a costa de ruptures , trasllats, canvis de treball , adquisició de noves aptituds i anàlisi d'un mateix. En aquest procés , la pèrdua i el dol acompanyen al creixement i l'afirmació de la individualitat .

La concepció de l'amor etern , que la parella ha de perdurar per sempre , i d'altra banda el mite de la "mitja taronja " han canviat , donant una visió més realista de la relació de parella . En l'actualitat es percep com un vincle entre dues persones per un temps indeterminat . Per descomptat, això no vol dir que les funcions de la parella de satisfacció personal i gaudi individual han desaparegut .

Segons la mateixa autora altre factor que s'ha de tenir en compte és que les persones volen "ser feliços" aquí i ara , i no s'espera , la qual cosa provoca moltes vegades que les parelles es separin , sense que sigui sempre el moment més adequat per la ruptura , sinó que encara podrien resoldre conflictes i aspectes disarmónicos . No obstant això , la tendència a resoldre la situació el més ràpid possible fa que no es marqui un compàs d'espera ni es desenvolupin estratègies per millorar la relació .

En l'actualitat la parella troba com a solució immediata als seus problemes la dissolució de la mateixa . Antigament es tractava de preservar per totes les vies la unió i només es prenia aquesta actitud com a situació extrema . El component passional en aquest cas ressalta com un dels més importants , i les persones ho refereixen amb molta freqüència: "quan no queda química es va perdre tot" . Això , però, no ha de ser vist com una cosa negativa , ja que trenca amb els preceptes de la parella eterna . Si bé hem de promoure una major estabilitat en parella , també s'ha de s'estimula la ruptura quan es converteix en font de desplaer .

Llavors, això vol dir que la parella es troba en un període de transició cap a un nou model de relació ?

Per descomptat, aquests canvis conflueixen amb altres valors i concepcions més convencionals , entrant en contradicció amb freqüència . D'una banda els vincles exigeixen transformacions a l'intern de la parella i en les actituds de les persones , i per l'altre tracta de preservar de totes totes vells cànons . Per això , pensem que es troba en un període de trànsit , on s'evidencia un enfrontament de nous judicis morals i valors amb els ja existents . Així , continuen posant de manifest fenòmens com la gelosia i la infidelitat .

Quins fenòmens en l'actualitat es troben influint en les relacions de parella ?

L'aparició i intensificació en els últims anys de l'epidèmia de la SIDA , ha canviat molt la forma de percebre i viure la parella . D'una banda , es podria pensar que a causa del perill que enfronta cada persona que s'exposa a una relació desprotegida , fa que molts homes i dones revaloritzin la importància d'una relació duradora , estable i segura , tant en les hetero com les homosexuals , almenys en el pla de les expectatives . No obstant això , la promiscuïtat i la sensació d'invulnerabilitat continuen exposant a les persones . D'altra banda, aquesta problemàtica de salut , rellevant a escala mundial , ha portat com a conseqüència que avui dia es visca el vincle amb cert nivell d'angoixa o desconfiança . Però, a més , si ho portem al pla de la sexualitat , aquestes es converteixen pràcticament en un entorpiment de la intimitat i l'abandonament en la parella , fent protagonista al costat dels membres de la mateixa els mitjans de protecció davant les ITS i la SIDA . En aquest sentit , entren en conflicte la necessitat d'un lliurament plena basada en la confiança i l'amor i d'altra banda la necessitat de protegir-se.

Un altre fenomen d'importància que està incidint a Cuba és la pressió domèstica . Aracelys Bedevia , fa referència al seu article " L'amor no és aquesta fera que portem dins" , a estudis realitzats a la Facultat de Psicologia a la Universitat de l'Havana , on es demostra que de 5 de la tarda a 9 del vespre hi una certa celeritat en la rutina quotidiana per les pressions domèstiques , i per tant la família pateix un procés d'alta desnutrició emocional , de pèrdua de missatges de caràcter afectiu i poc ús del llenguatge dels sentiments . Encara que després es rescata l'afecte , les frases que diuen els uns als altres en aquest horari de relació més íntima impliquen en molts casos ordres seques , xantatges emocionals o " etiquetes " .

En l'actualitat s'està produint una sobrevaloració , respecte a altres èpoques , a partir de les dificultats econòmiques que ha travessat el país des dels anys 90 , d'atributs físics i econòmics en la selecció de la parella per sobre dels espirituals . Encara que no resulta la Generalitat, és un fenomen que està emergint amb força , influenciat més per una societat de consumisme que ens arriba en cada moment des dels països capitalistes .

Com moltes persones insisteixen pensar ¿ la parella es troba en crisi ? o com opinen altres ¿ desapareixerà ?

Beatriz Torres , al seu llibre, "Parlem de sexualitat " ens refereix que en diverses investigacions s'ha trobat al nostre país un grup important d'adolescents i joves que diuen afrontar en la seva vida amorosa un debilitament de certs valors que fa a aquesta , evidenciant-se en la proliferació de la promiscuïtat , el canvi freqüent de parella i la intensificació de la infidelitat . Assenyala , a més , com un dels problemes més freqüents la vivència d'insatisfacció amb les relacions amoroses , com una " crisi " afectiva davant la insuficiència d'amor , estabilitat i felicitat en el si de la parella i la tendència de relacions sexuals superficials desproveïdes de afecte . Això ho associen les persones a immaduresa per afrontar la relació producte d'una educació insuficient per viure en parella .