Eyaculacion Precoz Disfuncion erectil

Sexólogos en Barcelona

Centre Psicològic i Sexològic Conesa 

 Institut Superior d'Estudis Sexològics I.S.E.S.

  TRATAMIENTOS SEXOLÓGICOS EN BARCELONA Y CATALUNYA 




   INSTITUCIÓN    QUIENES SOMOS    TRATAMIENTOS      CONTACTO   DOCENCIA     RECONOCIMIENTOS    ARTÍCULOS

     

en -             CENTRE SEXOLÒGIC CONESA – SERRAT .                                              Terapia de Pareja
                     INSTITUT SUPERIOR D’ESTUDIS SEXOLÒGICS
                                           Disfunción Erectil
                             CONTACTAR CON NOSOTROS:                                                                Falta de Erección
                              Xavier Conesa Lapena (Col. nº 4.977)                                            Eyaculación Precoz
                              Carme Serrat Bretcha (Col. nº 3.866)                                            Impotencia Sexual
                                             
Tel: 93 570 71 54                                                               Falta de Deseo Sexual
                                conesa_psicologo@yahoo.es                                                              Adicción al sexo

                                                                                                                                         Consejero Matrimonial

                                                                                                             Dificultades para alcanzar el orgasmo


Xavier Conesa Lapena

·         Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo

·         Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980

·         Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares

·         Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)

·         Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987

·         Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988

·         Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989

·         Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990

·         Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994

·         Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995

·         Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999

·         Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997

·         Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998

·         Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC

  

    Director del Instituto Superior de Estudios Sexologicos ISES

 

Carme Serrat Bretcha

·         Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

·         Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

·         Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

·         Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

·         Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

·         Terapeuta Sexual i Familiar

·         Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

·         Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

                             Tratamientos Sexologicos masculinos y femeninos

                                                                       

INSTITUCIÓN


Nuestro centro lleva funcionando 20 años. Durante este tiempo, hemos atendido unas 2.000 personas, entre adultos y niños. 
Asimismo, disponemos del reconocimiento institucional del Ayuntamiento de nuestra ciudad por nuestra labor. 
Mantenemos Convenio de Colaboración o Reconocimientos de las siguientes Instituciones
: 

 



- Ministerio de Sanidad y Consumo 
Actividad Acreditada por la Comisión de Formación Continuada 
- Generalitat de Catalunya. Departament de Salut 
Reconeixement d' Interès Sanitari per l'Institut d'Estudis de la Salut 
- Colegi Oficial de Psicòlegs 
Actividad Reconocida de Interès Tecnico - Profesional por el COPCV 
- Universitat de Barcelona 
Conveni de col.laboració a través del Pràcticum 
- Universitat de Girona 
Crèdits de Lliure Elecció 
- Universitat Ramon LLull 
Conveni de col.laboració a través del Pràcticum 
- Universitat Oberta de Catalunya 
Conveni de col.laboració a través del Pràcticum
 

La institución está dirigida y conformada por profesionales con amplia y reconocida trayectoria, que han intervenido en investigaciones, asesoramiento a instituciones y que realizan tratamientos con objetivos concretos, que han demostrado ser efectivos y con duración razonablemente breve. 

Nuestro centro desarrolla su actividad desde el año 1989. Presta sus servicios a la población en el ámbito de Salud Psicológica y Sexológica en el campo de la Terapia de Modificación de Conducta, Terápia Humanista y Psicoanálisis en los tratamientos para adultos. Así como la Reeducación y Modificación de conducta en el ámbito infantil. Muchos tratamientos infantiles son subvencionados por la Generalitat . 
Formado por un equipo deprofesionales de la salud y de la educación (psicólogos, sexólogos, logopedas), contamos con colaboraciones externas como psiquiatras, neurólogos entre otras especialidades medicas y educativas. 

Además de todo lo expuesto hemos aportado un tratamiento específico y pionero en el tratamiento de las depresiones muy conocido en paises nórdicos: La luminoterapia 


Hace pocos años la Organización Mundial de la Salud (O.M.S.) ha reconocido las terapias Flores de Bach como eficaces para transtornos emocionales, en este sentido, nos hemos especializado en esta disciplina)
 

Sexólogos en Barcelona. Sexólogo – Sexóloga Sexólogos en Barcelona. Sexólogo – Sexóloga

 

 

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________


QUIENES SOMOS 
(Dirección) 

Xavier Conesa Lapena 
• Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo 
• Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980 
• Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares 
• Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB) 
• Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 
• Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 
• Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) Sexologia. 
• Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col•legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 
• Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 
• Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col•legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 
• Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. 
• Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. 
• Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad Oberta de Catalunya 
• Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC 


                                                                       
 


Carme Serrat Bretcha 
• Licenciada en Psicologia Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona) 
• Terapeuta Sexual 
• Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona) 
• Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down. 
• Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil) 
• Tutora de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. 
• Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona 
• Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad Oberta de Catalunya 

 

                                                                      
 
¿Quiénes somos? 
Profesionales interesados en la salud sexual. Desde 1990 estamos abocados a la tarea de contribuir a mejorar la calidad de vida de nuestros consultantes. 

¿Qué hacemos? 
Tratamientos de las disfunciones sexuales, de los trastornos de ansiedad y de otros problemas psicológicos, en forma individual, en pareja o en grupos. 
Además tratamos de contribuir para saber cuidarnos, para valorar la vida y para poder disfrutarla. 

¿Qué técnicas utilizamos? 
Sexológicas, cognitivas y de modificación de conducta, adaptadas al tipo de problemática. 

¿Cómo son nuestras sesiones de trabajo? 
Cara a cara, interaccionando con lo que a Ud. Le esta pasando. Lo mas breves que puedan ser, dado que Ud. está sufriendo cuando nos consulta, y su tiempo vale. 

¿Qué nos avala en este tema? 
Casi veinte años de experiencia. Haber recorrido muchos lugares buscando lo mas eficaz y eficiente para realizar nuestra tarea. 
Colaboración y reconocimiento de distintas instituciones con las que interactuamos 
Estar informados permanentemente de los aportes de la ciencia. 
Pero sobretodo nuestra actitud seria, comprensiva y crítica de la problemática por la cual nos consultan y nuestro deseo de serle útil y brindar una buena atención. 
Entendemos que trabajar en sexualidad es una forma de contribuir al desarrollo personal y sabemos que si nos cuidamos nos sentiremos mejor. Y estamos seguros que las conductas que le causan displacer a Ud. o a los suyos, se pueden mejorar o cambiar.
 
Sexólogos en Barcelona. Sexólogo – Sexóloga Sexólogos en Barcelona. Sexólogo - Sexóloga 

_______________________________________________________________________________

TRATAMIENTOS 

Reserva telefónica de visitas y entrevistas: Tel. 93 570 71 54. 
Atención Sexológica en Consulta:
 

 

                                                                                                                                          

      


-Tratamientos Sexológicos:

 

  • Disfunciones sexuales masculinas y femeninas
  • Disfunción Eréctil (Impotencia ).
  • Eyaculación Precoz 
    Incompetencia eyaculatoria.
  • Deseo Sexual inhibido en los hombres 
  • Disfunción orgásmica ( Anorgásmia ) 
  • Vaginismo ( Dificultad a la penetración ) 
    Dispareunia ( Dolor en el acto sexual en las mujeres ) 
  • Tratamiento integral en los problemas de parejas .
  • falta de deseo sexual 
  • inhibición sexual
  •  

                                                                  

       



Disfunciones sexuales masculinas y femeninas: eyaculación precoz, problemas de erección, dificultades para lograr el o, falta de deseo sexual, dificultades en el cortejo, inhibición sexual, etc. Tratamiento individual o en pareja. 
Problemas individuales y de pareja, sexuales y no sexuales. 
Vaginismo y matrimonios no consumados. 
Homosexualidad 
Trastornos de la identidad sexual, transexualismo. 
Fobias, trastornos de ansiedad, ataques de pánico y trastornos obsesivo compulsivo. 
Diagnóstico e intervención en situaciones de crisis y trauma, con la aplicación de diferentes recursos. Intervención en Primera Instancia. 
Violencia sexual y violencia familiar.
 
Sexólogos en Barcelona. Sexólogo – Sexóloga Sexólogos en Barcelona. Sexólogo - Sexóloga 

_______________________________________________________________________________

CONTACTAR CON NOSOTROS: 


Xavier Conesa Lapena (Col. nº 4.977) 
Carme Serrat Bretcha (Col. nº 3.866) 

 

Petición de visita: Tel. 93 570 71 54 
Mail: conesa_psicologo@yahoo.es 

 

C/ Gaietà Vinzia, 11-13 MOLLET DEL VALLES  (Barcelona)

C/ Santa Anna, 28  Barcelona

_____________________________

Web del “Institut Superior d’Estudis Sexològics” I.S.E.S. :


http://www.sexologia.ppcc.cat 

 

                                                                                  

   

Sexólogos en Barcelona. Sexólogo – Sexóloga Sexólogos en Barcelona. Sexólogo - Sexóloga 

- AREA DOCENCIA -


Instituto Superior de Estudios Sexológicos I.S.E.S.


. Es van fondre en un sol cos, ell la va penetrar amb força i ella va cridar de plaer ... arribant a l'orgasme a la vegada ... "

 

 

Aquestes paraules podrien pertànyer a alguna novel · la, guió de pel · lícules o un relat inclòs en una revista.

M'agradaria parlar-vos de certes creences sobre el orgasme i del coit o millor dit, de l'orgasme en el coit, que en alguns casos fan més mal que bé, creant problemes, traumes en les nostres relacions, ia nosaltres i nosaltres mateixos, per fer-nos creure i sentir que som infeliços, incomplet i totes ... per no sentir i aconseguir el que se suposa que sent i arriba tot el món.

 

I per això necessito començar des de molt enrere ... per un trosset de l'evolució humana [1].

Tot va començar quan els nostres avantpassats van aconseguir caminar alçats.

Això va suposar un gran avanç en la humanitat però també alguns canvis anatòmics, en especial en el cos de la dona.

El que ens interessa de totes aquestes modificacions va ser que l'entrada vaginal es va desplaçar cap endavant, la uretra va sortir a l'exterior amb un orifici independent per l'expulsió de l'orina i el clítoris, per escurçament del pubis i arrossegat per la uretra, va lliscar fora del canal vaginal [2].

 

En conseqüència, durant una penetració vaginal, a causa de la distància entre la vagina i el clítoris, no hi ha un contacte directe entre el penis i el clítoris, encara que en algunes postures es de certa fricció o cops d'un pubis contra un altre, però que en la majoria dels casos, és insuficient per poder disparar el reflex orgàsmic.

No hem d'oblidar que la vagina està pobrament dotada de receptors sensorials. Només té uns quants en el seu últim terç exterior. I aquí una altra vegada, fet mà de l'evolució humana ... quant dolor passarien les mares, en el moment del part, si la vagina estigués repletita de receptors sensorials.

 

Molt i variat s'ha comentat sobre el clítoris, des de Freud amb la psicoanàlisi, fins als nostres dies, des que és un òrgan inservible i infantil, fins a una obra mestra d'enginyeria, ple de receptors sensorials i terminacions nervioses.

Però si alguna cosa segur se sap sobre ell, és que és l'òrgan la funció única és el plaer.

Actualment sabem que l'orgasme femení s'expressa mitjançant contraccions rítmiques dels músculs i teixits que envolten la vagina, però que l'estimulació del clítoris actua com potent desencadenant orgàsmic [3].

 

 

 

 

No existeix el orgasme vaginal ni l'orgasme clitoridiano.

Només n'hi ha un.

 

Però sí, diferents maneres de viure-ho, sentir i expressar-ho així com diferents carícies per assolir-lo.

Per posar un exemple gràfic, hi haurà dones amb un xut fàcil, amb un llindar orgàsmic baix, per la qual cosa podran aconseguir-ho en una penetració vaginal mentre que altres, necessitaran d'una estimulació més perllongada i directa sobre el clítoris.

 

En enquestes realitzades a dones, més del 98% van afirmar que es masturben arribant a l'orgasme per mitjà de carícies al clítoris, no a la vagina.

 

Sembla que tot això s'oposa voraçment a la pràctica eròtica vaginal i no és així ... o almenys no és aquesta la meva intenció, però el que sí que m'agradaria manifestar és que l'obligació conjunta implícita i / o explícita de l'orgasme en el joc d'una penetració vaginal no se sustenta amb l'anatomia genital femenina.

Les dones volem i gaudim en una penetració vaginal, no només per aquelles friccions, també pels sentiments d'unió, de complementarietat, les sensacions de calor i de fusió amb l'altre cos, la passió, la intimitat, la tendresa ... que es donen en aquest moment eròtic.

 

Amb o sense la parada de l'orgasme, és un camí meravellós el del plaer ...

 

I en aquest camí, no hauríem d'oblidar que per poder "traduir" totes aquestes sensacions experimentades en gaudi, en plaer ... necessitem que tant cos i ment es trobin en la mateixa ona eròtica, sense metes ni pressions per arribar a un objectiu determinat, simplement recreant, recorrent, descobrint, investigant ... pel simple gust de fer-ho.

 

El plaer més que un moment constitueix tot un procés ... convidant-nos en despertar dels nostres cinc sentits, a tot el cos ... a un passeig que enriqueix independentment de quina sigui la destinació final.

 

 

 

 

 

BIBLIOGRAFIA:

La polèmica clítoris-vagina i l'ejaculació precoç de Luis Alberdín.
Informe Hite sobre Sexualitat Femenina de Shere Hite.
 

 

 

 

Ana Martínez Moreno

sexòloga.

 


 
[1] Demano disculpes ja per endavant, per la meva ignorància, simplicitat i pel caràcter incomplet i inexacte d'aquestes explicacions, si aquest article és llegit per alguna persona experta o almenys més entesa que jo en qüestions filogenètiques.

 

[2] En la resta de les femelles mamíferes el clítoris es troba a l'entrada de la vagina.

 

[3] El clítoris i la vagina estan interconnectats per multitud de fibres nervioses.

No és estrany que es parli de la "eròtica de la tardor" per referir-se a la sexualitat de la tercera edat. Suposo que és fàcil imaginar, seguint la mateixa lògica, com seria la primavera i quin l'estiu.

 

Però avui toca parlar de la Tardor, l'estació de l'any en què cauen les fulles, els dies comencen a ser més curts i els llums es tornen més grisos. Així llocs semblaria que les coses es tornen pitjor, però qui ha dit que sigui millor que les fulles estiguin en els arbres, els dies siguin més llargs o abundi més el color?

 

És veritat que, amb el pas dels anys, el cos de l'home i el cos de la dona va canviant i envelleix (no cal témer a aquesta paraula). En rigor sempre ha succeït així. El que passa és que a aquestes edats aquests canvis es mostren més implacables. Sobretot si prenem com a referència el "cos jove". És probable que si no es manegen aquesta referència, gairebé amb exclusivitat, es podria parlar, tranquil · lament, de "evolució" i no necessàriament de "involució".

 

Però no vull dedicar aquest article a detallar els canvis corporals. Que dit sigui de pas afecten tant als genitals, la pèrdua de lubricació a la vagina o de la turgència en l'erecció serien dos exemples, com a la resta del cos. Tota la pell canvia.

 

Conèixer els canvis

 

Aquests canvis són, de sobres, coneguts per tots els implicats ¡Com no els van a conèixer si els estan vivint! El que haurien agraït és que els haguessin parlat d'ells abans de que els succeïssin, no quan ja han succeït.

 

Quan es fa Educació Sexual ningú discuteix, per exemple, que cal parlar a les noies de la regla abans que la tinguin o als nois sobre la possibilitat que es produeixin ejaculacions durant el son. Doncs així s'aconseguirà que, quan arribin aquests moments, no es visquin amb excessiva angoixa i plens de dubtes sobre el que els està passant.

  

Aquesta mateixa lògica seria, per tant, la que hauríem de fer servir per parlar dels canvis a partir de la menopausa en la dona, o els que provoca el descens dels nivells de testosterona en els homes, això que alguns anomenen andropausa.

 

Però, tornant amb l'Educació Sexual, sabem que aquesta no pot reduir-se a informar d'aspectes fisiològics, que per educar cal atendre moltes més coses. Doncs bé, aquesta afirmació cobra ara, si cap, molt més sentit.

 

L'important

 

Moltes de les persones adultes viuen en parella o mantenen algun tipus de relació, i en aquests casos la parella és el context en què es produeixen els canvis. Els aspectes fisiològics són una part, el com afecten les relacions eròtiques és una altra.

 

I és que en el fons les coses en Sexologia són sempre igual, l'important no sol estar en el que canvia o en el que es fa, el realment important sol estar en el que es viu, en els significats. Pretendre que a la tercera edat les coses fossin d'una altra manera, seria una pretensió estúpida.

 

El que hagi pogut significar per a cada home, per a cada dona, les ereccions, els coits, les carícies, la pell, les turgència, les lubricadors, ... per aquí van les claus. I sobretot: sobre com s'hagin anat adaptant o resignant als canvis.

 

Un exemple: el coit, és evident que el pas dels anys fa que el coit es faci més dificultós, es triga més a aconseguir lubricació a la vagina i fins i tot resulta insuficient. D'altra banda, per aconseguir l'erecció es requereix més estimulació i, tot i això, no s'aconsegueix la mateixa turgència. Canvia també la intensitat de l'ejaculació i les contraccions que acompanyen a l'orgasme, i moltes més coses.

 

Ni millor, ni pitjor

 

Però no canvia tot, l'home o la dona segueixen aquí, amb els seus desitjos, els seus plaers i les seves satisfaccions. Què vull dir? Que pot ser que sigui veritat que ara "el déu coit" ja no sigui tal, i que hi haurà qui plori la pèrdua i no aixequi cap al crit de ¡ja no va funcionar com abans! Però sé que ara hi ha qui no es resigna, qui ha pujat als altars a altres déus. Els déus de la tendresa, de les carícies, del amanyacs i potser el de la masturbació i el de l'estar junts. I, que per tant, segueixen gaudint de la seva sexualitat. No com abans. Si no, ni millor ni pitjor.

Sigui dit de pas aquestes possibilitats de viure unes relacions eròtiques no tan centrades en el coit sempre van estar aquí. El que passa és que ara són molts els que les descobreixen. No podria estar succeint que moltes persones grans estiguin vivint una sexualitat més rica que moltes altres persones adultes, tot i que la turgència d'aquests últims sigui gran?

 

Així les coses, la gran queixa de moltes dones i la porta a molts problemes com és la falta de desig, es quedaria en una simple "falta de desig de coit". I, podria fer-se una altra lectura, i viure aquesta falta de desig com una invitació a unes noves formes d'expressar l'eròtica. Que per descomptat poden resultar agradables i satisfactòries. Ja està dit, però ho repeteixo, el plaer i la satisfacció té més a veure amb el com es viuen les coses, amb el subjectiu, que amb el que es fa, amb el objectiu.

 

Ho sento pels que s'entesten a fer de les relacions eròtiques taules de gimnàstica i dels homes i les dones "joguines amb instruccions d'ús". Insisteixo: el pes està en la biografia i en la presa de consciència que el llibre de la sexualitat, encara, té pàgines en blanc ¡sempre les tindrà! I que el què en ell s'escrigui depèn de cada un o de cadascuna. Podrà tenir molt o poc text, amb tendreses, plaers, renúncies, desitjos, fantasies, ... Allà cadascú! Però sempre amb la possibilitat oberta de ser feliç i de sentir-se satisfet o satisfeta, sentir-se bé amb un mateix, i és, potser, un altre l'objectiu de la sexualitat?

 

Alguns silencis

 

Fins aquí les coses clares. La tardor existeix i no hi ha necessitat d'hivernada. Per tant només ho faran els óssos i qui així ho desitgi, però la realitat, de vegades, desmenteix aquesta afirmació.

 

Generalment, almenys la meva experiència em porta a pensar així, les persones d'edat tenen clar que els agrada i què no els agrada, el que els atrau, amb qui se senten bé, el que els ve de gust, ... Llavors semblaria que està tot fàcil , però també hi ha la família i la societat.

 

I són moltes vegades la família o la societat les que imposen el silenci, les que neguen la sexualitat, o les que fan de la tardor un final de trajecte.

 

Alguns exemples. Sabem que hi ha molts medicaments, com alguns antidepressius, entre altres, que poden afectar la resposta sexual humana. I això és una cosa conegut i que sap tot per al personal mèdic, però molt poques vegades se'ls adverteix als pacients d'aquest efecte secundari. Em dirà que tampoc ells pregunten i és veritat. Però els sanitaris estan obligats a comentar sobre tot allò que afecti a coses importants i la sexualitat ho és. La coartada del silenci l'únic que fa és alimentar-se a si mateixa, si més no parlem, menys parlarem. No serà que en el fons pensem que a aquestes edats no existeixen les relacions eròtiques i si hi ha no són importants?

 

Intimitat

 

Un altre exemple, molts homes i dones ancians depenen, en certa mesura, de les seves famílies, fins i tot comparteixen la casa. ¿S'ha parat algú a pensar en les necessitats d'intimitat de la persona gran? ¿Se'ls deixa tot sol perquè puguin acariciar si així ho desitgen, per llegir relats eròtics o les seves antigues cartes d'amor, per embadalir-o per fantasiejar? Tenen espai on guardar tant els seus records passats com els seus desitjos presents o els seus anhels futurs?

Em fa l'efecte que, de vegades, amb la gent gran s'actua com si només tinguessin passat, com si només els quedés esperar. En tot i també en Sexualitat hi present i futur, el que cadascú desitgi.

 

I un últim exemple, aquesta necessitat d'intimitat, podria ser també necessitat d'intimitat compartida. De poder pujar a algú a casa, per estar a gust, lluny de les mirades i dels "altres". I aquesta intimitat compartida pot ser per parlar, per agafar-se de la mà, amanyacs o pel que sigui convenient. En qualsevol cas són desitjos legítims i que de vegades la família o la societat desatén.

 

La Sexualitat de les persones grans, que algun dia serà la nostra, mereix més atenció i no repetir amb ella el que es fa amb la dels joves: "preferir no veure-la", "fer com que no existeix" i que ho hagi de passar que sigui lluny: "en els viatges fi de curs". I ara a la tardor "en els viatges de l'INSERSO".

 
Hi ha pel · lícules amb les que ens sentim transparents: aquí està com som i com ens agradaria ser. Després Secrets d'un matrimoni, aquesta va ser la impressió que vaig tenir. Anys de reflexionar sobre l'amor i la parella, balbotejant per trobar les paraules amb què expressar els dubtes, els temors, les intuïcions i, de sobte, zas!, Tot junt i articulat en 2 hores i escaig.
 
En morir Ingmar Bergman (1918-2007), vaig llegir els articles publicats sobre la seva obra amb l'esperança de trobar elogioses referències a Secrets. Davant Maduixes salvatges, El setè segell, Persona, Fanny i Alexander, etc., Secrets prou feines va ser esmentada; si de cas li van dedicar un parell de línies de compromís. Estranyat perquè ningú semblava compartir l'excitació del meu descobriment, vaig decidir escriure un article sobre el que jo veig en aquesta pel · lícula. (Que no es encocoren els bergmanians: no sé si ell pretenia comptar això i, en el fons, no m'importa.)
 
"Escenes d'un matrimoni" (Scenes ur ett äktenskap, 1973) és el títol original. Inicialment es tractava d'una sèrie de televisió de 6 capítols de 50 minuts, que després Bergman va adaptar al cinema en una versió de 145 minuts. Del guió íntegre es va perpetrar una traducció el 1975, amb pròleg semiòtic delirant molt al gust de l'època. El 2006 va sortir en Tusquets una traducció bastant més llegible, a càrrec de Carlos del Valle, que incloïa el guió de la seqüela, Saraband, 30 anys després.
 
L'obra es divideix en 6 escenes, que representen diferents fases de la relació entre Johan (Erland Josephson) i Marianne (Liv Ullmann). A la primera escena ("Innocència i pànic") es presenta a la parella protagonista com un matrimoni gairebé perfecte. Marianne dóna la recepta a una periodista:
 
Ningú m'ha explicat què és l'amor. I ni tan sols estic segura que sigui necessari saber-ho. Però si vols una descripció exhaustiva, pots llegir la Bíblia, aquí Pau descriu què és l'amor. L'únic problema és que la seva definició ens empetiteix. Si l'amor és tal i com ho descriu Pau, llavors es tracta d'una cosa tan rar que probablement ningú l'hagi experimentat. Però com a lectura en casaments i altres ocasions solemnes és bastant eficaç. Crec que és suficient amb que una sigui bona amb la persona amb qui conviu. L'afecte també ajuda. Humor, companyonia i tolerància. Ambicions moderades sobre l'altre. Si una pot aportar aquests ingredients, llavors ... Llavors l'amor no és tan important.
 
La segona escena ("L'art d'escombrar sota la catifa") permet intuir que fins ara només hem vist la punta de l'iceberg, però caldrà esperar a la tercera ("Paula") en què Johan li confessa a Marianne que s'ha enamorat d'una altra dona. Davant la petició d'explicacions, Johan explota:
 
Com puc parlar d'alguna cosa quan no hi ha paraules? Com puc dir que m'avorreix anar a dormir amb tu encara que tècnicament tot transcorri a la perfecció? Com puc dir que em vénen ganes de matar-te quan hi ets asseguda, tan polida, menjant el teu ou de l'esmorzar? I les niñitas amb els seus estúpids, capritxós i pretensiosos modals. Per què les hem mimat d'aquesta manera tan histèrica? M'ho pots explicar? No et trobo la culpa, Marianne. Simplement tot s'ha anat a l'infern. I ningú sap per què.
 
En la següent escena ("Valle de llàgrimes"), la separació ja s'ha produït. Mesos després, analitzen el seu estat d'ànim actual. Marianne ha deixat enrere les seves "intents desesperats per agradar" i sent "una increïble excitació davant la idea descobrir el que en veritat vol de [si] mateixa". A Johan, però, no li va tan bé. La seva relació amb Paula va fracassar, però hi ha alguna cosa que li segueix separant de Marianne: "Hi ha una espècie de gruixuda paret de vidre entre nosaltres. Et veig, però no et aconsegueixo ".
 
A la penúltima escena ("Analfabets") assistim a una violenta baralla on la ràbia i l'odi acumulat s'alliberen, en adonar-Johan de que estava unit a Marianne "d'una manera diferent i més profunda del que imaginava. Depenia d'això que anomenem llar, família, vida ordenada i tranquil · litat ". I ara ho perdrà tot. Tanca aquest bloc la signatura dels papers del divorci. La causa, considera Johan, és que:
 
Som uns analfabets emocionals. I és una trista realitat que no només té a veure amb tu i amb mi sinó amb gairebé tothom. Ens ensenyen tot sobre el cos, sobre l'agricultura a Pretòria i l'arrel de pi o com es digui, però ni una sola paraula sobre l'ànima. Som uns ignorants complets, tant sobre nosaltres mateixos com sobre els altres. Avui dia es diu que els nens han de ser educats en la solidaritat, la comprensió, la convivència, la igualtat i totes aquestes paraules de moda. Però a ningú se li ocorre que primer hem d'aprendre alguna cosa sobre nosaltres mateixos i els nostres propis sentiments. Els nostres pròpies pors, soledat i ira. I així estem, abandonats, ignorants, carregats de remordiments i d'ambicions perdudes.
 
L'escena final ("Enmig de la nit, en una casa fosca, en algun lloc del món") ens presenta a Marian i Johan en una de les seves escapades amoroses, lluny dels seus respectius cònjuges. Amb distanciament i sentit de l'humor, reflexionen. Per Marianne:
 
 Si haguéssim dit la veritat a la primavera de 1955, la veritat hagués polvoritzat nostre matrimoni. Jo hauria trencat amb les famílies, venut a les nostres dues filles i t'hagués matat. Tot i que t'estimava. Perquè t'estimava. [...] Ens movíem amb mitges veritats que ens convenien. I tots dos havíem llegit una mica de psicologia, així que podíem explicar qualsevol cosa. Era bastant còmode no lluitar.
 
A la pregunta sobre si realment s'han volgut o han viscut una còmoda ficció, Johan li contesta a Marianne:
 
Penso que t'estimo a la meva manera incompleta i força egoista. I de vegades crec que tu em vols a la teva manera lluitadora i emocionalment trastornada. Crec que tu i jo ens volem. D'una manera terrenal i imperfecta.
 

Fins aquí el resum succint de la pel · lícula. He preferit basar-me en llargues cites d'alguns diàlegs perquè es pugui percebre la senzilla profunditat amb què es plantegen les qüestions. Perquè els personatges de Bergman parlen de manera constant, gairebé esgotadora. Es buiden. Posen en paraules totes aquestes palpitacions fosques que sentim en una relació i que moltes vegades només després d'un temps som capaços de posar en paraules. En Secrets aquestes percepcions afloren al moment, com radiografies de l'ànima, incitant l'espectador (almenys, a aquest espectador) a una crida a la veritat, al diàleg, a compartir els dubtes, a afrontar els problemes amb la tranquil · litat de qui fa el que pot i no està obligat a més.

No obstant això ... quan per fi sembla que s'ha dit tot i la situació s'ha aclarit, n'hi ha prou el pla d'un rostre cobrint tota la pantalla, o potser una mirada que es creua, per sentir que hi ha més. Una cosa al que no arribem. Que no es pot dir. L'explicació escapa a les nostres possibilitats. Ho diré? És el misteri. El misteri és irresoluble, però no és un problema perquè no necessita solució. El misteri és un regal: et dóna. Et dóna el que ignores. Bergman sembla dir-nos que les persones es busquen, es troben, es perden, tornen a trobar ... Potser l'essencial és que es busquen. Per què? No ho sabem.

Secrets d'un matrimoni acaba amb una nota d'humor. Marianne ha tingut un malson enmig de la nit. Es desperta sobresaltada i Johan l'abraça. Ja tranquil · la i amb una sensació plaent, li proposa a Johan quedar així abraçats tota la nit. Impossible: "Se m'ha adormit una cama i el braç esquerre està gairebé dislocat. Tinc molt son i fred a l'esquena ". És una metàfora-advertiment sobre els efectes de l'amor romàntic que desitja que l'amant i l'estimada es fonamenten en una abraçada indissoluble? Secrets de Bergman.

El desig eròtic sol ser plural. És desig de veure o d'admirar, de sentir o de tocar, de pensar, d'imaginar.

L'altre no sempre és accessible. I no sempre se sap o s'encerta. Els que es dediquen a definir què és sexe i què és amor i què és sexe i només sexe tenen una selecció en el seu cap que no els deixa veure les formes modestes i pobres d'estimar.

Les formes variades d'estimar com les formes variades de viure. Només admeten algunes. Els que han imposat només algunes exclouen molt material humà. I creen d'aquesta manera una elit. Estimar, diuen, és només això.

Per exemple diuen que els que s'estimen no han de ser egoistes, la qual cosa és impensable. Es vol l'altre per un i per un.

L'amor no és una religió, ni l'altre és un déu. El que succeeix entre dos que sigui estimen aquesta ple d'interessos. El més gran d'aquests interessos és que coincideixin. I bé és sabut que entre amants hi ha moltes coincidències.

Coincidir és el punt per compartir. En tot? És molt ambiciós això. Importa, de nou, no descartar el poc.


   Eros és, de vegades, desig; altres, passió, i, de vegades, tendresa. Resulta sorprenent com, sense canviar la substància de la cosa, aquesta s'altera i transforma. Tot això succeeix en una mateixa relació: amb una mateixa persona, al llarg de l'evolució.

    Hi ha parelles que viuen les seves relacions de manera tumultuosa, altres, amb tranquil · litat i assossec. Quan seguim el fil d'Eros veiem seus canvis i ens sorprenem. De vegades creiem que ens estimem més, i altres, menys. La gent sol considerar poc el desig i molt la passió. El desig és com el caliu del foc. De vegades s'aviva, de vegades segueix aquí, com succeeix amb les brases. La tendresa i, sobretot, la entrañación és un plat cuinat a foc lent. És a dir: requereix evolució i temps.

    El discurs exterior està acostumat a dir-nos que el desig és només enamorament. I que l'enamorament es fa només de passió i foc: d'excitació. La pressa de la nostra societat transmet la idea que el que compta és l'enamorament. I té molt poc en compte els ingredients de les sensacions i afectes diaris. La rutina i la quotidianitat fan creure que deixem d'estimar-nos, però el desig segueix el seu curs.

    Es parla amb molta facilitat d'enamorar i desenamoren seguint les imatges de la passió. Es parla de la falta d'interès, que ja no és el mateix que en altres ocasions. Es perd de vegades el fil del que és el sexe entre un i altre sota els canvis i les metamorfosis.

    Hem dit metamorfosi. És el terme que millor resumeix les transformacions del desig al llarg d'una relació. D'Eros i de la sexuació en perpètua interacció.

    La pressa i el mercat ens donen una idea trepidant d'Eros, només com a passió i excitació. Però la troca d'Eros està feta de moltes fils. Alguns confonen l'amor amb un idil · li paradisíac. Quan la realitat de la vida introdueix elements sense parar aquest idil · li no pot mantenir-se. Una relació passa per fases molt diverses: de vegades molt entusiastes, de vegades molt confuses.

    Hi ha parelles de molts anys que han elaborat una complicitat, un llenguatge de signes i de ganyotes amb el qual s'entenen en un ars amandi a la seva mida. Ens agradaria ser com ells però cada parella elabora la seva vida a la seva manera teixint la seva troca pròpia. És el seu propi i peculiar ars amandi. És el seu art.

    Hi ha un punt molt desagradable que fa diluir aquest fil: és la desconsideració, la desatenció de l'altre, la indiferència. Es parla, de vegades, de la manca de respecte i de violència. Són termes que no casen amb el fil d'Eros. Són d'una altra troca.

    Una relació pot durar molt. No sabem quant. El nostre objectiu és que una parella explori les seves diferents formes de relació a partir del fil d'Eros. I quan ells vegin i sentin que ha arribat al final, ells mateixos elaborin de forma raonable la seva separació. Per la nostra part intentem que el fil d'Eros s'explori el més possible: tot el que aquest doni. Nosaltres no som jutges. Acompanyem amb aquest assessorament. I avivar el que hi ha.



 Considerada des de sempre com impotència, la manca d'ejaculació és avui vista com el cas invers de la ejaculació precoç o prematura. I, com a tal, creiem oportú fer una referència concreta i valuosa.

 

COM ES MANIFESTA?

Hi ha homes que es queixen de no poder ejacular. Asseguren que en la seva vida sexual tota la resta és normal: l'excitació, les sensacions eròtiques, el plaer que això proporciona, l'erecció, etc ... Però que són incapaços d'arribar a la descàrrega final, coneguda sota el nom de ejaculació.

Noteu que l'absència d'ejaculació no implica absència d'orgasme. Amb molta freqüència es confonen "orgasme" i "ejaculació". Fins i tot ambdues realitats solen ser identificades.

Aquesta confusió comporta una altra: si no es té ejaculació, no es té orgasme. Encara que sembli o pugui semblar estrany, l'orgasme i l'ejaculació són dos fenòmens diferents.

 

A què es deu?

L'absència d'ejaculació s'ha de - la majoria de les vegades - a un historial en què estan molt clares la inhibició o la repressió sexual. Així, es pot comprovar, tant en la consulta com en els estudis duts a terme sobre aquest problema.

L'informe Kinsey, per exemple,. Parla de força abundància en la presentació d'aquests casos. Un per mil. No obstant això, el mateix Kinsey no deixa de considerar la relativitat de la seva aportació. En altres informes sobre el comportament sexual podem llegir una freqüència menor. El problema més comú que es planteja és el de l'home que ha tingut ejaculació en un moment donat i després ha perdut aquesta capacitat.

Es donen casos d'absència total. No obstant això, creiem que ha de quedar ben clar que tot home normalment constituït és capaç d'ejaculació. Aquesta conclusió és avui opinió comuna entre sexòlegs. A què es deu, doncs, l'absència de l'ejaculació? Ja ho hem suggerit: a repressió.

 

CASOS CONCRETS

La nostra pràctica coinicde totalment amb els casos observats i estudiats per Masters i Johnson. L'historial personal dels homes afectats de manca d'ejaculació revela una situació traumàtica en un determinat moment de l'evolució sexual i personal.

En alguns individus ha estat motivada per una amenaça tremendista contra la masturbació. En altres, per una por cerval cap a la dona. En un tercer grup, és una trepidant sensació de pànic davant el fracàs en una primera relació sexual. Pot tractar-se d'una reacció personal davant l'ejaculació precoç o excessivament prematura. En molts casos l'home consulta perquè es creu impotent. En alguns, es tracta d'un fals temor a no ser capaç de gratificar la seva dona ...

 

L'OBSESSIÓ DE LA "DESCÀRREGA"

Podríem dir - sense por a exagerar - que en la quasi totalitat dels casos hi ha una concepció masclista, errònia o sofisticada de la sexualitat. L'home xifra molt la seva sexualitat en la descàrrega seminal. Per a l'home de la nostra cultura aquest fet s'ha convertint en una prova de la seva virilitat, una "arribada a la meta" en aquesta colossal olimpíada competitiva de la demostració viril.

Aquesta concepció errònia de la sexualitat masculina, unida a fets traumatitzants, pot resumir la simptomatologia més típica de l'absència d'ejaculació. generalment, l'home que pateix una situació traumàtica reacciona amb una enorme violència pel rerefons cultural al qual hem al · ludit ... Aquests fets poden, amb freqüència, explicar i ajudar a comprendre aquest fenomen.

 

VÈNCER ANGOIXA I ANSIETAT

L'absència d'ejaculació - si no es recorre a la sexoterapia oa la psicoteràpia - té molt difícil curació. Es tracta d'un home amb una sexualitat molt feble i empobrida. Fet que accentua d'una manera paorós la seva ànsia de superació i èxit en la relació sexual. Vol, per tots els mitjans, provar-se a si mateix i provar la seva dona que ell és capaç de "ser home". La qual cosa el porta a un estat d'ansietat, que evoluciona progressivament cap a una autèntica angoixa.

L'angoixa i l'ansietat són els pitjors enemics d'una relació sexual relaxada i confortable, agradable i planerament joiosa. Per això cada vegada entre més de ple en el seu problema, com més de pressa i ansiosament vol sortir-ne. El primer remei - per això com per a molts altres casos semblants - és la calma. Sabem molt bé - per l'experiència clínica - com és de difícil és la calma per a un home que travessa aquesta situació. És simplement impossible.

 

Errors que es cometen

Molts homes - dins dels que pateixen d'absència d'ejaculació - demanen pastilles, hormones, excitants, afrodisíacs, etc ... per sortir del seu estat. Això sol ser molt freqüent i, per desgràcia, no sol donar mai resultat.

Altres tracten de fer prodigis. Canvien de postures, busquen "els trucs" capaços de portar-los a l'ejaculació. Hem pogut comprovar l'absoluta ineficàcia de tots ells.

Molt pocs tracten de ser ajudats per la seva dona, remei més eficaç, entre altres coses, perquè això els fa mal en el seu orgull viril i volen ser ells els que ho resolguin. Estem tocant - amb això - el punt àlgid del problema. D'altra banda, quan algú es decideix a demanar ajuda a la seva dona, aquesta es troba la majoria de les vegades sense saber què fer.

 

EL TRACTAMENT MÉS IDONI

Amb dos llits compte avui la teràpia per tractar el problema de l'absència d'ejaculació. El primer és la psicoteràpia, com a mitjà d'entrada a fons en les causes i orígens en què radica. Una anàlisi del subjecte, dut a terme pel terapeuta, pot en la major part dels casos centrar el problema allà on de fet ha començat. La reconstrucció sexual a través de la reestructuració personal és un mitjà positiu i eficaç.

El segon mode de tractament és una educació sexual que parteix des de la base i en la qual s'inclou el problema concret de l'absència de l'ejaculació. Essencialment aquesta educació sexual és una sensibilització eròtica duta a terme en parella. És el tractament que Masters i Johnson han portat a la formulació pràctica, a través dels casos per ells analitzats i tractats.

La combinació d'aquests dos modes terapèutics assenyalats ha donat altres que actualment estan encara en procés d'experimentació. Les perspectives són molt optimistes, i en la major part dels casos, l'eficàcia és garantida amb una condició: que la parella vulgui col · laborar i col · labori de fet.

 ELS DOS TRACTAMENTS MÉS EFICACES



Després de nombroses experimentacions, els sexòlegs Masters i Johnson han posat en pràctica els procediments aparentment més seriosos, amb resultats positius.

Els remeis més seriosos i eficaços de què disposem per corregir l'ejaculació precoç o ràpida poden resumir en aquests dos: el tractament psicoterapèutic i el preconitzat pels experts Masters i Johnson com la sexoterapia

LA PISCOTERAPIA de reconstruir LA PERSONALITAT

Com és sabut, la psicologia clínica té moltes escoles i corrents. Un psicòleg clínic pot procedir d'una orientació experimentalista o conductista, o d'una inspiració marcadament psicoanalítica. Segons aquestes grans pistes, els enfocaments de l'anomenada psicoteràpia variaran també en els seus mètodes pràctics. Uns són més rígids, més condicionants, altres posen més accent en la llibertat personal de qui és tractat.

Uns es centren més en el comportament, altres es fixen d'una manera més peculiar en les motivacions inconscients. No cal dir que aquí no fem més que suggerir. Sigui el que sigui, en cada mètode concret, la psicoteràpia com tractament de l'ejaculació ràpida o precoç es revela d'una eficàcia garantida.

Com actua la psicoteràpia en una persona que es queixa de dificultats sexuals? Mitjançant la reconstrucció integral de la personalitat. I en aquesta reconstrucció entra el tractament de les dificultats o conflictes sexuals. En uns casos hi haurà una major accentuació sobre els conflictes personals, en altres sobre els interpersonals, intergeneracionals, culturals, etc. Però, en tots ells els tractaments psicoterapèutics poden ser considerats com els de major i més rendible eficàcia, almenys a llarg termini.

LA SEXOTERAPIA ES CENTRA EN LA PRÒPIA EJACULACIÓ

Els coneguts sexòlegs nord-americans Masters i Johnson han dut a terme una metodologia especial per al tractament de l'ejaculació precoç o ràpida. Consisteix aquest tractament en centrar-se en la mateixa ejaculació per curar de la seva disfunció rítmica temporal. Així com en la psicoteràpia tot partia del conjunt per arribar a la curació del problema concret, en aquest cas - si se'ns permet explicar així - es parteix del símptoma per tractar la sexualitat integral.

Una sèrie d'exercicis, portats a terme per la parella, centra la teràpia. Són els anomenats exercicis de compressió. En el moment de l'ejaculació imminent, una compressió del penis per part de la dona és suficient per causar un cert dolor o malestar en l'home. Dolor o molèstia que ocasiona la volta a un estadi anterior de la eyacualción. Aquest exercici, repetit vegades i vegades, pot ser considerat com el fonament del tractament sexològic dels cèlebres especialistes.

No obstant això - insistim -, això no és més que la base. La sexoterapia, de la qual parlem, porta molt d'educació sexual, d'informació, de tractament dels conflictes de parella, de comunicació, de sensibilització i de reestructuració total de la sexualitat personal i de parella. per això no està de més el advertir que la nova teràpia preconitzada per Masters i Johnson pot portar a moltes persones a plantejaments parcials i equívocs.

No és una teràpia simple i vulgar, com alguns creuen. Tampoc és una recepta que cadascú pugui aplicar a la seva manera. No és, ni de bon tros, un truc o un invent per fomentar nouvinguts, o aprenents en el camp de la sexologia. És una reestructuració integral - com hem dit - de tota la sexualitat. I això no és accessible a qualsevol si no té una formació sexològica seriosa.

Insistim en això perquè pot pensar molt fàcilment que aquests mètodes, per ser pràctics, són fàcils. El problema de fons en què es basa aquesta sexoterapia és la vivència d'una nova sexualitat. I a aquesta vivència no arriba de la nit al dia. Cal dir, en canvi, que, portats amb rigor, aquests mètodes són els que, ara per ara, estan donant els millors resultats. Fins i tot els més ràpids, tot i les reserves que hem fet anteriorment.

CAMINS QUE PODEN CONDUIR A LA EJACULACIÓ RÀPIDA



La por, la inexperiència, la manca d'educació i l'abstinència, entre les causes més destacades.

El temor a l'embaràs és també motiu que l'home escurci el temps de la seva relació, sense que se n'adoni.

LA ABSTINÈNCIA

Una prolongada abstinència sexual comporta sempre una gran rapidesa en l'ejaculació. Generalment en les parelles que, després de molt temps sense relació sexual fan l'amor, l'home arriba molt aviat a l'ejaculació. Per contra, la regularitat i freqüència de la relació sexual mostrar si un descencso en la intensitat i rapidesa de l'excitació.

La hipersensibilitat

Alguns individus estan dotats d'una sensibilitat sexual extrema. L'excitació els domina aviat, i el control no els resulta fàcil. En aquests casos sol ser freqüent el queixar-se de ejaculació ràpida, fins i tot sobtada o molt precipitada.

L'EDUCACIÓ

En altres casos, l'hàbit adquirit d'una ràpida ejaculació pot ser la causa de la incapacitat per prolongar l'erecció sense ejacular. La nostra educació ens ha format per a relacions sexuals rapid. No tenenmos els occidentals aquesta gran virtut oriental que es diu "prendre tot el temps". I aquest rerefons pesa sobre molts homes.

L'ORGASME

De la mateixa manera, la pressa per gaudir ha donat a molts la idea que el més important en la relació sexual és l'orgasme, i que orgasme i ejaculació són una mateixa cosa. Convé distingir les dues. Però normalment molts homes estan predisposats a "agarosa al plaer culminant", i no per a l'altra classe de plaer. D'aquí la seva obsessió per arribar a l'ejaculació. I d'aquí l'ejaculació ràpida.

LES PROSTÍIUTAS

En altres casos, el que trobem com a causa està més aviat associat a certes iniciacions pràctiques no gaire aconsellables. Per exemple, el cas del que ha tingut la seva primera relació amb una prostituta, per qui el més important no és el plaer, sinó els diners. La prostituta mesura el seu treball amb el rellotge. I moltes vegades la seva pròpia pressa ha influït en que molts homes la adquireixin com a habitual, amb el consegüent perjudici per a la parella.

LES amagat

Una altra classe de iniciacions que han estat causa d'hàbits d'ejaculació ràpida són les relacions sexuals d'amagat, d'amagat, en racons o portals o en serveis públics. Aquestes circumstàncies s'uneixen per crear aquest problema des de les primeres experiències. Si després no s'ha posat remei, el `problema es manté.

LA POR

La por de ser descobert és una altra de les arrels de l'ejaculació precoç. El mateix que causa la impotència. Aquesta, per defecte, aquella, per excés. Però les dues poden donar-se davant l'opressió de la por i la seva corresponent preocupació.

LA URETRA

Una causa d'origen físic és la inflamació de la uretra (per ferida o infecció), que es nota en l'acte de la micció per la sensació de pessigolleig molest, com de ressentiment. Aquest fet pot provocar una ejaculació abans del desitjat.

LA PRÒSTATA

De la mateixa manera les inflamacions de la pròstata, procedent, especialment en els joves, d'alguna infecció o virus entrat per la uretra. Sol notar a través d'una sèrie de símptomes, com són ganes d'orinar freqüents, fins i tot de vegades una orina una mica matisada de color sanguinolent, menor desig sexual, algunes ereccions no molt molt completes i, com a resultat, una ejaculació més ràpida. Pel que fa a la gent gran, la infecció de la pròstata, per diferents motius, és causa determinant.

La Circumcisió

És la circumcisió causa de l'ejaculació ràpida o prematura? Respecte a aquest punt es poden obtenir les més variades opinions. Com és sabut, la circumcisió consisteix a eliminar el prepuci o pell que envolta el gland del penis. El fet que el gland quedi contínuament al descobert, fa pensar que la sensibilitat del nervis que està dotat el gland disminueixi pel costum de trobar-sempre descobert. Sol admetre que l'home circumcidat té lleugerament menys sensibilitat

El fre del prepuci

Una altra de les causes d'origen físic és el fet de tenir el fre massa curt. Es diu fre al replegament que uneix la pell del prepuci amb la base del penis, per sota del gland i prop de la uretra. Aquesta zona és especialment sensible. Quan el frenillo és massa curt, l'excitació és molt precipitada i l'ejaculació sol venir molt ràpida.

LA INÈRCIA

Altres causes - les més d'origen psicològic - són la inèrcia de certes persones, i la seva costum a dedicar poc temps a la relació sexual. Per a molts una "descàrrega fisiològica" constitueix el principal de la relació sexual. En aquests casos, no és estrany que l'ejaculació desitjada arribi com més aviat. Però això no deixa de ser una deformació per deficiència educativa.

LA REPRESSIÓ

En altres casos la causa és una enorme repressió sexual. La repressió té una dinàmica complexa, però que sempre manté concentrada l'energia sexual de manera que, en el moment propici, l'energia aflora. L'ejaculació precoç és un cas molt concret de les traves a la realització sexual, imposades generalment per les nostres costums coactives i repressives.

LA MASTURBACIÓ

S'ha parlat de vegades de la masturbació com a causa de l'ejaculació precoç. Això, normalment, no és cert. El que sí pot passar és que certes formes de practicar la masturbació hagin condicionat unes estimulacions i l'absència d'altres. En aquests casos, la pràctica d'aquestes estimulacions en la relació sexual comporta una excitació més ràpida. Però no és la masturbació com a fenomen el que ha de ser considerat causa.

EL PENIS

La talla o mesura del penis tampoc és causa d'ejaculació precoç. Potser caldria parlar de certs problemes psicològics subjectivament creats per un fet que no tenen res d'especial. La causa, doncs, se situa en un altre lloc.

L'EMBARÀS

Un motiu més comú és la por a l'embaràs. És curiós constatar com en molts casos aquesta por produeix una impotència temporal, i, en altres, una predisposició a l'ejaculació ràpida. Psicològicament, l'home que tem un embaràs, tracta que la relació sexual (en la seva fase de penetració) duri el menor temps possible. Això pot ser inconscient i no ser ni admès ni tingut com a tal.

LA EXCITACIÓ

Les causes en què participa directament la dona .. encara que en aquest problema no solen ser considerades - són importants. La dona molt ardent o excitant pot portar l'home a una excitació molt més ràpida. I també a una ejaculació precoç.

ELS ESTÍMULS

En altres casos la mateixa dona en l'ocupació d'unes estimulacions desproporcionades pot provocar l'ejaculació. Per exemple, sabem que hi ha zones més excitables que altres. I carícies més ràpides a provocar l'excitació. Si la dona comença en els seus preludis per les carícies més intenses, és molt fàcil que es produeixi l'ejaculació precoç.

ha moltes maneres d'invocar al desig ... diria que, tantes com homes i dones, més encara, tantes com situacions viscudes entre una dona i un home, entre dos homes, entre dues dones ...

 

Algunes persones intenten obrir la porta amb una música relaxant, una llum tènue i acollidora; altres ho fan amb roba de seda o potser de cuir, moltes, no necessitaran de complements i invitacions, altres quantes, programaran fins a l'últim detall d'aquesta trobada .

Aquestes i altres claus són perfectament legítimes, permeses en l'art de la amatòria ... cap és millor ni pitjor, totes "encaixen" en algun moment.

 

Tornant i re-tornant al tema de la sexuació.

Gràcies al sexe ens diferenciem i distingim en homes i en dones. I igual que no hi ha dones ni homes purs (quant als caràcters sexuals secundaris), tampoc desitjos estrictament masculins ni netament femenins.

Però sí que hi ha un espai comú, compartit per moltes dones amb similars desitjos, les mateixes claus ... o amb les mateixes panys ...

Igual que en els homes.

 

Aquest article pretén descriure sinó descobrir, que és el que s'amaga darrere de certes demandes de dones cap als homes, cobertes amb el vel del desig eròtic.

 

A què anomenem desig eròtic?

Podia ser l'atracció que sentim cap a algú que fa que s'hagi d'acostar-nos, completar-i donar-li cos, cabuda i forma.

 

Sembla que hem arribat a l'acord que la demanda, el desig eròtic en la dona (no oblidem la variabilitat intersexual i, en referir-amb el terme dona no pocs homes quedarien també englobats) és subtil, implícit.

Mentre sembla que el dels homes (incloc també dones) és patent, més concís i peremptori.

Ens trobem llavors, amb un desig que "viatja" per diferents circuits vivencials ....

    

Davant d'una desavinença "parejil", l'home (seguim sense oblidar la variabilitat intersexual) pot distanciar-se, oblidar i / o paralitzar momentàniament la discòrdia i donar curs al seu desig, mentre que a la dona li resulta complicat, difícil i fins enganyós aquest comportament.

 

En això entraria sens dubte, la cultura, el nostre folklore (concretament els prejudicis i creences compartides) que totes i tots en major o menor mesura hem interioritzat.

Frases com: "... si es creu que ara després d'haver-me enfadat tindrà sexe ...", "... segur que se li passa, quan li faci quatre carantoines ..."

I una altra, "l'home sempre té ganes"

En aquesta última caldria preguntar-se de què sempre té ganes .... No crec que es tracti simplement de realitzar una penetració vaginal o qualsevol altra pràctica eròtica, potser aquestes ganes poden ser, el sentir que l'altra persona li desitja, participa i gaudeix ...

 

De vegades, aquestes situacions desemboquen en què la dona faci servir com a moneda de canvi aquest "fàcil fer" del seu company.

Com si es tractés d'una versió modernitzada de "... als homes se'ls conquesta i se'ls conserva per l'estómac ..."

Lluny dels estereotips i subjectives valoracions de l'antiga relació entre sexes dels nostres avis (...?) Ens trobem també en els nostres dies, amb aquest llenguatge i manera de fer, on cada Sexe va conquistant diverses cims quant a drets i estatus convivencials .

Però el que més em crida l'atenció són aquests casos, en els quals la dona encara amb absència de desig provoca una trobada amatori en pro d'aconseguir una mica del seu company i / o per apaivagar i / o refredar una situació conflictiva.

O els casos en què encara que amb desig eròtic, l'allunya, recordant els conflictes anteriors.

 

Em pregunto doncs, què el mou a la dona a creure (ia actuar) que després de ..., va a obtenir el que desitja o, la situació va a tornar relaxada o, qualsevol altre triomf que li hagi mogut a aquesta acció.

Totes aquestes palles mentals (les meves) potser es podrien concretar en l'afirmació de l'encara escàs coneixement que existeix d'un Sexe cap a un altre ... o dit d'una altra manera, la diversitat i riquesa que s'amaga després dels Caràcters Sexuals Terciaris.

 

 

Tornem al tema.

Les vivències, els esquemes mentals que posem a la pràctica són diferents. Sorprèn la divergència en creences, comportaments i decisions davant una mateixa situació de dues persones que conviuen fa molt de temps.

 

  

Una altra situació generada i accentuada també per la manera que cadascuna i cadascun tenim de viure nostre Sexe i de no situar-nos en el lloc de l'otr @:

L'organització, neteja de la llar compartit, la cura i educació dels i les fills i filles (si n'hi ha) ..., també pot ser propiciadora de desencontres i hostilitats on una o un altre intenten posar la seva bandera.

No es pot negar els canvis en aquests últims anys, més dones compromeses en el terreny laboral, més involucració en la llar del sexe masculí, més invents tecnològics que faciliten aquestes tasques ...

 

Però tot i això ... hi ha llars amb un repartiment no equilibrada, on alguns membres "ajuden" en lloc de compartir i repartir.

Això, no té perquè constituir una font de conflictes sempre que tots dos coincideixin amb aquesta forma d'organització.

Si no és així ... pot sorgir primer el malestar, donant pas a la discòrdia i ... a l'ús (i desús) de les pràctiques amatòries com barata.

 

En quin moment i per quins mecanismes, situacions com la nevera "neta", els plats sense fregar o una persiana trencada, es converteixen en una porta amb pany o ... sense ella ...?

 

La parella estableix el seu particular llenguatge, el seu propi govern i lleis. En alguns casos, són explícites, declarades universalment, mentre que altres, es van conformant a mesura que avança la relació.

Entre unes i altres s'estableix un espai d'interacció i també el camp de batalla del que abans parlàvem.

 

Com diu E. Amezúa en Sexologemas "... amb la desvalorització del sexe i la posició de l'amor en el seu lloc s'ha creat el fals dilema entre l'amor i el sexe. En aquest fals dilema fan servir "l'afectiu" com a moneda de canvi amb "el sexual" i al revés ... "

 

Identificant el Sexe, als Sexes com relacions amatòries resulta fàcil, pensaments i reaccions com: jo et dono, el que tu em dones, jo no et dono, el que tu no et mereixes perquè ...., Si et dono això ... és que espero de tu, això altre ...

En intentar entendre i reaccionar a les conductes de l'altre @ exclusivament des del nostre costat sexològic (per ser homes o per ser dones) obviant la diferenciació variabilitat i particularitat intersexuals, probablement la relació entre els participants es vagi deteriorant, però a més es perd una de les majors grandeses que com a éssers sexuats tenim: la infinita versatilitat en què ens podem construir com a homes o com a dones.

 

  

Davant d'aquest panorama, no és estrany que a les consultes de Sexologia acudeixin parelles, i / o homes i dones amb dificultats en la seva convivència o cenyint-nos al tema, amb problemes en el desig i / o en l'acostament amatori d'ella. Uns, l'anomenaran de parella, altres, sexuals, altres, d'incompatibilitat ... però quan es rasca una mica es veu que en la majoria dels casos obeeix a aquesta torre de Babel.

 

Potser puguem trobar la superació d'aquests conflictes partint de la base de la diversitat en la idiosincràsia en què cada persona ens anem construint.

Estimar i conviure vol dir acceptar i respectar diferents maneres de sentir, de viure, de fer ... Intentant això, és possible que la construcció de la parella sigui més sòlida, menys bel · ligerant.

Els fonaments no només es construeixen partint de les semblances sinó tenint en compte, respectant i aprenent de les diferències quant oportunitats per al creixement com a unitat.

 

 

 

 

BIBLIOGRAFIA.

 

SEXOLOGEMAS. Quan els genitalia no deixen veure el sexe. E. Amezúa. Revista espanyola de Sexologia. 2006 n º 135-136

QUAN LA TERÀPIA SEXUAL fracàs. Aportacions Sexològica per a l'èxit. Silberio Sáez.

ELS HOMES SÓN DE MART, LES DONES DE VENUS. John Gray.

.

En la dona
La dona-tota dona-està feta de tal manera, que ha de sentir i viure el plaer de la seva sexualitat femenina. És totalment fals creure que hi ha dones que no estan capacitades per sentir l'orgasme.

Què és i en què consisteix l'orgasme femení?
És el gaudi de l'excitació eròtica manifestacions somàtiques a través d'una sèrie de canvis en el cos sencer de la dona: augment del volum dels pits, encoloración, segregació lubricant en les zones genitals, concretament a la vagina, etc. Tot això amb una sensació plaent general.
A aquesta fase segueixen altres cada vegada més grans i de més intensitat. La centralització d'aquestes sensacions plaents a la regió genital és el que desencadena el punt culminant i més agut del plaer: el que comunament se sol anomenar orgasme. Nosaltres preferim considerar dins del context general d'un tot plaent.
Convé aclarir aquí alguns detalls concrets. Per exemple aquest: s'ha discutit molt sobre la zona orgànica que més fa sentir aquest plaer. S'ha distingit entre un plaer de clítoris i un plaer de vagina. Ara com ara, el més cert és això: No hi ha diferència de plaer clitoridial o vaginal. Hi ha un sol plaer-una única forma d'orgasme-que és el general.
Anem a explicar-nos en aquest punt. Aquest plaer intens i culminant sol durar uns segons. Però el nombre de vegades que pot succeir no té límits. L'únic límit és el cansament o la satisfacció total.
Per a algunes dones aquest plaer agut i intens s'acompanya d'una espècie de vertigen i pèrdua de la consciència. És del tot a plaer a fons. És una sensació voluptuosa indescriptible, indicible, inexpressable en paraules. Per a altres dones és com una calor devorante que fa gemegar, cridar fins i tot. Per altres és una sensació de perdre i negar, nedar en el plaer.
Per a altres, sense arribar a aquests extrems, la vivència és més tranquil · la, dins d'una més quieta i assossegada, com és la de sentir-penetrada, inundada, plena, plena ... i feliç d'estar així. És evident que aquestes diferències de sentiments i sensacions estan apuntant a un detall també molt important, com és la imaginació, la sensibilitat, la compenetració amb la parella, etc. Factors que incideixen en tot el que aquí anomenem plaer, tant en els moments anteriors com posteriors al cim orgàsmic.
És impossible fer una descripció del que cada dona viu d'una manera estrictament personal. És potser la sensació més íntima i indicible del món femení. L'única paraula que pot apropar-nos a ella és la de plaer, la de felicitat ...
En l'home
Què és i en què consisteix l'orgasme masculí?
Dit d'una manera molt simple: és el gaudi de la tensió eròtica manifestada o visible en un símptoma molt clar, l'erecció del penis. I el gaudi de la relaxació provocada per l'ejaculació.
Segons això, el més important en tot el que aquí anomenem orgasme és el plaer. Si arribéssim a comprendre això, molts problemes masculins caurien per terra. Perquè són problemes creats per una falsa idea de l'orgasme.
Per exemple, l'obsessió d'arribar a l'ejaculació, presa aquesta com a únic criteri de l'orgasme, priva a molts del gaudi plaent de la seva prolongada excitació.
Igualment, molts homes es problematitzen o creuen minvada la seva virilitat per no sentir orgasmes en quantitat, o nombre, mentre es perd la intensitat de la seva excitació viscuda en profunditat i prolongació.
Per a molts homes es diria que el que menys compta és el camí. I el que més és l'arribada. Justament és això el que priva del gaudi d '"estar excitat", que això és el que el mateix terme de "orgasme" vol dir. (Orgasmes, en grec, ve de organ, que vol dir estar excitat).
D'aquí la importància d'una sèrie de factors psicològics i socials en la vivència del propi orgasme, com són. Per exemple l'emotivitat, l'estètica, el sentiment, l'ambient, el sentit del cos, la sensibilitat, etc. I la participació de tot l'esquema corporal i psíquic de cada un en les seves diferents edats i situacions.
Saber viure l'orgasme
Potser el major obstacle per arribar a comprendre aquesta riquesa profundament humana de l'orgasme sigui la pressa. Per això un altre factor important que cal tenir en compte és aquest: que tot plaer i tota felicitat necessita un clima relax i assossegat.

Saber viure el propi orgasme requereix, doncs, posar en moviment tota la riquesa humana que cadascú porta en si. Els problemes interiors o exteriors (problemes de relació en la parella o de situació socioeconòmica) són molt determinants en la vivència del plaer recíproc.

L'ORGASME PAS A PAS



D'una manera esquemàtica-ia títol simplement indicatiu-anem a enunciar aquí alguns dels fenòmens més importants que es manifesten durant la relació sexual de l'home i la dona. És un esquema simple per descriure els "misteris" de l'orgasme, pas a pas. Per millor enquadrar els fenòmens, utilitzem com a punt de referència les quatre fases que Masters i Johnson han fixat en la resposta sexual humana: la fase d'excitació, la de plat o de altiplà, la orgàsmica pròpiament dita i la de resolució o final.
FASE DE EXCITACIÓ
És la precedent a totes. Comença amb les primeres estimulacions sensorials, i la seva durada pot variar entre uns minuts i moltes hores. Acaba-d'una manera convencional, seguint el nostre esquema-quan comença l'anomenada fase de plat o de altiplà.
En l'home es mostra per un signe visible: l'erecció del penis.
En la dona es fa visible en un fet: l'augment de mida en els pits i una lleu erecció dels mugrons. Igualment, pel començament de lubrificació a la vagina i el seu començament de canvi del seu estat normal a les modificacions que seguiran més accentuadament en els següents moments. Un lleuger i inicial augment de longitud i diàmetre en el clítoris.
FASE DE PLAT
Anomenada també d'altiplà per ser continuació de l'anterior i de la qual es donarà el salt al cim del plaer. En ambdós sexes es puja la tensió.
En l'home augmenta l'erecció del penis, especialment del gland. Lleugera lubrificació del gland, a causa de la secreció de les glàndules de Cowper. (És el que sol ser anomenat líquid preeyaculatorio.) Els testicles augmenten de mida. L'home pot penetrar a la dona.
En la dona augmenta d'una manera significativa el volum dels pits. L'úter o matriu s'eleva canviant de posició. La lubrificació puja en quantitat. La dona es troba apta per ser penetrada.
FASE ORGASME
Denominada així per ser el moment en què el plaer arriba a la seva major intensitat. Es caracteritza per les contraccions que desencadenen el plaer més agut.
En l'home les contraccions acaben en l'ejaculació, moment culminant, expulsió del semen, el que produeix un plaer fisiològic immens. La seva durada és d'alguns segons.
En la dona les contraccions són variades, en nombre i quantitat, podent sentir el punt culminant del plaer diverses i repetides vegades dins de la continuïtat de la mateixa fase.
FASE DE RESOLUCIÓ
Definitiva també fase final per la tornada de tots els indicis al seu estat anterior a l'excitació. És la tornada a la normalitat. És el final de totes les sensacions agudes.
En l'home el penis torna al seu estat normal, flàccid, no erecte. La grandària dels testicles disminueix i descendeixen de la posició que havien ocupat abans.
En la dona decreix l'erecció dels mugrons i baixa el volum dels pits. S'obre l'entrada del coll que comunica la vagina amb l'úter.
EL QUE CAL SABER SOBRE L'ORGASME

• L'orgasme no és privilegi de ningú, sinó un fet humà al qual tots tenen accés segons la mateixa condició humana.
• L'orgasme no és la finalitat de la relació sexual. És un esdeveniment-el més intens i sensible-però no l'únic, ni de bon tros el més important de la relació sexual d'un home i una dona.
• No obstant això, segons la manera normal de dur a terme una relació sexual, l'orgasme es dóna o s'ha de donar en la majoria dels casos.
• L'obsessió per "conquerir" o "aconseguir" l'orgasme priva moltes persones de gaudir relaxadament i amb assossec d'una sèrie de satisfaccions i gaudis que hi ha en tota relació sexual.
• Prendre l'orgasme com a únic criteri de satisfacció és tan parcial i nefast com prendre la sexualitat en l'únic sentit de saciar una necessitat.
• Convé situar la relació sexual dins d'una relació de tendresa. I l'orgasme com un tram més dins de la mateixa.
• La inflació actual de literatura sexològica publicitària porta en això a un gran error. No és satisfer les necessitats el que compta. Si no realitzar-se com persones, incloent en la persona la seva pròpia sexualitat.
deu preguntes sobre la masturbació



per Efigenio Amezúa Ortega

1. Per què es diu que la masturbació és només pròpia d'adolescents?

Per moltes raons. Aquí només tractarem de veure algunes. Per exemple: durant molt de temps s'ha parlat de la masturbació com d'un vici d'internat o d'una pràctica sexual dels qui encara no han arribat a la relació sexual. De la mateixa manera, s'ha parlat de la masturbació com d'una acte solitari i s'ha parlat molt-cal reconèixer que amb veritat-de la solitud de l'adolescent. D'altra banda, mai no s'ha parlat clarament de problemes sexuals més que abans del matrimoni. Com si el matrimoni acabés amb ells ... Això-insistim-era la llei d'altres temps. Però malgrat el que ens sembli, no es canvien de manera de veure les coses en dos mesos. Era inconcebible en aquells temps que un home casat es masturbés. Era inconcebible que una persona gran "cometés aquesta brutícia de joves febles i sense voluntat". Se suposava que la maduresa treia del cap el sexe. Per totes aquestes raons s'ha pres sempre a la masturbació com a sinònim d'adolescència, d'immaduresa, de soledat i d'evolució. No era sincer. Aquest és el veritable problema. No cal més que recordar l'escàndol que va provocar l'informe Kinsey el 1950. Dir en públic el que es feia en privat era un problema molt greu per a molts. Aquí hi ha la peça més delicada de tot aquest edifici. Avui sabem molt bé que homes i dones de totes les edats i condicions, de totes les creences i ètiques, de totes les ideologies ... es masturben. Uns més, altres sense. Uns en diuen caiguda i altres en diuen alleujament. Uns se senten contents, altres deprimits .... Tots coneixen i viuen la masturbació

2. ¿Quines malalties produeix la masturbació masculina?

Responent d'una manera clara i contundent: cap. La masturbació no produeix malalties de cap classe. Ni físiques ni mentals. No obstant això, per un mecanisme molt comprensible, sabem que pot produir-les. Heus aquí la manera: per fer-se a la idea que les produeix, per la culpabilitat amb què molts practiquen la masturbació, per la preocupació-fins i tot l'obsessió-que molts porten dins que la masturbació produeix malalties o conseqüències nocives. No hi ha avui un sexòleg que pugui afirmar el contrari del que hem dit. No ens agrada ser radicals. Però sabem molt bé que, en aquest punt, la radicalitat és necessària. La masturbació no és un fenomen nociu sota cap concepte, excepte quan en la masturbació entren elements externs a ella, com són concretament l'obsessió o els prejudicis. En aquests casos no es pot dir que la causa sigui la masturbació, sinó el fet simple i clar que aquest individu en concret necessita viure la seva masturbació d'una altra manera.

3. ¿Pot la masturbació produir impotència sexual?

La nostra resposta és igual de clara que en el punt anterior: la masturbació no és causa d'impotència. No obstant això, molts impotents invoquen a la masturbació com a causa de la seva impotència. Quan es coneixen bé els mecanismes de la sexualitat no podem cometre l'error tan estès de confondre les coses. Molts pacients tractats per nosaltres mateixos venien obsessionats parlant de la seva pràctica de masturbació en altres temps. Fins i tot, tot i que nosaltres insistíem en altres punts, ells tornaven una i més vegades a dir-nos i fins a imposar-que el que a ells els passava era per haver-se masturbat molt durant la seva adolescència. "Per haver abusat". Els que han estat tractats del seu problema d'impotència per la nostra teràpia saben avui molt bé que la masturbació no tenia res a veure amb el seu problema. Per què llavors la seva preocupació? El direm molt clar: es recorre als tòpics, a les "veritats" conegudes, es recorre al que es té. D'altra banda, molts homes viuen la seva impotència com un "càstig d'alguna cosa". La culpabilitat que ha creat tota la nostra educació al voltant de la masturbació apareix en molts casos concrets-diguem la paraula-com un pecat que ha de perdonable, com "una cosa dolenta i nociu les conseqüències s'han de pagar un dia" Quan algú se senti impotent, el millor que pot fer és consultar a qui pugui orientar. Diem això perquè ens anem adonant que molts consells no solen servir per a res en aquests casos. Una consulta és la millor manera de que el seu problema s'aclareixi. No treu res amb intentar endevinar d'on ve la seva impotència parcial o total, accidental o permanent. I, encara que això pugui semblar molt reiteratiu, direm un cop més: la masturbació no produeix impotències.

4. És potser la masturbació la causa de la pèrdua del vigor sexual?

Hi ha una creença molt curiosa-i tristament estesa-, segons la qual la pràctica sexual és una despesa d'energia. Partint d'aquí, molts, quan arriben als seus anys madurs, creuen que el seu vigor sexual decau perquè s'han masturbat molt durant la seva adolescència o els seus anys joves ... És una pregunta que se'ns posa amb moltíssima freqüència ..."¿ No influeix en això el fet d'haver-me masturbat molt? ", Es pregunten infinitat d'homes. En els nostres dies la sexologia ha descobert una veritat que s'hauria de tenir en compte sempre. Ve a ser com un polleguera, una pedra angular de les més interessants per al bé de tots: "Com més pràctica sexual, més vigor sexual". Així podria ser enunciada d'una manera molt simple. La masturbació és una pràctica sexual. No obstant això, seria molt bo matisar aquesta afirmació de base. Heus aquí un matís molt útil: la pràctica sexual ha de ser humanament gratificant, alegre, lúcida i feliç. La qual cosa és ja una mica més temerari, sobretot si pensem que les pràctiques sexuals que han dominat les nostres vides no han estat, en general, d'aquest matís. Aquest matís pot fer preocupar a molts el mateix que el principi de base pot ser molt encoratjador. Què fer, doncs? No és la primera vegada que hem suggerit la necessitat que molts tenen de fer-se una revisió de la seva eròtica personal. Aquesta idea ha semblat desgavellada a alguns, fins al punt de prendre com un esnobisme. Veiem, però, que el passat no ha estat en va. I que les seves empremtes hi són. No suggerim que sigui necessari anar a la consulta d'un sexòleg. Però sí que cadascú es prengui la molèstia de posar-se una mica al dia. És el preu que creiem necessari pagar per poder gaudir humanament ia gust de la pròpia sexualitat.

5. ¿No produeix desgast l'abús de la masturbació?

En primer lloc, cal aclarir el terme de "abús". El que solen preguntar-molts-i moltes-és que la pràctica excessiva de la masturbació desgasta l'organisme. Anem al concret. Pel que fa al sexe masculí, cap podrà masturbar més enllà de les seves possibilitats, excepte en casos especials i, per tant, minoritaris. Sol pensar que diverses ejaculacions setmanals acaben per desgastar la capacitat productiva de semen en els homes. Fins i tot que aquesta capacitat és necessària per a l'organisme. I que quan l'home es masturba priva a l'organisme d'una energia que aquest necessita per al seu manteniment. Cal anotar aquí un punt clau: la producció de semen procedeix de glàndules de secreció externa. La qual cosa vol dir-veritat de tòpic-que no són de secreció interna. Les secrecions de tipus intern són necessàries per a l'organisme, i la seva privació produeix errors i desgasts en ell. El semen o l'ejaculació es produeix per ser utilitzat en la generació i per produir plaer. De fet, l'home té al llarg de la seva vida la pol · lució o ejaculació nocturna com vàlvula espontània i natural que allibera la superproducció de semen. El semen no és necessari per a l'organisme, almenys en la mesura que la mentalitat popular sol entendre-ho. És, doncs, un mite dir que la masturbació produeix desgastos o priva a l'organisme de la seva energia necessària. Quant a la masturbació femenina, no existeix aquest mecanisme. No sol pensar-se, doncs, en això. No obstant això-la gent desitjosa de buscar nocivitat en la masturbació-, parla de desgast psíquic. Cal aclarir que la dona excitada produeix o segrega lubricació. Algunes més, altres menys. Aniria per aquí el mateix problema plantejat en relació a l'home. Però cal, un cop més, repetir que ni el semen ni la lubricació són necessàries per a l'organisme. I que la masturbació, des d'aquest punt de vista, no té nocivitat alguna.

6. Pot ser nociu abstenir per molt temps de la masturbació?

Aquesta pregunta ve d'un altre sector. Heus aquí, molt plàsticament, com ens preguntava això mateix un adolescent, en el col · loqui que va seguir a una conferència: "Si el receptacle destinat al semen s'omple i s'absté un masturbar ..., no pot produir això una explosió? " El riure va ser el final de la pregunta d'aquest noi, el riure general de tots. Una riure que, més que graciosa, era d'alliberaments catàrtiques ... La nostra resposta a aquesta pregunta és simple. Pot qui vulgui-i qui segueixi les normes de la seva doctrina-abstenir-se de la masturbació pels motius que vulgui, des d'aquest punt de vista. En cap moment va a explotar el seu sistema genital. Ja ho hem dit abans: per això existeixen les vàlvules d'escapament de la pol · lució o ejaculació nocturna o durant el son. Totes aquestes visions mecàniques i funcionals de la sexualitat estan dominant moltes actituds, tant en pro com en contra de la masturbació. No sol pensar en un altre punt, que és molt important: el cultiu de la sensualitat. Aquest punt és indubtablement més important per al benestar general que el fet físic o funcional de produir i de gastar semen o lubricats. La sensualitat, cal dir-ho, és el cultiu de les sensacions agradables i plaents a nivell sensorial, sensible, sensual. Aquí està una clau important per comprendre aquests problemes. I, una vegada més ho diem, la sexualitat, fonamentalment, no és fisiologia, sinó dimensió personal.

7. ¿Produeix la masturbació efectes psicològicament nocius?

Sempre s'ha dit que la masturbació és signe d'egoisme. Fins i tot en el sentit psíquic, sempre s'ha dit que crea personalitats tancades en el seu propi jo, personalitats aïllades, molt ficades en si mateixes ... D'això hi ha molt de cert i molt d'error. Segons el nostre parer, la clau seria aquesta: no ha de ser confosa la soledat amb l'aïllament. La persona que es masturba excloent tot tipus de relacions sexuals, és molt de sospitar que no sigui una persona equilibrada. La sexualitat-en la seva dinàmica humana-està feta per ser conviscuda i compartida. aquesta és, si més no, la nostra opinió. La masturbació, segons això, pot ser un refugi davant la impossibilitat d'una relació sexual. També pot ser episòdica i ocasional. Fer de la masturbació la pràctica exclusiva, fins i tot la principal, és molt temerari. Però sabem bé que, en certes edats i ocasions de la vida, la masturbació és l'únic recurs al qual moltes persones tenen accés. En aquests casos convindria tenir molt en compte el que abans anotàvem: que la soledat no s'ha de confondre amb l'aïllament. Aquí creiem nosaltres que radica una clau per a respondre a aquesta pregunta.

8. Com influeix la masturbació en les relacions sexuals posteriors?

Aquesta pregunta és molt freqüent en aquest sentit: moltes persones-homes i dones-pensen que, quan d'adolescents o joves, s'han masturbat sovint potser trobin dificultats a l'hora de compartir la seva sexualitat amb l'altra persona, la seva parella. Mirant des d'un altre costat, hem conegut alguns casos especialment dramàtics en què la idea d'haver-se masturbat-la idea, diem, no la masturbació-ha portat el seu matrimoni en orris. En aquest punt creiem necessari parlar amb claredat. La masturbació normal o freqüent que precedeix a les relacions sexuals pot tenir un valor positiu per al futur. Especialment en la dona. Hi ha avui una sèrie d'enquestes en les que podem veure amb claredat que les dones que han practicat la masturbació abans que les relacions sexuals solen viure més intensament aquestes, més sensualment, més plaent. El nombre de frigideces és clarament més gran entre les dones que no s'han masturbat. I el nombre d'homes que es queixen d'ejaculació precoç va molt unit amb el matís d'haver-se reprimit de modes exagerats. Per aquests fets-i molts altres-, la masturbació es revela com un coneixement personal i individual del propi cos i del seu potencial eròtic. La dona conscient d'això pot compartir millor que qui ho ignora. Conèixer i saber viure la pròpia sexualitat i revela una disposició per compartir-la. La dona que espera que l'home la descobreixi i la "s'estreni" és una dona passiva i ignorant del seu potencial. Avui, pel que fa a la dona, això ha estat estudiat amb gran deteniment.

9. Per què hi ha persones que gaudeixen més amb la masturbació que fent l'amor?

Parlant des d'un punt de vista fisiològic, i, per tant, parcial, la dona pot arribar a una major satisfacció quan ella es masturba que quan fa l'amor. Entre altres coses, pel simple fet de la capacitat il · limitada de la dona per sentir orgasmes successius. Ella pot conèixer més el seu desig i la forma de satisfer. Pel que fa a l'home aquest fenomen no sol ser tan comú ni justificat. No té per què estranyar, però, que hagi parelles que gaudeixen més en la masturbació solitària i individual que en el coit comú. No obstant això, parlant en el seu sentit integral-no només fisiològic-. la sexualitat té més avantatges quan es comparteix. Entre altres coses, perquè la sexualitat no només és fisiologia. Parlant molt en concret, en molts d'aquests casos cal reconèixer que cadascú-dins dels dos membres de la parella-sàpiga molt bé el que ell li va i que, tanmateix, l'altre ho ignori. La posada en comú dels desitjos mutus sol ser el millor camí perquè els dos comparteixin el que d'una altra manera viuen per separat.

10. A què pot dir masturbació excessiva?

No podem fer servir les matemàtiques tractant-se d'una dimensió tan fonamentalment humana com és la sexualitat. Anem, però, a intentar aclarir aquest punt per la via d'una aproximació. La fase de la vida que més vitalitat té és l'adolescència i la joventut. Ens referim a vitalitat en el seu sentit fisiològic, més que res. Per això, és en aquestes èpoques quan més freqüentment és practicada la masturbació. Hi ha persones que es masturben cada dia, fins i tot més d'un cop al dia. És això excessiu? Des del punt de vista sexològic, el criteri que ens sembla més segur és aquest: el que a cadascú li demani el seu benestar. Passar-se d'això, pot ser considerat excessiu. ¿Una, dues, quatre ...., més vegades al dia? Hi ha persones capaces d'això i que no noten cansament. D'altres, sí. Hi ha persones la masturbació és relaxada i lenta. En altres és nerviosa, ansiosa, inquieta i neguitoses. L'equilibri en aquests casos depèn de la constitució de cadascú. La vida humana té exigències de relació, de treball, d'oci, de creativitat ... Centrar aquestes exigències múltiples i variades en la "satisfacció consumista de necessitats fisiològiques" no ens sembla gratificant. Combinar totes elles en una vocació personal de trobades, de treballs, de realització personal ..., és per on va el nostre consell. En aquest sentit, els que parlen d'una masturbació excessiva poden fer-se ells mateixos el seu criteri personal i arribar a un equilibri.
tràgiques llegendes sobre la masturbació



per Efigenio Amezúa Ortega

 

el fantasma

Un punt de referència obligat-i molt important-en aquest conjunt és l'obra sortida de mà de l'anglès Becker ara fa dos segles, i el títol pot dir per si mateix l'índex del que en ell es pensa sobre la masturbació. Aquest és el títol complet: "Onani, o el pecat infame de la brutícia de si mateix i totes les seves horribles conseqüències per a ambdós sexes, amb consells morals i físics per a tots aquells que han caigut ja en aquest abominable vici. I amb un apèndix en que es troba la carta d'una dama a l'autor sobre l'ús i l'abús del llit conjugal i la resposta de l'autor a la mateixa carta. " Aquest llibre pot donar idea de l'estil de tot un gènere de literatura a l'ús entre educadors (educastradores, diríem avui), confessors, metges i pares, així com de tota persona més o menys interessada en reprimir la masturbació. El punt de vista i el criteri d'aquesta orientació és el conegut generalment sota el títol de "moralisme repressor" amb ínfules d'il · lustració anomenada científica. En tots aquests llibres es donen explicacions "científiques" i recolzaments mèdiques a una intenció ben neta i clara, bé parcial, com és la de considerar la masturbació com a vici.

 

malaltia i destrucció

Espai a part-encara que dins d'aquesta mateixa perspectiva-ocupa l'obra més cèlebre encara del doctor Tissot publicada el 1770 per primera vegada i que ha conegut des de llavors edicions i traduccions sense possible limitació. El títol exacte del llibre d'aquest metge suís de tan desgraciada memòria entre nosaltres és: "El onanisme, dissertació sobre les malalties produïdes per la masturbació" Va veure la llum per primera vegada a Lausanne, Suïssa. És sense cap dubte l'obra més esgarrifosa sobre el tema. Tissot pot ser anomenat amb tota veritat el Jules Verne del plaer veneri ... Heus aquí un simple paràgraf: "Davant la meva tenia menys un ésser viu que un cadàver arrossegant-se sobre la palla, pàl · lid, llardós, brut, amb una olor infecto. Era un home incapaç de moviments. Per la seva nas sortia amb freqüència un líquid sanguinolent brut i fastigós. Per la seva boca sortia bava contínuament. Patia de contínua diarrea i els seus excrements l'acompanyaven en el seu llit sense que ni tan sols ell se n'adonés. El flux de semen era ja com un brollar d'supuracions constants. Els seus ulls estaven apagats i immòbils , el pols era lent i ràpid per moments impossible de captar. La respiració dificultosa i horriblement molesta. El desordre de l'esperit era el seu estat constant, sense memòria, incapaç d'unir dues frases amb sentit, sense inquietud sobre la seva vida .. Un pelleringa que havia pertangut en un altre temps a l'espècie humana ... " Descripcions con aquesta-de les quals no creiem necessari donar aquí més morbo-omplen les pàgines d'aquesta obra que ha estat seguida durant segles a Europa sencera. Totes aquestes descripcions té un lema: la masturbació porta a aquest estat. La masturbació és causa de tots els mals. Heus aquí unes quantes de les malalties més comunes que el doctor Tissot enumera: epilèpsia, impotència, histèria, ceguesa, reumatisme, tumors, priapisme, vertígens, gonorrea ... I, de vegades, es pot un trobar amb tot el diccionari de malalties senceres ...

 

vigència del terror

A Espanya tenim també un monument similar al de Tissot. Encara que cal reconèixer que no arriba a l'altura del Jules Verne del terror veneri. Es tracta d'una amonestació piadosa perquè els homes no caiguin en tan males situacions. El seu autor és el P. Claret. La seva obra es titula d'aquesta manera: Bàlsam eficaç per curar un gran nombre de malalties de l'ànima i del cos, és a dir, Setmana Santa per esmenar o preservar-se del mal màxim i pesta desoladora de la joventut. La data de publicació va ser l'any 1852. Aquesta obra del P. Claret segueix molt de prop els consells del doctor Tissot. I posa per la seva part i de la seva collita casos i exemples molt curiosos que porten al lector a fi que l'autor pretén: que eviti el vici de la masturbació. Per a aquest país ha estat l'obra que més empremta ha deixat. Entre altres coses perquè es tracta del P. Claret-un sant admirat en molts aspectes-forjador de la formació del clergat a través dels seminaris. A ningú ha de estranyar que molts clergues pensessin d'aquesta manera sobre la masturbació. La font de la seva informació ha estat aquesta. I això era el que cada clergue transmetia. Entre altres coses podem destacar en aquesta línia més l'horror dels inferns que la pesta de les malalties físiques. Però no sabríem amb claredat amb quin dels dos ressorts quedar-nos. És una forma de veure la masturbació pels seus efectes, efectes que a dir veritat no som capaços de veure d'on sortien. Almenys amb les dades de l'observació actual.

 

la societat, amenaçada

Amb el rerefons que es pot veure a través d'aquests fites que acabem de marcar, no és difícil veure les arrels del cúmul de temors, angoixes i pànics acumulats en les més remotes vísceres de cada persona. Creiem útil destacar que tots aquests pors procedeixen de dues arrels principals. Una la dels mals físics, una altra la dels espirituals. Una arrel ha estat plantada i nodrida en una lamentablement anomenada medicina, l'altra en una caricatura de moral. Les dues-medicina i moral, per descomptat a la seva manera-van donar l'herència que ha arribat fins a nosaltres. Segurament són molt pocs i als quals puguin llegir o escoltar aquests judicis seriosament. També són pocs els que seriosament puguin seguir-los. No obstant això el brou de cultiu és aquest. El que ha arribat a nosaltres és el mateix brou de cultiu una mica higienitzat, una mica depurat, al cap ia la fi-i això és capital-, es tracta del mateix brou de cultiu. Una forma de veure la masturbació des de la repressió fatídica i terrible. Una manera antihumana, anticientífica, antiobjecte. Lamentable. No és la nostra costum atacar o criticar. Creiem que és preferible informar perquè cadascú sàpiga qui ets. Però en aquest cas-ja jutjar pel que encara podem veure-no ens resistim a fer servir la més gruixuda bateria de paraules contra aquestes formes desastroses d'educar (volem dir de educastrar) en nom d'una honradesa humana i fins i tot en nom d'una justícia elemental. El fenomen humà de la masturbació ha estat literalment desfet, embrutat, destrossat fins al punt que moltes persones viuen avui aquest fet humà normal i simple amb tot aquest terror de segles sobre. I a això - simplement - no hi ha dret.

 

altres civilitzacions

Un nou enfocament: el de Havelock Ellis, anomenat amb tota propietat el primer sexòleg d'occident. aquest anglès, antropòleg, investigador, escriptor, divulgador, pensador, pensador de fondària, va ser qui per primera vegada es va adonar d'un fet molt simple: la masturbació ha estat una pràctica comuna i contínua al llarg de tota la història. D'altra banda és un fet universal propi de totes les cultures i pobles. Un fet que pot ser viscut amb normalitat i sobre el qual no val la pena aixecar atrocitats de discursos ni sermons. El que Havelock Ellis ens va ensenyar ja des de finals del segle passat és que la masturbació era un fet comú a tots i simple per a qualsevol. Un fet normal que no produeix ni malalties ni desequilibris. Per això Ellis va observar les diferents maneres de reaccionar davant aquest fet per algunes cultures no reprimides com l'occidental. Va ser la manera més simple de dir que tot el problema està en el cap. Naturalitzar això va ser el seu gran missatge ... I no hi ha millor manera per fer-ho de mirar amb amplitud, amb ulls nous. "Quan els espanyols van desembarcar per primera vegada a Filipines van poder constatar com les dones usaven, de vegades, penis artificials fabricats en ivori. Entre els objectes íntims de les dones libaneses figuren penis de cera per les hores solitàries. A l'Índia les noies coneixen la masturbació des dels anys de pubertat i cadascú pot veure en les façanes dels temples-com el d'Orissa, per exemple-baix relleus d'homes i dones masturbant "" Totes les civilitzacions-continua el gran observador dels costums sexuals-coneixen l'ús del penis artificial. Les dones de Lesbos usaven aquests objectes en ivori, plata o or, les de milesia en cuir, en altres era en vidre amb aigua calenta ... després el cautxú ... La pràctica de la masturbació masculina que requereix menys instrumental és més freqüent i més comú. " "Quan la masturbació és vista amb una mirada àmplia-i no estreta i reduïda-ens adonem que ni aquest fet porta a la bogeria ni a les malalties ni a la depravació. Hi ha pobles sencers que practiquen la masturbació i als quals mai se'ls ha passat pensar en aquests efectes que els occidentals posen al cap sembrant la por i creant així ells mateixos el que diuen ser efecte de la masturbació. "

"De la mateixa manera podem veure homes molt cèlebres i celebrats que han practicat la masturbació fins i tot amb excés-com ells mateixos han confessat-i res d'això els ha impedit ser personasgeniales, responsables, treballadors ... Goethe per exemple. O Rousseau, Gogol ... " Havelock Ellis, d'una forma simple, va treure a molts de l'única idea regnant. des de llavors, altres han estudiat més detingudament aquests fets ...

 

"Un pecat" general

Per citar un exemple molt conegut: l'enquesta de Kinsey va venir a dir en públic el que tots es guardaven en secret. La masturbació és una pràctica habitual i comú. Ha estat a partir de Kinsey quan s'han començat a manejar xifres que a ningú solen resultar estranyes. Més del 90 per 100 dels homes es masturba en més o menys vegades. Del 60 al 70 per 100 de les dones fa el mateix. Aquestes xifres han anat després sonant sense que ja ningú avui s'estranyi. És com si la realitat es fora imposant per sobre d'altres criteris inventats ... La gran lliçó de Kinsey va ser també molt simple. Es tractava de donar la llum. El no va fer més que constatar. Posar llum allà on només hi havia foscor. Treure a la llum pública el que tots feien d'amagat i avergonyits. La forma de veure i d'enfocar les masturbació ha canviat a través del coneixement d'aquests fets. Si seguíssim creient que la masturbació produeix el que deien aquells autors que ja hem esmentat, tota la humanitat seria un gegantí hospital. Conclusió: El que aquells deien era un pur invent.

 la masturbació femenina

en el recorregut de les diferents etapes de la vida d'una dona



per Efigenio Amezúa Ortega

 

El fet de la masturbació femenina és-el mateix que la masculina-vell com el món. No obstant això, la modalitat femenina rau en una repressió que ha arribat de vegades a circumstàncies d'espant i de terror. La base d'aquesta repressió ha radicat en veure la dona com a generadora de la vida, i en molt pocs casos com a subjecte capaç de gaudi i de satisfacció. Avui comencem a adonar-nos de la injustícia que això significava, a part de la ignorància supina al voltant de la sexualitat femenina. Avui ja podem dir amb claredat que la dona-igual que l'home-es masturba, encara que el fenomen xoc amb un gegantí tabú, durador encara, molt viu encara.

 

en la infància

El terme de masturbació sol tenir una predisposició, fins i tot en la seva forma de ressentiments molt negatius. Per això, en molts casos-i en especial a la infància-podria parlar de jocs eròtics variats, en què la nena toca les seves zones erògenes, els seus òrgans genitals, introdueix objectes en la seva vagina, s'acaricia ella mateixa o, parlant amb els seus joguines, es diverteix intercanviant amb ells els seus desitjos de benestar i gust, el seu plaer, de vegades difús, de vegades més concentrat.

Diversos observadors de la sexualitat infantil han relatat gestos que coincideixen amb el que podem anomenar en tota propietat carícies, autoestimulaciones, excitació i orgasme. La manca d'informació general-per causa del silenci al voltant d'aquest tema-porta a una ignorància molt comú. D'altra banda, moltes persones se senten molestes quan es parla de la masturbació infantil, i molt especialment de la masturbació infantil femenina. En aquests casos cal preguntar-se si els prejudicis contra la masturbació, en general, no impedeixen veure aquestes coses amb la bondat-llegeixi 's innocència si es prefereix-pròpia de totes les actuacions infantils.

Es parteix amb molta freqüència de la maldat de la masturbació, i per això no es tolera que es parli de la masturbació infantil, perquè ve a ser-per a molts-com una profanació. La nostra suggeriment concreta aquí és molt clara: miri la masturbació com un joc, com una activitat lúdica i bonica, i es podrà veure a una nena masturbant sense pensar que fa "coses lletges". La mentalitat torta i desviada de la gent gran torça molts comportaments eròtics infantils mitjançant la seva interpretació "maliciosa".

 

un exemple

Es tracta d'una nena de dos anys i mig. Està jugant a ser mare. La seva mare li ha dit com ha nascut ella. El que pretén amb el seu joc, en aquest cas, és ficar al seu ninot en el seu ventre per després tenir un nen crescut com ha fet-al seu entendre-la seva mare. Les explicacions que li va donar la seva mare van ser enteses per ella a la seva manera. Per això que toca en la seva vulva i en la seva vagina. Això li agrada. Nota que li agrada, i segueix. Com tot fet agradable, tendeix a la seva repetició, també aquesta nena segueix amb els seus jocs. És una forma precoç de masturbació.

Caminant el temps, aquesta nena descobrirà un plaer major i seguirà jugant amb el seu cos, lúdicament, bonicament, mentre els grans donin a aquests jocs un qualificatiu maligne, dient que "això és dolent" i que "això no es fa". Ella no comprèn per què. I s'associa el dolent-dit així de curt i clar-al seu sexe ia altres activitats que en deriven. El major ha posat aquí la seva etiqueta de maldat on hagués pogut veure ell mateix un gest simpàtic i bonic. Això no és més que un exemple. Com aquest n'hi ha molts.

 

en l'adolescència

Sol creure que les noies triguen més temps que els nois a descobrir el plaer que proporciona el propi cos. En certa manera és veritat, i hi ha raó per pensar-ho. Els nois tenen els seus òrgans genitals fora ja a la vista. Les noies els tenen amagats i dins. "Clítoris" vol dir, en el seu origen, "amagat". Malgrat això, hi ha fets que demostren la precocitat de moltes noies, tant en la seva infància com en la seva pubertat i adolescència.

Succeeix de vegades que una noia es masturba sense saber que a això que ella fa es dóna el nom de masturbació. Hi ha molts casos així. Com a exemple podem recordar un molt cèlebre, explicat per Havelock Ellis: Era una senyora molt pia i molt bona, que feia moltes coses bones en la seva vida. Era anglesa. Un bon dia, davant la escaramussa dels avenços de l'anomenada revolució sexual (ja en aquells temps!), Va organitzar ella mateixa una manifestació a favor de la castedat i la puresa femenines. Però quina no va ser el seu desconcert quan, ella mateixa, llegint un llibre d'educació sexual, es va adonar que ella - ella! - S'havia masturbat i encara seguia masturbant des que tenia nou anys ...

Malgrat aquests fets, la forma més comuna de descobrir el plaer propi en la dona té lloc en l'adolescència i en la joventut. En dones d'altres temps la seva repressió i la seva falta d'informació no els permetia ni tan sols conèixer i reconèixer que podien gaudir amb el seu cos. Ni tan sols-com és ben sabut-en les relacions sexuals més lícites canòniques dins del matrimoni. En els nostres dies el cos ha estat revaloritzat, no és detestat i odiat, és cura i mimat fins i tot. Coneixent el cos, es coneixen també les seves potencialitats eròtiques.

 

joventut i edat adulta

Moltes dones descobreixen les seves possibilitats eròtiques entre els cinc i trenta-cinc anys. A vegades a través d'experiències nefastes amb la seva parella. De vegades la ejaculació precoç o precipitada de l'home porta a aquest a les carícies gratificants sobre la dona. Moltes dones descobreixen així que elles mateixes poden sentir plaer acariciant.

En altres casos es tracta de pràctiques de masturbació pròpia per descobriment personal. Com en el cas d'aquella noia que, davant el nerviosisme d'un examen escrit, estrenyia les seves cames amb ansietat.

/sexologo-barcelona-sexologos/eyaculacion-precoz-disfuncion-erectil
Comments