Sexólogo Barcelona

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13

MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26

BARCELONA

C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia

BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)

conesa_psicologo@yahoo.es

Xavier Conesa Lapena

(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i

Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999

L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.

Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs

- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena

- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.

- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona

- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona

- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada

- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005

- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007

- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

- Publicacions

Carme Serrat Bretcha

Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

Terapeuta Sexual i Familiar

Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,

Assessora Psicològica d’escoles bressol.

Assessorament a pares

Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya

Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.

TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.

"El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies"

Psychologies

"Amor i Sexe: Inseparables?"

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:

"La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia"

La Portada del Valles:

"Se hereda la depresió?"

Contrapunt:

"El tractament Psicològic. Un enfoc actual"

La Vanguardia.Suplemet:

"Sexe a P-3"

Contrapunt:

"Estils de vida que poden ajudar a la Depresió"

Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:

2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.

2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l'entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil ...

2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l'11 % dels pacients que ens consulten se'ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver...

2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat

2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave...¿donde ubicarlo?

2004 Articulo: L'ESTRÈS I L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d'atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.

2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac...

2005 Articulo: COMPRENDRE L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s'uneixen i es sumen.

2006 Articulo: CRISIS D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr...

2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p...

2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).

2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).

2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l'excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per...

2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.

2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D'UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass...

2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l'estrès. de manera general, els estudis indiquen que l'exercici ajuda l'individu a afrontar millor l'estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t...

2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l'adolescència, els nens d'ahir, ja convertits en el noi o la noia d'avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d'assumir-la i acceptar-la.

2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l'homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s'adonen de l'orientació homosexual d'un infant són els seus companys d'escola.

2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models ...

2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i ...

2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l'anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.

2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d'aliments que després s'intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s'acaba convertint en un costum que...

2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d'un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre...

2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d'actuació o tractament possible en els trastorns d'alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se'n pot aplicar més d'un i fer-ho conjuntament per augmentar l'efectivitat del tractament.

2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l'aparició de la bulímia.

2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.

2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L'ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l'alcohol

2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l'estat d'ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep...

2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l'individu li fan patir d'una manera o d'una altra.

2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l'evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit...

Tribuna Vallesana

"L'atenció psicològica a la comarca del Valles"

La Portada del Valles:

"Com reconèixer i tractar l'alcoholisme"

Continguts del Master de Sexologia de l'Institut Superior d'Estudis Sexològics (ISES)

En condició de Director de l'Entitat i com a Docent.

Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:

1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.

2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.

3. Estudi del Vaginisme

4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies

5. Generalització dels Trastorns Sexuals

6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions

7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General

8. El Diagnòstic en Sexualitat

9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç

10. L'Entrevista Psico-Sexual

11. El Enquadrament Terapèutic. L'actitud del Terapeuta

12. Farmacologia i Sexologia

13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora

La sexualitat constitueix una important dimensió psicològica de la personalitat de tal significació que determina i condiciona la naturalesa de l'ésser humà . Considerar la sexualitat com a atribut de la personalitat en la seva evolució , compromet assumir la seva expressió en dependència del moment de desenvolupament de l'individu i la necessitat de la seva orientació , el que es concreta en l'educació sexual com a procés de preparació de l'ésser humà per l'amor , d'acord amb principis ètics i morals basats en la responsabilitat , l'equitat , la diversitat , les relacions de parella i la preparació de l'home i la dona per a la constitució de la família , cèl · lula bàsica de la societat . en correspondència amb l'anteriorment plantejat sorgeix la necessitat de revertir la problemàtica , orientant l'educació de la sexualitat dels estudiants de primer any de Llicenciatura en Instructors d'Art, de manera transformadora , que es tradueixi en modes d'actuació responsables i així contribuir a l'educació sexual dels mateixos , egresando joves amb una formació integral .

Summary .

Sexuality constitutes an Important psychological dimension of the personality , in such a way that it determinis and conditions the nature of the human being . To consider sexuality es a tribute of the personality in its evolution is to assumeix its expression depending on the moment of the individual s development , and the necessity of his orientation , what is expressed in the sexual orientation es a process of preparation f the human being for love , according to ethic and moral principles based on responsibility , diversity , couple relations and man "s and woman " s preparation for the constitution of the family as the main core of society . According to this , there is a necessity to solve the problem orienting the education sexuality of the first year students of Arts , in order to Achieve responsible attitudes as well as to Contribute to their sexual education , graduating Professionals with an overall formation .

INTRODUCCIÓ

La sexualitat constitueix una important dimensió psicològica de la personalitat , de significació que determina i condiciona la naturalesa de l'ésser humà a través del seu desenvolupament . A això Abreu , G. i altres . ( 1992:30 ) en el seu llibre Per la Vida planteja : " La sexualitat no és la vida tota , però sí una part important de la vida, que es manifesta en totes les esferes de l'activitat humana " .

El sorgiment al segle passat de la ciència de la sexologia des de les investigacions inicials de Krafft- Ebing fins als treballs científics de Masters i Johnson , en el present segle , ha repercutit granment en els criteris actuals sobre el sexe . Encara que les fonts històriques escrites es remunten a gairebé cinc mil anys , hi ha evidències que la dona es considerava com a pertinença personal destinada a proporcionar plaer sexual ia funcions reproductives , els homes tenien dret a gaudir de relacions sexuals amb moltes dones i el sexe s'acceptava com una realitat més de la vida . La història ha demostrat que les teories i pràctiques sexuals varien en grau summe segons l'època i el lloc .

Després del triomf de la revolució , a Cuba canviar radicalment les relacions de producció , es va liquidar la societat basada en l'explotació de l'home per l'home i es va iniciar la construcció d'una societat , la societat socialista; aquesta crea les condicions per a una moral sexual lliure i més digna de l'ésser humà , ja no hi ha raó perquè existeixi la submissió de la dona , la censura i els prejudicis de temps passats , ni els dogmes que restringeixen la sexualitat a la procreació . La moral sexual d'aquesta societat ha de constituir font de felicitat i plaer per a la parella humana , la sexualitat impregna art , encant i màgia a la vida .

Considerar la sexualitat com a atribut de la personalitat en la seva evolució , compromet assumir la seva expressió en dependència del moment de desenvolupament de l'individu i la necessitat de la seva orientació , el que es concreta en l'educació sexual com a procés de preparació de l'ésser humà per l'amor , d'acord amb principis ètics i morals basats en la responsabilitat , l'equitat , la diversitat , les relacions de parella i la preparació de l'home i la dona per a la constitució de la família , cèl · lula bàsica de la societat .

Per a la política educacional cubana , l'educació sexual de les actuals i futures generacions ha estat sempre objectiu prioritari . Es concep com a part de la formació integral dels infants , adolescents i joves , d'acord amb el desafiament que enfronta el món actual , la lluita per elevar la qualitat de vida de la humanitat , en correspondència amb el desenvolupament d'una població sana i plena , física i mentalment .

El encuentro entre el hombre y la mujer es tan antiguo como la especie humana, pero evidentemente no siempre fue como hoy. La pareja contemporánea es sumamente distinta a la de otras épocas, en cuanto la sociedad actual se halla regulada por principios culturales totalmente diferentes a los de aquellos tiempos y estos principios afectan su forma de constitución y objetivos.

El presente artículo aborda precisamente cómo se manifiesta en la actualidad la relación de pareja, qué cambios ha sufrido con respecto a otras épocas, cuáles son los factores que han influenciado en estas transformaciones, así como sus principales conflictos y disyuntivas.

La pareja no ha sido siempre como hoy la conocemos, ha cambiado en los distintos periodos de la historia, porque es producto de los diversos momentos históricos. La pareja de hoy se encuentra en continuo cambio, evolucionando las expectativas de las personas, desde las pautas en la selección de la pareja hasta los rituales de separación, rompiendo así con viejos paradigmas.

La revolución sexual de los años sesenta abrió muchos caminos antes vedados en el tema de la sexualidad y las relaciones de pareja. Así, desde entonces se cuenta con un poco más de libertad para hablar de estos temas, de alguna manera el placer ya constituye un objetivo fundamental a perseguir por ambas personas, la satisfacción femenina constituye un derecho en lugar de un tabú, existe una mayor flexibilidad con relación a temas como las relaciones prematrimoniales, rompe con valores tan antiguos y caducos como la virginidad y nos abre el camino hacia nuevas alternativas de relación.

Pero bien, ¿Qué es la pareja?

Muchas han sido las definiciones, como en todas las áreas del saber, que los especialistas del tema han emitido sobre este fenómeno. En la actualidad la ambigüedad de este concepto se acrecienta aún más y la posibilidad de atrapar a la pareja en una definición acabada se hace más lejana, a medida que aparecen nuevas miradas, expectativas, necesidades de los individuos a la hora de conformar una pareja, cuando lo relacionamos además con temas como la orientación sexual, la identidad sexual, las diferencias y las demandas de cada persona desde su género, el derecho de cada ser humano de vivir la relación de pareja a su manera sin temor a ser juzgado, entre otros aspectos. Son muchas las interrogantes que aparecen en este sentido y bastante el camino que nos queda por explorar y reconocer en este complejo tema.

Patricia Arés, profesora de la Facultad de Psicología de la Universidad de La Habana y especialista del tema nos habla al respecto. "La relación de pareja constituye el vínculo interpersonal más complejo del ser humano. Multiplicidad de factores de índole personológico, sociológicos e interactivos influyen en su estabilidad, solidez y satisfacción." (Arés, P., 2000)

Marta Torres, en su libro "Familia. Unidad. Diversidad", nos presenta algunas de las etapas en la formación de la pareja:

Encuentro: es un primer contacto donde puede haber o no atracción. Ser simplemente un momento de saber que él otro existe.

Contacto real: aparece una primera intención de comunicarse y quizás hasta alguna necesidad de continuar el contacto.

Familiaridad: hay un contacto más frecuente, comienzan a tener información sobre intereses, gustos y otras características personales.

Amistad: se profundiza en la relación. Existe un placer por estar juntos, compartir, conversar. Se crean convenios, complicidad. Se siente como una relación especial.

Intimidad emocional: se va sintiendo la necesidad de establecer una relación más íntima. El tiempo para estar juntos siempre parece corto. Sienten la necesidad de compartir de forma más estrecha.

Intimidad física: hay una necesidad del contacto piel con piel, cualquier roce físico con el otro produce un intenso y agradable placer. Se disfruta entre temores y goce las primeras caricias y el deseo de mutua entrega.

Compromiso: sienten que la importancia de la relación requieren reglas básicas para mayor permanencia juntos y para confirmar su unión.

Relación: tiene un significado más permanente. Se cree que esa es la persona esperada y se está dispuesto a compartirlo todo.

Estas etapas no se transitan rígidamente, sino que depende de las características individuales de sus protagonistas y de los contextos donde estas se produzcan. Aunque ella nos describe de manera detallada los aspectos psicológicos que intervienen en este proceso, no quedándose en la mera descripción conductual y superficial de otros especialistas, creemos que descuida igualmente la influencia las actitudes, creencias, estereotipos, pautas de comportamiento, valores para cada sexo que son asignados y asumidos para cada género conformando perspectivas genéricas determinadas por las relaciones de poder.

Vegem com des de la seva conformació inicial, en l'enamorament o galanteig , es percep l'evolució o les diferències en comparació amb altres èpoques o moments històrics .

En diferents èpoques i cultures han existit diverses costums d'establir contactes per conformar una relació de parella . En els últims mil · lennis , a partir de la propietat privada i la societat patriarcal , aquests acostaments s'han caracteritzat pel protagonisme de l'home, on aquest tradicionalment ha conduït el galanteig i la dona ha hagut d'esperar a ser festejada .

Ara la dona juga un paper més actiu produint un alleugeriment del paper masculí en aquest sentit , ja que havia més pressió des del moment en què havien de portar la conducció del procés . Històricament s'ha vist el seguici al poder dels homes , fins i tot els termes que s'utilitzen com a conquesta i galanteig denoten l'acció exclusiva del sexe masculí . La imatge de l'enamorament sempre va ser en moltes societats la de l'home conqueridor i la de la dona que accepta , rep la seva conquesta , tot i que encara subsisteixen tabús al voltant d'aquests .

Amb el pas inexorable del temps també evoluciona l'amor , la forma en què es relacionen dos sexes , com sedueixen , l'edat en què es comença a tenir parella i relacions sexuals . Respecte a la primera etapa en la conformació de la parella s'està desenvolupant una forma moderna que se li fa dir "descàrrega" entre els adolescents i joves o " relacions musicals " entre els que té una mica més edat . Penso que aquestes alternatives de relació es desenvolupen com un emergent dels canvis en les expectatives que tenen les persones en la recerca de parella , i es troba matisat pel nomenat por al compromís , l'amor i al lliurament , el descobrir la nostra identitat a l'altre .

Ara bé , ¿ Quins són els fins de manera que les persones formen parella en l'actualitat?

A diferència d'altres èpoques en què les persones s'unien amb el propòsit de procrear i educar els futurs fills , dins dels fins principals de la parella d'avui es troba la recerca de plaer i la satisfacció personal i sexual . Antigament , fins i tot , les persones renunciaven als seus somnis o la seva pròpia felicitat per la de la pròpia parella . No era ben vist que una persona tractés d'exigir per la seva pròpia satisfacció .

A les parelles tradicionals la relació es mesurava segons criteris d'estabilitat, la parella reeixida era la que sobrevivia en el temps , però avui l'èxit consisteix en la recerca de l'amor i la satisfacció personal de cada membre . Si ens donen a escollir en aquests moments entre l'estabilitat i la felicitat individual , la balança segurament pesarà a favor d'aquesta última .

Segons la doctora Beatriz Torres , en el seu llibre "Parlem de sexualitat " afirma que les parelles modernes poden vivenciar major satisfacció quan posseeixen un projecte en comú , però, el desenvolupament personal és avui un objectiu important que es persegueix i tot a costa de ruptures , trasllats, canvis de treball , adquisició de noves aptituds i anàlisi d'un mateix. En aquest procés , la pèrdua i el dol acompanyen al creixement i l'afirmació de la individualitat .

La concepció de l'amor etern , que la parella ha de perdurar per sempre , i d'altra banda el mite de la "mitja taronja " han canviat , donant una visió més realista de la relació de parella . En l'actualitat es percep com un vincle entre dues persones per un temps indeterminat . Per descomptat, això no vol dir que les funcions de la parella de satisfacció personal i gaudi individual han desaparegut .

Segons la mateixa autora altre factor que s'ha de tenir en compte és que les persones volen "ser feliços" aquí i ara , i no s'espera , la qual cosa provoca moltes vegades que les parelles es separin , sense que sigui sempre el moment més adequat per la ruptura , sinó que encara podrien resoldre conflictes i aspectes disarmónicos . No obstant això , la tendència a resoldre la situació el més ràpid possible fa que no es marqui un compàs d'espera ni es desenvolupin estratègies per millorar la relació .

En l'actualitat la parella troba com a solució immediata als seus problemes la dissolució de la mateixa . Antigament es tractava de preservar per totes les vies la unió i només es prenia aquesta actitud com a situació extrema . El component passional en aquest cas ressalta com un dels més importants , i les persones ho refereixen amb molta freqüència: "quan no queda química es va perdre tot" . Això , però, no ha de ser vist com una cosa negativa , ja que trenca amb els preceptes de la parella eterna . Si bé hem de promoure una major estabilitat en parella , també s'ha de s'estimula la ruptura quan es converteix en font de desplaer .

Llavors, això vol dir que la parella es troba en un període de transició cap a un nou model de relació ?

Per descomptat, aquests canvis conflueixen amb altres valors i concepcions més convencionals , entrant en contradicció amb freqüència . D'una banda els vincles exigeixen transformacions a l'intern de la parella i en les actituds de les persones , i per l'altre tracta de preservar de totes totes vells cànons . Per això , pensem que es troba en un període de trànsit , on s'evidencia un enfrontament de nous judicis morals i valors amb els ja existents . Així , continuen posant de manifest fenòmens com la gelosia i la infidelitat .

Quins fenòmens en l'actualitat es troben influint en les relacions de parella ?

L'aparició i intensificació en els últims anys de l'epidèmia de la SIDA , ha canviat molt la forma de percebre i viure la parella . D'una banda , es podria pensar que a causa del perill que enfronta cada persona que s'exposa a una relació desprotegida , fa que molts homes i dones revaloritzin la importància d'una relació duradora , estable i segura , tant en les hetero com les homosexuals , almenys en el pla de les expectatives . No obstant això , la promiscuïtat i la sensació d'invulnerabilitat continuen exposant a les persones . D'altra banda, aquesta problemàtica de salut , rellevant a escala mundial , ha portat com a conseqüència que avui dia es visca el vincle amb cert nivell d'angoixa o desconfiança . Però, a més , si ho portem al pla de la sexualitat , aquestes es converteixen pràcticament en un entorpiment de la intimitat i l'abandonament en la parella , fent protagonista al costat dels membres de la mateixa els mitjans de protecció davant les ITS i la SIDA . En aquest sentit , entren en conflicte la necessitat d'un lliurament plena basada en la confiança i l'amor i d'altra banda la necessitat de protegir-se.

Un altre fenomen d'importància que està incidint a Cuba és la pressió domèstica . Aracelys Bedevia , fa referència al seu article " L'amor no és aquesta fera que portem dins" , a estudis realitzats a la Facultat de Psicologia a la Universitat de l'Havana , on es demostra que de 5 de la tarda a 9 del vespre hi una certa celeritat en la rutina quotidiana per les pressions domèstiques , i per tant la família pateix un procés d'alta desnutrició emocional , de pèrdua de missatges de caràcter afectiu i poc ús del llenguatge dels sentiments . Encara que després es rescata l'afecte , les frases que diuen els uns als altres en aquest horari de relació més íntima impliquen en molts casos ordres seques , xantatges emocionals o " etiquetes " .

En l'actualitat s'està produint una sobrevaloració , respecte a altres èpoques , a partir de les dificultats econòmiques que ha travessat el país des dels anys 90 , d'atributs físics i econòmics en la selecció de la parella per sobre dels espirituals . Encara que no resulta la Generalitat, és un fenomen que està emergint amb força , influenciat més per una societat de consumisme que ens arriba en cada moment des dels països capitalistes .

Com moltes persones insisteixen pensar ¿ la parella es troba en crisi ? o com opinen altres ¿ desapareixerà ?

Beatriz Torres , al seu llibre, "Parlem de sexualitat " ens refereix que en diverses investigacions s'ha trobat al nostre país un grup important d'adolescents i joves que diuen afrontar en la seva vida amorosa un debilitament de certs valors que fa a aquesta , evidenciant-se en la proliferació de la promiscuïtat , el canvi freqüent de parella i la intensificació de la infidelitat . Assenyala , a més , com un dels problemes més freqüents la vivència d'insatisfacció amb les relacions amoroses , com una " crisi " afectiva davant la insuficiència d'amor , estabilitat i felicitat en el si de la parella i la tendència de relacions sexuals superficials desproveïdes de afecte . Això ho associen les persones a immaduresa per afrontar la relació producte d'una educació insuficient per viure en parella .

"Molts teòrics plantegen que la parella d'avui està en crisi i desapareixerà . Per sustentar això citen les altes taxes de divorci , una menor freqüència de llaços matrimonials , l'existència de famílies multiparentales que imposen nous codis i sistemes de relacions, unit tot als clàssics conflictes de la parella com la gelosia i la infidelitat i noves situacions com la por de la intimitat emocional . Això és real , però no es pot al seu torn negar que la majoria de les persones continuem vivint amb intensitat la necessitat de l'altre , de viure en parella , per la qual cosa és un projecte que està canviant , que imposa nous codis , valors , però que no desapareixerà , sinó que es troba subjecte a modificacions . " ( Torres , B. , 2006 )

Ara bé , més que la parella es pensa que l'amor està desapareixent , és això cert ?

Com hem vist , l'amor permeat a través de la història , la societat i la cultura per la violència , el consumisme , les normes i interessos socials , econòmics , l'homofòbia , així com el temor a contraure malalties de transmissió sexual , ha arribat a nostres dies com a resultat de les diverses formes amoroses que han existit i estan matisades per descomptat , per determinants personológicos i individuals . Potser tots aquests aspectes hagin fet oblidar , ignorar i fins a manipular la seva veritable essència , i ens hagi fet pensar en la possibilitat de la seva desaparició , però, l'amor és per sobre de tot el sentiment essencial per a la vida en parella .

I pel que fa a la creença de molts sobre el " amor etern " ?

A través de la literatura , la música i els mitjans de comunicació massiva , aparellat a molts mites es defensa en la nostra cultura , encara que ja no amb tanta fortalesa com en altres temps , la creença del " amor etern" . Aparellat a això es troba el mite de l' amor romàntic i de la "mitja taronja" .

En aquest sentit refereix la doctora Patricia Arés : "Passa que el desig amorós en moltes parelles actuals és construït sobre la base del mite " amor per sempre " , " amor espiritual i carnal " , " amor en reciprocitat " , " integritat i identitat valors " , però es produeix alhora molt dolor i frustració , perquè es posa en joc la contradicció entre el mite en el qual crec i el que visc en la realitat . " ( Arés , P., 1995 )

L'amor romàntic o dependent com bé podríem anomenar , es manifesta contínuament en cançons de cada època , expressant-se com un mite , així com una manera immadura d'estimar . Implica subordinació , incapacitat de l'ésser humà per fer front a l'adversitat , constitueix moltes vegades una oda al sofriment , i si li prestem una mica d'atenció , fins al suïcidi , perquè " sense tu " no hi ha la possibilitat de viure . La veritat és que aquesta forma d'expressar els afectes , més que amor , constitueix una mena de xantatge , amb implicacions degradants de l'autoestima de cada persona .

Molts en l'actualitat es qüestionen una possible extinció de l'amor , i al costat d'ell , del romanticisme . Fins i tot , molts opinen que les noves generacions ja no s'aturen en el preàmbul romàntic que tradicionalment ha precedit la formació de la parella , sinó que passen directament al romanç , perdent amb això les sensacions pròpies del moment . Científicament aquests dubtes no estan demostrades , però sí el fet que s'està generant un canvi en les relacions entre l'home i la dona, en el que s'espera de la relació , en els valors i requeriments que es bolquen en la mateixa , en la ruptura amb models tradicionals de relació , especialment el mite de l'amor romàntic . És cert que els temps de Romeu i Julieta passats estan , les frases s'escurcen i es tornen més " pràctiques" , el temps no es fa esperar , el sexe inclusivament es converteix moltes vegades en un objectiu ben immediat .

Penso que els sentiments i emocions no han variat molt, igual que les sensacions pròpies de la relació de parella , i encara que en certa mesura , com a norma una mica generalitzada , s'han perdut alguns detalls , això no necessàriament constitueix una característica negativa de la parella moderna , només resulta una forma diferent de manifestar-se.

L'alta prevalença de divorcis , la infidelitat , la promiscuïtat , així com altres transformacions a nivell social i cultural que atempten contra la satisfacció en l'àmbit de la parella ens fa pensar que l'amor es troba en crisi . Afortunadament , la majoria dels estudiosos del tema concorden que l'ésser humà encara conserva la seva capacitat d'estimar , i que com a generalitat encara continua sent l'amor el principal motiu que uneix les persones , sense comptar que constitueix una baula important en el projecte de vida i les expectatives personals . Molt menys , penso que desapareixerà la parella com comenten alguns . El que sí que és cert és que estan emergint altres necessitats a l'enllaç, volem estimar , però d'una manera menys possessiva i més autònoma , lliure de prejudicis que entorpeixin el nostre desenvolupament individual . D'alguna manera , encara que de manera gradual i en contraposició amb el model que ens ven els mitjans massius de difusió , s'està trencant amb l'anomenat mite de la "mitja taronja" .

Aquest mite , instaurat , des de sempre , constitueix una construcció idealitzada del vincle amorós , que promou la fusió entre les dues persones , perdent-se l'espai intersubjectiu de cadascú. És , al meu entendre , una visió ben pessimista de la relació , que prescriu la dependència afectiva entre l'home i la dona , convertint en una estructura rígida la parella , on cada un és un ésser incomplet que es complementa amb aquesta persona ideal que a més , per cert , podem passar-nos tota la vida en la seva recerca . Constitueix una forma rígida de percebre les relacions de parella , on si no tenim la " sort" de trobar-nos amb la nostra mitja taronja , estarem destinats a no ser feliços i no gaudir del vincle . Si a això li afegim els costos que comporta una separació amb aquesta persona , ens resulta més difícil el duel que des d'un altre paradigma ens resultaria més transitable , i menys dolorós .

En l'actualitat , a la nostra consideració , s'està produint en les persones un fenomen de singular expressió, que limita la completa lliurament en la relació de parella , on les persones frenen les seves possibilitats plenes de donar i rebre afecte . El anomenarem por a la intimitat o por a l'amor .

Actualment hi ha una tendència a sentir por a mostrar-nos tal com som davant la nostra parella i desenvolupar la necessitat de construir una cuirassa d'afectes en la relació , que aconsegueixi defensar la nostra individualitat . Això es manifesta en la por a sentir-nos vulnerables davant l'amor , a ser feliços , a lliurar per por a la frustració : s'estima amb reserves , per trossos .

Ara bé , ¿ Viure en parella implica la pèrdua del nostre espai com a persona ?

Per descomptat que no, com analitzem anteriorment , es tracta de compartir projectes en comú , afinitats , afectes , entre d'altres aspectes , però mai perdre la nostra individualitat , el nostre espai psicològic i molt menys la nostra identitat . No es tracta d'un vincle fusional dependent o que doni suport des de la seva concepció el mite de l' amor romàntic , sinó que visquem aquesta relació amb satisfacció personal . Respecte a això , moltes persones temen conviure en parella , viure com a matrimoni , en altres paraules , assumir responsabilitats i compromisos .

Ara bé , al llarg d'aquest article hem fet referència a la importància dels aspectes genèrics en l'evolució de la parella actual , com es manifesta aquest fenomen en l'actualitat?

Les pautes de gènere establertes en la nostra època , assumides en major o menor mesura per tots , dificulten moltes vegades la comunicació entre les persones . És possible llavors una trobada ple i veritable entre tots dos? Els estem preparant perquè es comprenguin , es complementin o perquè se sotmetin o rivalitzin entre ells?

B. Castellanos i A. González, en el seu llibre "Sexualitat i gèneres " divideixen la influència del patriarcat en dues èpoques fonamentals : les societats patriarcals tradicionals i les contemporànies . En les primeres sorgeix el predomini masculí i apareixen les relacions de poder , subordinació i discriminació amb relació a la dona a partir d'una doble moral , on es realitza una separació dels rols i funcions d'ambdós en la societat , s'exalta l'erotisme del home mentre que s'inhibeix el de la dona reduint-lo a fins reproductius en el context matrimonial i on la prostitució constitueix l'única via d'independència econòmica de la dona d'aquella època .

Per la seva banda, en les societats contemporànies l'estructura social continua sent androcèntrica encara que amb una aplicació menys rígida de la doble moral tradicional , iniciant-se una redefinició de valors i models sexuals més flexibles i humans , es construeix un nou significat de l'erotisme femení amb independència del matrimoni i la reproducció , tot i que continua sent discriminada d'altres maneres . S'evidencia a més, una progressiva modificació d'actituds en les relacions entre els sexes . Finalment les autores assenyalen que es produeix amb l'adveniment d'aquesta nova forma de patriarcat un enfrontament entre els models i valors tradicionals amb els actuals .

Avui el canvi es fa imminent i constitueix una emergència social , ja que el assignat tradicionalment des dels rols a homes i dones no és assumit per molts amb la conformitat i passivitat que caracteritzaven els temps més antics . No obstant això , la transició a una forma de relació menys dicotòmica i asimètrica entre els sexes i per tant la ruptura del tradicional, encara es torna difícil en trobar ancorats en una societat patriarcal que es resisteix al canvi . Encara que en ocasions des del social es pretengui que homes i dones romanguin tan distants com el sol i la lluna , es tracta llavors d'augmentar el més possible , els eclipsis que els mantenen units .

CONCLUSIONS

En aquests moments hi ha més demanda a l'interior de la relació , la personalitat dels membres es veu més compromesa amb la satisfacció .

La concepció de l'amor etern , els mites de la "mitja taronja" i de "l'amor romàntic " han canviat , donant una visió més realista de la relació de parella .

Res apunta cap a la desaparició de la parella , però sí cap a una ruptura amb models tradicionals de relació .

Està emergint la necessitat de canvis des de l'assignat tradicionalment als rols femenins i masculins , els quals no són assumits per molts amb la conformitat i passivitat d'altres temps . No obstant això , la ruptura del tradicional, encara es torna difícil en trobar ancorats en una societat patriarcal que es resisteix al canvi

Els temes relacionats amb la sexualitat humana van ser experimentant un progressiu augment de la seva accessibilitat i permissivitat en els últims 40 anys , a partir de l'adveniment dels anticonceptius orals .

Això va fer possible que la dona fos adquirint un major grau d'autonomia i capacitat de decisió amb relació al seu cos , procreació i conductes sexuals . No obstant això , no és possible dir que la qualitat i precisió del coneixement sobre el funcionament sexual hagin estat a l' alçada de l'aclaparadora quantitat d'informació disponible . Podem observar la lamentable paradoxa en el fet que els nostres fills , havent presenciat tot tipus d'imatges explícites de l'acte sexual , sense restricció ni reserva des de molt aviat , per obra de la televisió i el cinema , en massa ocasions no saben amb certesa com col · locar ( es ) un preservatiu correctament . Si ens remuntem a més enrere , els problemes eren diferents. A partir de la " revolució sexual" , quan la dona ja disposava de la píndola anticonceptiva , les relacions sexuals es van fer més viables i segures per a les dones , alliberant-les del temor a les conseqüències . No obstant això , aquestes mateixes dones , que eren propietàries del seu cos , van informar elles pel seu compte i risc dels detalls de la sexualitat , sense massa ajuda de les seves mares , perquè el tema sexe no era especialment discutit a les cases . Per aquesta raó , tampoc la informació va ser clara i suficient per a aquella generació .

Mai és supèrflua ni innecessària la informació en aquesta qüestió . Estem malament absorbint un superàvit d'informació , mitologia fantasiosa i cinematogràfica sobre les relacions sexuals amb una sobre estimulació visual , i , al mateix temps abriguem un gran dèficit de coneixements fiables , desproveïts d'eufemismes i embuts . No són vàlids ni creïbles els al · legats de " què em van a explicar a mi , amb la d'anys que vaig sortir de la closca " . Podem haver estat sexualment actius des de fa molts anys , però no hi ha dubte de saber i conèixer amb profunditat una part instintiva i natural de les nostres vides que ha estat per tant de temps relegada a l' obscurantisme , pot fer-nos sens dubte un gran bé. Sobretot si som conscients que aquesta constitueix una poderosa via de comunicació i accés a la intimitat veritable en una parella .

Creiem que en aquest manual no deixem de banda cap aspecte important . Abordem els mecanismes psicològics de l'atracció i l'enamorament en el punt 1 , en el punt 2 descrivim de manera clara i entenedora la resposta sexual de l'home i de la dona , les fases i aspectes psicofisiològics .

Dediquem l'apartat 3 a la masturbació , conducta proscrita i objecte de les més esgarrifoses malediccions per part de la societat i de les religions .

El punt 4 versa sobre el paper de les fantasies sexuals , un altre dels famosos temes tabú que han provocat tants sentiments de culpa i els seus efectes enriquidors per a les relacions sexuals . Proporcionem suggeriments per augmentar el plaer mutu en el punt 5 i passem descriptivament per les etapes de la sexualitat i les seves característiques pròpies en el punt 6 . Comentem , així mateix, les causes possibles i manifestacions de l'homosexualitat , punt 7, les disfuncions sexuals , punt 8 , les seves solucions , punt 9, per finalitzar al punt 10 amb pautes per a l'educació sexual dels fills .

01. Atracció Sexual i Enamorament

02. La resposta sexual . Homes i dones

03. La masturbació

04. fantasies Sexuals

05. Com Millorar les relacions sexuals

06. El sexe en les diferents etapes de la vida

07. l'Homosexualitat

08. Quan hi ha problemes ... Disfuncions sexuals en l'home

09. ... Cal trobar solucions

10 . L'educació sexual dels fills

01. Atracció Sexual i Enamorament La bellesa està en l'ull de l' observador .

Dues amigues entren al bar i una d'elles s'observa al noi de la barra amb delectació . Comenta a la seva amiga : Observa aquest " bellezo " ! L'amiga , intrigada , no entén res i li pregunta : de qui estàs parlant ? De aquest de les orelles de Dumbo i les cames de vaquer ? La primera al principi se sent contrariada , però a la poca estona pensa : " encara sort que a ella no li agrada ! Tot per a mi . "

I així és en realitat la vida . La bellesa es troba a l'ull de l'observador , ¡ a Déu gràcies ! Deixant de banda aquelles persones que anomenaríem " objectivament guapes" , que desafien el consens general , la resta de nosaltres , "els normals" , sempre tenim algú a qui vam agradar i també sempre tenim algú que ens agrada només a nosaltres . És ben certa la dita que " sempre hi ha un trencat per a un descosit " .

La percepció humana està influïda per les nostres expectatives , vivències passades , mancances i insuficiències i moltes altres coses que formen finalment els nostres gustos i necessitats . En l'atracció interpersonal , tots aquests elements representen el seu paper .

En les cultures on es fomenten les relacions voluntàries com la nostra, a diferència d'aquelles on les parelles es formen per motivacions grupals , l'atracció és el principi de tot. Tot i que es creu que l'atracció té connotacions màgiques i misterioses , els psicòlegs socials la tenen molt ben estudiada . L'atracció està determinada per certes regles que es produeixen amb regularitat .

Les causes de l'atracció sexual .

1 . Raons personals . En primer lloc , el brou de cultiu per a sentir-se atret per algú és , sens dubte , la situació de disponibilitat. Això pot influir granment en què una persona es fixi en una altra com a possible parella sexual . D'altra banda , una circumstància afavoridora perquè es doni l'atracció és l'estat anímic i les característiques de la personalitat . Aquestes poden ser : l'experiència de soledat i aïllament per la falta d'una relació significativa , la pèrdua temporal d'autoestima o un desig intens d'intimitat i pertinença . Com a tret de personalitat , un caràcter obert i expressiu pot potenciar l'aparició de l'atracció .

2 . Factors inherents a l'altre . La bellesa física és , sens dubte , el factor més important per a l'atracció . Tot i que en tots els estudis sobre la interacció humana ha acord en que el més influent per l'atracció inicial és la bellesa , també una gran quantitat de persones afirma que aquesta no és la raó més important , ni molt menys , per prendre la decisió de tenir una relació amb algú o casar-se. A més , cal fer constar que per als homes la bellesa física és més important que per a les dones . Per a aquestes , és més important l'estatus social i la seva capacitat per guanyar diners . Almenys això diuen alguns estudis nord-americans .

3 . Els factors propis de l'un i de l'altre en combinació . Les similituds quant a característiques demogràfiques , com són l'edat , la raça , actituds i valors , aparença física , i altres aspectes produeixen l'atracció .

La importància de la similitud en l'atracció .

Tot i que abunda la idea que els oposats s'atreuen , la investigació no confirma aquesta idea . La realitat és que la similitud condueix a l'atracció per diverses raons :

a. Tendim a interactuar amb persones que són similars a nosaltres . Compartir interessos crea oportunitats per a la interacció . La similitud propicia la interacció , i , quan les persones interactuen , descobreixen més similituds . Això augmenta la proximitat i aquesta, al seu torn , indueix al grat .

b . Suposem que gustarem a aquells que són similars a nosaltres . Agradar a algú és una de les raons més poderoses perquè ens agradi aquesta persona . Estimula l'autoestima i reafirma el propi valor com a persona .

c . Les persones similars a nosaltres validen les nostres creences i actituds . Ens agraden aquells que són similars a nosaltres , pensem que aquells que ens agraden són similars a nosaltres , i suposem que gustarem a les persones que són similars a nosaltres .

La raó que ens agradin les persones amb actituds i creences similars a les nostres és que tendim a considerar les nostres pròpies característiques com a desitjables . Per això creiem que aquells que les comparteixen tenen les actituds correctes .

En resum , si dues persones són similars , és més probable que tinguin interaccions positives , creguin que s'agraden , i es reforcin mútuament les actituds i creences . La interacció , el fet d'agradar- i la similitud s'entrellacen per generar atracció .

l'enamorament

L'amor apassionat o enamorament està compost de desig sexual , sensació d'intensa enyorança per la parella , sentiments eufòrics de realització i èxtasi quan la relació funciona bé , i ansietat i desesperació quan això no és així . Els altres components de l'amor ( compromís , confiança , intimitat i vinculació ) estan relativament absents . És possible sentir enamorament i adoració per una persona que sabem que és inadequada , o que no coneixem molt bé o fins i tot que no ens agrada molt .

La passió és desorganitzadora , i està vinculada a una sèrie de creences sobre la persona estimada ia la motivació per a uns tipus específics d'acció . Les creences , sovint idealitzen la parella i les accions desitjades inclouen la unió sexual i altres tipus de proximitat com tocar-se o mirar llargament . El curs de l'enamorament passional és vertiginós i en línia trencada , ja que presenta pics i valls . Algunes vegades, els sentiments d'excitació que identifiquem com enamorament no tenen res a veure amb la persona estimada , sinó que vénen donats per altres causes . Per exemple, que la persona desitjada s'assembli a algú significatiu de la vida anterior , o que posseeixi alguna característica molt apreciada de què l'enamorat no té . Les persones que es vinculen afectivament de manera ansiosa , són més proclius a enamorar perdudament , experimentar preocupacions obsessives respecte a l'estimat i sentir els alts i baixos emocionals que són característics de la passió .

Per al psicòleg Sternberg , autor de diverses obres sobre l'amor , l'intens i sobtat flux de passió en l'enamorament , al començament d'una relació no és sorprenent ja que se sap que l'important és l'atractiu físic en l'atracció inicial . No obstant això , després d'unir a les persones, la passió tendeix a disminuir a mesura que la relació madura . Els components d'intimitat i compromís es desenvolupen més lentament , però arriben a ser més importants a través del temps , donant a una relació íntima duradora un caràcter totalment diferent de la turbulència i la cremor inicial .

La càpsula de l'amor .

Els factors que desencadenen l'enamorament són específics i personals . Depèn de les necessitats psíquiques , preferències i gustos particulars . El pensament sobre l'estimat i la seva imatge presideixen tota activitat . L'enamorat normalment posseeix una imatge idealitzada de l'objecte del seu desig . Aquesta imatge entra en un enquadrament positiu on destaquen només els trets desitjables i es descarten els indesitjables sistemàticament . El marc on es troba l'objecte de l'afecte és absolutament tancat i no permet la introducció d'elements pertorbadors de la visió positiva . No s'accepten aspectes negatius de cap índole . Les consideracions realistes no poden travessar la càpsula de l'amor .

Tot s'activa per característiques de l'altre que signifiquen alguna cosa important per a la persona . A vegades una qualitat que s'admira i que fa que la persona se senti important , és a dir , un èxit narcisista , o potser l'aparent fortalesa de l'altre que proporciona seguretat . Aquesta qualitat de l'altre que atreu l'apassionat , moltes vegades ve a omplir un buit que necessita completar , és a dir , ve a suplir una mancança.

Característiques de l'enamorament .

1 . Estat personal de carència o necessitat .

2 . Coneixement parcial i incomplet l'estimat .

3 . Magnificació i idealització de les qualitats positives de l'altre .

4 . Ocultació sistemàtica dels defectes i qualitats indesitjables .

5 . Sensació semblant a l'addicció a la droga : estat d'embriaguesa , plaer total , felicitat en presència de l'estimat i dissort i buit total en la seva absència .

6 . Impossibilitat de pensar que els sentiments experimentats poden ser il · lusoris .

7 . Expectatives fantasioses que fa a la relació i al que pot aportar la persona estimada .

8 . Transformació de les qualitats negatives en positives mitjançant raonaments i justificacions .

Les causes

Hi ha moltes teories que expliquen l'origen de l'homosexualitat . La majoria dels investigadors concorden que probablement és el resultat d'una interacció complexa entre l'ambient i factors biològics . En la majoria de les persones , l'orientació homosexual ja es manifesta en una edat primerenca . Les investigacions més recents presenten fortes evidències que factors biològics com la genètica i l'hormonal tenen un important pes en la sexualitat de les persones .

Hi ha , per tant , moltes raons per ser homosexual i aquestes són diferents per a cada persona .

No és possible triar l'orientació sexual voluntàriament . Aquesta es fa notar en l'adolescència encara que no tingui cap experiència sexual . El que sí es pot triar és l'expressió de l'homosexualitat en la conducta .

L'homosexualitat no és una malaltia .

No es recomana que una persona amb orientació homosexual demani una teràpia psicològica per canviar la seva orientació per motius derivats de la pressió de la societat , la família o la religió . L'Associació Psicològica Americana s'ha pronunciat sobre els efectes nocius d'una teràpia amb aquesta fi oposant-se a l'homofòbia i declarant-se a favor del dret del pacient a obtenir un tractament despullat de prejudicis . L'homosexualitat no és una malaltia i no necessita tractament perquè no es pot modificar . Els homosexuals o bisexuals que busquen ajuda psicològica, moltes vegades la necessiten per assumir la seva orientació , o perquè desitgen augmentar la seva capacitat per enfrontar el prejudici a què estan sotmesos en la societat . En temps passats l'homosexualitat havia estat considerada una malaltia per part de la comunitat científica i la societat . Però després de 35 anys d'investigació , aquesta mateixa comunitat reconegut que tant professionals com la societat s'estaven basant en prejudicis ideològics . El 1973 , l'Associació Americana de Psiquiatria va retirar l'homosexualitat del manual dels trastorns mentals o emocionals . Durant més de 25 anys es va instar els professionals de la salut mental a eliminar l'estigma que associa l'homosexualitat a una malaltia mental . La majoria de les persones homosexuals o bisexuals va a consultar als psicòlegs per les mateixes raons que les heterosexuals .

Mites i realitats de l'homosexualitat .

Estudis que han comparat a nens criats per homosexuals i per heterosexuals han conclòs que no hi ha diferències de desenvolupament entre els dos grups . És a dir , ni en intel · ligència, ni en adaptació social , adaptació psicològica ni capacitat de socialitzar-se.

Cal fer molt èmfasi en un mite sobre l'homosexualitat que indica que els homes homosexuals tenen més tendència que els heterosexuals a abusar sexualment de nens. No hi ha cap evidència que els primers ho facin amb més freqüència que els segons .

El fet d'expressar la seva orientació sexual a les altres persones forma part del procés del desenvolupament de la identitat en lesbianes , gais , i bisexuals . Aquesta expressió és un element important per a la salut mental , adaptació a la societat i preservació de la seva autoestima .

Per a algunes persones aquest procés pot ser molt difícil i per a altres no tant . Sovint se senten temorosos , diferents i sols quan s'adonen que la seva orientació és diferent de la norma de la comunitat . Això és encara més difícil quan aquesta consciència de ser diferent es dóna en la infància i en l'adolescència . Per això , segons la família que posseeixin o la societat on resideixin seva lluita contra els prejudicis i la desinformació pot ser molt àrdua . Els infants i els adolescents poden ser molt vulnerables als estereotips vigents pel que poden ser rebutjats per la família , amics , companys i institucions religioses . Alguns homosexuals poden témer perdre la feina i ser assetjats al col · legi si es coneix la seva condició .

Les actituds contràries a la diversitat en l'orientació sexual , sovint estan basades només en prejudicis i estereotips i no en l'experiència .

La solució contra la discriminació rau en una millor informació sobre les orientacions sexuals i l'homosexualitat . Aquesta educació seria de gran eficàcia si es realitzés durant l'adolescència , quan s'està descobrint i entenent la pròpia sexualitat .

tornar

08. Quan hi ha problemes ... Disfuncions sexuals en l'home

La sexualitat humana transcendeix el fet fisiològic ja que està molt influïda per altres factors com els socials , afectius i emocionals .

Hi ha un alt índex de disfunció sexual femenina en comparació amb els homes . La dona actualment exerceix diversos rols alhora ja que sovint treballa dins i fora de casa i això afavoreix els estats d'estrès , fatiga i depressió . La depressió , més sol reduir l'apetència sexual tant en homes com en dones i aquestes pateixen depressions dues vegades més que els homes . És molt habitual que arribin a considerar l'activitat sexual com una tasca més a complir . Per això no és d'estranyar que en un estudi nord-americà un 35% de les dones mostrin desinterès pel sexe .

El funcionament sexual de la dona està molt influït pel seu entorn social i el seu estat físic . Com dada característica en la dona , ia diferència de l' home, les seves necessitats sexuals , així com la seva satisfacció en general depenen de manera bastant predictible de la qualitat de la relació amb el seu company o de com ella la percep . Les dones poden declarar que tenen una bona vida sexual , si consideren que la seva relació és estreta i estable , tot i que el sexe no sigui objectivament ni molt freqüent ni molt gratificant .

La multiplicitat de rols que una dona d'avui ha d'exercir , gràcies en part als èxits deguts a la lluita per la igualtat, els quals , irònicament han implicat la dubtosa victòria de la doble jornada , en lloc de procurar-li a la dona millors condicions laborals i domèstiques , no facilita el respecte al temps lliure en què ella podria sentir-se com un ésser més sensual i en menor mesura mare i treballadora .

LES DISFUNCIONS SEXUALS

La majoria dels investigadors coincideixen a identificar tres fases de la resposta sexual que poden presentar problemes :

1.Deseo .

2.Excitación .

3.Orgasmo .

Les disfuncions correspondrien al mal funcionament d'una d'aquestes fases . Els esquemes diagnòstics actuals es basen en aquesta diferenciació .

Hi ha sis diagnòstics que corresponen a les disfuncions sexuals femenines .

Categories de disfuncions sexuals .

Tipus de trastorn Dona Home

Desig Desig sexual hipoactiu Desig sexual hipoactiu

Aversió sexual Aversió sexual

Excitació Trastorn de l'excitació sexual Trastorn de l'erecció

Orgasme Trastorn orgàsmic Trastorn orgàsmic

Ejaculació precoç

Dolor Disparèunia Disparèunia

vaginisme

1.El desig La noció de desig representa una traducció recent del que per a Freud era la libido . Per a Freud aquesta era una motivació endògena que requeria un alliberament . Si aquesta no tenia força , se sospitava que existia una malaltia . Actualment , arran de diversos estudis es creu més aviat que el desig és la resultant d'una complexa interacció de forces biològiques ( neuroendocrines ) , psicològiques ( l'afectiu , les creences ) , socials ( la relació de parella ) i culturals ( l'educació religiosa ) . Actualment , termes pejoratius com " frigidesa " o " impotència " s'han substituït per Desig sexual hipoactiu .

Per diagnosticar la falta de desig es requereix el judici d'un clínic ja que el criteri de freqüència de la conducta sexual pot induir a error . Una persona pot ser sexualment activa , per exemple , fer el coit dues vegades a la setmana a petició de la parella i tot i així no sentir apetència ni tenir interès pel sexe . La conducta sexual pot ser el resultat de pressió , obligació o fins i tot coacció . Tampoc l'ús de fantasies sexuals és un marcador molt fiable per diagnosticar el desig sexual hipoactiu . És sabut que l'home , més que la dona , tendeix a mostrar més freqüència de fantasies i imatges sexuals . També solen desitjar major variació sexual i estan més disposats a desenvolupar pràctiques orals i genitals ia provar diferents postures . Potser la manera més fiable de determinar el grau de trastorn del desig sexual seria observar l'actitud d'una persona davant el sexe . Alguns investigadors fins i tot han identificat tres actituds afectives diferents:

- neutralitat : és l'actitud indiferent en què la persona declara que podria viure perfectament sense sexe . Es mostra absolutament neutra al respecte i no li té ni aversió ni afició . Tampoc aniria a veure un professional per consultar per aquesta raó.

- Culpabilitat : la persona se sent malament i deprimida . Com a resultat de l'habitual discrepància amb la parella en la necessitat de tenir relacions sexuals acudeix al professional a instàncies d'ella . A vegades el malestar és degut a que sent que les seves necessitats no són " normals . " Aquest és el cas il · lustrat en la pel · lícula Annie Hall de Woody Allen en què la parella està parlant amb els seus respectius psicòlegs . Encara coincideixen en la freqüència absoluta de les seves relacions , ella comenta : "Sempre estem tenint sexe " i ell : "Gairebé mai fem sexe" .

- Aversió : l'actitud és temorosa i desperta necessitat d'evitar l'activitat sexual . Si l'evitació de la pràctica sexual és molt extrema , el diagnòstic és Trastorn per aversió al sexe . Aquest trastorn és el final d'un continu en el qual el desig sexual hipoactiu estaria caracteritzat per depressió i falta d'iniciativa i l'aversió al sexe presentaria més característiques fòbiques i ansioses .

2.La excitació

L'excitació sexual consisteix en els canvis fisiològics , cognitius i afectius que condueixen a l'activitat sexual . En l'àmbit fisiològic , en la dona , aquesta s'evidencia per la vasocongestió de la zona pèlvica , lubricació vaginal , inflor dels genitals externs , estrenyiment del terç exterior del canal vaginal , allargament i eixamplament dels dos terços interiors de la vagina i tumescència dels pits. Els components cognitius i afectius de l'excitació sexual són més subtils i es plasmen en una focalització de l'atenció en l'estímul eròtic , fantasies i senyals sexuals . L'actitud associada és la sensació subjectiva d'excitació sexual i , en algunes persones un estat d'ansietat i urgència .

La diferència entre el trastorn del desig i el trastorn de l'excitació sexual pot ser una mica difícil de determinar , però habitualment es podria dir que en aquest últim la persona s'aproxima a l'activitat sexual amb ganes , però no és capaç de mantenir el seu estat d'excitació fins al punt que desitjaria ( lubricació adequada ) . En contrast amb el trastorn del desig , en el trastorn de l'excitació sexual l'activació fisiològica s'inicia però s'interromp prematurament o és incompleta .

A diferència de l' home , la dona mostra una actitud més resignada davant la falta d'excitació . Els homes desenvolupen sentiments molt més negatius i dramàtics davant la falta d'erecció . Això es deu, probablement al fet que la dona tradicionalment ha estat poc reivindicativa del seu plaer sexual per motius culturals i per això tendeix a mostrar-se més adaptada al seu problema . Potser aquesta sigui la raó per la qual no s'ha dedicat massa atenció a aquest trastorn femení .

Trastorn de l'erecció . En l'home , el trastorn de l'excitació s'experimenta amb una incapacitat parcial o total d'assolir o de mantenir una erecció suficient per a la introducció del penis a la vagina . També es pot percebre una dificultat per sentir el plaer i l'excitació . Aquesta situació pot ser de sempre o situacional o circumstancial . La majoria dels homes amb aquest problema exhibeixen una erecció parcial , en què el penis està massa flàccid com per penetrar . No obstant això , aquests mateixos homes , moltes vegades sí que aconsegueixen una erecció completa durant la fase REM del son, és a dir , quan somien , o amb la masturbació .

Cal tenir present que la disfunció erèctil pot ocórrer al 50 % dels homes en algun moment al llarg de la seva vida .

Les causes de la disfunció erèctil poden ser de tipus orgànic o psicològic . Però la realitat dels fets és que aquest trastorn implica una interacció d'influències biològiques , psicològiques i socials en la majoria dels casos. Causes orgàniques :

- Hormonals .

- Vasculars .

- Neurològiques .

- Abús d'alcohol.

- Efectes secundaris de fàrmacs .

Causes psicològiques .

- Ansietat .

- Depressió .

- Estrès .

- Ansietat per " quedar bé" .

- Ràbia .

- Factors de relació .

3 . l'orgasme

Aquesta dificultat és la més freqüent entre les dones . Consisteix en la demora o no consecució de l'orgasme tot i gaudir d'un nivell d'excitació normal . És important ressaltar que moltes dones no experimenten orgasme en totes les relacions coitals . El fet de no tenir orgasme mitjançant la penetració exclusivament no indica que hi hagi una disfunció orgàsmica . Aquesta és una idea que cal emfatitzar perquè pot ser l'origen d'expectatives no realistes en moltes dones , la qual cosa pot provocar frustració i malestar . És freqüent que la dona no senti que la introducció del penis a la vagina li produeixi l'excitació suficient per obtenir l'orgasme . En una gran proporció de dones cal una estimulació addicional .

Una altra idea que pot induir decepció per expectatives no realistes és la possibilitat d'orgasmes múltiples . Alguns estudis informen que només el 14 % de les dones estudiades poden tenir orgasmes múltiples i tot i així en algunes ocasions .

La dificultat orgàsmica pot ser de sempre o primària , o situacional o secundària . També pot ser que la dona obtingui orgasmes mitjançant masturbació i no amb el coit . Hi ha evidència que el consum d'alcohol i altres drogues interfereix el funcionament orgàsmic . Se sap que les altes concentracions d'alcohol en plasma produeixen demora en l'orgasme i disminució de la intensitat .

Un estudi comparatiu entre dones anorgásmicas primàries i secundàries va trobar que les secundàries estaven molt més insatisfetes amb la seva relació de parella que les de l'altre grup .

En l'home .

- L'orgasme inhibit . L'anorgàsmia en l'home es refereix a la incapacitat d'aconseguir l'orgasme tot i tenir un nivell d'excitació . Li és impossible ejacular amb la seva parella , encara que sí té erecció . No obstant això si li és possible ejacular per mitjà de la masturbació o durant el son. La freqüència d'aquesta disfunció és força baixa .

- L'ejaculació precoç . Els homes descriuen el problema dient que van acabar "massa ràpid" . En algunes ocasions , fins i tot abans de penetrar a la seva parella . En altres casos, l'home ejacula poc després de la penetració . La definició més precisa del problema seria : "l'home no és capaç de controlar la seva ejaculació estant dins de la vagina durant el temps suficient per satisfer la seva parella " .

4 . El dolor o disparèunia .

Les disfuncions relacionades amb el dolor es refereixen al malestar que pot tenir lloc abans , durant o després del coit , encara que el més habitual és que ocorri durant el coit . Igual que les altres disfuncions pot ser, d'una banda, adquirida o situacional . La disparèunia no només provoca incomoditat i malestar immediat sinó que afavoreix que la dona desenvolupi altres disfuncions com el vaginisme , que més endavant comentarem , i , per descomptat , trastorns secundaris del desig , excitació i orgasme .

Quan es presenta dolor relacionat amb l'activitat sexual es requereix , més que en cap altra disfunció , descartar patologia orgànica ja que hi ha innombrables factors físics que poden provocar dolor en la penetració . D'altra banda pot succeir en no poques ocasions que una dona estigui utilitzant la molèstia física per evitar relacions coitals no desitjades en el matrimoni . Per tant hi ha la possibilitat que en moltes ocasions les causes puguin ser mixtes .

Si bé se sap que el 27% de dones diu haver tingut disparèunia en algun moment de la seva vida , també és cert que només el 3% arriba amb aquest problema a la consulta dels sexòlegs . Sol plantejar-se amb preferència als metges de capçalera i se sap que el coit dolorós és la consulta sexual més freqüent que reben el ginecòlegs i obstetres .

Un cop descartades totes les possibles causes mèdiques del dolor , entre les psicològiques es troben l'ansietat , por i depressió així com les creences religioses repressives , la baixa autoestima i una mala percepció de la imatge corporal . Pel que fa als aspectes associats a la relació de parella , s'han observat : hostilitat cap al company , baix nivell de comunicació i manca de confiança . A més , aquesta patologia es dóna en parelles en què l'home és poc decidit , sensible i acomodatici .

Finalment , cal comentar que sempre que es presenti un dolor genital les causes mèdiques estiguin descartades , caldria indagar sobre possibles abusos o traumes sexuals en la història de la pacient .

- El vaginisme . El vaginisme es defineix com un espasme involuntari dels músculs pèlvics localitzats en el terç extern de la vagina . Aquests espasmes són recurrents i impedeixen la penetració . Solen iniciar anticipant-se a la penetració de manera que quan s'intenta introduir el penis , la sensació és que hi ha una " paret" . Aquest espasme es pot donar igualment en l'autoexploració i fins i tot pot impedir la introducció de tampons i l'exploració ginecològica . La dona se sent frustrada per no tenir cap tipus de control sobre la situació . El seu malestar pot incrementar-se si la seva capacitat d'excitació sexual és correcta , com és habitual . En un estudi sobre 30 dones amb vaginisme , el 56 % eren orgàsmiques amb estimulació manual , 41% ho eren en somnis, i 28% amb masturbació . És convenient comentar aquesta informació amb les pacients ja que aquest tipus de disfunció sol afavorir sentiments d'autocrítica en posar en qüestió la seva funció de dona i mare potencial . La freqüència d'aquest trastorn és alta . S'estima que afecta entre un 5% i un 42 % de les pacients que acudeixen a la consulta del sexòleg . A aquest percentatge caldria afegir un nombre no menyspreable de dones amb vaginisme que es dirigeixen a clíniques de fertilitat per la impossibilitat de consumar el matrimoni i concebre . Per tant es pot dir que el trastorn és relativament freqüent . No es veuen pràcticament casos de vaginisme de tota la vida als Estats Units i Europa occidental , però es donen molt més a Irlanda , Europa de l'Est i Amèrica Llatina .

Les causes físiques del vaginisme han de ser estudiades amb atenció ja que poden contribuir al problema encara que ja estiguin resoltes . En un estudi amb 76 dones amb vaginisme , es va trobar evidència de causes mèdiques associades a 24 pacients . Aquests factors , encara que no són la causa directa del vaginisme sí ho són de manera indirecta mitjançant un procés psicològic d'aprenentatge anomenat condicionament clàssic . Aquest mecanisme explica com una dona després d'experimentar dolor en els intents inicials de practicar el coit desenvolupa una reacció auto protectora natural de contracció dels músculs . Amb el temps , els senyals associades a la penetració , com per exemple, el company quan es despulla o el pensament de tenir relacions sexuals produeixen també , per si mateixes , la mateixa reacció d'espasme . Aquest aprenentatge és similar al que ocorre en una situació fòbica . La reacció de temor es reforça i s'intensifica si s'evita sistemàticament l'aproximació , com sol succeir.

Ara bé , no és sempre aquest l'origen del vaginisme . S'han detectat altres causes psicosocials com ara una forta influència religiosa , presència d'un company disfuncional , trauma sexual en el passat i conflictes sobre l'orientació sexual . També s'ha observat en alguns casos la impossibilitat d'assumir el rol d'adulta , por a l'embaràs , contagi d'una malaltia de transmissió sexual o al dany físic en el coit . Alguns estudis informen que un alt percentatge de dones amb vaginisme diu haver tingut pares autoritaris , violents i tirànics .

tornar

09. ... Cal trobar solucions

Quan les parelles presenten insatisfacció en la seva vida sexual , moltes vegades aquesta és deguda a certs prejudicis sobre el que " hauria de" ser una vida sexual adequada . En no poques ocasions , el treball dels terapeutes consisteix , en primer lloc , ajudar a aclarir conceptes . Amb això , la tasca ja estarà iniciada. Certes idees preconcebudes solen estar presents en les parelles amb disfuncions :

- Tenen una definició massa focalitzada sobre el sexe . Per exemple , pensar que el sexe és equivalent a coit . O creuen que l'èxit en el sexe és fer bé " la feina" .

- Posseeixen idees estereotipades sobre el paper de la dona i de l'home en la relació sexual .

- No consideren suficientment els ingredients que condueixen a desitjar tenir una relació sexual com són , el moment favorable , factors obstaculitzadors , etc .

- Tendeixen a evitar el contacte sexual .

La definició dels problemes .

El primer objectiu de la teràpia per a una parella amb problemes hauria de ser aconseguir crear o restaurar la satisfacció sexual mútua . A vegades la parella aspira a objectius massa concrets i específics com ara "vull que la meva dona tingui orgasme amb el coit " , o "el meu marit acaba massa ràpid" , quan el problema més important és la mala comunicació o els ressentiments . L'objectiu inicial de la parella difícilment pot aconseguir mentre hi hagi conflictes com ressentiments i ràbies passades sense resoldre . Per això , quan hi ha problemes sexuals , és important saber que les solucions no sempre són d'índole tècnic o mecànic sinó que cal entendre els factors psicològics que contribueixen a la satisfacció o la disfunció sexual .

La tècnica general : focalització sensorial

Aquest procediment és el de major utilitat en la teràpia sexual i es pot aplicar a la majoria dels problemes . Aquesta és una tècnica que van desenvolupar els sexòlegs Masters i Johnson ( 1970 ) .

- La seva primera finalitat és ajudar la persona oa la parella a desenvolupar una major consciència de les sensacions i excloure l'èmfasi en el rendiment . Amb això es redueix l'ansietat d'arribar a un objectiu a vegades no aconseguit ( orgasme , erecció , control de la ejaculació ) , mentre s'aprèn a gaudir d'alguna cosa que s'obté fàcilment , com és el plaer de la carícia .

- En segon lloc , la tècnica comporta un enfocament estructurat , però , al mateix temps , flexible . La part estructurada consisteix en què la parella ha de seguir unes directrius per a la trobada sexual . Si se segueixen les instruccions , tots dos aniran adquirint gradualment una major confiança en si mateixos i en la relació . D'altra banda és flexible , ja que pot adaptar-se a les circumstàncies pròpies de cada parella .

- En tercer lloc , afavoreix un canvi gradual . Cal saber que el canvi va a prendre el seu temps i que no convé donar presses . Per això , les parelles deixen de fer el coit al principi de la teràpia , de manera que puguin evocar els principis elementals , de vegades oblidats , com l'ésser afectuosos , rebre plaer , i altres. A vegades , no es recomana tornar al coit durant molt de temps .

- En quart lloc , la focalització sensorial s'ha de dur a terme a un ritme adequat que no pressioni a cap dels dos . No hauria d'haver una discrepància en el ritme , de manera que un no tingueu pressa per llevar a l'altre .

Les etapes de la focalització sensorial

1 . Focalització sensorial no genital . El primer pas introdueix " el plaer no genital " ( les carícies i tocs ) mentre la parella està vestida amb roba còmoda . Les primeres carícies poden ser massatges a l'esquena o donar-se les mans . Cal tenir paciència i tenir en compte que estan realitzant el procés necessari per aconseguir un objectiu a llarg termini i que l'objectiu a curt termini consisteix a emfatitzar les sensacions i no el rendiment . En aquesta etapa del tractament , no importa si van tenir orgasmes o ereccions sinó si es van poder concentrar en el plaer que donaven i rebien . És important que la parella tingui això molt present perquè ha de canviar la concepció anterior , sempre dirigida a aconseguir alguna cosa com l'orgasme o l'erecció . És bo que la parella aprengui el que és la " ansietat pel rendiment " i els seus efectes adversos . Que substitueixin la idea del " tot o res" que els fa suposar que el sexe és igual a coit .

2 . Focalització sensorial genital . La segona etapa incorpora el "plaer genital " . En aquesta fase , se li permet a la parella acariciar genitals i pits. Se'ls aconsella que acariciïn per torns . També en aquest estadi es resta importància als "èxits" : ereccions i orgasmes . Quan la parella està ja còmoda amb les seves carícies genitals i està llista per al coit , és bo que sàpiga que també el coit pot realitzar mitjançant petits avenços . Per exemple , es pot introduir el penis a la vagina , en parelles heterosexuals , però sense moure.

3 . Contenció vaginal . L'etapa final inclou la penetració i el coit pròpiament dit. Es recomana que la parella receptora sigui la que iniciï el moviment i que aquests siguin lents i graduals . És aconsellable seguir concentrant-se en les sensacions associades al coit i no preocupar-se per l'orgasme .

Tractament dels problemes específics .

Desig sexual hipoactiu en homes i dones

S'utilitzen diverses estratègies terapèutiques depenent de si la manca de desig és situacional o de sempre . Les recomanacions en aquests casos per a homes i dones comprenen :

- Modificar l' entorn per a la pràctica sexual .

- Tècniques reductores de l'ansietat .

- Focalització sensorial .

- Exposició a material eròtic .

- Entrenament en masturbació .

- Identificació de les dificultats en la relació de parella .

- Renegociació d'una freqüència pactada entre els membres de la parella .

Disfunció orgàsmica en la dona .

Si la dona mai ha experimentat l'orgasme , es recomana utilitzar:

- Entrenament en la masturbació , ja que per a moltes és més fàcil obtenir pels seus mitjans .

- Continuar l'entrenament amb la parella i comunicar com li agrada que l'estimuli guiant amb la mà . El terapeuta moltes vegades ha de posar èmfasi en què la parella utilitzi l'estimulació del clítoris .

- Si la dona no aconsegueix tenir l'orgasme es recomana fins i tot la utilització d'un vibrador .

- La "maniobra del pont" . Quan l'orgasme és possible amb l'estimulació manual , s'aconsella emprendre la "maniobra de pont " amb la finalitat d'aconseguir amb el coit . Aquesta consisteix en què la parella o la mateixa dona mantingui l'estimulació del clítoris durant la introducció del penis . La dona ha d'iniciar un lent moviment estant ella en la posició superior . D'aquesta manera pot aconseguir associar l'orgasme obtingut amb la masturbació a la situació coital .

Vaginisme .

En el tractament del vaginisme s'apliquen diverses tècniques :

- Exploració de les actituds de la dona en relació als seus genitals . Animar a conèixer la seva anatomia , primer amb fotografies , després amb l'ajuda d'un mirall per observar-se a si mateixa .

- Exercici dels músculs pèlvics . Mitjançant la tensió i relaxació alternada d'aquest grup de músculs , s'aconsegueix que la dona detecti la contracció . Després d'inserir un dit a la vagina per conèixer les contraccions . Més endavant contraure els músculs voluntàriament diverses vegades al dia .

- Penetració vaginal . Un cop ja està familiaritzada amb els genitals externs , s'encoratja la pacient a explorar l'interior de la vagina amb els dits . Poden sorgir inhibicions en aquesta fase com ara estranyesa per la morfologia de la vagina , la neteja , por a danyar-la, o fins i tot valoracions morals . Més endavant la dona pot utilitzar dos dits i moure'ls . Quan ella ja ho pot fer es recomana que la parella intenti introduir els dits amb l'orientació de la dona i l'ajuda d'algun lubricant vaginal .

- Contenció vaginal . En aquesta fase es recomana que la dona , en posició superior , introduïu el penis del company a la vagina i es mantinguin quiets els dos , concentrant-se en les sensacions vaginals . El moviment ha de ser iniciat i controlat per la dona , lentament , quan ella se senti prou còmode per fer-ho .

Disparèunia .

Si la disparèunia és deguda a factors psicològics , com la falta d'excitació , la teràpia s'hauria de centrar en el programa de focalització sensorial .

Trastorn de l'excitació .

Igualment , l'aplicació del programa general de tractament és útil en el cas del trastorn de l'excitació . A més és convenient que el terapeuta introduïu el tema de les fantasies sexuals tenint en compte les inhibicions que això pot generar .

Disfunció erèctil en l'home .

- Descartar causes orgàniques .

- Focalització sensorial .

- Maneig dels temors d'homes heterosexuals a ser homosexuals .

- Maneig de la inseguretat , tant en heterosexuals com en homosexuals , sobre la seva masculinitat .

- Tractament cognitiu i correcció dels pensaments ansiosos i derrotistes sobre la seva erecció , davant la situació sexual .

- Maneig del temor al rebuig , enuig , o ridiculització per part de la parella per aquesta raó.

- Tractament de la " ansietat pel rendiment " .

Ejaculació precoç en l'home

En moltes ocasions , aquest motiu de consulta és una cortina de fum que amaga problemes de més profunditat en la parella . Els malentesos més comuns solen presentar una expectativa no realista sobre el període de temps de penetració necessari abans de l'ejaculació . L'altre error habitual , és pensar que la relació sexual ha d'acabar amb l'ejaculació .

Moltes vegades la parella té sentiments de ràbia per sentir que les seves necessitats sexuals no són cobertes . Poden sentir que l'home és desconsiderat i " va a la seva " i no es controla perquè no vol . No obstant això , l'home que pateix de manca de control sobre la seva ejaculació moltes vegades està patint per no poder complaure la seva parella . Les tècniques terapèutiques utilitzades per millorar el control són dos :

- La tècnica del " encaixada " pretén instruir l'home perquè es masturbi fins que l'ejaculació sigui inevitable si continués . En aquest moment se li demana que faci una pausa en la masturbació i premeu sobre la base del gland amb els dits , situant el polze a l'altura del fre del penis i els dits índex i cor a la cara oposada del penis a banda i banda de la corona del gland . La pressió ha de ser ferma i sostinguda i durar uns 10 segons . En repetir el procés diverses vegades sense deixar que passi l'ejaculació , gradualment l'home aprendrà a controlar-la.

- L'altra tècnica que ajuda a aprendre a controlar l'ejaculació és la de la "pausa " . Es tracta de procedir de la mateixa manera que amb l'estreta , però sense prémer . La parella realitza el seu joc sexual fins al punt en què l'ejaculació pot ser imminent . Llavors l'home indica a la seva parella que interrompi els moviments i espera fins que l'excitació remeti una mica. Això es repeteix unes tres vegades abans que l'home es permeti ejacular . D'aquesta manera l'home aprèn a identificar tots els processos que es desenvolupen durant el cicle .

tornar

10 . L'educació sexual dels fills

Una bona informació sobre sexualitat no consisteix només en una conversa íntima i transcendent quan els fills ja són adolescents amb el pare del mateix sexe . La bona educació sexual es va facilitant al llarg de la vida del nen en les diferents etapes de maduració . Es pot ensenyar a un nen des d'una tendra edat , només per la manera que acaricia el nadó , com es juga amb ell i com se li parla .

Quan té al voltant de dos anys , se li poden ensenyar les paraules correctes de cada part del cos . Cap als tres o quatre anys , i als nens manifesten certa curiositat per la sexualitat . Es toquen els genitals , juguen a metges , i pregunten als seus pares d'on vénen els nens . En enfilar als vuit o nou anys , els pares ja poden començar a preparar els nens per als canvis que experimentaran durant la pubertat i assegurar-se que aquests ja saben els fets bàsics del sexe i la reproducció . Igualment , els pares necessiten ajudar-los a integrar tots els missatges sobre la sexualitat que estan rebent de la televisió , cinema , llibres , música i anuncis .

Transmissió dels valors de la família

Al llarg d'aquest període el més important és compartir amb els fills els valors i actituds propis de la seva família . La informació sobre els fets biològics i als rebran de l'escola i dels llibres .

És convenient aprofitar els moments receptius als fills per abordar els temes importants . Quan s'està banyant al nen petit , o quan se li canvien els bolquers al nadó , es pot aprofitar l'oportunitat per anomenar les parts del seu cos . Altres vegades , mentre es mira una pel · lícula a la televisió cal utilitzar l'ocasió per parlar de la intimitat i de les relacions . Finalment , és bo treure partit d'una notícia que intriga l'infant , com les violacions o l'avortament .

D'on vénen els nens ?

Entre els tres i els cinc anys , el nen pot preguntar un dia en veu alta d'on vénen els nens . En aquest moment és bo saber que no cal dir-li mentides sobre cistells o sobre Paris . Tampoc és bo dir-li que quan sigui gran s'ho diran . El nen ha de saber que els pares són una font fiable d'informació i que sempre que els preguntin alguna cosa, tindran una resposta . A aquesta edat , una resposta simple és suficient . En realitat , el nen només vol saber on són els nens abans de néixer . Se li pot contestar que creixen en un lloc que té la mare a la panxa que es diu úter .

Igualment es pot recórrer a la presència d'una veïna embarassada i explicar-li al nen que aquí està creixent un nadó . Després , no cal fer res més que esperar a veure si li sorgeixen més preguntes .

Si aquestes preguntes es presentaran , i voldria saber com el nadó entra en l'úter , caldria passar a l'etapa següent per donar-li una explicació sobre l'acte sexual .

Mai és massa d'hora per abordar aquestes qüestions , si es corresponen amb la curiositat del nen . És molt poc recomanable que , en absència de l'explicació dels pares , el nen rebi la seva primera informació per part d'un company de l'escola . En general , aquesta sol arribar- plena d'errors i envoltada de bromes i detalls . A partir d'una informació esbiaixada , el nen ja no sol atrevir-se a abordar el tema amb els pares . Per aquesta raó , sempre és bo avançar-se a una versió d'aquest tipus .

Una bona definició del coit per a nens preescolars podria ser la següent :

"Quan dos adults s'estimen, a vegades els agrada que l'home posi el seu penis dins la vagina de la dona . Al cap d'un temps , l'esperma surt del cos de l'home i viatja per la vagina fins a l'úter de la dona . Quan l'esperma i l'ou s'ajunten , es forma un fetus que es transformarà en nadó . "

Recomanacions per parlar als nens sobre el sexe .

1 . Estimular les preguntes del nen . En lloc de dir-li : "per què preguntes això ? " , O dir-li que li parlaran d'això quan sigui gran , és convenient fer-li veure que els pares estan satisfets que els faci aquesta pregunta perquè indica que ell sent prou confiança amb ells per parlar dels temes del sexe .

2 . No esperar que el nen iniciï la conversa . Molts pares posterguen les converses sobre sexe amb els fills , assumint que quan un nen vol saber alguna cosa , preguntarà . Però alguns nens es resisteixen a iniciar aquests diàlegs . D'altres, simplement no són de preguntar moltes coses . Els pares no esperen preguntes per parlar de temes importants com la fe religiosa o la seguretat personal . És responsabilitat dels pares introduir el tema poc a poc. Tot i que el nen mai pregunti , sí que necessita saber .

3 . No passa res si els pares no tenen la resposta . Si no se sap contestar la pregunta d'un nen , se li pot dir que es va a esbrinar la resposta per contestar-li. Si el nen ja va a l'escola , poden esbrinar la resposta junts .

4 . És normal sentir certa incomoditat . Molts pares se senten incòmodes per parlar de sexe amb els seus fills perquè els seus propis pares no els van parlar sobre el tema . No cal amagar aquest fet als fills . Se'ls pot dir que no estan acostumats a parlar de sexe perquè l'àvia no ho va fer . Però que a ells els sembla molt important fer-ho.

5 . Buscar el moment adequat . Els bons moments són els que sorgeixen naturalment i afavoreixen el tema . Poden ser : una escena a la televisió o pel · lícula , o quan l'adolescent comença a anar a festes . Si es parla als bons moments , amb una mica d'informació amanida dels valors que es volen transmetre és suficient . No cal fer seure al nen i oferir una conferència sobre el tema .

6 . Escoltar al nen . Cal fixar-se bé en el que els preocupa . És bo saber el que el ja coneix al respecte. Encara que el " enamorament " d'un nen de deu anys pugui semblar una cosa sense importància , per a ell és molt important . Escoltar a aquesta edat , prepara el terreny per a l'etapa adolescent en la que haurà de prendre decisions sobre sortir amb algú o tenir relacions sexuals .

7 . El fets no són suficients . Si bé estem d'acord que el nen ha de conèixer bé els fets de la reproducció i la pubertat , cal ensenyar també els valors familiars . La matèria la pot aprendre en els llibres ia l'escola , però les actituds només les poden adquirir a la família . És bo de conèixer els "missatges " que es vol transmetre als fills .

8 . Educar fills i filles per igual. En moltes cases succeeix que s'educa a les nenes sobre la pubertat i la menstruació i se suposa que els nens ja recolliran la informació d'altres llocs . Els nens també han de ser informats pels seus pares .

9 . L'educació sexual és funció de tots dos pares . També és freqüent que es deixi l'educació sexual a les mares . En altres ocasions , les mares ensenyen a les filles i els pares als fills . Però l'infant li convé saber el punt de vista d'un home i d'una dona . Això reflecteix als nens que homes i dones poden parlar de sexualitat junts , cosa que és molt necessari en l'edat adulta . A les llars monoparentals , per exemple , on només viu la mare amb els fills , és convenient demanar la col · laboració d'altres familiars o amics de l'altre sexe perquè el nen aprengui a parlar de la sexualitat tant amb homes com amb dones .

10 . Informar també sobre el plaer de la sexualitat . No és infreqüent que , en parlar de la sexualitat amb els nens es faci èmfasi en les conseqüències negatives de l'activitat sexual sense protecció . Això passa molt amb els adolescents . Però el nen o adolescent també mereix saber que la sexualitat és una activitat plaent i d'expressar les sensacions sexuals d'una manera responsable pot ser de vital importància i una part molt gratificant de les relacions entre adults .

sexólogo barcelona sexologos