sexologo-badalona

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26
BARCELONA

 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa_psicologo@yahoo.es
Xavier Conesa Lapena

fotopsicologescacspetit

(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

PUBLICACIONS:


Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
"El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies"

Psychologies
"Amor i Sexe: Inseparables?"


Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
"La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia"

La Portada del Valles:
"Se hereda la depresió?"

Contrapunt:
"El tractament Psicològic. Un enfoc actual"

La Vanguardia.Suplemet:
"Sexe a P-3"

Contrapunt:
"Estils de vida que poden ajudar a la Depresió"

Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:

2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.

2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l'entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil ...

2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l'11 % dels pacients que ens consulten se'ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver...

2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat

2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave...¿donde ubicarlo?

2004 Articulo: L'ESTRÈS I L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d'atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.

2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac...

2005 Articulo: COMPRENDRE L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s'uneixen i es sumen.

2006 Articulo: CRISIS D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr...

2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p...

2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).

2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).

2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l'excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per...

2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.

2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D'UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass...

2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l'estrès. de manera general, els estudis indiquen que l'exercici ajuda l'individu a afrontar millor l'estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t...

2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l'adolescència, els nens d'ahir, ja convertits en el noi o la noia d'avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d'assumir-la i acceptar-la.







2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l'homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s'adonen de l'orientació homosexual d'un infant són els seus companys d'escola.

2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models ...

2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i ...

2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l'anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.

2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d'aliments que després s'intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s'acaba convertint en un costum que...

2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d'un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre...

2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d'actuació o tractament possible en els trastorns d'alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se'n pot aplicar més d'un i fer-ho conjuntament per augmentar l'efectivitat del tractament.

2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l'aparició de la bulímia.

2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.

2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L'ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l'alcohol

2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l'estat d'ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep...

2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l'individu li fan patir d'una manera o d'una altra.

2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l'evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit...


Tribuna Vallesana
"L'atenció psicològica a la comarca del Valles"

La Portada del Valles:
"Com reconèixer i tractar l'alcoholisme"

Continguts del Master de Sexologia de l'Institut Superior d'Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l'Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:

1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L'Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L'actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora








La teràpia cognitiu - conductual es basa en la idea que tant les emocions com les conductes tenen el seu origen en el pensament , el qual depenent si és racional o irracional , determina en gran mesura el benestar o malestar de l'individu .
Des de la perspectiva cognitiu - conductual es considera que , si es modifiquen els pensaments del subjecte , en automàtic canvien la manera de sentir , i per tant de fer.
La teràpia cognitiu conductual proposa una explicació biològica , psicològica i social de la conducta i emocions humanes , partint de la premissa que són el resultat del que les persones pensen o creuen , des d'aquesta perspectiva no són les situacions les que determina com ens sentim i actuem , sinó el que pensem sobre elles .
La intervenció des de la perspectiva cognitiu conductual s'aboca a transformar el pensament irracional a racional , el qual ocasiona els problemes emocionals , que es presenten perquè la realitat la basen en fets irreals . Conèixer la base dels problemes emocionals comporta a una millor interpretació dels símptomes i per tant a la seva intervenció eficaç .
El procés terapèutic és eficaç quan s'aconsegueix identificar la causa del problema i no desviar-se en problemes pràctics , això és molt important , ja que aquests no es resolen en teràpia , per això és molt important aplicar la metodologia adequadament perquè sigui viable .
Fonaments de la teràpia cognitivoconductual
La teràpia cognitiu conductual és una fusió de les teràpies conductista i les teràpies cognitives , igual que les teràpies conductistes considera que la conducta és apresa , només que aquestes són intervingudes per factors cognitius , és a dir , no és una simple associació estímul -resposta , l'individu no reacciona mecànicament , sinó que previ a l' emissió de la resposta , hi ha un pensament que es presenta com a producte , moltes vegades de les creences que l'individu va internalitzant al llarg de la seva vida , quan els sentiments negatius són castigats de petits , creixem amb la creença que experimentar ens converteix en persones dolentes i anem pel món tractant d'agradar a tots sent el que no som , tractant de ser "bons " per ser acceptats , és molt comú que els pares tendeixin a censurar emocions com el enuig , principalment , perquè tenen i alhora inculquen als fills la creença , que el enutjar farà que els altres s'allunyin d'ells, que l'única manera de tenir " amics " és mostrar sempre complaent sense tenir en compte els seus drets , fins i tot , una manera d' censurárselos és que , quan el nen s'enfada amb ells amb justa raó , ( perquè el fet que siguin pares no vol dir que no provoquin situacions que perjudiquen els fills i desencadeni l'enuig ) , aquests els castiguin deixant de parlar i no atenent les seves necessitats , llavors , el que els nens aprenen , és que , per estar bé amb els altres el millor és reprimir la seva emoció i mostrar complaent .






Les emocions negatives són part de l'individu , és normal que davant un perill , una pèrdua , un acte fallit , etc . s'experimenti , si l'individu diu que no els té , és perquè els reprimeix , i la causa d'aquesta repressió és , com ja es va veure , per aquesta creença que té que són dolentes, que ho fa una mala persona , llavors , en no manifestar , estan latents , i és quan es converteixen en inadequades per al subjecte , i és quan presenta conflictes emocionals que es reflecteixen en la seva conducta , i tot perquè va fer una interpretació errònia de la realitat .
Una de les teràpies dins del corrent cognitiu - conductual és la teràpia racional emotiva conductual d'Albert Ellis , que juntament amb la teràpia cognitiva de Aaron T. Beck , se centren en la reestructuració del pensament per aconseguir que l'individu tingui una visió més clara del món que l' envolta .
Per a aquest corrent no són les situacions que provoquen les emocions i per tant la conducta , sinó el que es pensa de la mateixa .







És important fer un aclariment respecte a les emocions , tot ésser humà posseeix emocions positives i negatives , les positives són les que et donen un grau de benestar i les negatives de malestar , dins de les emocions negatives es troben emocions apropiades i emocions inadequades , això és , no pel fet de ser negatives són dolentes , les emocions negatives actuen com un sistema d'alarma que ens prevé que alguna cosa en l'entorn no és apropiat per a la integritat i s'ha d'actuar en conseqüència , però , aquí és on intervé la part racional o cognitiva , la manera en què s'interpreta aquesta realitat , fa que l'individu se senti emocionalment , el que pensa de les situacions és el que fa que aquesta emoció negativa sigui apropiada o inapropiada , esdevé inadequada quan es fonamenta en un pensament irracional i li genera conflicte , per exemple , una parella , suposem que arriba a determinat lloc , i una dona se li acosta molt provocativa al marit , encara que és una amiga que tenia temps que no veia , és normal que la dona se senti gelosa , perquè hi ha un perill per a la seva relació , no és una actitud normal la que s'està manifestant l'amiga ; la gelosia és una emoció negativa però apropiada , li està dient a la dona , alerta! , això no és normal , per tant, el pensament que va despertar l'emoció és racional , perquè està basat en la realitat , però , si la dona se li acosta al marit de manera natural , només el saluda com el seu amic que és i tenia temps sense veure , i la dona comença a sentir incomoditat , perquè pensa que la dona li està coquetejant al seu marit i que pot perdre , llavors ja s'està parlant d'una gelosia , que és una emoció negativa inapropiada , perquè li està generant conflicte , s'està basant en fet irreals , només el que passa per la seva imaginació , podria estar pensant que ja caminaven i estan fingint davant d'ella , el més viable és que després o en el moment li reclami el fet que hagi correspost a la seva salutació , que perquè mai li havia parlat d'ella, en fi , moltes coses que la seva ment ha creat , per tant aquest és un pensament irracional , perquè no té fonaments .
És comú que els individus s'aferrin al seu sistema de creences , pel que és imperatiu que el terapeuta cognitiu - conductual sigui vigorós a l'hora de persuadir -lo d'allò erroni del seu pensament , no s'ha de perdre de vista que aquests pensaments han estat construïts a través de la influència i condicionament de l'ambient , la cultura i principalment , de la família , pel que cal ser enèrgic , actiu i directiu per acabar amb aquest esquema que s'ha construït durant anys , per la qual cosa cal mostrar-li al subjecte de quina manera ha adquirit tals idees i animar-lo perquè assoleixi el canvi .








Com en tota teràpia cal que al pacient se li comprometi a treballar en pro de si mateix , perquè la teràpia per si mateixa no fa res si l'individu no es compromet , cal que el pacient s'involucri perquè la teràpia tingui èxit , és part de l'ètica del terapeuta estar conscient si és possible treballar amb el pacient , d'una altra manera , dir-li que no , perquè tots dos perdrien , el terapeuta seu temps i el pacient els seus diners .
Atès que el punt central de la teràpia és treballar amb el pensament irracional , és important determinar quan es parla del mateix .
El pensament irracional s'identifica quan:
Impedeix que la persona assoleixi els seus objectius , li produeix emocions extremes i persistents que li generen estrès i el porten a conductes que el fan malbé, o fa mal a altres persones .
Distorsiona la realitat , és a dir , quan interpreta erròniament el que està succeint i no està recolzat per l'evidència disponible .
Conté formes il · lògiques d'avaluar- se a si mateix i als altres , la qual cosa implica exigència , tremendisme , intolerància , etc .
Una altra manera per determinar el pensament irracional és considerant els tres nivells del mateix , que són:
1) Inferències : són afirmacions sobre fets o el que es creu que són fets , els quals poden ser certs o falsos , en general contenen les següents distorsions de la realitat :
Pensament extremista ( tot o res)






Generalitzacions ( sempre - mai, tots - ningú)
Superstició ( si ho dic no es compleix )
2) Avaluacions : és el significat que tenen les inferències per a l'individu , de vegades són conscients , però a vegades no , per determinar si són irracionals tenen les següents característiques :
Demanda extrema (has , tens) , és un pensament absolut que es regeix per l'obligació .
Tremendisme ( horrible , terrible , el pitjor que ha passat ) exageració de les conseqüències dels esdeveniments negatius .
Orientat al confort ( no puc suportar-ho, massa difícil , és molt dur ) en general sorgeix del tremendisme , es basa en la idea que alguna cosa no es pot suportar
Valoració de les persones ( he fet una cosa dolenta , sóc una persona dolenta ) la tendència a donar-li un valor a les persones amb base a la seva conducta , acció o tret .
3) Creences : representen les referències que es prenen per guiar la reacció davant la vida , aquestes condicionen el que un succés significa per a una persona , algunes poden ser:
Necessito l'amor i l'aprovació de les persones que són importants per a mi i he d'evitar la seva desaprovació costi el que costi .
Per valdre com a persona he aconseguir l'èxit en tot el que faci i no he cometre errors .
Les coses han de ser com jo vulgui, en cas contrari la vida és insuportable .
He de preocupar per les coses que poden ser perilloses , incòmodes o amenaçadores , perquè si no , succeiran .
Puc ser més feliç eliminant les dificultats , inconvenients i responsabilitats de la vida .
Tot món necessita dependre d'algú més fort .





He sentir malament quan altres persones tenen problemes .
No hauria de sentir incomoditat o dolor , no puc suportar-los i he evitar a tota costa .
Com ja s'ha tractat , l'individu viu amb un sistema de creences que ha desenvolupat al llarg de la seva vida , aquestes creences provoquen que , davant d'una situació , feu inferències del que pugui passar , tot seguit avalua les conseqüències , i és quan es presenta l'emoció . Per exemple, una empleat que creu que l'única manera d'agradar al seu cap és fent un treball impecable, com tot ésser humà , exposat a errors , un dia comet un, aquesta creença que és l'única manera d'agradar al cap , li porta a inferir que es molestarà amb ell , la qual cosa s'avaluarà com el pitjor que li pot estar passant , i acabarà per sentir ansietat .
Cal esmentar que aquests nivells no només corresponen al pensament irracional , encara que es pensi racionalment , aquests nivells són presents , prenent el mateix exemple de l'empleat , però en aquest cas la seva creença és que cal fer el millor que es pugui les coses però l'ésser humà és fal · lible , per tant , amb base a aquesta creença , davant l'error , la inferència serà , segurament el cap es molestarà , però l'avaluació serà , no sóc perfecte , com a tal puc equivocar-me, l'emoció que experimentarà en aquest cas serà preocupació , la qual és una emoció negativa , però apropiada, perquè està actuant com a sistema d'alarma , li està dient , " tingues més cura " , " concentra't " , en fi , depenent de quin va ser el que li va fer cometre l'error, per això s'ocuparà de corregir-lo i aprendre'n.
El paper del terapeuta consisteix a ajudar al pacient a identificar les creences que contribueixen a les emocions pernicioses a través de l'anàlisi racional de les conductes que produeixen estrès o preocupació , i quant s'identifiquin , debatre-les i substituir-les per altres que siguin racionals .








Les teràpies cognitiu - conductuals , encara que són relativament actuals tenen un fonament filosòfic , i el nucli de la teoria es basa en una frase senzilla del filòsof estoic grec Epítet :
" les persones no s'alteren pels fets , sinó pel que pensen sobre aquests fets" .
Aquesta frase reforça el fet que les reaccions emocionals alterades de les persones , està determinada per les inferències i avaluacions que fan dels fets , no pel fet en si . Des d'aquesta perspectiva la teràpia es basa en els següents principis :
La persona és responsable de les seves pròpies emocions i accions .
Les seves emocions alterades i les seves conductes disfuncionals són el producte del seu propi pensament irracional .
La persona pot aprendre a tenir una visió més realista i amb la pràctica , fer que formi part de si mateixa .
Es pot experimentar una acceptació més profunda de si mateix i obtenir més satisfacció , desenvolupant una perspectiva basada en la realitat .
Atès que en aquest corrent hi ha una estreta relació entre conducta , pensament i emoció , per atendre els casos es poden utilitzar tècniques tant cognitives , com emotives o conductuals , tot és tal que el pacient canviï les seves creences irracionals per creences racionals .
Tècniques per canviar les creences irracionals per creences racionals







1) Tècniques cognitives
a ) Anàlisi racional : consisteix a analitzar episodis específics per ensenyar al pacient a descobrir i disputar les creences irracionals , es tracta de detectar els pensaments rígids , en funció d'obligació (has , tens) , per combatre'ls mitjançant refutació debat , per això es pot utilitzar:
Afirmacions d'afrontament : com ara fer-li veure que res és terrible al 100% , que encara que la situació sigui difícil es pot suportar .
Preguntes socràtiques : Quina evidència hi ha de ...? , On està escrit que .. ? , Quina llei recolza tal ... ?
Discriminació : que aprenguin a diferenciar necessitats de desitjos, obligacions de preferències ( no necessito el que vull , només voldria tenir ... m'agradaria que em volgués, però no és obligació que ho faci )
b ) Disputa de doble estàndard : és una tècnica que s'utilitza per disputar creences sobre si mateix que l'individu es resisteix a abandonar , donada la persistència en les seves idees de autoderrota o d'obligació , se li pregunta si avaluaria d'igual manera a una altra persona , com un millor amic o un familiar que estigui en les mateixes condicions , si respon no , se li fa veure que està mantenint un doble estàndard , perquè si la situació és la mateixa , per què ell es devalua i l'altre és normal, si en realitat fos el que està pensant , llavors tots tindrien el mateix valor .
c ) Advocat del diable : amb aquesta tècnica el pacient acaba debatent en contra de les seves pròpies creences irracionals , és útil quan ja es va adonar de la irracionalitat, però necessita consolidar-la, ell mateix es qüestionarà si realment val la pena mantenir aquesta creença i convèncer que no és així .
d) reetiquetat : és canviar la terminologia del pacient respecte al nociu que percep els esdeveniments negatius , que deixi de denominar-los en extrem , perquè això és el que li genera el conflicte , d'aquesta manera, en lloc de dir , "és terrible " , dir , "és incòmode " , per posar un exemple .







2) Tècniques emotives
a ) Projecció en el temps : la finalitat és fer veure al pacient que malgrat els esdeveniments negatius la vida segueix i per tant , viure-la, de manera que per això se li demana que visualitzi el succés indesitjat ia la vegada que s'imagini com es veurà en una setmana , un mes , un any , així successivament , amb la qual cosa es pretén que comprengui que la vida continuarà i l'únic que haurà de fer són petits ajustos .
b ) Ampliar al límit : es tracta d'imaginar un succés negatiu i fer ús de l'humor , és a dir , després que el pacient recorda o esmenta un succés rellevant se li demana que s'ampliï fins treure'l de proporció de tal manera que li sembli barroer pel absurd que pot ser, per exemple , una persona que cau al carrer i s'avergonyeix , per evitar prefereix no sortir , ha desenvolupat un temor , per això , és el cas que exposa , tot seguit se li diu , " imagina que una persona es riu de tu " , potser contesti" ja que aquest és el meu temor ", se li respon , " sí, pot ser que es riguin de tu " , " però ara imagina que aquesta persona diu a una altra explicant-li el que et pas i ja són dues les que riuen , després segueixen cridant més gent , a tal grau que aquestes envoltat d'ella i tots riuen de tu , i segueixen cridant més " ... el que s'espera aquí, és que el pacient es rigui de l'il · lògic de això , el riure de les pors , ajuda a controlar-los.
c ) Acceptació incondicional : fer que el pacient s'accepti a si mateix amb els seus defectes i errors , que independentment d'aquests , té un valor personal pel simple fet d'existir.
3) Tècniques conductuals
a) Exposició : consisteix a exposar el pacient a la situació temuda , per això és important les habilitats cognitives d'afrontament , perquè cal que s'adoni que pot sobreviure en aquesta situació , que no és el pitjor del món i augmentarà l'autoconfiança .
b ) Assumir riscos : consisteix a fer-li veure i que s'adoni que no té garantia en aquesta vida , però cal arriscar per poder tirar endavant .
c ) Conducta paradoxal : consisteix a convidar el pacient a fer el contrari al que vol fer , és a dir , si existeix una conducta que li genera incomoditat , doncs se li demana que ho faci amb més intensitat , el que es pretén , i amb base a la tendència de l'ésser humà de portar la contrària , és que precisament en lloc de fer-ho , no ho faci, i així desapareix la conducta disfuncional , per exemple , una persona que tem relacionar-se amb els altres, se li pot demanar que a partir de la data en què es va exposar el problema , fins a la pròxima cita , s'abstingui de tenir el mínim contacte amb ningú , sigui en el treball a l'escola , finalment acabarà socialitzant de manera eficaç .






d) Reforçadors i càstigs : utilitzar premis per reforçar les conductes desitjades o penalitzacions per les no desitjades , sí que es requereix de molta voluntat del pacient perquè pugui autogratificarse i acte castigar-se, tot i que potser per al primer no hagi molt problema però tot i així , és important sensibilitzar de la importància d'això .
Intervenció cognitiu - conductual en els problemes emocionals
La teràpia cognitiu conductual ha mostrat eficàcia i és una de les teràpies més rellevants en el tractament dels problemes emocionals , ja que com diu el seu premissa , el comportament de l'individu és una resposta a l'emoció ia la vegada , aquesta es manifesta per la interpretació que es fa de les situacions , per tant , la percepció de les mateixes , farà que aquesta emoció sigui normal , és a dir , que encara que sigui negativa és apropiada , però si la percepció es basa en un fet irracional l'emoció negativa ja no serà apropiada , sinó inapropiada , desenvolupant una depressió , algun tipus de fòbia o ansietat .
Intervenció en la depressió
La depressió és un dels trastorns més comuns dins de la població , una de les causes que es presenti és aquest pensament irracional de tot o res , quan l'individu no aconsegueix o no li surt les coses exactament com les vol , tendeix a deprimir-se, perquè el seu autovàlua baixa , pel que, aquí el més important és treballar amb aquests pensaments irracionals que l'estan provocant perquè l'individu aprengui que la vida pot viure amb aquests alts i baixos , a més , que l'ésser humà no és perfecte , però sí perfectible , per tant, cada error és una lliçó de la qual es pot aprendre , sempre que es consideri i avaluï què va ser el que va sortir malament i es reconsideri perquè en intentar novament ja no es cometi .









Els principals objectius del tractament cognitiu conductual és :
Disminuir el pensament disfuncional : aquest tipus de pensament es manifesta en opinions negatives que té l'individu sobre si mateix , els altres i el món , es basen en creences que ha desenvolupat a través del temps , reforçades per l'ambient , pel que tendeixen a respondre a aquest de manera rígida i negativa , la qual cosa li condueix interpretar les noves experiències erròniament , les tècniques viables per aquest aspecte , són les cognitives .
Optimitzar la capacitat de resolució de problemes : és comú que el pacient deprimit dubti de la seva capacitat per resoldre els problemes que se li presenta , per a ell sempre seran amenaçadores i sense solució , per la qual cosa cal que se li proveeixi d'habilitats per afrontar-los, les tècniques adequades són les cognitives i emotives .
Incrementar les habilitats d'autocontrol : és típic que els depressius perdin control sobre si mateixos , no són capaços de automonitorearse , autoavaluar-se i molt menys autoreforzarse , pel que és necessari que se li atorgui eines perquè desenvolupi aquestes habilitats , les tècniques ideals són les conductuals .
Intervenció en fòbies especifiques
Les fòbies especifiques és un temor excessiu i irracional davant d'una situació o objecte específic ja sigui davant la seva presència o que s'anticipi a ella , en general pensar en l'estímul fòbic o l'exposició a ell , genera ansietat en l'individu . El motiu d'aquestes fòbies en ocasions és per l'experiència negativa que s'hagi tingut amb l'objecte o situació en qüestió , per la qual cosa cal que es treballi amb aquest tipus de pensaments que porta el pacient a anticipar-se o reaccionar negativament davant l'estímul . Com la resposta és d'ansietat , i aquesta comporta aspectes fisiològics com taquicàrdia , sudoració , falta d'alè , etc . les metes terapèutiques a seguir són :










Disminuir l'activació fisiològica activada : com en tot trastorn d'ansietat , l'activació fisiològica és present , pel que és important treballar en la seva disminució per tranquil · litzar al pacient , les tècniques conductuals juntament amb la relaxació són les recomanades .
Mitigar les idees disfuncionals : com en tot trastorn emocional , les creences el reforcen , en aquest cas pot ser alguna experiència negativa amb l'estímul fòbic que fa li doni un significat a la nova experiència , per a això les tècniques cognitives i emotives són les que podrien aplicar.
Intervenció en l'angoixa
L'angoixa es considera com un temor après a certes sensacions corporals , el major temor que es presenta és la de tenir una aturada cardíaca , pel que aquí els objectius són :
Disminuir les interpretacions catastròfiques de l'activació : per o general es presenta una por a la por , el pacient té por tenir crisis , i això fa que es presenti l'activació fisiològica , aquest temor , com ja es va esmentar és perquè pensa , erròniament , que pot tenir una aturada cardíaca , interpreta malament els símptomes , creu que és el més catastròfic que li pugui passar , per la qual cosa les tècniques indicades són les cognitives .
Reduir l'activació fisiològica : aquest temor de patir crisis , provoca que s'activi fisiològicament , generant un cercle , on la por a presentar-les, fa que les presenti , davant d'això , la por augmenta i així successivament , les tècniques que es poden utilitzar són les de relaxació .
Limitar els comportaments de seguretat : una de les manifestacions del pacient amb angoixa , és evitar els llocs o situacions que li causen aquest trastorn , perquè considera que només així estarà segur , pel que és necessari canviar aquest comportament perquè afronti les coses i aprengui a viure amb elles , per això les tècniques conductuals són les ideals .







Intervenció en l'ansietat generalitzada
En l'ansietat generalitzada l'individu anticipa resultats negatius a esdeveniments encara que la probabilitat que es presentin siguin mínimes , la persona amb ansietat generalitzada percep amenaçant el medi que l' envolta i presta especial atenció als estímuls , creant-li preocupació excessiva , aquesta preocupació comporta símptomes fisiològics , cognitius i conductuals , com ara taquicàrdia , inquietud , sudoració , dificultat de concentració , tensió muscular , irritabilitat , i trastorns del son, entre d'altres , pel que és natural , aquestes reaccions impossibilita a l'individu per exercir eficaçment en els diferents àmbits en què es desenvolupa, convertint això en un cercle viciós , perquè precisament els estímuls amenaçadors giren al voltant d'aquests àmbits , com fallar a la feina o perdre, no tenir diners , perdre la salut ell o algun familiar , etc .
Amb base a la simptomatologia les metes del tractament condueixen a :
Alterar les metacogniciones desadaptatives : una de les característiques de l'ansietat és la por a la por , en altres termes , quan l'individu experimenta preocupació , la major preocupació és que puguin perdre el seny o tinguin un infart , per tant , es posen a pensar sobre els seus propis pensaments i això , òbviament , augmenta l'alteració , una altra manera de raonar els seus propis pensaments , pot ser de manera positiva , però, també li està causant alteració , això és, pot pensar que si es preocupa pels esdeveniments amenaçadors , ja no succeiran , a part de que està manifestant els símptomes , conseqüència de la seva preocupació , aquests pensaments els basa en una superstició , en alguna cosa irreal , per tant , el problema de totes maneres , està present . Les tècniques idònies per a aquesta fita , són les cognitives .








Minorar els símptomes físics de l'ansietat : el principal símptoma físic , és la tensió muscular , de manera que les tècniques recomanades són les de relaxació , les de tensió -relaxació són eficaços , també es poden utilitzar tècniques de respiració , independentment que en qualsevol tècnica de relaxació es maneja la respiració , treballar específicament coadjuva a que el pacient controli la seva ansietat . És important esmentar que per a l'eficàcia de la relaxació és necessari que el pacient es mostri disposat a això , ja que en ocasions la mateixa relaxació li causa preocupació , per aquest temor a no autocontrolar-se, d'una banda , i per l'altre , la manca de concentració , li impedeix realitzar correctament .
Intervenció en el trastorn obsessiu- compulsiu
El trastorn obsessiu - compulsiu es caracteritza per idees o pensaments persistents inadequats que generen angoixa i ansietat , aquests pensaments condueixen a manifestar comportaments repetitius , la qual cosa els realitzen amb la finalitat de neutralitzar les idees ja que creuen que d'aquesta manera desapareixen o almenys les eviten , així per exemple si una persona té la idea que és necessari estar net per sobreviure , s'ha de rentar les mans constantment o es banyarà diverses vegades al dia , si té la idea que una casa neta i ordenada li farà tenir més acceptació social , es passarà netejant i acomodant objectes dins de la mateixa , i si per alguna raó , algú li fa algun comentari per un descuit que hagi tingut respecte a, suposem , una teranyina , reforçarà la seva idea que és l'única manera d'aconseguir l'acceptació . D'aquesta manera , la compulsió ( actes repetitius ) , es presenta en automàtic perquè amb ells , la persona considera que redueix la seva angoixa que li genera les idees ( obsessió ) o així creu que evita successos funestos .










Les metes terapèutiques per aquest trastorn són :
Disminuir els pensaments persistents : és comú que els pensaments del pacient siguin avaluats per ell en termes de responsabilitat i perill , és a dir, considera o justifica el seu actuar perquè pensa que té un deure amb la família a la que ha de protegir de les amenaces , així per exemple , aquesta tendència a rentar-se les mans , per un dir , ho fa amb la idea que si no ho fa pot encomanar a la seva família , s'està responsabilitzant del que li pugui passar , aquest temor que té pugui emmalaltir ho fa assumir aquest tipus de pensaments , perquè creu que l'ambient està ple de gèrmens i la pot ser un agent transmissor , pel que les tècniques que coadjuven a aquest maneig són les cognitives .
Reduir els comportaments repetitius : les conductes repetitives porten la finalitat de disminuir l'angoixa i controlar els pensaments , a curt termini això és factible , ja que en actuar desvia l'atenció dels pensaments i l'angoixa disminueix , però , a llarg termini , donat el comportament inadequat , perpetuen tant el comportament com les idees , perquè si s'adona , aquesta conducta té una raó , per tant , l'angoixa és més gran . Per al maneig d'aquests comportaments , les tècniques conductuals són les ideals .
Intervenció en el trastorn per estrès posttraumàtic
El trastorn per estrès posttraumàtic el presenten els individus que han experimentat , presenciat o simplement li han explicat sobre algun succés que implica mort o amenaça per a la seva integritat física o la dels altres , per exemple , una adolescent que va presenciar l'amenaça de mort cap a la seva pare , l'agressor va arribar fins on ells en una camioneta gris, com aquest succés va ser a la nit , a partir de llavors , durant el dia es mostrava relativament tranquil · la, però en arribar la nit i si el seu pare no era a casa , es començava a inquietar i manifestar els símptomes fisiològics , com taquicàrdia , sudoració i tensió muscular , fins que el seu pare arribava es tranquil · litzava , però sempre estava expectant , i si veia una camioneta gris, també li provocava els símptomes . El característic d'aquest trastorn és que l'individu vivència l'esdeveniment a cada moment , ja sigui recordant , soñándolo , o manifestant els símptomes que va tenir en el moment de l'esdeveniment .
Amb base a aquestes característiques l'objectiu de la teràpia serà:
Reduir l'activació fisiològica : la simptomatologia fisiològica es presenta davant l'eminència del perill i de la por i l'angoixa que se surten de control , conseqüència dels pensaments irracionals que porta amb si el record de l'esdeveniment , perquè la idea que persisteix és que en qualsevol moment pot ocórrer de nou , pel que intenta allunyar-se dels estímuls , com en el cas esmentat anteriorment, un de les conductes d'evitació era que l'adolescent preferia no sortir al carrer per no veure cap camioneta gris , però precisament aquesta conducta d'evitació li genera més angoixa , per tant , per reduir-la, és convenient utilitzar tècniques de relaxació i algunes conductuals , com l'exposició , principalment.
Disminuir les idees disfuncionals : l'individu amb estrès posttraumàtic té la idea que l'amenaça continua estant present , la interpretació errònia que fa de la realitat li fa tenir aquests pensaments , per tant les tècniques factibles són les cognitives .
Com es pot veure en cada un dels trastorns emocionals que es va tractar el pensament irracional o distorsionat està present , de manera que les tècniques de la teràpia cognitiu conductual és una de les de major viabilitat .








__________________________

La principal intenció en aquest article és despertar l'interès en el lector, per conèixer la influència que té el temperament en les seves realitzacions o frustracions personals , així com en les relacions interpersonals , per la qual cosa resulta oportú destacar alguns plantejaments que es deriven dels estudis sobre la personalitat , la seva configuració i desenvolupament realitzats per la Psicologia Humanista , en aquesta teoria hi ha el criteri de que el tema del temperament és encara limitat , que requereix d' un aprofundiment en genètica humana , bioquímica , endocrinologia , neurologia i antropologia física . Es reconeix una condicionalitat del temperament sobre la personalitat, així com els intents d'anàlisi sobre les dimensions bàsiques del temperament sense arribar a un acord donat . Tanmateix , es presenta una definició de temperament , on es té en compte , l'ús més apropiat i corrent en l'ordre psicològic . Per als estudiosos de la Psicologia Humanista , el temperament està referit als fenòmens característics de la naturalesa emocional d'un individu , incloent la susceptibilitat a l'estimulació emocional , la força i velocitat amb què acostumen a produir-se les respostes , el seu estat d'humor preponderant i totes les peculiaritats de la seva intensitat i fluctuació , considerant aquests fenòmens com a dependents en gran part de l'estructura constitucional i predominantment hereditària . Aquesta definició no implica que el temperament sigui immutable , al contrari , preveu la possibilitat que té d' variar dins de determinats límits a causa de diferents influències de tipus mèdiques , quirúrgiques i nutritives , o per l'acció de l'aprenentatge i les experiències que tenen lloc en el curs de la vida . Per tant , el temperament pot modificar en la mesura que es desenvolupa la personalitat , sense oblidar l'existència de nivells constitucionals , químics , metabòlics i nerviosos que li imprimeixen un segell característic a cada individu .











Un cop , exposats alguns pressupòsits teòrics bàsics sobre el temperament , essencials per comprendre què és i com va sorgir la MEDITEM ( Metodologia per a la determinació dels idoneïtat temperamental ) , passarem a les seves premisses .
Antecedents
La Gimnàstica Rítmica Esportiva és un esport netament femení i d'art competitiva . En aquesta modalitat esportiva es combinen harmònicament la música i els moviments , cosa que fa encara més bella i atractiva aquesta activitat .
En la meva vida de gimnasta i després en la meva formació i exercici com a especialista d'aquesta modalitat , experimentar diverses inquietuds , principalment entorn a l'apassionant món psicològic en què està immers aquest esport .
Una cosa que no podia explicar al principi era que , gimnastes que tècnicament tenien una bona preparació , en ocasions presentaven dificultats en les seves execucions , a causa que no aconseguien mantenir un òptim acoblament dels moviments amb la música que acompanyava els mateixos .
La meva curiositat per indagar en aquest interessant fenomen va fer que consultés al meu professor de Psicologia de l'esport que, en les seves reflexions va arribar a la conclusió que al centre d'aquesta problemàtica hi havia el Temperament . Em va motivar a pensar en l'important que podia resultar dur a terme un estudi sobre la mateixa i aviat em vaig decidir a emprendre .
En les meves primeres indagacions vaig escoltar , d'algunes d'aquestes atletes , expressions com : "aquesta música no em pega "; "no em sento còmoda treballant amb aquesta música" o "aquesta música no m'agrada" .
També vaig poder conèixer criteris d' entrenadores de gran experiència , algunes de les quals opinaven que havien treballat amb gimnastes , que pel gran dinamisme amb què realitzaven els seus moviments , presentaven dificultats en el muntatge de les seves " seleccions o combinacions de competències " quan la música escollida era d'un ritme lent o moderat , i que el mateix passava quan l'atleta era menys dinàmica , és a dir , que en seleccionar per a ella una música ràpida també se li dificultava la feina .







Un altre aspecte d'interès per a mi , va ser adonar-me de que havia atletes amb un alt grau de desenvolupament de les capacitats coordinatives , flexibilitat i d'expressió corporal , ( imprescindibles en aquest esport ) , que no obstant això no van arribar a assolir un alt nivell esportiu , a causa a que tot d'un entrenament rigorós , no aconseguien desenvolupar la rapidesa necessària per al maneig d'instruments com la corda i la cinta, els quals s'han de mantenir en constant moviment durant tota l'execució a la competència .
Ja havia prou evidències per assegurar que el problema subjacent en la correspondència ritme de la música - Temperament . El repte estava en demostrar científicament que a la Gimnàstica Rítmica Esportiva calia tenir en compte el tipus de temperament de la gimnasta per seleccionar la música adequada per a les seves execucions .
Les tècniques de diagnòstic del Temperament de què podia disposar en aquell moment no s'ajustaven a les característiques d'aquest tipus d'atleta , per la qual cosa va fer necessari que construís un nou instrument i en 1986 va ser publicat el CTT "Qüestionari de Tipus temperamentals " amb la decisiva col · laboració del psicòleg J. Román Hernández , un instrument de fàcil aplicació, a través del qual és possible fer un diagnòstic de les qualitats més representatives del temperament .
Aquest inventari es distingeix per la seva integralitat quant a la valoració dels diferents Tipus de Sistema Nerviós descoberts per I. P. Pavlov , respectant al mateix temps la classificació hipocràtica de Sanguini , colèric, flegmàtic i Melancòlic .
Amb l'aplicació sistemàtica aquest qüestionari en mostres significatives de persones que realitzaven diverses activitats ( esportives i laborals ) vaig començar a notar una tipicitat temperamental en els resultats d'aquelles que s'exercien òptimament en les seves respectives ocupacions . Això em va fer pensar en la possibilitat que cada tipus d'activitat tingués exigències temperamentals específiques per a la seva execució reeixida . Així , vaig continuar investigant incansablement , recolzada pels meus estudiants de Llicenciatura en Cultura Física i l'assessoria incondicional de Román Hernández , fins a arribar a construir llavors , el CTT - I ( Qüestionari de tipus temperamentals per la idoneïtat ) , idea que va operar com un fil conductor per a la creació de la Metodologia per a la Determinació de la idoneïtat 








Temperamental .
El nou qüestionari es val de les mateixes formes de comportament que es relacionen en el CTT , però amb un enfocament valoratiu referit a l'activitat, és a dir , el qüestionat que, en aquest cas , és menester que domini minuciosament les característiques de l'activitat en estudi , valorarà les formes conductuals que apareixen descrites i , seleccionarà d'elles les més importants o necessàries per desenvolupar amb la millor qualitat l'activitat en qüestió . Aquesta tècnica es recolza en la valoració que fa l'entrenador de les seves observacions respecte al comportament dels seus esportistes.
El cos del CTT - I , només difereix de l'anterior en l'enfocament que se li dóna a les proposicions i la nomenclatura per avaluar-les. En lloc de punts , es manegen tres alternatives :
1- Si considera que la característica analitzada és necessària per realitzar amb èxit l'activitat , es col · loca davant l'ítem la lletra N ;
2- Si és impròpia per a aquesta fi , Ip i ;
3- Si opina que és indiferent, és a dir , que ni afecta ni afavoreix , s'escriu
In .
Per contra de l'altra prova , en aquesta anàlisi és molt important que l'especialista valori profundament cada resposta , ja que qualsevol detall de l'activitat que no es tingués en compte , per insignificant que semblés , podia afectar la interpretació dels resultats .








Per conèixer la tendència temperamental de cada activitat , coneixent els números dels ítems corresponents a cada temperament , només calia comptar la quantitat d'ítems assenyalats amb la N , per cada tipus i si es volia fer una anàlisi més refinat , s'estudiava cada proposició seleccionada com a necessària , d'aquesta manera es podia determinar les peculiaritats temperamentals ideals per a una activitat específica . Aquestes tècniques van ser validades científicament en diferents activitats , principalment amb esportistes .
Aquesta metodologia , en el nivell Bàsic o general , permet en primera instància , diagnosticar el temperament del subjecte a través de l'aplicació del CTT , és a dir , ens dóna la seva combinació individual del tipus de Activitat Nerviosa Superior i el coneixement de les propietats del sistema nerviós que predominen i condicionen la seva conducta i un nivell de diagnòstic Superior (l'aplicació del CTT - i) que no només corrobora el revelat pel CTT , sinó també augmenta la força explicativa i inferencial sobre el investigat , el que possibilita pronosticar amb una major objectivitat el comportament futur de l'atleta .
Al llarg d'alguns anys es va continuar aplicant aquesta metodologia i es va poder corroborar la capacitat de les tècniques en la seva contribució a la conducció del procés pedagògic - esportiu , ja que en una mostra nacional es va comprovar la seva utilitat en l'orientació dels especialistes esportius per :
La caracterització psicològica dels esports i atletes estudiats .







La selecció esportiva .
El tractament pedagògic - esportiu , d'acord a les peculiaritats temperamentals individuals dels esportistes .
També es va comprovar l'efectivitat de la metodologia en altres línies , com per exemple, en la medicina física i rehabilitació , on la classificació per temperaments de grups de pacients amb diferents diagnòstics clínics , ens va donar evidències de la influència del mateix en el grau de cooperació del malalt en el procés de la seva rehabilitació , ja que en un significatiu percent en totes els grups estudiats , aquells en què predominen els temperaments sanguini i flegmàtic , es recuperen amb més rapidesa i qualitat que en els que predomina el Colèric i el Melancòlic , el qual ha estat de gran utilitat per a l' regulació del tractament psicoterapèutic en els casos necessaris . (Fonts P i Hernández C.1995 ) .
Per tot l'anterior podem considerar que , sense escapar d'algunes dificultats com les que es poden derivar de les observacions o autovaloracions , com són per exemple, el grau de precisió o sinceritat amb què es respon , la subjectivitat en la justa interpretació del que volem indagar o l'interès de col · laboració per part del qüestionat , aquestes tècniques tenen , però, altres aspectes favorables , com són :
L'extensió dels seus ítems
accessibilitat per al avaluador en la forma d'operar
no requereixen d'un personal especialitzat per a la seva utilització;
tenen un acceptable grau d'objectivitat , principalment pel que fa a l'ajust dels indicadors a avaluar a conductes que responen específicament a les propietats psicodinàmiques i del sistema nerviós , així com el balanç en el nombre d'ítems que representen cada tipus de temperament , la qual cosa salva una important limitació de les tècniques que fins aquest moment he pogut accedir
la rica informació que recull , dóna la possibilitat de ser aplicada a diverses activitats amb diferents finalitats , sempre dirigits al perfeccionament de la conducta , a l'adequada utilització de les potencialitats del temperament ia millorar les relacions interpersonals .
Des i punt de vista econòmic pot contribuir a l'aprofitament del temps i dels recursos materials i humans , com per exemple, en el procés pedagògic esportiu , en una millor selecció de talents esportius o per a una modalitat , ja que no poques vegades ha estat inadequada aquesta selecció , la qual cosa ha portat com a conseqüència la pèrdua de nombrosos recursos invertits en la formació del futur atleta .









Els resultats fins aquí obtinguts i els arguments teòrics presentats símbols la utilitat i efectivitat de la metodologia analitzada , però, amb l'aplicació sistemàtica de la MEDITEM , no només es va corroborar la seva efectivitat per al diagnòstic del temperament individual i la idoneïtat per a les activitats que eren objecte d'anàlisi , sinó que a més vaig començar a notar certes regularitats que es donaven en els resultats de cada estudi , i alhora generaven noves potencialitats quant a la utilitat de la metodologia . Aquests eren suficients motius per seguir indagant infatigablement en l'interessant món dels Temperaments .
Altres importants arguments que justificaven la influència del temperament en l'èxit o fracàs de l'actuació de les persones es van anar evidenciant a través de l'observació sistemàtica de la conducta quotidiana dels membres de la família , companys de treball o d'altres persones , que per seu òptim acompliment en la societat han estat reconegudes com Personalitats .
Les experiències i opinions recollides en esdeveniments nacionals i internacionals; l'observació de l'acompliment de professionals i obrers cubans i d'altres països , amb els quals labore i el criteri dels experts en l'anàlisi dels fonaments científics i teòrics que he plantejat , aplicats en les seves respectives especialitats , també han propiciat la identificació de regularitats en el comportament temperamental , que , al meu entendre , es deuen a determinades manifestacions de les propietats del sistema nerviós i de les seves combinacions . Per exemple , una gran quantitat d'entrenadors i atletes d'esports amb pilotes ( jocs esportius ) , han coincidit en la idea de la correspondència entre l'estabilitat de l'èxit d'aquells atletes que tenen un alt desenvolupament del Dinamisme Psíquic , a més de caracteritzar-se per la seva gran optimisme , la qual cosa no passa quan són el pessimisme o la inseguretat les qualitats que acompanyen al Dinamisme .
En aquest procés de desenvolupament de nous coneixements , va ser necessari el perfeccionament de les tècniques emprades fins aquell moment i la necessitat d'elaborar altres que responguessin a les noves demandes d'aplicació com noves versions del CTT i del CTT -I , instruments per recollir el criteri d'experts i per possibilitar l'entrenador el control i l'avaluació de l'acompliment temperamental de cada esportista durant el procés d'entrenament .
L'organització i sistematització de l'ocupació de les noves tècniques va demostrar que era factible , no tan sols diagnosticar el comportament psicodinàmic individual de l' esportista i determinar les qualitats temperamentals ideals per a una determinada activitat , sinó que a més era possible elaborar Models temperamentals per a cada activitat en estudi .








Per a l'elaboració dels models temperamentals va ser imprescindible la participació directa dels especialistes , la qual cosa va permetre que en el desenvolupament del nostre treball conjunt , ells mateixos fossin descobrint les noves possibilitats d'aplicació que es generaven del propi procés d'elaboració del model , i que alhora obrien noves vies de solució a altres limitacions que es presenten amb regularitat en el procés d'entrenament .
El procés de construcció del Model és complex i requereix de l'aplicació de mètodes , tècniques i procediments que encara que basats en els mateixos principis , són necessaris ajustar segons les característiques de cada especialitat .
L' MEDITEM - MT : concepte . Estructura i procediment d'aplicació
La MEDITEM - MT és la Metodologia per a la determinació de la idoneïtat temperamental i elaboració de models temperamentals , és un conjunt de mètodes , tècniques i procediments que permeten el diagnòstic del temperament i l'elaboració de Models psicodinàmics o temperamentals per a l'exercici d'activitats específiques .










L'aplicació de la MEDITEM - MT , és un procés que comença en el diagnòstic temperamental individual dels subjectes de la mostra i acaba en l'elaboració del model temperamental , però per arribar a aquest fi, cal la recopilació de dades a través de mètodes , tècniques específiques i la utilització de diferents instruments que permeten, tant , les indagacions com l'orientació dels entrenadors , (en el cas que s'apliqui en l'àmbit esportiu )
L'estructura manté els seus nivells Bàsic i Superior .
En el nivell bàsic .
Es realitza un diagnòstic de les qualitats del temperament de cada subjecte de la mostra amb un instrument dissenyat per a aquest fi, el IDETEM -1 , ( Inventari per al diagnòstic del temperament ) , el qual és una variant del CTT , que presenta una millor organització en els seus ítems i una major representativitat de les diferents qualitats psicodinàmiques de cada tipus de temperament , la qual cosa fa que el resultat sigui més integral , a través del qual és possible realitzar un diagnòstic de les qualitats psicodinàmiques del subjecte , d'acord al predomini del tipus de temperament .
En aquest cas es fa una caracterització general del comportament temperamental i pel Mètode Estadístic Percentual es troba la Barreja Temperamental , que la constitueixen els dos temperaments on el subjecte hagi aconseguit els majors porcientos de predomini de les qualitats temperamentals .
Aquests mateixes dades ens permeten fer un diagnòstic més específic , per al que es requereix , una anàlisi de les propietats del sistema nerviós que estan associades a cada qualitat .







El component fisiològic del temperament garanteix l'estabilitat en el comportament psicodinàmic , i és possible fer un pronòstic de l'actuació futura del subjecte en aquest indicador amb un alt grau d'exactitud , útil per :
recomanar activitats que el subjecte pot arribar a desenvolupar amb èxit ;
activitats que ha d'evitar i
oferir les vies d'un millor control i seguiment del seu acompliment .
El Nivell Superior
La metodologia , té com a objectiu elaborar el Model Psicodinàmic o Temperamental d'una determinada activitat .
El procediment que se segueix , és fer, en primer lloc , una caracterització psicològica d'una activitat i prendre d'una població , aquells esportistes amb resultats més rellevants , als quals se'ls aplica el IDETEM -1 . En l'anàlisi dels resultats de l'aplicació d'aquest instrument generalment resultar un tipicitat en la Barreja Temperamental dels esportistes més avantatjats , però, es van seleccionar els ítems avaluats entre 4 i 5 punts , amb més del 55% de coincidència entre tots els atletes de la mostra , amb el propòsit de prendre'ls com a dades per a l'elaboració del Model .
En aquest mateix nivell, s'aplica un instrument dissenyat per experts de la matèria en qüestió , anomenat TEMPEX , on es relacionen 90 qualitats del temperament .
La tasca dels experts és classificar aquestes qualitats en Necessàries ( N ) per un bon exercici ; Impròpies ( IP ) les que poden afectar l'activitat , indiferents ( ID ) , les que no afecten .
Les qualitats " Necessàries " que resultin comuns en opinió de la majoria dels experts , conformaran el "Model Proposta " .
Posteriorment , seleccionen les principals tècniques i accions tàctiques de l'esport i analitzen la manifestació de les qualitats del Model Proposta en l'execució de les mateixes , durant el procés esportiu , en el context de les sessions d'entrenament , o dels esdeveniments com a tal .
Les qualitats que com consens dels especialistes estiguin present en les accions analitzades , es comparen amb les del Model proposta i aquelles que coincideixin , són les que conformen el Model Ideal , Psicodinàmic o Temperamental .
Aquestes qualitats són incloses en un instrument anomenat IDETEM - 2 el qual permet que els entrenadors avaluen el grau de manifestació de les mateixes en cada atleta a partir d'una escala de cinc punts , on el màxim el obtindrien els atletes que manifestin òptimament aquesta qualitat .
Els resultats d'aquesta avaluació , poden ser de gran utilitat per als entrenadors , ja que , per la profunditat que exigeix ​​, l'anàlisi i els indicadors objecte de l'avaluació , constitueixen un diagnòstic detallat del comportament tècnic tàctic de l'esportista , pel que es poden detectar dificultats que només a través de l'observació de l'acompliment de l'atleta en l'entrenament , serien més difícils d'identificar .









El model temperamental
A manera de resum del que s'ha exposat en referència amb el model temperamental , es pot dir que , l'estudi del comportament temperamental de moltes persones en l'exercici de les seves corresponents ocupacions i en particular esportistes , em va donar la possibilitat de distingir la tipicitat que es produeix en el comportament d'aquells que exerceixen el més alt nivell , i, tenint en compte molts dels fonaments teòrics referits anteriorment , he comprovat la correspondència existent entre les característiques temperamentals d'aquests i les exigències psicodinàmiques de l'activitat que realitzen, la qual cosa em va fer definir d'aquesta manera, les premisses per a la Determinació de la Idoneïtat Temperamental l'Esportista i posteriorment la construcció d'una metodologia per a l'elaboració de Models psicodinàmics o temperamentals .
Aquesta metodologia ja ha estat validada i aplicada en diverses poblacions , demostrant la seva contribució de manera general , a l'efectivitat per a la selecció de talents , en la planificació , el control de l'entrenament individual i col · lectiu.
És molt important puntualitzar , que els Models temperamentals encara que des del punt de vista general compleixen la seva funció extrapolativa a objectes amb similars característiques , són contextuals , és a dir , que depenen sobretot de les característiques de la població i la mostra objecte de modelació , sistema d'entrenament , així com del seu entorn sociopsicològic , cultural , etc .
Utilitat del Model Temperamental en el Procés Pedagògic







Esportiu
Orientació vocacional
Selecció de possibles talents .
Selecció per especialitats esportives .
Conformació de l'equip esportiu .
Designació de funcions com a membre de l'equip esportiu .
Selecció de la música en els esports en què aquesta és inclosa
( Gimnàstica Rítmica , Nedo sincronitzat , altres)
Direcció del procés d'entrenament ( Planificació ,
Organització ,
Execució , Control, Avaluació)
Control , avaluació i regulació de l'acompliment esportiu
individual , a través de la detecció de les dificultats tècnic -
tàctiques .







Utilitat de la MEDITEM - MT al procés pedagògic general
Dels resultats de l'aplicació de la MEDITEM exposats en aquests últims capítols , es pot constatar que la Metodologia per a la Determinació de la idoneïtat Temperamental contribueix favorablement al desenvolupament del procés docent educatiu .
Entre els principals aspectes que influeix , es poden assenyalar :
La possibilitat d'una caracterització més integral dels
Estudiants tant , individual com grupal , la qual cosa pot
afavorir :
L'atenció a les diferències individuals dels estudiants i alhora es pot aconseguir una anàlisi de la conducta dels mateixos amb més objectivitat . Això , sense dubte, ajuda a establir millors relacions mestre -alumne ; alumne -alumne ; alumne -col · lectiu - escolar ; alumne -família i mestre -família .
La designació de rols o tasques als alumnes , coadjuvant a l'òptim aprofitament de les seves potencialitats i interessos , la qual cosa redunda en el seu acompliment més eficient i la seva satisfacció personal .
La conformació d'equips o grups d'estudi , per a jocs esportius o recreatius , visita a museus , llocs històrics o de recreació , o altres , propiciant una millor orientació instructiva i educativa ( la disciplina , l'assimilació de coneixements , el desenvolupament d'habilitats i formació de valors ) .
És un factor molt important per a l'Orientació Vocacional , tenint en compte la relació Temperament - Aptituds - Talent .
Com pot inferir de les explicacions anteriors , els mètodes , tècniques , instruments i procediments d'aquesta metodologia , a més que aplicats en forma sistèmica possibiliten la creació de models temperamentals , també pot ser d'utilitat la informació que parcialment s'obté d'ells . Per exemple :
Amb les dades del IDETEM -1 és possible fer una caracterització general del comportament temperamental del subjecte , la qual cosa pot servir per a l'elaboració de diagnòstics i pronòstics psicopedagògics que poden ser de gran ajuda per al tractament individual i grupal .
Per operar amb el TEMPEX , els experts necessiten certa capacitació sobre Personalitat i en particular sobre Temperament , la qual cosa afavorirà l'anàlisi teòric i pràctic de la influència d'aquest component en l'activitat objecte d'estudi , per tal d'elaborar la proposta del model psicodinàmic ideal .










Conclusions
El Model Psicodinàmic o Temperamental ha elaborés sobre la base del criteri dels millors especialistes de l'especialitat objecte de modelació .
Les qualitats d'aquest model han d'estar en correspondència amb la tipicitat trobada en la barreja temperamental de més del 50% de la mostra , tenint en compte la condició elitista dels mateixos .
En l'estudi presentat es demostra la utilitat pràctica del diagnòstic del temperament en el procés i entrenament esportiu al constatar :
- La influència del temperament en l'exercici de l'esportista .
que els experts en seleccionar les qualitats del temperament ideals per a la pràctica d'aquest esport , els quals , també van comprovar la manifestació de les mateixes, en les principals accions tecnicotàctiques d'aquesta modalitat esportiva .
la utilitat que té per als entrenadors comptar amb un instrument ( IDETEM - II ) , que els permeti portar el control sistemàtic del comportament temperamental de cada atleta , en poder identificar les qualitats deficients , cosa que pot coadjuvar a regular l'activitat esportiva del mateix.
Entre d'altres aspectes de no menys importància , aquesta metodologia pot ser
favorable per :
guanyar en consciència sobre la conducta personal i autoregulació de la mateixa ,
comprendre millor les actituds de les persones amb qui actuem i , per tant , ajudar a regular-les en cas necessari;
millorar les relacions interpersonals en la vida familiar , laboral i social ;
coadjuvar a la millor selecció de possibles talents i / o personal per a determinades ocupacions o professions , així com per perfeccionar el procés de formació dels mateixos , en propiciar una planificació , organització , regulació i control més efectius durant el procés ;
per a la formació de grups afins o competents .
En l'actualitat ja s'han elaborat i utilitzat models temperamentals tant en activitats esportives com laborals , i s'empren la tècnica de diagnòstic del temperament proposta , com un important complement psicològic i pedagògic per a estudis individuals i grupals .
En el camp de la medicina s'han obtingut interessants resultats en constatar la influència del temperament en el procés de la malaltia , en mostres de pacients amb diferents diagnòstics clínics estudiats principalment en l'etapa de recuperació . En aquest context ha quedat demostrada l'existència d'una tipicitat en la constitució del temperament de les persones que tenen una bona cooperació en el procés de rehabilitació diferent a la tipicitat que presenten aquells que cooperen poc o gens .
D'aquesta investigació , van emanar importants suggeriments proposats per experts en la matèria per a l'atenció als pacients amb dificultats en la seva recuperació a causa d'una desfavorable conducta temperamental .
_












Regles per viure en harmonia
Les coses s'ensenyen i s'aprèn junts i sobretot fent
Respecte sobretot
Com prendre els problemes
Com afrontar les dificultats
Proveu resoldre disputes , no guanyar-
Crisi vs conflicte
Relacions familiars saludables
Bibliografia
El present treball té com a finalitat el restablir les relacions familiars saludables que cada vegada vénen a menys , és donar una lliçó de vida amb fets pràctics i quotidians que comporti a la decisió de viure en pau i harmonia .
Es planteja reflexions que ens condueix a un canvi d'actitud per tal d'aconseguir el benestar individual , de parella i de la família en el seu conjunt; sense témer a les crisis familiars que per naturalesa s'ha de donar , a les situacions problemes que es presenten i cal resoldre , i menys encara als conflictes que si bé es tornen més complexes pel grau d'emotivitat i interessos trobats, ens permet créixer com a persones , adquirir noves habilitats per resoldre les dificultats i conèixer-se mútuament .










Paraules Clau : Crisi Familiar , Conflictes, Relacions Familiars Saludables , Comunicació , Habilitat d'Escolta
a. REGLES PER VIURE A ARMONIA
Per a persones joves i amb molts desitjos de formar una família harmoniosa i feliç .
Es recomana la seva lectura individual , comentar-ho en parella i posteriorment posar-ho en pràctica .
No hi ha persones perfectes , ni parelles perfectes ... el que hi ha és PERSONES I PARELLES INTEL · LIGENTS .... i per al seu coneixement , tots tenim intel · ligència ... només que alguns ho utilitzem més en alguns moments que en altres ... i l'ideal seria que conjuguem aquests estats amb nostra parella ... és a dir que treballem junts per aconseguir el que volem ... que més que l'amor per amor , el que hem de voler és aconseguir , l'harmonia , la comprensió i les bones relacions , ja que amb això podrem transitar per tota la vida manera tranquil · la , tot i que no aconseguim viure com a parella , ... mantenir una bona amistat és també important més encara quan es té un fill en comú ..
No només es tracta de voler tenir una parella i una família , sinó d' TREBALLAR per a això. Del que es tracta és de fer les coses harmoniosament ... sense pressions , sense xantatges , sense molèsties ..... aquí no hi ha " QUI MANA A QUI " .... aquí hi ha d'haver SOLIDARITAT , SUPORT , COMPRESSIÓ , TOLERÀNCIA I MOLT RESPECTE
No és que sigui pessimista ... però sense aquests ingredients no viurem feliços ... que és el més important per a un i els nens que tenim al nostre costat i dels que ja som responsables de donar-li un ambient agradable ... i no el mal exemple de dues persones " adultes " " majors" que lluiten pel seu propi " ego ", pel seu " domini" , o pel " paper que li correspon" .
No alberguemos " ires " , " molèsties " , " ressentiments " ... no encubramos nostra falta de maneig i comunicació amb " crits" , " crides d'atenció " i " renecs ", aquests últims tanquen les portes per a una bona comunicació i surt a flotació nostre instint d'autoprotecció , cuirassa que ens tanca cada vegada més a l'egoisme i ressentiment .
Per tot això , hem de tenir present el següent :
1r estar atent a les situacions , 2n tenir clar el que es vol 3r saber dir les coses i 4t contribuir per a això.
b . LES COSES ES ENSENYEN I S'APRÈN JUNTS i sobretot FENT
Estem acostumats a pensar sempre primer en nosaltres mateixos ... ".. estic cansat " , " he treballat molt .. i no m'han ajudat" , "... Per que JO ? " , " Mereixo meu descans " " jo treball". I no és que no tinguin raó ; que aquest cansat , que ha realitzat tasques diverses, que li ha significat esforç ... això cal respectar.
El que es tracta és d'entendre que l'altra persona també s'ha d'haver esforçat per fer les seves activitats i també està cansat . Per això és important :
1r comentar com ens va anar el dia , així sabrem que tan carregat estem un més que l'altre , per no exigir ni carregar més , és una bona teràpia per relaxar
2n Saber quines són les tasques més importants que hem de fer a casa i junts , ja que tots dos són caps de família i han de coordinar per realitzar aquestes noves tasques .... aquí es pot actuar de dues manera : ( 1) repartir-nos les tasques " jo faig això i tu allò altre" , o ( 2) fer junts " netegem junts " " cuinem junts" .... això últim funciona més quan els dos estem cansats , no volem fer-ho, estem fastiguejat ..... però que cal fer-ho ... però a la vegada és delicat i perillós si no fem servir l'INTERÈS SUPREM que és el de superar la situació de cansament i realitzar les noves tasques , a més de saber recolzar-se en la parella per tot això .... cal aprofitar aquest moment per seguir conversant harmoniosament .
c . RESPECTE SOBRETOT
No faltem el respecte a la nostra parella , no ridiculicemos seus punts de vista ni les seves actes ... : " no siguis brut ( a ) " , "que t'has cregut " " aquestes acostumat ( a ) a ..." , " per què no entens ? " , " esperes que jo ho faci" , " quan vas a canviar" , "em canses " , " em tens fart ( a )" ... són frases que fan malbé, no ensenyen i trenquen la relació .
No jutgem , cadascú arriba d'experiències diferents que es tracta de combinar- i extreure el millor per a la nova convivència .... No es tracta qui sap més , qui és major ni que sexe és , si les coses es diuen amb respecte i tacte arribaran millor , tot i que porti temps en la seva transformació .
Comencem per conèixer-nos i saber el que és més saludable i anar eradicant el negatiu , mentre que d'altra banda , reflexionem que tan nocius són aquests actes per a la nostra parella i per a la nostra relació ; conversémoslos i apoyémonos per superar-lo.
Tinguem en compte que :
1r El respecte es guanya quan entenem i respectem l'altre
2n El respecte es va perdent amb l'enuig , després amb els crits i posteriorment amb la violència .
d. COM PRENDRE ELS PROBLEMES
Prenguin els problemes com coses externes a la seva pròpia persona ; prengui'l com objectes sobre els quals es va a treballar perquè deixi de ser problema , altrament li va fer mal resoldre perquè estarà dins seu i potser ni podrà identificar l'essència del mateix .
A igual que les matemàtiques , els problemes es resolen , no s'acumulen . Per resoldre'ls , primer s'observen , després s'analitzen , posteriorment s'aclareixen ( es van disgregant ) i després es comença a actuar des del més senzill , des del punt inicial . "Pensi i després actuï" , seria la frase que tanca tot l'anterior .... però pensar sense rancor , sense ressentiment , sempre tractant de resoldre el problema , no de complicar o entramparlo .
No de moltes voltes , ni tracti de trobar els culpables que el van ocasionar , sinó , de trobar què fer sobre el que ja es té .
i . COM AFRONTAR LES DIFICULTATS
No passem per alt els enutjos i fastidios de la nostra parella ... són expressions que alguna cosa no va bé per a ell o ella ... cal ajudar-lo a expressar lliure i clarament i en el moment més oportú .... no exigir ni pressionar per a això , i menys anar carregant amb ressentiment , culpant-se de quelcom que encara desconeix .
No carregueu fets passats per suposar que es tracta novament d'això i caure en un cercle viciós ; esperi conèixer primer les causes d'enuig de la seva parella ..
D'altra banda , és freqüent que un digui alguna cosa que irriti l'altre , aleshores s'alça la veu i es treu el mal geni , el que dóna peu a una discussió acalorada esquitxada de sarcasme . Aquí no hi ha " tu vas començar primer" , perquè tanta responsabilitat té un com l' altre; un per no saber dir les coses i l'altre per no adonar d'elles .
Hem de controlar les nostres expressions ( paraules i gestos ), les paraules ofensives potser produeixin ferides emocionals que triguen molt temps a curar , fins i tot poden desembocar en violència domèstica , difícil de reparar . En parlar , recordeu que la manera de fer-ho és molt important ... pot ferir amb les seves paraules , aixecar barreres o aplanar el camí . D'altra banda , no cal cridar per discutir perquè fins als murmuris poden ser ofensius si pretenen irritar o humiliar .
Tres consells per calmar els ànims :
2 . Escolteu a la seva parella
3 . Respecteu la seva opinió
4 . Respongui amb afecte
En escoltar , disposeu a sentir no només les paraules , sinó també a percebre els sentiments ocults , les seves molèsties , la seva preocupació , la seva frustració i fins a la seva alternativa de solució . Tal perspicàcia l'ajudarà a no prendre com un greuge personal el que digui la seva parella i per contra arribarà a l'arrel del problema .
Si una desavinença deriva en una baralla verbal , ( que tampoc cal témer ) , esforci per no allunyar-se del més important . Concentreu-vos en l'arrel del problema i no en la persona , no s'ofengui, no es desesperi per defensar-se, tampoc se senti culpable ..... Interessi més en QUE s'ha de fer, que a QUI té la raó .
a. INTENTI RESOLDRE DISPUTES , NO guanyar
Quan sorgeixen disputes , la meta és resoldre-les, no guanyar-les.
El que sol empitjorar una situació és que els sentiments ferits i incontrolats dominen els pensaments i les accions . Tots hauríem d'aprendre a resoldre les desavinences de forma pacífica , fins i tot si per a això hem de sacrificar preferències personals .
No s'ha de perdre de vista l'objectiu comú de la parella : el benestar de la família , per tant molts interessos personals s'hauran de deixar de banda , cosa que requereix de molta maduresa i seguretat , a més d'entrenament ........ comencin AVUI .
b . CRISI VS CONFLICTE
Ambdues conceptes semblen similars però en el marc de les relacions familiars , resulten diferents i que crec necessari aclarir per iniciar el procés d'aprenentatge per resoldre les nostres dificultats .
Tota família passa per diverses situacions de crisi, entès aquest com a processos de canvi : el matrimoni , el naixement del fill , l'1 dia de classe d'aquest, la cura del mateix etc . Aquestes situacions porten problemes que requereixen tractament i solució , amb molt suport emocional i fets concrets , per tant no cal témer a les crisis ni als problemes , per contra això ens ajuda a desenvolupar la nostra capacitat d'organitzar-nos , de plantejar les dificultats i trobar sortides per a això. Requereix l'aportació de la parella per trobar la sortida del " laberint "
Un problema es torna conflicte quan perdem visió de l'essència del problema i ens perdem en fets superficials , no menys importants però que no ajuden per al moment ..... tractem sempre de buscar culpables , pretextos , estar sempre a la defensiva , volem imposar , tot això que no fa mes que entorpir les relacions , fer-nos mal mútuament , qualificar negativament i no permet anar solucionant el problema . No obstant això tampoc cal témer al conflicte perquè depèn com ho resolguem podrà significar una bona lliçó per a la resta de la nostra vida , per tant cal veure el conflicte com una oportunitat de madurar i conèixer-nos mútuament .
El que si hem de témer és guardar ressentiment , rancúnia , odi , ira, perquè això sí va en augment quan no es processa en el seu moment i ens va emmalaltint lentament . Guardar rancor és no haver resolt el problema , que en seguir acumulant ocasionarà un altre conflicte més gran. Recordeu que " venja , és com prendre verí i esperar que altres morin "
No tots resolen les seves dificultats de la mateixa manera , per tant no cal ser imitadors ni esperar que els professionals ens dirigeixin la vida , que resolguin els nostres problemes , ells ens poden orientar , però depèn de nosaltres mateixos , de la nostra voluntat de canvi , del nostre interès de resoldre les dificultats i sobretot de decidir ser feliç i viure en harmonia , el que ens ajudarà a superar-los.
c . RELACIONS FAMILIARS SALUDABLES
Anomenem " Relacions Familiars Saludables " , a aquelles que es caracteritzen per l'afecte , el bon exemple i el respecte mutu . I , que , com a conseqüència fan sentir bé als membres de la família ; permetent que cadascú pugui créixer i desenvolupar de manera favorable .
Perquè funcioni , calen ingredients d'alta qualitat :
Respecte Mutu : No burlar , ni menysprear o aprofitar-se dels altres. Acceptar a les persones amb virtuts i defectes , les seves opinions i decisions , ser cordial amb tots .
Confiança: No ser gelós ( a) , ni possessiu ( a) , creure en l'altra persona , donar oportunitats i donar suport a millorar .
No - violència : No colpejar , amenaçar , ni atemorir . Ser tolerants , tenir autocontrol .
Bon Tracte : No usar actituds , paraules , ni accions per ferir . Ser amable . Demostrar afecte amb accions , paraules i carícies .
Responsabilitat : No deixar de complir amb les obligacions , ni culpar si hi ha problemes . Compartir el que es fa i el que es té.
Presa de decisions compartida : No decidir per l'altre . Utilitzar el diàleg , el consens i la negociació .
No abús de l'alcohol i altres drogues : No usar drogues , ni pressionar perquè un altre ho faci .
El maneig de les nostres emocions , ... el conèixer nosaltres mateixos ia la nostra parella , ens ajudarà a enfrontar qualsevol tipus de relació i conflicte , però a això cal afegir certes actituds i / o comportaments al nostre estil de vida , que permeti esmorteir la situació , mantenir les bones relacions i sortir airosos d'això.
Els passos que hem de seguir davant d'una situació de conflicte és :
1 . calmar
2 . Concentrar-se en el tema
3 . Assegurar-se que se'ns entengui
4 . Posar-nos en el lloc de l'altre .
Tot això que ens dóna control , seguretat i serenitat per detectar la situació -problema , trobar alternatives de solució i compartir el desenvolupament del mateix , es tracta de resoldre el problema per al benefici de tots dos per tant s'ha de conjugar els interessos i orientar l'objectiu comú. Es tracta que guanyi l'harmonia , la raó , la tranquil · litat , la pau , que guanyi el projecte en comú , els fills , la família .
Això ens comporta a desenvolupar certes habilitats :
Habilitat de Comunicar-se: Saber expressar-se correctament tant verbal com gestualment ; existint entre ells una correlació de fet i paraula . Cal tenir present que les persones expressem no només paraules sinó també sentiments .
Habilitat d'Escoltar : Prestar atenció , no interrompre , no jutjar , respectar el sentiment dels altres . És entendre el que se'ns comunica amb paraules , gestos i intenció .
Habilitat de Disculpar : Reconèixer que un pot equivocar-se però que hi ha el propòsit de rectificar , és donar-li el lloc que li correspon a l'altra persona .
Habilitat de Perdonar : És la possibilitat que cedim a l'altra persona per rectificar , és l'interès que mostrem per millorar les nostres relacions .
Habilitat de Negociar : És aconseguir acords per unificar interessos , és voler mantenir l'harmonia en la parella , respectant els seus punts de vista i prevalent l'interès comú .
Quan la relació de parella arriba a un punt d'intolerància , només cal acudir als professionals perquè ajudin a restablir el diàleg i el respecte mutu , per a la qual cosa es pot abordar a través de l'Orientació - Conselleria - Teràpia , segons escaigui , però que al seu torn ha d'haver Voluntat , decisió , disposició i compromís per part de la parella per millorar la relació i salvar les diferències .
Crec que els refranys : "Tot passa" , " No tot és com sembla" I "Demà serà un altre dia" ... pot ajudar-nos a enfocar els conflictes d'una altra manera , ens ensenya a ser més tolerants , a no deixar-nos portar per les aparences i tenir l'esperança que tot pot millorar.
Mentre que d'altra banda , no hem d'oblidar la història dels tres aliments que van ser sotmesos a una mateixa adversitat : L'aigua bullint, i que cada un d'aquests reaccionar de diferent manera : La pastanaga sent un fruit dur es ablando , l'ou sent fràgil , es va endurir , però el gra de cafè va aconseguir transformar l'aigua i donar-li una agradable aroma . Siguem doncs nosaltres aquest cafè que aconsegueix transformar les adversitats i donar un bon sentit a la vida .
Finalment, recordeu que només hi ha dues maneres de respondre als conflictes :
1 . AMB HABILITAT I DESTRESA :
Astúcia , Intel · ligència i aragonesa
2 . AMB DEIXADESA i covardia :
Fer-nos la víctima , culpar altres , deixar que uns altres resolguin ...
___________________

" La neurociència ens indica que la teràpia efectiva produeix canvis estructurals en el cervell dels pacients que d'aquesta tècnica es beneficien . Alliberant les seves inhibicions , permetent que Freud digués eren la llibertat per a l'amor i el treball . " ( fefl : a La Neurobiologia de la Psicoteràpia : Les Neurones i les sinapsis en Acció a Monografías.com ) .
" Nel mezzo del cammin di nostra vita meu ritrovai per una selva fosca , xe la diritta via era smarrita ..." ( Alighieri , D : Inferno , 1317 , Cant I : 3) .
Monografias.com
Lesions d'Alzheimer
Els trastorns de la memòria han assolit una importància indescriptible al nostre món. Importància que no pot ser minimitzada pels que proporcionen supervisió i cures mèdiques a les seves víctimes .
A mesura que el nombre de persones grans patint del Mal d'Alzheimer i altres tipus de demència continuen el seu increment numèric , proveir tractament especialitzat per a ells ha estès als seus límits els programes geriàtrics mundialment existents .
Com a resultat , familiars d'aquests pacients es troben aclaparats amb la càrrega d'assumir la seva cura , tant físic com el cost de la seva supervisió , sense alternatives viables .
A la Xina , on resideix el major nombre general de víctimes d'aquesta condició , els casos reportats per l'Organització Mundial de la Salut , va créixer de 3.7 milions en 1990-9.200.000 el 2010 .
L'increment en aquest número en aquesta nació pot reflectir millors mètodes per arribar al diagnòstic , un estil de vida urbanitzat i afectat negativament per la pol · lució ambiental , acoblat amb l'epidèmia de l'obesitat senil , la diabetis i sistemes de salut sub - òptims .
Com el guarisme d'aquests casos s'espera es triplicarà per a l'any 2050 , el desenvolupament de mètodes alternatius i innovadors per al seu maneig deuen ser concebuts per confrontar el que consisteix en una crisi en potència en el camp de la medicina i en els de la salut pública .
Per seguir llegint :
http://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736 ( 13 ) 60221-4/fulltext
En aquesta lliçó aprofitem una oportunitat per utilitzar la nomenclatura nova i flamant desenvolupada pels " infal · libles " arquitectes de DSM -5 . Els desvaris han arribat a titllar d'anti - psiquiatria i anti - salut mental aquells que critiquen el dogma per ells forjat i impost .
Per apreciar aquesta actitud tan fal · laç com contrària al pensament científic , seguim llegint :
És la crítica del DSM -5 ' Anti - psiquiatria ' ?
D'aquesta manera , per examinar el debat i aclarir la confusió , en aquesta lliçó ens proposem demostrar que l'or pur de la psicoteràpia --- sense l'aliatge innecessària amb els fàrmacs --- posseeix , un lloc justificat en la teràpia d'alguns trastorns de la memòria en la vellesa . Especialment quan aquests s'interpreten infundadament com si fossin símptomes del Mal d'Alzheimer incipient , o trastorn neurocognitiu lleu .
Monografias.com
Freud va escriure una vegada que el coure de la suggestió contaminaria l'or pur de la psicoanàlisi . Ho va fer , quan realitzés que es tractava d'una seqüència inevitable , però, va reprovar la fundació d'aquest tipus d'aliatge . ( Per veure més : http://www.pep-web.org/document.php?id=psar.087.0601a ) .
Què és el mal d'Alzheimer ?
" La malaltia d'Alzheimer és una forma de progressió lenta de la demència que es manifesta com una alteració adquirida i contínua de les funcions intel · lectuals . L'alteració de la memòria és una característica necessària per al diagnòstic
"També s'ha de presentar canvi en una de les següents àrees per a la interpretació de qualsevol forma de demència : llenguatge , capacitat de prendre decisions , judici , atenció i altres àrees relacionades de la funció cognitiva i de la personalitat .
" La rapidesa de progressió és diferent per a cada cas. Si la malaltia es desenvolupa ràpidament , és probable que continuï progressant de la mateixa manera , però si ha estat de progrés lent , probablement seguirà un curs progressiu . "
Per seguir llegint :
http://www.monografias.com/trabajos49/alzheimer-autismo-otros/alzheimer-autismo-otros.shtml
Monografias.com
En què consisteix el trastorn cognitiu menor o Trastorn cognoscitiu no especificat
"El TRASTORN COGNITIU LLEU --- d'acord a Allen Francis --- està definit en DSM -5 per símptomes inespecífics d'acompliment cognitiu reduït, que són molt comuns ( potser fins ubics ) en persones de més de 50 anys . Per protegir-se contra falsos positius hi ha un criteri que requereix una avaluació cognitiva objectiva per confirmar que l'individu ha disminuït el seu acompliment intel · lectual . Però aconseguir un punt de referència significativa és impossible en la majoria de les instàncies , i el llindar ha estat disposat per incloure un enorme 13.5 % de la població ( per ex. , el percentatge de població entre la primera i segona desviació estàndard ) . Encara més , el suggeriment per a test objectius serà probablement ignorada en els paràmetres de cures primàries on serà formulada la majoria dels diagnòstics
" Medicalitzar les disminucions cognitives que són d'esperar a aquestes edats resultarà en exagerat i innecessari tractament amb prescripcions no efectives de drogues i remeis de remeier . Això, sens dubte , aconseguirà una gran popularitat, ja que hi haurà segurament una alta taxa d'efecte de placebo . "
Els trastorns de la memòria que , en l'ésser humà , semblen augmentar amb el procés involutiu de l'envelliment , són així mateix reflexionats en l'anamnesi personal , com ja hem vist :
http://www.monografias.com/trabajos50/anamnesia-historia-personal/anamnesia-historia-personal.shtml
http://es.wikipedia.org/wiki/Anamnesis
D'acord a Allen Francis els riscos d'aplicar aquestes etiquetes diagnòstiques són apreciables , com de seguida veurem :
"El fenomen de l'oblit quotidià , característic de la vellesa , ara serà diagnosticat com a trastorn neurocognitiu lleu , creant una enorme població falsa positiva de les persones que no estan en especial risc de demència . Atès que no existeix un tractament eficaç per a aquest" estat " ( o per a la demència ) , l'etiqueta no proporciona en l'absolut cap benefici ( mentre que estimula la creació d'una gran ansietat ) fins i tot pels que estan en cert risc de desenvolupament posterior de demència . És una injúria irreparable per als molts que seran etiquetats en error " .
http://www.monografias.com/trabajos96/dsm-5-ilusion-futuro/dsm-5-ilusion-futuro.shtml
Monografias.com
HM (1926-2008)
Investigant els trastorns de la memòria i els seus dèficits per a aquesta ponència ens trobem per serendipitat amb el trist cas d'Henry Moliason que despertés al seu torn la memòria d'una població andina on resideix el major nombre de víctimes de la demència senil al món.
Començarem amb un resum breu de la vida del pacient " HM " com es conegués en vida al desventurat Henry Moliason .
HM
La memòria crea la nostra identitat , però també exposa la il · lusió d'un ego coherent : una memòria no és altra cosa sinó un acte que altera i reorganitza la nostra autopercepció fins i tot mentre falla . Encara que algunes de les seves operacions poden ser exercides a un pas sorprenent , la majoria tindrà lloc autonòmicament , més enllà de l'abast de la ment conscient . A mesura que envellim , es distorsiona i s'escurça : experiències presents es tornen més difícil d'impressionar a la ment , i el passat ja oblidat sembla acostar-se. Es fa més fàcil , recordar el que visquéssim en el passat distant mentre que el record del que vam viure recentment es fa més difícil . No obstant això , si tinguéssim alguna manera de congelar la memòria en la cimera juvenil de les seves competències , al voltant dels nostres trenta anys d'edat , crearíem una versió polida de nosaltres mateixos anàleg a un cos jove , però un primer esborrany rudimentari compost majorment per records de la infància i l'edat escolar , seria just reconèixer als nostres éssers més .
El que es resumeix en l'anomenada Llei de Ribot , que estipula que en els casos progressius de demència :
A la involució intel · lectual , els records més recents són els primers a desaparèixer .
Monografias.com
Una cosa totalment diferent, a més d'excepcional , va succeir en el cas més famós d'amnèsia conegut per la ciència del segle XX . El d'un home conegut només com ' HM ' fins a la seva mort en 2008 .
Quan tenia 27 anys , una operació desastrosa del cervell destruir la capacitat d'HM per formar nous records , i va viure durant els propers 55 anys de la seva vida en una muntanya russa en un " temps present permanent" . Durant aquest lapse HM va ser sotmès a milers d'hores de proves, de les quals , naturalment , no tenia memòria , encara que proporcionés dades per centenars d'articles científics , convertint-se en el tema d'un llibre ( El fantasma de la memòria per Philip Hilts ) i un element bàsic de la divulgació científica . Per la dècada de 1990 imatges digitals del seu hipocamp desfigurat apareixen en gairebé totes les obres científiques en la neurociència de la memòria . Des de la seva mort , el seu cervell s'ha tallat en 2401 llesques , cadascuna de 70 micres de gruix .
Henry Molaison va morir sense poder recordar els esdeveniments més trivials de la seva vida . Els mateixos esdeveniments quotidians que tots recordem sense dificultats algunes .
Per llegir més
http://www.lrb.co.uk/v35/n10/mike-jay/argument-with-myself
Yarumal Colòmbia
És el poble on es congrega el major nombre de pacients amb Alzheimer al món
Aquest municipi queda a Colòmbia , país on va néixer i visqués , el llorejat del Premi Nobel en Literatura , Gabriel García Márquez , escriptor millor conegut pel seu celebèrrima obra mestra Cent anys de Solitud .
Monografias.com
Activitats tipus Montessori per a gent gran
Quan es llegeix la novel · la que fes famós a García Márquez un queda sorprès per la manera profètica i vívida conque el distingit escriptor descriu l'amnèsia de la imaginària llogaret de Macondo on els seus habitants pateixen d'amnèsia col · lectiva.
En el seu llibre , l'autor havia previst l'existència de la mateixa condició que a ell el afectaria temps després de la publicació del llibre en el 1967 .
Sigui com sigui , a la Vall colombià d'Antioquia ha un nombre de llogarets poblades per nombroses famílies on l'endogàmia és comú i on han aparegut brots d'una varietat poc comuna del Mal d' Alzheimer de començament d'hora .
Per apreciar els esforços dedicats del protagonista científic d'aquesta jornada , el doctor Francisco Lopera vagin a :

Continuem amb aquesta presentació
La psicoteràpia i l'anamnesi en el tractament de les memòries minvades : El cas d'Amàlia
Aquest és el cas d'una dona saludable de seixanta anys d'edat , casada , d'origen caucàsic i mare de quatre filles adultes i saludables .
La seva condició es va sospitar pel fet que Amalia va començar a demostrar un dèficit persistent en la seva memòria recent , una tendència a confusions transitòries i una dependència en l'assistència d'altres per orientar-se en llocs que els eren familiars , cosa poc característic per a ella .
Encara que de intensitat moderada , els seus lapses de recordació eren persistents i evidents .
A més de les minves d'evocació , la pacient actuava com si estigués deprimida i sospirava molt freqüentment sense poder atribuir causa a aquest fenomen . Hàbit que causava molèstia als que l'envoltaven
Monografias.com
Yarumal
De preocupació per a tots en la seva família immediata era el fet que el seu pare i un oncle patern havien patit i van ser diagnosticats amb el Mal d'Alzheimer abans de les seves respectives morts a edats relativament primerenques .
La pacient va començar tractament amb mi com a part de l'estratègia emprada en la teràpia d'una filla de trenta anys d'edat , que va entrar tractament intensiu tipus psicoanalític per un trastorn associat amb una pèrdua narcisista severa en la seva infantesa que la causava conflictes amb substrats neuròtics .
Com diagnòstics de treball per a la teràpia d'Amalia es van utilitzar els d'un trastorn afectiu moderat de tipus depressiu i la possibilitat es va deixar entreoberta per l'existència d'un trastorn cognitiu incipient .
La teràpia va consistir a aplicar les maniobres que s'expliquen en el meu publicació : La importància de teixir la història personal : L'encís fascinant de la coherència de l'ego . ( Per llegir més :
En aquesta tècnica s'elaboren les associacions lliures dels pacients , mentre es condueix una exploració d'esdeveniments actuals i passats . Recents i remots .
Durant les etapes inicials de la teràpia es va establir que l'afecte depressiu que es detectés al principi en la pacient era a causa de processos de duels que havien romàs sense resolució per pèrdues comuns en el període actual de la vida d' Amàlia.
Per exemple , s'havia jubilat d'una posició administrativa important mentre encara trobava a faltar els seus contactes professionals .
Algunes amigues havien caigut víctimes de malalties comunes en el període de la vellesa , mentre que altres s'havien allunyat de les activitats que acostumbradamente les ocupaven .
Monografias.com
Pensaments profètics
L'existència mateixa li semblava monòtona , ja que , per tota la seva vida adulta havia mantingut un alt relleu personal i professional en el lloc on visqués amb un marit molt reeixit , mantenint posició social prominent . El que ja no li semblés viable .
La major part de la seva experiència quotidiana la considerava supèrflua i banal . Es queixava que no li atreia molt cuidar néts .
" Jo ni sé què em queda a la vida que vaig poder haver fet, que no vaig fer i que mai podré fer ... " Era un lament que , sovint , repetia .
Durant aquesta part del procés , la pacient --- seguint les meves instruccions --- es va esforçar a traçar una anamnesi de la seva existència , recordant esdeveniments remots , ordenant-los com si fossin un puzle dins del laberint de les seves memòries recents .
Sovint repetia , en lletania monòtona , amb aroma a reminiscències religioses d'un passat d'estudiant en un convent de monges : "Perdre les memòries seria com si fos morir en vida ... "
Altres estratègies
Com assignacions regulars per l'interval que transcorria entre les tres sessions setmanals assignades , s'ocupava d'aprendre poemes que recitava de memòria quan el temps per a la seva exposició arribava en el tractament la setmana següent .
L'anàlisi dels seus somnis va formar part integral i fructífera de la teràpia .
Monografias.com
Evolució i progrés
La teràpia es va dur a terme amb una regularitat de tres hores a la setmana per un espai de 11 mesos . No fàrmacs es van utilitzar resultant en una millora marcada evidenciada en tots els aspectes de recordació , concentració i independència mesurats .
Proves d'intel · ligència no van poder establir un diagnòstic definitiu de demència , com tampoc ho fessin els exàmens de ressonància magnètica i neurològics conduïts .
en resum
No existeixen mètodes de teràpia establerts per a les demències , encara que hi ha certs fàrmacs d'efectes pal · liatius que s'apliquen en la medicina geriàtrica .
Tots els que investiguen aquestes condicions confien que molts dels mètodes tradicionals d'aprenentatge i de " exercitar-se" en la memòria poden posseir un lloc legítim en la prevenció i en el tractament d'aquestes condicions .
Un centre de tractament per a aquestes situacions , basat a Toronto , ha introduït modificacions del Mètode Montessori amb aparent resultats gratificants . ( Per llegir sobre aquestes experiències : http://archive.feedblitz.com/169735/ ~ 4596838/24881142/7b436f7ad715ee24258665a87eab1ba5 ) .
Nosaltres vam ser guiats per la convicció que la psicoteràpia intensiva produeix canvis estructurals en la substància de l'encèfal i que aquestes poden modificar el curs de certes demències , siguin aquestes incipients o no .
La història d'Amalia es presenta com un cas il · lustratiu .
Sexólogo Badalona

Wilhelm Reich
Va néixer el 24 de març de 1897, en dovryznia , província de l'ex -imperi austrohongarès .
La seva família era benestant identificada amb la cultura alemanya .
Wilhelm i el seu germà tenien prohibit jugar amb els nois pagesos o amb els nois del ghetto , que parlaven en jidish .
La mare de Reich era una dona atractiva i simple , completament dominada i intimidada per la seva dictatorial i gelós marit segons la seva tercera esposa ilse Ollendorf , i del propi reich en el seu llibre "passió de joventut" .
El jove wilhelm va tenir certa responsabilitat en què el seu pare descobrís les relacions sexuals de la senyora Reich amb un preceptor dels nens .
Resultat d'això va ser el suïcidi de la mare de wilhelm .
Temps després es va treure la vida el pare , amb tal de heredarles una assegurança que mai va rebre la seva família .
En 1919 , sent encara estudiant de l'escola de medicina de la universitat de Viena , es va adherir a una organització psicoanalítica i va formar part d'una agrupació sexològica composta d'estudiants de medicina .
A partir d'aquesta data va ser un més brillants col · laboradors de Sigmund Freud , qui el considerava un jove promissori .
Abans de 10 anys anava a pensar d'una altra manera .
Resultat de l'experiència obtinguda en el tracte dels seus pacients , va ser considerar els símptomes neuròtics , així com els trets del caràcter com a canals sense sortida de l'energia sexual que es trobava reprimida .
La teràpia sostenia que havia de dirigir a destruir els taponaments de la sexualitat .
Una vegada que l'energia sexual podia fluir lliure pels seus sans canals sexuals , o sigui, a través de l'orgasme genital , el pacient s'alliberaria de la neurosi
Reich considerava l'orgasme sexual , plenament realitzat i gaudit com la mesura de la salut mental individual i sostenia que això era vàlid homes i dones .
Aquestes idees sobre la sexualitat van ser presentades en el seu llibre : "La funció de l'orgasme " ( 1926 ) .
Aquesta obra va ser rebuda fredament pels analistes .
Des del punt de vista teòric , el progrés social es comprava al preu de reprimir els instints .
Segons freud l'orientació de les energies sexuals en canals social sa que va cridar sublimacions , era essencial per a la societat civilitzada .
Per Reich pel contrari fins les sublimacions eren sospitoses i només la lliure , gratificació de la sexualitat genital podia ser realment sana per a l'individu i per a la societat .
L'èmfasi clínic posat per Reich en l'orgasme genital completament satisfactori , com a criteri principal en la salut mental de l'individu , va ser fredament rebut .
La teoria va ser discutida per molts analistes els pacients deien que aconseguien l'orgasme genital i però seguien malalts .
A això va respondre reich , sostenint que la mera ejaculació no era índex del que va començar a cridar potencial orgástico .
Aquesta expressió significava el complet , reflexiu i totalment satisfactori orgasme , els principals criteris eren " les involuntàries contraccions del
Organisme i la completa descàrrega d'excitació " .
Reich va descriure els resultats d'un nou procediment terapèutic en el llibre pel que és més conegut : " l'anàlisi del caràcter " .
Reich participava en activitats polítiques , que també ocupaven a gairebé tots els joves intel · lectuals vienesos .
El nom de Marx , es repetia amb tanta freqüència que va decidir llegir-lo pel seu compte amb el mateix fervor i la mateixa concentració que s'havia dedicat a freud uns anys abans .
El 1924 , es va afiliar al partit comunista vienès , convertint-se en un membre molt actiu .
La publicació de: " psicologia de masses del feixisme" , va acabar en molts sentits amb l'afiliació psicoanalítica de Reich , encara que la ruptura oficial només es va produir un any després, en 1934.
Les dificultats amb els seus col · legues psicoanalistes havien crescut , en realitat no està clar què era el que més els repugnava de Reich , si els seus manifestos assumptes amorosos , la seva teoria de l'orgasme o les seves activitats polítiques .
El que sí està molt clar és que Reich se les va arreglar per destruir la bona voluntat que havia despertat a Viena .
La ruptura oficial amb freud es va produir com a resultat d'un treball que Reich va sotmetre al " Zeitschrift fur psichoanálysis " el 1932 .
L'assaig versava sobre el caràcter masoquista i contradeia la interpretació donada per freud sobre la formació d'aquest tipus de caràcter .
El 1920 , freud publicar " més enllà del principi del plaer" , en què sostenia que a més del principi positiu de vida ( Eros ) , existia un impuls negatiu de vida , igualment primari ( tanatos ) , que era l'instint de mort .
Freud sostenia que la persona masoquista és la que està dominada pel tanatos , l'instint d'autodestrucció .
Reich per contra sostenia que el masoquisme podia ser explicat totalment pel principi de vida , Eros , i que no era necessari postular un instint de mort .
Reich presentava convincents exemples clínics en els quals el comportament masoquista apareixia com un angoixat demanat d'amor , demostrava que la persona masoquista estava dient " Mirin-me , vegin com pateixo , sóc tan desgraciat , quiéranme " .
El masoquisme , opinava Reich , no era més que l'Eros disfressat .
Encara que molts analistes estaven , en privat , d'acord amb reich i tenien moltes reserves sobre l'instint de mort , titubejaven , a diferència de Reich , a criticar obertament la hipòtesi freud .
Quan el maltractaven , com va passar en la societat psicoanalítica o amb el partit comunista , Reich s'enutjava amargament però no podia o no volia dirigir la seva fúria contra qui la ocasionaven , en canvi bolcava les seves ires sobre les persones més íntimes o més estimades i sobretot contra la seva dona .
El matrimoni de Reich ja estava esquerdat , i la còlera i els insults que va bolcar en aquesta ocasió sobre Annie , la van convèncer que no podia seguir vivint amb ell sense perdre la dignitat i la integritat com a persona .
La separació final es va produir el 1932 , després que escapessin de Berlín a Viena .
La recepció que li va oferir aquesta ciutat , va ser més freda del que ell havia previst .
Això , i la situació política , el feren abandonar Àustria .
En 1927 , wilhelm reich havia fet algunes incursions en la literatura etnològica i sociològica ( Cunow , Mehring , Kautski , Engels ) , quan les revoltes del 15 i 16 de juliol a Viena , li van donar una lliçó pràctica de sociologia .
El 30 de gener , a Schattendorf , uns antics combatents monàrquics van disparar enmig de la multitud amb ocasió d'un míting social demòcrata , resultant dos morts i alguns ferits , organitzant pel partit socialista i els sindicats , vagues de protesta . La justícia va declarar lliure als autors de les morts de juliol .
El 15 de juliol al matí , va esclatar a Viena una vaga i els obrers van ocupar el centre de la ciutat .
La policia va disparar i va haver diversos morts a Viena . El municipi era governat pel partit social - demòcrata .
Aquest partit disposava allà d'una guàrdia armada de 50,000 homes , preparada durant anys precisament per aquestes circumstàncies .
Va ser enviada als seus acantonaments . Incendiant el palau de justícia , del qual s'havien apoderat uns joves obrers que van llançar al foc els documents que hi havia .
L'alcalde social - demòcrata de Viena va conduir un carro de bombers i va intentar en va obrir el cèrcol de la multitud que impedia l' accés a l'edifici en flames .
La policia en tota la ciutat , disparava salves de fusell contra la multitud .
Els líders comunistes i socialdemòcrates es van abstenir de tota intervenció oficial i fins al dia següent van adoptar posició . Al final de la jornada, hi havia més de cent morts i un miler de ferits .
Reich , havia de retenir tres coses d'aquestes jornades : la multitud va tenir raó al sortir al carrer i incendiar el palau de justícia i no els responsables polítics que van tractar d'impedir- .
No obstant això aquesta mateixa multitud , va obrar amb un pla precís , massa prudent i moderat , no va atacar als policies que es trobaven a l'abast de les seves mans , en tant que , a passos d'allà , altres ciutadans eren caçats com conills ,
La multitud , bastant nombrosa per destrossar les forces de la policia va tolerar però, hores senceres de tiroteig esporàdic .
També va impressionar a Reich el comportament mecànic dels policies en disparar per mandat , en nom del " ordre públic" . Freud tenia raó en dir que l' allistament corre parell amb l'abandonament del jo individual i la identificació amb el Fuhrer .
En aquest dia es va palesar el paper de la domesticació dels instints , que va permetre sobretot evitar l'aixecament contra l'opressió .
Aquell mateix dia Reich va ingressar en una organització, el socors obrer , espècie de creu vermella del partit comunista austríac .
A finals de juliol , Wilhelm Reich va tenir una conversa amb freud i va quedar sorprès al veure que freud no comprenia en absolut l'aixecament .
Després d'aquest 15 juliol 1927 , que va demostrar tan tràgicament els mecanismes socials , Reich va estudiar a Marx i sobretot a Engels .
Li va interessar molt especialment "l'origen de la família , la propietat privada i l'estat " , que posa en evidència la contradicció sobre les explicacions freudianes i marxistes sobre la família i això el va conduir evidentment a Bachofen i Morgan .
Reich reconeix que durant 4 anys va estar perdut en el caos de l'etnologia , però els veritables secrets de la fundació social de la repressió sexual li van ser revelats per l'experiència de la pràctica mèdica i sexologia de la joventut vienesa .
L'efecte i sempre a conseqüència de l'aixecament del 15 de juliol , reich va decidir deixar de limitar-se a la terapèutica individual i treballar en la prevenció de les neurosis .
Va parlar d'això a Freud , qui el va aprovar.
Freud sabia molt bé el que passava al món, però considerava que personalment com a home de ciència , havia de conèixer l'interior de l'home , abans d'actuar a l'exterior .
Però la veritat és que freud aprovava les iniciatives d'aquest gènere , era favorable a la reforma sexual soviètica encara que amb algunes reserves respecte a la facilitat del divorci i de la seva conseqüència per a la família , potser la llum ve de l'est , li va dir un dia a Reich .
Freud va encoratjar a reich , almenys en els començaments, mentre es tractava d'actuar per tal d'afavorir la salut sexual del poble , però va ser hostil , quan aquesta empresa es va aliar a la crítica de la institució familiar amb totes les seves ramificacions polítiques .
Reich impartia conferències davant diverses organitzacions : "l' auxili obrer" , lliures pensadors , associacions d'estudiants .
Parlava de la psicoanàlisi , del complex d'Èdip , etc . , Però aviat va advertir que els seus oients no podien treure conclusions pràctiques d'aquestes nocions per a la seva pròpia vida o per al " moviment" .
Les teories de la repressió i de l'inconscient no tenien interès , reich es trobava davant la necessitat d'explicar per què la família reprimeix la vida sexual dels fills , qüestió que li havia ja inquietat en ocasió del seu treball a la policlínica .
Reich va consagrar diversos mesos i molts diners per fundar una societat socialista de consell sexual i de sexologia , l'activitat va consistir en obrir , al gener de 1929 , sis centres d'higiene sexual , quatre joves psicoanalistes -tres ginecòlegs van col · laborar a l'empresa.
Aquests centres d'higiene sexual van estar immediatament plens fins a rebentar sobretot de nois i dones embarassades . Reich i els seus col · laboradors ensenyaven allà els procediments anticonceptius i la funció de la genitalitat .
En aquella època florien les discussions sobre les indicacions mèdiques , eugenèsiques , de l'avortament , així com sobre les conseqüències demogràfiques d'un alliberament de l'avortament .
El que reich i els seus col · laboradors van afirmar ser que cap de les dones que anaven haurien de tenir fills , fins i tot si ho permetés les circumstàncies monetàries adequades .
Aquelles dones greument neuròtiques , no havien de tenir fills . eren totalment incapaços d'estimar l'infant , de cuidar , de criar sense destruir-lo.
Totes aquelles dones , sense excepció , tenien una relació perniciosa o cap relació en absolut , amb l'home del que estaven en cinta .
Eren frígides , esgotades , secretament sàdiques o obertament masoquistes , i patien d'esquizofrènia latent o depressió malenconiosa .
Odiaven al fill abans d'haver nascut .
Per tant reich va adoptar el principi que tota dona embarassada contra la seva voluntat , havia de tenir dret a la interrupció de l'embaràs .
No es preocupava dels demògrafs , ja coneixia la roïndat dels motius sociològics de l'obligació en que posaven a les pobres mares de donar a llum fills no desitjats .
Aquesta clínica , dirigida per reich , s'utilitzava en la mesura del possible , les institucions mèdiques existents .
El nou era el vincle establert entre els problemes de la neurosi , els trastorns sexuals i els conflictes quotidians , així com el fet d'aconsellar per tal d'atacar les neurosis per la prevenció , més que pel tractament .
Durant dos anys reich va estar assetjat per la misèria sexual del poble .
La seva pràctica mèdica ho havia posat en constant contacte amb fills i filles d'obrers , empleats i camperols .
Al mateix temps en reunions amb joves militants havia de parlar sobre política sexual .
Aquests joves considerats " sans" , acudien per obtenir informació sobre la prevenció dels naixements .
El problema es va presentar de cop: ¿ s'han de donar anticonceptius a joves de 14 a 15 anys ?
Hi havia el costum d'aconsellar que esperessin a estar més "madurs " .
No obstant això aquells joves eren adults , treballaven com a aprenents en tallers i molts d'ells eren membres de les joventuts socialistes .
A les reunions amb els joves reich va advertir la relació entre el desordre genital i el deteriorament de la salut psíquica .
Però les organitzacions " marxistes ", el ignoraven o el dissimulaven , no veien la pal · lidesa , la repressió , el nerviosisme , els trastorns de l'aptitud per al treball , l'humor venjatiu , les tendències criminals i la perversió en aquells adolescents .
Quan reich li explicava les relacions senzilles entre la frustració genital i el nerviosisme , els joves comprenien immediatament .
Com més jove era el noi o noia , més fàcil li era canviar de direcció després d'algunes frases d'explicació .
Era com si durant molt de temps haguessin portat un jou la significació ignoressin .
Sabien el que es referia a la seva genitalitat . Estaven al corrent que necessitaven amor i que sense ell la seva vida era un desert . no sabien tot sobre els obstacles que s'aixecaven entre ells i la realització de les seves necessitats vitals .
Portaven una vida sense tenir la menor idea de les condicions socials d'una existència amorosa satisfactòria .
En alguns mesos reich aprendre més sobre sexologia i sociologia que en el curs de deu anys de pràctica mèdica privada .
En el seu llibre " la funció de l'orgasme " , reich expressar: es va veure clarament que aquells adolescents eren més o menys neuròtics en començar la pubertat .
Que la neurosi actual es desenvolupava després de diversos anys de conflictes sexuals durant l'adolescència .
La fixació als tabús sexuals actuava en la infància com un fre des dels començaments.
Era essencialment la inhibició de l'últim pas a la vida amorosa natural , en arribar a la maduresa , la que els tornava a llançar per complet als seus conflictes de la infància .
El conflicte de la pubertat és el resultat de la negativa que la societat s'oposa a la vida amorosa de l'adolescent .
Quan la via de l'amor sa i normal queda tallada de cop , l'adolescent torna a la neurosi de la infància en una forma més intensa , ja que aquesta agreujada per l'augment i la frustració simultània del desig genital .
Una decepció greu que va patir reich va ser adonar-se que els militants de partits d'esquerra operaven amb " eslògan" i canalitzaven el seu odi contra els social - demòcrates , la policia , etc .
És a dir usaven la política només com a alleujament d'energia sexual reprimida .
En canvi , es convenç que els treballadors no poden aspirar al govern de la societat si no resolen abans , a poc a poc , i en tots els dominis , els problemes pràctiques de la vida , com són els sentiments de l'amor i la sexualitat .
De 1928 a 1930 va publicar un article sobre l'anàlisi del caràcter neuròtic , i també materialisme dialèctic i psicoanàlisi ( primer llibre freudomarxista ) , i la primera part del seu libreo : "la revolució sexual " .
Al setembre de 1929 reich va viatjar a la unió soviètica , on va discutir amb els pedagogs vera Schmidt i gachelina i va intentar sense èxit convèncer els teòrics de l'acadèmia comunista de l'interès que ofereix la psicoanàlisi per als marxistes .
Aquesta actitud desbordant li va valer evidentment una hostilitat creixent de certs psicoanalistes i també de la burgesia vienesa .
Federn , va intentar que se li rellevés de la direcció del seminari tècnic , la qual cosa es va oposar Freud , dient que el seminari no havia és tret mentre reich desitgés seguir dirigint .
Freud estimava a Reich .
3 . - CRÍTICA A LA MORAL SEXUAL .
L'obra de Wilhelm Reich, és una crítica de la moral sexual autoritària .
En nom de la consciència crítica revolucionària de la consciència comunista , de la qual ja Marx deia que la "passió essencial és la indignació i la principal tasca , la denúncia" , reich combat la repressió sexual i demostra que la seva veritable finalitat és política i l' servei dels explotadors i opressors .
Reich posa de manifest que no és casual el fet que l'església catòlica , la reacció , el feixisme i l'estalinisme , encapçalat actualment per Putin , propugnen la repressió sexual .
La família és l'òrgan ideològic de l'estat capitalista , l'òrgan intermediari entre l'individu i l'estat ,
El seu objectiu consisteix a fabricar individus en sèrie " adaptats" i submisos .
El domini de la minoria sobre la majoria productora de les riqueses i que es troba en la misèria , només pot aconseguir-se amb el consentiment , relatiu , dels explotats , els que es converteixen en agents de la seva pròpia servitud .
La família contemporània crea els explotats submisos que la societat capitalista necessita per continuar existint .
És sabut que tots els règims autoritaris s'han afanyat a consolidar la institució familiar ( stalin , Hitler, franc, bush , fox , etc . ) , Perquè ella representa el fonament de l'ordre capitalista .
L'objecte de la supressió de l'activitat sexual és produir un individu que s'ajusti a l'ordre autoritari , al qual se sotmetrà malgrat totes les misèries i degradacions .
Primer el nen s'ha d'adaptar a l'estructura d'aquest estat autoritari en miniatura que és la família , el que farà que més endavant se sotmeti totalment al sistema social autoritari en general .
La família produeix massivament " la consciència de borrego " de la qual parla Marx .
Això es deu, diu reich , que la supressió de l'activitat sexual en els nens i adolescents és el mecanisme bàsic que produeix l'estructura de caràcter , adaptada al servilisme polític , ideològic i econòmic .
La repressió de la sexualitat natural en el nen , especialment del seu genitalitat , ho fa aprehensivo , tímid i obedient , així com temorós de tot tipus d'autoritat , ho fa " amable " i " tranquil" , paralitza les seves tendències rebels perquè associa la rebel · lió amb l'angoixa .
En inhibir la curiositat sexual del nen , la repressió provoca un enfosquiment general del seu sentit crític i de les seves facultats mentals .
La societat capitalista nulifica la raó crítica de l'individu , ja que amb la seva docilitat i submissió assegura que els patrons segueixin explotant i oprimint al poble .
4 . - Moral sexual i opressió política
Hem dit que la societat capitalista actual té un interès vital en pervertir la raó crítica de l'individu , per això li ofereix com a pastura l'embrutiment massiu , per mitjà de la televisió i el futbol .
Per mitjà de la propaganda subliminal en la que utilitzant dones nues i provocatives , obté profit de la fam sexual de les masses per aconseguir gestionar el seu inconscient i convertir-los en consumidors dels productes que s'anuncien a la tv . , Revistes i diaris .
La societat moderna , sobretot les seves masses treballadors es troben alienades a la ideologia de la classe dominant .
Alienació que els impedeix descobrir la realitat consistent en l'explotació i en la injustícia d'un règim sostingut amb enganys i fraus electorals , com la comesa el 6 de juliol de 1988 a casa nostra .
Una vegada que els obrers rebutgen la ideologia burgesa i obren els ulls de la consciència , s'adonen clarament de l'amarga realitat que es trobava oculta per la ideologia oficial .
Per això la ciència freudomarxista és la que pot revelar als explotats seu paper històric com a constructors de la futura societat comunista , i descobrir que la seva neurosi , produïda pel capitalisme , es curarà radicalment en la mesura que vagin lluitant i construint la futura societat .
Quan l'obrer prengui consciència de la seva neurosi i de la seva submissió política davant els explotadors i paràsits polítics , serà quan realment sigui perillós parell el sistema capitalista i en especial per als que han tingut el poder polític .
Mentre l'obrer continuï alienat als valors burgesos , com la pàtria , la religió , l'estat , el govern, les lleis, els polítics oficials i el futbol , continuarà sent explotat pels seus patrons i seguirà sent enganyat per priístes que s'alternen en el poder.
Neurosi i submissió política estan íntimament lligades .
El neuròtic és un individu malalt per una moral autoritària que el reprimeix sexualment des de la infància , moral que el va convertir també en un submís polític que només serà lliure i sa quan prengui consciència de la seva neurosi , de la seva alienació a la ideologia oficial i lluiti per canviar radicalment les estructures socioeconòmiques que ho han fet un neuròtic explotat i oprimit .
5 . - La moral sexual i el matrimoni autoritari .
La castedat extraconjugal i la fidelitat conjugal de la dona no poden durar molt a causa d'un alt grau de repressió sexual infantil .
El mateix succeeix amb l'exigència de castedat per part de les joves . en els orígens , i encara avui entre algunes societats primitives com la dels " Trobriand ", amb rudimentària organització d'economia primitiva , on la noia és lliure de viure la seva pròpia vida sexual fins al matrimoni .
Només en casar s'obliga a la castedat conjugal .
En la nostra societat , i sobretot en l'última dècada del segle XIX i principis d'aquest segle XXI la virginitat és un requisit femení per al contracte matrimonial .
La castedat prenupcial i l'estricta fidelitat conjugal de la dona es van convertir en pedra angular de la mortalitat sexual reaccionària .
Manté la família i el matrimoni autoritari , formant una estructura psíquica que té por d'allò sexual .
Aquesta ideologia de la moral sexual conservadora és l'expressió lògica dels interessos econòmics i polítics de les classes explotadores i dominants de la societat capitalista actual .
L'exigència de castedat a les noies priva d'objectes d'amor a la joventut masculina , mateixa que va als prostíbuls , on les exorcistes li trauran el diable sexual que porten al cos .
La castedat de les dones provoca la prostitució , el matrimoni monògam desemboca a l'adulteri . la prostitució , i l'adulteri són el premi de la doble moralitat sexual , que concedeix a l'home el que nega a la dona .
Aquesta societat capitalista masclista permet i fins i tot és ben vist , que mentre els joves solters poden anar al prostíbul i els casats tinguin almenys una amant , la jove verge hagi d'esperar fins a la nit nupcial per tenir la seva primera relació sexual , i potser el seu primer orgasme , i l'esposa s'enfonsi en la resignació de la seva conducta .
Però les urgències naturals de la sexualitat fan que l'estricta moralitat sexual engendri el contrari del que es proposa . la immoralitat en el sentit reaccionari , l'adulteri i les relacions sexuals fora del matrimoni es desmesuran a fenomen social i realment grotesc .
Altres resultats d' aquesta moral són la perversió sexual d'una banda , i per l'altre la sexualitat mercaderia , tant a l'interior com a l'exterior del matrimoni .
Ja que la sexualitat extra - conjugal és objecte de mercaderia , disminueix les tendres relacions entre els sexes , sobretot en la prostitució .
El noi " bé" reparteix la seva sexualitat : satisfà la seva sexualitat amb una noia de les classes " inferiors" , i reserva el seu amor per una noia de la seva mateixa classe social .
Aquesta dissociació de la vida amorosa i la promiscuïtat sexual amb els diners, té com a conseqüència immediata una completa degradació i una animalització de la vida amorosa ,
Una de les més il · lustres derivacions és la proliferació de malalties venèries , com la sida , mateixes que són patrimoni obligat l'ordre sexual tradicional , ja que la seva propagació es deu a una degradació de la vida sexual fora del matrimoni , així com la utilització de la sexualitat com a mercaderia .
6 . - La moral , principal arma ideològica de la societat actual .
La moral , fins ara , ha consistit en un aparell ideològic muntat sobre el cap dels homes , com un regne independent de dogmes i preceptes en part religiosos , en part juridicopolítics .
Així com un artista no li serveixen de res els preceptes de la retòrica , als homes en general de res els ha servit fins ara guiar-se per principis que poc tenen a veure amb la realitat .
La religió difon la moral , però la seva moral és la de la pobresa . poc va treure Crist , ens diu García Bacca , de predicar la humilitat als poderosos .
La apetència i el avorazamiento pel poder religiós , monetari i polític , ha patit i pateix a la seva església mateixa ,
Si Crist no vingués prestament a demanar als pobres l'orgull , el sentiment de dignitat , es trobarà amb que altres , socialistes i comunistes , hauran realitzat i al que va haver de fer la seva església fa 19 segles : predicar l' orgull als humils , dignificar l' pare destruint la seva pobresa i no canonitzar qual virtut social i trist ocasió de fer tristos mèrits davant el cel .
Tal missió l'han comprès i començat a realitzar des de fa segle i mig els socialistes .
Recentment , sobretot amb la publicació del llibre " Fidel i la religió" , i amb el moviment religiós de la teologia de l'alliberament , l'acostament dels marxistes als cristians s'ha anat incrementant .
Quina moral difosa per l'estat burgès , quins " virtuts cíviques " , poden resultar vàlides als ulls dels pobles , si aquests es troben oprimits per aquest estat i sotmesos a la més profunda desigualtat social .
La moral , com a instrument de dominació , pren la forma de moral sexual .
Arma ideològica essencial per perpetuar el sistema capitalista , ja que per mitjà d'ella s'educa , es domestica millor dit , als nens perquè quan siguin pares transmeten aquest verí ideològic de la moral sexual als seus fills .
Per tal d'adaptar-los i convertir-los en neuròtics considerats " sans " per la medicina i la psiquiatria oficial , que també són aparells ideològics de l'estat , fidel representant defensor dels interessos dels capitalistes .
La moral en general, així com el sistema jurídic i l'església com a instrument polític dels rics , només contribuiran a la felicitat de l'home i la dona , quan la societat estigui fonamentada en l'amor , en la propietat comuna i en l'harmonia amb la naturalesa i el cosmos .
7 . - Família autoritària i repressió sexual
Des de l'aparició de la propietat privada , és a dir , des de la manera de producció esclavista ha existit l'autoritarisme , factor indispensable entre la relació , amo- esclau , explotador - explotat , dominant - dominat .
Totes les formes d'explotació de l'home per l'home , del colonitzat , de la dona , del nen . , Utilitzen l'autoritarisme .
Aparentment l'autoritat es manifesta jurídicament com una cosa que no vol violència sinó un determinat
comportament .
Estripant el vel ideològic que encobreix la realitat , notem que l'autoritat no és mes que una màscara que amaga la violència de la classe dominant .
En disfressar la seva essència violenta i representar-se com un concepte pacífic , l'autoritat s'estalvia la utilització de la força repressora , economitzant despeses i obtenint al mateix temps una actitud de submissió .
Mentre que els matrimonis grupals , propis del matriarcat , es trobaven en harmonia amb la natura i els instints humans , la família monògama autoritària , obstaculitza i reprimeix els impulsos naturals de l'home , produint una infinitat de malalties .
Mentre que en les famílies grupals el pare era un amic , amorós , protector i tendre camarada del seu fill , en la família autoritària moderna el pare és un tirà , el pinochet que representa els interessos dels explotadors i opressors .
Mentre que en els matrimonis de grup existia la llibertat sexual , també la salut física i mental de la família , en canvi a la família monògama la repressió sexual produeix tota mena de malalties , que van des de la neurosi fins al càncer .
La família autoritària no només produeix les mentalitats autoritàries de la classe dominant en els seus propis fills , que hereten les riqueses , sinó també produeix en les classes explotades les mentalitats submises .
No és casualitat que els conservadors i reaccionaris idolatrin a la família , i els rebels i anarquistes odiïn la institució familiar , institució burgesa que sembra submissió en la ment dels explotats , oprimits i reprimits .
L'educació sexual de l'aparell ideològic familiar no només danya la sexualitat de l' individu i li produeix tota mena de malalties sinó també condiciona als explotats a ser submisos políticament , front a tot tipus d'autoritat .
8 . - La família autoritària com aparell de domesticació
El principal lloc de gestació de l'atmosfera del conservadorisme burgès és la família coercitiva .
La institució de la família autoritària és el resultat de l'estructura autoritària capitalista .
És per això que la família , sota el capitalisme , és la fàbrica d'ideologies autoritàries i d'estructures mentals conservadores .
És l'aparell d'educació pel que passem , gairebé sense excepció tots els membres de la moderna societat burgesa ,
Des del nostre naixement . l'atmosfera , millor dit el smog l'ambient autoritari familiar , s'incrusta en la mentalitat de cada un dels ciutadans des del seu primer alè .
No és un atzar que la joventut conservadora i reaccionària ( carn del feixisme ) , que estudia en escoles particulars de luxe , com el tecnològic de monterrey , la iberoamericana , la Universitat de les Amèriques , etc . , Per regla general sigui molt addicta a la família , mentre que la joventut revolucionària és hostil per principi , a aquesta institució .
El pare és el portaveu i representant de l'autoritat estatal en la família , és a dir , és el defensor dels interessos de la classe dominant en el si familiar .
El pare és una espècie de sergent : subordinat en el procés de producció ( en el seu centre de treball ) , i cap en la seva funció familiar , mira des de baix als seus superiors , s'impregna de la ideologia dominant , i és totpoderós amb els seus inferiors : la seva esposa i fills .
No es limita a transmetre les idees de la jerarquia i de la societat , les imposa .
La fi primordial de l'educació , des de les seves passes inicials , és preparar els nens per al matrimoni i per a la família autoritària .
El nen dirigeix ​​els seus primers impulsos afectius i sexuals cap als seus pares .
El nen estima la seva mare i odia el seu pare i la nena fa el contrari .
Aquests sentiments d'odi i de gelosia s'impregnen ràpidament de temor i de culpabilitat .
La por en el seu origen , està relacionat amb els sentiments sexuals cap al sexe oposat . aquest temor , juntament amb la impossibilitat de satisfer el desig incestuós , obliga la repressió del desig .
D'aquesta repressió neixen gairebé tots els trastorns de la vida sexual ulterior .
No hi haurà repressió si el noi encara forçat la renúncia de l'incest , pogués practicar l' orgaismo ( sense culpa ) , i el joc sexual amb noies de la seva edat .
De fet els nens juguen sexualment d'amagat dels seus pares , amb sentiments de culpabilitat que els perjudicarà en la seva sexualitat futura .
El nen que no participa en aquests jocs és un candidat segur al trastorn greu de la seva vida sexual futura i també com el que ho fa amb culpa , un neuròtic adaptat i submís a l'autoritat capitalista .
La repressió dels impulsos sexuals està condicionada per la manera de pensar i de sentir dels pares, que al seu torn estan influenciats per la moral sexual antivida , pròpia del sistema capitalista autoritari .
En realitat la ideologia burgesa , carregada de moralina té més influència sobre l'educació preescolar que sobre l'educació familiar .
El nen no eludeix la fixació als pares , fixació de tipus sexual i autoritària .
L'autoritat paterna , severa o no, li oprimeix , encara que només sigui per la desproporció evident que hi ha entre la seva talla i la dels pares . molt aviat la fixació autoritària es desembarassa de la fixació sexual i la redueix a l'existència inconscient .
Més tard , quan els interessos sexuals es dirigeixin cap al món extrafamiliar , aquesta fixació autoritària s'alçarà entre els interessos sexuals i la realitat com una muralla gegantina d'inhibició .
Aquesta fixació autoritària se sostreu a la voluntat , és inconscient ,
Importa poc que aquesta fixació inconscient a l'autoritat dels pares prengui, sovint , l'aparença del seu contrari , la rebel · lió de tipus neuròtic .
Aquesta no pot suprimir els interessos sexuals si no és, potser , sota la forma d'accions sexuals impulsives , compromís patològic entre la sexualitat i el sentiment de culpabilitat .
El desarrelament d'aquesta fixació és el requisit bàsic per a una vida sexual sana . tal com estan les coses avui , molt poques persones ho aconsegueixen .
La fixació als pares és un doble aspecte de fixació sexual .

sexologo-badalona sexòleg
Comments