Sexóloga Barcelona

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26
BARCELONA

 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa_psicologo@yahoo.es
Xavier Conesa Lapena

fotopsicologescacspetit

(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

PUBLICACIONS:


Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
"El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies"

Psychologies
"Amor i Sexe: Inseparables?"


Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
"La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia"

La Portada del Valles:
"Se hereda la depresió?"

Contrapunt:
"El tractament Psicològic. Un enfoc actual"

La Vanguardia.Suplemet:
"Sexe a P-3"

Contrapunt:
"Estils de vida que poden ajudar a la Depresió"

Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:

2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.

2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l'entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil ...

2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l'11 % dels pacients que ens consulten se'ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver...

2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat

2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave...¿donde ubicarlo?

2004 Articulo: L'ESTRÈS I L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d'atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.

2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac...

2005 Articulo: COMPRENDRE L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s'uneixen i es sumen.

2006 Articulo: CRISIS D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr...

2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p...

2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).

2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).

2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l'excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per...

2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.

2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D'UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass...

2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l'estrès. de manera general, els estudis indiquen que l'exercici ajuda l'individu a afrontar millor l'estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t...

2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l'adolescència, els nens d'ahir, ja convertits en el noi o la noia d'avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d'assumir-la i acceptar-la.

2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l'homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s'adonen de l'orientació homosexual d'un infant són els seus companys d'escola.

2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models ...

2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i ...

2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l'anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.

2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d'aliments que després s'intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s'acaba convertint en un costum que...

2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d'un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre...

2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d'actuació o tractament possible en els trastorns d'alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se'n pot aplicar més d'un i fer-ho conjuntament per augmentar l'efectivitat del tractament.

2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l'aparició de la bulímia.

2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.

2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L'ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l'alcohol

2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l'estat d'ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep...

2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l'individu li fan patir d'una manera o d'una altra.

2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l'evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit...


Tribuna Vallesana
"L'atenció psicològica a la comarca del Valles"

La Portada del Valles:
"Com reconèixer i tractar l'alcoholisme"

Continguts del Master de Sexologia de l'Institut Superior d'Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l'Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:

1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L'Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L'actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora


PREGUNTES DE PREÀMBUL
Qui s'ha enamorat ?
Qui ha estimat ?
Qui ha sentit que ha tocat el cel amb els dits ?
Qui aquí ha fet festa amb l'amor ?
Qui ha vist les llampades de l'amor?
Qui ha acariciat amb paraules ?
Qui ha sentit química eròtica amb una parella ?
Qui s'ha enamorat en simultània de més d'una parella ?
Qui ha estat imantat per la màgia de l'amor?
Qui ha viscut aquest moment sublim en què sents : " si ara tinguéssim sexe , això seria fer l'amor " ?
Qui ha estat teixidor d'amor?
Qui ha escrit paraules amb tinta del cor ?
Qui s'ha desenamorat ?
Qui ha deixat d'estimar ?
Qui té un record de passats amors ?
Llavors si ha constatat SI moltes de les anteriors preguntes , sabrà de què es tractarà aquest simposi
Imagina sentint per un moment ...
Dir t'estimo amb un somriure i regalar amb els ulls una flor ...
Imagina per un moment ... Estimar-se tant que l'amor arribi a estar gelós ...
Imagina per un moment ... Que per el teu pit corre una cascada de vi tebi que cau des de la boca d'algú a qui desitges , estimes i provoca en tu tendresa ...
Imagina que aquest vi és suaument llepat amb la tendresa que una persona pot tenir ...
Imagina sentir una coïssor que emana dels teus genitals , de la resta del teu cos i del teu ésser ...
La sexualitat és vida , sexualitat i vida van de la mà . La vida sàviament ha sabut crear la sexualitat , l'erotisme , l'amor i la tendresa , ho ha fet per si mateixa , per donar-li vida a la vida , per vitalitzar l'existència humana . Com a éssers humans potser puguem sobreviure sense amor , tendresa , erotisme , però viure a plenitud sense aquestes dimensions molt difícilment serà possible .
L'enamorament , la formació de relacions amoroses i eròtiques juguen un paper important en la vida de les persones , per bé o per mal . Desafortunadament per a una bona proporció de les persones no ho és per a bé .
L'erotisme , l'amor i la tendresa són dimensions per a la vivència plena de la sexualitat humana . Si bé és cert vivim moments crucials i de canvi relacionats amb la sexualitat , l'amor , l'aparellament i la vida eròtica , tot és molt el que cal fer per aconseguir que la sexualitat deixi es ser font de malestar , patiment i frustració i es converteixi en el que mereix ser per a la gran majoria dels éssers humans ; font de creixement i de realització personal .
Entenem l'erotisme com la capacitat que tenim els éssers humans de viure , experimentar , compartir i expressar plaer sexual , és aquesta capacitat de mobilitzar i activar en el nostre SER l'excitació sexual i les emocions que l'acompanyen en el context d'un " trobada" que té com a finalitat la possibilitat d'intimar amb un altre ( a) .
Som un cos fet per sentir, ric en òrgans sensorials . tenim una gran capacitat sensorial i sensual . Aprenem a sentir , aprenem practicant , experimentant , activant els nostres sentits i òrgans sensorials . Tenim capacitat per sentir, experimentar sensacions , gaudir el plaer que produeix l'estimulació sensorial . Captem estímuls tàctils , olfactius , propioceptius visuals , auditius , etc . I els transformem en experiències sensorials . Les sensacions i experiències sensorials són construccions mentals , existeixen i es fan realitat en la nostra ment .
Són variats els sentits i òrgans sensorials que tenim, però fem servir uns pocs en l'exercici de l'erotisme . Tenim un immens potencial sensorial i sensual per desenvolupar, experimentar i vivenciar . Hem après ha viure la sexualitat d'una forma pràcticament genitilizada si no del tot genitalizada i exclusivament centrada en l'orgasme immediat i fugaç . Sembla ser que els genitals fossin l'única part del nostre cos i els únics òrgans sensitius que tinguéssim per viure la sensualitat i l'erotisme . Hem après a viure la sexualitat enmig d'un culte sobre valorat l'exercici d'una genitalitat inmediatistamente orgàsmica .
L'orgasme és important en l'exercici sexual , l'exercici genital també ho és , però estem perdent l'oportunitat de conèixer les immenses possibilitats sensuals que tenim per viure i gaudir de la nostra sexualitat . Sense por a errar podríem afirmar que som " analfabetes en l'art d'estimar , sentir i gaudir " . Desconeixem el que som com a cos , tenim poca comprensió del que som com òrgan sensorial , tot el cos que som és un gran òrgan sensorial . El nostre cos ho recobreix la pell , aquesta és d'aproximadament dos metres quadrats construïda per milions de cèl · lules sensorials i terminacions nervioses que ens permeten percebre i sentir , ternurizar , amor i erotitzar .
Excitar i tenir orgasme és important , així com també ho és saber trobar i intimar amb l'altre , fent contacte amb el seu ésser i amb molt de tacte tocar , en tot el sentit de la paraula , tocar-se amb la pell , amb el tacte , amb el ànima , amb la mirada . Amb la veu , amb tot el seu cos , tocar-se amb l'essència del seu ésser i deixar-se tocar de l'altre per experimentar la màgia de la trobada , amb capacitat de sorpresa . Intimar implica erotitzar la trobada , tenint sexe amb sentit , vivint l'amor amb sentit sexual .
Tenir sexe no garanteix intimitat , intimar és una necessitat humana . Una genuïna intimitat implica vinculació afectiva profunda , una proximitat existencial i un mutu coneixement ( Maria Ladi Londoño , 2002 ) . Una bona part de les parelles tot i portar molts anys tenint sexe i convivint junts no aconsegueixen construir intimitat , dimensió important per construir amor . La intimitat va més enllà de la compenetració física de dos cossos amb els seus genitals . Algunes parelles no aconsegueixen tan sols compenetrar en el físic , molt menys aconsegueixen fer de la trobada físic una màgia , la qual cosa , els impedeix construir una genuïna intimitat amorosa i eròtica .

FER L'AMOR AMB TACTE

Vull fer l'amor amb tacte :
Vull que ens toquem amb la mirada
Vull que ens toquem amb les llampades del cor
Que ens toquem amb el desig
Que el teu desig toqui el meu
Que el meu desig toqui el teu
Que ens toquem amb la pell
Que ens toquem amb el pensament
Que les nostres desinhibiciones toquin les nostres inhibicions
Que el meu ésser toc tot el teu
Que el teu ser toqui tot el meu
Així vull que fem l'amor : amb tacte ...
LEROS
Leonardo Romero S.
La parella marital no és precisament , en molts casos , la persona amb la qual s'aconsegueix satisfer la més profunda necessitat d'intimitat . Malgrat el temps conjunt els seus cors i les seves ànimes no arriben a estar en sintonia .
Vulgues ASI
Vulgues amb excitació ,
Excítame amb el teu amor ,
mireu-me amb el desig ,
i deséame amb la tendresa ,
Tócame amb ganes
i que les ganes et portin a tocar-me amb tendresa i desig.
Que em excitin el desig i la tendresa ,
tant , que no sàpiga que m'excita més .
Que em enternezca el desig i la tendresa ,
tant , que no sàpiga que em complau molt més .
Que siguin com dos siameses l'excitació i la tendresa ,
bell serà que estiguin juntes ,
com a bona i benvingudes ambdues.
Que a la una es senti bé amb la presència de l'altra ,
juntes en l'ànima i el cos ,
juntes en el cos i l'esperit .
Que el desig i l'excitació sentin que creixen
tant com la tendresa i l'amor .
Que l'amor i la tendresa sentin que creixen
tant com el desig i l'excitació .
Que l'una no es queixi de la manca de l'altra
i que l'altra no es queixi de la manca de la 1
o almenys de l'absència ...
Vulgues així ... !
Amb tendresa i desig
Amb amor i excitació
Així vull estimar
Així vull desitjar-
LEROS
Leonardo Romero
Sexuar , erotitzar , estimar i ternurizar són part de l'art de construir intimitat , art que requereix de l'habilitat per erotitzar la tendresa , ternurizar la sexualitat i amorizar el sexe .
La sexofía occidental ha dicotomitzat l'amor i el sexe , ha satanitzat el plaer i sublimat l'amor . El plaer té sentit si hi ha amor , el que fa sublim el sexe és la presència de l'amor , però no es concep que el sexe faci bell l'amor . Es té la idea maniquea que el sexe sense amor no és bo , que el sexe per si sol és dolent .
Als homes se'ls ha ensenyat a viure el sexe genital ia les dones se'ls ha ensenyat a estimar i ternurizar . Tal com ho descriu Helen Fischer ( 1999 ) "els homes creuen que el sexe es limita a tenir un orgasme . Aquesta és la diferència ... Les dones situen el coit dins d'un context físic més ampli ... també s'insereixen el sexe en un teixit emocional altres complet . Erotisme i sensualitat sembla interessar més a les dones " .
D'aquesta manera homes i dones semblen estar destinats al desencontre . Les dones demanden un home que rarament té el que necessiten , perquè als homes no se'ls va educar per ternurizar i amorizar el sexe i sexe i sexualitzar l'amor i la tendresa . El que els busquen en les dones no el troben perquè a les dones se'ls va educar per ternurizar i estimar sense sexualitzar .
En un estudi pilot amb dones realitzat amb motiu del XI Congrés Colombià de Sexologia i Educació Sexual : "Erotisme , amor , tendresa i sexualitat " ( Romero , 2001 ) el 25 % de les enquestades va reportar que "la seva vida eròtica la sent monòtona i li falta varietat " . El 58.3 % de les dones " Desitjava que la seva parella anés mes tendra , afectuosa i carinyosa" , el 66.7 % "desitjava ser més tocada i acaronada per la seva parella " . El 58.3 % d'aquestes dones "els agradaria tenir més contacte i carícies abans de la penetració en les relacions sexuals " i el 58.3 % " desitjaria que els contactes sexuals amb la seva parella fossin de més temps" .
S'evidencia la necessitat d'anar més enllà de la pràctica genital . La major part d'aquestes dones tenen orgasmes però manifesten insatisfacció en quant a la tendresa , al contacte i al tacte . No cal que és una crida als homes ia elles com a dones que convida a reflexionar sobre la qualitat de la intimitat , les relacions sexuals ia la relació de parella .
Cos , emoció i consciència són components claus de l'erotisme , que erotisme no s'aconsegueix aprenent posicions gimnàstiques , ingerint substàncies estranyes o usant peces circenses , per a ella l'erotisme s'aconsegueix amb una clara consciència de la llibertat per al gaudi íntim ( Londoño 2000 ) . Les parelles es preocupen molts les tècniques per tenir relacions sexuals i d'aconseguir receptes màgiques per mantenir l'encant i l'erotisme en base a uns principis que sustenten la vida sexual , viure recolzats en ells permetrien que cadascú i cada parella flueixi amb la seva energia sexual .
Maria Ladi Londoño ( 2000 ) afirma : " L'enriquiment eròtic no s'aprèn en cap curs teòric , el seu desenvolupament és una espiral constant , podria dir que el seu aprenentatge dura tota la vida si subsisteix l'interès i és entès com un procés amb la parella o amb cada nova parella , donada la subjectivitat del plaer . l'erotisme floreix amb l'afinament de la sensibilitat , amb les expressions i variacions del plaer desitjat , seguint el ritme intern al desig, a l'excitació i deixant córrer la tendresa "
En altres paraules viure joiosament l'erotisme implica deixar-se portar , anar amb les danses i ritmes naturals de l'erotisme, la tendresa i l'amor . Estem ben fets per sentir i vivenciar l'erotisme , la tendresa i l'amor , però les actituds , pors , creences i estereotips apresos en la societat occidental respecte a l'amor i l'erotisme danyen i pertorben el natural fluir de la nostra capacitat per erotitzar , ternurizar , estimar i sexuar .
Els següents serien alguns dels principis que proposarien :
Contactar amb si mateix o mateixa , amb el propi erotisme , les emocions , els afectes i les sensibilitats .
Ser autèntics i genuïns .
Viure l'aquí i l'ara .
Permetre fluir amb el desig i les emocions .
Sentir lliure per sentir i imaginar , sentir-se amo o mestressa de la possibilitat d'imaginar , fantasiejar i jugar amb la imatgeria .
L'única norma a seguir és : " no hi ha una norma a seguir i complir" ( llibertat ) .
Cadascú s'encarrega de si.
No intentar encarregar de l'altre , ni ser un objecte complaent que s'oblida de si.
Sentir el propi sentir i el sentir de la parella , sentir i experimentar el que estimula , el que agrada , excita i és emocionant .
Sentir com l'altre o altra sent amb un.
Compartir i comunicar el que se sent , comunicar-ho a la parella , fer saber els gustos , desitjos , expectatives , fantasies etc .
Actuar , fer i encarregar .
Activar i involucrar la major quantitat de sentits ( Vista , olfacte , tacte , oïda, gust , pell , etc ) .
Experimentar , provar , assajar i ampliar horitzons , descobrir el potencial eròtic , no auto limitar-se ni conformar-se amb el que és obvi i rutinari .
Gran part dels problemes de parella s'originen en què no saben "fer l'amor " , però no en sentit sexual , no saben ser constructors de l'amor . L'amor es construeix amb actes d'amor , aconseguir implica tenir consciència. Una bona part de les parelles no sabem construir amor, un amor que sigui únic i especial , som analfabetes emocionals , no sabem fer una amor que visqui i canviï, que creixi i no s'anquilosi , que brilli , que alliberi i no consumeixi , que de vida i no mort , que produeixi plaer i no dolor .
El model de parella i les concepcions possessives d'amor en què es basen els aparellaments condueixen a que el matrimoni no sigui la millor alternativa per a la realització de l'amor i l'erotisme . El model no funciona , no omple les expectatives de les persones i requereix de canvis . S'intenta construir parella basant-se en supòsits idealistes i estereotipats de l'amor i en una total ignorància del que significa "fer amor" . Tenim el repte de construir alternatives de vida de parella que ofereixin possibilitats a la parella i l'amor .
La major part de les parelles parteixen d'un sentiment anomenat amor que els condueix formar parella , aquesta sol legalitzar amb un matrimoni ( per després desparejarse ) , el pas següent és formar una família malgrat el desemparejamiento que a la majoria de les parelles maritals els passa ( Londoño 2000 ) . Malgrat el fracàs del model tradicional marital les persones segueixen intentant a través del matrimoni tradicional realitzar les seves necessitats d'amor , erotisme i intimitat .
Per aquesta raó no crec possible tenir relacions sexuals amb "el mateix entusiasme , durant tota la vida i amb la mateixa persona" si la parella no ha elaborat i construït l'amor i la intimitat emocional necessària per a la vida marital .
L'amor és una construcció mai acabada , que evoluciona i canvia, que vitalitza i activa la creativitat emocional i que transforma els éssers que l'experimenten .
Una adolescent responent sobre el que per a ella era l'enamorament va dir : "l'amor és un sentiment que et fa poeta sense tu ser-ho i et converteix en un ocell sense que hagis ales " . Reeditant el seu plantejament que : "l'amor és un sentiment que desperta el poeta que a tots portem per dins i que activa les ales que tenim com ocells de l'amor , l'erotisme i la tendresa " .
I si sóc més
que una il · lusió
m'estimaràs ?
i si el meu blau
envelleix ?
i si fa fosc ?
vindràs ?
I cessa la màgia
la t'inventaràs ?
i si fuig
el misteri
m'ho diràs ?
i si ... qualsevol cosa passa
somriuràs ?
i si ... qualsevol altra cosa succeeix
em abrazarás ?
deixa que
t'expliqui
com t'estimo
i de quina manera
et estrany
deixa que compti
un per un
els grans
de sorra
que tinc
a la mà.
Davant tu
aquí
on
puguis veure ,
vaig
a amagar
d'esquena
al món
em trobaré
davant teu ?
 
 

Naixem amb un immens potencial per estimar , ternurizar , erotitzar i sexualitzar , però aquests potencials són sensibles a l'aprenentatge ia l'educació . No serà possible una societat sexualment saludable si la seva gent no sap estimar , ternurizar , erotitzar i sexualitzar , i si la mateixa societat no institucionalitza una educació sexual que desenvolupi aquestes potencialitats . Cal una educació sexual que formi per SER i que faciliti el desenvolupament d'aquest potencial . Vivim en una pobresa i analfabetisme emocional relacionat amb l'eròtic , l'amor i la sexualitat . Caldrà apostar a la formació d'éssers humans que aprenguin estimar amb intel · ligència emocional ia viure realizantemente seu erotisme .
Necessitem una educació sexual intencionada i sistemàtica per l'erotisme , l'amor i la sexualitat , que formi éssers humans : Amb capacitat d'evolucionar , que gaudeixin del SER , que sàpiguen reconèixer el seu cos com a font de plaer , que aprenguin a sentir i expressar amb el cos que són, que desenvolupin intel · ligència per estimar , erotitzar , ternurizar i sexuar , capaços d'intimar i construir vincles sans , que sàpiguen viure el amorgasmo , amb capacitat per estar en contacte amb si mateix i amb altres , amb capacitat de recerca , etc .
Quan haguem aconseguit aquest objectiu , llavors serem altra classe de societat .


L'autora comença exposant antecedents històrics de l'abordatge donat a la sexualitat . Continua explicant els canvis fisiològics que ocorren en la sexualitat a la tercera edat. A continuació aborda els factors que afecten la sexualitat de l' adult major . Després fa una breu caracterització de l'activitat sexual en l'adult gran i finalitza plantejant que la sexualitat de l' adult major és plena i satisfactòria al llarg de la vida sempre que no hi hagi malalties que invalidin aquesta funció pel que aquest té dret de gaudir plenament d'ella .
Paraules clau : Sexualitat , adult gran .

INTRODUCCIÓ

Les primeres consideracions sobre la sexualitat daten des de gairebé cinc mil anys , tan sols es disposa de dades molt limitats sobre la descripció de les conductes i actituds sexuals , en diversos pobles amb anterioritat a l'any 1000 A de C , però no és fins al segle XX es comença a investigar la sexualitat des d'un punt de vista més científic . Alguns autors van començar a oferir una visió més positiva de la sexualitat com per exemple : Sigmund Freud (1856-1939) les publicacions de Freud han donat lloc a un corrent del pensament , la psicoanàlisi que roman viva i s'ha multiplicat en diferents teories i posicions i que ha impregnat tota la cultura del segle XX
Aquest autor reconeix la importància de la sexualitat en la salut i en la malaltia
En abordar la temàtica de la sexualitat en la Tercera Edat , ens enfrontem a un doble inconvenient : aprofundir en les particularitats de la vellesa , sol resultar una tasca aclaparadora no només per la falta d'informació i dades investigats al respecte, també perquè la problemàtica de aquesta etapa és generalment abordada des dels seus caràcters negatius , sense valorar , ni considerar els guanys i riqueses que arribar a aquesta etapa porta aparellada .
El segon problema és el referit a la Sexualitat . Si bé estem habituats a parlar, i des de Freud a endavant abunden autors que han desplegat tot un cos teòric al respecte, analitzant la sexualitat , les seves manifestacions , normalitat - anormalitat , etc . i encara que sostenim emfàticament la diferència entre sexualitat i genitalitat, ens costa molt no caure en sistematitzacions que pretenen semblances , com si la sexualitat s'expressés exclusivament per mitjans genitals .
Fins fa pocs anys es creia que la menopausa marcava el final del gaudi sexual femení , a causa que es justificava la sexualitat com a necessària per accedir a la maternitat .
Aquest és el clima en què van ser educades les dones grans d'avui , i encara que el canvi és lent , i progressiu , s'ha d'acceptar que la sexualitat en la Tercer Edat només respon al pur desig de sentir plaer , de gaudir, de abraçar-se a un altre cos , d'estimar .
Durant segles es va relacionar la sexualitat amb la reproducció , negant-li d'aquesta manera el gaudi de la sexualitat a l'ancià ; moltes persones , particularment joves , segueixen veient l'activitat sexual com una facultat que es va desgastant fins a perdre tot interès en aquells que han superat els 60 anys , se suposa que el desig sempre s'esvaeix amb l'edat .
Aquesta etapa de la vida és valorada per molts com absent de manifestacions sexuals
En general es pot dir que les persones no canvien molt , sinó que envelleixen . En conseqüència els individus que mostraven poca inclinació cap al sexe en la seva joventut tendeixen abandonar aquest tipus d'activitat i amagar-se sota la protecció de l'edat. Aquells amb interessos sexuals actius continuaran sent actius amb les limitacions imposada per la capacitat física , però seguiran jove encara amb edat avançada .
La valoració de l'activitat sexual en l'ancià de tots dos sexe ha d'incloure un enfocament múltiple , ja que mes que una afectació intrínseca de la sexualitat el que existeix és una acumulació de factors ( malalties cardio vasculars , dany als vasos sanguinis de l'àrea genital , càncer o malalties debilitants , problema psíquics , ingestió de medicaments i d'alcohol , així com influències i hàbits anteriors) , que influeixen de manera negativa sobre l'activitat sexual i no exactament l'edat.
L'activitat sexual en aquesta etapa depèn també de característiques física psicològica i biogràfiques de l'individu , de l'existència d'una parella i de les seves característiques, així com del context sociocultural en què està immers . La realitat és que l'envelliment produeix certs canvis en la fisiologia sexual , però comparat amb altres canvis propis de l'edat com l'ajust ocular o la capacitat vital , aquests canvis són petits , la funció sexual , vista des de l'angle de l'acte sexual , no de la reproducció , es manté molt millor que altres funcions .
S'havia considerat que a partir de certa edat totes les capacitats es deterioren , avui se sap que el canvi de les diferents capacitats no és unidireccional , ni universal , ni irreversible . Hem d'arribar a conèixer el sentit que cada edat pot tenir , en lloc d'imposar els valors d'una altra edat
En les persones grans l'activitat sexual , no és entesa necessàriament com a activitat orientada al coit , sinó , en un sentit molt més ampli , es tracta del plaer del contacte corporal global i la comunicació , així com la seguretat emocional que dóna el sentir-se estimat .
Des del procés vital fisiològic , els processos d'envelliment sexual comencen cap als 30 o 35 anys , i segueixen un procés lent , molt variable d' unes persones a unes altres , si comparem l'acte sexual de la joventut i en la vellesa la diferència fonamental és que aquesta ultima etapa de la vida cobra més força la proximitat i la intimitat corporal .
Podem entendre el sexe com una part de la personalitat total, una mica que apareix en els éssers humans i es manté fins a la vellesa .
Així doncs , és ampli el concepte desenvolupat i estès al llarg de la vida , que no desapareix per llei en cap moment d'aquesta , canvia , oscil · la en la seva presentació al llarg del desenvolupament vital , tant per conseqüència de factors psicològics o socials com biològics .
Els estudis realitzats en poblacions majors de 65 anys de nombrosos països demostren que després d'aquesta edat es manté l'activitat sexual en un per cent considerable de casos .
Helleger i Mortensen assenyalen en el seu treball que fins i tot als 95 anys al voltant d'un 40 % de les persones estava interessat en el sexe i al voltant d'un 25% mantenien activitat masturbatòria .
Brecher trobar en un estudi realitzat el 1984 que en un grup de majors de 70 anys , el 81 % dels casats es mantenien sexualment actius i la utilització de la masturbació coma substitut del coit es va calcular en 22% dels cases .
A Cuba es concloc recentment un estudi en el qual es van entrevistar al 100 % de la població major de 65 anys d'una àrea de salut del municipi Centre Havana i trobem que , de 27entrevistados , 6 ( 22 - % ) mantenen actualment relacions sexuals , les quals són satisfactòries i es realitzen utilitzant la posició al llit de costat 4 persones , i la posició femenina inferior , a 2 persones.
Es va trobar també que dels ancians que actualment no mantenen relacions sexuals , 6 ( 22% ) van conservar aquesta pràctica després dels 65anys en la següent forma : dos fins als 74 anys , i un per grup fins a les següents edats 68 , 78,81 i 82 anys .
En total , de 27 entrevistats , 12 (44,4% ) van tenir relacions sexuals més enllà dels 65 anys i dues vídues ( 7,49 / o ) van referir tenir desig sexual intens : un es masturba amb freqüència irregular i una altra controla els seus desitjos pensant que no és natural sentir a aquesta edat .
Totes aquestes dades indiquen clarament que a la tercera edat , parlar d'aquests aspectes de la sexualitat , no és com algunes persones pensen : " una utopia" .
En el present estudi s'abordaran els canvis fisiològics normalment esperats en l'adult gran que modifiquen la seva sexualitat .
Canvis fisiològics que ocorren amb l'edat en la tercera edat

Hi ha una sèrie de canvis fisiològics que ocorren amb l'edat. Però aquests no signifiquen mort sexual . En l'home dins dels canvis anatòmics i funcionals tenim :
Els espermatozoides disminueixen la seva capacitat de moviment dins del semen , que també disminueix en nombre i qualitat, de forma gradual a partir dels 40 anys . No obstant això més del 50 % dels homes de 70 anys té una abundant espermatogènesi , suficient per poder mantenir una bona capacitat genèsica .
Als 70 anys d'edat, els testicles mantenen la seva mida normal , però hi ha canvis degeneratius en els tubs seminífers , aplanament de l'epiteli germinals interrupció de les cèl · lules germinals .
La producció d'espermatozoide ve regulada per l'hormona FSH , i està al seu torn , ho està per l'hipotàlem .
En la producció i semen intervenen tres estructures :
Les vesícules seminals : que mostren canvis estructurals , entre els quals s'inclouen el que es coneix com a degeneració amiloide i la substitució de les seves fibres musculars per teixit connectiu . El líquid seminal normal és molt ric en fructuosa , font d'energia que afavoreix la mobilitat i l'ascens dels espermatozoides . Es perd també part d'aquesta riquesa energètica .
La pròstata es fa més dura i mostra de forma progressiva canvis degeneratius , cada vegada més extensos . Les cèl · lules glandulars inicien la seva atròfia al voltant dels 40-50 anys , als 60 anys tota la pròstata glandular mostra una deficiència funcional , i quan se superen els 65 anys , és possible percebre masses dures en un nombre cada vegada més gran de sacs glandulars .
Les glàndules de Cowper , la funció és produir un líquid alcalí , escàs en la quantia, però amb la funció de neutralitzar les restes àcids urinaris de la uretra distal , amb prou feines produeixen líquid en els avis d'edat avançada .
Val a dir que amb l'edat , el líquid seminal es va fent més escàs progressivament , i també més pobre en les seves qualitats funcionals .
A l'edat avançada la testosterona disminueix , al mateix temps que l'activitat sexual de l'individu . El paper de la testosterona és molt important per al manteniment dels caràcters sexuals secundaris , encara que no és l'únic factor que participa en aquest sentit , perquè s'ha comprovat que les persones grans amb bons nivells de testosterona mostren una mala resposta sexual .
Les raons podrien ser :
Fallada funcional de les amines cerebrals , a la via central dopaminèrgica .
Una pèrdua de sensibilitat de receptors adrenèrgic , fet que s'ha constatat en el curs de l'envelliment , per a moltes altres funcions de l'organisme .
Canvis en el comportament i en la resposta sexual :
Més temps per assoleix l'erecció (L'home jove necessita com a mitjana només de 15 a 30 segons i l'ancià pot demorar fins a 10 minuts ) .
Demora més el temps en ejacular , la qual cosa prolongarà més el coit .
L'erecció de l'home de més de 50 anys és menys ferma a causa que els vasos sanguinis no són tan elàstics com abans i els músculs són menys potents , el que disminueix la intensitat d'erecció però mai en condicions de salut li farà perdre totalment la capacitat d'un contacte sexual normal .
Disminució de l'ejaculació quant al seu volum i la força amb que és expulsat a causa d'una menor potència dels músculs ejaculadors i , per tant , de les seves contraccions durant l'orgasme . Aquest factor és molt poc important , ja que poques vegades els membres de la parella s'adonen d'aquest detall .
El període de detumescencia del penis , o pèrdua de l'erecció després de l'ejaculació , es produeix amb més rapidesa , així com el temps necessari per assoleix la pròxima erecció (període refractari ) es perllonga .
Erecció pogués disminuir , perdre o recuperar-se en una o múltiple ocasions durant l'acte sexual prolongat i en ocasions el penis no assoleix una completa ingurgitació fins moments abans de l'ejaculació . Això depèn també de la intensitat dels estímuls sexuals .
Un element funcional que ha de tenir en compte és que les ereccions nocturnes , que en tot home es presenta durant les fases de son acompanyat de moviments oculars ràpids ( fase MOR ) sobretot abans de despertar-se, són menys freqüents i intensa segons avança l'edat. Aquest fet no és notat per molts homes encara en la seva joventut , pel que la seva disminució en la maduresa no es refereix amb freqüència .
En l'ancià i en l'home madur predomina l'excitació produïda per tocaments i carícies sobre la zona erògenes del cos i l'estimulació directa dels genitals . Ell no aconseguir l'erecció satisfactòria o total fins que la companya li carícies directament els genitals constitueix una expressió que en aquesta etapa predominen els reflexos medul · lars , i no una falta de potència sexual .
L'home d'edat avançada pot gaudir perfectament el coit sense arribar necessàriament a l'orgasme .
Després dels 60 anys es pot ejacular en un o dos de cada tres coits i això no ser causa d'insatisfacció .
Les necessitats de contacte sexual en homes majors de 60 anys d'edat pot limitar-se a un o dos cops per setmana i ser suficient per al seu benestar .
En la gent gran també pot perdre l'anomenada fase d'inevitabilitat eyaculatoria . Aquesta fase procedeix en uns escassos segons a l'ejaculació i en ella l'home es fa conscient que va a ejacular i no ho pot evitar o controlar . L'ancià pot ejacular sense aquest avís , que és producte de la contracció de la musculatura de les vies seminals , però experimenta la segona fase de l'orgasme sense dificultat .
En l'home major de 50 anys disminueix l'elevació dels testicles dins del sac escrotal abans de l'ejaculació , per l'acció dels músculs crémate ríanos
Dins dels canvis anatòmics i funcionals en la dona tenim :
La redistribució del greix , la disminució de la força muscular , la modificació en la distribució del borrissol , i els canvis osteoarticulars , que afavoreixen la tendència a patir osteoporosi , són algunes modificacions que influiran en l'activitat sexual .
També són més evidents els relatius als caràcters sexuals secundaris i de forma específica a les mames , el teixit glandular és substituït per teixit gras i la pell perd elasticitat , en grau suficient com per deformar de manera important la seva posició al tòrax .
En l'aparell genital , els canvis més significatius són :
Els llavis majors i menors perden elasticitat i es mostren atròfies progressives del seu capaç dèrmiques i epidèrmiques , el mateix que la resta de la vulva .
La vagina amb el seu privació estrogènica , té menys capacitat per al seu fluïdificació , el que al seu torn facilita infeccions locals . La seva mucosa es fa més fina i seca, a més perd longitud, es fa més estreta i menys elàstica i redueix la seva capacitat de distensió .
El clítoris té major dificultat per a l'erecció
Des del punt de vista endocrí metabòlic , els canvis més importants tenen lloc durant la menopausa , pel cessament de producció d'estrogen , que provoca una sèrie de canvis fisiològics :
Menys intens l'augment de mida de la mama i es tornen menys ferms i més planes .
No s'observa al principi del coit els canvis tòpics en els llavis majors com : Aplanament , separació i elevació i és menor la vasodilatació dels llavis menors . El primer es deu a la disminució del teixit adipós i elàstic d'aquesta zona .
Debilitament de les musculatura vaginal i de la zona perineal , pel que existeix menor contracció de la vagina durant la fase de plataforma orgàsmica .
Menor l'elevació uterina .
Contraccions uterines l'orgasme es fan més febles i en ocasions doloroses per ser més espàstiques que rítmiques . No obstant això aquests processos no eliminen l'orgasme ni suprimeixen la sensació de plaer i per tant l'avanç dels anys no posa un límit precís a la sexualitat femenina . Cal insistir que aquests canvis es donen en diferents graus i apareixen en temps clarament diferent depenent de nombrosos factors que explicarem posteriorment .
Disminució del borrissol axil · lar i púbic .
Factors que afecten la sexualitat de l' adult major
Hi ha altres factors que afecten les relacions sexuals amb l'edat avançada entre ells estan:
Manca d'estímul sexual provocats per una vida sexual monòtona i poc variada .
Menor intensitat de les relacions socials .
Pèrdua d'atractius corporals de la parella i la creença que és incorrecte tenir fantasies sexuals en aquesta època .
Esgotament físic o psíquic propi de l'ancianitat disminueix l'interès pel contacte i crea temor pel cansament extra .
Treball , jubilació i aspectes econòmics ( preocupacions , persones sotmeses a elevades pressions o demandes laborares i intel · lectuals derivades dels seus càrrecs , proper arribo a la jubilació . Aquest imminent canvi en el seu rol social i les preocupacions derivades d'aquest , quan no s'està preparat per afrontar-lo, actuen d'igual manera pel que fa al sexe .
Viudez : els sentiments afectius desencadenats per la pèrdua del cònjuge es fan evidents i s'agrega en ocasions a un període prolongat d'inactivitat sexual .
Malalties físiques i mentals : Tota malaltia debilitant o que afecti el psiquisme , per diferents mecanismes , poden donar al tracte amb tota activitat sexual . La Diabetis Mellitus és un exemple típic per mecanismes vasculars i neurogènics poden produir pèrdua de l'erecció o presència d'ejaculació retrògrada per manca de tancament de l'esfínter vesical durant l'orgasme
Medicaments : Antidepressius tricíclics , fenotiazines , agents bloquejadors colinèrgics , benzodicepinas , narcòtics , inhibidors de la IMAO , una adequada elecció del fàrmac pel metge , l'ajust de les dosis mínimes necessàries i la discussió franca amb el pacient sobre la seva activitat sexual poden disminuir les possibilitats de disfunció sexual per les drogues .
Alcoholisme : Els canvis hormonals i metabòlics que afecten tot l'organisme , i especialment al SNC i perifèrics , disminució de la testosterona i ACTH , tremolor extrapiramidal , neuritis alcohòlica provoquen trastorn de l'erecció en l'home i deprimeixen la libido en qualsevol edat .
Creences religioses : Consideren el sexe com una cosa pecaminós amb exclusió del seu valor reproductiu , o que ha de ser limitat dins d'estrictes regles .
Temor al acompliment: La por a fallar no tenir erecció o no fer "un bon paper" . En la dona per por que el seu cos o el seu exercici no siguin del grat del seu company . Podem afirmar que un home o una dona sans físicament i psíquicament entre 50 i 70 anys o fins i tot en edats avançades poden mantenir un determinat nivell d'activitat sexual .
Caracterització de l'activitat sexual en l'adult gran

Canvis en l'activitat sexual en el sexe masculí
Es produeix una disminució gradual de l'activitat sexual , mesurant el nombre de ejaculacions per unitat de temps .
Disminució de la fortalesa i freqüència de les contraccions de la musculatura estriada de la pelvis .
Apreciació subjectiva de la percepció d'una menor intensitat de plaer derivada de l'orgasme .
Menor freqüència d'ejaculació precoç .
Canvis en la resposta i en l'activitat sexual en el sexe femení :
L'excitació és més lenta ( fins a 5 min.) .
Disminució en el nombre de coits , i alhora ha un augment de la freqüència de pràctiques masturbadoras en la dona .
La sexualitat de l'adult major és plena i satisfactòria al llarg de la vida sempre que no hi hagi malalties que invalidin aquesta funció pel que aquest té dret de gaudir plenament d'ella .

Sexóloga Barcelona
Comments