Psicólogo Mollet. Psicòleg Mollet del Vallès

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13

MOLLET DEL VALLES

...

C/ Santa Anna, 26

BARCELONA

Tel 93 570 71 54 - 653 811 887

conesa@gmail.com

Xavier Conesa Lapena

www.xavierconesa.com

Psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i

Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999

L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.

Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs

- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena

- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.

- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona

- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona

- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada

- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005

- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007

- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

- Publicacions

Carme Serrat Bretcha

Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

Terapeuta Sexual i Familiar

Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,

Assessora Psicològica d’escoles bressol.

Assessorament a pares

Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya

Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.

TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.

"El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies"

Psychologies

"Amor i Sexe: Inseparables?"

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:

"La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia"

La Portada del Valles:

"Se hereda la depresió?"

Contrapunt:

"El tractament Psicològic. Un enfoc actual"

La Vanguardia.Suplemet:

"Sexe a P-3"

Contrapunt:

"Estils de vida que poden ajudar a la Depresió"

Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:

2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.

2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l'entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil ...

2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l'11 % dels pacients que ens consulten se'ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver...

2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat

2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave...¿donde ubicarlo?

2004 Articulo: L'ESTRÈS I L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d'atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.

2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac...

2005 Articulo: COMPRENDRE L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s'uneixen i es sumen.

2006 Articulo: CRISIS D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr...

2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p...

2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).

2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).

2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l'excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per...

2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.

2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D'UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass...

2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l'estrès. de manera general, els estudis indiquen que l'exercici ajuda l'individu a afrontar millor l'estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t...

2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l'adolescència, els nens d'ahir, ja convertits en el noi o la noia d'avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d'assumir-la i acceptar-la.

2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l'homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s'adonen de l'orientació homosexual d'un infant són els seus companys d'escola.

2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models ...

2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i ...

2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l'anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.

2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d'aliments que després s'intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s'acaba convertint en un costum que...

2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d'un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre...

2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d'actuació o tractament possible en els trastorns d'alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se'n pot aplicar més d'un i fer-ho conjuntament per augmentar l'efectivitat del tractament.

2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l'aparició de la bulímia.

2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.

2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L'ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l'alcohol

2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l'estat d'ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep...

2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l'individu li fan patir d'una manera o d'una altra.

2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l'evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit...

PSICOLOGIA AVUI:

L'ésser humà és el que és, almenys en la seva diferenciació amb la resta dels éssers vius, perquè és conscient. Però, què entenem quan diem que l'ésser humà és conscient? La intel·ligència és un recurs per a la supervivència que es recolza principalment en la capacitat de conèixer el mitjà que habitem, els organismes amb els quals ens relacionem i fins i tot a nosaltres mateixos. Aquesta capacitat de conèixer està inseparablement unida a la necessitat d'actuar que tot ésser viu té. Per això, no podem negar que pràcticament tots els organismes vius coneixen, en el sentit que són capaços de representar el seu món, d'identificar perills i béns, d'iniciar determinades accions i d'inhibir altres. Les diferències entre els animals, i entre aquests i els homes, s'inicia en la manera en què s'obté aquest coneixement necessari per a la vida. Els animals més simples el adquireixen a partir de la seva biologia oa través de processos dirigits instintivament, però els animals superiors i els homes poden aprendre. Aprendre suposa poder incrementar el repertori de conductes. Aquest aprenentatge sempre té un component social. A més, els éssers humans tenen una eina potent per a l'aprenentatge i la intel·ligència: la consciència. Gràcies a la nostra consciència i autoconsciència apreciem la seqüència de coses que ens passen i que sentim i tenim un sentit del temps, del jo i de la vida que estem vivint. Imaginem que perdem aquesta capacitat, imaginem que no som conscients del que ens passa en cada moment, com serien les nostres vides? Sens dubte semblaríem animals que responem als estímuls immediats sense cap possibilitat de previsió, de valoració del que ens pot passar, ni del que volem fer en el futur. Viuríem en un present immediat, no tindríem la possibilitat de planificar, ni tampoc de pensar les nostres alternatives, les nostres possibilitats. No tindríem una vida per explicar i només ens guiaríamos per les emocions bàsiques com el dolor, el plaer o la por. Bàsicament la consciència és tot això i les seves conseqüències. Pensem per exemple en la accepció de consciència moral, amb els seus efectes: el remordiment o la culpa. Aquesta possibilitat exclusiva dels humans depèn d'una intel·ligència complexa, de la capacitat de preveure el futur i de la capacitat de posar-nos al lloc d'una altra persona. Gràcies a la consciència tenim la idea del que és una persona, i per ella podem compadir dels nostres semblants, comprendre'ns i comunicar-nos. Per a tot això cal una ment conscient. Aquest posar-nos al lloc de l'altre resultarà fonamental per a la vida humana en contextos socials complexos. L'atribució d'una ment a l'altre ens permetrà contemplar als nostres semblants com a subjectes com nosaltres, que tenen pensaments i sentiments, que elaboren estratègies per obtenir els seus fins, que dirigeixen els seus actes d'acord amb les seves creences i intencions i que tenen igualment consciència dels seus actes. La peculiar relació que s'estableix entre éssers humans que es pensen a si mateixos i als seus semblants com a subjectes intencionals, permetrà un tipus de relació radicalment nova en el món animal. En poder comprendre les accions dels nostres semblants, en poder sentir compassió, al poder esperar les seves reaccions, establim vincles socials sòlids, formes de comunicació profundes i compromisos duradors que permetran compartir plans i projectes. Perquè, quan

2 pensem l'altre com ens pensem a nosaltres mateixos, establim una comunitat de semblants, un nosaltres. Tot això és possible en la mesura que, primer, siguem autoconscients dels nostres processos mentals, segon, atribuïm una ment als nostres semblants i, tercer i sobretot, en la mesura que generem aquest coneixement de com són i es comporten les persones. A aquest coneixement solem denominar Psicologia. Però aquest coneixement psicològic, fruit de l'atribució d'una ment als nostres semblants, no és el coneixement de la Psicologia Científica. En primer lloc, perquè és un coneixement compartit per una comunitat general. Segon, perquè és un coneixement, sovint, no conscient o, almenys no expressable o formalitzable. Tercer, es nodreix d'elements obtinguts pel procés d'immersió cultural al que ens sotmetem tots d'acord estem sent socialitzats. Els seus continguts tenen orígens i intencions molt diversos, i es manifesten en, pràcticament, tots els àmbits de la vida social. D'aquí la seva importància, ja que de com creiem que són les persones, i de com expliquem els seus comportaments, dependrà el tipus de societat, d'institució i de pràctiques socials per les que aquesta comunitat es constituirà en un nosaltres. Aquest conjunt d'idees més o menys explícites o ocultes, ha rebut el nom per part de la Psicologia Científica -un tant despectivamente- de Psicologia Popular. Segons J. Bruner √ , La Psicologia Popular és l'explicació que dóna la cultura de què és el que fa que els éssers humans funcionin. Consta d'una teoria de la ment, una teoria de la motivació i, sobretot, s'ocupa de la naturalesa, causes i conseqüències dels estats intencionals dels subjectes, creats mitjançant creences, desitjos, intencions i compromisos. Aquesta col·lecció d'objectes mentals han estat tradicionalment rebutjats com a elements científics, d'aquí, la radical separació entre el que creu la Ciència sobre l'home i el que l'home mateix creu de si i dels seus semblants. La Psicologia Popular consisteix en un conjunt de descripcions més o menys normatives i més o menys connexes sobre com funcionen els éssers humans, com són les nostres pròpies ments i les ments dels altres, com cal esperar que sigui l'acció situada en els contextos quotidians en què viu la gent, quines formes de vida són possibles, com es compromet un a aquestes formes de vida, étc. El seu principi organitzatiu és narratiu, en comptes de conceptual, i sobre determinades narracions es creen expectatives canòniques. Aquest sentit del canònic i l'ordinari es converteix en una mena de teló de fons sobre el qual s'interpreta i narra el significat del inusual, del que es desvia del que "Normal". Les narracions amb què justifiquem les nostres vides i la dels altres es converteixen en un motlle vital quotidià que afavoreix les negociacions socials i evita confrontacions i conflictes. Aquestes narracions es veuen recolzades per nombrosos elements que a poc a poc configuren el patrimoni cultural d'una comunitat: mites, relats, tipologies de drames humans, literatura o art. I a alhora des d'aquestes produccions culturals es difonen determinats models de persona i de conducta a la societat. √ Jerome S. Bruner és professor de Psicologia a la Universitat de New York. Va ser uns dels pares de la revolució cognitiva que va ocórrer en els anys seixanta i que va suposar un canvi important en els models psicològics imperants. No obstant això, en els anys noranta, es convertirà en un agut crític del desenvolupament que va prendre la Psicologia Cognitiva. En un bell llibre, A la recerca de la Ment. Assaig d'autobiografia (FCE 1985), ens explica la seva vida dedicada a la Psicologia ia moltes coses.

Perquè això s'hagi produït, a més de recursos filogenètics i ontogenéticos com la consciència, el llenguatge, la intel·ligència, hem de produir una teoria de la ment. Una teoria de la ment és senzillament l'atribució als nostres semblants de creences i intencions que dirigeixen les seves accions. Evolutivament, tot i que els diferents autors mantenen controvèrsies sobre això, se sol col·locar al voltant dels quatre anys aquesta capacitat dels éssers humans. És en aquest moment quan els nens són capaços d'enganyar als altres, suscitant en l'altre la producció de falses creences. Una de les raons adduïdes com a causa de l'autisme és precisament la incapacitat que el subjecte autista produeixi una teoria de la ment en els altres. Efectivament, ningú es dirigiria a una pedra esperant una resposta, una acció o una relació. Així, el autista tampoc tendeix a dirigir-se a ningú, doncs al no tenir la capacitat d'atribuir una ment als altres, no pot reconèixer conductes comunicatives o relacions amb els altres. Com veiem, el que hem anomenat Psicologia Popular és senzillament el conjunt de creences, que funciona en una societat concreta en un moment del temps, sobre el que és una persona, sobre com es comporta i sobre com podem explicar els seus actes. Certament, aquestes creences es consoliden en llargs processos de conformació cultural i es difonen per diversos canals. Canvien lentament, com tota institució vertebradora de la vida social. Sovint, aquestes idees actuaran com perjudicis o estereotips, ens aportaran biaixos en la valoració de la realitat social i fins i tot podran ser utilitzades com ideologies per als fins més diversos. Per exemple, per emprendre una guerra amb els nostres semblants, o, si es prefereix, per qualificar d'ells als quals no formen part del meu grup, sembla necessari incidir en el model imperant de 'persona', de tal manera que ells quedin deshumanitzats perquè no actuen ni pensen ni senten com nosaltres. Per això, és important que hi hagi actituds analítiques i reflexives que revisin i modifiquin les creences de la psicologia popular per millorar la vida social i humana que inicialment permeten. Aquesta tasca s'hauria de fer des d'una Psicologia Científica que tindria la tasca d'enderrocar idees infundades i proposar altres atenent els esforços científics de comprendre'ns a nosaltres mateixos. No obstant això, d'acord amb la curta història de la Psicologia científica, no sembla que aquesta hagi estat la seva tasca fonamental. Abans de passar analitzar les consideracions que la Psicologia Científica ha fet sobre l'ésser humà al llarg de la història, intentem reflexionar "popularment" sobre la idea que tenim de persona. Això ens servirà d'element de comparació respecte de les alternatives científiques, ens permetrà aclarir com s'han anat consolidant aquestes creences i, si de cas, ens obrirà una porta cap a on encaminar. Un ràpid recorregut històric mostrarà com determinades idees han anat unint entre si fins a construir la idea de persona que, amb nombroses variacions, utilitzem diàriament per comprendre les conductes dels nostres semblants.

Page 4

4 2. El Món Antic 2.1. Plató: El Pilot a la Nau El primer autor que ens aporta alguna reflexió sobre els éssers humans i que ens llega una sèrie de conceptes que ens permeten, aplicats a les persones, comprendre, o més aviat dirigir, les seves conductes, és Plató. Plató va construir una imatge tripartida de l'ésser humà, que va imaginar com una quadriga dirigida per un auriga. L'auriga representa l'ànima racional (nous o logotips) que és de naturalesa immortal. Un dels cavalls, el de color blanc, és l'ànima irascible (thymos), font de passions nobles, mortal i, sobretot, corporal. L'altre cavall, de color negre, font de passions innobles, és l'ànima concupiscible (epithymía), també mortal i corporal. L'auriga té la difícil tasca d'harmonitzar aquesta estranya parella de cavalls que li ha tocat en sort. Perquè un dels cavalls - (naturalment el negre) - és indòmit i tendeix a escapar al control de la raó. Les passions apetitives o concupiscibles poden conduir a la ruïna a l'ésser humà, entenent per ruïna la pèrdua de la condició humana, o almenys la pèrdua del seu privilegi. Doncs l'home és ànima, ànima immortal, que habita en una mena de paradís, el món de les idees, en companyia dels déus i realitzant la tasca més pròpia de l'home, el coneixement de la veritable realitat: les idees. A diferència dels déus, l'home o la seva ànima racional ha de mantenir una lluita constant per conduir adequadament la quadriga i no és infreqüent que perdi el control de la mateixa. En aquest moment, com un càstig, descendeix del món de les idees al món d'aparences que és la nostra realitat, per encarnar-se en un cos sensible. En aquest descens, a més, li passa una altra desgràcia: travessar el Leteu, el riu de l'oblit. Així quan l'ànima és tancada en un cos sensible, es troba en una situació difícil, ja que com en una caverna i sense notícia d'això ha oblidat tot el veritable coneixement, quedant sotmès a l'engany del múltiple i l'aparent. La reflexió platònica sobre l'ànima humana, la seva descripció dual de l'home i la diferent qualitat assignada al cos i l'ànima li servirà per fonamentar una ètica, ja que la tasca del home és buscar el veritable coneixement, és a dir, tornar a aquest paradís propi que el corporal li ha fet perdre. D'aquí, el desig de mort del filòsof que vol saber, ja que només d'acord l'ànima escapament del seu tancament corporal pot l'home tornar al lloc que li correspon. Encara no hi ha en Plató una veritable Psicologia, sí que elabora una sèrie de conceptes respecte al que és una persona ia què es deu el seu comportament. Aquestes idees inicials, que tindran un ressò important en el món cristià, podem rastrejar fins al nostre present. Algunes de les més significatives són: El dualisme cos-ànima La primacia de l'ànima sobre el cos. En una altra metàfora platònica, l'ànima és com el pilot d'una nau que ha de dirigir amb prudència i determinació el cos per poder tornar al món de les idees. La consideració del cos i el que el cos requereix com una cosa perjudicial, com una cosa que ens distreu de l'activitat pròpia dels éssers humans. Passions i apetits són font de desordre i conflicte i l'ànima ha de sotmetre amb una autoritat ferma i constant. Tota la filosofia política i moral es va a edificar pensant en facilitar la tornada de les ànimes al món de les idees. En resum, Plató ens ofereix una visió de l'ésser humà com una entitat privilegiada, propera als déus, perquè hi ha alguna cosa en ella que no trobem en cap altre ésser. L'ànima platònica és el que ens uneix amb un món diví, tot i que ens hàgim allunyat d'ell, perquè

Page 5

5 pertany a aquesta veritable realitat que és el món de les idees. És per la separabilitat i immortalitat de l'ànima, per la qual cosa podrem tornar al lloc on pertanyem. Tot i que el retorn ens exigir un dur camí de salvació. Plató s'edifica sobre el concepte de persona que posa en circulació una doctrina religiosa de salvació. 2.2. Aristòtil Aristòtil constitueix l'opció alternativa al platonisme. Aristòtil, al contrari que Plató, part d'un interès biològic en comprendre el món que l'envolta i les substàncies que el poblen. En la diversitat de substàncies és fàcil descobrir unes vivents, en el sentit que contenen en si mateixes la causa de la seva activitat, i d'altres no vivents. Aristòtil va a utilitzar l'ànima per explicar aquesta diferència. Per a això, ha de concedir la presència d'una ànima a tot el vivent. L'Ànima es identifica amb la vida. Després ja no és només l'home qui posseeix una ànima. Tot el que té en si mateix un principi de vida és perquè té una ànima, encara que hi ha diferències entre l'ànima de les plantes, la dels animals i la dels éssers humans. Així, trobem una gradació d'ànimes segons les diverses funcions o potencialitats que l'ànima com a acte primer del vivent pot realitzar. D'aquesta manera s'explica, en primer lloc, les diferents categories d'éssers. Així, les diferents funcions es correspondrien amb els diferents tipus d'ànima: a) La funció nutritiva és la funció de l'ànima vegetal b) La funció sensitiva (de la qual deriven la apetitiva i la motriu) és la funció de l'ànima sensitiva. c) La funció pensant que és exclusiva de l'ànima intel·lectual. Aquestes ànimes o funcions de l'ànima es componen unes sobre altres i l'home reuneix les tres. Sense això, hi ha una unitat de l'ànima, respecte a les seves potencialitats i també respecte al cos. El ànima no és separable del cos, és principi de vida i d'activitat, però no és una entitat independent ni diferent, com en Plató, que pugui sobreviure fora de la seva unió amb el cos. De Així, l'ànima és mortal i mor amb l'mort de la substància. Encara efectivament la imatge que ofereix Aristòtil l'ésser humà és molt diferent de la de Plató, la síntesi medieval del pensament grecoromà amb el pensament cristià va a generar una noció de persona, i de les causes del seu comportament que segueix funcionant en nostres dies i que podem anomenar teoria de les facultats psicològiques. La característica fonamental és pensar la persona com una entitat separada en dues entitats radicalment diferents: una corporal o física i una altra mental o espiritual. Al cos pertany el físic, com és font de pertorbació requereix un exigent control per part d'una ment espiritual que regula i dirigeix ​​el comportament del cos. Abans de matisar i analitzar amb detall aquesta imatge model de la psicologia humana, hem de donar un pas més en la història, on trobarem una intensificació d'aquesta imatge dual fins a fer teòrica i pràcticament problemàtica