Problemas Erección Disfunción Erectil

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13

MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26

BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)

Xavier Conesa Lapena

(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i

Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999

L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.

Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs

- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena

- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.

- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona

- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona

- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada

- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005

- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007

- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

- Publicacions

Carme Serrat Bretcha

Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

Terapeuta Sexual i Familiar

Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,

Assessora Psicològica d’escoles bressol.

Assessorament a pares

Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya

Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.

TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

Xavier Conesa Lapena

· Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo

· Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980

· Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares

· Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)

· Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987

· Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988

· Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989

· Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990

· Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994

· Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995

· Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999

· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997

· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998

· Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC

Carme Serrat Bretcha

· Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

· Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

· Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

· Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

· Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

· Terapeuta Sexual i Familiar

· Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

· Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

La consulta sexològica

El primer i fonamental pas per l'abordatge de les disfuncions sexuals, igual que en totes les branques de la Medicina i la Psicologia, és el diagnòstic correcte i no donar tractaments precipitats per atendre una demanda del pacient o, en molts casos, per treure-se'l de sobre (cosa que passa sovint quan el professional, per falta de temps, desconeixement o inoperància sobre el tema, no vol preguntar més ni sap derivar). És el clàssic prengui això, tracti de relaxar i vagi-se'n. També sé que la consulta sexològica és una consulta vergonyant que costa molt fer, especialment als homes. Però és l'única manera de poder solucionar el problema: que puguin esplaiar amb confiança sobre tot el relacionat amb la seva història sexual, tema que per a ell o ella sempre va ser una mica ocult i prohibit.

És digne destacar que avui ens consulten tant adolescents com adults, d'ambdós sexes, de fins a 80 anys o més (he tingut oportunitat de tractar un pacient de 92, el que realment em va semblar admirable i motivador de vida).

S'haurà indagar com, quan, on i amb qui va començar el símptoma sexual. Quines circumstàncies l'envolten (a això dic diagnòstic situacional), com s'inscriu en la seva història personal, psicològica i vincular. Es confecciona una veritable història psicosexual per comprendre la gènesi del símptoma. Què medicaments pren i quins tractaments intentar abans. Quins creuen, el o la pacient (o la parella), que són les causes dels seus problemes i com imaginen els tractaments per a la disfunció. Un tema de particular importància és el diagnòstic vincular, és a dir la relació amb la parella i sempre és aconsellable, en aquells que la tenen, entrevistar a tots dos.

Potser el més important de l'entrevista sexològica estigui centrat en la decisió de fer-la i de concórrer a ella. De vegades passen anys des de l'aparició del símptoma fins que el pacient es decideixen a la consulta.

Segons estudis fets a Brasil i USA, dels homes que comencen amb disfunció erèctil, només un percentatge proper al 10% recorre a la consulta i triguen entre 4 i 5 anys (mitjana) des de l'aparició dels seus símptomes fins que la demanen.

Altres vegades arriben desil.lusionats per un llarg passejar per diferents consultoris mèdics i psicològics, criticats per infinitat de tractaments (des de venda d'aparells de cirurgies de frenet i lligadures venoses, quan no pròtesis o injeccions en ejaculadors precoços , a tractaments amb psicofàrmacs oa molts anys de psicoanàlisi ) realitzats per professionals que no assumeixen honestament el seu desconeixement del tema i d'altres que senzillament lucren amb la desesperació dels pacients.

Una quantitat de autodenominats sexòlegs, van produir danys en indicar pràctiques renyides amb la medicina i l'Ètica. En un breu catàleg d'aquestes estafes esmentaré algunes:

    • Vacunes contra el virus de la impotència donades en l'engonal
    • Sondes uretrals
    • Tactes rectals i massatges prostàtics
    • Corts innecessaris del fre
    • Injeccions esclerosants a les venes
    • Plaques vibratòries al pubis. Un pacient explicava que, quan se les posaven, li van demanar que introduís el seu penis en un gabinet tipus ordinador (allà va pensar: "sembla que m'estan prenent per tonto")
    • Elèctrodes connectats en el penis ja "un aparell que emetia llums"
    • Injeccions "especials", comprimits i pomades "miraculoses", "banyes mòlts"
    • Calces calòriques per a les cames
    • "Picades d'abelles a l'esquena" (encara que resulti increïble!)
    • Aparells electrònics ja piles "per portar a la butxaca on les ones emeses provoquen l'erecció"
    • Pròtesis externes (que no són més que falos de goma o plàstic)
    • Pròtesis internes i injeccions per ejaculadors precoços
    • Bombes de succió "que engrandeixen el membre"

És obvi que una consulta sexològica no és com anar a l'oftalmòleg per un recanvi d'ulleres o al gastroenteròleg per "un problema de l'estómac". És anar a explicar alguna cosa molt íntim i on es compromet en tot el seu ser, és anar a desvetllar la manca , el que no pot "rendir com home" ja que sempre se li va ensenyar a fer gala de la seva masculinitat, o que "com a dona se sent que és una frígida". Parlar davant d'un estrany, encara que sigui un professional, de la sexualitat, és alguna cosa conflictiu i carregat d'una gran dosi de temor, pudor, vergonya iansietat . Això passa també en la consulta amb el metge clínic: el professional no s'anima a preguntar sobre la vida sexual dels pacients (moltes vegades no sap com ni quan ni per què preguntar), el pacient tampoc ho explica perquè sent que no hi ha un continent per a la seva conflicte latent.

"El Dr només em pregunta de qüestions clíniques (ginecològiques, psicològiques, urològiques) però mai em pregunta ni em dóna el peu perquè li expliqui de la meva vida sexual, ¡com si no fos important!", Solen dir.

Sempre està a punt de comentar al seu metge de capçalera però no acaba de fer-ho. Moltes vegades està esperant que el professional el interrogui per poder esplaiar-se en allò que ho angoixa. És interessant assenyalar, p. ex., que la disfunció erèctil sol ser un predictor de patologies subjacents. Nosaltres hem detectat quadres d'hipertensió arterial, de diabetis , de dislipèmies, de problemes cardíacs , respiratoris, ginecològics o prostàtics , fins i tot quadresdepressius , a partir d'indagar sobre la vida sexual dels consultants i que aquests no tenien en compte.

Raons que donen els pacients per a no consultar quan pateixen una disfunció sexual:

    • Em fa vergonya (o pudor)
    • No té solució, és incurable
    • Ho puc solucionar sol
    • És normal per l'edat que tinc
    • No és un problema
    • Sóc molt jove per anar al sexòleg
    • Sóc molt vell
    • El metge no m'escolta ni em comprèn
    • El doctor mai em pregunta sobre aquest tema
    • Em prendran per anormal, per "estrany"
    • No tinc parella estable
    • Tinc por de caure en mans d'un estafador o d'un metge comerciant
  • Ejaculació precoç