psicologo matrimonialista

imagen

Tratamientos Psicológicos Adultos Adolescentes Niños Familia y Pareja

http://terapiapareja.blogcindario.com/2010/07/00001-terapia-pareja-barcelona.html

link: http://terapiapareja.blogcindario.com/2010/07/00001-terapia-pareja-barcelona.html

Xavier Conesa Lapena (Col. nº 4.977)

Carme Serrat Bretcha (Col. nº 3.866)

Tel: 93 570 71 54 – 686 669 609

Mail: conesa_psicologo@yahoo.es

Web del Centro Psicológico:

http://www.xavierconesa.com

Web del “Institut Superior d’Estudis Sexològics” I.S.E.S. :

http://www.sexologia.ppcc.cat

C/Gaietà Vinzia, 11-13 MOLLET

C/Santa Anna, 28 BARCELONA

Atenció a la premsa i mitjans en general:

Sobre temes relacionats amb la sexualitat humana, d’actualitat i interès general.

Exposicions i debats. Concertar entrevista telefònicament.

Tel. 93 570 71 54 o por mail: conesa_psicologo@yahoo.es

Xavier Conesa Lapena (Col. nº 4.977)

Carme Serrat Bretcha (Col. nº 3.866)

Tel: 93 570 71 54

C/Gaietà Vinzia, 11-13 MOLLET

C/Santa Anna, 28 BARCELONA

conesa_psicologo@yahoo.es

- Perquè una parella funcioni calen moltes habilitats que poden aprendre espontàniament i funcionar bé o poden fallar, en aquest cas no n’hi ha prou l’amor i les bones intencions sinó que es pot fer necessària la intervenció d’un professional.

-La teràpia de parella consisteix en un major coneixement del que cada un desitja de la parella, les seves frustracions i els seus projectes, una millora de la comunicació entre tots dos, sessions de alleujament, escolta empàtica, expressió afectiva, resolució de problemes, establiment de acords, etc.

El paper del psicòleg en les dificultats matrimonials

Davant les crisis matrimonials o de parella els psicòlegs poden intervenir de diferents formes i en moments diferents. Podríem dir que hi ha tres moments claus: abans d'una separació, durant el procés de separació i després de la separació.

Abans de la separació el paper del psicòleg pot ser molt divers. En primer lloc tindríem un enfocament més clínic, és a dir, com a terapeuta de parella amb l'objectiu de buscar solucions al conflicte existent. Aquesta sol ser la intervenció més freqüent encara que no és l'única. Una altra forma d'intervenció seria l'actuació com a mediador. La mediació familiar, amb poca tradició és Espanya, és un procés negociador en què ajuda a prendre decisions sobre la separació.

La mediació no és un procés terapèutic com la teràpia de parella, però pot ser molt "terapèutic" a mitjà i llarg termini si tenim en compte que amb ella s'intenta minimitzar l'impacte que suposa una separació matrimonial a la parella i sobretot a els menors implicats. En la mediació el psicòleg intervé normalment amb un altre professional, generalment un advocat. En aquests casos els professionals actuen de forma imparcial, sense avaluar ni oferir la solució idònia, sinó ajudant a que la parella de forma activa prengui les seves pròpies decisions, sobretot en aquells punts més conflictius com poden ser els acords econòmics o la guarda i custòdia dels menors. Generalment després de la mediació es redacta un document que pot servir com a base per a la tramitació legal d'una separació de mutu acord.

Quan el psicòleg intervé durant el procés de separació també pot fer-ho des de diferents enfocaments, un clínic i un altre forense. Des d'un punt de vista clínic es pot donar suport en el moment de la crisi des d'una teràpia individual als membres de la parella si així ho requereixen, o als menors d'aquesta segons la necessitat. Des d'un punt de vista forense, el psicòleg actuaria com a assessor dels jutges sobre les decisions sobre guarda i custòdia realitzant un peritatge. Com assessors en aquest àmbit poden "suggerir" una vegada realitzada l'avaluació, el intentar una Mediació si veu possibilitats d'acord, una teràpia individual si considera que algun membre de la família ho necessita, o una exploració més a fons per poder orientar sobre la guarda i custòdia. A l'hora de valorar quina és la millor opció sobre la guarda i custòdia, el psicòleg ha de buscar l'opció que millor s'adapti a les necessitats dels menors depenent de les característiques individuals de cada cas.

Després de la separació, els psicòlegs poden novament intervenir des d'un punt de vista clínic, donant un suport a algun membre de la parella i / o algun dels menors per poder afrontar d'una forma adequada la reestructuració familiar. De la mateixa manera, és molt freqüent que els psicòlegs puguin intervenir assessorant als jutges realitzant un peritatge, o bé perquè no s'hagi realitzat en el moment de la separació i en aquest moment sigui necessària, o bé perquè hi hagi noves decisions a prendre (canvi de domicili, canvi d'escola, ampliació de règim de visites, canvi de custòdia, etc.).

Aquestes intervencions poden realitzar des d'un àmbit privat com des d'un àmbit públic, depenent dels recursos disponibles en cada cas.

No és fàcil per cap dels dos fer canvis cap a la asserció, però de cara a reduir els nivells subjectius de malestar és un objectiu que serà sempre beneficiós per a tots dos. En els propers números intentaré donar algunes claus per gestionar millor els sentiments que bloquegen i poder expressar les nostres necessitats de forma adequada.