Psicólogo Barcelona Psicòleg Psicólogos Psicòlegs

Psicologos Barcelona

Psicologos Barcelona

Terapia de Pareja Barcelona

Sexologos Barcelona

Acalculia-Alteració del llenguatge on exite una incapacitat per a realitzar problemes aritmètics, no hi ha capacitat de conceptes matemàtics.

AFÀSIA-Alteració del llenguatge on hi ha una incapacitat per articular paraules i per entendre-les; és d'origen orgànic.

AFÀSIA MOTORA-Alteració del pensament, relacionat amb el tipus d'associació on no hi ha forma d'articular la paraula tot i que la repetim moltes vegades. * AFÀSIA NOMINAL-Alteració del pensament, relacionat amb el tipus d'associació on no

* AFÀSIA SENSORIAL-Alteració del pensament, relacionat amb el tipus d'associació on

* AFÀSIA sintàctic-Alteració del pensament, relacionat amb el tipus d'associació on

Afonia-Alteració del llenguatge, relacionat amb les anomalies de la veu on hi ha una impossibilitat d'emetre sons.

* Agarofòbia-Alteració del pensament

AGITACIÓ-Alteració de l'afecte on hi ha ansietat més activitat motora.

Agnosia-Alteració de la percepció, relacionada amb malalties orgàniques cerebrals on hi ha una incapacitat per reconèixer i interpretes les impressions sensorials.

Agrafia-Alteració del llenguatge, on hi ha una incapacitat per escriure o aprendre l'escriptura.

AGRESSIÓ-Alteració de l'afecte on hi ha una reacció hostil o violència cap a alguna cosa, algú o cap a un mateix. Implica un sentiment destructiu.

/ Alalia-Alteració del llenguatge on hi ha una incapacitat per articular fonemes.

/ Alexia-Alteració del llenguatge on hi ha una incapacitat per a la lectura.

* ALGOFOBIA-Alteració del pensament

/ Alusine-Alteració de la percepció on no hi ha un estímul que ho provoqui.

* Alusine AUDITIVES-Alteració de la percepció

* Alusine CINESTÈSICA-Alteració de la percepció

* Alusine GUSTATIVA-Alteració de la percepció

* Alusine HIPGOGICAS-Alteració de la percepció

* Alusine OLFACTIVA-Alteració de la percepció

* Alusine TÀCTILS-Alteració de la percepció

* Alusine VISUALS-Alteració de la percepció

AMBIVALÈNCIA-Alteració de l'afecte on hi ha sentiments oposats que se senten simultàniament.

AMNÈSIA-Alteració de la memòria on hi ha una pèrdua total o parcial de la memòria.

ANESTÈSIA històrico-Alteració de la percepció on hi ha una pèrdua de la sensació, és d'origen emocional.

* ANICUSIA-Alteració del llenguatge

ANSIETAT-Alteració de l'afecte on hi ha por al desconegut, que causa incertesa, inseguretat i un excés de preocupació.

ANSIETAT FLOTANT-Alteració de l'afecte on l'ansietat no està enfocada a alguna cosa en particular, es conserva contínuament.

ASSOCIACIÓ PER Consonància-Alteració del pensament, relacionat a la velocitat de les associacions on hi ha una desviació de la idea o es fa una nova sobre la base de la consonància de les paraules.

Apatia-Alteració de l'afecte on hi ha el desinterès més la indiferència.

APROSEXIA-Alteració de la consciència, relacionat amb l'alteració de l'atenció en on hi ha una incapacitat per entendre.

* Aracnofobia-Alteració del pensament

AUTOMATISME-Alteració de la conación on hi ha la realització involuntària de moviments motors.

AUTOMATISME RITUAL-Alteració de la conación, relacionat amb l'augment de l'activitat, és una compulsió per repetir actes que tenen significat simbòlic.

B

BLOQUEIG-Alteració del pensament, relacionat amb la velocitat de les associacions on hi ha una interrupció en el curs del pensament.

* Bradilalia-Alteració del llenguatge

C

Catalèpsia-Alteració de la conación on hi ha un estat d'inconsciència en el qual es manté la immobilitat, és d'origen orgànic.

Cataplexia-Alteració de la conación on hi ha una pèrdua temporal de la consciència, to muscular, provocada per factors emocionals.

* Circumloqui-Alteració del pensament, relacionat amb l'estructura de les associacions on

Cleptomania-Alteració de la concación, relacionat amb l'augment de l'activitat. És una compulsió per robar.

COMA-Alteració de la consciència on hi ha un estat profund d'inconsciència.

Compulsió-Alteració de la conación, relacionat amb l'augment de l'activitat on hi ha un impuls incontrolable repetitiu.

CONDENSACIÓ-Alteració del pensament, relacionat amb l'estructura de les associacions on hi ha una fusió de diversos conceptes en un de sol.

* Confabulació-Alteració de la memòria. És una paraamnèsia on

CONFUSION-Alteració de la consciència que consisteix en una falla en l'atenció de temps, espai i persona.

* Coprolàlia-Alteració del llenguatge

D

* DEIXA Vécu (JA VISCUT) - Alteració de la memòria. És una paraamnèsia on

* DEIXA VU (JA VIST) - Alteració de la memòria. És una paraamnèsia on

* DELIRI-Alteració del pensament

* DELIRI AUTO-acusatori-Alteració del pensament

* DELIRI DE CONTROL-Alteració del pensament

* DELIRI DE GRANDESA-Alteració del pensament

* DELIRI D'INFIDELITAT-Alteració del pensament

* DELIRI DE PERSECUCIÓ-Alteració del pensament

* DELIRI DE REFERÈNCIA-Alteració del pensament

* DELIRI PARANOIDE-Alteració del pensament

DEPRESSIÓ-Alteració de l'afecte, relacionat amb els afectes displacenteros on hi ha una disminució de l'estat d'ànim, que es caractriza per la tristesa patològica, falta de motivació, d'interès, apatia i minusvalidesa.

DEREISMO-Alteració del pensament, relacionat amb la forma de pensar en on no hi ha coherència amb la realitat, no hi ha abstraccions.

DESPERSONALITZACIÓ-Alteració de l'afecte on hi ha un sentiment d'irrealitat que fa a si mateix i al medi que l'envolta.

DIPSOMIA-Alteració de la conación, relacionat amb l'augment de l'activitat. És una compulsió per prendre.

DISÀRTRIA-Alteració del llenguatge on hi ha una dificultat per articular fonemes, és d'origen orgànic.

Discalcúlia-Alteració del llenguatge on hi ha una dificultat per a realitzar problemes aritmètics.

Disfàsia-Alteració del llenguatge on hi ha una dificultat per articular o entendre paraules, és d'origen orgànic.

Disfàsia MIXTA-Alteració del llenguatge on hi ha una dificultat per a articular

i entendre paraules.

Disfàsia MOTORA-Alteració del llenguatge on hi ha una dificultat per articular paraules.

Disfàsia SENSORIAL-Alteració del llenguatge on hi ha una dificultat per entendre paraules.

Disfèmia-Alteració del llenguatge on hi ha la tartamuts, és d'origen psicològic.

/ DISFONIA-Alteració del llenguatge relacionat amb les animalia de la veu on la qualitat de la veu és alterada.

Disgrafia-Alteració del llenguatge on hi ha una alteració en l'escriptura.

DISLÀLIES-Alteració del llenguatge on hi ha dificultat per articular fonemes, és d'origen funcional.

DISLÈXIA-Alteració del llenguatge on hi ha dificultat de lectura, no comprenen bé el contingut, transposen les lletres, treuen lletres.

DISLOGIA-Alteració del llenguatge on hi ha una alteració n la lògica en el llenguatge, és d'origen orgànic.

DISPROSEXIA-Alteració de la consciència, relacionat amb l'alteració de l'atenció en on hi ha dificultat per fixar l'atenció, és d'origen orgànic.

Disritmias-Alteració del llenguatge on hi ha una incordinación de la respiració i la veu.

DISTRACTIVILIDAD-Alteració de la consciència, relacionat amb l'alteració de l'atenció en on hi ha dificultat per fixar l'atenció, és d'origen psicològic.

DUEL-Alteració de l'afecte, relacionat amb els afectes displacenteros on es presenta tristesa per la pèrdua d'un objecte o subjecte, normalment és temporal, però en el patològic persisteix.

I

Ecolàlia-Alteració de la conación i del llenguatge on hi ha repetició de frases.

ECOPRAXIA-Alteració de la conación on hi ha una imitació especular del moviment.

ESPASMOFEMIA-Alteració del llenguatge. És una disfemia on hi ha una interrupció brusca en el discurs i part la paraula.

ESTAT CREPUSCULAR-Alteració de la consciència que es caracteritza per Alusine permanents.

ESTAT DELIRANT-Alteració de la consciència que es caracteritza per perplexitat, inquietud, confusió associat amb por i Alusine.

* EGONOMIA-Alteració de la conación, relacionat amb l'augment de l'activitat. És una compulsió per

ELACIÓ-Alteració de l'afecte, relacionat amb els afectes plaents on hi ha sentiments de confiança i alegria associats amb l'activitat motora.

AMANIDA DE PARAULES-Alteració del pensament, relacionat amb l'estructura de les associacions on es fa una barreja incoherent de paraules o frases.

EROTOMIA-Alteració de la conación, relacionat amb l'augment de l'activitat. És una compulsió pel sexe.

ESTERIOTIPIA-Alteració de la conación on hi ha una repetició contínua i involuntària d'activitats verbals o motores.

ESTUPOR-Alteració de la consciència on hi ha una falta de reacció, incapacitat per adonar-se del que passa al nostre voltant, no hi ha resposta de cap estímul intern o extern.

EUFÒRIA-Alteració de l'afecte, relacionat amb els afectes plaents on hi ha un extrem estat d'alegria que no va d'acord amb el context.

EXALTACIÓ-Alteració de l'afecte, relacionat amb els afectes plaents on hi ha una elació associat amb sentiments de grandesa.

EXTASIS-Alteració de l'afecte, relacionat amb els afectes plaents on hi ha la manifestació química de l'eufòria, si van d'acord al context.

F

* FALSIFICACION RETROSPECTIVA-Alteració de la memòria. És una paraamnèsia on

FLEXIBILITAT CERE-Alteració de la conación que es caracteritza per la permanència de la postura en la qual és col · locat l'individu.

* FÒBIA-Alteració del pensament

Foli de DEUX (BOGERIA DE DOS) - Alteració de la consciència, relacionat amb l'alteració de la suggestió la qual es presenta en dues persones amb un vincle afectiu molt estret, un presenta els símptomes i un altre presenta la malaltia.

FUGA D'IDEES-Alteració del pensament, relacionat amb la velocitat de les associacions on es passa d'un tòpic a un altre de manera ràpida i no hi ha connexió entre ells provocat per factors externs.

H

HABILITAT EMOCIONAL-Alteració de l'afecte on es troben canvis bruscos en l'estat d'ànim.

* HEMOFOBIA-Alteració del pensament

HIPERACTIVITAT-Alteració de la conación on hi ha un augment en l'activitat motora però no té cap finalitat.

Hipermnèsia-Alteració de la memòria que es caracteritza per una memòria extraordinària i precisa en detalls.

Hiperreflèxia-Alteració de la conación, relacionat amb l'augment en la acividades que es caracteritza per l'augment de les respostes reflexes.

HIPERRINOFONIA-Alteració del llenguatge. És una rinofonia on la veu surt avocinada.

HIPNOSI-Alteració de la consciència, relacionat amb l'alteració de la suggestió la qual és induïda artificialment, s'aconsegueixen estats d'inconsciència però no total.

Hipoactiu-Alteració de la conación on hi ha una disminució en l'activitat motora.

* HIPOACUCIA-Alteració del llenguatge

* Hipocondria-Alteració del pensament, relacionat

HIPOLALIA-Alteració del llenguatge en la qual hi ha una pobresa en el llenguatge.

Hiporreflexia-Alteració de la conación, relacionada amb la disminució de l'activitat on hi ha disminució en les respostes reflexes.

* HIPORRINOFONIA-Alteració del llenguatge. És una rinofonia en do de la veu

I

/ IL · LUSIONS-Alteració de la percepció que es caracteritza per la Distorción d'un estímul.

Inatenció SELECTIVA-Alteració de la consciència, relacionat amb l'alteració de l'atenció en on hi ha un bloqueig d'esdeveniments que li provoquen dolor, incertesa, el desplaent ho evita.

INCOHERÈNCIA-Alteració del pensament, relacionat amb l'estructura de les associacions on hi ha la unió de diversos pensaments que no tenen connexió lògica.

L

Logorrea-Alteració del pensament, relacionat amb la velocitat de les associacions on el discurs és lògic, abundant i coherent.

M

MACROPSIA-Alteració de la percepció, relacionat amb les alteracions associats amb la histèria que consisteix a percebre més grans els objectes.

Manera-Alteració de la conación on hi ha moviments involuntaris estereotipats.

Megalomania-Alteració de la conación, relacionat amb l'augment de l'activitat. És una compulsió pel poder.

Malenconia-Alteració de l'afecte, relacionat amb afectes displacenteros on hi ha una depressió menys greu, amb tristesa i desesperança, no hi ha apatia, ni falta de motivació, ni dependència.

Micropsia-Alteració de la percepció, relacionat amb les alteracions associats amb la histèria que consisteix a percebre més petits els objectes.

POR-Alteració de l'afecte on hi ha un temor a quelcom real conegut, s'identifica el perill.

Monomania-Alteració de la conación, relacionat amb l'augment de l'activitat. És una compilsión per un sol objecte.

N

NEGATIVISME-Alteració de la conación la qual s'oposa a tota suggeriment.

Neologismes-Alteració del pensament, relacionat amb l'estructura de les associacions on hi ha una invenció d'una nova paraula o una paraula se li dóna un nou significat.

Ninfomania-Alteració de la conación, relacionat amb l'augment de l'activitat. És una compulsió de la dona per copular.

* NOCTILALIA-Alteració del llenguatge

* NOSOFOBIA-Alteració del pensament

O

/ OBNOBILACION-Alteració de la consciència que es caracteritza per ment clara

* OBSESSIÓ-Alteració del pensament,

P

* Palilàlia-Alteració del llenguatge

PANICO-Alteració de l'afecte que és una por extrem que desorganitza la personalitat, no hi ha una resposta adaptativa.

/ Paraamnèsia-Alteració de la memòria que es caracteritza per la falsificació de la memòria

PARARESPUESTAS-Alteració del pensament, relacionat amb l'estructura de les associacions la qual és una resposta que no concorda amb la pregunta.

PENSAMENT autista-Alteració del pensament, relacionat amb la forma de pensar el qual és un pensament hermètic, abstret i sense coherència.

* PENSAMENT FIX-Alteració del pensament

PERSEVERANÇA-Alteració del pensament, relacionat amb l'estructura de les associacions que es caracteritza per la repetició patològica de paraules, idees, respostes a totes les preguntes.

PUERELISMO-Alteració de la conación la qual és exclusiva dels adults, s'imiten les conductes infantils.

R

* RECONEIXEMENT FALS-Alteració de la memòria. És una paraamnèsia

RINOFONIA-Alteració del llenguatge, relacionat amb les animalia de la veu es caracteritza per la nasalització dels sons, distorciones la veu.

S

SATIRIASIS-Alteració de la conación, relacionat amb l'augment de l'activitat. És una compulsió de l'home per copular.

Sensació d'irrealitat-Alteració de l'afecte on hi ha una Distorción de les relacions espacials, l'entorn es torna desconegut.

Somnambulisme-Alteració de la conación, relacionat amb l'augment de l'activitat on hi ha moviment motor durant el son.

T

TANGENCIAL-Alteració del pensament, relacionat amb l'estructura de les associacions on hi ha la incapacitat del subjecte d'anar d'un punt a la meta sedeada.

* Taquilàlia-Alteració del llenguatge

TARTAJOFEMIA-Alteració del llenguatge. És una disfemia on hi ha una interrupció al principi de les paraules.

TENSIÓ-Alteració de l'afecte que es caracteritza per un estat d'ansietat associada amb l'activitat motora però desagradable perquè involucra el to muscular.

TIC-Alteració de la conación, relacionat amb l'augment en l'activitat on hi ha moviments repetitius, espasmòdica i involuntaris.

TRICOTICOMANIA-Alteració de la conación, relacionat amb l'augment de l'activitat.És una compulsió per jalarse els borrissols.

V

VERBIGERACION-Alteració de la conación i del llenguatge on hi ha repetició de paraules o oracions sense sentit.

X

* XENOFÒBIA-Alteració del pensament

Z

* ZOOFOBIA-Alteració del pensament

Terapia de Pareja Barcelona

Terapias De Pareja 



TERAPIAS DE PAREJA - CONSEJEROS MATRIMONIALES - TRATAMIENTOS SEXOLOGICOS

Terapias de Pareja Tratamientos 

Psicológicos 

 Sexologicos Adultos

 Adolescentes Niños Familia y Pareja

 


Tratamientos Psicologicos, Sexologicos y de Pareja

Atención Psicológica en Consulta:                                            
Xavier ConesaCarme Serrat

Xavier Conesa Lapena (Col. nº 4.977) 
Carme Serrat Bretcha (Col. nº 3.866)
Tel: 93 570 71 54 
C/Gaietà Vinzia, 11-13 MOLLET
C/Santa Anna, 28 BARCELONA 
conesa_psicologo@yahoo.es

 

Reserva telefónica de visitas y entrevistas: Tel.93 570 71 54 (24 horas)

Xavier Conesa Lapena

·         Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo

·         Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980

·         Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares

·         Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)

·         Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987

·         Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988

·         Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989

·         Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990

·         Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994

·         Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995

·         Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999

·         Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997

·         Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998

·         Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC

 

Carme Serrat Bretcha

·         Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

·         Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

·         Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

·         Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

·         Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

·         Terapeuta Sexual i Familiar

·         Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

·         Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària


CONDUCTES HUMANES.
Probablement una de les principals característiques per les quals l'ésser humà sol ser caracteritzat de tal manera que es pot indicar les actituds i / o possibles futurs comportaments dins de la societat són les conductes.

Habitualment la majoria de les persones sol tenir determinades actituds cap a determinats casos i reaccionar en el moment en què es presenta de manera que de vegades no es noten els comportaments interns, però, què és una conducta?

Hi ha diverses assimilacions al que avui coneixem com a conducta però, solem dir que conducta és el comportament normal d'una persona que adquireix determinades actituds en cada pas de la vida juntament amb els seus caràcters, així com amb les experiències que habitualment es van adquirint amb l'experiència, és de molt de compte en el moment de prendre alguna determinació perquè d'aquesta manera no es confongui amb la personalitat, la qual conté un altre significat.

Les conductes humanes solen ser impredictibles, ja que cada etapa de l'ésser humà és diferent i amb experiències totalment antagòniques a les d'una altra persona que suposadament té la mateixa capacitat i / o característica.

http://proton.ucting.udg.mx/ ~ luis / Humanas.html

La Operativitat

 

L'home, des de sempre, presenta dues diferents actituds cap a la pròpia vida: d'una part té la inclinació a anar en alt en la recerca espiritual, tractant de transcendir la pròpia naturalesa terrenal. D'altra banda, té la irresistible inclinació a baixar cap a la manifestació, el que obté obrant en la vida terrenal.

D'aquí deriva el perenne "conflicte" entre especulació i operativitat que, però, amb un atent examen, són només dues cares d'una sola medalla. Per això, no té significat establir quina de les dues preval en importància.

En general, és possible notar com l'operativitat present més problemes per ser actuada, amb el grau de responsabilitat, quan implica una major presència del món extern, mentre que, teòricament, som protagonistes solitaris en l'especulació.

L'important és, de tota manera, prendre consciència que aquestes dues actituds cap a la vida han de ser sempre presents en cada un de nosaltres.

http://www.freemasonry.it/spagnolo/operat2.htm

L'ésser humà viu en societat

Correspon a la sessió de GA 01/05 HOME I SOCIETAT

L'ésser humà neix dotat de trets heretats dels seus pares que defineixen les seves característiques físiques i biològiques, a més d'una capacitat per reflexionar sobre els seus actes, particularitat que el fa diferent dels altres éssers vius. No obstant això, aquesta condició no ho fa autosuficient, ja que no pot viure aïllat dels altres.

Necessita de la col · laboració d'altres per sobreviure. Des que va arribar al món, requereix d'algú que l'atengui, una mare o dida que l'alimenti, canviï i banyi. De les persones que l'envolten aprèn a menjar, parlar i saludar. A partir d'aquestes experiències crea les seves modes, costums i actituds personals.

En un procés d'acció i reacció social, l'home manifesta la generalitat de la seva conducta, ja que es tracta d'un ésser social i no d'una criatura aïllada. És a dir, per satisfer una gran varietat de necessitats, encamina la seva conducta per aconseguir la reacció d'altres.

Així, el nen aprèn dels altres el seu llenguatge, els seus patrons de conducta per comunicar-s'hi i satisfer les necessitats per a la seva supervivència. Totes aquestes conductes manifesten relacions socials constants que promouen la supervivència i benestar comuns.

D'aquesta manera, els homes han creat noves condicions d'existència, com a individus capaços de transformar la naturalesa i la societat mateixa. Amb la col · laboració d'uns i altres, han augmentat les seves possibilitats de vida, amb això, les comunitats han anat creixent i augmentant les seves necessitats.

http://redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/biblioteca/librostexto/telesec/sec_207.htm

Enciclopèdia Quillet - Tom IV - Psicologia (pàg 14 - 25).

II. Les Formes elementals de LA conducta i de la consciència

Les Tendències I Els Instints:

Definicions: La manera d'obrar dels éssers vius no depèn només de la seva situació exterior. La més senzilla observació de la conducta animal i humana ens mostra que aquesta depèn de factors interns, cada espècie i fins a cada individu, obra, fins i tot en mitjans idèntics, de manera que li és propi. A aquests factors, a aquestes forces pot donar-se'ls el nom de tendències. Les tendències poden romans en estat latent o, per contra, traduir-se en actes, en moviments o en detenció de moviments, i d'aquí la definició del psicòleg Ribot: la tendència és "un moviment o una detenció de moviment, en estat naixent" En certs casos, relativament senzills, les tendències no es modifiquen o es modifiquen poc per les experiències i per l'educació que els individus adquireixen en el transcurs de la seva vida. A aquestes tendències primitives, innates, pot donar-se'ls el nom d'instints.

Instint animal: Com a exemple els animals que tendeixen a assegurar la vida dels individus, o asseguren la vida de l'espècie, o la vida en comunitat. L'instint pot ser extern i intern, que va lligat als reflexos.

Les tendències en l'home: L'organisme humà disposa de "equips hereditaris", però com automatismes són usats per l'home, qui els fa actuar, com a mitjans o com a fins, en combinacions complexes que no són, de cap manera, instintives.

Descripció i evolució de les tendències-Normalment, les tendències són inconsistents i no s'adverteixen més que a través de les seves manifestacions, és a dir, a través de moviments i dels actes que determinen, de les sensacions afectives i dels sentiments que fan néixer en nosaltres. Una tendència satisfeta produeix plaer, no satisfeta, dolor; brusca o violentament contrariada, una emoció, quan arriba a ser intensa i exclusiva, engendra una passió. La tendència que així arriba a es conscient acompanyada d'un sentiment d'atracció cap a l'objecte que afavoreix el seu desenvolupament, es diu desig. No obstant això, només una part de les nostres tendències franqueja el llindar de la consciència i, si s'accepta ia la teoria de FREUD, els impulsos indesitjables (tendència egoista, libido sexual, ambició, etc.) Són rebutjats a la zona de l'inconscient, on romanen i constitueixen sistemes psíquics, disposats a reaparèixer, quan el control de la consciència es debiliten, durant el son, per exemple.

Classificació de les tendències: Atenent a la seva finalitat, poden classificar les tendències en tres, grups a mesura que orientant-se a la conservació i desenvolupament de l'individu, de l'espècie o de la societat. Pot resumir-se en:

Personals el conjunt constitueix l'instint de conservació:

tendència relatives de nutrició (fam i set).

tendència relatives a la vida de relació (motricitat i sensibilitat).

Formes d'inhibició (fatiga, son).

Sexuals: No són només les formes brutals i sensuals de l'instint, sinó també el pudor, la coqueteria, timidesa, gelosia, necessitat d'afecte, etc.

Familiars: Relació entre pares i fills.

Socials altruistes: amistat, indulgència, pietat, etc. Que el seu fonament és més la simpatia nativa en l'home que, l'egoisme i amor propi.


1-LA IMPORTÀNCIA DE L'AUTOESTIMA.


La manera com ens sentim respecte a nosaltres mateixos afecta virtualment en forma decisiva tots els aspectes de la nostra experiència, des de la manera com funcionem en el treball, l'amor o el sexe, fins al nostre procedir com a pares i les possibilitats que tenim de progressar en la vida. Les nostres respostes davant els esdeveniments depenen de qui i què pensem que som. Els drames de la nostra vida són els reflexos de la visió íntima que tenim de nosaltres mateixos. Per tant, l'autoestima és la clau de l'èxit o del fracàs.


També és la clau per comprendre'ns i comprendre els altres. A part dels problemes d'origen biològic, no es coneix una sola dificultat psicològica - des de l'angoixa i la depressió, la por a la intimitat o l'èxit, l'abús de l'alcohol o de les drogues, el baix rendiment en l'estudi o al treball, fins els maltractaments a les dones o la violació de menors, les disfuncions sexuals o la immaduresa emocional, passant pel suïcidi o els crims violents-que no sigui atribuibe a una estima deficient. De tots els judicis a què ens sotmetem, cap és tan important com el nostre propi. L'autoestima positiva és el requisit fonamental per a una vida plena.


Què és l'autoestima?. Té dos components:


un sentiment de capacitat personal i un sentiment de vàlua personal.La autoestima és la suma de la confiança i el respecte per un mateix. Reflecteix el judici implícit que cadascú fa dde la seva habilitat per fer front als canvis de la vida i del seu dret a ser feliç.


Tenir una alta autoestima és sentir-confiadament apte per a la vida, és a dir, capaç i valuós. Tenir una autoestima baixa és sentir inútil per a la vida: equivocat, no per a una o altra asunro, sinó equivocat com a persona. Tenir un terme mitjà d'autoestima és fluctuar entre sentrise apte i inútil, encertat i equivocat com a persona, i manifestar aquestes incoherències en la conducta-actuar de vegades amb seny, de vegades tontament-, reforçant, així, la inseguretat.


La capacitat de desenvolupar una confiança i un respecte saludables per nosaltres mateixos és inherent a la nostra naturalesa, ja que la capacitat de pensar és la font bàsica de la nostra idoneïtat, i el fet que estiguem vius és la font bàsica del nostre dret a esforçar-nos per aconseguir felicitat.


Desenvolupar l'autoestima és desenvolupar la convicció que un és competent per viure i mereix la felicitat, i per tant enfrontar a la vida amb més confiança, benevolència i optimisme, la qual cosa ens ajuda a assolir les nostres metes i experimentar la plenitud. Desenvolupar l'autoestima és ampliar la nostra capacitat de ser feliços.


Com més alta sigui la nostra autoestima, millor preparats estarem per afrontar les adversitats: com més flexibles siguem, més resistirem les pressions que ens fan sucunbir a la desesperació oa la derrota.


Com més alta es la nostra autoestima, més possibilitats tindrem de ser creatius en el nostre treball, el que significa que també tindrem més possibilitats d'aconseguir l'èxit.


Com més alta sigui la nostra autoestima, més ambiciosos tendirem a ser, no necessàriament en la nostra carrera o professió o en un sentit econòmic, sinó en termes del que esperem experimentar en la vida en el pla emocional, creatiu i espiritual.


Com més alta sigui la nostra autoestima, m 's possibilitats tindrem d'entaular relacions enriquidores i no destructives, ja que el semblant s'atrau entre si, la salut crida a la salut, i la vitalitat i la generositat d'ànim són més desitjables que el buit afectiu i la tendència a aprofitar-se dels altres.


Com més alta sigui la nostra autoestima, més inclinats estarem a tractar els altres amb respecte, benevolència i bona voluntat, ja que no ho percebrem com a amenaça, i perquè el respecte per un mateix és la base del respecte pels altres.


Com més alta sigui la nostra autoesyima, més alegria experimentarem pel sol fet de ser, de despertar per la Maan, de viure dins dels nostres cossos.


L'autoestima en qualsevol nivell, és una experiència íntima: resideix en el nucli del nostre ésser. És el que jo penso i sento sobre mi mateix, no el que altres pensen o senten sobre mi.


La majoria de les persones busquen l'autoconfiança i l'autorespecte a tot arreu menys dins de si mateixes, i per això fracassen és nu cerca. L'autoestima positiva es comprèn millor com una sèrie d'assoliment espiritual, és a dir, com una victòria en l'evolució de la consciència. Quan vam començar a concebre d'aquesta manera, descobrim la necessitat de creure que només amb aconseguir que els altres es formin una impressió positiva de nosaltres gaudirem d'una consideració positiva per part ed nosaltres mateixos.


L'estat d'una persona que no està en guerra ni amb si mateixa amb els altres, és una de les característiques més significatives d'una autoestima sana.


La importància d'una autoestima sana resideix en el fet que és la base de la nostra capacitat per respondre de manera activa i positiva a les oportunitats que se'ns presenten en el treball, a la feina, en l'amor i en la diversió. És yambién la base d'aquesta serenitat d'esperit que fa possible gaudir de la vida.



2 - EL CONCEPTE DE SI MATEIX COM DESTINACIÓ.






El concepte de que cada un de nosaltres té de si mateix consisteix en qui i què pensem que som conscient i subconscientment: els nostres trets físics i psicològics, les nostres qualitats i els nostres defectes i, per sobre de tot, la nostra autoestima. L'autoestima és el component avaluatiu del concepte de si mateix.


Aquest concepte modela el nostre destí, és a dir que la visió més profunda que tenim de nosaltres mateixos influeix sobre totes les nostres eleccions i decisions més significatives i, per tant, modela el tipus de vida que ens creem.


A continuació exposem un clar exemple de com el concepte de si mateix afecta els sentiments i la conducta.


Alícia tenia trenta-quatre anys i treballava de venedora en uns grans magatzems. Encara que mantenia amb un home una relació que ella descrivia com "confortable", mai s'havia casat. En la nostra primera trobada va explicar que no tenia cap queixa específica, sinó més aviat una sensació d'insatisfacció general, la sensació que "la vida ha de ser alguna cosa més que això". Després va afegir:


"M'agradaria entendre-millor, i m'agradaria ser més emprenedora".


Li vaig demanar que tanqués els ulls i es submergís en la següent fantasia:


"Pensi que està al peu d'una muntanya, qualsevol classe de muntanya que desitgi imaginar. Hi ha un sender que condueix fins al cim. Comença a caminar. A mesura que puja, sent l'esforç en els músculs de les cames. Hi ha arbres i flors al vessant d'aquesta muntanya? ... Mentre puja va prenent consciència d'alguna cosa molt interessant. Tots les pors, dubtes i inseguretats de la seva vida quotidiana semblen desaparèixer, com si fossin un excés d'equipatge que vostè ja no necessita. Com més puja, més lliure se sent. A mesura que s'acosta al cim s'adona que gairebé no pesa res. Té el cap clar. Se sent més forta, més segura de si mateixa que durant tota la seva vida anterior. Imagini aquest estat i explórelo. Li agrada? I com se sent el seu cos quan vostè té confiança en si mateixa i està lliure de dubtes i de por? ... Ara està tot just a uns passos del cim de la muntanya. Ara s'atura en el cim i contempla el món. Com se sent? Quina sensació té ara de la seva relació amb el món? Com ​​és estar sense les velles i conegudes inseguretats? Preneu-vos uns minuts per explorar aquest estat ... I ara doni la volta i comenci a baixar. I mentre segueix el sender muntanya avall, fixeu-vos en en desar la seva força: ça i la seva llibertat noves, o si va deixar aquests sentiments al cim. Torna a sentir els vells pesos mentre va acostant-se al peu de la muntanya? I en tornar al punt des del qual va partir, pot contemplar al món des d'una nova perspectiva? Com ​​se sent? Què és el que ha canviat? S'experimenta a vostè mateixa d'una manera diferent? "


Al cap d'uns instants va obrir els ulls.


Em va encantar estar al cim. Em vaig sentir jo mateixa, encara que és un jo que mai vaig anar. I em sentia sola. I espantada.


3-viure conscientment


Hi ha dues paraules que descriuen immillorablement el que podem fer per augmentar la nostra autoestima, és a dir, per generar més confiança en nosaltres mateixos i respectar més. Aquestes són: viure conscientment. El problema és que aquesta frase potser resulti massa abstracta per a algunes persones, no es tradueix de manera autoevident en una acció mental i / o física. I si volem créixer, necessitem saber què fer. Necessitem aprendre noves conductes. De manera que hem de preguntar: si tractéssim de viure més conscientment, com i en quins aspectes actuaríem de manera diferent?


La ment en el nostre medi de supervivència fonamenta. Tots els nostres èxits específicament humans són el reflex de la nostra capacitat de pensar. Una vida plena d'èxits depèn de l'ús adequat de la intel · ligència, és a dir, adequat a les tasques i objectius que ens proposem i als desafiaments amb què ens enfrontem. Aquest és el fet biològic central de la nostra existència.


Però l'ús adequat de la nostra consciència no és automàtic; més aviat, és una elecció. Tenim llibertat d'obrar en pro de l'ampliació o la limitació de la consciència. Podem aspirar a veure més o a veure menys. Podem lluitar per obtenir claredat o confusió. Podem viure conscientment o semiconscient o inconscientment.


Viure conscientment significa conèixer tot el que afecta les nostres accions, objectius, valors i metes, i comportar-nos d'acord amb això que veiem i sabem.


En qualsevol situació, viure conscientment significa: generar un estat mental adequat a la tasca que es realitza. Pel que fa a qüestions de funcionalmiento mental, el context determina què és el adequat. Viure conscientment significa fer-se responsable del coneixement adequat a l'acció que estem efectuant. Això, sobretot, és el fonament de l'autoconfiança i l'autorespecte.


L'autoestima, doncs, depèn, no de les característiques amb les quals naixem, sinó de la manera en què fem servir la nostra consciència, de les eleccions que fem pel que fa al coneixement, l'honestedat de la nostra relació amb la realitat i el nivell de la nostra integritat. Una persona de gran intel · ligència i gran autoestima no se sentirà més adequada a la vida o més mereixedora de felicitat que una altra persona amb gran autoestima i una intel · ligència modesta.


Viure conscientment implica: respecte pels fets de la realitat-els fets del nostre món interior i els del món exterior-.Vivir conscientment és viure responsablement envers la realitat. La qual cosa no significa que hagi de agradar el que veiem, sinó que hem de reconèixer el que és i el que no és, i que els desitjos o les pors o els rebuigs no alterin els fets.


4-Aprendre a acceptar




Si l'essència de viure conscientment és el respecte pels fets i la realitat, l'autoacceptació és la prova definitiva. Quan els fets que hem d'afrontar tenen a veure amb nosaltres mateixos, viure conscientment pot tornar molt difícil. Aquí és on entra en joc cl desafiament de l'autoacceptació.


La autoacceptació demana que enfoquem la nostra experiència amb una actitud que torni irrellevants els conceptes d'aprovació o desaprovació: el desig de veure, de saber, de conèixer.


Ara bé, acceptar-nos a nosaltres mateixos no significa no tenir l'afany de canviar, millorar o evolucionar. La veritat és que l'autoacceptació és la condició prèvia del canvi. Si acceptem el que sentim i el que som, en qualsevol moment de la nostra existència, podem perrnitimos ser plenament conscients de la naturalesa de les nostres eleccions i accions, i el nostre desenvolupament no es bloqueja.


Comencem per un exemple simple. Poseu-vos davant d'un mirall que abasti tota la seva figura i mireu la cara i el cos. Preste atenció als seus sentiments mentre ho fa. Potser algunes parts del que vegeu li agradaran més que d'altres. Si és vostè com la majoria de la gent, algunes parts del seu cos li resultaran més difícils de mirar


detingudament, perquè el pertorben o li disgusten. Potser vegi en el seu rostre un dolor que no desitja afrontar: potser hi hagi algun aspecte del seu cos que li desagrada tant que li costi molt mantenir els seus ulls fixos en ell: potser vegi indicis de la seva edat i no pugui suportar els pensaments i emocions que aquests indicis li desperten. De manera que se sent impulsat a escapar-a fugir de la consciència-a rebutjar, negar, oblidar-se de certs aspectes de vostè mateix.


Però segueixi mirant la seva imatge al mirall uns instants més, i intenteu dir-se a vostè mateix: "Siguin quines siguin les meves defectes o imperfeccions, em accepto a mi mateix sense reserves i per complet". Seguiu contemplant, respiri profund, i repeteixi aquesta frase una i altra vegada durant un o dos minuts, sense accelerar el procés sinó, més aviat, permetent experimentar plenament el significat de les seves paraules. Potser es descobreixi protestant: "Però hi ha algunes parts del meu cos que no m'agraden: com puc llavors acceptar sense reserves i per complet?" Recordi: "acceptar" no significa necessàriament "agradar":


"Acceptar" no vol dir que no puguem imaginar o desitjar canvis o millores. Significa experimentar, sense negació ni rebuig, que un fet és un fet: en aquest cas, significa acceptar que la cara i el cos que veu en el mirall són la cara i el seu cos, i que són com són. Si insisteix, si es rendeix a la realitat, si es rendeix al coneixement ~ ue és el que, en definitiva, significa "acceptar"), advertirà que ha començat a relaxar una mica, i potser se senti més còmode amb vostè mateix, i més real.


Encara que no li agradi o no li causi plaer tot el que vegi quan es miri a] mirall, encara podrà dir: "Aquest sóc jo, en aquest moment. I no ho nego. Ho accepto ~. Això és respecte per la realitat.


Practiqui aquest exercici durant dos minuts cada matí, i al poc temps començarà a experimentar la relació entre l'autoacceptació i l'autoestima: una ment que honora a la vista s'honra a si mateixa.


Si lamenta les seves accions, tracta d'aprendre d'elles, perquè en la seva conducta futura no repeteixi les mateixes equivocacions? O simplement pateix pel passat i segueix passivament lligat a models de conducta que sap inadequats?


La resposta a totes aquestes preguntes tindrà profundes implicacions per a la seva autoestima. Ens sentim culpables quan:


en contemplar una cosa que hem fet o deixat de fer, experimentem un sentiment de minusvalidesa.


ens veiem impulsats a racionalitzar o justificar la nostra conducta;


ens posem a la defensiva, en actitud combativa, quan algú esmenta la conducta en qüestió;


ens resulta difícil i penós recordar o examinar la conducta.


Penseu en alguna acció que va realitzar. o que no hagi realitzat, de la qual es penedeix, alguna cosa prou significatiu com per haver fet efecte en la seva autoestima. Després pregunteu-vos: segons els paràmetres de qui estic jutjant? Els meus o els d'un altre? Si aquests paràmetres no són en veritat seus, pregunteu-vos: què és el que jo crec en realitat sobre això? Si vostè és un ésser humà pensant i. amb tota honestedat i plena consciència, no veu res de dolent en la seva conducta, potser trobi el coratge necessari per deixar de condemnar en aquest mateix instant. O, almenys, potser comenci a albirar una nova perspectiva en l'avaluació de la seva conducta.


"Jo solia fer-me retrets-deia Beatriz, en una de les nostres sessions de teràpia-perquè mai vaig voler que la meva mare visqués amb mi ... és a dir, amb mi, el meu marit i els nostres fills. Em van educar segons el principi que el deure cap als pares és el més important, i que l'egoisme és un pecat. Però una de les coses que vaig aconseguir amb la teràpia és prestar atenció al que jo realment penso, més que al que de vegades em dic que penso. I la veritat és que per a mi aquests ensenyaments no tenien cap sentit, sobretot en considerar que la meva mare sempre va deixar bé en clar que jo no li agradava molt. i que jo sé que ella no m'agrada molt a mi. Mai ens portem bé, Tota la seva vida va estar immersa en l'abatiment i la fatalitat. Si jo em mostrava massa feliç, solia dir-me que alguna cosa no em funcionava bé. Vaig pensar que, si permetia que la meva mare vingui a viure amb nosaltres, seria un infern per a mi i la meva família. Així que vaig dir no. Ara les meves germanes i els meus germans no em parlen. Jo veig la vida d'una manera diferent de la resta de la família. A més, és la meva vida, no la d'ells. Així que faré el que a mi em sembla racional , i acceptaré les conseqüències. "


No s'està suggerint amb això que tots els valors són subjectius i que la moral és senzillament el que un individu pensi o senti que és moral. En general la gent sol deixar-se intimidar per les preferències valoratives dels altres, a costa de les seves pròpies necessitats, percepcions i autoestima.


En la pràctica de la teràpia, gran part del que es diu culpa té a veure amb la desaprovació o la condemna d'altres, de personatges influents com els pares o cònjuges, no sempre és aconsellable prendre les declaracions de culpa (les nostres o les dels altres) al peu de la lletra. Sovint, quan algú declara: Em sento culpable per això i per això ", el que en realitat vol dir, encara que rares vegades ho reconeix, és:" Tinc por que si la mare o el pare (o alguna altra persona important) s'assabenta del que he fet, em critiqui, repudiï o condemni ".


8


5 - VIURE D'UNA MANERA AUTENTIC



Les mentides més devastadores per a la nostra autoestíima no són tant les que diem com les que vivim.


Vivim en una mentida quan desfigurat la realitat de la nostra experiència o la veritat del nostre ésser.


Així, viu una mentida quan fingeixo un amor que no sento, quan faig veure una indiferència que no sento, quan em presento com més del que sóc, o com menys del que sóc, quan dic que estic irritat i la veritat és que tinc por 'quan em mostro indefens i la veritat és que sóc un manipulador: quan nego i ocult el meu entusiasme per la vida, quan fingeixo una ceguesa que nega la meva comprensió, quan pretenc posseir una informació que no tinc, quan ric i en realitat necessito plorar, quan pas un temps innecessari amb gent que no m'agrada: quan em presento com la personificació de valors que no sento ni tinc: quan sóc amable amb tots menys amb les persones que dic estimar: quan m'adhereixo falsament a certes creences per gaudir d'acceptació, quan fingeixo modèstia, quan fingeixo arrogància, quan permet que el meu silenci impliqui assentiment pel que fa a conviccions que no comparteixo, quan dic que admiro a una classe de persona però dormo sempre amb una altra.


La bona autoestima exigeix ​​coherència, la qual cosa significa que el si-mateix interior i el sí-mateix que s'ofereix al món han de concordar.


Sí trio falsejar la realitat de la meva persona, ho faig per enganyar la consciència dels altres (i també a la meva pròpia). Ho faig perquè considero Inacceptable el que sóc. Valoro qualsevol idea d'un altre per sobre del meu propi coneixement de la veritat. El meu càstig és que travesso la vida amb la turmentada sensació de ser un impostor. Això significa, entre altres coses, que em condemno a l'angoixa de preguntar eternament quan em descobriran.


Primer, em rebuig a mi mateix; això està implícit en el fet de viure mentides, en el de falsejar la veritat de la meva persona. Després, em sento rebutjat pels altres, o busco possibles signes de rebuig, per a això sóc generalment ràpid. Imagino que el problema es planteja entre els altres i jo. No se m'acut que el que més temo dels altres ja m'ho he fet a mi mateix.


L'honestedat consisteix a respectar la diferència entre el real i l'irreal, i no a buscar l'adquisició de valors mitjançant el falsejament de la realitat. nl la consecució d'objectius pretenent que la veritat és diferent del que és.


Quan intentem viure d'una manera poc autèntica, sempre som la nostra primera víctima, ja que, en definitiva, el frau va dirigit contra nosaltres mateixos.


És obvi que les mentides més comuns de la vida quotidiana perjudiquen l'autoestima: "No, no vaig menjar una tercera porció de pastís de maduixes", "No, no em vaig ficar al llit amb fulano", "No, no vaig agafar aquests diners": "No , no falseja els resultats de la prova ", etcètera. La conclusió és sempre que la veritat és vergonyosa. o pitjor que vergonyosa. Aquest és el missatge que ens transmetem a nosaltres mateixos quan diem mentides semblants. Però aquest és el nivell de deshonestedat més obvi. Aquí hem de considerar una classe de deshonestedat molt més profunda. tan íntimament vinculada (així és com ho sentim) a la nostra supervivència de renunciar-hi sol ser un desafiament de molta més envergadura.


Per evitar una possible mala interpretació, diguem que viure autènticament no significa practicar una sinceritat compulsiva. No significa anunciar cada pensament, sentiment o acció possibles, sense tenir en compte si el context és apropiat o no. o la seva rellevància. No significa confessar veritats de manera indiscriminada. Seny significa donar opinions que no ens han demanat sobre l'aspecte d'altres persones, ni formular necessàriament crítiques exhaustives, encara que ens les hagin demanat. No significa oferir-se a oferir informació a un lladre sobre unes joies amagades.


D'altra banda, hem de reconèixer que la majoria de nosaltres hem estat educats gairebé des del mateix dia en què vam néixer, per no saber què és viure autènticament.


La majoria de nosaltres vam ser criats i educats de manera que ens era summament difícil apreciar l'autenticitat. Des de molt d'hora vam aprendre a negar el que sentíem, a usar una màscara, i en definitiva a perdre el contacte amb molts aspectes dels nostres si-mateixos interiors. Ens vam tornar inconscients de gran part dels nostres si-mateixos interiors, en nom de l'adaptació al món que ens envolta.


Els nostres majors ens van empènyer a rebutjar la por, la ira i el dolor, perquè aquests sentiments els incomodaven. Sovint no sabien com respondre quan es trencava la suposada harmonia familiar. Molts de nosaltres vam anar obligats també a ocultar br finalment a eliminar) la nostra excitació. Els posava nerviosos. Els nostres majors es tornaven desagradablement conscients d'una cosa que havien oblidat molt de temps enrere. L'excitació altera la rutina.


Els pares emocionalment distants i inhibits tendeixen a educar fills emocionalment distants i inhibits, no només mitjançant els seus missatges explícits 'sinó mitjançant la seva pròpia conducta, que indica el fill què és el correcte, l'adequat i el socialment acceptable.


A més, ja que en la infància hi ha moltes coses temibles, inquietants, doloroses i frustrants, aprenem a emprar la repressió emocional com un mecanisme de defensa, com un mitjà de fer la vida més tolerable. Aprenem amb massa rapidesa a evitar les malsons. Per sobreviure, aprenem a "fer-nos els indiferents", com si estiguéssim morts.


Una de les experiències més doloroses i desorientadores de la infància, que la gent se sent impulsada a reprimir, és el descobriment que la majoria dels adults menteix. Això també pot esdevenir una barrera per a la comprensió i la valoració de l'autenticitat.


Sento que la meva mare em sermoneja sobre les virtuts de l'honestedat, i després sento que li menteix al meu pare. El meu pare anuncia quant menysprea a algú i després no fa més que adular a aquesta persona durant tot el sopar. Veig que una professora nega flagrantment la veritat a un altre alumne, en lloc de reconèixer que ha comès una equivocació.


Molts joves arriben a la conclusió que créixer significa aprendre a acceptar la mentida com una cosa normal, és a dir, acceptar i admetre la irrealitat com una manera de vida.


Però si ens lliurem a aquesta forma de sacrifici mental, si ens permetem ser governats per la por, si adjudiquem més importància al que creuen els altres que al que nosaltres sabem que és cert-si valorem mes pertànyer al grup de ser -, no arribarem l'autenticitat. Per aconseguir-són necessaris el coratge i la independència, sobretot quan és tan estrany trobar aquestes qualitats en els altres. Però això no hauria de descoratjar, si les persones autèntiques constitueixen una minoria, també la constitueixen les persones felices, i les que gaudeixen d'una bona autoestima, i les que saben estimar.


Les persones que gaudeixen d'una alta autoestima estan lluny d'agradar sempre als altres, encara que la qualitat de les seves relacions sigui clarament superior a la de les persones de baixa autoestima. Com són més independents que la majoria de la gent, són també més franques, més obertes pel que fa als seus pensaments i sentiments. Si estan feliços i entusiasmades, no tenen por de mostrar-ho. Sí pateixen, no se senten obligades a "dissimular". Si sostenen opinions impopulars, les expressen de totes maneres. Són saludablement autoafirmar-se. I com no tenen por de ser qui són, de viure autènticament, de vegades desperten l'enveja i la hostilitat dels que estan més lligats a les convencions.


De vegades, en la seva innocència, se sorprenen d'aquesta reacció, i potser se sentin ferits per ella, però no per això desisteixen del seu compromís amb la veritat. No valoren la bona opinió dels altres per sobre de la seva autoestima. Senzillament aprenen que hi ha gent a qui és millor evitar.


Tracten de buscar relacions enriquidores en lloc de nocives, en contrast amb les persones de baixa autoestima, que gairebé sempre semblen entaular relacions nocives.


Les relacions de les persones d'alta autoestima es caracteritzen per un grau de benevolència, respecte i dignitat mútua superior al nivell mitjà. Els homes i dones orientats cap al desenvolupament tieriden a donar suport a les aspiracions de desenvolupament dels altres. Les persones que gaudeixen amb el seu propi entusiasme també gaudeixen amb el dels altres. Les persones que practiquen la franquesa en parlar aprecien la franquesa en la conversa amb els altres. Les persones que se senten còmodes dient sí quan volen dir sí, i no quan volen dir no, respecten el dret dels altres a fer el mateix. Les persones autèntiques tenen amics millors i més dignes de


confiança, perquè saben que poden recolzar-se en ells, i perquè els insten a igualar la seva autenticitat.


En ser autèntics, no només ens honrem a nosaltres mateixos: sovint és com un regal per a qualsevol persona amb la que tractem. Exemples:


"A vegades dono a la gent una falsa impressió del que sento ~ deia una pacient que es queixava que ningú l'entenia-, quan somric i per dins estic plorant, quan tracte d'impressionar a persones que no respecte; quan nego la meva irritació i estic cremant per dins, quan fingeixo que no em molesta, quan no discuteixo amb ningú pel que fa a res, quan semblo estar d'acord amb qualsevol que digui alguna cosa, quan no dic el que vull: quan dic sí i vull dir no. ' ,


"De vegades impedeixo que la gent em doni el que vull-sostenia un pacient que es lamentava que ningú es preocupava pels seus desitjos-, quan no els dic el que vull, quan fingeixo que no vull res, quan actuo com si fos totalment autosuficient, quan em burlo subtilment dels esforços dels altres per ser bons amb mi: quan ho critico tot, quan dono molt als altres i utilitzo això per mantenir a distància, quan em mostro distant, quan no em quedo quiet si veig que la gent se m'acosta, quan ni tan sols em permeto saber el que vull.


"Si estigués disposada a dir 'no' quan vull dir 'no'-manifestava una dona que es queixava que la gent s'aprofitava d'ella-, em respectaria més a mi mateixa; qu: Izas la gent em apreciaria més; em sentiria més neta; tindria més temps per fer les coses que vull, la gent no em molestaria; seria més amable, no em rebel · laria ni diria 'no' per coses sense importància, la gent em coneixeria millor, crec que en general seria més generosa; no em sentiria una maria; seria responsable del que em passés, no podria donar la culpa a ningú, tot dependria de mi, no podria sentir llàstima de mi mateixa, tindria dignitat.















6 - DESENVOLUPAR L'AUTOESTIMA DELS ALTRES



Encara que cada un de nosaltres és el responsable últim de la seva autoestima, tenim l'oportunitat de donar suport o atacar l'autoconfiança i l'autorespecte de qualsevol persona que tractem, així com els altres també tenen la mateixa opció en les seves relacions amb nosaltres.


Probablement tots recordem ocasions en que algú ens va tractar d'una manera que reconeixia tant la nostra dignitat com la seva. I també podem recordar ocasions en que algú ens va tractar com si el concepte de dignitat humana no existís. Sabem bé què diferent sensació ens deixen aquestes dues classes d'experiència.


Quan les nostres relacions humanes tenen dignitat, les gaudim més: que nosaltres manifestem dignitat, nós agradem més a nosaltres mateixos.


Quan ens comportem de manera que acabem elevant l'autoestima dels altres, també estem augmentant la nostra.


Resum: l'impacte de l'autoestima



Com desenvolupem l'autoestima? Resumim alguns punts clau.


* Hem de recordar que l'autoestima no ve determinada per l'èxit social, l'aspecte físic. la popularitat o qualsevol altre valor que no estigui directament sota el control de la nostra voluntat. Al contrari, depèn de la nostra racionalitat, honestedat i integritat, que són processos volitius, operacions de la ment de les quals som responsables.


El següent exercici de completar oracions ajudarà a situar bé en quin lloc es troba:


Si considero els criteris amb els que em jutjo a mi mateix ...


Si ningú més que jo pot proporcionar-me una bona autoestima ...


Si volgués comprendre de què depèn l'autoestima ...


Una de les formes que puc fer per elevar la meva autoestima és ...



* Ja que l'autoestima positiva és el sentiment, la experienciay la convicció


de ser apte per a la vida i els seus desafiaments, i ja que la ment és la nostra eina bàsica de supervivència, el pilar central d'una autoestima saludable és la política de viure conscientment (la qual cosa inclou racionalitat, honestedat i integritat).



Camps de la Psicologia


Perquè serveix la Psicologia?


Al principi, quan la psicologia era part de la filosofia, va servir fonamentalment per respondre a les inquietuds intel · lectuals espirituals i intel · lectuals, més tard va començar a buscar solucions més concretes als anomenats trastorns mentals de tot tipus. La psicologia serveix avui DIA per conèixer les persones i modificar-si cal-la seva situació amb diferents àmbits, la família, el treball, l'escola, etc La psicologia, per tant, pot ser aplicada a aquests àmbits o camps, especialitzant- segons els temes predominants en cada un i rebent diferents noms: Psicologia educacional, Clínica, forense, institucional evolutiva, comunitària entre les més conegudes.


La Psicologia educacional:


Sorgeix fa 100 anys a causa que les educacions es fa obligatòria i gratuïta i perquè les escoles comencen a deixar d'ensenyar oficis.


S'ocupa de temes com ara funcionament deles relacions entre els diferents membres de la institució escolar, problemes d'aprenentatge i adaptació dels alumnes, etc.


La psicologia educacional pas per 3 etapes. Al principi es considerava al subjecte aïllat i se'ls atribuïen els problemes d'aprenentatge (per exemple) a un baix coeficient intel · lectual. En evolucionar la Psicologia, es comença a comprendre que no es podia considerar al subjecte aïllat i passa a tenir en compte el Afectiu-emocional.


Més tard, es van adonar que s'havia de considerar a l'entorn també, a més del afectiu. La Ps. Educacional conjuga la Ps. Genètica i coses desenvolupades per si mateixa.


Es diu que és especifica perquè respon a determinada demanda.


Es diu que és complexa perquè es caracteritza en 2 escenaris: subjectiu (la triangulació docent-alumne-enigma / desig d'ensenyar / ganes de decomissa educar i objecte a conèixer:


És intermediària perquè permet el passatge del pulsional (el que vull fer) al simbòlic (el que està establert)


S'ha de considerar ala Psicologia com una disciplina pont, ja que aquesta descriu, explica, i modifica les situacions educatives amb l'ajuda de conceptes i mètodes psicològics.


Psicologia laboral:


Consisteix en l'aplicació dels coneixements de mètodes de la psicologia en la situació d'una empresa de producció o fabrica. Tracta alguns temes com:


La millora de la productivitat


Les motivacions dels treballadors


La distribució del personal en els llocs més adequats.


Dins d'aquesta és possible distingir 3 àrees: personal, màrqueting, publicitat.


Cal esmentar també la Ps. Del consum, que és l'estudi dels factors psicològics que determinen la preferència per certs prod. o marques


Psicologia institucional:


És l'aplicació dels coneixements psicològics en associacions civils, sindicats, clubs, etc, amb la finalitat d'assessorar i col · laborar en la promoció de canvis que assegurin una adequada dinàmica en el funcionament grupal i de les persones que les integren.


La Psicologia Institucional estudia les interaccions humanes produïdes dins de les organitzacions institucionals .. Les seves tècniques són ": Rol playing", enquestes, entrevistes individuals i grupals, entre les més comunes.


Dins de les institucions es tracta cada vegada més de desenvolupar accions de prevenció. La prevenció en la psicologia significa anticipar mitjançant accions adequades a l'aparició de patologies tant en l'individual, grupal o institucional.


La Psicologia preventiva es dóna en llocs com escoles, fàbriques o internats.


Psicologia forense:


Aquesta s'encarrega de realització peritatges necessaris en els judicis (a víctimes o acusats), prepara els penats per a la seva reinserció en la societat, assessorar i assistir als familiars dels internats i diagnosticar i controlar l'admissió i sortida dels internats.


Es planteja com un dels seus problemes el de la responsabilitat en la comissió de delictes, problema lligat amb el de la motivació, les característiques varien segons condicions d'edat, d'estat mental o emocional. Diverses d'aquestes circumstàncies determinen el grau de veracitat dels testimonis, permetent qualificar els delictes segons siguin intencionals o no.




Psicologia Clínica:


El camp de la Psicologia clínica inclou l'atenció de problemes emocionals, adaptatius i altres que requereixen d'assistència psicològica per a una millor evolució.


La Ps. Clínica tracta d'aprehendre la particularitat de cadascuna de les persones consultants (pacients) de manera de modificar els problemes que originen la desadaptació.


Dins d'aquest camp s'utilitza el mètode clínic. Aquest mètode es basa en l'observació de la conducta del pacient, s'inicia amb la consulta i inclou entrevistes durant les quals es recullen dades. El clínic busca les particularitats que fan que cada persona sigui única i irrepetible.


La Ps. Clínica té 5 branques:


Psicoanàlisi: Estudia l'aparell psíquic. Va ser desenvolupat per Freud. Es descobreix l'inconscient. Freud desenvolupa una teoria respecte a l'aparell psíquic.


Considera que tenim dos sistemes, un conscient (el que ens relaciona en forma directa amb la realitat a través del que percebem. La consciència ens fa conèixer les coses en forma reflexiva) i el preconscient (format per aquells sentiments, pensaments, fantasies, no presents en la consciència, però que es poden presentar en qualsevol moment. Funciona a través de les lleis de la lògica).


Anys més tard Freud desenvolupa una altra teoria, que és en realitat una reformulació de l'anterior.


El això: És on s'allotgen els desitjos de l'ésser humà. La seva funció és l'assoliment del plaer i la evitació del dolor o desplaer.


El Jo: És la part executiva de la nostra personalitat. Organitza a través del que percep les necessitats externes i internes. Controla els desitjos provinents de l'allò mitjançant mecanismes de defensa. Aquests són:


Negació> És la tendència a negar sentiments de dolor o pèrdua.


Regressió: Per alguna circumstància desagradable es torna a situacions que han resultat plaents.


Racionalització: Es troben falses raons per ocultar la insatisfacció.


El Superjo: El Superjo es va formant a mesura que es fa l'aprenentatge en el creixement d'una persona. En aquest aprenentatge s'aprèn que coses es poden fer i quines no.


Conductisme: El conductisme es basa en els estudis de l'aprenentatge mitjançant l'observació. Observa conductes i treu conclusions. Per a la corrent constructivista, l'ésser humà adquireix el coneixement mitjançant un procés de construcció individual i subjectiva, de manera que la percepció del món està determinada per les expectatives del subjecte. No reconeix a l'inconscient


Ps. Genètica-evolutiva: Aquesta branca es va desenvolupar mitjançant l'estudi d'evolució de la persona. Diu que cada home construeix la seva vida.


Ps. Sistèmica: El desenvolupament de la Ps. Sistèmica permetre estudiar a les famílies i les parelles.


Agafa la teoria de la comunicació i desenvolupa una pròpia. No reconeix a l'inconscient


Gestalt: Sorgeix a Alemanya. Wertheimer la desenvolupa a partir de l'estudi d'animals, i Kohler l'àmplia amb el seu estudi amb micos. La Gestalt estudia la percepció (manera d'una persona de captar estímuls com totalitats.


Es considera el coneixement com Insight. Insight és el moment en què s'entén el tema.


La Gestalt considera el problema des del ara, sense tenir en compte el passat.


Considera 2 principis: Organització: Cadascun tendeix a percebre les coses d'una manera totalitzada i organitzada (es refereix a donar-li un sentit).


Pregnància: Es veuen les coses des d'un punt de vista més simple a un més complex.


La pregnància té 5 lleis:


Es tendeixen a veure les coses properes com una totalitat (prop)


Davant 2 elements units ben determinats se'ls tendeix a veure així i no separats un c / un (Llei de la bona corba)


Un tendeix a agrupar els objectes per grandària i forma (Semblança)


Davant d'una figura no acabada un tendeix en un 1er moment a tancar (Llei de tancament)


Un tendeix, davant 2 colors forts, centrar-se en un, i es varia el que es veu (Figura-fons)



AUTOESTIMA EN L'ADOLESCÈNCIA


(PROJECTE DE RECERCA)


ASSIGNATURA: MÈTODES I TÈCNIQUES D'INVESTIGACIÓ


DEDICATÒRIA


"Dins de tots nosaltres hi ha una gran fortalesa que sempre ens permetrà sortir de les pitjors situacions, només és qüestió de descobrir"


(Francisco Real)


Als nostres pares i amics 

per la seva afecte, estima i comprensió.


Per a tots aquells joves 

que tenen conflictes emocionals 

i que estan en recerca de si mateixos ...



ADVERTÈNCIA


Aquest projecte de recerca es va elaborar per tal de 

donar a conèixer la manera com es projecta i desenvolupa 

l'autoestima en els adolescents, així com les alteracions 

i la manera com afecten aquests estats d'ànim.



PRÒLEG


Aquest treball de recerca va ser realitzat per que hem tingut la inquietud de conèixer el nivell d'autoestima que tenen els adolescents, els objectius que ens plantegem per poder determinar la nostra incògnita van ser, conèixer tots els aspectes i variables de l'autoestima per poder determinar totes les coses bones o el dolent que implica, conèixer els factors psicològics que incideixen en la manera d'apreciar a si mateix, determinar de quina manera influeix la societat en l'adolescent perquè el es formi el concepte de si mateix i ajudar els adolescents tal com són .


La recopilació d'informació es porta a terme mitjançant visites realitzades a la facultat de ciències de la conducta i algunes biblioteques com, la biblioteca Urawa, Agripina García Estrada, així com algunes pàgines d'Internet, també mitjançant l'aplicació de qüestionaris ens vam adonar que per alguns estudiants els resultava interessant i per altres no.


I finalment volem agrair a tots els adolescents de la unitat pedagògica de la normal no. 1 de Toluca, que van contribuir en l'aplicació de la nostra enquesta, el mestre Javier Díaz Hernández per la seva accessòria, a la psicòloga Norma Martínez Ocampo ia les persones que atenen els recintes informatius que visitem.



ÍNDEX GENERAL


Pàg.


CAPÍTOL I "PLANTEJAMENT DEL PROBLEA"


PROBLEMA D'INVESTIGACIÓ ............................................... ..................


CAPÍTOL II "ESQUEMA DE FONAMENTS"


AUTOESTIMA EN L'ADOLESCÈNCIA


L'adolescent en EL SEU ÀMBIT SOCIAL


L'adolescent en el seu ambient escolar i familiar .................................


Sentimentalisme i agressivitat com actituds de l'adolescent ..........


AMISTAT, COMPANYONIA I ALTRES RELACIONS AFEC


Definició d'amistat i companyonia ............................................. ...


Importància de les amistats i companyonia ....................................


Abusos en l'amistat .............................................. .............................


El festeig i les seves característiques ............................................. ............


AUTOESTIMA


Definició d'autoestima i les seves característiques .......................................


Causes de baixa autoestima .............................................. .......................


Recuperació dels desequilibris d'autoestima en els


Formes d'ajuda als adolescents que pateixen


de baixa autoestima ............................................... ..................................


CAPÍTOL III "DESENVOLUPAMENT DE LA RECERCA"


METODOLOGIA


a)


CRONOGRAMA ................................................. .......................................


MODEL DE QÜESTIONARI ............................................... .................


MODEL D'ENTREVISTA ............................................... ......................


CAPÍTOL IV "PRESENTACIÓ DE DADES"


TAULA DE ESTADISTICA ............................................... .........................


GRAFICAS I INTERPRETACIÓ ............................................... ............


CAPÍTOL V "CONCLUSIONS"


CONCLUSIONS GENERALS ................................................ ...............


PROPOSTA DE SOLOCIÓN ............................................... ...................


COMPROVACIÓ DE HIPÒTESI ............................................... .............


INTRODUCCIÓ


Aquest treball de recerca conté informació sobre l'autoestima en l'adolescència, en l'es maneja la definició del que és, com s'apropia un ella, que factors socials, psicològics o morals la modifiquen i la manera com aquestes alteracions es veuen projectades en una persona i en general davant la societat, en el cos d'aquesta investigació es donen a conèixer les respostes obtingudes en l'enquesta aplicada als adolescents d'entre 12 i 18 anys d'edat a través de la taula d'estadística, les gràfiques i la seva interpretació.


Sobre aquest problema psicològic es dóna a conèixer en el capítol II tota aquella informació teòrica existent sobre el tema el qual s'abasta de manera àmplia i precisa sobre els aspectes més freqüents que caracteritzen els adolescents, les relacions socials que practiquen i la importància de portar- a terme.


En el capítol III es dóna a conèixer tot el que implica el desenvolupament de la investigació: la metodologia en la qual es troba continguda la mostra i l'univers o població, el cronograma així com el model de qüestionari i d'entrevista.


El capítol IV es troben localitzades tant la taula d'estadística com les gràfiques i la seva interpretació i finalment es mostren en el capítol V les conclusions a les que arribem, la proposta de solució al problema la comprovació de la nostra hipòtesi i els annexos.


I. PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA


PROBLEMA D'INVESTIGACIÓ


Conèixer les causes i conseqüències sobre les manifestacions de l'autoestima en l'etapa de l'adolescència.


JUSTIFICACIÓ


A través de múltiples actituds dels nostres companys i amics, davant les seves dificultats; vam poder adonar-nos que lluny de ser insignificances són conflictes que ens afecten massa, tant moral, social i psicològicament tenint com a conseqüència principal desequilibri i altres dificultats en la seva autoestima, portant-los a engrandir més el seu problema o produir altres, això ens motiu a realitzar una investigació en la qual poguéssim conèixer sota quines condicions es presenten aquest tipus de dificultats, que les ocasiona perquè es donen i que es pot fer per ajudar els que es veuen afectats .


Aquest té la finalitat de disminuir conflictes que afecten l'autoestima i així com generar una consciència del que és i com es fomenta, i per als qui es veuen afectats amb una baixa autoestima es pretén donar una solució per mitjà d'informació que d'una manera o altra pugui contribuir a disminuir els casos d'índole psicològic que se'ls puguin presentar en algun moment de la seva vida, sense tenir un coneixement del que passa a la seva persona.



OBJECTIUS


OBJECTIU GENERAL:


Conèixer els aspectes i variables de l'autoestima per poder determinar totes les coses bones o dolent que implica.


OBJECTIUS ESPECÍFICS:


Conèixer els factors psicològics que incideixen en la manera d'apreciar-se a si mateix.


Determinar quina manera influeix la societat en l'adolescent perquè el es formi el concepte de si mateix.


Ajudar els adolescents a acceptar-se tal i com són.



HIPÒTESI


Si els factors socials, físics, laborals, psicològics i morals afecten la


autoestima dels adolescents llavors l'entorn en què es desenvolupen els


beneficiarà o afectarà cada que un d'aquests intervingui d'una manera


no adequada.


II. ESQUEMA DE FONAMENTS


A) l'adolescent en SEU ÀMBIT SOCIAL


MARC TEÒRIC


a) L'adolescent en el seu ambient escolar i familiar


En l'etapa de l'adolescència és important establir un a bona relació amb la nostra família mitjançant la comunicació pel fet que el procés de socialització que realitza la família és fonamental perquè els fills i les filles s'integrin al seu àmbit social. 1


La família és el nucli de la nostra educació, en ella aprenem conductes que observem en els nostres pares i algunes vegades els seus discussions o problemes d'un altre tipus ens afecten pel fet que la nostra autoestima també depèn de l'ambient familiar en què ens trobem i els estímuls que es ens atorguin en ell, les ferides emocionals poden repercutir en nosaltres encara que les ferides no les rebem directament nosaltres.


Alguns trastorns que es generen en la infància o adolescència poden afectar la vida d'una persona en la seva edat adulta i seguir generant un desequilibri en l'autoestima en el cas que no hagi sorgit en el moment immediat posterior, aquestes pors o burles (en cas de haver patit) faran que la persona adulta exterioritzi aquests sentiments que en la seva majoria estan relacionats amb la poca comunicació amb els altres, com es pot apreciar, la família té molt a veure en l'autoestima de cadascun dels seus integrants i de manera molt especial en la dels fills, però, la violència no sempre és l'única causant de desequilibri emocional sinó que també influeix la manera com els pares eduquen als seus fills, encara que aquest dany es considera intencional a causa de l'educació que reben els pares de família: cal que s'evitin qüestions que puguin perjudicar severament als fills durant la seva etapa formativa.


A més de la família, l'escola és un altre dels llocs que resulten importants per a la formació de l'adolescent no només pels coneixements que obté en ella sinó perquè també és indispensable perquè aprengui a desenvolupar ia establir relacions socials i comunicatives que l'ajuden a conèixer més ia formar la seva identitat personal: en l'ambient escolar la nostra autoestima també es pot veure afectada o beneficiada per les opinions que donen els nostres companys i mestres sobre nosaltres pel fet que "tota persona es veu a si mateixa des del punt de vista dels grups en què participa i tot allò que pensin d'ella influirà de manera positiva o negativa en la seva personalitat o manera de pensar ". 2 Exemple d'això són les ocasions en què els mestres arriben a dir-li a un dels seus alumnes que mai arribarà a ser alguna cosa més en aquesta vida o que serà molt reeixit, en el primer cas l'alumne pot arribar a generar la idea que mai tirarà endavant i romandre amb ella durant molt de temps, la seva situació pot empitjorar quan els seus companys de grup opten per alegrar-se de les ofenses que rep ja que possiblement es senti poc valorat pels altres i decideixi no conviure amb ells i aïllar perquè no ho facin sentir malament.


En l'adolescència s'experimenten diversos canvis de tota mena i quan un adolescent decideix aïllar pot experimentar sentiments com soledat i tristesa, en no sentir-se comprès per ningú, els seus canvis psicològics poden confondre i impedir un desenvolupament sa, per això es fa important que durant aquesta etapa els adolescents expressin els seus sentiments i comparteixin les seves emocions amb persones de la seva edat mitjançant relacions socials com onada amistat, la companyonia i el festeig perquè a través d'elles els canvis es faran menys difícils. No obstant això s'ha de prendre en compte que cadascuna d'aquestes relacions s'ha de fer amb respecte i els valors necessaris perquè ni els companys ni els amics, el nuvi o núvia es vegin perjudicats sinó que per contra se sentin orgullosos de tenir a algú que els dóna suport quan es requereix.


Urbà Bahena Salgado. Formació cívica i ètica 2. p. 74


Anònim. http / / www. teu-emprenedoria. p. 1-2


b) Sentimentalisme i agressivitat com actituds de l'adolescent


Durant l'adolescència els estats d'ànim són molt variats i en ells es presenta un reajustament de pensament i emocions.


L'agressivitat és una característica principal en l'etapa de canvis (adolescència) ja que constantment els adolescents s'oposen al que els diuen els seus pares com a senyal que volen decidir per ells mismos.3


Una de les principals causes que produeixen una conducta agressiva en els adolescents és que els seus pares els evidenciïn davant dels seus amics o que envaeixin la seva privacitat buscant cartes, cigars i altres objectes considerats com personals. 4


A més de l'agressivitat també hi ha un altre sentiment anomenat sentimentalisme que sovint fa que els adolescents experimentin una sensació d'angoixa i hostilitat que els fan sentir la necessitat de recórrer a altres adolescents. És important que els pares de família reconeguin la importància dels amics per als seus fills en l'etapa de l'adolescència però també ells han de brindar el seu suport quan travessen circumstàncies difícils.


Els pares de família han de ser tolerants davant els canvis bruscos dels seus fills (sentimentalisme i agressivitat) doncs tot forma part d'un període de canvis en els que s'estan preparant per ser adults i algunes vegades es desconcerten perquè no comprenen que els passa. 5 Cal esmentar que els canvis en els adolescents es modifiquen segons la seva forma de vida i manera de pensar; mitjançant aquest procés obtenen la seguretat en si mateixos. Les emocions que s'experimenten no són causades directament per allò que ens passa sinó pel que té lloc en les nostres pròpies creences. 6


Hugo Moreno Alcántara. et al. Com protegir als teus fills contra les drogues. pp. 48-55


Idem.


Idem.


Eusebi Pérez Mendoza.et. al. Orientació Educativa. pàg.20-21


L'adolescència és una etapa tan difícil que algunes persones l'anomenen com una etapa de crisi a causa de les manifestacions emocionals que es perceben en l'adolescent, aquest procés fa que els adolescents consideren punts de vista de les persones properes a ells pel que fa a la seva aparença o personalitat. 7


El seny és un aspecte que molt pocs adolescents tenen, aquesta proporciona pau a les persones: ser sensat consisteix a trobar una sortida real dels problemes. 8


Encara que els canvis ja esmentats tenen lloc en l'àmbit psicològic les transformacions físiques i fisiològiques també modifiquen l'estat d'ànim. 9 Les emocions expressen l'impacte que ocasionen les transformacions i necessitats de l'adolescència però és important que es exterioritzin d'una forma adequada per tal d'evitar un descontrol o desequilibri en el comportament.


Entre les múltiples formes de externes sentiments es troben activitats com els esports, jocs de taula i diàlegs amb persones de confiança a més de reflexions sobre el comportament com ho són les ocasions en què ens omplim de ràbia i tots aquells moments en què adquirim un mal comportament per tal d'evitar conflictes amb els nostres pares, discussions amb els amics o mal humor abans de res. 10


7. Eusebi Carlos Pérez Mendoza. loc. cit.


8. Cessar Ibarra. Inquietud Nova: Revista Catòlica de Evangelització. pp. 58-59


9. Eusebi Carlos Pérez Mendoza. et. al. op cit. pp. 16-17


10. Ibidem. pp. 18-19


B) AMISTAT, COMPANYONIA I ALTRES RELACIONS AFECTIVES


a) Definició d'amistat i companyonia


La pitjor experiència que pot haver en la vida d'un ésser humà és sentir-se sol i incomprès pel fet que hi ha moltes persones que es troben a prop nostre i enmig de tantes persones que han d'haver almenys una que ens vulgui i que aquest disposada a oferir el seu suport i comprensió; hi ha molts adolescents que se senten sols i és per això que es fa molt necessari que trobin a algú amb qui desfogar-se, compartir els seus problemes, situacions difícils, etc. 11


La companyonia és una relació cordial que té com a principals finalitats realitzar activitats corn l'estudi, el treball, l'esport, o algun passatemps, en companyia d'altres persones, en canvi, l'amistat consisteix en tot això però quan hi ha ens sentim molt més compresos i al mateix temps comprenem. Davant d'un amic no se sent la necessitat de defensar-se o d'enganyar com es fa algunes vegades al compañerismo.12


Si l'amistat és veritable tendeix a fer-se més forta i ens i deixa corrompre per l'enveja, no es refreda per les sospites i llavors es comparteixen amb la naturalitat de les alegries i les penes perquè l'amistat és un sender que es treu de les dificultats 13 un amic fidel té un valor incalculable perquè mai busca profit propi ni té dues cares per al seu amic, mai traeix, quan anem a veure o parlar-aquesta sempre disponible, sempre ens ajuda, anima i consola. 14 L'amistat i la companyonia són molt similars però es diferencien en tant que l'amistat exigeixi molta més sinceritat encara que és important esmentar que a partir dels bons companys sorgeixen nostres amics i de l'amistat i la companyonia sorgeix l'alegria de comptar amb la presència d'algú amb qui compartir bells moments.


11. Lilian Carapia. Inquietud Nova: revista catòlica d'evangelització pp. 52-53


12. Fabiola Martínez Díaz et.al. p. 109


13. Francisco Fernández Carbajal. Inquietud Nova: revista catòlica d'evangelització pp. 56-57


14. Idem.


b) Importància de les amistats i companyonia


És important que en l'amistat i companyonia hi hagi bones relacions i es generin sentiments d'anada i tornada en què es tingui un constant respecte i tolerància. Quan hi ha reciprocitat entre els amics i companys hi ajuda mútua i aquesta al seu torn proporciona èxits que no només ens beneficien a nosaltres sinó també a les persones amb les quals compartim afecte, quan hi ha reciprocitat no sap apreciar el que rep i pot sentir satisfacció per el que dóna. 15


L'amistat és un projecte compartit perquè és una relació en la qual es dóna el millor de si mateix en una forma constant, per tant aquesta relació no s'acaba amb un cicle escolar o un altre esdeveniment semblant sinó que pot prolongar a través del temps encara les persones es trobin distanciades. 16 L'amistat és una relació en què la coincideixen els interessos i les persones es demostren afecte és per això que tant l'amistat com la companyonia tenen molta importància durant l'adolescència la qual és una etapa de canvi, de coneixement de noves persones i de nosaltres mateixos.


Al llarg del desenvolupament d'aquest tema s'ha tractat en major grau tot el relacionat amb l'amistat perquè els companys són molt difícils de trobar però els amics requereixen de molt de temps per aparèixer en la nostra vida: resulta complicat diferenciar els amics dels companys sobretot en l'etapa de l'adolescència, a continuació es donen ha conèixer les característiques d'una veritable amistat:


Presència de sinceritat i franquesa (la mentida i la traïció acaben a l'instant amb qualsevol amistat, per ferma que hagi estat).


El respecte a l'amic tal com és


La generositat (compartir amb respecte i delicadesa mútua)


L'acceptació de falles, defectes i limitacions, sabent disculpar de la mateixa manera que un desitjaria ser perdonat pel seu amic.


Reciprocitat


Ajuda quan es necessita. 17


15. Fabiola Martínez Díaz. et.al. Formació Cívica i Ètica. Pp 110-111


16. Ibidem. p 12


17. Francisco Fernández Carbajal. Loc Cit. pp. 54-55


Ja s'ha parlat de la importància que tenen l'amistat i la companyonia en l'etapa de l'adolescència i les característiques d'una veritable amistat, ara es donaran a conèixer les característiques del companyonia:


Hi ha sentiments de grup que motiven la cooperació amb fins comuns.


S'oblida que només sóc jo, per passar al nosaltres


Pensar en els altres


Obrir una pàgina de la nostra vida. 18


Quan es té el suficient coneixement sobre el que és l'amistat i la companyonia i el que cada un d'ells implica llavors sabrem si els amics i els companys que tenim realment s'estableixen veritables llaços afectius amb nosaltres o només ho aparenten.


18. Urbà Bahena Salgado. Loc cit. p. 102


c) Abusos en l'amistat


Quan algú a qui considerem nostre amic o amiga i aquesta s'aprofita de la bona relació que puguem portar amb ell o ella i ens pressiona o obliga a fer coses que van en contra dels nostres principis es diu que hi ha un abús en la amistad.19


La major part dels abusos que es cometen en l'amistat sorgeixen a partir que la persona que es diu el nostre amic o amiga ens indueix per mitjà de convenciment a realitzar el que desitja o vol de nosaltres i finalment només el surt beneficiat. Els abusos en l'amistat sorgeixen en tot cas perquè ens sentim compromesos a realitzar tal o qual acció per haver rebut un suposat favor. 20


Aquelles persones de les que s'aprofiten pel regular els `falsos amics" toleren aquest tipus d'amistat perquè els costa treball relacionar-se amb els altres i quan per fi aconsegueix portar-se amb algú senten que han de satisfer en tot a aquesta persona perquè no es tanca del seu costat o de contrari quedarien sols sense ningú que els escolti. vegades que han mancat d'amics per molt temps no comprenen que un amic mai busca el mal per a la persona amb la qual ha fomentat una amistat i que el fet de tenir amics no implica actuar tal i com ells vulguin i per això s'enceguen davant la veritable realitat. 21


No obstant l'anterior els danys que ocasiona una mala amistat s'originen perquè l'afectat té problemes psicològics relacionats amb una baixa autoestima, per això ningú ha de permetre que atemptin contra la seva persona només perquè vegin que projecta problemes per expressar-se i relacionar-se amb els altres perquè en aquest cas les conseqüències poden danyar part de la nostra vida.


19. Fabiola Martínez Díaz. Loc Cit. p. 113


20. Idem


21. Ibidem



d) El festeig i les seves característiques


A més de l'amistat i la companyonia hi ha una altra relació afectiva anomenada festeig que és el resultat de la recerca d'una relació social més íntima 22 a la que l'adolescent trobi en una persona del sexe contrari amb característiques com simpatia, sinceritat, honestedat, amabilitat i altres aspectes que donin confiança suficient per iniciar una relació amorosa.


Tot festeig es porta a terme per mitjà de cinc etapes:


Primera: Es descobreix a una persona que ens atrau i experimentem emocions dirigides cap al o ella.


Segona: Tractem d'estar a prop de la persona que ens atrau i esperem conèixer-la i vam decidir expressar el que sentim.


Tercera: S'aconsegueixen compartir sentiments d'afecte amb aquest ésser estimat.


Quarta: Els sentiments experimentats ens semblen agradables en la seva totalitat.


Cinquena: Sorgeixen conflictes amb la persona querida.23


En tenir diverses etapes, el festeig es caracteritza per ser un procés d'enamorament en el qual es coneix a l'altra persona i no en tots els casos aquest coneixement resulta agradable perquè la persona de la qual un s'enamora també té defectes que l'amor ens impedeix veure-hi, per això, només els qui en veritat són capaços d'acceptar a una persona amb qualitats i defectes poden sentir un veritable amor que va més enllà d'un simple gusto.24 El no conèixer realment a una persona és causa que durant un festeig sorgeixin conflictes amb la parella.


22. Eusebi Carlos Pérez Mendoza. et.al. op.cit. pp. 23-25


23. Urbà Bahena Salgado. Et. al. Op Op.cit. pp. 120-123


24. Carlos Cuauhtémoc Sánchez. Joventut En Èxtasi pàg. 77-82


En el festeig solen cometre errors anomenats idealització i urgència. La idealització consisteix en els miratges de l'amor com quan s'atribueixen qualitats que no té la persona que volem i els aspectes només ens imaginem, aquesta sorgeix a partir del poc coneixement que es té de l'altra persona: la pressa és enamorar només perquè ens agrada l'aspecte exterior de alguien.25 Cometre aquest tipus d'errors en el festeig equival a tenir un festeig destructiu que es caracteritza per estar basat en els atributs físics, l'acompanyament d'una gran impaciència sexual (moltes ganes de besar, abraçar, etc. ) i per últim es presenta amb un excés de gelosia i recerca de control.26


No obstant això tots els festejos s'acaben perquè fins i tot fins a les millors relacions solen acabar i les ruptures formen part d'aquest procés però per a alguns adolescents representa un esdeveniment difícil de superar perquè tenen decepcions amoroses i en elles es lamenten culpant per determinades actituds que van prendre en moments en que la seva relació travessava per alguna dificultat encara que la persona danyada mai considera que no tot pot ser perfecte: en els moments de desesperació les persones que han acabat una relació amorosa amb la seva parella tenen conflictes psicològics en els quals les idees de morir es transformen en alternatives de solució al seu problema portant-los a creure que sense la persona que estimaven la felicitat no és possible i com a conseqüència d'això es deprimeixen severament fins i tot arriben a suïcidar-se. És important que en aquests casos la persona que va rebre el dany rebi ajuda per part de persones que sàpiguen com treure del problema a qui té ferides emocionals.


25. Carlos Cuauhtémoc Sánchez. Ibidem. pp. 83-92


26. Idem


C. AUTOESTIMA


a) Definició d'autoestima i les seves característiques


L'autoestima és un concepte extens que abasta moltes coses: és la valoració de nosaltres mateixos. 27 Requereix la capacitat de conèixer-nos: com som, que pensem i que sentim, expressa una actitud d'aprovació o desaprovació i indica fins a quin punt ens creiem capaços, importants, competents i dignes. 28


En els adolescents l'autoestima crea una visió que influeix en la manera com es relacionen amb les persones que els envolten, en com se senten amb ells mateixos en relació amb els altres, "autoestima és la visió de nosaltres mateixos, és un mirall que reflecteix la manera com pensem que ens veuen els altres, cadascú és un vidre que reflecteix la imatge del passant ". 29


El concepte que tenim sobre nosaltres mateixos o autoconcepte es basa moltes vegades en les nostres experiències socials pel fet que l'opinió que tenen els altres sobre la nostra persona fa que ens generem una imatge de nosaltres mateixos i que la projectem davant la societat. 30 L'opinió que tenen els altres sobre nosaltres no sempre és positiva, és a dir que si la interpretació que fan de nosaltres és negativa també la nostra autoestima ho serà.


Perquè una persona pugui tenir autoestima necessita d'alguns elements com els següents: La recerca d'una identitat pròpia, valors, un propi estil de vida, la perspectiva que un té de si mateix, influència dels altres sobre nosaltres, tradicions culturals, actitud i autenticitat. 31


27.Rolando Emilio Maggi Yánez et al. Desenvolupament Humà i Qualitat pàg. 143-147


28.Idem


29. Maria Trasobares. Com millorar la teva autoestima: canvia la teva vida i les teves relacions personals amb autoestima.pp. 13-14


30. Idem


31. Rolando Emilio Maggi Yáñez et al. Op cit. pp. 148-150


Una vegada que s'han adquirit els elements necessaris per a la formació de l'autoestima és necessari que aquests s'apliquin per mitjà de regles que formen part d'ella, aquestes regles són:


Autoexamen: cociste a incrementar la consciència de tu mateix i fer una revisió de l'estil de vida i les relacions que practiquem.


Explicació: mirar cap al passat per comprendre millor el present.


Centrar l'atenció: centrar-se en un sol problema per vegada.


Perspectiva: imatge de la persona que volem ser.


Estratègia: planejar organitzadament el que volem ser.


Desencadenants: alliberar de culpes alienes. 32


A vegades la nostra autoestima no pot desenvolupar-se sanament perquè durant la seva formació es presenten obstacles com no comprometre amb cap persona, idea o creença, preocupació per viure intensament el moment, no definir interessos personals, professionals o ideològics. 33


Encara que la nostra autoestima es genera a partir del que ens diuen que som en realitat qui més intervé en ella som nosaltres mateixos: l'acceptació d'un mateix sempre tindrà com a resultat una bona autoestima però el fet de tenir molt afecte no significa que ens haguem de sentir superiors als altres, per això, hem de tenir present sempre que l'autoestima està lligada a la nostra integritat, honestedat i acceptació, que hem de tractar d'eliminar pensaments o actituds negatives (arrogància, ser cregut, falsa imatge d'èxit i seguretat, tenir conflictes 34), viure conscientment, alliberar de culpes reconeixent que no totes ens corresponen i fomentar l'autoestima dels altres 35 Una persona que genera autoestima en els altres aquesta orgullosa del seu propi nivell d'autoestima, és feliç, té èxit i és optimista davant el futur, és oberta, està interessada a escoltar idees noves ia comprendre a persones noves, creu apassionadament en la capacitat de canvi en les persones i organitzacions, és molt generosa no només amb els seus diners sinó també amb els seus recursos, el seu temps i la seva saber, sol ser controlada, pacient i confiada en les seves relacions. 36


32.Robert Fisher. Autoestima pp. 43-51


33.Rolando Emilio Maggi Yanez Op cit pp 164-166


34.Ibidem pp 143-147 35.Ibidem pp 169-170


36.Robert Fisher Op cit pp 205-215


L'autoestima té sis pilars que ajudin a consolidar, a continuació s'esmenta quins són i en què consisteix cadascuna d'ells:


Consciència: consisteix a reconèixer la realitat que ens envolta i el nostre rol amb ella, identificar els fets que ens fan ser qui som, estar presents en les coses que fem i romandre oberts a rebre informació i coneixements que ens fan ser millors rebutjant aquells que ens puguin perjudicar.


Acceptació: assumir els nostres pensaments i sentiments sense rebutjar ni negar-los, acceptar-nos, valorar-nos i comprometre'ns a millorar sense caure en l'autocomplaença, admetre els nostres límits, problemes, dubtes i sentiments negatius com el dolor i la tristesa.


Responsabilitat: entendre que som els únics responsables de tot el que fem i som, autoavaluació i autocontrol.


Respecte: aquest pilar implica no deixar-nos portar per allò que diuen altres persones, defensar la nostra posició i acceptar que mai complaurem a tots, no deixar-se manipular, no aparentar el que no som i confiar que som capaços d'enfrontar els desafiaments de la vida, d'aconseguir cert èxit i de ser feliços.


Propòsit: definir metes a llarg i curt termini i triar les accions necessàries per assolir-les, avaluar-los periòdicament per identificar el que ens fa bé i el que no, desitjos d'aconseguir el que volem aconseguir.


Integritat: ser congruent entre el que professem i el que fem, honestedat, honrar compromisos i exemplificar els valors amb accions, realitzar una pràctica diària que doni suport als més alts ideals i fiabilitat en si mateix. 37


37. Devers Branden. Els sis pilars de l'autoestima. pp. 30-85


b) Causes de baixa autoestima


S'entén per causa de baixa autoestima a tot allò que altera l'autoestima d'una persona i com a conseqüència malmeti el benestar. Els adolescents amb problemes d'autoestima tendeixen a retenir més la informació negativa externa que perceben de si mateixos en lloc de retenir la positiva, aquest mecanisme per detectar només la informació negativa que obtenim de nosaltres per mitjà dels altres pot fer-nos comprendre la realitat; qui tenen baixa autoestima són més propensos a prendre tot més a pit ia veure les reaccions dels altres com un atac personal encara que no sigui així. 38 Com que la baixa autoestima és un desequilibri mental es considera com una psicopatia: les psicopaties s'originen per desordres mentals i per la falta d'higiene mental. 39


Entre les causes que originen desequilibri en l'autoestima es troben les següents:


L'educació rebuda pels nostres pares.


Abusos físics o sexuals.


Els traumes.


L'aparença física


Els canvis de la vida diària.


Escassa valoració de si mateix. 40


Por a l'abandonament: creure (exageradament) que depenem necessàriament d'altres.


Perfeccionisme: exigir més del que s'ha aconseguit.


Ús dels mecanismes de defensa: protecció davant sentiments negatius per afrontar indirectament els problemes.


Negació: forma negativa de veure a si mateix


Repressió: defensa contra una amenaça interna.


Projecció: pensar que els altres tenen el problema i no reconèixer que som nosaltres.


Reacció formativa: expressar de forma exagerada el sentiment contrari a la repressió.


Addiccions: ingerir compulsivament substàncies que distreguin a la nostra ment d'una realitat insuportable.


Consciència dels propis sentiments, necessitats i desitjos: influència dels altres sobre els nostres pensaments i accions.


Control: la necessitat de voler controlar-ho tot dificulta la presa de decisions.


No iniciar una comunicació adequada amb els altres: els qui tenen problemes d'autoestima pensen que comunicar-se és difícil i frustrant.


38. Maria Trasobares. Op cit. pp. 69-70


39. Lorente Polaino. Educació per a la salut. pp. 18-131


40. Maria Trasobares. Op cit. pp. 15-22


c) Repercussió dels desequilibris d'autoestima en adolescents


Els desequilibris d'autoestima poden presentar-se de formes com les següents:


Trastorns psicològics:


Idees de suïcidi


Falta de gana


Pesadumbre


Poc plaer en les activitats


Es perd la visió d'un futur


Estat d'ànim trist, ansiós o buit persistent


Desesperança i pessimisme


Culpa, inutilitat i desemparament com sentiments


Dificultat per concentrar-se, recordar i prendre decisions


Trastorns en el somni


Inquietud, irritabilitat


Mals de cap, trastorns digestius i nàusees


Trastorns afectius:


Dificultat per prendre decisions


Enfocament vital derrotista


Por


Ansietat


Irritabilitat


Trastorns intel · lectuals:


Mala captació d'estímuls


Mala fixació dels fets de la vida quotidiana


Dificultat de comunicació


Autodevaluación


Incapacitat d'enfrontament


Idees o records repetitius molestos


Trastorns de conducta:


Descuit de les obligacions i la neteja personal


Mal rendiment en les tasques


Tendència a utilitzar substàncies nocives


Trastorns somàtics:


Insomni


Dormir inquiet


: • Anorèxia


Tensió en músculs del clatell


Malalties de l'estómac



Alteracions en la freqüència ritme cardíaca


Marejos


Nàusees.


d) Formes d'ajudar els adolescents que pateixen baixa autoestima


Les persones que es troben properes als adolescents que pateixen baixa autoestima els poden ajudar sempre que els afectats acceptin l'ajuda.


Així com hi ha persones que causen danys a la nostra personalitat hi ha persones el treball és contribuir a la millora dels estats d'ànim que ens afecten i causen danys severs, entre aquestes persones es troben els psicòlegs encara que no necessàriament es necessita ser un especialista per donar suport a qui pateix a causa de conflictes psicològics ja que els pares i altres familiars poden contribuir de diverses formes sempre i quan el que realitzin sigui de veritable utilitat.


La següent llista mostra suggeriments que no han de donar els familiars d'un adolescent amb conflictes d'autoestima i les raons per les quals no s'han de donar:


Culpar de la situació del deprimit: això només empitjora l'afectat


Has de fer un esforç i posar una mica de la teva part: les persones amb problemes d'autoestima no volen esforçar perquè perden els ànims.


Sal i distreu-te: La persona afectada no té ganes de sortir ni distreure.


No pensis tant: les persones amb baixa autoestima pensen menys


Has treure'l que et turmenta: no sempre hi ha causa interna


Hi ha altres que estan pitjor que tu i no es queixen tant: qui té


problemes psicològics es troba pitjor que qualsevol altre malalt


Deixa-ho tot i veuràs com et recuperes: no és adequat prendre decisions


quan es tenen problemes d'autoestima. 41


MARC CONCEPTUAL


Agressivitat: Desequilibri psicològic que provoca l'hostilitat d'una persona cap a les altres que l'envolten.


Amor: Sentiment que inclina l'ànim cap al que li plau.


Emoció: Agitació o torbació de l'ànim.


Enamorament: Sentir amo per una persona.


Ferida: Lesió penetrant produïda en un cos viu.


Hostilitat: Sentiment de inamistad o d'oposició.


Identitat: Conjunt de circumstàncies que distingeixen a una persona de les altres.


Integritat: Fermesa, desinterès.


Pilar: Senyal que es posa en els camins, columna que sosté alguna cosa.


Ràbia: És una emoció intensa que s'experimenta quan hi ha una sensació d'enuig, amenaça o frustració.


Seny: Virtut que fa preveure i evitar les faltes i perills. Sentimentalisme: Exagerada sensibilitat.


Sentiments: Aptituds per rebre les impressions exteriors.


Somàtic: Que pertany al cos.


Trauma: Ferida emocional.


42. Ramón García Pelayo i Gross. Petit Larousse Il · lustrat.


MARC REFERENCIAL


ALCANTARA MORENO, Hugo, et. al., Com protegir als teus fills contra les drogues, Mèxic, Ed SEP, 1999, 190 pp., Biblioteca Eng Fued Jail Dib.


ANONIMO, http://www. El teu-emprendimiento.com.autoestima, Mèxic, 2005., 2PP.


BAHENA SALGADO, Urbà, et al., Formació Cívica i Ètica 2 [Fot. Juan Flores Nen], 3a reimp. Mèxic, Ed PUBLICACIONS CULTURA, 2002, 227 pp., Biblioteca Sor Juana Inés de la Creu.


Brand, Devers, Els sis pilars de l'autoestima. [Tr. Jorge Vigil Rubio], 2 ª ed. Espanya, Ed Paidós Ibèrica, 1995, 230 pp. Biblioteca FA.CI.CO.


CARAPI, Lilian, "Grábame en el teu cor", Inquietud Nova: Revista Catòlica de Evangelització., N º 109, Dir Gral Lluís Butera. Mensual (Mèxic DF 1 gener 2003). Any XIX, pp. 52-53. Hemeroteca Urawa.


Fernádez CARBAJAL, Francisco, "El valor de l'amistat", Inquietud Nova: Revista Catòlica de Evangelització. N º 106. Dir Gral Luís Butera. Mensual (Mèxic DF 1 juliol 2002). Any XVIII, pp. 56-57. Hemeroteca HURAWA.


FISHER, Robert, Autoestima. [Trad. Verónica d 'Ornellas Radzwill, 4 ª ed. Espanya, Ed Obelisc, 1995, 192 pp. Biblioteca FA.CI.CO.


IBARRA, Cesar, "Ensenya'ma Viure la Vida", Inquietud Nova: Revista Catòlica de Evangelització. N º 109. Dir Gral Luís Butera, Mensual (Mèxic DF 1 gener 2003). Any XIX, pp. 58-59. Hemeroteca HURAWA.


MAGGIE YÁÑEZ, Rolando Emilio, et al., Desenvolupament Humà i Qualitat. [Portada de Juan Sebastián Barberà], 1a reimp. Mèxic, Ed Limusa, 1999, 221 pp., Biblioteca Eng Feu Jalil Dib.


ODRISS, GeoVan, Transició Evolutiva. (Ràdio programa), Radiodifusora XENK, 320 am Mèxic DF, Divendres 25 de Novembre de 2005. 19:00-20:30 hrs.


PELAYO GARCIA, Ramon, Psicologia i Família. [Pról. Juan Mendoza], 2 ª ed. Mèxic, Ed Mc Graw Hill, 1992, 143pp. Biblioteca FA.CI.CO.


PEREZ MENDOZA, Eusebi Carles, et al., Orientació educativa. [Fot. José Luís Arzate Chávez, Disseny d'Álvaro Rego García i José Luis Jiménez], 3 ª ed. Mèxic, Ed SEP, 1996, 218pp. Biblioteca Eng Feu Jalil.


POLAINO, Lorente, Educació per a la Salut. [Tr. Bertha Salgado], Espanya, ed. Hender, 1987, 215pp. Biblioteca Prof Agripina García Estrada.


ROQUE, Paloma, Interpretació de les teories de la personalitat, 5a ed. Mèxic, Ed Trillas, 1994, 97pp., Biblioteca Prof Agripina García Estrada.


SÁNCHEZ, Carlos Cuauhtémoc, Joventut a Èxtasi. [Portada de Gustavo Klintl], Mèxic, Ed Diamant, 1992, 182pp., Biblioteca Sor Juana Inés de la Creu.


SÁNCHEZ, Carlos Cuauhtémoc, Volar Sobre el Pantà. [Portada de Giovanni Lafrance], Mèxic, Ed Diamant, 1995, 187pp., Biblioteca Sor Juana Inés De la creu.


Trasobares, Maria, Com millorar la teva autoestima: Canvia la teva vida i les teves relacions personals amb autoestima. [Tr. Silvana Closa Torres, comp. Ana Julia] Espanya, Ed Oceà ambre, 200. 125pp.Biblioteca FA.CI.CO.



III. DESENVOLUPAMENT DE LA RECERCA


METODOLOGIA


a) UNIVERS O POBLACIÓ I b) MOSTRA


El problema de recerca s'enfoca als adolescents de la secundària i preparatòria annexa a la normal no. 1 de Toluca ubicada al boulevard Isidro Fabela nord # 601 colònia Doctors, com a referències tenim el parc Jesús García situat davant del planter i l'Escola de Belles arts que està a un costat al carrer Jesús Gonzáles Ortega # 206.


En el planter les autoritats escolars brinden el seu suport per mitjà d'orientadors i servei de psicologia, que en conjunt amb les diverses activitats dels catedràtics estimulen la sana convivència, en la formació de metes que contribueixin per a la creació d'un pla de vida fonamentat amb les millors bases per a l'estructura de fonaments que enforteixin el futur dels alumnes.


Dins de l'escola també hi ha un auditori, compta amb pistes de bàsquet, voleibol, amb un laboratori de física i un de química, una sala de projeccions, una sala de música, 2 biblioteques, 3 sales d'informàtica, una pista de frontó m un estacionament, una sala d'usos múltiples i altres instal · lacions de suport al planter.


Dins de les activitats que es realitzen en el planter, es troba la formació de diversos clubs entre els quals es troben: banda de marxa juvenil, banda de guerra, rondalla, cor, estudiantina, dins l'univers en què es realitzés la investigació es duen a terme activitats com concursos de cartell, redacció de textos literaris (narrativa, conte, assaig), poesia, oratòria, selecció de futbol i bàsquet, escortes i alguns altres activitats destinades a l'enfortiment dels valors.


B) CRONOGRAMA


C) MODEL DE QÜESTIONARI


1 .- Creus que saps el necessari sobre el tema de l'autoestima?


2 .- Creus que és benèfic per l'autoestima el no voler?


3.-De les següents opcions, quin t'ha fet sentir deprimit alguna vegada?


4 .- En quina de les següents relacions socials intervé més la manera com reflexes la teva autoestima?


5 .- Quina de les següents substàncies has ingerit per quedar bé amb els teus amics?


6 .- Creus que una persona arribi a suïcidar pel seu nivell d'autoestima?


7 .- En alguna ocasió que es diuen ser els teus amics t'han deixat solucionar només un problema en el que necessitaves el seu suport?


8 .- Creus que una persona propera pot ajudar a una altra a pujar o baixar la seva autoestima?


9 .- Com és la relació que tens amb la teva família?


10 .- Quan els teus papes barallen seus problemes afecten la teva autoestima?


11 .- Has tingut una crisi emocional de llarg temps relacionat amb la mort d'un familiar un reny dels teus pares o un altre problema similar?


12 .- Quin tipus de persones et fan sentir malament per mitjà de comentaris?


13 .- Creus que la teva vida té sentit?


14 .- Les relacions sentimentals t'afecten quan s'acaben?


15 .- Què concepte tens de tu (Descriu-te física, moral i psicològicament, involucrant la teva personalitat i forma de pensar)?


D) MODEL D'ENTREVISTA


Govern de l'Estat de Mèxic


Secretaria d'Educació, Cultura i Benestar Social


Subsecretaria d'Educació Mitjana Superior i Superior


Departament de Batxillerat General


Supervisió Escolar N ° 1 de Batxillerat General


Preparatòria Annexa a la Normal N ° 1 de Toluca


Isidro Fabela Nord No 601, Colònia Doctors, Toluca, Edo. Méx. CP50090


Nom de l'enquestat: _____________________________________________


Edat: __________ Sexe: ____________


Lloc: _____________________________________________________


Escola: __________________________________________________________


Grau: _______ Grup: _________________




TEMA: AUTOESTIMA EN L'ADOLESCÈNCIA


Nombre de cuestionario________


Lloc: ____________________ Data: _____________ Hora: ___________


Objectiu: Conèixer l'opinió dels adolescents per establir bases que ens serveixin per emetre un criteri sobre el tema i així poder arribar a una conclusió.


Instruccions Generals: - Llegiu amb atenció subratllant només una opció


-No deixi respostes sense contestar.


Instruccions específiques: - Expressi la seva resposta de manera clara a la pregunta oberta tractant de dir breument el que se li demana (la pregunta oberta es troba al final del qüestionari )................ ..........................................


1 .- Creus que saps el necessari sobre el tema de l'autoestima?


si


no


una mica


2 .- Creus que és benèfic per l'autoestima el no voler?


si


no


una mica


3.-De les següents opcions, quin t'ha fet sentir deprimit alguna vegada?


burles per part dels teus companys


ruptura d'una relació amorosa


un reny dels teus pares


4 .- En quina de les següents relacions socials intervé més la manera com reflexes la teva autoestima?


festeig


la teva família


amistat


companyonia


5 .- Quina de les següents substàncies has ingerit per quedar bé amb els teus amics?


alcohol


cigars


droga


cap


6 .- Creus que una persona arribi a suïcidar pel seu nivell d'autoestima?


si


no


algunes vegades


7 .- En alguna ocasió que es diuen ser els teus amics t'han deixat solucionar només un problema en el que necessitaves el seu suport?


si


no


sempre


algunes vegades


8 .- Creus que una persona propera pot ajudar a una altra a pujar o baixar la seva autoestima?


si


no


algunes ocasions


9 .- Com és la relació que tens amb la teva família?


bona


mala


regular


10 .- Quan els teus papes barallen seus problemes afecten la teva autoestima?


si


no


algunes vegades


11 .- Has tingut una crisi emocional de llarg temps relacionat amb la mort d'un familiar un reny dels teus pares o un altre problema similar?


si


no


algunes vegades


12 .- Quin tipus de persones et fan sentir malament per mitjà de comentaris?


companys


mestres


família


cap de les anteriors


13 .- Creus que la teva vida té sentit?


si


no


una mica


14 .- Les relacions sentimentals t'afecten quan s'acaben?


si


no


algunes vegades



Comments