Terapia de Pareja Barcelona

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26
BARCELONA

 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA

Tel 93 570 71 54 - 653 811 887  (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena

fotopsicologescacspetit

Psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

PUBLICACIONS:


Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
"El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies"

Psychologies
"Amor i Sexe: Inseparables?"


Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
"La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia"

La Portada del Valles:
"Se hereda la depresió?"

Contrapunt:
"El tractament Psicològic. Un enfoc actual"

La Vanguardia.Suplemet:
"Sexe a P-3"

Contrapunt:
"Estils de vida que poden ajudar a la Depresió"

Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:

2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.

2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l'entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil ...

2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l'11 % dels pacients que ens consulten se'ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver...

2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat

2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave...¿donde ubicarlo?

2004 Articulo: L'ESTRÈS I L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d'atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.

2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac...

2005 Articulo: COMPRENDRE L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s'uneixen i es sumen.

2006 Articulo: CRISIS D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr...

2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p...

2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).

2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).

2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l'excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per...

2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.

2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D'UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass...

2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l'estrès. de manera general, els estudis indiquen que l'exercici ajuda l'individu a afrontar millor l'estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t...

2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l'adolescència, els nens d'ahir, ja convertits en el noi o la noia d'avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d'assumir-la i acceptar-la.

2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l'homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s'adonen de l'orientació homosexual d'un infant són els seus companys d'escola.

2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models ...

2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i ...

2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l'anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.

2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d'aliments que després s'intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s'acaba convertint en un costum que...

2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d'un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre...

2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d'actuació o tractament possible en els trastorns d'alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se'n pot aplicar més d'un i fer-ho conjuntament per augmentar l'efectivitat del tractament.

2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l'aparició de la bulímia.

2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.

2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L'ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l'alcohol

2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l'estat d'ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep...

2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l'individu li fan patir d'una manera o d'una altra.

2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l'evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit...


Tribuna Vallesana
"L'atenció psicològica a la comarca del Valles"

La Portada del Valles:
"Com reconèixer i tractar l'alcoholisme"

Continguts del Master de Sexologia de l'Institut Superior d'Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l'Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:

1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L'Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L'actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora
Terapias De Pareja en Granollers, Mollet y Barcelona



TERAPIAS DE PAREJA - CONSEJEROS MATRIMONIALES - TRATAMIENTOS SEXOLOGICOS

La interrupción del tratamiento con benzodiazepinas puede conducir a una recaída o la reaparición de los síntomas. En un estudio realizado en 1991, Noyes, Garvey, Cook y Suelzer encontró que el 63% al 84% de los pacientes con trastorno de pánico que estaban tomando alprazolam o el diazepam hizo una recaída. Las diferencias entre la tasa de recaída se explica entre otros por el uso de diferentes criterios para evaluar los resultados. Debido a la dificultad que la mayoría de los pacientes con enfermedad de Parkinson a abandonar los tratamientos a las benzodiazepinas, los investigadores han comenzado a desarrollar programas específicos para ayudar a los pacientes a superar las drogas para la ansiedad (Klein, Colin, y Stolk Lenox, 1994).

Si nos fijamos en la investigación, los efectos beneficiosos de ciertos tipos de medicamentos depende de la continuación del tratamiento. Así, aunque la clomipramina tiene éxito en el tratamiento del trastorno obsesivo-compulsivo, los efectos terapéuticos de la clomipramina no han mantenido después de la interrupción del tratamiento, en un estudio (Thorén, Asberg, Cronholm y Jörnestedt Träskman, 1980 ). Debería haber más investigaciones sobre el tema.

b. Adecuación de los tratamientos

Algunos estudios muestran que muchas personas que sufren de trastornos de ansiedad no reciben el tratamiento adecuado. Los profesionales de la salud, con excepción de aquellos que trabajan en clínicas especializadas en trastornos de ansiedad, tienden a tener menos tratamientos de uso validados por la investigación empírica. Por ejemplo, Swinson et al. (1992) encontraron que si la mayoría de los pacientes con trastorno de pánico y la fobia social se había probado drogas psicotrópicas (89% y 75% respectivamente), la mayoría nunca habían recibido los tratamientos más apoyados por los datos empíricos. Entre los pacientes con enfermedad de Parkinson, sólo el 15% había recibido la imipramina, el 13% había sido administrado con alprazolam y el 11% habían recibido terapia cognitiva conductual. Sólo el 4% de los pacientes con fobia social había recibido de la monoaminooxidasa y el 4%, una terapia cognitivo-conductual. Según Swinson y sus colegas (1992), debe completar la formación de médicos generales y médicos que trabajan en los servicios de emergencia relacionadas con la detección precoz de los trastornos de ansiedad y su tratamiento. También debe cubrir otros profesionales de la salud y la salud mental, incluidos los psicólogos, psiquiatras, terapeutas ocupacionales, trabajadores sociales, enfermeros psiquiátricos. Seminarios sobre los diferentes tipos de trastornos de ansiedad y tratamientos adaptados a cada uno y la estandarización de métodos de evaluación pueden ser medios eficaces de difusión de información en los campos de la salud y la salud mental.


Según un estudio de los psiquiatras y residentes de psiquiatría (McCarley, Steinberg, Essock-Vitale y Spears, 1987) que los profesionales de salud mental más propensos a favorecer los enfoques biológicos con respecto a los enfoques basados ​​en el comportamiento, tanto en la formación y en la práctica. Además, los enfoques psicoanalíticos y psicodinámicos son favorecidos a expensas de la TCC otra parte, a pesar de que no están respaldadas por datos empíricos. Una encuesta reciente a los médicos de familia (Hecker, Fink y Fritzler, 1993) lleva a algunas conclusiones un poco más optimistas. En la vista de los participantes, la TCC es más aceptable en contra de la TP que la terapia centrada en el cliente, las intervenciones farmacológicas que cae entre los dos.

Los resultados de los estudios sobre tratamientos que se ofrecen en las clínicas especializadas en trastornos de ansiedad son más alentadoras.



Mucho más libre en su sexualidad que sus ancestros, 3404 mujeres de hoy cuentan sus historias en una nueva encuesta con la ayuda del Observatorio de la pareja.

El libro "Las mujeres, el sexo y el amor", el psiquiatra, terapeuta sexual y antropólogo Philippe Brenot es un informe y sus observaciones detalladas de más de 300 páginas, que no requiere de accesos directos en la toma de planos capítulos en todo el la liberación y la libertad de las mujeres, dándoles la diversión, el aprendizaje sobre el sexo, lo que se llama amor .... Un libro que retrata la rica multiplicidad de desarrollo de la mujer, después de la llegada de la votación, la anticoncepción , .... 

"El deseo femenino es reconocida, la masturbación ya no es tabú, y expresan sus fantasías son, en su más bella y sensual." 

Orquestado por el Dr. Philippe Brenot (psiquiatra, sexólogo, un antropólogo), quien propuso un estudio de los hombres en su relación con el sexo y el amor del año pasado ("Los hombres, el sexo y el amor", 2011 , misma editorial), a través de los secretos de las mujeres de hoy.

Construido alrededor de las citas y los porcentajes de mujeres que participaron en este amplio estudio, los capítulos de "Las mujeres, el sexo y el amor", se perforan las ilustraciones de Carolita Johnson (dibujante y humorista de la revista estadounidense The New Yorker).

Accesible a todo el mundo (porque los hombres no debería hacer falta este libro para despertar a sus esposas), este libro, sin duda, participar en la discusión abierta entre la pareja y "aflojar" o alimentar a la calidad y el sexo amor. También es un muy buen soporte para "romper" algunas creencias o tabúes sobre las mujeres y la sexualidad. 

Caminando a través de los diez capítulos que aprendemos muchos detalles sobre la vida privada de las mujeres, con "sus expectativas, su descubrimiento del placer, las muchas formas de placer, cómo mantener el deseo en la pareja, sino también, a veces, sus desilusiones. ".


Se dice que el orgasmo se produce sólo en un informe sobre las cinco, una cuarta parte de las mujeres rara vez o nunca tener acceso a ella y, a veces sorprendente, ya que los porcentajes: el 68% se han masturbado frente al 19% en 1970, el 80 % de las mujeres les encanta los juegos previos, el 60% de las mujeres son hermosas, el 60% de las mujeres afirman haber estado más activo en los preliminares y el 67% no se siente vergüenza o bochorno, el 44% de las mujeres que dicen que son estimulados por la pornografía ( 70% son por el erotismo), el 68% trató de sodomía, que fue una experiencia positiva para el 57% de ellos, o que el 71% de las mujeres admiten tener fantasías (27% nunca). 

Amplio estudio de las confidencias de las mujeres hizo público, el libro "Las mujeres, el sexo y el amor" pretende ser una guía para el buen sexo ", ya que toda mujer merece llegar a conocer aún más de ser libre" . Lejos de ser un panfleto, la salud sexual de estímulo-informativa de la mujer deben experimentar algo de éxito con el mayor número y abrir algunos canales de diálogo después de leer.

Por último, el psiquiatra Philippe Brenot, lo que lleva entre otras enseñanzas de la sexología y sexualidad humana en la Universidad Paris Descartes y preside el Observatorio Internacional de torque , que es, además de una garantía de calidad, la oportunidad de s El interés en los libros de otros que ya están disponibles para este profesional de la salud y el autor.

Un libro imprescindible para todas las mujeres, para calmar y exonerar el acto íntimo, y que todas las personas deben leer en definitiva, aprender a escuchar y no bloquear los deseos de las mujeres.

 La imipramina tratamiento del trastorno de pánico con agorafobia: la dosis que van de plasma y las relaciones de respuesta a nivel de American Journal of Psychiatry, 152, 673-682..

McCarley, T., Steinberg, A., Spears, M., y Essock-Vitale, S. (1987). La integración de terapias biológicas y psicosociales:. Un estudio de la formación psiquiátrica, la práctica y las actitudes Revista de Educación de Psiquiatría, 11, 43-53.

Ministerio de Salud de Ontario. (1994) Investigación sobre la Salud de Ontario, 1990. Suplemento de Salud Mental-. Toronto: Ministerio de Salud de Ontario.
El adonar de la fantasia o zona intermèdia: Inclou tota l'activitatmental (pensar, imaginar, recordar, planificar, ...) que ens permet posar-nos en contacte amb les nostres fantasies. Contacte : Perls, Hefferline i Goodman (1951) defineixen el procés de contacte com el treball que condueix a l'assimilació i creixement, és la formació d'una figura d'interès contra un fons o context del camp organisme / ambient. El terme assimilació es refereix a la recepció i elaboració d'elements (fins llavors aliens) amb la intenció del propi creixement. El terme creixement per la seva banda, es refereix a la transformació de l'aliè (L'organisme) en propi (l'organisme). (Kris, 1990) Seria aquesta la definició de base al tractament del concepte de contacte en Teràpia Gestàltica. Es pot trobar en alguns autors, un desenvolupament d'aquesta definició. Per exemple: "El contacte es refereix [....] a la naturalesa i la qualitat de la forma en què ens posem en relació directa amb nosaltres mateix, amb el nostre ambient i amb els processos que els relacionen [....] Fer un bon contacte és comprometre plenament en aquest estar en contacte de manera que la nostra compenetració amb allò amb que estem en contacte, sigui completa i satisfactòria "(Latner, 1994, pp. 65) En Teràpia Gestalt el procés de presa de contacte és en si mateix l'única manera de aconseguir canvis a partir de l'experiència. Per exemple Polster i Polster (1976, pp. 105) assenyalen: "el contacte és la saba vital del creixement ...". Créixer seria sinònim de contacte i apropiar-se la novetat assimilable o rebutjar la inassimilable conduiria al canvi. Pel mateix, el contacte també pot ser definit com l'espai de trobada entre el jo i el que no és el jo (Yontef, 1995) D'altra banda, contactar seria el procés complet pel qual l'organisme es reconeix a si mateix ia un altre. Aquest reconèixer a un altre significa moure cap a una connexió / fusió i també cap a una separació / allunyament. En aquests termes la presa de contacte (amb el si mateix i amb l'ambient) seria el procés bàsic de tota relació. "D'aquí s'infereix que podem copsar com operen els pensaments i sentiments de altres en la mesura que hàgim pres contacte amb les nostres pròpies operacions, i podem passar d'aquest interès personal al sentit de com podria l'altre fer les mateixes coses "(Polster i Polster, 1976, pp. 111) El contacte és un concepte important dins de la definició del Cicle de l'Experiència, tots dos es troben estretament relacionats i apunten a la idea de salut des de la Teràpia Gestalt.

Continuant amb la definició de salut des de la Teràpia Gestalt, es procedirà a descriure la idea d'homeòstasi, per després comprendre la d'autoregulació del organisme, concepte propi de la Teràpia Gestalt. En un procés d'autoregulació alterat, el desenvolupament del cicle es veu influït per resistències o interrupcions, les que es descriuen a continuació: Resistències o interrupcions: Zinker, assenyala que hi ha diferents interrupcions que es produeixen en el cicle, aquestes són resistències al contacte i impedeixen que el cicle transcorri amb normalitat des de la seva inici amb la sensació i finalitzi amb la retirada / tancament o repòs. Les interrupcions poden donar-se en qualsevol fase del cicle. El punt d'interrupció serveix de punt de referència per iniciar el treball de psicoteràpia. (Castanedo, 1997b) Qualsevol interrupció del cicle significa deixar una necessitat insatisfeta o assumpte inconclús. L'acumulació d'aquestes interrupcions produeix, en conseqüència, el apilament d'assumptes inacabats. Les interrupcions del cicle de l'experiència d'una persona, impedeixen que aquesta finalitzi aquest cicle i iniciï un altre. La seva energia es troba concentrada a la fixació que es dóna abans de la fase del cicle corresponent on troba 'ancorat'. (Castanedo, 1997a) " En Teràpia Gestalt les resistències són considerades com a forma d'energiaorientada. Abans d'exercir resistència, aquesta energia pot anar molt bé en sentit d'una adaptació o d'una protecció legítima. Aquesta energia no és una força inert i es converteix en resistència quan disminueix el contacte, es bloqueja o s'anul · la. L'objectiu d' la Teràpia Gestalt consisteix, per tant, a aconseguir que la persona utilitzi al màxim la seva energia, augmentant així la seva capacitat de contacte i el seu potencial ". (Castanedo, 1997a, pàg. 89) En definitiva, la resistència és un bloquejador o desplaçador d'energia que la persona ha aprendre a utilitzar per a si mateixa en una forma integral. A la Teràpia Gestalt es parla de 05:00 resistències, aquestes són ": Confluència: "Etimològicament la paraula confluència (confluir) significa 'ajuntar',com quan les aigües de dos rius es troben i "naveguen" juntes, no poden diferenciar. En les persones el self i el medi ambient naveguen junts, com si fossin una sola unitat. La confluència com a mecanisme de defensa consisteix a estar sempre d'acord amb el que els altres pensen i diuen. Les persones confluents no aporten cap crítica, cap objecció, no tenen cap originalitat; seu potencial existencial i creatiu està considerablement disminuït pel fet que escapen al contacte

diferenciat de confrontació, que és tan enriquidor en el desenvolupament ". (Castanedo, 1997a, pp. 90). La confluència és un mecanisme que consisteix a 'colar' en l'altre, per evitar d'aquesta manera arribar al contacte real, autèntic, difícil a vegades i que pot desembocar en la confrontació, en un reconeixement original amb l'altre en presència i en un ressorgiment del si mateix diferenciat, en entrar en contacte amb l'altre reconegut com diferent d'un. Es tractaria d'un bloqueig de la primera fase del contacte (Precontacto) la de l'aparició de la necessitat i l'interès per l'ambient. Quan emergeix un interès significatiu en la confrontació de l'organisme amb l'ambient, aquest no aconsegueix separar-se de la situació en què es troba, per la qual cosa bloqueja l'aparició de la necessitat o tracta d'aparèixer insensible a ella. Introjecció: "Significa 'posar dins'. Per Perls aquest mecanisme esdevé unamanera de ser, de sentir, d'avaluar tot el material que està integrat en el comportament d'una persona. Material que no ha estat encara assimilat perquè és part integral de l'organisme. Els diferents sistemes socioculturals, als quals pertanyem i que ens modelen, com la família, l'escola, la religió, el context social, econòmic i polític, ens llancen en el nostre interior estils de vida, regles, costums, principis, prohibicions, etc. Alguns elements d'aquestes introyecciones són assimilats per l'organisme i es converteixen en la personalitat del individu. Altres elements no són digerits i es converteixen en un cos estrany dins de l'organisme, pertorbant el seu funcionament. En Teràpia Gestalt la Introjecció és un mecanisme que està constituït per aquests últims elements, els quals no han estat assimilats per l'organisme. Elements interns que actuen de diferents maneres cap a l'exterior del organisme desequilibrant finalment el seu funcionament i la seva comportament ". "Considerant el cicle de l'experiència desenvolupat per Zinker, la introjecció es dóna en la fase de la consciència i mobilització de energia, en el moment en què el pacient es bloqueja o s'interromp el cicle. Aquesta persona injecta les idees dels altres sobre el que està bé o el que està malament, i és incapaç de localitzar la seva pròpia energia. El introyector fa als altres el que li agradaria fer-se ell a si mateix. A més està governat pels 'hauria' morals dels altres ". "Quan la persona injecta se serveix de mecanismes com el d'intel · lectualitzar les situacions emocionals, en lloc de sentir o vivenciar mobilitzant l'energia de seu organisme, en aquestes situacions la persona es limita a 'parlar' dels seus emocions ". (Castanedo, 1997a, pàg. 93-94) Deflectar: ​​" Aquest mecanisme consisteix a 'desviar' el que emergeix en l'aquí i ara. És sovint per persones que, sense adonar-se'n, modifiquen el curs de una conversa o el curs d'una interacció, per tal d'evitar entrar en

el fons d'una situació o haver de trobar-se cara a cara amb una persona o situació no desitjada ". "Es manifesta quan la persona comunica coses generals, abstractes, esmentant el passat en lloc de referir-se al present, o parlant d'algú en lloc de parlar a algú ". "Deflectar és un mecanisme actiu en què l'energia és utilitzada per evitar centrar-se en si mateix; aquesta energia està orientada en forma difusa sobre punts secundaris de l'existència ". (Castanedo, 1997a, pàg. 91) Retroflectar: ​​"Significa 'tornar l'hostilitat contra si mateix'. A la automutilació, elindividu en colpejar dirigeix ​​l'agressió cap a si mateix, quan hauria d' dirigir cap a la causa que va originar la frustració o ràbia. Aquest mecanisme és freqüentment utilitzat per persones que pateixen trastorns psicosomàtics (asma, úlcera, devorar l'estómac) i aquelles que tenen tendència a la depressió ". "Zinker indica:" la persona deprimida retroflexiona seva expressió, temorosa de manifestar insatisfacció o ira amb seus éssers estimats. En comptes d'això, deixa que la crítica, rebotant en els altres, penetri en el seu propi ésser, de manera que aquest pateix les seves pròpies crítiques, insatisfaccions i ires. En comptes de nodrir-se de l'energia del món, soscava la seva pròpia ". "Una altra forma de retroflexió suposa fer-se a si mateix el que es vol obtenir dels altres. Llavors s'acaricia en lloc d'apropar-se qui podria acariciar ... el preu que paga, entre altres, és el d'usar la seva pròpia energia en comptes de ser proveït per l'energia de la pròpia persona. Les seves úniques compensacions resideixen a la independència, la confiança en si mateix, el fer per si sol les seves coses millor que un altre podria fer-les per ell, la vida privada i el desenvolupament de les seves aptituds i talents individuals. La persona que retroflecta està bloquejada, en el cicle de l'experiència, entre mobilització de la seva energia i l'acció ". (Zinker, 1991, en Castanedo, 1997a, pp. 91-93) A la retroflexió la necessitat ha estat identificada i la excitació ha dirigit a l'organisme cap al seu objectiu. L'organisme està preparat per a l'acció, per al contacte. Si en aquest moment l'organisme no sent el suport de l'ambient, s'atura i orienta l'acció cap a si mateix. Projectar: ​​"En aquesta part del cicle la necessitat ha sorgit en l'organisme i l'energiaassociada a ella ha estat identificada. El bloqueig en aquesta fase està lligat a la angoixa que genera la incapacitat de contenir la pròpia energia. D'aquesta manera, l'organisme projecta sobre l'ambient sensacions i vivències pròpies. Per Perls, la projecció és un tret de personalitat, una actitud, un sentiment, una part del comportament que pertany a la personalitat sense ser sentida com a tal per la persona. Per contra, la projecció s'atribueix a altres persones o objectes que formen part del mig i és percebuda com dirigida cap a un per altres persones o objectes ". "En Teràpia Gestalt una persona és el projector i l'altra és la pantalla on

apareixen les característiques de la primera, els trets de la seva personalitat, el que vol i el que detesta d'ella mateixa. És evident que no es deu a l'atzar que una persona triï a una altra com a pantalla, la projecció és el mecanisme que permet atribuir tot a la pantalla i no a si mateix com projector ". "La projecció és el mecanisme per mitjà del qual l'individu evita apropiar-se de la seva pròpia realitat. Les conseqüències en termes de contacte i de comunicació són perjudicials; com algú pot arribar a dialogar amb algú, sentir, estimar-lo, si el que es percep en l'altre és la realitat pròpia no reconeguda ". (Castanedo, 1997a, pàg. 95) Polaritats Per a la TG, les polaritats estan profundament arrelades en el funcionament l'organisme. Aquests dualismes serien predisposen a la conducta i el pensament. La relació dels oposats consisteix en què l'existència d'un necessàriament exigeix ​​la existència de l'altre, la interacció dels mateixos funciona com un procés dialèctic (Castañeda, 1983). Les polaritats estan relacionades amb la història particular de cada persona i amb la percepció de la seva realitat interior. Aquesta realitat determina que desenvolupin polaritats les seves característiques són ego sintónicas o acceptables per la consciència de la mateixa i ego distòniques o inacceptables per al sí mateix. A partir de polaritats en pugna es generen conflictes polars que poden ser tant intrapersonals com interpersonals. Joseph Zinker (1999) afirma que la persona presenta conglomerats de forces polars, les quals s'intercepten entre si però no necessàriament en el centre, cada funció no només posseeix un oposat sinó diversos oposats, creant així "Multilateralidades". La teràpia gestàltica busca la integració harmònica de les polaritats complementàries de qualsevol comportament humà (per exemple: agressivitat i tendresa) més que l'eliminació d'una en profit de l'altra, intentant aconseguir una solució que agrupi tots dos pols per formar una figura més important que la simple combinació dels oposats: una creació nova. En aquest context les qualitats no són contradiccions irreconciliables, sinó distincions que seran integrades en el procés de la formació i destrucció de la gestalt. Un concepte important reprès de la psicoanàlisi Freudià i que serveix per entendre les polaritats és el de catexis. "La catexis es refereix a l'actitud repel · lent / atraient l'individu sobre les coses del seu mitjà que li ofereixen esperança i promesa, per una banda i por o terror, per un altre. Que aquesta catexis sigui positiva o negativa depèn només del concepte mental del ¡ndividup o de la seva percepció " (Castañeda, 1983, p.50). en ell mateix. "Entrar en contacte significa prendre consciència de si mateix, de les actituds, del tipus de relació interpersonal que es manté amb els altres " (Castañeda, 1983, p.88). La frontera de contacte es construeix al llarg de tota la vida i té la característica intrínseca de canvi que li permet a la persona realitzar un ajust adequat i creatiu en les diferents situacions per les que va travessant.

Les alteracions del límit de contacte impliquen una alteració de la distinció entre el sí mateix i altres, que pot estar donada tant en el contacte, com en el adonar-se'n. És quan el límit entre el sí mateix i els altres es fa difús, impermeable o es perd. Quan el límit de contacte està alterat, la persona només és capaç de produir pseudo - contactes amb el seu ambient i amb ella mateixa. Aquestes alteracions, també anomenades en aquest àmbit mecanismes de defensa, mecanismes d'interrupció del contacte, resistències o bloquejos, es tractaran més endavant. El Sí Mateix des de la concepció Gestáltica En TG, el Si Mateix o Self és entès com un procés dinàmic i específic a cada persona, que caracteritza la seva manera de reaccionar en un camp organisme - ambient, en un moment donat i sempre en funció de l'estil personal de cada un. No és entès com una entitat fixa, ni una instància psíquica. El si mateix per Perls és el sistema que possibilita els contactes presents i el agent de creixement. S'utilitza com un pronom reflex, que es refereix a la persona total. És el límit de contacte funcionant i la seva activitat consisteix en formar figures i fons. El funcionament sa del si mateix no és auto centrat, sinó centrat en ell i en altres, és a dir en la totalitat del camp. Perls (1976) sosté que el concepte del Self té a veure més amb un procés que amb una estructura, el qual hi ha en qualsevol moment i lloc on hi hagi una interacció. El si mateix llavors integra els esdeveniments de tota una vida. Sustentat en l'anterior, el autoconcepte es desenvolupa en el contacte entre els membres del sistema familiar, amb el cúmul d'experiències que es van tenint a través de la vida; el com ens apreciem té a veure amb els missatges verbals o no que hem incorporat. Com el nostre sistema familiar és qui en un primer moment ens transmet les expectatives culturals i religioses, també ens "ensenyen" com actuar, pensar, parlar, etc. Si això no és "Mastegat" per l'individu per conscienciar el mateix, produeix a la persona una desviament de necessitats autèntiques, originant que aquesta respongui només a les exigències d'altres (introjectes). Perls, Hefferline i Goodman el 1951 identifiquen algunes estructures especials que el Self crea per a finalitats concretes. "Entenen aquests conceptes en termes exponencials i fenomenològics: l'Això, el Jo i la personalitat són només tres entre les moltes estructures experiencials possibles. Són funcions parcials, capacitats que funcionen de manera integrada, en el context holístic de l'experiència que constitueix el Self '(Spagnuolo, 2002, p.111). Les tres funcions del Self s'entenen com capacitats de la persona de relacionar-se amb el món: l'Això com a fons de l'experiència, el que aquesta dins de la pell, la Personalitat com assimilació dels contactes anteriors i el Jo com a motor que mou les altres dues funcions i tria el que li pertany i

allò de el que es aliena (Spagnuolo, 2002). Serge i Anne Ginger (1993) expliquen aquests tres tipus o funcions: Funció Això: Es pot definir com la capacitat que l'organisme té d'entrar en contacte amb l'entorn a través de: el món intern ("el fons dels contactes descomptats "), les necessitats fisiològiques vitals i la vivència corporal (El que s'ha viscut com "dins de la pell"). S'expressa en els actes automàtics, com ara respirar, caminar, etc. Quan la persona funciona segons aquesta modalitat no té consciència clara dels seus actes. Funció Jo: Implica un funcionament actiu, on els actes són portats aterme de manera intencionada, a partir de la presa de consciència de les necessitats i desitjos. És la capacitat de contactar amb parts del camp o alienar d'elles, "és la potència volitiva i de decisió que caracteritza la unicitat de les eleccions individuals, és la voluntat entesa com a força que s'organitza autònomament, que no representa un impuls biològic ni una pulsió social, i que no obstant això constitueix més aviat l'expressió creativa de la persona en la seva totalitat "(Spagnuolo, 2002, p.116). El Jo com a funció del Self actua de manera harmònica en la mesura que és sostingut per les sensacions "dins de la pell" i pel "qui jo sóc". Les pertorbacions en aquesta modalitat de funcionament es exterioritzen en els diferents mecanismes d'evitació del contacte. Funció Personalitat: Es defineix com la representació que cada persona fade si mateixa. Constitueix la integració de les experiències passades, és a dir la assimilació de les vivències personals. Per mitjà d'aquesta funció del si mateix es construeix el sentiment d'identitat; aquesta funció s'expressa per mitjà de la resposta de l'individu a la pregunta: Qui sóc? Aquesta funció expressa la capacitat del Self de contactar amb l'entorn basant-se pel que és, o sigui en el que un s'ha convertit. Perls considera que la personalitat és el sistema d'actituds assumides en les relacions interpersonals. No veu aquest element del Self com un aspecte normatiu de la estructura psíquica (psicoanàlisi), sinó més aviat com una funció que expressa una adaptació social de tipus interactiu. En les seves tres funcions el si mateix existeix amb intensitat variable segons el moment particular que la persona estigui travessant en el present. "El self, com el defineix la Teràpia Gestalt, es manifesta a través de les funcions, funcions indissociables a no ser per raons d'índole retòrica, podent ser privilegiades les unes respecte a les altres segons els moments de la experiència. Així, pel que fa a les necessitats, apetits, instints, desitjos, competirà fonamentalment a la funció-això del self. El que fa a les representacions, o sigui, a l'experiència anterior i al coneixement de si mateix,

serà designat pel concepte "funció-personalitat" del self. La implicació de aquests dos modes de funcionament del self en l'activitat actual, a saber, la seva actualització en les eleccions i rebutjos, en la experiència de contacte organisme - entorn, serà generada pel selfen seva "funció-ego" (Robine, 1999, P. 47). Assimilació i agressió En TG es planteja que els organismes duen a terme un constant cicle metabòlic de gastar energia en el fora basat en una necessitat i preferència interna juntament amb el coneixement que a l'exterior es troben els "nutrients". Perquè aquest procés es dugui a terme es necessita d'una persona que estigui disposada a confiar en el seu propi judici i "gust". La discriminació requereix el sentir o experimentar els estímuls externs activament, i processar els estímuls exteroceptius juntament amb les dades Interoceptivos. Creixem mitjançant l'exercici de la capacitat de discriminar, la qual en si mateixa és funció del límit entre el propi i l'altre. Podem créixer únicament si en el procés de prendre, digerim i assimilem plenament, després de la qual cosa, el que realment hem assimilat, passa a ser el nostre (Perls, 1976). D'altra banda, l'autor considera l'agressió com una força, una energia vital, sense connotacions morals positives ni negatives. L'entén com un element fonamental del procés contacte - assimilació. Sosté que per sobreviure, l' persona d'intercanviar energia amb l'ambient (per exemple respirar, menjar, tocar) i mantenir però com una entitat una mica separada d'ell. La persona autoregulada organísmicamente tria per si mateixa quina part de cada cosa assumeix o rebutja; pren el que és "nutritiu" per a ella i rebutja el que és "Tòxic", usant el seu adonar per discriminar i la seva agressió per destruir el estímul estrany o aliè, per integrar les parts nutritives a si mateix (Assimilació) i rebutjar o eliminar el inservible. Evitar el tòxic és el punt crític que permet a les persones vivenciar un adequat creixement i nutrició emocional. Per Perls l'agressió constitueix una força necessària per a l'assimilació activa del món exterior i per evitar les introyecciones. El procés psicoterapèutic

S'afirma que el que mantindria al jo integrat i ens conservaria sans seria la consciència. El deteriorament es fonamenta mitjançant una primera fase de tipus implosiva , onla manera de l'ego es torna contra els nostres propis impulsos. Això planteja una experiència fòbica i falsa, sorgint objectius de conflicte fals que busquen distreure l'excitació que porta amb si una figura en formació, el veritable conflicte. El primer pas per a l'establiment d'una dinàmica sana per l'organisme és el restabliment de la consciència del present, i del contacte amb l'ambient. Arribar a ser simplement el que som (el que s'anomena la Teoria Paradoxal del Canvi ), commeta implica estar conscients de nosaltres mateixos en aquest moment. En ordre i en crisi s'intenta descobrir quin és el nostre funcionament actual. Això és clau abans d'intentar formes de apropar-adequada i honestament a la satisfacció de les nostres necessitats. En aquest aspecte, la psicoteràpia Gestalt és altament experimental, és dir, apunta a l'exercici d'experiències semidirigides on la persona explora antigues i noves formes d'experiència. Un dels aspectes centrals en la teràpia és utilitzar el manera l'ego per canalitzar vigorosament la nostra consciència i excitació. Aquests objectius poden ser plantejats per abastar des de qualsevol estil particular d'un terapeuta. El important és centrar-se en el com i què del nostre fer més que en el perquè.Preocupa directament l'aspecte i l'expressió de les emocions en la situació terapèutica. Això significa la dissolució d'aquells aspectes arcaics de la nostra resistència, el que Perls (1982) cridava l' capa explosiva .El Trànsit des del heteroapoyo o suport ambiental a autosuport La Teràpia Gestalt posa especial èmfasi en la interdependència de l'organisme amb l'ambient (ser-en-el-món). "No hi ha un límit entre , sinó que hi ha un límit amb elmón exterior, és a dir, l'ésser humà és sempre una part de l'entorn i aquest és també sempre part de cada ésser humà en particular "(Quitman, 1989, pp. 123) Organisme i ambient intercanviarien substàncies essencials per a la preservació la vida i en tots dos es generarien límits on el que no és nutritiu es rebutja. Això permetria una regulació en la interacció on es preserva l'ecologia d'organisme i ambient com a totalitat (Robine, 1999) Des de la Psicoteràpia Gestalt una persona sana és aquella que mostra una interacció flexible i creativa amb l'ambient, assumint la responsabilitat de l'equilibri ecològic en ella mateixa i el seu entorn. (Robine, 1999) La persona o organisme i l'ambient formarien una polaritat naturalment integrable. La dificultat en la interacció entre ambdós sorgiria quan hi ha discrepàncies entre la regulació organísmica i regulació arbitrària o externa. (Latner, 1994) D'aquesta forma:

"De moltes maneres podem comprendre els conflictes interiors [....] com conflictes entre l'existència de l'organisme i el social. Els imperatius de l'escena social sovint no són tan diferents del que eren quan nosaltres érem petits. L'escenari social està ple de regles, normes i lleis que governen la nostra conducta. Hi ha una forma correcta de viure que està reforçada per les pressions subtils o brusques de la societat. Hem de ser de tal manera. Cada cultura té aquests deures. Com estàndards de conducta, han de limitar el nostre lliure funcionament. Una dosi petita d'ells constitueix un preu petit a canvi de la satisfacció que proporciona un ordre social adequat. Però en una cultura molt poc sana com passa sovint amb aquesta, les demandes socials desaproven aspectes importants de la nostra naturalesa ". (Latner, 1994, pp. 116) Al llarg del seu desenvolupament, les necessitats de l'organisme (que es manifestarien en el camp organisme / ambient) es tornarien progressivament més complexes i abastarien diferents àmbits d'inserció social i cultural. De forma paral · lela a la persona, a mesura que travessa pels diferents estadis del seu desenvolupament, la seva independència i autonomia augmentarien gradualment (Yontef, 1995). Això implica que la naturalesa de la relació del organisme amb l'ambient es modificaria: mentre decreix el grau de dependència, creix el grau de reciprocitat i mutualitat (Latner, 1994; Perls, 1989) A la Teràpia Gestalt la maduresa de l'organisme es defineix com a transició del suport ambiental a autosuport o auto-suport (Perls, 1998). D'acord a això, "... la maduresa del individu s'aconsegueix mitjançant la disminució del suport ambiental, l'augment del seu tolerància a la frustració i enfonsament de fals afany per representar rols infantilsi adults ". (Perls, 1996, pp. 16) Autosuport significaria alhora establir un contacte sa, és a dir, reconeixent la individualitat de l'organisme (evitant la confluència com pertorbació) i respectant el procés de formació figura / fons. (Polster i Polster, 1976). D'acord a la Teràpia Gestalt aquest trànsit s'aconseguiria en un ambient natural a on hi hagi un equilibri viable de suport i frustració. A mesura que la persona pugui tenir l'experiència al llarg del seu desenvolupament, d'una relació amb l'ambient a la qual pugui expressar les seves necessitats (siguin de la naturalesa que sigui) i desplegar el seu potencial, podrà desenvolupar-se com individu únic i singular, interactuant amb el seu ambient a través de l'ajust creatiu, d'acord amb la seva jerarquia de valors. De manera contrària, si el organisme percep de manera hostil seva relació amb l'ambient generaria formes d'inferir el contacte amb les seves necessitats i l'ambient. (Zinker, 1991) Un aspecte important de l'auto-suport és la identificació de l'organisme amb el seu pròpia condició. Aquesta identificació significaria que l'organisme reconeix el seu propi potencial, reconeix l'experiència actual, la seva conducta i la seva situació ambiental. Yontef (1995 pp. 24) es refereix a això de la següent manera: "L'acte-suport ha d'incloure tant el coneixement com l'acceptació d'un mateix. No podem auto-nos costat sense conèixer el nostre propi si mateix, les pròpies

necessitats, capacitats, ambient, deures, etc. Conèixer-se un mateix sense admetre que és una opció i rebutjar-la, és una forma d'auto-engany ". Finalment, la situació de teràpia hauria de ser una oportunitat perquè la persona desenvolupi la seva capacitat d'auto suport. (Perls, 1997) Referent a això, Yontef (1995, pp. 11) anteposa la següent advertència: "Hi ha una diferència entre millorar la interlocutòria suport que permet l' pas de creixement i modificar la conducta per portar al pacient fins a aquest pas. En la modificació de la conducta, es trenca la resistència, en la teràpia Gestáltica fenomenològica, l'èmfasi està en el treball del donar-se compte, és a dir, en el contacte amb el que és. Aquest últim enfocament dóna suport al creixement del pacient i el sorgiment del següent pas, i no un següent pas a què aspira el terapeuta ". Teràpia i Discurs Una de les formes en què s'intenta trencar la distinció subjecte-objecte que fem al referir-nos a la nostra experiència-pròpia de la neurosi en aquest enfocament-és el que s'ha anomenat la manera intermedi o veu mitjana (Perls, 1982; Taronger, 1991). Implica a si mateix un acte de responsabilitat i concentració. LA MANERA INTERMEDI Es defineix a la manera intermedi com la situació en què no hi ha activitat ni de passivitat sinó totes dues alhora, una noció difícil de transmetre per defectes del llenguatge. La veu mitjana és el llenguatge dels successos unificats i representa l'orientació fenomenològica del present. Aquesta veu és apropiada per expressar el funcionament emocional. En aquest sentit és possible acotar el diàleg terapèutic a aquesta descripció, ja sigui per part del terapeuta com del sol · licitant, del que observa o de seva experienciar en general. El terapeuta pot orientar al sol · licitant impulsant-ho a descriure el seu experiència en l'aquí i l'ara cuidant d'evitar "artefactes" que violen aquest principi, com per exemple, l'ús del "però" (en què es invaliden descripcions anteriors), l'ús de preguntes (que impliquen generalment proposicions interessants d'explorar), l'ús de racionalitzacions o de "parlar sobre" (sobreseísmos) o acercadeísmos (Aboutism), etc. Mitjançant aquesta metòdica és possible intentar reconstruir per un una referent sobre l'experiència de l'altre. Així, és possible també orientar el diàleg cap a la develación que l'altre faci dels seus assumptes inconclusos d'experiència i sobre el seu procés de solució i canvi.

Em resulta particularment útil per a referir la experiència corporal d'un subjecte, el que em permetria desenvolupar alguna activitat que dugui a desvetllar el seu significat o mobilitzar una emoció, per exemple. GESTALT DE L'EST I DE L'OEST Al nostre país poc es contempla algunes diferències conceptuals que hi ha dins del mateix enfocament. Ha existit una divisió històrica relacionada bàsicament amb la separació deguda a diferències de principis entre els seus fundadors, especialment entre Fritz Perls i Laura Posner, que van començar com a matrimoni. Tots dos separadament van fundar escoles de tradicions diferents en alguns aspectes: Laura va forjar el seu institut a Nova York (costa Est dels EUA), i Fritz ho va fer en Esalem (costa Oest). Independent que en ambdues parts es mencionen conceptes en comú com a contacte, holisme, figura- fons, etc., hi ha les que crec serien les següents destacables diferències: - El cos oest s'associa al treball i imatge particular de Perls, Stevens, Simkin, Hall, Levitsky, Olney, Taronger, Enright i Schwarz entre d'altres. Al model aquest s'adscriuen Laura Perls, Els Polster, Goodman, Zinker i els Ginger (Yontef, 1995). - La manera que privilegia quant a la transmissió del coneixement o continguts de l'enfocament. A l'oest, primaria la relació mestre-deixeble com a base de la experiència, la qual al seu torn intenta desplaçar l'aprenentatge teòric (Taronger, 1991). El aprenent ideal imita i aprèn de la forma de viure del seu mestre en un context no necessàriament acadèmic. A l'est, els vehicles es relacionen a un model mixt: experiència i material teòric, publicacions i centres de formació acadèmica. - A l'oest, menyspreo explícit de la producció de material intel · lectual (acusada de ser "bullshit") comprenent a la Gestalt com una filosofia i forma de viure, a diferència l'interès per la construcció teòrica de l'àrea aquest. A l'oest, aquesta visió de la Gestalt com a pauta de viure contrasta amb la visió de l'est de la Gestalt com a eina psicoterapèutica, encara que no rebutja en particular la postura de la Gestalt com a pauta vital, però postula interès per sistematitzar-la. - Pel que fa al psicoterapèutic, l'oest emfatitza el tècnic (ús i recomanació de tècniques ortodoxes com p / i la cadira calenta), a diferència de l'est que posa èmfasi en el curs de la relació jo-tu i en el concepte de contacte creatiu. - Sembla ser que a l'oest s'ha posat gran interès per rescatar la imatge ortodoxa de la teràpia, així com per sostenir la figura de Perls com a pare i guru de la Gestalt, a diferència de la costa est que planteja a pilars conceptuals múltiples i semicoordinados i

potser amb un èmfasi mica menor respecte de les seves qualitats carismàtiques com exclusiu motor de la difusió de continguts. - La costa oest sembla relacionar la conceptualització amb un origen i un curs més bé orientalista, esotèric, transpersonal i centrat en la persona de Perls, en contrast a la costa est, més acadèmica i fenomenològica, encara que explora sovint en la filosofia oriental. L'GESTALT INTEGRATIVA Ara per ara, la TG s'aplica en el treball amb parelles, famílies, infants i en la rehabilitació de pacients psiquiàtrics. Ha tingut gran desenvolupament en el treball amb grups terapèutics i del desenvolupament personal. Molts terapeutes d'altres enfocaments han trobat útil l'aplicació de les seves eines en l'àmbit clínic. Al seu torn, la TG s'ha nodrit del aportació d'altres àrees de la ciència, com ara els estudis culturals, les ciències de la salut, l'educació, i fins i tot, dels darrers desenvolupaments de ciències dures com ara la Física Quàntica, la Biologia del conèixer, la química subatòmica o la lingüística. Els estudis culturals obren portes cap a múltiples expressions humanes tals com les ciències socials en general, l'art, la religió i la mística d'antigues tradicions de tots els continents. També ho ha fet d'altres enfocaments com la Processal Sistèmica, el Psicoanàlisi, i la Psicologia Corporalista. La TG és ja un dels fonaments teòric tècnics de l'anomenada quarta Força en Psicologia, la Psicologia Transpersonal. En essència, la Gestalt Integrativa és la unió entre la mirada Est i Oest, cuidant no desvincular l'enfocament de la disciplina ni de l'acadèmia. Les arengues rupturistes o anti intel · lectuals del passat donen pas avui a la possibilitat d'una formació sistemàtica i d'un marc teòric tècnic de fort valor heurístic. Aquesta obertura a la investigació permet que pugui desenvolupar-se al ràfec de les cases d'alts estudis de divers focus d'orientació social, el que permet l'arribada a un ampli ordre d'àmbits. Això sotmet l'enfocament a desafiament, quant el convida a integrar-inter i transdisciplinàriament. Una Gestalt Integrativa permet una reflexió més inclusiva respecte dels valors i preocupacions d'un continent o un país. Els desenvolupaments locals actuals permeten reflectir les necessitats específiques d'una cultura determinada. Impliquen actes creatius d' contacte amb l'entorn significatiu. Per a la nostra llatinoamèrica hi ha múltiples focus rellevants de desenvolupament: la democràcia en les relacions humanes, els estudis de gènere, salut intercultural, les reivindicacions sexuals, el problema de la violència i el autoritarisme, els drets humans i la igualtat d'oportunitats, la confiança en les institucions, els desafiaments identitaris i socials davant la globalització econòmica i cultural, la sostenibilitat, la legitimació de les nostres particulars cosmo-ecovisiones, etc
___________________



APROXIMACIÓ A LES PROPOSTES EN PSICOTERÀPIA DINÀMICA BREU DE D. Malan I P. Sifneos Unitat acadèmica: Ciències Socials Facultat: Facultat de Psicologia Autor: Gina Sofia Amaris Racó 1 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/co/deed.es APROXIMACIÓ A LES PROPOSTES EN PSICOTERÀPIA DINÀMICA BREU DE D. Malan I P. Sifneos GINA SOFIA AMARIS RACÓ Universitat Pontifícia Bolivariana ESCOLA DE CIÈNCIES SOCIALS FACULTAT DE PSICOLOGIA MEDELLÍN 2006

APROXIMACIÓ A LES PROPOSTES EN PSICOTERÀPIA DINÀMICA BREU DE D. Malan I P. Sifneos Unitat acadèmica: Ciències Socials Facultat: Facultat de Psicologia Autor: Gina Sofia Amaris Racó 2 2 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/co/deed.es APROXIMACIÓ A LES PROPOSTES EN PSICOTERÀPIA DINÀMICA BREU DE DAVID H. Malan I PETER Sifneos GINA SOFIA AMARIS RACÓ Monografia de grau per optar al títol de Psicòloga Assessora MONICA Schnitter CASTELLANS Psicòloga Universitat Pontifícia Bolivariana ESCOLA DE CIÈNCIES SOCIALS FACULTAT DE PSICOLOGIA MEDELLÍN 2006


APROXIMACIÓ A LES PROPOSTES EN PSICOTERÀPIA DINÀMICA BREU DE D. Malan I P. Sifneos Unitat acadèmica: Ciències Socials Facultat: Facultat de Psicologia Autor: Gina Sofia Amaris Racó 4 4 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/co/deed.es AGRAÏMENTS Agraeixo de tot cor als meus pares perquè cada instant de la meva vida l'hi dec a ells; pel seu esforç i dedicació. Al meu marit ia la meva filla per la seva paciència, enteniment i amor. Al meu assessora Mònica Schnitter Castellanos per la seva saviesa i per brindar part de la seva experiència i coneixement. I a totes aquelles persones que d'una o altra manera em recolzar desinteressadament perquè aquest treball arribés al seu punt final. Gràcies a tots.


APROXIMACIÓ A LES PROPOSTES EN PSICOTERÀPIA DINÀMICA BREU DE D. Malan I P. Sifneos Unitat acadèmica: Ciències Socials Facultat: Facultat de Psicologia Autor: Gina Sofia Amaris Racó 6 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/co/deed.es RESUM La psicoteràpia dinàmica breu vista des dels dos autors D. Malan i P. Sifneos busca identificar les forces del conflicte entre el pacient, el seu mitjà, l'ara i el seu passat; determinant un focus dinàmic de treball per tal que el pacient per mitjà de la teràpia es torni capaç d'enfrontar el que realment sent, de reelaborar i adquirir aptituds per aconseguir canvis evidents i significatius. Aquesta psicoteràpia proposa una noció de brevetat en la qual no se supera un límit establert de sessions, no s'aprofundeix ni s'intensifica en afecte, en interacció, ni en la transferència, amb la finalitat d'evitar el predomini d'una inclinació o dependència cap al terapeuta, la seva longitud varia segons el grau de capacitat del pacient per resoldre els seus conflictes de manera eficaç i definitiva en un breu lapse de temps. Per assolir l'èxit en un procés de psicoteràpia breu s'ha de tenir en compte els criteris de selecció assignats per a l'avaluació i acceptació dels pacients a tractar. Sent rellevants: • Que el pacient tingui un bon nivell intel · lectual. • Motivació al canvi profund ia treballar sobre un focus preestablert. • Que el problema vital del pacient es pugui discernir amb claredat, i que això proporcioni un focus o tema ben definit per a la teràpia. • Que el pacient respongui a interpretacions referides a aquest focus. A la psicoteràpia breu una de les característiques fonamentals es donen en l'aptitud del terapeuta, perquè posseeix una marcada i manifesta actitud davant l'optimisme i esperança d'assolir èxits en la seva teràpia, la qual cosa el porta a involucrar íntimament amb la problemtica del seu pacient, presentant davant això una major nivell de compromís.

APROXIMACIÓ A LES PROPOSTES EN PSICOTERÀPIA DINÀMICA BREU DE D. Malan I P. Sifneos Unitat acadèmica: Ciències Socials Facultat: Facultat de Psicologia Autor: Gina Sofia Amaris Racó 7 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/co/deed.es INTRODUCCIÓ Aquesta monografia realitzada com a investigació documentada, busca tractar d'aclarir des d'un posicionament teòric i clínic les principals característiques definitòries, les indicacions i contradiccions igual que els matisos tècnics bàsics de dues dels més representatius exponents de la psicoteràpia dinàmica breu com els so: Peter Sifneos i David Malan. El lector, també trobarà conceptes com: Objectius de la psicoteràpia dinàmica breu, principi de la transferència, propostes tècniques en psicoteràpia breu, criteris de selecció i avaluació, noció de brevetat i punts de divergència i convergència i altres conceptes proposats pels autors. De la mateixa manera es plantejaran les seves aplicacions, avantatges i limitacions en la nostra societat. Espero que aquest treball, resulti com un passatemps entretingut i interessant per a qui el llegeixi.

APROXIMACIÓ A LES PROPOSTES EN PSICOTERÀPIA DINÀMICA BREU DE D. Malan I P. Sifneos Unitat acadèmica: Ciències Socials Facultat: Facultat de Psicologia Autor: Gina Sofia Amaris Racó 8 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/co/deed.es 1. PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA 1.1. DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ TEÒRICA PROBLEMÀTICA La formació dels psicòlegs ha estat marcada durant diversos anys per corrents com la psicoanàlisi, la cognitiva- conductual i la humanista, entre d'altres. Aquestes en la seva majoria sota propostes terapèutiques de temps prolongat. A causa d'això es va veure la necessitat urgent de començar a investigar i implementar processos psicoterapèutics breus tant en temps com en costos i eficàcia, amb els quals beneficiaran les diferents classes socials, des de les mes adinerades fins a les mes pobres econòmicament, ja que aquesta psicoteràpia breu permeti una major atenció psicològica a totes aquelles persones que anteriorment no tenien la possibilitat d'accedir a un procés psicoterapèutic. D'acord a l'anterior es va identificar la importància d'analitzar, les propostes teòriques de dos dels principals exponents de la Psicoteràpia Dinàmica Breu com D. Malan i P. Sifneos per definir l'ús, aplicacions i limitacions d'aquest tipus de propostes en el medi actual. 1.2. PREGUNTA DE LA DESCRIPCIÓ PROBLEMÀTICA ¿Quins són els principis bàsics de la Psicoteràpia Dinàmica Breu proposada per David Malan i Peter Sifneos, els seus limitacions, avantatges i aplicacions per a la societat?

APROXIMACIÓ A LES PROPOSTES EN PSICOTERÀPIA DINÀMICA BREU DE D. Malan I P. Sifneos Unitat acadèmica: Ciències Socials Facultat: Facultat de Psicologia Autor: Gina Sofia Amaris Racó 9 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/co/deed.es 2. JUSTIFICACIÓ Aquest treball permet cridar l'atenció sobre la necessitat evident i existent en el medi, de tenir processos de preparació, investigació i aplicació de tècniques de psicoteràpies breus, ja, que els buits i mancances amb respecte a aquestes tècniques, ve des de les nostres universitats, les quals ni tan sols posseeixen material bibliogràfic per a l'anàlisi i lectura de aquestes. De la mateixa manera es veu la necessitat d'aplicar psicoteràpies breus en altres contextos, com a barris marginals, col · legis i empreses entre d'altres, en els quals propostes com aquesta serien la indicada, si es mira des de la seva real concepte de brevetat front aspectes com: temps, economia i poques sessions per assolir un veritable canvi psicodinàmic. Tenint en compte l'anterior sembla convenient l'elaboració del present treball teòric el tema comprèn l'abordatge conceptual de D. Malan i P. Sifneos, dos dels més representatius exponents de la psicoteràpia dinàmica breu, per tal d'obtenir una base conceptual que sustenti els coneixements que aporta la psicoteràpia dinàmica breu sobre la aplicabilitat de la tasca psicològica. L'objecte d'estudi d'aquest treball monogràfic està basat en els fonaments de la psicologia, amb fins i interessos analítics. Pel que s'observa com a necessària una recopilació de la producció teòrica d'aquests autors, que proporcionin els elements necessaris, que permeti examinar comparativament

APROXIMACIÓ A LES PROPOSTES EN PSICOTERÀPIA DINÀMICA BREU DE D. Malan I P. Sifneos Unitat acadèmica: Ciències Socials Facultat: Facultat de Psicologia Autor: Gina Sofia Amaris Racó 10 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/co/deed.es les obres fent-factible la consecució dels objectius de la present monografia. Quan es tracta d'investigar o obtenir informació sobre aquest tipus de processos psicoterapèutics, els resultats no són bons, ja que és molt poca la informació existent en el medi, limitant això assolir una preparació dels Psicòlegs en ​​les universitats per dur a terme Psicoteràpies Dinàmiques Breus. De la mateixa manera és evident l'exigència de les nostres lleis de salut publica, davant la necessitat de dur a terme psicoteràpies breus, ja que el temps estipulat per ells per a l'atenció d'un pacient és molt curt, llavors, com aconseguir canvis psicològics significatius que millorin el estils de vida dels pacients que fan part d'aquests sistemes públics de salut?. Per als psicòlegs és important obtenir un treball com aquest ja que permet l'optimització del temps, el maneig d'una major població i l'economització en tot el procediment amb el pacient.

APROXIMACIÓ A LES PROPOSTES EN PSICOTERÀPIA DINÀMICA BREU DE D. Malan I P. Sifneos Unitat acadèmica: Ciències Socials Facultat: Facultat de Psicologia Autor: Gina Sofia Amaris Racó 11 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/co/deed.es 3. OBJECTIUS Ø Presentar dos dels principals precursors de la psicoteràpia dinàmica breu, buscant un acostament teòric-pràctic a seves propostes psicoterapèutiques. Ø Analitzar les seves principals característiques, punts de divergència, convergència, limitacions, avantatges i aplicacions.

APROXIMACIÓ A LES PROPOSTES EN PSICOTERÀPIA DINÀMICA BREU DE D. Malan I P. Sifneos Unitat acadèmica: Ciències Socials Facultat: Facultat de Psicologia Autor: Gina Sofia Amaris Racó 12 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/co/deed.es 4. DISSENY METODOLÒGIC És important aclarir que aquesta és un investigació de disseny qualitatiu amb un enfocament històric hermenèutic i un ardu treball d'anàlisi i interpretació de la recol · lecció teòrica i documentada dels principis psicodinàmics proposats per David Malan i Peter Sifneos. Per assolir els objectius proposats es comencés amb la revisió exhaustiva de les produccions teòriques d'aquests autors intentant extreure les tesis fonamentals de cada un dels moments i els aspectes que les componen, per després establir les relacions pertinents entre aquests, divergències, convergències, aplicacions i limitacions. Un cop aclarides aquestes relacions i anàlisi pràctica s'aconsegueix al punt final que ocupa l'estudi del present treball. El procediment realitzat per a construir i concloure aquest treball va ser: En un primer moment es va buscar tota la documentació bibliogràfica de D. Malan i P. Sifneos i de psicoteràpia dinàmica breu existent possible al medi. Com a segon moment es va llegir i analitzo tota aquesta documentació recolzant-se en fitxes tècniques i resums analistes, envers aquests aconseguir una major aproximació a els principis bàsics de psicoteràpia dinàmica breu, propostes per els dos autors i paral · lelament anar albirant seus divergències i convergències, usos, aplicacions i limitacions en el nostre medi.

APROXIMACIÓ A LES PROPOSTES EN PSICOTERÀPIA DINÀMICA BREU DE D. Malan I P. Sifneos Unitat acadèmica: Ciències Socials Facultat: Facultat de Psicologia Autor: Gina Sofia Amaris Racó 13 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/co/deed.es En un tercer moment i tenint clar les propostes per cada autor, es entre analitzar i delimitar el plantejament del problema, definint les divergències i convergències, usos, aplicacions i limitacions per a aquesta societat, permetent això concloure amb els objectius proposats i resoldre la pregunta inicial. Aconseguir el material bibliogràfic sobre aquest tema de investigació no va ser gens fàcil, ja que és molt poc el que hi ha a les universitats, o el poc que hi ha està en anglès.

APROXIMACIÓ A LES PROPOSTES EN PSICOTERÀPIA DINÀMICA BREU DE D. Malan I P. Sifneos Unitat acadèmica: Ciències Socials Facultat: Facultat de Psicologia Autor: Gina Sofia Amaris Racó 14 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/co/deed.es 5. ANTECEDENTS DE LA PSICOTERÀPIA DINÀMICA BREU 5.1 ANTECEDENTS HISTÒRICS La història de la psicoteràpia de durada limitada aquesta íntimament entremesclada amb la història de la psicoanàlisi. La majoria de les anàlisis dirigits per freud en els seus primers anys podrien, d'acord amb els estàndards actuals, descriure com definitivament de curta durada. Tanmateix, coincidir amb el canvi de segle, els tractaments s'amplien a diversos mesos o diversos anys. Resulta veure com Freud tendeix a disculpar-se per la durada de l'anàlisi, fins i tot quan durava tan sols uns quants mesos. En 1920, alguns col · laboradors de Freud, principalment Rank i Ferenczi, comencen a estudiar la possibilitat d'escurçar el tractament analític de la seva típica durada de diversos anys. Les seves recomanacions van ser exposades en una monografia que apareix a mitjans dels anys 21. Encara que inicialment simpatitzo amb aquests esforços, Freud aviat canvi d'opinió i els considero imprudents. Els detalls de aquests avenços han estat descrits per autors com Flegenheimer, Malan, Thompson i no necessiten repetir-se. Encara Ferenczi i Rank plantejar qüestions sobre el paper passiu de l'analista i d'altres aspectes teòrics, al seu torn van reafirmar les opinions prevalents. A més, el propòsit de l'anàlisi era "reviure completament la situació edípica en la relació del pacient amb l'analista, per tal de conduir-lo, amb l'ajuda de la introspecció del pacient, a una conclusió nova i mes afortunada "

APROXIMACIÓ A LES PROPOSTES EN PSICOTERÀPIA DINÀMICA BREU DE D. Malan I P. Sifneos Unitat acadèmica: Ciències Socials Facultat: Facultat de Psicologia Autor: Gina Sofia Amaris Racó 15 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/co/deed.es Al centre d'aquestes consideracions, tant abans com ara, ha hagut preocupacions teòriques i pràctiques. En 1918, Freud va estar considerant la forma de que la psicoanàlisi fos accessible a un ampli sector de pacients, és a dir, a persones menys acabalades però que, el pensava, beurien tenir el mateix dret als beneficis obtenibles de la psicoanàlisi. La solució proposada pel, s'expressa en la frase: "l'or pur l'anàlisi (pot ser aliat lliurement) amb el coure de la suggestió dirigida ". (Un anònim més recent apunta que una aliatge tendeix a ser més fort i resistent que l'or pur). Els primers intents de Breuer i Freud de tractar els pacients histèrics, els van portar a la teoria que els sentiments eren la força conductora en la simptomatologia histèrica i que els seus pacients patien per les seves reminiscències, això és pels records traumàtics que acompanyaven els efectes que havien estat reprimits. Es pensava que la millora resultaria d' tornar a experimentar aquests efectes dolorosos sota hipnosi. Els treballs posteriors de Freud portaven, per descomptat, a una major valoració dels conflictes de la infantesa i del paper de la sexualitat infantil a la producció de símptomes i problemes que pertorben als pacients en la seva vida adulta. Conseqüentment, s'abandona la hipnosi com a tècnica terapèutica i és substituïda per l'associació lliure. L'anàlisi de la transferència i la resistència, dissenyat per descriure la neurosi infantil es converteix en la principal estratègia de la teràpia. La recerca i reconstrucció dels antecedents infantils a la neurosi del pacient eren factors que contribuïen a la forma d'allargar la durada de la psicoanàlisi. Encara se segueix considerant preeminent el tornar a experimentar els conflictes de la infància en presència de l'analista. Com assenyala Thompson, Freud sovint va estar insatisfet amb els resultats terapèutics.

APROXIMACIÓ A LES PROPOSTES EN PSICOTERÀPIA DINÀMICA BREU DE D. Malan I P. Sifneos Unitat acadèmica: Ciències Socials Facultat: Facultat de Psicologia Autor: Gina Sofia Amaris Racó 16 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/co/deed.es Tal com apareixen en els seus escrits, Freud sempre va ser molt conservador a l'hora de valorar els resultats terapèutics del psicoanàlisi. Fins i tot podria dir-se que al llarg de la seva vida mantenir una ambivalència al respecte. Al costat positiu, parlava amb orgull de la psicoanàlisi, com cosins inter. Pares (Comparant-los amb altres formes de psicoteràpia), en el costat negatiu, recomanava que la psicoanàlisi només havia de ser utilitzat com a últim recurs, criticant la seva durada, les dificultats que impedien un progrés terapèutic, i el no manteniment dels resultats del tractament. També era conscient que molts dels seus famosos casos no van ser èxit rotund. Durant la seva última etapa (particularment cap al final de la seva vida), va veure un gran futur per a la psicoanàlisi, mes com a instrument d'estudi dels processos intra-psíquics que com a eina terapèutica 1 5.1.1 Antecedents teòrics. 5.1.1.1 Tipus de Psicoteràpia Dinàmica Breu. Les psicoteràpies dinàmiques breus acullen diversos tipus de treball, amb certs matisos particulars. Sobre això, els principals models procedeixen de Sifneos, Malan i Davanloo. Quant a Sifneos, la seva versió de la psicoteràpia dinàmica (Short Term Anxiety - Provoking Pcyshotherapy o Stapp), és aplicable a trastorns amb un focus conflictiu central (bé de caràcter edípic, de pèrdua o de dol) que és origen dels mes variats símptomes i desajustos, amb una durada de a 15 sessions. He d'assenyalar que Sifneos també ha aportat una intervenció de suport, que en comptes de provocadora d'ansietat és supressora de la mateixa, procediment aplicable a subjectes que han tingut importants problemes en el seu desenvolupament primerenc, 1 STRUPP, Hans H. i BINDER, Jerrfey L. Una nova perspectiva en psicoteràpia: guia per a la psicodinàmica de temps limitat. Madrid: Desclée de Brouwer, 1993.p.27.

APROXIMACIÓ A LES PROPOSTES EN PSICOTERÀPIA DINÀMICA BREU DE D. Malan I P. Sifneos Unitat acadèmica: Ciències Socials Facultat: Facultat de Psicologia Autor: Gina Sofia Amaris Racó 17 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/co/deed.es que són portadors d'un jo fràgil o dèbil que refereix abundant crisi de descompensació al llarg de la vida. Malan descriu la seva tècnica (Brief Dynamic Pcyshotherapy o BDP), d'unes 20 sessions en total, com una tasca que persegueix la comprensió i el insight d'un focus central (edípic, de fracàs o de dol), així com un canvi en les corresponents defenses neuròtiques, per aconseguir la millor conducta adaptativa, del subjecte afectat per certs trastorns psicopatològics. Davanloo, per la seva banda inclou el treball simultani de múltiples focus (Broad - Focus Short - Term Dynamic Pcyshotherapy o BFSTDP), acceptant a pacients amb molt variades i greus simptomatologies (Fòbies i depressions cròniques, neurosi obsessives, diverses caracteropatias, variades malalties sicosomáticas, etc.), havent realitzat interessants aportacions tècniques per a això.

APROXIMACIÓ A LES PROPOSTES EN PSICOTERÀPIA DINÀMICA BREU DE D. Malan I P. Sifneos Unitat acadèmica: Ciències Socials Facultat: Facultat de Psicologia Autor: Gina Sofia Amaris Racó 18 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/co/deed.es 6. PRINCIPIS BÀSICS DE LA TERÀPIA PSICODINÀMICA A continuació es presentés el resum dels obres bibliogràfiques utilitzades per a realitzar el respectiu estudi i anàlisi d'aquest treball monogràfic, intentant fer la millor aproximació teòrica possible, i la més propera al seu contingut original, fent servir en tot moment el proposat per cada autor. Els llibres en esment són: Ø Malan, David H. Psicoteràpia individual i la Ciència de la Psicodinàmica. Ø Sifneos, Peter E. Psicoteràpia Breu Amb Provocació d' Angoixa. 6.1 PSICOTERÀPIA INDIVIDUAL I LA CIÈNCIA DE LA PSICODINÀMICA Es presentés el resum del llibre en esment Ø Teràpia psicodinàmica Aquesta tracta d'un particular abordatge dels éssers humans, que podem anomenar "Psicodinàmics", i de 01:00 mètode psicoterapèutic basat en ell, el qual podem diu "Psicoteràpia dinàmica". Buscant identificar les forces en conflicte tant a l'interior del pacient, com entre el pacient i el seu medi, ara i en el passat.
La Psicologia Comunitària és un camp d'especialització de la psicologia en el qual privilegia una òptica analítica que considera els fenòmens de grups, col · lectius o comunitats a partir de factors socials i ambientals, a fi de realitzar accions orientades a la millora de les condicions de vida dels subjectes. La metodologia que utilitza privilegia un enfocament territorial, participatiu per als que estan involucrats en les seves processos d'intervenció, intentant generar canvis de llarg termini en els sistemes socials en els que aquests grups estan inserits. L'ús dels termes psicologia comunitària (PC) i psicologia social-comunitària (PSC) solen significar un mateix camp professional, en particular el nom psicologia social-comunitària té el seu origen en la necessitat de diferenciació disciplinar percebuda pels grups de professionals psicòlegs de centre i sud-Amèrica a finals dels anys setanta, en el que comunament ha estat denominat cr isis de rellevància de la psicologia social . Com a bases fonamentals d'aquesta proposta és possible identificar el treball en terreny, aplicat sobre problemes concrets in situ (en el lloc de manifestació del fenomen social), amb un caràcter participatiu que permeti la implicació de diversos actors a nivell territorial protegint el protagonisme dels sectors més carenciados en la recerca de les seves pròpies solucions. Objecte de la disciplina Existeixen dissensions sobre l'objecte de la psicologia comunitària en tant les diferents realitats socials fan que la disciplin a es desenvolupi en maneres igualment diferents. Així, resulta natural que no existeixi uniformida d davant la diversitat que caracteritza el comportament social de masses , grups i individus; però, hi ha propostes conceptuals que permeten realitzar una aproximació disciplinar a fi de la disciplina, com per exemple la de Maritza Montero, qui assenyala que la Psicologia Comunitària és: la branca de la psicologia que té per objecte l'estudi dels factors psicosocials que permetin desenvolupar, fomentar i mantenir el control i poder que els individus poden exercir sobre seu ambient individual i social per solucionar problemes que els afligeixen i aconseguir canvis en aquests ambients i en l'estructura social. Montero, M., 1984 p.3. Aquesta definició permet entendre que el camp d'aquesta disciplin a contempla la relació funcional entre individu i el seu ambient social, la qual cosa, pot donar lloc a diferents formes de comprensió. Entre les diferents posicions existents al voltant de l'objecte perseguit per corrents contemporanis tenim a les següents: • Empoderament: Aquest concepte proveniene del vocable anglès 'empowerment' i és molt discutit el seu ús en ser un anglicisme forçat per la qual cosa s'empren també termes com 'enfortiment' i donar / atorgar poder '. L'empoderament es refereix al fet que les persones i / o grups organitzats cobrin autonomia en la presa de decisions i aconsegueixin exercir control sobre les seves vides basats en el lliure accés a la informació, la participació inclusiva, la responsabilitat i el desenvolupament de capacitats. Així, el empoderament vaig gen a ser una esfera superior en els processos d'organització social. • Ciutadania: La noció de ciutadania està fortament vinculada a la concepció de democràcia, que permet concebre a les persones com a subjectes de drets i deures en

https://sites.google.com/…/asesor-de-parejas-mollet-del-val…
https://sites.google.com/…/terapi…/asesor-matrimonial-mollet
https://sites.google.com/…/ter…/consejero-matrimonial-mollet
https://sites.google.com/…/tera…/psicologo-de-parejas-mollet
https://sites.google.com/site/terapiasdeparejasmataro/
https://sites.google.com/site/terapiasdeparejasantacoloma/
https://sites.google.com/site/terapiasdeparejagranollers/
https://sites.google.com/…/consejero-matrimonialista-mollet…
https://sites.google.com/…/tear…/asesor-de-parejas-barcelona
https://sites.google.com/…/tear…/asesor-de-parejas-barcelona
https://sites.google.com/…/tearapiadepar…/asesor-matrimonial

https://sites.google.com/…/t…/assessor-de-parelles-barcelona
https://sites.google.com/…/tearapiadep…/assessor-matrimonial
https://sites.google.com/…/…/consejero-matrimonial-barcelona
https://sites.google.com/…/…/conseller-matrimonial-barcelona
https://sites.google.com/…/tearapiadepa…/psicoleg-de-parella
https://sites.google.com/…/tearapiadepare…/sexoleg-barcelona
https://sites.google.com/…/tearapiadeparejabarcelo…/sexologo
https://sites.google.com/…/te…/tearapia-de-parella-barcelona
https://sites.google.com/…/t…/terapeuta-de-parejas-barcelona
https://sites.google.com/…/tearapiade…/terapeuta-de-parelles

https://sites.google.com/…/tea…/terapia-de-parejas-barcelona
https://sites.google.com/…/tearapiadepar…/asesor-matrimonial
https://sites.google.com/…/t…/assessor-de-parelles-barcelona
https://sites.google.com/…/tearapiadep…/assessor-matrimonial
https://sites.google.com/…/…/consejero-matrimonial-barcelona
https://sites.google.com/…/…/conseller-matrimonial-barcelona
https://sites.google.com/…/tearapiadepa…/psicoleg-de-parella
https://sites.google.com/…/tearapiadepare…/sexoleg-barcelona
https://sites.google.com/…/t…/psicologo-de-parejas-barcelona

https://sites.google.com/…/tearapiadeparejabarcelo…/sexologo
https://sites.google.com/…/te…/tearapia-de-parella-barcelona
https://sites.google.com/…/t…/terapeuta-de-parejas-barcelona
https://sites.google.com/…/tearapiade…/terapeuta-de-parelles
https://sites.google.com/…/tea…/terapia-de-parejas-barcelona
https://sites.google.com/…/tearapiadepar…/asesor-matrimonial
https://sites.google.com/…/t…/assessor-de-parelles-barcelona
https://sites.google.com/…/tearapiadep…/assessor-matrimonial

https://sites.google.com/…/…/conseller-matrimonial-barcelona
https://sites.google.com/…/tearapiadepa…/psicoleg-de-parella
https://sites.google.com/…/t…/psicologo-de-parejas-barcelona
https://sites.google.com/…/tearapiadepare…/sexoleg-barcelona
https://sites.google.com/…/tearapiadeparejabarcelo…/sexologo
https://sites.google.com/…/te…/tearapia-de-parella-barcelona
https://sites.google.com/…/te…/tearapia-de-parella-barcelona
https://sites.google.com/…/t…/terapeuta-de-parejas-barcelona
https://sites.google.com/…/tearapiade…/terapeuta-de-parelles

https://sites.google.com/site/terapiaparejapsicologo/
https://sites.google.com/…/terapia-de-pareja-psicologo-cons…
https://sites.google.com/…/terapia-de-pareja-psicologo-cons…
https://sites.google.com/…/terapia-de-pareja-psicologo-cons…
https://sites.google.com/…/terapiaparejapsicologo/adiccion-…
https://sites.google.com/…/terapiaparejapsicologo/adiccion-…
https://sites.google.com/…/ter…/adiccion-a-las-drogas-mollet
https://sites.google.com/…/adiccion-al-alcohol-granollers-a…
https://sites.google.com/…/terap…/adiccion-al-alcohol-mollet
https://sites.google.com/…/terapiapar…/adicciones-granollers

https://sites.google.com/…/terapiapar…/adicciones-granollers
https://sites.google.com/…/terapiaparejap…/adicciones-mollet
https://sites.google.com/…/adiccion-al-alcohol-granollers-a…
https://sites.google.com/…/terap…/adiccion-al-alcohol-mollet
https://sites.google.com/…/terapiapar…/adicciones-granollers
https://sites.google.com/…/terapiaparejap…/adicciones-mollet
https://sites.google.com/…/ter…/asesor-de-parejas-granollers
https://sites.google.com/…/terapia…/asesor-de-parejas-mollet
https://sites.google.com/…/terap…/asesor-de-parejas-mollet-1
https://sites.google.com/…/terapiaparejapsicologo/asesor-de…
https://sites.google.com/…/te…/asesor-matrimonial-granollers

https://sites.google.com/…/terapi…/asesor-matrimonial-mollet
https://sites.google.com/…/asesor-matrimonial-santa-perpetua
https://sites.google.com/…/terapiaparejapsicologo/consejero…
https://sites.google.com/…/ter…/consejero-matrimonial-mollet
https://sites.google.com/…/ter…/consejero-matrimonial-mollet
https://sites.google.com/…/consejero-matrimonial-santa-perp…
https://sites.google.com/…/consejero-matrimonialista-granol…
https://sites.google.com/…/terapiaparejapsicologo/consejero…
https://sites.google.com/…/consejero-matrimonialista-santa-…
https://sites.google.com/…/terapiaparejapsicologo/conseller…

https://sites.google.com/…/ter…/conseller-matrimonial-mollet
https://sites.google.com/…/terapiaparej…/hipnosis-granollers
https://sites.google.com/…/terapiaparejapsi…/hipnosis-mollet
https://sites.google.com/…/terapi…/hipnoterapeuta-granollers
https://sites.google.com/…/terapi…/hipnoterapeuta-granollets
https://sites.google.com/…/terapiapar…/hipnoterapeuta-mollet
https://sites.google.com/…/terapiap…/hipnotizador-granollers
https://sites.google.com/…/terapiaparej…/hipnotizador-mollet
https://sites.google.com/…/…/psicoleg-de-parelles-granollers
https://sites.google.com/…/tera…/psicoleg-de-parelles-mollet
https://sites.google.com/…/…/psicologo-de-parejas-granollers
https://sites.google.com/…/psicologo-de-parejas-granollers-1

https://sites.google.com/…/tera…/psicologo-de-parejas-mollet
https://sites.google.com/…/psicologo-de-parejas-santa-perpe…
https://sites.google.com/…/terapiaparejaps…/psicologo-mollet
https://sites.google.com/…/t…/psicoleg-de-parella-granollers
https://sites.google.com/…/terap…/psicoleg-de-parella-mollet
https://sites.google.com/…/terapiaparej…/psicoleg-granollers
https://sites.google.com/…/terapiaparejapsi…/psicoleg-mollet
https://sites.google.com/…/terapiapareja…/sexoleg-granollers
https://sites.google.com/…/terapiaparejapsic…/sexoleg-mollet
https://sites.google.com/…/terapiaparejapsi…/sexolegs-mollet
https://sites.google.com/…/terapiaparej…/sexologa-granollers
https://sites.google.com/…/terapiaparejapsi…/sexologa-mollet
https://sites.google.com/…/terapiapare…/sexologas-granollers

https://sites.google.com/…/terapiaparejaps…/sexologas-mollet
https://sites.google.com/…/terapiaparej…/sexologo-granollers
https://sites.google.com/…/terapiaparejapsi…/sexologo-mollet
https://sites.google.com/…/terapiapare…/sexologos-granollers
https://sites.google.com/…/terapiaparejaps…/sexologos-mollet
https://sites.google.com/…/terapiaparej…/sexolegs-granollers
https://sites.google.com/…/…/terapeuta-de-parejas-granollers
https://sites.google.com/…/tera…/terapeuta-de-parejas-mollet
https://sites.google.com/…/terapiaparejapsicologo/terapeuta…
https://sites.google.com/…/terapiaparejapsicologo/terapeuta…
https://sites.google.com/…/ter…/terapeuta-de-parelles-mollet
https://sites.google.com/…/terapiapare…/terapeuta-granollers
https://sites.google.com/…/terapiaparejaps…/terapeuta-mollet

https://sites.google.com/…/ter…/terapia-de-pareja-granollers
https://sites.google.com/…/t…/terapia-de-pareja-granollers-1
https://sites.google.com/…/t…/terapia-de-pareja-granollers-1
https://sites.google.com/…/terapia-de-pareja-psicologo-cons…
https://sites.google.com/…/terpia-de-pareja-consejero-matri…
https://sites.google.com/…/tractament-depressions-granollers
https://sites.google.com/…/te…/tractament-depressions-mollet
https://sites.google.com/…/tratamiento-de-la-ansiedad-grano…
https://sites.google.com/…/tratamiento-de-las-fobias-granol…
https://sites.google.com/…/terapiaparejapsicologo/tratamien…
https://sites.google.com/…/terapiaparejapsicologo/tratamien…
https://sites.google.com/…/ter…/tratamiento-depresion-mollet
https://sites.google.com/site/terapiasdeparejagranollers/

https://sites.google.com/…/terapiasdepare…/asesor-de-parejas
https://sites.google.com/…/te…/asesor-matrimonial-granollers
https://sites.google.com/…/terapiasdeparejagranollers/conse…
https://sites.google.com/…/ter…/consejero-matrimonial-mataro
https://sites.google.com/…/ter…/consejero-matrimonial-mataro
https://sites.google.com/…/terapi…/consejero-matrimonialista
https://sites.google.com/…/…/psicologo-de-parejas-granollers
https://sites.google.com/site/terapiasdeparejasmataro/
https://sites.google.com/site/terapiasdeparejasmollet/
https://sites.google.com/site/terapiasdeparejasmollet/
https://sites.google.com/…/asesor-de-parejas-mollet-del-val…
https://sites.google.com/…/terapi…/asesor-matrimonial-mollet
https://sites.google.com/…/ter…/consejero-matrimonial-mollet
https://sites.google.com/…/consejero-matrimonialista-mollet…
https://sites.google.com/…/consejero-matrimonialista-mollet…

https://sites.google.com/…/terapi…/terapia-de-parejas-mollet
https://sites.google.com/…/terapiaparejapsicologo/terapia-d…
https://sites.google.com/…/terapia-de-pareja-psicologo-cons…
https://sites.google.com/…/tea…/terapia-de-parejas-barcelona
https://sites.google.com/…/terapia…/terapia-de-pareja-mollet
https://sites.google.com/…/terapia-de-pareja-psicologo-cons…
https://sites.google.com/site/asesormatrimonialgranollers/
https://sites.google.com/site/asesormatrimonialmataro/
https://sites.google.com/site/asesormatrimonialmollet/
https://sites.google.com/site/psicologoenmolletdelvalles/
https://sites.google.com/site/hipnosismontmelo/

https://sites.google.com/site/xavierconesalapenapsicologia/
https://sites.google.com/site/terapiadeparejabarcelona/
https://sites.google.com/site/tearapiadeparejabarcelona/
https://sites.google.com/site/terapiadeparejamataro/
https://sites.google.com/site/terapiadeparejamollet/
https://sites.google.com/site/terapiaparejapsicologo/
https://sites.google.com/site/terapiasdeparejabadalona/
https://sites.google.com/site/terapiasdeparejagranollers/
https://sites.google.com/site/terapiasdeparejasantacoloma/
https://sites.google.com/site/terapiasdeparejasmataro/
https://sites.google.com/site/terapiasdeparejasmollet/

https://sites.google.com/…/terap…/asesor-de-parejas-badalona
https://sites.google.com/…/tera…/asesor-matrimonial-badalona
https://sites.google.com/…/t…/consejero-matrimonial-badalona
https://sites.google.com/…/consejero-matrimonialista-badalo…
https://sites.google.com/…/te…/psicologo-de-parejas-badalona
https://sites.google.com/…/terapias…/asesor-de-pareja-mataro
https://sites.google.com/…/terapi…/asesor-matrimonial-mataro
https://sites.google.com/…/terap…/asesor-de-parejas-badalona
https://sites.google.com/…/ter…/consejero-matrimonial-mataro

https://sites.google.com/…/asesor-de-parejas-santa-coloma-d…
https://sites.google.com/…/asesor-matrimonial-santa-coloma-…
https://sites.google.com/…/consejero-matrimonial-santa-colo…
https://sites.google.com/…/terapi…/asesor-matrimonial-mollet
https://sites.google.com/…/consejero-matrimonialista-santa-…
https://sites.google.com/…/psicologo-de-parejas-santa-colom…
https://sites.google.com/site/terapiasdeparejasantacoloma/
https://sites.google.com/site/terapiasdeparejabadalona/


Psicologia comunitària 2 el marc d'un consens social representatiu i políticament vàlid. La ciutadania implicaria el respet o de les persones en tant posseeixen drets així mateix la llibertat de les seves accions per poder complir les seves obligacions sense coacció i amb la intenció de promoure la seva qualitat de vida sense afectar els drets d'altres persones. • Lluita contra la pobresa: Producte de les greus desigualtats de les nostres societats, la pobresa és un estat de precarietat econòmica i material amb forta influència en el desenvolupament de capacitats individuals i col · lectives. La lluita contra la pobresa ve a ser el Conjunt o sistemàtic d'accions empreses per superar aquest estat de precarietat i combatre els seus efectes sobre persones i societats. • Salut mental: És l'estat d'equilibri entre una persona i la societat, representada en nivells diversos com la f amilia, la comunitat, l'escola i el treball. Aquest equilibri permet a la persona ser productiva en la vida (laboral o intel · lectualment, etc) i assolir un estat de b enestar i qualitat de vida. Com es va assenyalar línies a dalt, hi ha dissensions sobre la finalitat última de la psicologia comunitària, el que s'expressa en el diversos que resulten els objectes d'interès de l' disciplina , però el que queda clar és que al voltant de qualsevol d'ells existeixen factors psicosocials que afavoreixen o dificulten el seu assoliment. He allà de moment el tema central d' PC contemporània. Història de la Psicologia Comunitària La disciplina va ser fundada pel s Estats Units d'Amèrica per psicòlegs que buscaven superar les limitacions de la psicologia clínic a tradicional en la promoció de la salut mental. Aquests psicòlegs tenien interès a ampliar la pràctica psicològica a un major segment de població així mateix a superar el paradigma de dany-i-cura per treballar en la base d'un enfocament preventiu . Les idees base d'aquesta nova visió de la psicologia s'evidencien en el constructe "Sentit de Comunitat o Pertinença "(Sense of Community), introduït l'any 1974 per Seymour B. Sarason , un destacat psicòleg educatiu professor emèrit de la Universitat de Yale. Per aquests mateixos anys es va produir la proposta del model educatiu piramidal feta per Edward Seidman i Julian Rappaport, on es proposava que psicòlegs experts en conselleria treballaran en forma conjunta amb psicòlegs de menor experiència i 'promotors comunals ' realitzant un treball educatiu comunitari que permetés alleujar els problemes de les persones i prevenir les seves dificultats. A més, es produiria un intercanvi de sabers que af UTUR permetria a les persones solucionar per si soles les seves dificultats, és a dir serien autònoms per exercir poder sobre la seva benestar emocional. Aquest model va ser un plantejament agosarat i revolucionari per a l'època, sent la pedra fundacional de l'enfocament de empoderament . L'any 1986, després de 22 anys de treball després de les senda de la proposta de Seymor Sarason, es va donar un salt major al publicar-se la Teoria del Sentit de Comunitat i l'Índex del Sentit de Comunitat (Theory of Sense of Community and Sense of Community Index). Aquesta teoria és bastant àmplia i permet aplicar el model a comunitats de diferent índole, com les religioses, polítiques, grups etáreos, i fins i tot a organizacione s, com per exemple els centres laborals i les escola s. Els seus autors són David McMillan (la teoria) i David Chavis (índex). Actualment, la Psicologia Comunitària ha tendit un ampli desenvolupament a Amèrica Llatina, la qual cosa té les seves arrels en les reflexions acadèmiques i pràctiques de la dècada del

terapiadeparejabarcelona 
terapia de pareja barcelona

Tags: TerapiaParejaConsejeroMatrimonial, terapia de pareja en Barcelona