Hipnotizador Barcelona

Tratamientos específicos de:

TRASTORNOS DEPRESIVOS. 
TRASTORNOS DE LA PERSONALIDAD. 
TRASTORNOS POR TIMIDEZ. 
DEPRESIONES BIPOLARES. 
ANSIEDAD. 
ESTRES. 
INSOMNIO. 
FOBIAS. 
ANOREXIA Y BULIMIA. 
DROGADICCIÓN. 
PROBLEMAS SEXUALES.

Abuso sexual Adicciones Agresividad Agorafobia Alcoholismo Anorexia Ansiedad Baja Autoestima Bulimia Complejos Colon Irritable Crisis de Angustia Depresión Dislexia Dolor Crónico Dolor de Cabeza Duelo (Pérdida de un ser querido) Eyaculación Precoz Estrés Estrés Postraumático y Fobia Social Fobias y Temores Impotencia Inseguridad Insomnio Ludopatía Mojar la cama (enuresis) Obesidad Obsesiones Pesadillas Problemas de Comunicación Problemas de Estudio Problemas de Pareja Problemas Sexuales Soledad Tabaquismo Tartamudez Terrores Nocturnos Tics Timidez Trastornos Dermatológicos 
Xavier Conesa. Hipnosis Clínica, Hipnoterapeuta.

Foto


agorafobia tratamiento barcelona


Xavier Conesa Lapena

·         Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo

·         Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980

·         Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares

·         Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)

·         Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987

·         Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988

·         Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989

·         Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990

·         Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994

·         Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995

·         Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999

·         Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997

·         Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998

·         Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC

 

Carme Serrat Bretcha

·         Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

·         Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

·         Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

·         Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

·         Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

·         Terapeuta Sexual i Familiar

·         Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

·         Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

Tratamientos a través de Hipnosis o de Tecnicas de Relajación Profunda




______________________________________

La hipnosis no es una clase o tipo de terapia (como, por ejemplo, el psicoanálisis o la terapia de conducta) sino que se trata de un procedimiento adjunto, o conjunto de técnicas, que se pueden usar para facilitar la terapia (una de las herramientas que el terapeuta puede utilizar de cara a una u otra situación, y según la demanda del paciente). En este sentido, no es más que otro instrumento de intervención. Dicho de otra forma, la hipnosis requiere de una técnica particular que no se reduce a la inducción hipnótica y exige la confianza y cooperación del cliente. 
No obstante, se trata de un conjunto de técnicas potentes que pueden facilitar el aprendizaje y el cambio de comportamiento; de hecho, permiten crear un espacio para el aprendizaje que facilita la adquisición y práctica de estrategias de afrontamiento para las personas. 

Como comenta T. Barber (1988): "Hoy está claro que el modo en que los individuos responden a las sugestiones, depende mucho menos del éxito de los procedimientos de inducción formales (que aspiran a producir relajación, quietud mental y concentración en las ideas comunicadas por el terapeuta con la concomitante desatención a otros problemas), y mucho más de la relación interpersonal entre el sujeto y el terapeuta, la capacidad del paciente para imaginar, fantasear y tener experiencias parecidas a las hipnóticas; las expectativas, actitudes y creencias acerca de la situación; y la interacción momento a momento del terapeuta hipnosugestivo con el paciente, en la que se incluye el modo de atacar el problema, el tipo de sugestiones específicas que ofrece y la forma en que el paciente interpreta las sugestiones." 



ESCRÍBEME: conesa_psicologo@yahoo.es 
Tratamientos a través de la Hipnosis en Barcelona
COMIENZO DE LA HIPNOSIS

Aunque ya existen precedentes históricos del uso de técnicas similares a la hipnosis empleada por los egipcios en los llamados Templos del Sueño, no sería hasta mediados del siglo XVIII cuando se inicia el primer estudio sistemático de lo que suponía un estado psico-fisiológico especial que más tarde se conocería con el término de hipnosis. 
Franz Anton Mesmer, (1.734-1.815) doctorado en Medicina y Filosofía a sus 35 años en Viena, escribió su tesis doctoral titulada "De planetarium Inlfuxu", influenciada por las teorías de Paracelso sobre la interelación entre los cuerpos celestes y el ser humano. Mesmer formuló la famosa Teoría del Magnetismo Animal que nos venía a decir que todo ser vivo irradia un tipo de energía similar o parecido al magnetismo físico de otros cuerpos y que puede transmitirse de unos seres a otros, llegando a tener una aplicación terapéutica. 
El médico austríaco se instaló en París y con el paso del tiempo, fue tan grande su influencia y tan extendida su fama, que se convirtió en el médico tanto de los pobres y desheredados como de los ricos y poderosos, incluso del mismísimo rey de Francia. El asunto llegaría hasta la Academia de Medicina de Francia, que determinó que no existía ningún tipo de influencia o energía magnética en las curaciones mesméricas. ¿Qué era lo que realmente producía la curación? 

Serían los discípulos de Mesmer y posteriores investigadores quienes determinarían que las "milagrosas" curaciones en los trances hipnóticos, llamados sueños magnéticos o mesmerismo hasta aquel entonces, se producían por una condición llamada sugestión. Un cirujano escocés llamado James Braid (1.795-1.860) fue el primero en acuñar el término hipnosis enunciando una de las formas que lo explicaban: "la fijación sostenida de la mirada, paraliza los centros nerviosos de los ojos y sus dependencias que alterando el equilibrio del sistema nervioso, produce el fenómeno"
 


ESTADO CATALÉPTICO O CATATÓNICO




¿QUÉ ES LA HIPNOSIS?

Es difícil definir de forma resumida lo que significa este término; sin embargo nos aventuraremos a hacerlo. La hipnosis es una técnica con la que conseguimos un estado psico-fisiológico diferente del estado de vigilia normal.

El electro-encefalograma de una persona hipnotizada es diferente del de una persona despierta o dormida en sueño natural. Dicho estado se caracteriza por una gran sugestionabilidad, ¿qué quiere decir esto? que la persona bajo hipnosis acepta como reales las sugestiones que le sugiere el hipnotizador. 


Aparato de ecefalografía con el que se miden
las ondas y frecuencias cerebrales 

Es decir, que si usted hipnotiza a otra persona y esta cae en un trance profundo, si le sugiere que tiene un calor, empezará a sentirlo como real y a quitarse ropa de encima para aliviárselo, por ejemplo. ¿Por qué sucede esto? Porque se produce una disociación entre el consciente y el inconsciente en nuestra actividad mental. Por tanto en hipnosis, donde el individuo sobre todo opera con su inconsciente, en el que disminuye notablemente la capacidad de raciocinio y auto-consciencia, cualquier sugerencia por parte del hipnotizador, será admitida como un hecho real. 


¿ES PELIGROSA LA HIPNOSIS?

La hipnosis no es peligrosa, siempre y cuando sea realizada por una persona cualificada y por supuesto tenga la ética suficiente para no someter a su cliente a ninguna práctica que en estado vigil no permitiría. Por lo demás, nadie puede quedarse eternamente dormido si el hipnotizador nos abandonase, ya que en ese caso, pasaríamos del sueño hipnótico a un sueño natural y despertaríamos normalmente. Las únicas contraindicaciones absolutas de la hipnosis son en los casos de padecerse epilepsia o esquizofrenia. La epilepsia porque podría suceder que en pleno trance hipnótico sobreviniera una crisis epiléptica a quien padece esta enfermedad, y la esquizofrenia porque, a parte de que sea muy difícil hipnotizar a un esquizofrénico, podríamos empeorararle su enfermedad con la hipnosis.

¿PARA QUÉ SIRVE LA HIPNOSIS?

A parte de para realizar los espectáculos a veces ridículos y bochornosos que vemos en TV, la hipnosis tiene una aplicación realmente más brillante y práctica que es la de su vertiente clínica, es decir, para curar o mejorar enfermedades o las condiciones físicas o mentales de las personas. Así por ejemplo, es muy conocida la aplicación de la hipnosis o la sofrologia (técnica muy parecida pero donde no hay pérdida de conciencia) para la extracción de piezas dentales sin dolor. También para tratar todo tipo de trastornos mentales y psicológicos: fobias, miedos, traumas, depresión, angustia, nerviosismo, estrés, eneuresis nocturna, timidez, etc. Por ejemplo, se ha visto su gran utilidad en dermatología para curar prácticamente al instante verrugas, eczemas, y todo tipo de erupciones cutáneas. En definitiva, con hipnosis son tratables cualesquiera de las enfermedades llamadas psicógenas o psicosomáticas, es decir, las que tienen un origen en un conflicto emocional o psíquico. En el campo de las adicciones, es de un éxito notorio para dejar el tabaco, así como para tratar ludopatías, alcoholismo, etc. En este caso, el simple hipnotizador, pasa a ser hipnólogo o persona que usa la hipnosis con un fin terapéutico.

HIPNOSIS Y SUS GRADOS

El hipnotizador o el hipnólogo (si hablamos del terapeuta), no son personas que tengan un "poder" especial innato o adquirido para someter a su voluntad a otros. Simplemente aplican unas técnicas que llevan al inducido hasta el estado hipnótico. Ello sucede progresivamente pasando de un estado más ligero o trance superficial en el que el sujeto relaja la musculatura de su cuerpo en general: es el estado letárgico. Posteriormente, cuando la persona se relaja más y su cuerpo se abandona pudiendo llegar a un estado de rigidez total, en el que podemos por ejemplo, poner a la persona entre dos puntos de apoyo, como si fuera una tabla, llegamos al estado cataléptico o trance medio. Y finalmente, el trance más profundo que correspondería al estado sonambúlico en el que el individuo es capaz de abrir los ojos sin salir del sueño hipnótico, aceptando todas las sugestiones que le imponga el hipnotizador.


HIPNOSIS Y PARAPSICOLOGÍA

La hipnosis en sí, no es un estado "paranormal". Sin embargo en estado hipnótico es relativamente fácil producir fenómenos que son objeto de estudio de la parapsicología científica, que se encuadran dentro del estudio de la Percepción Extra Sensorial (P.E.S.). Así en hipnosis es relativamente fácil producir telepatía, es decir, un hipnotizado puede de manera relativamente sencilla captar lo que está pensando una persona concreta, independientemente de que se encuentre cerca o a miles de km. También es fácil que el hipnotizado establezca el estado de salud o enfermedad de su propio organismo o el de otra persona. Y muy curiosos son los casos de memoria estra-cerebral en los que el hipnotizado puede recordar supuestas vidas pasadas e incluso hablar en idiomas que se supone no conoce; a este fenómeno se le denomina xenoglosia. A lo largo de la historia se han conocido casos de sujetos que estado hipnótico han tenido una inusual habilidad para predecir el futuro o reconocer hechos de un pasado remoto y desconocido: precognitición o retrocognición respectivamente. ¿Por qué sucede esto? Probablemente porque en estado de hipnosis nuestra mente actúa bajo unos parámetros diferentes de los que comúnmente entendemos como espacio / tiempo. 

http://www.sexologosbarcelona.galeon.com/ 

Profesionales en España . http://www.guiaespana.com.es 
.
http://hipnosisbarcelona.foro.galeon.com/ 
FORO
http://www.carmeserrat.galeon.com 
.
webs relacionadas 
http://www.sexologo.galeon.com, http://www.xavierconesa.com
www.conesa.galeon.com 
http://www.faltadeereccion.galeon.com
www.elcolonirritable.galeon.com
www.ises.galeon.com 
www.epb.galeon.com
www.conesa.galeon.com
www.soy.galeon.com
www.precoz.galeon.com
www.sexologosbarcelona.galeon.com
www.xconesa.galeon.com
www.sexologo.galeon.com
www.fbach.galeon.com
www.psicologossexologos.galeon.com
www.psicologoslogopedas.galeon.com
www.carmeserrat.galeon.com
www.sexologosen.galeon.com
www.zonasexual.galeon.com
www.sufreprecoz.galeon.com
www.sexologos.galeon.com
www.psicologosbarcelona.galeon.com
www.sexologoonline.galeon.com
www.luminoterapia.galeon.com
www.xavierconesa.galeon.com
www.conesaserrat.galeon.com
www.desanimo.galeon.com
www.depresiones.galeon.com
www.padeceprecoz.galeon.com
www.eyaculacionprecoz0.galeon.com
www.eyaculacion-online.galeon.com
www.eyaculacion.galeon.com
www.eyaculacion-precoz-0.galeon.com
www.eyaculacion3precoz.galeon.com
www.eyaculacion0precoz.galeon.com
www.precozimpotencia.galeon.com
www.precozeyaculacion.galeon.com
www.eyaculacionoprecoz.galeon.com
www.sexologa.galeon.com
www.ises.galeon.com
www.sexologia.ppcc.cat
www.xavierconesa.com
Hipnosi (tècnica) 
De Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure 
Dreceres ràpides: navegació, cerca 
Advertència: Viquipèdia no és un consultori mèdic. 

Si creieu que requereix ajuda, si us plau consulteu un professional de la salut. 

Aquesta pàgina està traduint-se de l'idioma anglès a partir de l'article Hypnosis, raó per la qual pot haver-hi llacunes de continguts, errors sintàctics o escrits sense traduir. 
Pots col • laborar amb la Viquipèdia continuant amb la traducció des de l'article original 


Per al grup de rock cubà, Hipnosi, aneu a Hipnosi (grup de rock) 


La hipnosi és una condició fisiològica en la qual totes les persones poden ser induïdes a mostrar diverses diferències en el seu pensament i conducta. Encara que alguns individus experimenten un increment en suggestibilitat i sentiments subjectius d'un estat alterat de consciència, això no és igual per a cadascú. De fet, alguns supòsits indicadors hipnòtics i canvis subjectius poden aconseguir sense relaxació o llarga inducció, fet que augmenta la controvèrsia al voltant de la hipnosi. Intensos debats envolten el tòpic de la hipnosi. Alguns científics han disputat sobre la seva existència, mentre que altres insisteixen en tots dos, la seva realitat i valor. Una font de controvèrsia ha estat la gran varietat de teories d'hipnosi, tradicionalment dividides entre camps de 'estat' i 'no estat'. Aquesta controvèrsia pot decréixer degut a que les modernes tècniques de 'imatge cerebral' ofereixen esperança per a un augment de l'enteniment de la naturalesa de la hipnosi i el valor de les dues perspectives és altament reconegut. 

Les aplicacions de la hipnosi varien àmpliament. La hipnosi s'enfoca eventualment als subjectes fent semblar a l'audiència, que el subjecte està despert o, popularment referit, en trànsit. Durant l'actuació, els subjectes semblen obeir les ordres del hipnotitzador per embrancar-se en comportaments que normalment no triarien dur a terme. 

D'altra banda, les aplicacions hipnòtiques en els camps de la salut i la medicina, sovint s'experimenten molt diferentment. L'evidència recolza l'ús clínic de la hipnosi per al control del dolor, per al control de pes, en el tractament de la síndrome d'intestí irritable i com un adjunt per al comportament cognitiu i altres teràpies. La hipnosi mateixa, no és una teràpia, però és efectivament usada com a adjunt a altres teràpies. Per tant la hipnoteràpia és menys preferible que l'ús de tècniques relacionades amb la hipnosi com a part d'un paquet integrat psicològic. 


Taula de continguts [amaga] 
1 Definicions 
2 Definicions ben conegudes 
2/1 Michael Yapko 
2/2 Dave Elman 
2/3 Richard Bandler 
3 El començament de la hipnosi 
4 Definicions menys conegudes 
4/1 Harry Cannon 
4/2 Joe Griffin 
5 Teories 
5/1 Teories de dissociació i neodisociación 
5/2 Teoria de la construcció social / Teoria del Rol 
6 Hipnótesis de Nicolás Spanos 
7 Hipnosi com a procés condicionat induint a dormir 
8 Teoria de la hiper-suggestibilitat 
9 Teoria informacional 
10 Estat d'histèria 
11 Investigació de la Hipnosi 
12 Enllaços externs 



Definicions Sovint es diu que hi ha tantes definicions d'hipnosi com de hipnotitzadors. Els investigadors i els metges tenen requeriments diferents per les explicacions de la hipnosi, de manera que el focus de les teories des d'aquests respectius camps pot variar enormement. Una distinció fonamental en la teoria de la hipnosi, pot estar entre l'acostament de la hipnosi al 'estat' i el 'no estat'. 

Els defensors del 'no estat' creuen que la hipnosi en un estat de consciència alterat, mentre que els que defensen el 'estat' creuen que els efectes hipnòtics són producte de processos psicològics més mundans com l'absorció i l'expectació. La definició AAP (baix) escencialment un consens d'un ampli rang d'investigadors i metges, continua neutral en aquesta discussió. Les següents definicions s'han dividit en definicions (discutibles) ben conegudes per considerats grups i individus i definicions menys conegudes.


Definicions ben conegudes  Associació Americana de Psicologia (AAP) 

Típicament la hipnosi està envoltada en la introducció del procediment durant pel qual el subjecte és informat que se li van presentar experiències imaginatives. la inducció hipnòtica és una suggestió inicial estesa per utilitzar la pròpia imaginació, i pot contenir elaboracions posteriors a la introducció. Un procediment hipnòtic es fa servir per incitar i avaluar respostes a les suggestions. En utilitzar la hipnosi, una persona (el subjecte) és guiada per una altra (l'hipnotitzador) de respondre les suggestions per canvis en experiència subjectiva, alteracions en la percepció, sensació, emoció, pensament, o comportament. Les persones també poden aprendre auto-hipnosi la qual és l'acte d'administrar procediments hipnòtics un mateix. Si el subjecte respon a suggestions hipnòtiques, generalment infereix en què s'ha induït hipnosi. Molts creuen que les respostes a la hipnosi i les experiències són característiques d'un estat hipnòtic. Mentre que alguns creuen que no cal fer servir la paraula hipnosi com a part d'una inducció hipnòtica. Altres ho veuen com a essencial. 

Depenent de la meta del practicant i els propòsits de la investigació clínica els procediments i les suggestions usades poden diferir. Tradicionalment els procediments estan relacionats amb la relaxació, encara que aquesta no és necessària per a la hipnosi i es pot usar un ampli rang de varietat de suggestions incloses les que permeten estar més alerta. Suggestions que permeten estendre la hipnosi per ser determinada comparant escales de respostes estandarditzades poden usar-se en dos ajustaments, clínics i investigadors. Mentre que la majoria dels individus responen almenys a algunes suggestions, la puntuació en escales de rangs estandarditzats va des alta a insignificant. Tradicionalment les puntuacions s'agrupen en categories de, 'sota', 'medi' i 'alt'. Com és el cas d'altres mesures d'escales positives de les construccions psicològiques com l'atenció i el coneixement, l'evidència d'haver aconseguit hipnosi, augmenta amb la puntuació individual. 



Harry Cannon [edita] Harry Cannon FNRAH defineix la hipnosi com: Un mecanisme fisiològic pel qual una suggestió va directa i és acceptada pel subconscient. Per aconseguir això es necessiten quatre coses: 

Un focus d'atenció 
Un ensurt 
La mateixa suggestió 
Que no hi hagi crítica sobre la suggestió per l'intel lecte conscient. 
Quan es compleixen aquests requeriments, la suggestió arrela en el subconscient i exterioritza en funció motriu. Això simplement vol dir que la suggestió s'ha sobreposat a la ment. 

Harry assegura que tot el nostre aprenentatge funciona a través de la hipnosi i ens dóna el següent exemple: Imagina un nen petit que l'atrapa la seva mare traient a un altre nen el que no li pertany. Imagina a la mare castigant al nen per aquesta acció, el nen ara tindrà un focus d'atenció i una emoció sobresaltada. En aquest memento, la mare instrueix el seu fill a deixar de fer-ho ja que no ho faci més. Aquesta suggestió inculcada durant els anys formatius del nen s'ha, pel criteri anterior, emmagatzemat en el subconscient sense cap argument intel • lectual per part del nen. Per aquesta experiència, al nen se li inculca una nova límit social per la qual en el futur, definitivament sentirà aquests mateixos sentiments i emocions quan es trobi en situacions similars. 

La hipnosi està al voltant nostre i passa tot el temps. El nivell d'aparent intensitat de l'estat hipnòtic no és res més que la atestiguación de l'experiència subjectiva d'això i res més. 


Joe Griffin  Joe Griffin defineix la hipnosi basat en la investigació sobre el seu somni com, qualsevol mitjà artificial d'accedir a l'estat REM. Tots els fenòmens hipnòtics incloent l'amnèsia, levitació dels braços, il • lusions corporals, respostes ideomotora, catalèpsia, analgèsia, anestèsia, regressió són regressions post hipnòtiques, distorsió del temps, dissociació i lucinació són propietats de l'estat REM el qual, ell, identifica com l'estat de programació natural del cervell. i clarament per la condició sexual dels aspectes cognitius. 


Teories
Una teoria científica tracta de descriure i explicar el comportament natural del fenomen social, seguint els principis del mètode de la ciència. Les bones teories produeixen hipòtesis les quals poden ser recolzades o refutades per dades experimentals. Malauradament hi ha moltes teories vagues i inestables sobre hipnosi les quals continuen circulant, però les investigacions d'alta qualitat se segueixen publicant als diaris científics famosos. 

Algunes teories de la hipnosi tracten de descriure el fenomen en termes d'activitat cerebral, mentre que d'altres, es concentren més en l'experiència fenomenològica. En qualsevol cas la distinció fonamental està entre les teories d'hipnosi del estat i el No estat 

Els detractors de L'estat creuen que part del nucli d'una hipnosi és l'estat de consciència, mentre que, els detractors del No estat creuen que hi ha un procés psicològic més mundà, perquè l'atenció enfocada i l'expectació són suficients per explicar el fenomen hipnòtic . 

La definició precisa del que constitueix un estat de consciència alterat és tema de debat. Encara que algunes persones hipnotitzats descriuen la seva experiència com de alterada, és difícil fer servir aquests termes en l'absència d'una definició anterior. 


Teories de dissociació i neodisociación
 Pierre Janet va desenvolupar originalment la idea de la dissociació, literalment com la separació d'alguns components de la consciència, com a resultat del seu treball amb pacients histèrics. Creia que la hipnosi era resultat de la dissociació: les àrees del control del comportament d'un individu estan separades del comportament ordinari. En aquest cas, la hipnosi trauria una mica de control de la ment conscient i l'individu respondria amb un comportament autònom i reflexiu. 


Teoria de la construcció social / Teoria del Rol
Aquesta teoria suggereix que els individus adquireixin un rol i així permeten al hipnotista crear una realitat per a ells. Aquesta relació depèn de quanta narració s'hagi establert entre l'hipnotista i el subjecte. Generalment sota la hipnosi la gent es torna més receptiva a la suggestió, causant canvis en la forma en què se senten, pensen i es comportan.Algunos psicòlegs han suggerit que la hipnosi és una traducció literal, tan ben coneguda que les expectacions socials són portades a terme per subjectes, que creuen estar en un estat d'hipnosi, comportant-se de la manera que ells imaginar-se comporta un hipnotitzat. Molt treball experimental ha demostrat que les experiències dels subjectes hipnotitzats poden ser dramaticalmente formades per expectacions i matisos socials. Aquest punt de vista normalment es malentiende: No descompta l'afirmació que els individus hipnotitzats estan realment experimentant efectes de suggestió, tan sols que els mecanismes pels quals es porta a terme aquesta acció són en part construïts socialment i que no necessàriament es confiï a la idea d'un estat de consciència alterada. 

Hipnosi a Barcelona. Tractaments 
Hipnosi
La Hipnosi és un estat mental o d'un grup d'actituds generades a través d'un procediment anomenat inducció hipnòtica. Normalment es compon d'una sèrie d'instruccions i suggeriments preliminars. Aquestes suggestions poden ser generades per un hipnotitzador o poden ser autoadministrats (autosuggestió). L'ús de la hipnosi per a ús terapèutic es coneix com Hipnoteràpia.
Contingut [ocultar]
1 Hipnosi i ciència
1/1 Hipnosi i dolor
1/2 Hipnosi i atenció
1/3 Hipnosi i memòria
2 El mecanisme i aplicacions de la hipnosi
3 Definicions
4 Definicions ben conegudes
4/1 Michael Yapko
4/2 Dave Elman
4/3 Richard Bandler
5 El començament de la hipnosi
6 Definicions menys conegudes
6/1 Harry Cannon
6/2 Joe Griffin
7 Abel Minacore
8 Teories
8/1 Teories de dissociació i neodisociación
8/2 Teoria de la construcció social / Teoria del Rol
9 Hipòtesi de Nicolás Spanos
10 Hipnosi com a procés condicionat induint a dormir
11 Teoria de la hiper-suggestibilitat
12 Teoria informacional
13 Estat d'histèria
14 Investigació de la Hipnosi
15 Referències
16 Enllaços externs




imagen
Hipnosi clínica 

Hem vist l'efecte còmic de la hipnosi en espectacles televisats, però és la hipnosi només qüestió de riure o es pot utilitzar de forma efectiva en el camp mèdic, especialment per al tractament de malalties psicosomàtiques?

El doctor Carlos Malvezzi Taboada, especialista en Psicologia Clínica de l'Institut Gubel de Buenos Aires, Argentina, i especialista en Medicina Psicosomàtica comenta que "la gent ja no vol fer tractaments llargs, necessita resoldre problemes amb més rapidesa. I és en aquest punt on la hipnosi ajuda, perquè accelera el procés de 'insight' (reflexió) del pacient, mentre facilita l'accés a sectors de la ment que resulten inaccessibles a vigília ". 

"La hipnosi és una eina que permet focalitzar la teràpia en el problema que un vol resoldre", diu el psicoanalista Horacio Losinno. Per a quins casos s'indica? "Per problemes molt diversos. Funciona molt bé amb tots els mals psicosomàtics i és molt eficaç per tractar casos de bulímia i anorèxia. També s'usa amb molt d'èxit en l'àmbit de les cures pal • liatives en pacients terminals, per alleujar el dolor ". 

D'acord amb diverses investigacions ha tingut èxit en el tractament de disfuncions sexuals, fòbies, lèrgies, migranyes, asma, reuma, obesitat, hipertensió, en casos d'dermatologia, gastroenterologia, hematologia, obstetrícia i urologia, apunta Georgina Elustondo, investigadora del tema. 

"L'acceptació de la hipnosi està creixent amb base en seriosos treballs empírics que així ho demostren", assegura Losinno. 

Apunta el doctor Carlos Malvezzi quals destaca un estudi sobre pacients amb asma que, gràcies al tractament amb hipnosi, van reduir notablement l'ús de broncodilatadors i van tenir menys episodis severs. I també comenta diverses investigacions sobre trastorns de sexualitat, que van aconseguir millores de fins a un 80% amb tècniques de suggestió. 

"La utilització de la hipnosi per calmar el dolor arrossega tants segles com s'acumula l'home sobre la Terra", assegura el doctor en psicologia clínica Carles Malvezzi Taboada. "L'instint terapèutic de l'ésser humà va fer que la paraula fos una eina per a alleujar els patiments físics des de fa milers d'anys. I això és la hipnosi: una modalitat terapèutica basada en la paraula, que permet optimitzar els recursos que tots tenim, però als quals no podem accedir d'una altra manera que en situació de trànsit ". 

Diversos estudis han demostrat que les persones sumides en trànsit hipnòtic presenten un grau elevat d'insensibilitat al dolor. "Els pacients que només permeten que els portem a un grau de profunditat lleu aconsegueixen tot just una major tolerància al dolor que a la vigília, però si el hipnotitzador és competent aquesta tolerància pot augmentar fins a un 40%". 

Moltes històries i fantasies s'han teixit al voltant de la hipnosi. Qui no ha vist aquests espectacles on algú és ridiculitzat i obligat a fer coses vergonyoses, per a després ser despertat en un gran estat de confusió? Els especialistes asseguren que la hipnosi clínica no té res a veure amb aquestes exhibicions, comenta Georgina Elustondo. "La hipnosi és un mètode segur, que li permet al pacient desenvolupar conductes que beneficien la seva salut i l'ajuden a controlar el dolor. En trastorns d'ansietat i angoixa, en disfuncions sexuals i en atacs de pànic hi ha resultats immediats ", assegura Malvezzi. 

Hi ha molt més a dir sobre el tema. Val la pena que el lector conegui i s'investigui amb més profunditat sobre això com una opció addicional en el tractament mèdic.
La hipnosi és un estat de consciència produït per suggestió que es coneix des de l'antiguitat. 

Charcot, psiquiatre francès, mestre de Freud, considerava a l'estat d'hipnosi una forma d'histèria. 

Bertheim reconèixer que el poder d'autosuggestió és al pacient, no en l'hipnotitzador, però la condició és que el pacient ha de creure que és l'hipnotitzador el que ho hipnotitza. 

Per exercir aquesta influència sobre una persona, aquesta ha de confiar en l'hipnotitzador i estar disposada a cooperar. 

La tècnica pot variar però en general cal induir la persona a relaxar-se i concentrar-se en un punt. 

Una manera de fer-ho és suggerir al subjecte que s'imagini a la part alta d'una escala començant a baixar els graons, i que a mesura que va descendint va aconseguint un grau cada vegada major de relaxació 

Això pot portar l'individu a un estat de pesadesa agradable en el qual seguirà escoltant la veu de l'hipnotitzador però en el que perdrà la noció d'espai i de temps. 

Cal destacar que ningú pot ser obligat, baix estat d'hipnosi, a realitzar actes que estiguin en contra de les seves normes morals, però sí que pot tenir lucinacions induïdes per l'hipnotitzador. 

Una persona en estat d'hipnosi pot imaginar que una força l'obliga a aixecar un braç o pot veure una mosca que el molesta volant al voltant del seu cap, si això és el que li suggereix l'operador. 

Però no totes les persones poden ser hipnotitzades, algunes cauen immediatament en estat de trànsit i altres demoren més, mentre hi ha qui no ho aconsegueixen mai. 

Quan un hipnotitzat no ha acceptat un suggeriment del hipnotitzador, quan es desperti ho farà de mal humor. 

Alguns terapeutes especialistes en el dolor utilitzen hipnosi per eradicar dolors crònics amb bons resultats. 

És possible que els dolors tornin però el mateix pacient pot reforçar la suggestió a casa seva, utilitzant la mateixa tècnica i així aconseguir alliberar-se per sempre d'un dolor permanent. 

La tècnica consisteix en concentrar-se en una mà i imaginar que es refreda o que s'escalfa, i després posar aquesta mà sobre el lloc on s'experimenta el dolor. 

Aquesta sensació tèrmica, de fred o de calor, pot arribar a treure qualsevol dolor. 

Els científics han estudiat què succeeix en el cervell durant l'estat d'hipnosi i han comprovat que el cervell pot ser enganyat molt fàcilment i reaccionar només amb la imaginació d'un estímul. 

Per això aquesta tècnica també s'utilitza per millorar el rendiment dels esportistes.Aquests han de visualitzar el seu acompliment en forma òptima i que estan aconseguint els resultats desitjats. D'aquesta manera, en el moment de la competència seu cervell estarà preparat per realitzar-la de la millor manera com si s'hagués entrenat físicament. 

També s'utilitza la hipnosi per modificar hàbits perjudicials, com per exemple, eradicar el gust pels dolços o per dietes amb excés de greixos; imaginant empassant un fermall de roba i sentir baixant per l'esòfag amb dificultat. Aquest malestar s'ha d'associar a la ingesta de l'aliment que es vol abandonar i cada vegada que ho vegin sentiran el mateix rebuig. 

Al mateix temps es pot imaginar un estat d'alt benestar i imaginar estar consumint fruites i verdures fresques. 

La hipnosi també s'utilitza en la pràctica forense en casos de violacions o altres atacs, quan es produeixen pèrdues de la memòria per l'estrès post traumàtic, assolint els investigadors amb aquest mètode resoldre casos difícils. 

Per evitar que la persona hipnotitzada torni a patir el mateix impacte en recordar-baix estat d'hipnosi, se li lliura un control remot i se li demana que imagini observar el vídeo de l'episodi patit i ho relati amb detalls com si fos una altra persona, aclarint que pot apagar-lo o aturar-lo quan ho desitgi si se sent pertorbada en excés. 

Encara que aquestes descripcions no solen ser del tot exactes, igualment s'han aconseguit capturar a subjectes perillosos que no podien ser localitzats per no tenir antecedents judicials. 

També es realitzen nombroses operacions amb sedació hipnòtica utilitzant només una petita quantitat d'anestèsia local i un ansiolític, evitant d'aquesta manera l'aplicació d'anestèsia general.
Hipnosi i PNL 
La hipnosi s'ha practicat durant segles sota diferents noms. Des dels egipcis, sumeris, caldeus, asteques i maies, fins al dia d'avui es segueix practicant la hipnosi amb excel.lents resultats. En temps passats els practicants d'hipnosi se'ls anomenaven "bruixots", "curanderos", "mags", "xamans", etc. La gent anava a ells pels seus poders especials i pels coneguts resultats que circulaven de boca en boca. 



Hi ha molts mites i enganys sobre el que és en veritat la hipnosi, sobre el seu significat i el seu potencial. Encara hi ha moltes persones que el temen a aquesta tècnica perquè creuen que pot ser perillosa per a la salut. Això és totalment fals ja que és una de les tècniques més efectives per aconseguir millora en la salut a curt termini. 

Altres persones creuen que només els febles de ment aconsegueixen estats de trànsit. Al contrari, es necessita concentració, obertura i voluntat per aconseguir un bon estat de trànsit. És difícil treballar amb nadons, nens i persones amb problemes d'atenció. 

Hi ha persones que temen participar en aquesta pràctica perquè creuen que perdran el control sobre si mateixes. En perdre el control sobre si mateixes tenen por de fer coses en contra de la seva voluntat. Això també és fals, la part inconscient de la nostra ment no permetrà que facis res que estigui en contra dels teus valors i principis. Hi ha presentadors que fan un show de les seves habilitats per posar a persones en estat de trànsit i aconsegueix que els seus subjectes facin coses gracioses, per al públic per descomptat, com dir-li a la persona que es va a menjar una rica poma, quan té una ceba a la mà i se la menja, o li diu a la persona que es posi a cantar com un gall. Des del punt de vista de Programació Neurolingüística, aquest tipus d'exercicis en públic van contra l'ecologia (veure article Ecologia i la PNL) ja que simplement posen el subjecte en ridícul davant del públic i no tenen altre fi més que es llueixi el presentador sense cap benefici per al subjecte. 

També hi ha la creença que la persona en trànsit pot quedar-s'hi i no despertar. Hi ha persones que poden caure en un tràngol profund, i d'aquest estat poden passar al son fisiològic, però en cap moment ningú s'ha quedat en l'estat hipnòtic. De vegades amb pacients als quals se'ls ajuda amb estats de trànsit per a algun problema de salut, tarden a obrir els ulls i situar-se en l'aquí i l'ara perquè és molt agradable l'estat de trànsit i volen quedar-se més temps. 

Hipnosi o estats de trànsit, són els diferents noms per a aquesta tècnica, i tenim, afortunadament, avui en dia molta més difusió i informació sobre el tema. Les grans controvèrsies del passat es van aclarint i dia a dia se li va atribuint més valors a la pràctica de la hipnosi. 

S'ha considerat l'hipnotisme un camp estrany i misteriós quan en veritat tots practiquem els estats de trànsit cada dia. És una cosa natural de la ment i és també com a millor aprenem. Constantment estem en estats alterats de consciència i alguns exemples són: quan veiem la televisió, quan ens concentrem en algun joc, quan somiem desperts, fantasiegem, quan anem conduint a un lloc de rutina, podem tenir la ment en un altre costat i després ens sorprenem de com arribem, vam estar a "automàtic" amb la nostra fisiologia i en trànsit amb la nostra ment. Els nens són experts per ficar-se en estats de trànsit, sobretot quan veuen la televisió, no escolten la veu de la mare, quan els comptes un conte, estan immersos en el contingut i s'obliden del món extern, això és estar en estat de trànsit. Els nens romanen en trànsit 50 per cent de les seves hores de vigília, per això són capaços d'emmagatzemar grans quantitats d'informació. Per això és tan important inculcar bons hàbits ja que aquests es queden impresos en el seu inconscient per la resta de les seves vides. 

Quan vam aconseguir un bon estat de trànsit diem que s'estan produint ones Zeta en el nostre cervell i aquestes ones són les que a diari experimentem quan estem a punt de passar a les ones Delta que són les del son profund. Quan estem alerta, estem produint ones Beta i Alfa, que són les que experimentem en la meditació. Hi ha persones a les quals els és molt fàcil arribar a experimentar per un bon lapse de temps les ones Zeta i hi ha altres que els costa més feina mantenir aquestes ones. Tots, però, poden aprendre a mantenir-se en estats de trànsit a voluntat, és cosa de pràctica. 

Ara bé, per a què serveixen els estats trànsit? Serveixen per eliminar o disminuir dolors, enfortir el sistema immunològic, eliminar malalties, per tractar problemes de la pell és molt efectiu, es pot produir insensibilitat davant d'un dolor, treure migranyes, colitis, i en general qualsevol problema de salut. 

També serveix per al tractament de conductes no desitjades, addiccions, fòbies, ajuda la concentració, a eliminar l'estrès i revitalitzar, adquirir major motivació, millorar l'autoestima, aprendre amb més agilitat i si el client està disposat i amb l'obertura necessària, són increïbles els resultats. El treball principal està en el client, el terapeuta simplement té la tècnica. 

La Programació Neurolingüística afirma que perquè es doni algun canvi en l'exterior, primer va haver de passar el canvi a l'interior. Amb els estats de trànsit, es fan els canvis necessaris a l'interior i els resultats aviat es veuen a l'exterior. Res de l'exterior aconseguirà que canviem a l'interior si no movem les peces primer a la nostra part interna. Els estats de trànsit permeten arribar a tenir una comunicació amb l'inconscient, que és la part sabia que actua dins nostre per modificar conductes, patrons de salut, habilitats, etc. L'objectiu dels estats de trànsit o hipnosi és aprendre a connectar-nos més seguit amb el nostre inconscient per al nostre propi benefici. Ens dóna l'oportunitat d'obrir-nos nous camins per modificar els programes negatius, i enviar missatges amb càrregues positives que ens beneficiïn. 

El gran expert en la pràctica dels estats de trànsit va ser Milton Erickson. Ell, va trencar amb molts esquemes del passat i conformar un llenguatge més adequat per aconseguir aquests estats alterats de consciència amb moltíssim èxit. Erickson, el millor hipnoterapeuta fins ara, feia servir un llenguatge imprecís, pausat, suau, monòton per induir més ràpidament al trànsit i l'objectiu d'aquesta tècnica és distreure l'hemisferi esquerre per poder arribar per l'hemisferi dret que és més receptiu i potenciar el cervell per assimilar i recordar que fa Milton els deia. Crear sintonia amb el pacient va ser una altra de les novetats d'Erickson. La sintonia eliminava la resistència el pacient i d'aquesta manera el treball es feia amb més profunditat i rapidesa. Erickson deu la seva fama a la seva capacitat d'ajudar a persones que estaven completament desnonades ia persones que no aconseguien millora amb la medicina tradicional. El conjunt de les tècniques d'Erickson es diuen el Model de Milton 

Quan aconseguim endinsar-nos en un estat de trànsit, que és sovint, perdem la noció de temps i espai. És a dir, que no ens adonem de quant temps transcorre i tampoc no ens donem compte de l'espai; l'espai on estem, la posició, el lloc, sinó que simplement estem com flotant i les sensacions corpòries es perden. Ens convertim en ment únicament i és una sensació agradable de pau i tranquil • litat, sense pes i sense temps. Cada persona experimenta això de forma diferent, alguns senten que suren, altres que dormen i somien, altres que es van a l'espai on no hi ha gravetat ni sons, i alguns li tenen por a aquestes sensacions que mai han tingut. 

Just abans d'arribar a les ones Delta és necessari passar per les Zeta. Els aconsello que per aprofitar aquest moment, abans de dormir a la nit, enviïn algun missatge beneficiós per a vosaltres. En el moment de la relaxació ia punt d'adormir-es troben en l'estat Zeta que és quan l'inconscient és més receptiu. Enviïn algun missatge positiu com per exemple: "dormo profundament i el meu sistema nerviós descansa", "al matí em llevo amb molta energia", (si tinc gripa) "demà em llevo totalment saludable", "cada dia em sento millor", etc. És important recordar que aquests missatges s'han de fer a "present, positiu i afirmatiu" (veure article sobre Objectius). Moltes vegades anem al llit amb pensaments negatius com "què fluixesa", "demà tinc un dia pesadíssim", "em sento malament" i si un està entrant en un estat alterat de consciència Zeta, ja es va enviar el missatge a l'inconscient i al dia següent totes aquestes prediccions es compliran. Les recomano que cuidin els seus missatges abans de dormir i veuran excel.lents resultats al dia següent.


Comments