Falta de Ereccion - Disfuncion Erectil

FALTA DE DESEO SEXUAL EN LA MUJER


Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26
BARCELONA

 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa_psicologo@yahoo.es
Xavier Conesa Lapena
fotopsicologescacspetit
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

Terapia de Pareja Psicologo Psicologos Consejeros Matrimoniales en Barcelona

Sexólogos en Barcelona

Centre Psicològic i de Parella 

 Institut Superior d'Estudis Sexològics I.S.E.S.

  TRATAMIENTOS SEXOLÓGICOS EN BARCELONA Y CATALUNYA 




   INSTITUCIÓN    QUIENES SOMOS    TRATAMIENTOS      CONTACTO  DOCENCIA     RECONOCIMIENTOS    ARTÍCULOS

     

en -             CENTRE SEXOLÒGIC CONESA – SERRAT .                                              Terapia de Pareja
                     INSTITUT SUPERIOR D’ESTUDIS SEXOLÒGICS
                                           Disfunción Erectil
                             CONTACTAR CON NOSOTROS:                                                                Falta de Erección
                              Xavier Conesa Lapena (Col. nº 4.977)                                            Eyaculación Precoz
                              Carme Serrat Bretcha (Col. nº 3.866)                                            Impotencia Sexual
                                             
Tel: 93 570 71 54                                                               Falta de Deseo Sexual
                                conesa_psicologo@yahoo.es                                                              Adicción al sexo

                                                                                                                                         Consejero Matrimonial

Xavier Conesa Lapena

·         Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo

·         Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980

·         Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares

·         Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)

·         Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987

·         Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988

·         Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989

·         Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990

·         Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994

·         Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995

·         Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999

·         Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997

·         Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998

·         Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC

 

Carme Serrat Bretcha

·         Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

·         Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

·         Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

·         Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

·         Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

·         Terapeuta Sexual i Familiar

·         Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

·         Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

FALTA DE ERECCIÓN – DISFUNCION ERECTIL

 

“Una pareja joven, (después de haber descartado con el urólogo que no hay ningún problema orgánico), acude a  usted  angustiada por los problemas de falta de erección que él experimenta con su pareja en las relaciones sexuales”.

 

http://www.sexologo.galeon.com

 

 

 

I.- Contener las emociones y normalizar el problema para bajar la angustia:

 

En primer lugar es importante reforzar en ellos la decisión que tomaron de consultar a un experto, ya que ese es el primer paso para una futura solución, además es necesario contener a la pareja y acoger los sentimientos de frustración,  en el caso del hombre por sentir disminuida su masculinidad al no poder satisfacer sexualmente a su pareja, y en el caso de la mujer por no lograr relaciones sexuales placenteras con él.

Para esto es necesario reflejarles que empatizamos y entendemos lo difícil que significa atravesar por esta situación, sin embargo es relevante mencionar que es una disfunción bastante común y que existen ciertas estrategias para la solución efectiva de ésta, esto último con el fin de normalizar la “patología”, es decir, hacerle entender a la pareja que no es algo muy fuera de lo común, para que no se sientan desanimados por estar “fuera de la regla”, del canon o estereotipo implantado por la sociedad, y comentarles también que en general lo que ocurre es que los hombres al ver afectada su masculinidad prefieren no buscar ayuda y no contar al resto su problema, en busca de consejos o posibles soluciones a éste, lo que no significa que el porcentaje de disfunción eréctil u otros trastornos  en la sexualidad sean poco relevantes, sino que simplemente no se sabe, por dicho hermetismo.

 

II.- Hacer psicoeducación, sobre las causas de la disfunción eréctil:

 

Antes de hablar de estrategias de solución se hace necesario explicar a la pareja que existen dos factores fundamentales que influyen de manera directa como causantes de la disfunción eréctil, que pueden darse juntos o por separado, por un lado tenemos una causante fisiológica, que hace imposible la erección, por lo que se hace necesario comenzar con un tratamiento médico y farmacológico a la brevedad ya que puede generar problemas psicológicos a fututo a raíz de ello.

 

 

 

Por otro lado explicaremos que tenemos también una causante Psicológica, que imposibilita la erección en una relación sexual, esto puede deberse a una multiplicidad de factores, entre ellos: situaciones sexuales traumáticas con parejas anteriores o actuales, haber sido víctima de abusos sexuales, etc. O simplemente porque hubo una situación en que la persona no pudo tener o mantener una erección durante un acto sexual, lo que generó, luego, bastante inseguridad, temor y desconfianza en su potencial sexual  por lo que aquí resulta un fenómeno que en psicología se llama Secuencia sintomática, es decir, un círculo vicioso, donde la persona al haber vivido una situación estresante para ella, se siente inseguro y con miedo a que le vuelva a ocurrir, por lo que en la siguiente relación sexual es probable que vuelva a  fracasar al intentar mantener una erección, debido a la presión psicológica que está viviendo y sintiendo: altos montos de ansiedad, nerviosismo, expectativas de su auto desempeño, además de las expectativas de su pareja, etc. y así sigue ocurriendo continuamente si no se decide buscar ayuda con un experto.

 

 

Ahora, que ya se les dio a conocer, a la pareja, los dos posibles factores causantes de la disfunción eréctil se les explica que en base a los resultados de los exámenes que se realizó el varón con el Urólogo, pudimos descubrir y constatar que su tipo de disfunción es del tipo psicológica, que sabemos lo  difícil que es, en ocasiones, aceptar la idea de padecer una disfunción en el ámbito sexual ya que afecta directamente a la autoestima y a la seguridad de la persona y de la pareja, sin embargo y gracias a diversos estudios e investigaciones hoy en día existen variadas estrategias de solución para dichos problemas, y lo importante en un principio es contar con la motivación de ambos, porque es un proceso extenso, y demanda bastante sacrificio y esfuerzo.

 

Junto con lo anterior es  necesario que los dos se apoyen mutuamente, durante el proceso del tratamiento, ya que en momentos de frustración  se necesitará la contención de la pareja  para sobrellevar el estrés.

 

III.- Dar sugerencias a la pareja para comenzar con el tratamiento:

 

1)    No dejar de tener relaciones sexuales:

 

    Se le debe explicar a la pareja que dejar de tener relaciones sexuales no es la decisión más adecuada que podrían tomar, ya que la abstinencia no soluciona los problemas sexuales, de hecho, todo lo contrario, puede incluso, agravarlos y mantenerlos en el tiempo, impidiendo que cada miembro de la pareja pueda disfrutar de una sexualidad sana y placentera, y pudiendo generar otras dificultades en la relación, como peleas constantes, infidelidades, falta de comunicación, etc.

 

   Por lo tanto es necesario que cuando tengan deseos de tener relaciones sexuales, lo intenten sin tomar en cuenta el resultado, deben dejarse llevar, de lo contrario incluso se puede poner en riesgo la continuidad de la relación.

 

 

2)    Revisar los hábitos y creencias del varón:

 

Resulta indispensable para el tratamiento contra la falta de erección, revisar las creencias familiares del hombre, ya que muchas veces cuando se viene de una familia muy restrictiva en cuanto a lo sexual, se tiene a reprimir y/o a sentir culpa a la hora de tener relaciones sexuales a lo largo de la vida, además de esto es importante conocer los hábitos del miembro masculino de la pareja, tales como el consumo de tabaco, alcohol, algún fármaco, excesos de alimentos altamente grasos, falta de ejercicios en las rutinas diarias, exceso de trabajo o actividades estresante, etc.

 

De este modo podemos tener una visión general de las costumbres, hábito, creencias y de posibles conductas que apoyen la falta de erección por causas psicológica, para poder reflexionar y llevar a cabo ciertos cambios en la rutina y conductas de la pareja que favorezcan al tratamiento de la disfunción eréctil.

 

 

3)    No esperar tener una erección:

 

   El hombre con éste problema no debe esperar una erección, ya que al tener expectativas, también se genera la ansiedad  por lo que la inseguridad se hará presente y todo ese estrés fundado y contenido seguramente impedirá la erección efectiva.

 

  Por lo tanto es aconsejable, a pesar de lo difícil que puede resultar, no esperar la erección, estar relajado, y si ésta se hace presente, excelente, pero si no ocurre, excelente también y disfrutar con el resto de las caricias que se dan entre ambos, sin presiones de la pareja ni de él mismo.

 

4)    Juegos eróticos previos con prohibición de penetración:

 

    Es de suma importancia que la pareja al estar excitada no vaya directamente al “grano” es decir, que se preocupen de estimularse mutuamente con juegos eróticos antes del coito, de ésta forma se predispone un buen clima en la pareja, aleja las tensiones, ansiedades y presiones psicológicas  ya que no es una “obligación” llevar a cabo la penetración por lo que facilita y favorece la erección en el hombre.

 

5)    Penetración sin movimientos:

 

   Luego de repetir en varias oportunidades los juegos eróticos sin penetración, donde seguramente ya se ha podido estimular al varón hasta lograr una erección, se puede penetrar a la pareja intentando mantener la erección pero sin movimientos pélvicos, ya que la idea es que el hombre pueda penetrar a su pareja y antes de seguir con el acto sexual completo, pueda darse cuenta de que es posible lograrlo y con la práctica esto se va haciendo cada vez mas natural por lo tanto pueden, así extinguirse sentimientos que coarten el desempeño sexual del varón, además de integrar la penetración con los movimientos pélvicos, hasta lograr que las relaciones sexuales de la pareja sean lo mas sanas y placenteras posible.

 

 

6)    La comunicación:

 

Es necesario hacer hincapié en que la comunicación entre él y ella y en cualquier pareja es sumamente relevante, es importante indicarles que para que la comunicación en la pareja sea efectiva debemos estar dispuestos a escuchar y acoger las preocupaciones y sentimientos del otro, además de ser flexible en nuestras opiniones y convicciones, esto para generar un vínculo estable en la pareja, ya que si existe una buena comunicación en la relación, existe también una base sólida y un desarrollo progresivo de la empatía, lo que luego se traduce en comprensión ante problemas que pueda presentar alguno de los dos, en este caso problemas en las relaciones sexuales, por lo tanto se estimula a la pareja a fortalecer los lazos a través de la comunicación efectiva, donde cada uno pueda sentir a su pareja como una persona que lo/a apoya, contiene, escucha, etc. A fin de cuentas un cómplice y amigo/a que pueda estar y acompañar en los gratos e ingratos momentos de la vida, es decir, lograr una relación madura desde lo emocional.

 

 

Así también pueden reflexionar sobre las inquietudes, temores e inseguridades que tiene cada uno respecto al proceso terapéutico de la disfunción a tratar, ya que en estas situaciones siempre surgen temores y cuestionamientos, como por ejemplo: ¿Podremos lograrlo?, ¿Qué pasaría si no resulta el tratamiento?, ¿Estaremos juntos para siempre si el tratamiento no funciona?, etc.

 

 

Conversando y compartiendo esos miedos, racionales, es posible que se logre canalizar en algún grado la ansiedad que siente cada uno respecto al tema.

 

 

La comunicación favorece y estimula también el deseo erótico en la pareja, ya que si existe una comunicación fluida, respetuosa y consensuada, pueden plantearse las fantasías sexuales que tiene miembro de la pareja y ver la posibilidad de realizarlas en el futuro o en algún momento de la relación, esto además tiene la ventaja de lograr estimular a la pareja y puede incluso llegar a excitar al varón.

 

A modo de conclusión es posible afirmar que el hombre que padece de alguna disfunción sexual y logre, con ayuda,  despojarse de todos sus temores y ansiedades relacionados con su sexualidad, podrá tener una sexualidad sana, plena y satisfactoria para él y su pareja, ya que logrará romper la secuencia sintomática que lo mantiene sin poder avanzar y con una inseguridad y baja autoestima que crecerá a cada intento de coito frustrado, para eso es necesario que la pareja pueda darle la suficiente importancia al tratamiento como parte fundamental de la “rehabilitación”.

http://terapiapareja.blogcindario.com/2010/07/00001-terapia-pareja-barcelona.html

www.xavierconesa.com

www.precoz.galeon.com

https://sites.google.com/site/terapiadeparejabarcelona/sexologo-barcelona-sexologos

www.psicologosbarcelona.galeon.com

http://terapiaparejabcn.blogcindario.com/2010/07/00002-terapia-parella-barcelona-terapia-pareja-terapia-de-pareja-consejero-matrimonial-tratamientos.html  


Definició, epidemiologia i factors de risc Les disfunció erèctil (DE) és la incapacitat persistent de assolir i mantenir una erecció suficient per permetre un acompliment sexual satisfactori. Encara que la DE és un trastorn no benigne, afecta la salut física psíquica i social i té un impacte important en la qualitat de vida dels qui la pateixen centres, de les seves parelles i de les seves famílies. Una revisió recent de estudis epidemiològics sobre DE suggereix que aproximadament ment 5-20% dels homes tenen de moderada a greu. La diferència en la incidència informada probablement es degui a diferències en la metodologia i les edats i estat socioeconòmic econòmic de les poblacions d'estudi. La disfunció erèctil té factors de risc en comú amb la malaltia cardiovascular, com la manca d'exercici, la obesitat, el tabaquisme, la hipercolesterolèmia i la síndrome metabòlic. El risc de DE es pot reduir modificant aquests factors de risc, especialment amb l'exercici o la pèrdua de


103 Disfunció erèctil i Ejaculació Precoç pes. Un altre factor de risc per a DE és la prostatectomia radical calç (PR) en qualsevol de les seves formes (oberta, laparoscòpica o robòtica), a causa del risc de lesió dels nervis cavernosos, mala oxigenació dels cossos cavernosos i insuficiència vascular. Al voltant de 25-75% dels homes que se sotmet- ten a una PR experimenten DE postoperatòria. Els pacients candidats a prostatectomia radical amb conservació dels nervis no han de ser impotents i així al conservar els nervis cavernosos sec pot garantir la recuperació de la funció erèctil després de la PR. Diagnòstic i exàmens Examen bàsic S'ha de realitzar l'examen bàsic (mínima avaluació Siagne- ca) resumida a la Figura 1, en ​​tots els pacients amb DE. A causa dels possibles riscos cardíacs associats amb la activitat sexual, en la Segona Conferència de Consens de Princeton (2nd Princeton Consensus Conference), es estratègies cions, els pacients amb DE que volen iniciar o reprendre l'activitat sexual en tres categories de risc (Fig. 2). En el grup de baix risc es va incloure a pacients asimptomàtics amb menys de tres factors de risc per malaltia arterial (Excloent el sexe masculí), angina lleu o estable (avaluació ritzar o en tractament), infart de miocardi previ sense com- complicacions, disfunció ventricular esquerra o insuficiència cardíaca congestiva (classe I de la NYHA), revascularització coronària satisfactòria, hipertensió controlada i valvulopatia lleu. La resta dels pacients van ser inclosos en una categoria ria de risc intermedi o alt i és necessària la interconsulta


104 disfunció erèctil i Ejaculació Precoç amb un cardiòleg. Exàmens i proves específiques Encara que és possible tractar la majoria dels pacients amb DE dins l'àmbit de l'atenció sexual, en algunes circumstàncies cies es necessiten proves de diagnòstic específiques: • Pacients amb trastorn erèctil primari (no provocat per malaltia orgànica o trastorn psicogènic) • Pacients joves amb antecedents de traumatisme Pel- vic o perineal que podrien beneficiar-se amb una cirurgia vascular potencialment curativa • Pacients amb deformitats penianes (per ex., Malaltia de Peyronie, curvatura congènita) que podrien requerir una correcció quirúrgica • Pacients amb trastorns psiquiàtrics o psicosocials complexos • Pacients amb trastorns endocrins complexos • També és possible que estiguin indicades proves específiques ques si el pacient o la seva parella les sol • Per motius mèdics i legals (per ex., Implant de pròtesi sistema peniana, abús sexual). Les proves de diagnòstic específiques inclouen: • tumescència i rigidesa peniana nocturna mitjançant Rigiscan ® • estudis vasculars - injecció intracavernosa de fàrmacs vasoactius - ecografia Doppler de les artèries cavernoses - cavernosografía / cavernosometría amb infusió - arteriografia de l'artèria pudenda interna • estudis neurològics (p. ex., Latència del reflex bulboca-

Page 4

105 Disfunció erèctil i Ejaculació Precoç vernoso, estudis de conducció nerviosa) • estudis endocrinològics • avaluació psicodiagnòstica especialitzada. La prova de tumescència i rigidesa peniana nocturna s'ha de realitzar durant almenys dos nits. Un mecanisme erèctil funcional implica una erecció amb almenys un 60% de rigidesa- desa registrat en l'extrem del penis, i que dura 10 minuts o més. La prova amb injecció intracavernosa proporciona informació ció limitada sobre l'estat vascular. No obstant això, la ecografia fia Doppler és una forma senzilla d'avaluar l'estat vascular. No són necessaris ulteriors exàmens vasculars si el resultat tat de l'ecografia doppler és normal, com ho indiquen un flux sistòlic pic> 30 cm / si un índex de resistència> 0.8. En canvi, si el resultat de l'ecografia és anormal, es ha de realitzar una arteriografia i una prova de cavernosogra- fia / cavernosometría amb infusió dinàmica únicament en els pacients que són possibles candidats per a una cirurgia vascular lar reconstructiva. Recomanacions per al diagnòstic i l'examen Recomanacions NE GR • Ús clínic d'un qüestionari validat 3 B relacionat amb la DE permet avaluar tots els aspectes de la funció sexual i l'efecte d'un tractament específic • És necessari l'examen físic en la 4 B avaluació inicial de la DE per identificar afeccions mèdiques


106 disfunció erèctil i Ejaculació Precoç subjacents associades amb la DE • Es necessiten anàlisi de laboratori 4 B de rutina, inclosos perfil de glucosa, lípids i testosterona total, per identificar i tractar els factors de risc reversibles i els factors de l'estil de vida que es poden modificar • Les proves de diagnòstic específiques 4 B només estan indicades en cas d'algunes malalties NE = nivell d'evidència; GR = grau de recomanació; DE = disfunció erèctil.


107 Disfunció erèctil i Ejaculació Precoç Pacient amb disfunció erèctil (informada espontàniament) Identificar causes freqüents freqüents de D' Identificar factors de risc rever- bles de DE Avaluar el estat psico- social Antecedents mèdics i psicosexuals (Ús d'instruments validats, per exemple., IIEF) Identificar altres problemes mes sexuals a part de la D' Malaltia prostàtica Signes de hipogonadis- mateix Estat car- cardiovascular i neurològic Examen físic dirigit Deformitats penianes Testosterona total (Mostra matutina) Si està disponible: testosterona biodisponible o lliure (en lloc de total) Anàlisi de laboratori Perfil de glucosa i lípids (si no es va avaluar durant els darrers hem 12 mesos) Figura 1 Avaluació de diagnòstic mínima (examen bàsic) en pacients amb disfunció erèctil.



 Disfunció erèctil i Ejaculació Precoç Tractament de la DE Només certs tipus de DE es poden curar amb tractaments específics: • D'psicogènica: es pot fer teràpia psicosexual sola o amb un altre abordatge terapèutic, però porta temps i els seus resultats són variables • D'arterial posttraumàtica en pacients joves: la taxa de èxit a llarg termini de la revascularització peniana quirúrgica gica és de 60-70% • Causes hormonals de la DE: la teràpia de reemplaçament de testosterona és eficaç, però només s'ha d'usar després de que s'hagin descartat altres causes endocrinològiques d' insuficiència testicular. Actualment, està contraindicada per a homes amb antecedents de carcinoma de pròstata o amb símptomes de prostatisme. Cal un seguiment minuciós, que inclogui un tacte rectal, avaluació del antígens gen prostàtic sèric i l'hematòcrit, i també controlar l'aparició de malaltia hepàtica o prostàtica. L'ús de fàrmacs que afavoreixen l'erecció després de la PR és molt important per aconseguir la funció erèctil després de la cirurgia. Diversos estudis han demostrat altes taxes de recuperació de la funció erèctil després d'una PR en pacients tractats amb un inhibidor de la fosfodiesterasa tipus 5 (PDE5) o amb injeccions- cions intracavernoses (terapèutiques o profilàctiques). La rehabilitació ció després de la PR ha de començar com més aviat millor. La majoria dels homes amb DE reben tractament amb opcions terapèutiques que no són específiques per a una causa. Aquest abordatge requereix una estratègia de tractament es- turada que depèn de l'eficàcia, la seguretat, el grau de


111 Disfunció erèctil i Ejaculació Precoç S'ha demostrat l'eficàcia del sildenafil en gairebé tots els subgrups de pacients amb DE. Tadalafil (Cialis ™) El tadalafil va rebre la llicència de comercialització per a la DE en 2003. Fa efecte a partir dels 30 minuts de la seva administració, però l'eficàcia màxima es registra després al voltant de 2 hores. L'eficàcia es manté durant un màxim de 36 hores. Els aliments no afecten la seva eficàcia. Es s'administra en dosis de 10 i 20 mg. La dosi inicial recomanacions donada és 10 mg, que s'adapta segons la resposta del pacient i els efectes secundaris. En estudis de resposta a la dosi, realitzats abans de la comercialització, després de 12 setmanes de tractament, 67% i 81% dels homes tractats amb 10 mg i 20 mg de tadalafi- ho, respectivament, van informar millores en l'erecció front al 35% dels homes tractats amb placebo. Els resultats es van confirmar en estudis posteriors a la comercialització. El tadalafil també va millorar l'erecció en subgrups de difícil tractament. Vardenafil (Levitra ™) El vardenafil va rebre la llicència de comercialització per a la DE en 2003. Fa efecte 30 minuts després de l'administració administració. Un dinar amb alt contingut gras, de> 57% greix, redueix el seu efecte. S'administra en dosis de 5, 10 i 20 mg. La dosi inicial recomanada és 10 mg, que es varia segons la resposta i els efectes secundaris. In vitro, és 10 vegades més potent que el sildenafil. Però, això no necessàriament implica que la seva eficàcia clínica sigui major.


 disfunció erèctil i Ejaculació Precoç En estudis de resposta a la dosi realitzats abans de la comercialització, després de 12 setmanes de tractament, 66%, 76% i 80% dels homes tractats amb 5 mg, 10 mg i 20 mg de vardenafil, respectivament, van informar millores en la erecció enfront del 30% dels homes tractats amb placebo. L'eficàcia es va confirmar en estudis realitzats després de la comercialització. El vardenafil també va millorar l'erecció en subgrups de difícil tractament. Elecció o preferència de diferents inhibidors de la PDE5 L'elecció d'un inhibidor de la PDE5 depèn de la freqüència qüència del coit (ús ocasional o tractament habitual, 3-4 vegades per setmana) i de l'experiència personal del pacient amb l'agent. Els pacients han de conèixer si un fàrmac és d'acció ràpida o prolongada, quins són els seus possibles desavantatges avantatges i com s'utilitza. Ús a demanda o crònic dels inhibidors de la PDE5 Encara que els inhibidors de la PDE5 van ser introduïts com un tractament a demanda, el 2008, el tadalafil també es va aprovar per a l'ús diari continu, en dosi de 2.5 i 5 mg. Dues estudis en els quals es va avaluar l'ús diari de 5 mg i 10 mg de tadalafil durant 12 setmanes i l'ús diari de 2.5 mg i 5 mg de tadalafil durant 24 setmanes van mostrar que l'administració ció diària de la dosi va ser ben tolerada i va millorar significativament ment la funció erèctil. En pacients diabètics es van observar resultats similars. No obstant això, aquests estudis no van incloure un grup de tractament a demanda. L'ús diari de tadalafil proporciona una alternativa a l'administració de la dosi a demanda per a parelles que prefereixen l'activitat sexual espontània- tània abans que pautada i que manté relacions sexuals


 Disfunció erèctil i Ejaculació Precoç amb freqüència. L'administració diària de la dosi permet superar el requeriment que hi hagi una relació temporal entre l'administració i l'activitat sexual. Altres estudis han demostrat que el tractament crònic, però no a demanda, amb tadalafil va millorar la funció endotelial amb efectes sostinguts després de la seva interrupció. Això es va confirmar en un altre estudi de sildenafil crònic en homes amb diabetis tipus 2. En canvi, un altre assaig clínic aleatoritzat (ACA) des- va cobrir que la dosificació una vegada al dia de vardenafil 10 mg / dia, no va oferir cap efecte sostenible després del cessament del tractament ment comparat amb el vardenafil a demanda en pacients amb DE lleu a moderada. Esdeveniments adversos Els esdeveniments adversos comuns inclouen dolor de cap, rubor, marejos, dispèpsia i congestió nasal. El sildenafil i el vardenafil es van associar amb alteracions en la visió en menys del 2% dels pacients, mentre que el tadalafil es va associar amb mal d'esquena / miàlgia en el 6% dels pacients. No obstant això, els esdeveniments adversos generalment són lleus en naturalesa i autolimitats per l'ús continu, i la taxa de abandó a causa de esdeveniments adversos és similar al de l'place- bo. Seguretat cardiovascular Assaigs clínics i dades posteriors a la comercialització de tots els inhibidors de la PDE5 no van demostrar augment de les taxes d'infart de miocardi. Cap inhibidors de la PDE5 va tenir efectes adversos en el temps total d'exercici ni en el temps fins a la isquèmia durant les proves d'exercici

 disfunció erèctil i Ejaculació Precoç en homes amb angina estable. De fet, poden millorar les proves d'exercici. Els nitrats estan completament contraindicats amb tots els inhibidors de la PDE5 causa de hipotensió impredictible. La durada de la interacció entre els nitrats orgànics i els inhibidors de la PDE5 varia segons l'inhibidor de la PDE5 i el nitrat. Si un pacient desenvolupa angina mentre utilitza un inhibidors dors de la PDE5, es poden utilitzar altres agents antianginosos en lloc de la nitroglicerina o fins que hagi passat el temps adequat (24 hores en el cas de sildenafil o vardenafil i 48 hores en el cas de tadalafil). En general, el perfil d'esdeveniments adversos d'un inhibidor de la PDE5 no empitjora, ni tan sols quan el pacient rep múltiples agents antihipertensius. Interaccions amb alfablocadors Tots els inhibidors de la PDE5 semblen interactuar amb alfablocadors, que en certes circumstàncies poden produir provocar hipotensió ortostàtica. El prospecte de sildenafil actualment inclou una precaució que adverteix que no es ha de prendre la dosi de 50 o 100 mg (no 25 mg) de sildenafil dins de les 4 hores posteriors a prendre un alfablocadors. No es recomana l'ús de vardenafil amb un alfablocadors. No obstant això, l'administració concomitant de vardenafil amb tamsulosina no s'associa amb hipotensió clínicament significativa. El tadalafil està contraindicat en pacients que prenen alfablocadors, excepte tamsulosina.


Disfunció erèctil i Ejaculació Precoç 118 Tractament de tercera línia (pròtesis peniana)) L'implant quirúrgic d'una pròtesi peniana pot considerar- rar en pacients en els que la farmacoteràpia fracassa o que volen una solució permanent. Les pròtesis són maleables (Semirígides) o inflables (dos o tres peces). La majoria de els pacients prefereix els dispositius inflables de tres peces perquè les ereccions són més "naturals", però aquests implantació parts són molt més costosos. Els pacients informen taxes de satisfacció del 70 al 87% després de la consulta adequada. Les dues complicacions principals de l'implant de pròtesi penianes són el fracàs mecànic (menys del 5% després de 5 anys de seguiment amb les pròtesis de tres peces disponibles en l'actualitat) i infecció. Amb profilaxi amb antibiòtics, la taxa d'infecció és del 2 al 3% i pot reduir encara més usant un implant impregnat d'antibiòtic o amb revestiment ment hidrofílic. La infecció requereix retirar la pròtesi, administrar antibiòtics i tornar a implantar-després de 6 a 12 mesos. No obstant això, es van aconseguir taxes d'èxit del 82% usant tractament de rescat, que implica l'extracció i el nou implant immediatament després de la irrigació copiosa de l' cos amb una solució d'antibiòtics múltiples. Si bé es considera que la diabetis és un dels factors de riscos principals d'infecció, les dades actuals no recolzen aquesta afirmació.


Disfunció erèctil i Ejaculació Precoç 119 Recomanacions per al tractament de la DE Recomanacions NE GR • Els canvis en l'estil de vida i la 1b A modificació dels factors de risc han de precedir o acompanyar el tractament de la DE • Els tractaments pro-erecció han 1b A administrar el més aviat possibles després d'una prostatectomia radical • Si es troba una causa curable de 1b B DE, sedebe tractar la causa primer • Els inhibidors de la PDE5 són 1a A tractament de primera línia • L'administració diària d'inhibidors 1b A de la PDE5 pot millorar els resultats i restablir la disfunció erèctil • La recepta inadequada / incorrecta i la 3 B escassa educació del pacient són les causes principals de la manca de resposta als inhibidors de la PDE5 • El reemplaçament de testosterona restableix 1b B l'eficàcia en pacients amb hipogonadisme que no responen a inhibidors de la PDE5 • La apomorfina es pot usar en la DE 1b B lleu a moderada, la DE psicogènica, o en pacients amb contraindicacions de inhibidors de la PDE5


Disfunció erèctil i Ejaculació Precoç 120 • Es pot utilitzar la 4 C buit en pacients que es troben en una relació estable • La injecció intracavernosa és un 1b B tractament de segona línia • L'implant peneano és un tractament 4 C de tercera línia NE = nivell d'evidència; GR = grau de recomanació; DE = disfunció erèctil, inhibidor de la PDE5 = inhibidor de la fosfo- diesterasa tipus 5.


Disfunció erèctil i Ejaculació Precoç 121 Figura 3. Algoritme de tractament de la DE Avaluar el resultat del tractament: • Resposta erèctil • Efectes secundaris • Satisfacció amb el tractament Considerar l'implant d'una pròtesi peniana Resultat inadequat del tractament Tractament de la disfunció erèctil Inhibidors de la PDE5 Apomorfina SL Injeccions intracavernoses Alprostadil intrauretral Dispositius generadors de buit Identificar i tractar les causes "curables" de la DE Canvis en l'estil de vida i modificació de els factors de risc Proporcionar educació i orientació als pacients i les seves parelles Avaluar l'ús adequat de les opcions de tractament Proporcionar noves instruccions i orientació Tornar a realitzar una altra prova Considerar tractaments alternatius o combinats Resultat inadequat del tractament Identificar les necessitats i les expectatives dels pacients Prendre decisions de manera compartida Oferir tractament psicosocial i mèdic en conjunt Inhibidor de la PDE5 = inhibidor de la fosfodiesterasa tipus 5.


Disfunción Eréctil y Eyaculación Precoz 127 termini. Un estudio doble ciego, aleatorizado y cruzado demos- tró que el tratamiento farmacológico generó una prolongación mayor del IELT que el tratamiento conductual. Además, la experiencia clínica sugiere que las mejoras obtenidas con estas técnicas por lo general no se mantienen a largo plazo. Agentes anestésicos tópicos La lidocaína-prilocaína en crema (5%) se aplica durante 20 a 30 minutos antes de la relación sexual. La aplicación prolon- gada de un agente anestésico tópico (30-45 minutos) puede provocar la pérdida de la erección debido al entumecimiento del pene. Se debe utilizar un condón para evitar al difusión del agente anestésico tópico hacia la pared de la vagina, lo que provocaría el entumecimiento en la pareja. En dos ECA, la lidocaína-prilocaína en crema aumentó significativamente el IELT medido con cronómetro comparado con el placebo. No se informaron efectos secundarios significativos. Hay una formulación en aerosol de lidocaína 7.5 mg más prilocaína 2.5 mg (Topical Eutectic Mixture for Premature Ejaculation, TEMPE) en evaluación y ha demostrado resultados similares. La crema SS es un agente anestésico tópico fabricado con extractos de nueve hierbas. Se aplica en el glande 1 hora antes de la relación sexual y 0.2 g de la crema SS mejoraron significativamente el IELT y la satisfacción en comparación con el placebo. Los efectos secundarios comunicados son leve ardor local y/o dolor en un 18.5% de los pacientes. No se han observado efectos adversos generales ni en la función sexual ni efectos secundarios en la pareja.


128 Disfunción Eréctil y Eyaculación Precoz Inhibidores selectivos de la recaptación de la serotonina Los inhibidores selectivos de la recaptación de la serotonina (SSRI) diarios son el tratamiento de primera elección en la EP, pero su uso para esta indicación no está aprobado. Los SSRI utilizados comúnmente incluyen paroxetina (20-40 mg/día), sertralina (25-200 mg/día) y fluoxetina (10-60 mg). En función de una revisión y un metanálisis sistemático, se esperaba que los SSRI aumentaran la media geométrica del IELT 2.6 veces a 13.2 veces. Se descubrió que la paroxetina es superior a la fluoxetina, la clomipramina y la sertralina. El retraso de la eyaculación puede aparecer algunos días después de recibir el fármaco, pero es más evidente después de 1 o 2 semanas y puede mantenerse durante varios años. Los efectos secundarios más frecuentes de los SSRI incluyen fatiga, som- nolencia, bostezos, náuseas, vómitos, sequedad bucal, diarrea y transpiración; éstos generalmente son leves y mejoran en forma gradual después de 2 o 3 semanas. También se informa- ron disminución de la libido, anorgasmia, falta de eyaculación y DE. El tratamiento a demanda es inferior a la dosificación diaria, pero puede combinarse con un ensayo inicial con tra- tamiento diario o tratamiento diario concomitante con dosis bajas para reducir los efectos adversos. La dapoxetina es un SSRI potente, que se diseñó especialmente como un tratamiento oral a demanda para la EP. Un análisis integrado de dos ECA informó que la dapoxetina, 30 y 60 mg, mejoró el IELT significativamente en comparación con el pla- cebo. Se informó la mejora del control de la eyaculación en un 51 y un 58% de los pacientes en los grupos de dosis de 30 mg


129 Disfunción Eréctil y Eyaculación Precoz y 60 mg, respectivamente. Ambas dosis de dapoxetina fueron eficaces en la primera dosis. Los eventos adversos comunes fueron náuseas, diarrea, dolor de cabeza y mareos. Las pro- porciones de hombres con aumento de dos categorías o más de control y satisfacción en la relación sexual (en una escala de 5 puntos, “muy mala” a “muy buena”) con dapoxetina 30 y 60 mg fueron del 36.3% y del 44.5%, respectivamente (fren- te al 15% con placebo). En otro ECA, dapoxetina redujo la ansiedad personal y las dificultades interpersonales asociadas con la EP. La dapoxetina fue aprobada (diciembre de 2008) para el tratamiento a demanda de la EP en siete países euro- peos (Suecia, Austria, Finlandia, Alemania, España, Italia y Portugal). Actualmente es el primer y único fármaco aprobado para dicha indicación. Inhibidores de la fosfodiesterasa tipo 5 Varios estudios recientes han respaldado la función terapéuti- ca de los inhibidores de la PDE5 para la EP. No obstante, hay sólo un ECA que compara el sildenafilo con un placebo. Si bien el IELT no mejoró significativamente, el sildenafilo mejo- ró la confianza, la percepción del control de la eyaculación y la satisfacción sexual general, redujo la ansiedad y disminuyó el período refractario necesario para alcanzar una segunda erección luego de la eyaculación. En otros dos ECA, la monoterapia con lidocaína-prilocaína mostró eficacia similar a la de la combinación con sildenafilo, si bien la eficacia de sildenafilo solo fue similar a la del placebo. En otro estudio, sildenafilo mejoró significativamente el IELT y la satisfacción y redujo la ansiedad general comparado con


130 Disfunción Eréctil y Eyaculación Precoz varios SSRI y la técnica “pausa-compresión” (pause-squeeze). Varios estudios han mostrado que sildenafilo combinado con un SSRI es superior a la monoterapia con SSRI. Recomendaciones para el tratamiento de la EP Recomendaciones NE GR • La disfunción eréctil, otras disfunciones 2a B sexuales o la infección genitourinaria (p. ej., la prostatitis) deben tratarse primero • Las técnicas conductuales pueden 3 C beneficiar la EP. Sin embargo, requieren mucho tiempo y el apoyo de la pareja y pueden ser difíciles de realizar • La farmacoterapia es la base del 1a A tratamiento de la EP de por vida • Los SSRI diarios son el tratamiento 1a A farmacológico de 1ª línea, fuera de las indicaciones para la EP. El perfil de farmacocinética de los SSRI disponibles actualmente no son adecuados con las dosis a demanda • La dapoxetina, un SSRI de acción corta, 1a A ya fue aprobada para el tratamiento a demanda de la EP en siete países europeos • Los agentes anestésicos tópicos 1b A proporcionan alternativas viables a los SSRI (fuera de etiqueta) • Inhibidores de la PDE5 2B C • La recurrencia es probable después del 1b A cese del tratamiento



Muchas personas se preocupan acerca de la normalidad de su deseo comparada con otros, dice el sitio utilísima.com. Las personas tienen su propio ritmo, y deben ajustarse para satisfacer las necesidades mutuas.


Cuando se trata de parejas heterosexuales también pesan las diferencias de género: por lo general las mujeres queremos sentirnos deseadas, pero también percibimos la intimidad a través de besos, abrazos, de ser escuchadas… En cambio los hombres casi siempre prefieren la proximidad física que da el sexo coital. Para ellos el impulso arranca aquí y ahora. Para nosotras empieza con el saludo del café matutino y luego «se alimenta» a lo largo del día.


No hay conclusiones definitivas en cuanto a horarios «ideales» para hacer el amor. Una investigación encargada por la revista Mujer y salud, en Reino Unido, dice que la noche sabatina es el mejor momento (alrededor de las 11) porque tiene lugar un pico del nivel natural de cortisol, sustancia encargada de estimular las hormonas sexuales.


Sin embargo, en septiembre de 2011 se publicó otro estudio de la London School Economics que apuntaba las mañanas (especialmente la del jueves) como el mejor horario, porque aumenta hasta cinco veces la segregación de testosterona en los hombres y de estrógeno en las mujeres.


En cuanto a la frecuencia, una encuesta española arrojó que ocho de cada diez personas dice tener sexo al menos una vez a la semana

Disfuncion erectil
Comments