Eyaculacion Precoz

Xavier Conesa Lapena

· Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo

· Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980

· Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares

· Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)

· Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987

· Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988

· Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989

· Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990

· Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994

· Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995

· Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999

· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997

· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998

· Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC

Carme Serrat Bretcha

· Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

· Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

· Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

· Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

· Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

· Terapeuta Sexual i Familiar

· Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

· Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

EXPOSICIÓN PARA DESANGUSTIAR A LA PAREJA, DARLES A ENTENDER QUE LA ANSIEDAD, LA INSEGURIDAD O EL NERVIOSISMO EN EL VARÓN SON LAS CAUSANTES DE ESTA DIFICULTAD SEXUAL.

En muy raras ocasiones la eyaculación precoz se debe a causas orgánicas. En la mayoría de los casos este problema tiene que ver con una historia de aprendizaje en la que el hombre ha tenido experiencias sexuales en las que se vio presionado a eyacular con rapidez debido a las condiciones en las que lo hacía (por ejemplo, en un lugar en el que podía ser sorprendido, o con una compañera que le metía prisa, en contacto con prostitutas, ...). En otros casos, como parece ser éste, es posible que las situaciones de estrés o ansiedad hayan facilitado la aparición de eyaculación precoz, asociándose posteriormente eyaculación precoz e interacciones sexuales. Una vez que se ha aprendido un reflejo eyaculatorio rápido, dado que éste es automático, es difícil conseguir controlarlo de forma voluntaria, por lo que una vez establecido el problema es raro que se cure de forma espontánea.

Para funcionar bien sexualmente es preciso que se abandone temporalmente todo control y de perder hasta cierto punto el control con su medio ambiente. El problema es que teniendo en cuenta el ritmo de vida que llevamos es muy difícil que la pareja cree el ambiente erótico necesario para disfrutar de la sexualidad. Para que se de un funcionamiento sexual satisfactorio es necesario un ambiente de apertura y de mutua confianza que permita a la pareja relajarse y entregarse plenamente a sus vivencias eróticas. Entre las fuentes específicas de ansiedad suelen encontrarse: la evitación o el fracaso de la pareja a la hora de establecer una conducta sexual que sea excitante y estimulante para ambos; el temor al fracaso al realizar el acto sexual; la tendencia a establecer defensas intelectuales y sensoriales contra el placer erótico; la demanda de rendimiento sexual; temor a ser rechazado por el compañero; y el fracaso de la pareja para comunicarse abiertamente acerca de sus auténticos sentimientos, deseos y respuestas. Para disfrutar bien del sexo hay que estar en condiciones de suspender todo pensamiento distractivo y abandonarse a la experiencia erótica. Pero algunas veces en vez de hacer eso se ponen en lo que Masters y Johnson denominan rol del espectador, que es la tendencia a presidir como un juez nuestra propia actividad sexual ejerciendo un efecto destructor sobre su sexualidad. Si se consiguen controlar y dejar de lado esos pensamientos negativos, que se puede mediante técnicas cognitivas como la reestructuración cognitiva, el paciente mejorará bastante en su problema. Esto no va a ser fácil y le va a costar mucho trabajo, sobre todo al principio. Pero conforme vaya avanzando el tiempo se dará cuenta de que puede conseguirlo y se sentirá mucho mejor. Su pareja va a ser un gran apoyo para usted, ella tendrá que tener paciencia pero pronto se dará cuenta también de que la situación puede mejorar mucho y que merece la pena el esfuerzo que ambos van a realizar.

CLARIFICAR DE MANERA ARGUMENTADA QUE NO ES UN PROBLEMA ORGÁNICO.

En este tipo de problemas, pocas veces la causa es un problema orgánico (1-5%). Puede presentarse como reacción psicológica a una disfunción erectiva orgánica, que conlleva un fracaso en la erección. A pesar de eso, es necesario descartar que la causa del problema sea una enfermedad física como una prostatitis o enfermedad de la uretra posterior.

La evaluación en este tipo de problemas está especialmente indicada si se encuentra presente alguna de las siguientes características: síntomas físicos persistentes, aparte de los asociados a la disfunción ( mala salud reciente, enfermedades venéreas, …); dolor o incomodidad persistente durante la actividad sexual; disminución del interés sexual sin causa aparente; ausencia de erección (en especial al despertar) en cualquier circunstancia; cualquier hombre de más de 50 años; historia de problemas en la pubertad y otros desórdenes endocrinos; ansiedad persistente ante la propia imagen; y en convencimiento de que existe una base física para los problemas. De cualquier forma, ante un problema de este tipo es aconsejable que se realicen las pruebas necesarias para descartar la posibilidad de que sea un problema orgánico. En este caso, el paciente se ha hecho las pruebas del urólogo correspondientes y se ha descartado que haya algún problema orgánico.

Habitualmente el problema orgánico no es detectable cuando la eyaculación precoz es primaria (desde siempre). Cuando es secundaria, puede encontrarse como primer síntoma de disfunciones erectivas a causa orgánica en proceso de compensación. El cuerpo trata de cumplir su función biológica fundamental: la reproducción. En los casos de eyaculación precoz secundaria las causas pueden ser problemas urológicos, como prostatitis o iretritis, trastornos de la erección previos, o acontecimientos clave en la vida sexual, como una época de estrés importante.

ESTABLECER ESTRATEGIAS O CONSEJOS ENCAMINADOS A RESOLVER EL PROBLEMA.

Es necesario que al inicio del tratamiento no realicen actividades sexuales que incluyan la penetración. Esto facilitará que el paciente se relaje y se centre en sus sensaciones y no se agobie pensando que tiene que aguantar más tiempo o cualquier otra cosa.

Tenga en cuenta que hay un momento de inevitabilidad eyaculatoria o punto de no retorno, momento en el cual las sensaciones preeyaculatorias se hacen más intensas y la eyaculación es imposible de controlar. Esto es importante tenerlo en cuenta puesto que parte del tratamiento para la eyaculación consiste en poner en práctica una serie de técnicas para controlar la eyaculación guiándose por las sensaciones preeyaculatorias.

La focalización sensorial ayuda a que el hombre aprenda a experimentar y centrarse en sus sensaciones más placenteras y vaya discriminando de manera más efectiva las sensaciones preeyaculatorias que aparecen antes de que la eyaculación sea inminente. La focalización sensorial al principio debe ser del cuerpo sin incluir las zonas genitales. Cuando se controlen esas sensaciones se instruirá a la mujer para que ponga en marcha la técnica de compresión, que consiste en presionar con los dedos de la mano sobre el pene, situando el dedo pulgar en el frenillo y los dedos índice y medio en el surco balanoprepucial (surco que hay justo en la base del glande). La presión debe durar 4-5 segundos y el hombre debe instruir a la mujer tanto en cantidad de presión que debe ejercer, para que no resulte dolorosa, así como el momento justo en el que debe aplicarla, es decir, justo cuando aparezcan las sensaciones precedentes de eyaculación. Al realizar la presión, la urgencia en eyacular desaparece, además de perderse algo de erección. 30 segundos después de haber cesado en la presión, la mujer continúa estimulando el pene, volviendo a repetir la compresión durante varios ensayos, hasta un promedio de unos 20 minutos después de los cuales se permitirá que el hombre eyacule.

http://www.sexologo.galeon.com

www.xavierconesa.com

__________________________________________________4

TRACTAMENT MÈDIC

El tractament mèdic és prou efectiu per a la millora dels

pacients i té tres opcions, depenent de cada cas:

1 º) PGE1 per mantenir l'erecció.

2 º) Gel retardant aplicat al gland.

3 º) Oral amb càpsules.

A continuació li expliquem cada un d'ells:

1 º) Aquest tractament mèdic es basa en l'aplicació de

Prostaglandina E1 (PGE 1), fàrmac vasoactiu que permet

mantenir i prolongar l'erecció després de l'ejaculació. La PGE1

s'aplica a la base del penis uns minuts abans de realitzar l'acte

sexual, produint una erecció duradora i que no cau després de

l'ejaculació, aconseguint així dos efectes molt importants:

1. Donar gran satisfacció sexual a la

parella cada vegada que ho utilitzem, amb

la qual cosa l'ansietat que produeix aquest

problema disminueix molt, i des de la

primera aplicación.5

2. Disminuir la sensibilitat de la mucosa del gland, perquè el frec

contra les parets vaginals, molt més prolongat del que és habitual

(Fins i tot després de la ejaculació), fa que aquesta zona es vagi

adobant.

El tractament farmacològic

fa que el progrés sigui molt

ràpid i que el pacient es

davant a la relació, amb la

seguretat de poder satisfer a la seva

parella amb ereccions prolongades.

Per al seu ús ha de tenir en compte les instruccions del seu metge:

· Utilitzi el tractament una o dues vegades per setmana

Permet que el metge li ajustament la dosi perquè l'erecció duri

40 minuts aproximadament

· Encara noti una millora, ha de completar el tractament

· Tracta de fer l'amor cada vegada que utilitzeu el tractament

2) El gel retardant està reconegut internacionalment com un

dels millors tractaments per curar la ejaculació precoç.

El gel conté un lleuger anestèsic que retarda la sensació de placer.6

Ha de preparar en consultes mèdiques per evitar lèrgies a la

zona tan sensible del gland.

Instruccions d'ús del gel retardant.

- Obriu el sobre de gel monodosi

- Apliqui'l en el gland i en el cos del penis

- Renteu-vos les mans

- Espereu durant 10 - 15 minuts

A continuació, renti's bé el gland i elimini el gel restant del

penis.

- Ja pot realitzar l'acte sexual.

És important que controli bé el temps d'absorció del gel, si es

passa dels 15 minuts en alguns casos pot causar erecció fluixa per

manca de sensació en el penis.

També és important que es renti bé el penis, ja que si queda gel

pot insensibilitzar la vagina de la seva parella.

3 º) Tractament oral amb càpsules.

Dura un mes, havent de prendre un comprimit al dia en l'esmorzar.

Després, només abans de l'acte sexual. De vegades té efectes

secundaris, però aquest tractament aconsegueix allargar el temps de

ejaculació i part del control roman després de finalitzar el

tractament.

_________________________________________________________7

EXERCICIS PER CONTROLAR LA EJACULACIÓ

A continuació es descriuen els exercicis per controlar la

ejaculació, però tenint clar que només amb els exercicis no es

avança, és més, poden produir efecte descoratjador. Sempre són un

complement al tractament mèdic.

Les dues tècniques que intensifiquen el nivell de

percepció de les sensacions del penis del

ejaculador prematur i entrenen al

pacient per controlar la seva ejaculació són:

• El mètode d'estimulació de parada i

arrencada (J. Semans).

• El mètode del encaixada del penis (Masters

i Johnson).

L'excitació sexual masculina és com una escala, en la qual

cada esglaó està més pròxim a l'ejaculació. Quan arribem al

últim esglaó, el nivell d'excitació és tan alt que salta

automàticament el reflex de l'ejaculació sense que puguem evitar-ho,

perdent després l'excitació i la erección.8

Per això, per evitar l'ejaculació

hem de frenar la pujada abans de

arribar a aquest nivell màxim de

excitació. Si parem l'estimulació

en l'esglaó anterior, no es produeix

l'ejaculació.

Aquest últim punt de control és la

fase d'altiplà i ha d'aprendre a

distingir per utilitzar com a límit

en els exercicis d'entrenament.

En cada fase de l'entrenament, l'estímul és més intens i es

necessiten més repeticions per assolir un control suficient abans

de passar a la fase següent.

És important que el pacient realitzi els exercicis amb una

mentalitat de gaudir i aquells que tinguin algun prejudici moral

respecte a la masturbació, comprenguin que és una activitat natural i

fisiològica que proporciona placer.9

Primer exercici: consisteix en la masturbació en solitari.

Ha de centrar la seva atenció en les sensacions del seu penis i estar

pendent de la seva excitació.

Comenceu a masturbar i quan noti que és a prop del

orgasme, (però abans d'arribar a l'ejaculació) ha de cessar la

masturbació i prémer el penis amb el polze i l'índex per sota del

gland amb força durant 4 segons (Fig. 1), després prémer el

penis amb força a la base altres 4 segons (Fig. 2).

Fig 1 Fig 2

Així mateix ha de fer baixar els testicles. L'excitació

disminueix i al cap d'uns moments, sense haver perdut l'erecció,

s'inicia de nou l'exercici. Poc abans d'ejacular, s'estreny de

nou el penis a dalt ia la base. Així fins a 4 vegades, a la 4 vegada es deixa

arribar la eyaculación.10

Aquest exercici és bàsic i s'ha de repetir dues vegades a la setmana

fins que el pacient adquireixi control de la seva ejaculació i diferenciï

bé li erecció, el grau d'excitació i l'ejaculació (normalment

6 - 8 setmanes).

Els pacients que tinguin parella estable, han d'explicar als seus

parelles els exercicis que estan realitzant i demanar-li que col.laborin amb

la realització dels següents exercicis:

Segon exercici: masturbació realitzada per la parella.

L'exercici és bàsicament el mateix que l'anterior però

realitzat per la parella. El pacient indiqués amb la veu (val, val, o

per a, per) quan ha de parar l'estimulació manual. A continuació

que oprimeixi el penis amunt i avall com l'exercici anterior i que el

repeteixi fins a quatre vegades abans de permetre l'ejaculació.

Si s'utilitza vaselina o un altre lubricant al voltant del penis és més

sensual i s'assembla més a la vagina.11

Tercer exercici: penetració amb la dona en posició superior.

Un cop aconseguida l'erecció, però sense que el joc sexual sigui molt

prolongat, per evitar que el nivell d'excitació sigui molt alt la dona

se senti sobre l'home i es realitza la penetració. Els moviments

han de ser molt lents i dirigits per l'home, que ha de avisar

la seva parella de quan detenir-los. Els dos quiets esperen que el nivell de

excitació disminueixi sense perdre l'erecció, abans d'iniciar de nou el

moviment. Després de 4 repeticions es permet l'ejaculació. Els

mateixos exercicis es realitzen en posició lateral.

Quart exercici: Finalment, amb l'home en posició superior,

que és la més difícil des del punt de vista del control ejaculatori.

Es basa també en la disminució del ritme dels moviments de

penetració i sense arribar a aturar-se completament, s'han de modificar

només la velocitat i la força dels moviments