Especialista en Problemas de Pareja

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26
BARCELONA

 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa_psicologo@yahoo.es
Xavier Conesa Lapena
fotopsicologescacspetit
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

Consejero matrimonial pareja


Terapia de Pareja Psicologo Psicologos Consejeros


 Matrimoniales en Barcelona

Sexólogos en Barcelona

Centre Psicològic i de Parella 

 Institut Superior d'Estudis Sexològics I.S.E.S.

  TRATAMIENTOS SEXOLÓGICOS EN BARCELONA Y CATALUNYA 




   INSTITUCIÓN    QUIENES SOMOS    TRATAMIENTOS      CONTACTO  DOCENCIA     RECONOCIMIENTOS    ARTÍCULOS

     

en -             CENTRE SEXOLÒGIC CONESA – SERRAT .                                              Terapia de Pareja
                     INSTITUT SUPERIOR D’ESTUDIS SEXOLÒGICS
                                           Disfunción Erectil
                             CONTACTAR CON NOSOTROS:                                                                Falta de Erección
                              Xavier Conesa Lapena (Col. nº 4.977)                                            Eyaculación Precoz
                              Carme Serrat Bretcha (Col. nº 3.866)                                            Impotencia Sexual
                                             
Tel: 93 570 71 54                                                               Falta de Deseo Sexual
                                conesa_psicologo@yahoo.es                                                              Adicción al sexo

                                                                                                                                         Consejero Matrimonia


Xavier Conesa Lapena

·         Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo

·         Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980

·         Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares

·         Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)

·         Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987

·         Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988

·         Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989

·         Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990

·         Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994

·         Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995

·         Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999

·         Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997

·         Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998

·         Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC

 

Carme Serrat Bretcha

·         Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

·         Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

·         Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

·         Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

·         Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

·         Terapeuta Sexual i Familiar

·         Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

·         Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària


Com creu - pot ajudar a un conseller matrimonial? Algunes persones pensen que és molt fàcil de treballar en assumptes de matrimoni, però hi ha situacions on cal recórrer a un professional. Un conseller molt bé li pot proporcionar eines especials i els mitjans que per millorar la seva comunicació i les relacions en la família en general, la forma de resoldre els problemes existents i evitar possibles dificultats. A més de passar a un conseller pot ser considerat com tractar de construir un matrimoni feliç. Aquest professional en general s'enfronta a problemes com ara problemes de diners, les dificultats amb la vida sexual i molts altres que les parelles habituals s'enfronten sovint en la seva vida diària comú.

Quines són les raons més populars per què la gent decideix utilitzar l'ajuda del conseller?

1. La gent vol aprendre a utilitzar d'una millor manera amb les emocions fortes que estan relacionats amb problemes en el matrimoni.

2. Algunes persones arriben a trobar la manera d'un matrimoni feliç.

3. Molta gent vol saber com resoldre els problemes i aspectes negatius en el matrimoni.

Hi ha parelles que poden fer front als seus propis problemes, controlar les seves emocions, trobar solucions i eines per a aquests problemes sense ajuda de cap professional. Totes les parelles que realment ha de tractar de desenvolupar les seves pròpies tècniques abans de gir per a una ajuda de conseller matrimonial. Hi ha situacions on cal recórrer a un especialista perquè les parelles no poden fer front a les seves dificultats ells mateixos i qualsevol problema no desapareixerà en si.
Què s'ha de prestar atenció a la recerca d'un conseller matrimonial?

Un pot fàcilment buscar un conseller matrimonial en una guia telefònica o demanar assessorament d'un metge, amics o qualsevol altra persona. L'última forma és la millor perquè un va a veure les conseqüències de la tasca de conseller matrimonial exacta. Si les relacions d'un amic o parent parella millor seria dret a demanar ajuda precisament a aquest metge.

D'altra banda cal estar molt atents i elegir un conseller amb saviesa. Un dels punts que s'ha de prestar atenció és que aquesta persona (conseller volem dir) ha de ser còmode per parlar i comunicar-se amb els que per a les dones com per a un home d'una altra manera ell o ella no serà d'ajuda. Així doncs, tant de la parella ha de decidir a qui van a recórrer.

Volem assenyalar que és molt important per comprovar si un o altre conseller matrimonial té tots els documents com llicències o certificacions que li permetin realitzar les activitats en el matrimoni i teràpia familiar.

Cada conseller matrimonial necessitat de comptar amb una llicència vigent en el seu àmbit d'activitats com ara el matrimoni i teràpia familiar. A cada estat o país no són especials pròpies regles determinades llicències de tots els metges i consellers. En general cada conseller matrimonial necessitat de comptar amb els anomenats Mestre de Doctorat, els documents que puguin provar que aquesta persona ha passat cursos de formació en teràpia familiar i el matrimoni i l'experiència de cert temps. L'Associació Americana per al Matrimoni i Teràpia Familiar (AAMFT) és un departament especial que la llicència dels seus propis requisits de tots els consellers matrimonials.

Cada especialista, podeu configurar la clínica o oficina, que funcionen en organització no governamental, pot ser en una clínica de salut, etc hospital, ¿Com trobar un bon especialista? Bé, la primera és demanar al metge de bona candidats apropiats, la segona és preguntar a familiars i amics si tenen a algú que pugui ajudar. Hi ha moltes altres variants com l'empresa d'assegurances, organitzacions de govern local i un pot buscar un conseller matrimonial en una guia telefònica.

Com triar i comprovar si un conseller matrimonial és exactament bona? Cal fer-li algunes preguntes com:

1. Quins documents oficials com llicències té?

2. Et afiliat amb alguna organització professional especial?

3. Quins títols professionals té?

4. Quant de temps ha estat treballant com a conseller matrimonial?

5. Quantes parelles amb els problemes específics que va tenir durant la seva companyia?

6. Quins són els seus honoraris?

7. Amb quina freqüència ens trobem i per quant temps serà l'última teràpia?

8. Podem començar des d'ara o en un futur pròxim o haurem d'esperar algun temps?

http://www.sexologo.galeon.com

Quan es compara la importància de salvar el matrimoni i un cost dels serveis d'un conseller de matrimonis, haurà de pagar cap diners per tenir o guardar un feliç matrimoni i la família. Ara tothom entén clarament que les persones de la família i estimats són més importants en la nostra vida que qualsevol diners i béns. De fet, després de visitar a un conseller matrimonial i després de la situació familiar canvia la gent comença a treballar junts, i millora la seva vida financera.

Algunes persones són necessàries per visitar a un especialista per un període curt de temps, alguns - durant un temps - mesos, anys. L'única raó és per millorar la situació, i la parella són l'única part que pot determinar el moment adequat per posar fi a aquests visitants.

Hi ha molts homes que tracten de deixar de visitar a un conseller matrimonial, tan aviat com sigui possible perquè no m'agrada explicar-li a algú sobre els seus problemes, per queixar-se, sobretot si afecten la seva vida privada. De vegades els homes realment visita a l'especialista amb les esposes, però no volen seguir el consell de l'assessor. I hi ha casos quan les situacions matrimoni millorar durant el curs, però després del seu final els mateixos problemes que apareixeran de nou.

Si un d'aquests casos esmentats anteriorment són comuns per a vostè, vostè no ha de parar les sessions de teràpia amb un conseller matrimonial fins el moment d'un progrés significatiu en la seva vida privada. És molt recomanable no deixar les sessions en tots, pot ser possible veure un conseller matrimonial rarament. L'única cosa és creure que tot estarà bé i un conseller matrimonial és capaç d'ajudar.


Amb gran freqüència els terapeutes són consultats per parelles que veuen
deteriorada la seva relació, i no saben com millorar la seva qualitat de convivència.Sobre això
la teoria cognitiva aporta solucions pràctiques i ràpides per al benestar.
La teràpia cognitiva en els seus fonaments planteja la necessitat que el terapeuta
ajudi als seus clients a identificar les creences o esquemes que es troben
distorsionats i que li impedeixen actuar assertivament, ja que la persona es troba
emocionalment pertorbada pel seu estil de pensament. Així, en la teràpia amb parelles,
el terapeuta ha de trobar aquests pensaments distorsionats que afecten a cada un
els membres de la parella, tant en el pla individual, com en la relació pròpiament
aquesta
Segons la teràpia cognitiva de Beck, les cognicions de la persona funcionen en
tres nivells bàsics: el pensament automàtic, el pensament subseqüent i la
estructura de pensament. En l'estructura de pensament es troben contingudes les
creences bàsiques, que són la base dels pensaments automàtics i de les accions de
els individus en qualsevol relació. Per entendre aquests pensaments i accions el
terapeuta ha de descobrir el sistema bàsic de creences i assolir un clar enteniment
de com cada espòs veu la relació, i el seu paper en les relacions humanes en general.
Com a meta per part del terapeuta ha d'estar la detecció de les creences
distorsionades, les expectatives irreals per part dels membres, i les atribucions
errònies, per poder brindar a la parella una visió més real de la relació en la qual es
troben involucrados.Para poder detectar aquests pensaments i aclarir la dinàmica de relació de la
parella, és recomanable que es realitzin quatre sessions exploratòries, prèvies al'inici del
procés terapèutic, on la primera i l'última d'aquestes quatre sessions es realitzen en
parella, i la segona i tercera es realitzen de forma individual, una amb l'home i l'altra
amb la dona, precisament per facilitar al terapeuta l'obtenir un panorama de les
expectatives, predisposicions i disposicions de la parella que fa a la relació, ja
la teràpia.

www.xavierconesa.com

www.precoz.galeon.com

https://sites.google.com/site/terapiadeparejabarcelona/sexologo-barcelona-sexologos

www.psicologosbarcelona.galeon.com

http://terapiaparejabcn.blogcindario.com/2010/07/00002-terapia-parella-barcelona-terapia-pareja-terapia-de-pareja-consejero-matrimonial-tratamientos.html  

www.conesa.galeon.com 
www.faltadeereccion.galeon.com
www.elcolonirritable.galeon.com
www.ises.galeon.com 
www.epb.galeon.com
www.conesa.galeon.com
www.soy.galeon.com
www.precoz.galeon.com
www.sexologosbarcelona.galeon.com
www.xconesa.galeon.com
www.sexologo.galeon.com
www.fbach.galeon.com
www.psicologossexologos.galeon.com
www.psicologoslogopedas.galeon.com
www.carmeserrat.galeon.com
www.sexologosen.galeon.com
www.zonasexual.galeon.com
www.sufreprecoz.galeon.com


http://www.sexologo.galeon.com

LA RESPOSTA SEXUAL HUMANA. 


La resposta sexual tant masculina com femenina es compon de cinc elements que es manifesten de diferents maneres segons el sexe, sent aquests: el desig sexual, l'excitació, la fase d'altiplà, l'orgasme i la resolució. En l'home, el període de resolució té un espai de temps que s'anomena període refractari absolut, que és aquell període en què no es pot produir una ejaculació, independent de l'estimulació sexual que es presenti. 


El desig sexual. 


Està influït per una sèrie d'elements, que poden ser orgànics, psicològics, cognitius i ambientals. 



La motivació juga un rol no menyspreable, ja que no és simplement la necessitat de satisfer una necessitat biològica, sinó que ha d'existir una connexió amb l'altre, de sentir-se estimat, segur, acompanyat, sent aquests un seguit d'elements que porten a l'individu a sentir desig sexual per la seva parella i la no presència d'aquest desig s'ha d'entendre sota l'òptica de que hi ha múltiples elements que el condicionen i que han de ser aclarits per tal de donar una solució precisa al problema. 


L'excitació sexual 


Es pot desencadenar per una infinitat de mecanismes que estimulin qualsevol dels nostres sentits i van en relació directa amb les experiències viscudes. Això desencadena una resposta fisiològica tant en l'home com en la dona. 


En l'home es produeix el senyal més visible i que és l'erecció peniana, i aquesta es produeix fonamentalment per un canvi en la circulació arterial i venosa, en resposta a un estímul nerviós. En relació a la rapidesa amb què s'aconsegueix l'erecció depèn de cada individu, però els joves tendeixen a tenir ereccions més ràpides que els de major edat, que requereixen de major estímul per a aconseguir-la, sense que això sigui un fet patològic. També s'ha d'assenyalar que durant el joc eròtic, l'erecció pot disminuir o fins i tot perdre's, però això és part de la resposta normal, ara si això es produeix amb major freqüència i impedeix tenir una vida sexual activa i satisfactòria, ja s'ha transformat en un fet patològic que pot ser orgànic o funcional i que ha de ser manejat per l'especialista. Altres canvis ha esmentar són: la contracció sostinguda del Dart a l'escrot, que es tradueix en l'ascens testicular, l'augment del ritme cardíac, de la pressió arterial i del to neuromuscular en general. 


En les dones, l'element que es podria emular amb l'erecció peniana és la lubricació vaginal, que és el resultat directe de l'increment de flux sanguini a nivell pèlvic, que produeixen una vasodilatació en les parets de la vagina i es produiria major lubricació vaginal . 


En els genitals externs s'inflen els llavis majors i menors. En el clítoris es produeix una erecció progressiva. En relació a l'estimulació clitorídea cap, esmentar que és un element molt excitant, però en els estudis s'ha establert que la majoria de les dones no ho gaudeix si no ha començat prèviament el joc eròtic, que consisteix en abraçades, carícies i petons ; l'estímul vigorós del clítoris pot produir fins i tot dolor, és per això que es recomana l'estimulació veïna al clítoris. En relació als canvis que es produeixen en les mames, seria l'augment de mida i erecció dels mugrons. També hi ha augment del ritme cardíac, de la pressió arterial i del to neuromuscular en general. 


La fase d'altiplà. 

http://www.sexologo.galeon.com

La característica per a ambdós sexes és la presència d'un nivell alt i sostingut de tensió sexual, el que a més és de curta durada. 


En l'home augmenta la rigidesa peniana i es produeix un increment en la grandària del gland, els testicles aconsegueixen el seu ascens màxim i es produeix l'eliminació d'un fluid preeyaculatorio, el qual provindria de les glàndules de Cowper. Amb el propòsit d'augmentar els nivells d'excitació es pot procedir a realitzar contraccions de la musculatura pelviana, el que a més a més accelerarà el moment de l'ejaculació.


En les dones, es produeix el que es coneix com a plataforma orgàsmica, el que en definitiva és un augment de volum del terç exterior de la vagina, secundari a la vasodilatació d'aquesta zona. Això produeix una disminució del lumen vaginal i major contacte entre els genitals, la qual cosa desmitifica el gruix del penis, ja que el lumen s'adaptaria al gruix peneano. 


En relació a la lubricació vaginal aquesta augmenta, encara que si l'estímul és massa prolongat, la lubricació podria disminuir en forma considerable i fins i tot aturar-se. Això equivaldria a la pèrdua d'erecció en l'home i seria una resposta normal. El fons vaginal augmenta la seva amplada i profunditat, a més hi ha menys terminacions nervioses, de manera que la profunditat de la penetració no augmenta la sensació agradable ia més desmistifica el fet que un penis llarg podria lliurar més plaer sexual. 


Augmenten de volum el clítoris i els llavis majors i menors i glàndules mamàries. 


Orgasme 


Si l'estimulació sexual augmenta, s'assoleixen nivells de tensió sexual elevats, els que porten al llindar de l'orgasme, desencadenant posteriorment una sèrie de reflexos, que en conjunt constitueixen les sensacions orgàsmiques. 


En l'home, l'orgasme es divideix en dues etapes: la primera és l'emissió de semen a nivell de la uretra prostàtica, entre l'esfínter estriat i llis, això es produeix per contraccions rítmiques cada 0,8 seg. de la glàndula prostàtica i vesícules seminals, el que produeix augment de la pressió de la uretra prostàtica, manifestant la sensació d'ejaculació imminent, que no es pot aturar, ja que els mecanismes reflexos ja van ser desencadenats. Secundàriament es produeix l'ejaculació pròpiament tal, que és la contracció rítmica de la musculatura de la uretra bulbar, de la glàndula prostàtica, vesícules seminals i de músculs de la base del penis, a més d'una sèrie de sensacions neurovegetatives que comprometen tot el cos. 


En les dones no hi ha una sensació que emule el punt d'ejaculació imminent. El que s'ha trobat és un sobtat esclat de calor i plaer a nivell clitorídeo i de la plataforma orgàsmica i que després es propaga per tot el cos, a més es desencadenen una sèrie de contraccions involuntàries de la musculatura en diferents parts del cos, però amb major intensitat a nivell de la plataforma orgàsmica i de l'úter, fins i tot s'ha descrit la pèrdua dels sentits per escassos segons. Algunes dones, després de la primera sensació orgàsmica, poden repetir en diverses ocasions, si els estímuls sexuals persisteixen, el que es coneix com a dones multiorgàsmica. L'absència o presència d'aquest fet no constitueix una anormalitat. 


El període de resolució. 


Consisteix en que els canvis generats per l'excitació sexual tornen al seu estat previ. En l'home la part inicial d'aquesta fase és el període refractari absolut, que és molt curt en la joventut i augmenta progressivament amb els anys. També s'ha trobat que aquest tendeix a allargar-amb el major nombre de ejaculacions al dia. 


Orgasme en les dones 


La resposta orgàsmica està caracteritzada per una elevació lleu de la pressió arterial, augment de la freqüència del pols, respiració més profunda i ràpida, congestió dels teixits especials amb sang (cossos cavernosos penians i clítoris i zona perivaginal en la dona) i finalment, l'alliberament explosiva de tensió acumulada, el que finalment, anomenem orgasme. Aquest alliberament va seguida immediatament per un ràpid retorn o involució del cos al normal, és a dir l'estat anterior, sense estimulació. 


La sensació subjectiva d'orgasme està centrada, a la regió pèlvica, al penis, a la pròstata i en les vesícules seminals en els homes i en el clítoris, a la vagina i l'úter de les dones. 

L'orgasme és una experiència de curta durada, de no més de deu o dotze segons, amb una intensitat difícil d'explicar en paraules (en castellà, hi ha una paraula per designar allò que no pot expressar-se, precisament, en paraules: "inefable") . 

És molt probable que si la fam hagués de ser satisfeta en un lapse igualment curt, potser es experimentaria una reacció amb intensitat semblant. A. Kinsey en els anys 50, va trobar que només el 70% de les dones aconseguien l'orgasme durant el seu primer any de matrimoni. No obstant això, el 95% de les dones de la mostra estadística, havien obtingut orgasme posteriorment, en algun moment de la vida. En l'actualitat, més de cinquanta anys després, la xifra de dones amb orgasme, ha augmentat sensiblement. Tenen orgasme abans de casar-se i després de casar-se. En relacions ocasionals, o de duració prolongada. La creença en la suposada "maduresa" de l'orgasme vaginal, és una creença que va predominar en els primers quaranta o cinquanta anys del segle XX. Va ser sostinguda per Freud i va produir infinitat de danys psicològics, tant en dones com en els homes. Que les dones no tinguin la facilitat de tenir orgasme que si tenen els homes, no té res a veure amb el tipus, la manera, la manera de obtenir-los. De fet, la incapacitat d'assolir l'orgasme durant el coit, malgrat una resposta plena davant d'altres manera d'estimulació sexual, constitueix la queixa més comuna de les dones que busquen ajuda dels terapeutes sexuals. 


El bloqueig psicològic i falles o malentesos educacionals, sembla ser la resposta a aquesta dificultat. I per descomptat, la presència en la ment d'aquestes dones, del mite que estem analitzant. La qualitat d'un orgasme, és a dir, la intensitat, durada i plaer global, pot variar d'un coit a l'altre. L'originalitat i la freqüència de l'ocurrència, poden influir sobre la qualitat de la següent experiència sexual, com poden influir també, factors com ara l'ansietat, la culpa, la ira o la depressió. Juguen important paper, la indiferència al company i el context on es realitza la relació amorosa. Els orgasmes femenins, poden ser obtinguts acariciant el clítoris o la zona veïna a ell. Per a això, hem d'advertir, que el que coneixem per "clítoris", és tot just la part visible i palpable d'un òrgan molt complex i extens, que enfonsa les seves arrels cavalcant sobre l'entrada del conducte vaginal, per darrere dels llavis majors i menors de la vulva. 

No existeix l'orgasme femení sense la intervenció del clítoris. Fins i tot en aquelles dones que diuen que només aconsegueixen l'orgasme amb la penetració, es sorprendrien si sabessin que l'obtenen, perquè el penis frega l'entrada de la vagina, i cops amb l'os pubià i les bosses testiculars la zona de la vulva. Això vol dir, que s'excita el clítoris de moltes maneres, perquè es troben en ell, els cossos cavernosos (igual que en el penis) que s'omplen de sang amb l'excitació i la fricció. Aquella regió petita, que es toca com una petita fosita al sostre del conducte vaginal a l'entrada del mateix, el famós "punt G" que fa relleu, quan la dona es troba excitada sexualment. 

Pot sorprendre, però els 2 / 3 superiors de la vagina no tenen terminacions nervioses. Per tant, no té sentit avui, parlar de diferents tipus d'orgasme. Tots els orgasmes, directament o indirectament, tenen intervenció del clítoris. 

La varietat de l'obtenció de l'orgasme femení, l'experimentació, la possibilitat de gaudi de diferents maneres, proporciona una idea aproximada de la salut mental, no només sexual, de la dona. Avui, començaments del segle XXI, la salut mental d'una persona, és mesurada per la possibilitat de tenir opcions.

¿Sufren igual hombres y mujeres?

Somos distintos. Por ejemplo, es fácil que una mujer se separe porque no está satisfecha y quiere estar mejor en su vida. A tumba abierta, sin otra persona en el horizonte, para quedarse sola, con toda la incertidumbre a cuestas. Un hombre es mucho más difícil que haga eso. Se separa cuando ya tiene otra persona. De alguna manera, son más infantiles, más dependientes, necesitan más que nosotras que alguien los cuide. Y luego, las mujeres, en general, tenemos una disposición al sufrimiento que yo creo que tiene que ver con la cuestión de la maternidad. 


¿Ellos son simplemente más pragmáticos?

Pero también tienen otra manera de sufrir. Nosotras pasamos un duelo, el hombre suele pasar página, puede entablar otra relación, a lo mejor otra “relación clavo” como yo las llamo en el libro, efímera, pero se aferra al clavo ardiendo. Nosotras estamos entregadas al dolor. No tenemos cabeza para otro. Una mujer que pasa un duelo, tiende a hacerse invisible. Por supuesto no es para todos igual, pero el hombre tiene una cosa más práctica, más cómoda. Nosotras nos detenemos en los detalles, rumiamos mucho más las cosas. 


¿Ha cambiado la manera en que las mujeres sufren al haber más igualdad? 

Sin duda. Hay un montón de situaciones en las que las mujeres son más autónomas, pero es como si hubiéramos concentrado otros sufrimientos antiguos debidos a la falta de libertad en el tema amoroso. Y hacemos de ese sufrimiento una bandera. Se constata en la clínica continuamente. Mis pacientes suelen ser mujeres de una gran autonomía económica y una enorme brillantez. Y, sin embargo, tienen un sufrimiento y un enganche que no se explican. Y creo que hay mucho de perplejidad y de exigencia. Volvemos a ese perfeccionismo: yo controlo mi cuerpo, no envejezco, tengo los niños cuando quiero, todo está previsto, controlado, dominado. 


¿Cree que influye esta educación que las mujeres hemos recibido, y que las niñas siguen recibiendo, sobre el Príncipe Azul?

Nos han vendido no sólo al Príncipe Azul, sino al Hijo Azul, al Trabajo Azul, las Vacaciones Azules, porque, si no te vas a Birmania de vacaciones, no sirve para nada. Desde el punto de vista psicoanalítico, podríamos decir que el Príncipe Azul es el heredero de la Madre Azul. El ser humano sueña con ser completado, con encontrar una felicidad absoluta, un paraíso terrenal. Y eso se supone que está en manos de la madre. Pero, claro no hay ninguna madre perfecta. Por eso, al principio es muy importante que la madre esté mucho con el bebé y sea la Madre Azul, pero, poco a poco, esa madre irá siendo quien es y tendrá otros intereses, afortunadamente, y se olvidará, y lo hará esperar y lo hará llorar. Entonces, ahí se rompe algo y será el modelo de ruptura del paraíso terrenal que nos va a acompañar toda la vida. La sociedad no inventó al Príncipe Azul, es el heredero de esa madre eterna, infinita, perfecta que todos soñamos y no tenemos. 


¿Hay rasgos comunes en las personas que tienen dificultades para hacer un duelo?

Hay dos maneras muy femeninas de clavarse en un duelo sin pasar por él. Una, el engancharse al dolor y al sufrimiento permanentemente. Y la otra engancharse al sentimiento de culpa. Preguntarte, "¿qué fue lo que no hice? ¿Qué tenía que haber hecho?". Una cosa es ser consciente de la responsabilidad, pero otra engancharse a la culpa. Con la culpa también se consigue un escenario en el que no hay agujero, ni estamos solos. Si se supone que todo puedes hacerlo y hacerlo bien, está en tus mano hacerlo bien. Y si no ha salido bien, es por tu culpa. Las dos estrategias están destinadas a no pasar por el dolor. Por la pura pena de lo que se ha perdido.


Habla también de la arrogancia. De una mujer que se hace cargo de los errores del otro, pero en realidad se mueve por la idea de estar por encima del bien y del mal…

Sí. El "no te preocupes que yo me hago cargo de esto, y yo te presto dinero, y yo lo puedo hacer todo sola"… Hay un cierto negocio en esto, en el sentido de que si yo me comporto contigo como una madre, tú te tienes que comportar como un bebé. Y cuando el otro acepta todos esos sacrificios y atenciones, pero hace lo que le da la gana, el arrogante no lo puede entender. "Pero si yo hice todo, con lo lista que soy", o "después de todo lo que yo hice por él"...


Comenta lo importante que es acompañar al otro en su dolor y dice que el miedo al dolor del otro es parecido al miedo al sida, al miedo a contagiarse y a enfermar.

Efectivamente, nos parece que el dolor es contagioso, porque todos tenemos un núcleo de dolor dentro cubierto de capas y capas de éxitos, de estudios, de logros, etc. Y hacemos todo lo que podemos para huir de él. Y a veces la gente tampoco sabe acompañar al que sufre. Es muy difícil saber que lo que tienes que hacer es ponerle una manta y dejarle en el sofá. No hay que decirle “vámonos de compras, que ya verás lo bien que te va a sentar”, por ejemplo. Le viene mejor una sopita caliente y que llore un poco contigo. Cuando alguien está en duelo, necesita hablar y hablar, y las amigas y los familiares tienen que aguantar ese chaparrón una y otra vez. Hay que tener paciencia. Además estamos en una época en la que todos los rituales de dolor se están perdiendo. 


¿Cuál cree que es el periodo de tiempo lógico para cerrar un duelo?

Dos años. Por ejemplo, para un matrimonio con hijos que se rompe.


¿Hay personas que nunca pasan el duelo? 

Sí, pero el duelo no perdona. Y si esa persona va a un psiquiatra, éste tiende a diagnosticarle una depresión endógena. Pero si uno indaga, puede darse cuenta de que hay duelos no cerrados. ¿Qué es resolver un duelo, cerrarlo? Es encontrarle un lugar en tu vida, en el que te haga el menor daño posible. Es colocarlo, como se colocan las cenizas de un ser querido o la foto de la abuela añorada, en un lugar que te permita seguir viviendo y aceptarlo. Pero si hay un duelo no resuelto, ese dolor aparecerá en otro momento de la vida. Lo hará en forma de depresión, con episodios recurrentes. 


¿Y qué importancia tienen los amores que se viven en la adolescencia?¿Cómo pesan en la manera de vivir en pareja después?

Son pasiones efímeras, pero profundas. Sin embargo, cada vez se ven más adolescentes maltratadas. A pesar de todas las campañas de concienciación, se enganchan a relaciones de maltrato. Y creo que eso tiene que ver con varias cosas. Por un lado, hay una enorme permisividad, todo está permitido demasiado pronto, y no estamos preparados para hacernos con una vida sexual y de pareja a los 13, 14 o 15 años. Y hay un exceso de adolescencia. Los adolescentes empiezan a serlo a los 10 años y terminan a los 45. 


¿Por qué es más frecuente en las chicas esa disposición “a cualquier precio” para conservar el amor? 

Está ligado a la maternidad, como decía antes. Nos guste o no, la cría humana es la más dependiente, con lo cual hace falta alguien dispuesto a olvidarse de sí mismo para poder cuidar al otro. Hay una cierta disposición, lo que no significa que estemos obligadas a ejercerla. Porque no hay tal cosa como el instinto maternal, pero sí una cierta tendencia para olvidarte de ti. Por eso, cuando alguien dice "yo como madre…", puede afirmar cualquier estupidez, que todo el mundo aplaude porque está bien dicho. O ese "yo por mi hija mato". Como yo soy madre, estoy por encima de la ley y hago lo que me parece. 


¿Qué deberíamos transmitir a nuestros hijos para no ser el felpudo de su pareja?

Que uno debe estar dispuesto a dar, pero también a recibir. Y que una relación sana es aquella en la que te sientes cómodo. 


¿Existe una cierta fantasía con la ruptura en todas las parejas de larga duración? 

Es como si uno se perdiera las vacaciones a Birmania. Hay tanta gente que se separa, que parece que uno es tonto. Es fácil pensar: "A lo mejor hay algo interesante que me estoy perdiendo". Pero también hay cierta madurez en reconocer que uno no va a estar siempre en estado de enamoramiento. En la sociedad de lo efímero, las cosas no están hechas para durar, sino para que compres otras que crees que son mejores. Es difícil resistirse. He tenido algún paciente que se preguntaba, "¿pero, por qué me separé? Si mi relación estaba bien". 


¿Y existe el amor para toda la vida? 

Yo creo que existe la complicidad, el compañerismo, el cariño para toda la vida y el respeto. Y todo eso se puede conjugar y puede ser amor. ¿La pasión para toda la vida? Hay gente que sí la puede tener, pero no son la mayoría de los casos. Y muchas veces la gente que la tiene es a costa de empezar y terminar una relación constantemente, o de relaciones muy conflictivas. Eso es algo que los hombres intentan buscando mujeres más jóvenes, y las mujeres empezamos a hacer a costa de sufrirlo más, porque para una mujer madura no es tan fácil encontrar una pareja como para un hombre. El rango es más estrecho. Al final, un hombre de 50 años puede encontrar perfectamente una mujer de 20 o de 60. Una mujer de 50 tiene un rango entre 45 y 60. Y a ver si el de 45 va a estar interesado. Lo cual es injusto, sin duda, pero es así. Y, claro, a cambio tenemos que estar estupendas y maravillosas, o hacer cosas de gran sacrificio y disponibilidad


Especialista en Problemas de Pareja

Comments