Consejero Matrimonial Granollers
Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
Tel 93 570 71 54 - 653 811 887 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
Psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia
Carme Serrat Bretcha
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS
TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT
Tractament de la Depressió (VIDEO)
http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
INSTITUCIÓN QUIENES SOMOS TRATAMIENTOS CONTACTO DOCENCIA RECONOCIMIENTOS ARTÍCULOS
Xavier Conesa Lapena
· Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo
· Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980
· Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares
· Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)
· Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987
· Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988
· Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989
· Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990
· Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994
· Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995
· Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999
· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997
· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998
· Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC
Carme Serrat Bretcha
· Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
· Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
· Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
· Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
· Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
· Terapeuta Sexual i Familiar
· Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
· Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Xavier Conesa Lapena
Xavier Conesa Lapena (Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el
Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,
adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals
masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,
especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l'Institut Superior
d'Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus,
masters i cursos específics reconeguts d'Interès Sanitari pel Departament de Salut de
la Generalitat de Catalunya. L'Institut manté conveni de col.laboració amb
la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Ramon Llull iUniversitat Oberta de Catalunya i
Centre d'Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l'any 1.999
L'any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia,
essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d'aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions
al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.
Enllaços externs
- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
- Acta Constitucional de l'Institut Superior d'estudis Sexològics I.S.E.S.
- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull
- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.
- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d'Estudis Universitaris de California, Illinois
- Reconeixement de l'Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic "El Mundo". Any 2.005
- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic "Público". Any 2.007
- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
A "L'art d'estimar" d'Erich Fromm, l'autor intenta demostrar les dificultats que presenta el sentiment amorós. Ens parla dels errors freqüents on es creu que l'amor
és rebre amor i no donar-lo, que es tracta de trobar un objecte per estimar, quan en realitat es tracta, segons Fromm, d'un art, que necessita un procés d'aprenentatge.
En aquesta obra, Fromm intenta demostrar les dificultats de l'amor, que l'amor cap a nosaltres mateixos no és possible sense l'amor als altres.
És l'amor un art?:
És general la creença que l'amor és una sensació agradable, però és un art que requereix esforç.
Es pensa que el problema és ser estimat i no estimar, valorant aspectes amb l'èxit, poder, riquesa, atractiu, es dóna importància a l'objecte enfront de la funció.
O sigui que per Fromm, l'amor com tot art, requereix un procés d'aprenentatge.
La teoria de l'amor:
L'amor com a resposta al problema de l'existència humana, l'home busca superar la seva solitud.
En el nen, la mare evita el sentiment de separatidad.
Fromm parla d'estats orgiàstics, com els que es donen en les cultures primitives, a través d'orgies comunals rituals, que no generen culpa per ser acceptats per tota la societat.
En les cultures no orgiàstiques, s'intenta escapar a la separatidad mitjançant l'alcohol i les drogues, però provoca culpa.
El sexe sense amor tampoc serveix d'escapament a la separatidad.
L'art d'estimar d'Erich Fromm
Les unions orgiàstiques, són intenses, transitòries i periòdiques. L'ésser individual desapareix en pro de la pertinença al ramat.
La igualtat com a condició per al desenvolupament de la individualitat, convé a la societat per evitar friccions.
Fromm parla que la polaritat dels sexes està desapareixent, i amb ella, l'amor eròtic, basat en aquesta polaritat.
Però la unió per conformitat no soluciona l'angoixa per la separatidad, i això s'albira en l'alcoholisme, drogoaddicció, suïcidi, sexualitat compulsiva.
Una tercera forma d'unió seria la creativitat, on l'individu crea el seu objecte i es tornen un. Però això no és aplicable a tots els individus, sinó als artistes.
Llavors, la unió orgiàstica és transitòria. La unió per conformitat és pseudo-unitat. I l'activitat creadora no és interpersonal.
Davant d'aquest panorama, només l'amor pot aconseguir la fusió amb una altra persona, sent llavors el més poderós impuls que posseeix l'home.
Fromm parla d'amor madur (no simbiòtic com el del fetus i la mare), on es dóna la paradoxa de dos éssers que es converteixen en un, i no obstant això segueixen sent dos.
La capacitat d'estimar és un acte de donar sense esperar res a canvi, també implica cura, responsabilitat, respecte i coneixement, tot en interdependència.
Fromm critica la teoria freudiana que adjudica el desig sexual a l'eliminació de la tensió química del cos, sense prendre en compte el psicobiològic.
L'amor entre pares i fills:
El nen al néixer només sent l'estimulació de l'amor maternal, l'extern és real en funció de les seves necessitats. En créixer aprèn a percebre les coses, i entre els
vuit i deu anys, ja poden estimar. Fromm pensa que el nen pensa l'amor com a amo perquè em mamen, i l'amor madur, m'estimen perquè estimo. L'amor immadur
diu t'estimo perquè et necessito. La base de la salut mental està en l'èxit de la relació pares fills
Els objectes amorosos:
Distingeix l'amor fraternal, l'amor matern, l'amor eròtic, l'amor a si mateix, i l'amor a Déu, com a objectes amorosos.
L'amor:
En la societat contemporània, l'amor és un fenomen rar, a causa de l'estructura capitalista de la societat.
La pràctica de l'amor és una experiència personal, que requereix disciplina, paciència, preocupació
"ABRAÇADES"
Abraçar és una grandiosa medicina. Transfereix energia, i dóna a la persona que és abraçada un estímul emocional. Necessitem quatre abraçades al dia per sobreviure,
vuit per mantenir-nos, i dotze per créixer. Una abraçada et fa sentir bé. La pell és l'òrgan més gran que tenim i necessita molt afecte. Una abraçada pot cobrir una gran
part de la pell i dóna el massatge que necessites. És també, una forma de comunicar-se. Pot dir les coses per a les quals no tens paraules. a cosa mes bona sobre una
abraçada és que no puedesa dart un sense rebre un.
Teràpia amb Abraçades
La teoria darrere d'aquesta teràpia és que el que ens toquin no és només bo. Sinó, que cal! Investigacions científiques recolzen aquesta teoria ja que ens diu que el
contacte físic o l'estimulació física és absolutament necessària per al nostre benestar emocional.
El tacte terapèutic, reconegut con una eina essencial per a la curació, ara és part de l'entrenament d'infermeres en grans centres mèdics. El tacte és usat per reduir el
dolor, la depressió i ansietat, com també per augmentar el desig de viure del pacient, i per als nadons prematurs que no tenen el contacte físic mentre estan a la
incubadora i així ajudar-los a créixer i prosperar.
.
Cómo encontrar a un consejero matrimonial
Introducción
Mis libros y artículos que proporcionan métodos y herramientas que han demostrado ser útil para mí en el ahorro de los matrimonios. Pero incluso los mejores conceptos y formas en el mundo no le ayudará en determinadas condiciones. A veces es necesario el apoyo y la motivación que sólo un consejero matrimonial profesional puede ofrecer.
El propósito de un consejero matrimonial, desde mi perspectiva, es que le guiará a través de (1) campos de minas emocional, (2) pantanos de motivación y (3) páramos creativo.
Los campos de minas emocionales representan lo previsible, pero dolorosa experiencia abrumadora que muchas parejas pasan por mientras tratan de adaptarse a los demás las reacciones emocionales.sentimientos de dolor son las más comunes, pero otros la depresión, la ira, pánico, paranoia y muchos parecen a aparecer sin previo aviso.Estas emociones distraer la pareja de su objetivo de crear el amor romántico, y muchas veces sabotear todo el esfuerzo.
Un consejero buen matrimonio ayuda a las parejas a evitar muchas de estas minas emocional y está allí para el control de daños cuando se ha disparado. Él / ella hace esto mediante la comprensión de la pareja se encuentran bajo una enorme tensión, ya que se enfrentan a uno de sus mayores crisis. Cuando uno o ambos cónyuges emocionalmente trastornado, él / ella tiene la habilidad para diagnosticar y tratar las reacciones emocionales con eficacia. Aconsejo a un psiquiatra que prescribe medicación psicotrópica (contra la ansiedad y antidepresivos) para aliviar el dolor emocional que a menudo acompaña el proceso de ajuste marital. Un buen consejero sabe cómo tranquilizar a la pareja hacia abajo y asegurarles que sus reacciones emocionales no son un signo de incompatibilidad sin esperanza.
Los pantanos de motivación representan el sentimiento de desaliento que la mayoría de la experiencia pareja. A menudo se sienten que cualquier esfuerzo para mejorar su matrimonio es una pérdida de tiempo. Con los años, creo que una de mis mayores contribuciones a la pareja ha sido mi aliento cuando las cosas parecía sombrío. Mis clientes sabían que al menos su consejero cree que su esfuerzo sería un éxito. Con el tiempo, cada cónyuge vendría a creerlo también.
El desaliento es contagioso. Cuando uno de los cónyuges no se recomienda, el otro sigue rápidamente. Fomento, por el contrario, a menudo es vista con escepticismo por el otro cónyuge. Así que es fácil desanimarse, y difícil de ser alentados, cuando usted está tratando de resolver los problemas matrimoniales. Un consejero matrimonial debe estar allí para dar aliento necesario cuando no hay nada a la vista.
El desierto representa la incapacidad creativa típica de las parejas en crisis matrimonial para crear soluciones a sus problemas. En los libros que he escrito, muchas soluciones se proponen, pero son sólo la punta del iceberg. Muchos problemas de pareja requieren de soluciones que son exclusivas de determinadas circunstancias. En este sitio, me puse más énfasis en el proceso que debe seguir para resolver los problemas conyugales que yo en la estrategia específica que debe utilizar. Eso es porque hay demasiadas situaciones que requieren de estrategias únicas.
Un consejero buen matrimonio es una buena estrategia de recursos.Mientras que usted puede, y debe, también pensar en maneras de resolver sus problemas maritales, un consejero matrimonial debe saber cómo resolver problemas como el suyo. Eso es lo que paga él o ella para hacer! Y su estrategia debe tener sentido para usted. De hecho, su estrategia debe fomentar en la creencia de que sus problemas se acabará pronto. Los consejeros a menudo obtienen una formación especial para muchos problemas comunes civil, tales como la incompatibilidad sexual y los conflictos financieros. Estos consejeros pueden documentar una alta tasa de éxito en la búsqueda de soluciones a esos problemas.
En resumen, las tres razones más importantes para encontrar un consejero matrimonial son: (1) para ayudar a evitar o superar dolorosas reacciones emocionales en el proceso de resolución de problemas matrimoniales, (2) para motivar a que complete su plan para restaurar el amor romántico a su matrimonio, y (3) para ayudarle a pensar en estrategias que logren su objetivo.
Si usted puede manejar sus reacciones emocionales, proporcionar su propia motivación y se puede pensar en las estrategias adecuadas, usted no necesita un consejero matrimonial. De hecho, le sugiero que trate de resolver su problema por su cuenta hasta llegar a un control de carretera. Pero si sus esfuerzos de algún problema, encontrar un consejero matrimonial profesional que le ayude. Los problemas maritales son demasiado peligroso pasar por alto, y sus soluciones son demasiado importantes como para pasar por alto.
__________________________________________________________________
https://sites.google.com/site/terapiadeparejabarcelona/sexologo-barcelona-sexologos
www.psicologosbarcelona.galeon.com
www.faltadeereccion.galeon.com
www.elcolonirritable.galeon.com
www.ises.galeon.com
www.sexologosbarcelona.galeon.com
www.psicologossexologos.galeon.com
S'exposa aquí una aproximació sintètica a algunes de les característiques del desenvolupament de la Psicologia com a carrera universitària, com a disciplina científica i com a professió a la República Argentina.
Aquest país té actualment uns 33.000.000 d'habitants, 85% en àrees urbanes. Hi ha alguns estudis epidemiològics en salut mental en aquestes àrees que donen xifres similars a altres països: una mica més del 20% de població amb símptomes.
La Psicologia té una clara presència en moltes facetes de la vida quotidiana, sobretot notable a les grans ciutats. Les xifres de professionals, i la intensitat de presència de l'enfocament psicodinàmic, han cridat l'atenció sovint a la premsa estrangera.
UNA MICA D'HISTÒRIA
Sense fer un desenvolupament històric, podem esmentar que el segle passat va ser a l'Argentina el d'una "psicologia sense psicòlegs" (Vezzetti, 1988), el d'una disciplina present en els desenvolupaments d'altres disciplines i pràctiques. Cap a finalitats d'aquest segle, 1896, comencen a fundar les primeres càtedres de psicologia, primers moviments dins del marc del positivisme imperant, que van ser evolucionant en la seva tasca. Alhora es creaven els primers laboratoris de psicologia experimental. El 1908 es crea la Societat Argentina de Psicologia, primera a Amèrica Llatina. Els anys 1940-1950 són vistos com els de predomini de l'orientació "filosòfica" de la psicologia a l'Argentina. Sota la influència de les necessitats vinculades amb els canvis productius, derivats de la Segona Guerra i altres canvis socials, el criteri va ser formar orientadors professionals i psicotècnics. El 1954 es realitza el 1r Congrés Argentí de Psicologia, en ell es recomana la creació de la carrera de psicologia. Com a conseqüència, a partir de 1956 es creen les primeres Carreres i escoles de Psicologia a Argentina. Comença l'etapa de la psicologia professional (Klappenbach, 1995). Les lleis vigents,-a partir de 1967 -, prohibien al psicòleg l'exercici de la psicoteràpia, en el consultori privat, només podia fer psicodiagnòstic o investigació, sota les ordres d'un especialista en psiquiatria. Però en els hospitals el psicòleg podia i havia de fer psicoteràpia, ja que era la sustentació principal de l'assistència en salut mental. Els primers docents no només eren educadors, i filòsofs, sinó també metges psicoanalistes que formaven psicòlegs sota el model mèdic i psicoanalític, però el context legal, paradoxalment prohibia al psicòleg actuar lliurement en aquests temes. De totes maneres, es van formar així, amb grans mestres, les generacions primeres de professionals que van donar bona envergadura a la clínica psicològica, van fer aportacions reconeguts, i van canviar el panorama de l'atenció de la salut mental al nostre país.
Això va ser molt positiu, però també va ser necessari,-per a l'evolució de la disciplina-, que de poc ser psicòleg en aquest país, deixés de ser sinònim de ser psicòleg clínic i que això al seu torn deixés de ser entès gairebé exclusivament com ser psicoanalista. Molts factors no estudiats encara han confluït en això, però també s'ha de tenir en compte que per a la majoria dels professionals una de les poques opcions laborals era el consultori privat.
LA FORMACIÓ DEL PSICÒLEG
Les primeres Carreres i escoles de Psicologia, fundades en la dècada del 50 avui ja són Facultats.No hi ha un diagnòstic nacional de les necessitats en recursos humans, no hi ha polítiques definides sobre el tema, i per tant en les universitats públiques almenys, no hi ha en general regulació de quantitats de alumnes que ingressen.
Hi ha vuit universitats públiques i vint privades on es pot estudiar Psicologia, el nombre d'universitats va en augment aquests últims anys. Aquestes cases d'estudi estan ubicades a les ciutats de Buenos Aires, Còrdova, Corrents, La Plata, Mar de Ajó, Mendoza, Paraná, Rosario, Sant Joan, Sant Lluís, Salta i Tucumán.
La durada de la cursa ha estat tradicionalment de mitjana d'uns cinc anys. La tendència actual és portar-la a quatre anys i emfatitzar el postgrau.
Xatejar tradicional ha estat el d'un psicòleg orientat predominantment cap al camp de la clínica i la temàtica general de la salut mental, amb una tradició hegemònica del paradigma psicoanalític. Les especialitzacions inicials han estat: clínica, educacional, laboral i forense. Es nota en aquests anys una progressiva obertura a nous paradigmes, ia noves àrees de pràctica que enriqueixen el paper.Encara que això depèn del interjoc entre les demandes del medi social, les oportunitats laborals i les possibilitats de resposta de les universitats. Els alumnes tenen més opcions teòriques i tècniques, hi ha major obertura a problemàtiques comunitàries, més possibilitats de residències i passanties. Hi ha també major quantitat de programes d'intercanvi i convenis de treball amb universitats estrangeres, amb un interès especial en les aportacions d'universitats espanyoles.
L'evolució de la quantitat de titulats ha estat de: 5500 fins a 1974, 20.000-1985; 36.000-1992 i uns 40.000-1997 (Alonso, 1997a).
Els títols que s'atorguen són de Llicenciat en Psicologia o Psicòleg, en alguns casos amb especificació de l'orientació especialitzada. Estan cursant la carrera de Psicologia a tot el país uns 28000 alumnes-el 80% en universitats públiques en què representen el 5.5% del total d'alumnes-, i prop de 8000 alumnes van ingressar el 1996-el 75% a universitats públiques, en les que constitueixen el 7% dels ingresantes-. (Alonso, 1996; Delfino, 1994). Un fenomen recent és que s'ha ampliat l'oferta de postgraus,-en quantitat i en diversitat de temes-, quan especialitats, màsters i doctorats, en universitats públiques i privades. S'atorguen títols de doctor en Psicologia o doctor de la Universitat de "X".
INVESTIGACIONS EN PSICOLOGIA
Pel que fa a la investigació en psicologia, la preparació mitjana del professional argentí, suggereix que cal des de la carrera de grau intensificar la formació metodològica. Hi ha escassetat de recursos financers per a investigació, tot i que augmenta l'interès i la dedicació. Es pot observar que els temes de treball actuals no estan centrats predominantment en el camp clínic,-el que sí succeeix en la pràctica professional-, sinó que s'orienten en major consonància amb l'amplitud de les temàtiques contemporànies de la disciplina. La Facultat de Psicologia de la Universitat de Buenos Aires compta amb un Institut d'Investigacions propi, i publica la seva revista, Investigacions en Psicologia. Hi ha altres institucions amb llarga tradició en investigació, com el Centre d'Investigacions en Psicologia Matemàtica i Matemàtica Experimental (CIPMME) o el Laboratori d'Investigacions Sensorials. La major producció tradicional és la de l'assaig, o la del estudi de cas, però creix l'espai que es va brindant al quantitatiu, a les dimensions socials i epidemiològiques, els estudis sobre eficàcia tècnica, la consideració d'una adequada relació entre recerca quantitativa i qualitativa, o entre l'orientació cap a processos bàsics o cap a aplicacions tècniques. La progressiva obertura als camps ja presents en la psicologia mundial va tenint conseqüències estimulants, en la investigació, en la formació i en les pràctiques.
EL DESENVOLUPAMENT DE LA PROFESSIÓ
La quantitat de psicòlegs argentins s'estima en uns 40.000, això implica que hi ha uns 825 habitants per cada psicòleg, o 120 psicòlegs cada 100.000 habitants (Alonso, 1997a). Això és significatiu ja que si ho comparem amb el que passa en països desenvolupats, veiem que ja tenen desocupació entre els psicòlegs, amb índexs que fluctuen entre aproximadament 24 i 45 psicòlegs cada cent mil habitants (Robiner, 1991). Més del 80% dels professionals són de gènere femení. En la distribució geogràfica dels psicòlegs no hi ha una correlació amb la població, ni necessàriament amb les oportunitats laborals. A la ciutat de Buenos Aires hi ha 500 psicòlegs cada cent mil habitants,-potser la proporció més elevada al món -, mentre que en diverses províncies hi ha només un 8 per cent mil. Per descomptat és més gran la concentració en les ciutats que tenen carrera de psicologia a la seva universitat local.