Consejero Matrimonial Cerdanyola
Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
Tel 653 811 887- 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia
Carme Serrat Bretcha
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS
TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT
Tractament de la Depressió (VIDEO)
http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
Centro Psicologico y de la Pareja
ATENCION A LOS CONFLICTOS DE PAREJA EN BARCELONA Y CATALUNYA
INSTITUCIÓN QUIENES SOMOS TRATAMIENTOS CONTACTO DOCENCIA RECONOCIMIENTOS ARTÍCULOS
Xavier Conesa Lapena
· Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo
· Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980
· Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares
· Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)
· Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987
· Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988
· Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989
· Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990
· Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994
· Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995
· Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999
· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997
· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998
· Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC
Carme Serrat Bretcha
· Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
· Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
· Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
· Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
· Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
· Terapeuta Sexual i Familiar
· Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
· Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Entre los enfermos mentales se pueden dirigir a un tratamiento en particular distorsionada, perjudicial en todas sus formas "patológicas" las sensaciones de ser disciplinado por la persuasión de una enfermedad que, en los indefensos, es ya una enfermedad en sí misma .
Esta actitud mental es que la representación de los obstáculos con fuerza predomina y los reflejos de los nervios en la médula espinal están preocupados por la influencia de la represión o minimizar exasperado.
Son más de naturaleza diversa y fácilmente curables por sugestión en casos sencillos, todos con diferentes tratamientos mecánicos, tales como spa, electricidad, hidroterapia fría, masaje, tónicos, afrodisíacos, todas actuando de una manera sugerente, por la la convicción, la certeza de una pronta recuperación ", ... que pronto estará muy bien! ", Etc.
Antes de convertirse en un psiquiatra, me han curado tantos casos donde yo estaba. absolutamente desarmado y con magníficos resultados. Mucho tiempo, pensé, de acuerdo a la educación clásica, no fue un fracaso debido únicamente a los trastornos orgánicos que datan de la infancia y ahora me di cuenta claramente que no No impotencia orgánica en la juventud. ni en la edad adulta, siempre y cuando no hay médula espinal, diabetes o ninguna otra causa patológica, por lo menos nunca he visto. Esto puede, sin embargo, una malformación testicular, hermafroditismo, etc., Pero debemos tener en cuenta como excepciones.
Cuando el sistema reproductivo es normal, bien construido,. hay una impotencia psíquica y cualquier intervención local es innecesaria e incluso peligrosa y perjudicial en general.
No he oído a menudo incriminar a la cistitis o la gonorrea. El campo de la impotencia es la psique. El desconocimiento de esta función por los médicos hizo que los más salvajes errores. Todavía hay innumerables personas que siguen siendo ignorantes, no lo sostenga en contra de ellos, porque si aprendemos en la escuela una gran cantidad de fórmulas químicas, el sexo del departamento de ciencias está totalmente ausente.
También creo que el poder, a una cierta edad, tienen sus problemas son las barreras morales o emocionales. Me levanto en contra de esta idea errónea, porque nos encontramos con hombres que, después de un período de diez años de impotencia, a veces, se activan en su vejez, y lo repito ... La capacidad sexual se mantiene hasta que el Muerte.
https://sites.google.com/site/terapiadeparejabarcelona/sexologo-barcelona-sexologos
www.psicologosbarcelona.galeon.com
www.faltadeereccion.galeon.com
www.elcolonirritable.galeon.com
www.ises.galeon.com
www.sexologosbarcelona.galeon.com
www.psicologossexologos.galeon.com
Pérdida temprana de la madurez (cuando se encuentra a sólo fenómenos transitorios) lleva a la senilidad prematura, pero un caso. información más precisa, se descubre que estos hombres eran impotentes en la mañana, o un sueño al despertar, erecciones fuertes, para ser designado como "subida de las aguas" o atribuidos a una vejiga demasiado llena.
No sé, la imposibilidad fisiológica más evidente que este llamado "lugar de agua." Si la vejiga demasiado llena causa la erección, la retención voluntaria de orina por sí sola sería suficiente para prevenir y así tener una manera muy sencilla para curar impotencia. Le recomendamos que el hombre que esperar hasta que la vejiga es muy completo para el uso de la erección fisiológica!
Yo sé que los urólogos reivindicar la paternidad de la frase "agua que se levanta" como una leona a su cría, pero esto sólo pone de relieve el interés de una mejor comprensión psicológica y fisiológica. Entre impotente, a pesar del atractivo de la hembra, que no produce una erección, mientras que en la erección priapismo permanente no está bajo el control de una vejiga llena en exceso: Sería el mismo en próstata que, conservando una cantidad de residuo en la vejiga, eran una potencia sorprendente, que no es la norma, muy al contrario.
Las causas de la erección matutina y los últimos momentos de sueño tienen una causa diferente. Conocí a un panadero que no podía dormir ese día y que era aparentemente impotente. Apareció una erección cuando se despierta, es decir, fue provocada por el sueño, por lo inconsciente.
Todas las personas que sufren de impotencia son las barreras psicológicas en la regla; Su sexualidad está dominada por la fuerza y la impresión de una prohibición invisible que paraliza, que luchan contra ella toda la noche, y luego les ofrece el sueño la solución a este malestar. Es sólo por la mañana, cuando la mente de la noche ha dejado su huella, que esta situación se considera un reflejo sexual. Es este peculiar fenómeno que Freud llama: Regresión, el sueño está en su apogeo el día, entonces la noche más y más envolvente.
Siempre es un retorno a un pasado lejano, una regresión en los niños y en todas las fuentes de la genitalidad, no puede dejar de ser despertado por cualquier censura moral. Los obstáculos serán superados sólo cuando el soñador estará en una situación en la que no hay contradicción más infantil seguirá siendo. Si no superar las dificultades actuales se hundirá más profundamente en el sueño y lejos de la realidad.
A continuación, llega a esta realidad, e incluye todos los deseos que estaba solo a desterrar de sus esperanzas. Sueños que fomentan la construcción y que enmascaran el verdadero significado de la sexualidad se olvidan rápidamente, recuerda la mayoría, o casi por casualidad su meta imaginaria.
Conocí a un hombre aparentemente sin poder, su atractivo es para los hombres, con una fuerte atracción homosexual inconsciente, la mujer lo dejó frío Soñaba con frecuencia tenían erecciones y mixtions, sin tener en cuenta el contenido de sus sueños. A mi solicitud para describirlos a mí en la mañana (no es que me he referido a sus tendencias pederastas alguna) me hizo muy curioso de una era exclusivamente homosexual. Esto es sólo un ejemplo entre miles. Erecciones Matutinales fueron a raíz de una pelea entre las predisposiciones y sus obstáculos. Después de haber tenido la infancia en su relación con un joven amigo invertido, que reprimió la memoria al recordar inconscientemente por la erección.
Els canvis vertiginosos que se succeeixen davant la nostra vista, moltes vegades astorada, ens plantegen disjuntives, per exemple: - Romandre aferrats al nostre petit saber-adquirit segurament amb molt sacrifici i esforç-gaudint de la "tranquil · litat" del conegut - O fer-nos permeables, permetre'ns una obertura a la novetat-des de la tecnologia fins a les noves formes dels símptomes-tenint en compte l'àmplia bretxa existent entre tots dos. Detenint-nos en el segon terme, suposant que vam acordar amb el concepte de "formació permanent" cominherent a l'exercici de tot professional responsable, sorgeix una altra disjunció exclusiva sobre: - Si és preferible repetir el saber establert, més encara, refugiar-nos en el plaer de l'erudició, lloc també co-conegut, còmode, que ens allotja sense sobresalts - O acceptar el desafiament d'intentar el deixar-nos sorprendre per algun troballa, producte d'un camí-no sempre clar en principi-que es pot iniciar amb una pregunta .Els que exercim la nostra professió en hospitals sabem que la quotidianitat aguaita, que els nostres pacients greument pertorbats poden convertir-se en "els pacients" a seques. Sabem que el transcórrer del temps és el còmplice que afavoreix que el que ens envolta es converteixi-segons paraules de Borges-a "invisible d'habitual", que aquesta transparència homogeneïtza les experiències, les priva de matisos, les introdueix en una voràgine. Rescatem, llavors, la pregunta com la que pot sacsejar el perillós letargia institucional i, des del seu formulació,començar a il · luminar sectors en penombres. La qüestió de la pregunta va travessar la història de la humanitat: des de les explicacions dels fenòmens naturals pro-proporcionades pels mites, fins a les respostes dels filòsofs, basant-se en l'experiència i / o en la raó. Això últim el podem observar recordant el mètode socràtic-el seu "art maièutica" - consistent a portar l'interlocutor a des- cobriment de la veritat mitjançant una sèrie de preguntes i l'exposició de les perplexitats que van donant lloc al origen de les respostes. Podem seguir travessant els segles i detenir-nos en Heidegger , que aposta a il · luminar la qüestió de l'ésser amb la sevafamosa pregunta: "per què l'ésser i no-res?" Justament en "Ser i temps" expressa: "Tot preguntar és buscar. Tot buscar té la seva adreça prèvia que li ve del buscat. El buscar aquest conèixer pot tornar-se un investigar o posar en llibertat i determinar allò pel que es pregunta ". També ens adverteix: "L'preguntar es pot dur a terme com un no més que preguntar o com un veritable pre- preguntar. La peculiaritat d'aquest és que el preguntar veu a través de si des del primer moment en totes les direccions cions dels esmentats caràcters constitutius de la pregunta mateixa " . Assenyala, segurament, que la preguntaveritable es transcendeix a si mateixa permetent l'obertura d'un horitzó desplegat per la consideració de cada una de les paraules que la constitueixen. Cal esmentar a Gastón Bachelard , qui efectua aportacions importants al tema. Manifesta: "Per a un coneixement científic tot coneixement és resposta a una pregunta " , sent encara més taxatiu: "si no hi va haver una pregunta no pot haver coneixement científic ". Ens permet seguir reflexionant a: "Formació de l'esperit científic" quan afegeix: "l'home animat per l'es- esperit científic, sens dubte desitja saber però és, de moment, per interrogar millor ". Si com pregunta entenem la interrogació que es fa perquè es respongui el que se sap d'una cosa, ob-observem que sempre se suposa un saber, una resposta anticipada fundada el suposicions més o menys vàlides però que permeten anar construint l'estructura d'una investigació. Aquestes respostes presumptives són les hipòtesis .Bachelard també ens alerta sobre la comoditat de la mandra intel · lectual, que afavoriria un refugi en l'empirisme, considerant "un fet", un fet sense més. juny de 2007 - Sala Cortázar - Biblioteca Nacional 20
Què seria per a nosaltres "refugiar-nos en l'empirisme"? Podria ser "fer clínica" sense fer aquest pas fonamental de abrochamiento amb la teoria-qualsevol que considerem important-i que pugui donar fonament al nostre accionar permetent, a més, accedir a un nou saber. Apropant-nos cada vegada més al present, Umberto Eco escrivia en un dels nostres diaris matutins, temps enrere: (...) "el il · luminista sap que l'home té cinc necessitats fonamentals: la nutrició, la son, l'afecte (que inclou el sexe, però també la necessitat de vincular-almenys amb un animal domèstic), el joc (o fer alguna cosa pel pur plaer de fer-ho) i el preguntar per què. Les primeres quatre necessitats són comunes també als animals, la cinquena és típicament humana i requereix l'exercici del llenguatge ". Podríem considerar si realment li donem nosaltres l'estatut de "necessitat" a l'preguntar i si fem d'això un instrument ment que ens permeti avançar en la reflexió, en l'aprofundiment dels temes. Per concloure amb les aportacions dels filòsofs contemporanis, citaré Jacques Derrida qui, en el seu llibre "L'hospitalitat",aborda aquest tema. Segons el seu plantejament amb qui hauríem de ser hospitalaris? A qui hauríem albergar? "A la pregunta, que és verbalitzada per l'estranger i que, en allotjar-ens qüestiona en els nostres supòsits sabers i així introdueix la possibilitat litat de certa separació dins de nosaltres mateixos ". Diríem que ens divideix, que s'esfondra qualsevol imaginari de com-pletud. Podem rebre com a bons amfitrions-permetre-li que es dimensioni en nosaltres, que s'encarni, que ressoni i que les seves ones sonores es vagin expandint-o expulsar adduint no estar interessats en aquest visitant, ocultant així els nostres temors. Qui seria el "estranger", el "hoste" en el nostre cas? El que recentment ingressa al nostre hospital: el concurrent, l'acompanyant terapèutic, el resident de primer any, en el moment inicial, abans que comencin a sentir amfitrions. Però no oblidem que hi ha enemics del preguntar crític, l'esperit científic qüestionador, "de la curiositat que dóna lloc a l'esperança de crear "(Bachelard). Entre d'altres, es poden esmentar: - La "doxa" dels grecs, o sigui la "opinió" que situaven com a principal escull per al desenvolupament de la "episteme" (Saber). És l'opinió la que obstaculitza el preguntar perquè obtura el sorgiment del que no se sap. - Les respostes tancades que bloquegen el preguntar: "Una resposta que renuncia a preguntar ulteriorment es des- s'instrueix a si mateixa com a resposta. "(Heidegger) - El refugiar-se al empirisme. - El sentiment de vulnerabilitat de l'amfitrió quan rep la pregunta del seu hoste que sacseja les seves respostes tes fetes, suposades, fixes, els seus preconceptes. Sintetitzant: En funció de prioritzar la nostra formació permanent des de la perspectiva de la investigació , de-hauríem: - Saber que és important preguntar aquí, on sorgeixen punts de no saber, per evitar el refugi en l'empíric - Saber que el "veritable preguntar" de Heidegger o la "pregunta honestament formulada", pressuposa una resposta posada en qui la formula-segons Lacan-qui feia de la troballa la condició d'una investigació. És clar que aquestes preguntes ja reflecteixen un treball d'elaboració efectuat per qui les enuncia. - Saber que l'important és "produir alguna cosa nova" (JA Miller), tant i fa dimensions tingui i que el procés mateix de construcció vagi augmentant el nostre cabal de coneixements i el nostre "saber fer", que redundarà en benefici de nosaltres com a professionals i dels nostres pacients. El considerar que ens exercim "en un hospital públic" ens remet a una especificitat molt valuosa: la gamma de patologies que presenten els nostres pacients (important per a alguns), la disponibilitat de casuística (important per altres). Que els conceptes s'encarnin, permet l'aprehensió, engarzándolos a la clínica i viceversa. Per concloure, reprenent l'anterior: que el plantejament de preguntes-que permetin el desplegament i l'aprofundiment dels temes, o sigui la investigació - és imprescindible ja que, indubtablement, constitueix la "via règia" d'accés a una formamació rigorosa. Per acabar, voldria compartir amb vostès un breu relat de JL Borges, titulat "El desert" i que vaig trobar, un cop en, "Atlas": "A uns tres-cents o quatre-cents metres de la Piràmide em vaig inclinar, vaig prendre un grapat de sorra, ho vaig deixar caure silenci- ment una mica més lluny i vaig dir en veu baixa: estic modificant el Sàhara. El fet era mínim però les no enginyoses paraules eren exactes i vaig pensar que havia estat necessària tota la meva vida perquè pogués dir-les. La memòria d'aquell moment és una de les més significatives de la meva estada a Egipte ". Entre altres coses aquest relat em va fer pensar que, encara que un aportació propi pugui ser mínim, de tota manera potproduir modificacions
consejero matrimonial cerdanyolA