Consejero Matrimonial Castelldefels

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26
BARCELONA

 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
fotopsicologescacspetit
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

Centro Psicologico y de la Pareja 


 ATENCION A LOS CONFLICTOS DE PAREJA EN BARCELONA Y CATALUNYA 




   INSTITUCIÓN    QUIENES SOMOS    TRATAMIENTOS      CONTACTO  DOCENCIA     RECONOCIMIENTOS    ARTÍCULOS

     

en -             CENTRE  CONESA – SERRAT .                                              Terapia de Pareja
                     INSTITUT SUPERIOR D’ESTUDIS SEXOLÒGICS
                                           Disfunción Erectil
                             CONTACTAR CON NOSOTROS:                                                                Falta de Erección
                              Xavier Conesa Lapena (Col. nº 4.977)                                            Eyaculación Precoz
                              Carme Serrat Bretcha (Col. nº 3.866)                                            Impotencia Sexual
                                             
Tel: 93 570 71 54                                                               Falta de Deseo Sexual
                                conesa_psicologo@yahoo.es                                                              Adicción al sexo

                                                                                                                                         Consejero Matrimonial

Xavier Conesa Lapena

·         Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo

·         Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980

·         Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares

·         Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)

·         Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987

·         Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988

·         Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989

·         Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990

·         Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994

·         Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995

·         Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999

·         Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997

·         Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998

·         Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC

 

Carme Serrat Bretcha

·         Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

·         Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

·         Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

·         Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

·         Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

·         Terapeuta Sexual i Familiar

·         Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

·         Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

TEORIA DE CANVI DE LA TCE: ELS ASPECTES INTRA I INTERPERSONAL

La TCE és una síntesi dels enfocaments experiencial i sistèmic de la teràpia familiar i de parella. Considera que el conflicte conjugal es manté a causa de la manera en què la gent organitza i processa la seva experiència emocional, ia les pautes d'interacció en què s'involucren, que adquireixen una vida pròpia i es tornen retroalimentadoras. Una parella en conflicte es troba en un estat esgotador de reaccions urgents i automàtiques i el seu corresponent sèrie d'interaccions rígides, que limita i restringeix l'intercanvi i l'experiència. El ritme emocional i els passos de la dansa de la parella es recolzen i reforcen l'un a l'altre en una espiral de dolor i desesperació. Aquest estat esgotador tan limitant, que es reforça amb el més mínim detall i que res aconsegueix alleugerir, fa pràcticament impossible que s'estigui disponible i receptiu per a la comunicació. Els estudis han mostrat que les parelles en conflicte es distingeixen per pautes d'interacció rígides i un intens afecte negatiu. Què ens diuen aquests dos enfocaments, el experiencial i el sistèmic, sobre com ajudar a les parelles a redefinir la seva relació? La perspectiva humanística experiencial es concentra en com ajudar a la parella a reprocessar i ampliar la seva experiència, mentre que la perspectiva sistèmica s'ocupa de com ajudar-la a modificar les seves pautes d'interacció.


EL PUNT DE VISTA EXPERIENCIAL: CANVIAR L'EXPERIÈNCIA INTERNA

La TCE és essencialment una aproximació humanística a la teràpia (Jonson i Boisvert, 2002). Els enfocaments humanístics sempre han reconegut la importància de l'emoció i s'han centrat en ella de manera

35


36 • Pràctica de la Teràpia Matrimonial Concentrada Emocionalment


més sistemàtica com a part del procés de canvi que altres enfocaments. Quins són els principis centrals dels enfocaments humanístics experiencials en teràpia que són rellevants per a la pràctica de la TCE? 1. Un enfocament en el procés. Els éssers humans estan constantment processant i construint la seva experiència, simbolitzant a cada moment, i creant marcs de significat (Cain, 2002). El client, i no el terapeuta, és l'expert en relació amb la seva pròpia experiència. El paper del terapeuta és el d'ajudar a cada client a ampliar la seva consciència d'aquesta experiència en la sessió, a integrar aquells aspectes que havien estat exclosos de la consciència, ia crear nous marcs de significat. La teràpia es centra llavors en el procés actual. Sota aquesta perspectiva, el que importa no és només el contingut o els fets d'una situació, sinó com es processen. El terapeuta esdevé un orientador del procés. Per tant, la teràpia és un procés de descobriment en què col · laboren tant el terapeuta com el seu client. Segons Rogers (1961), el procés de teràpia és un moment en què el terapeuta pot "gaudir descobrint quin és l'ordre de l'experiència" (pàg. 24). Aquest procés d'ordenament és individual. La perspectiva experiencial respecta les diferències individuals i considera la relació com un context únic que el terapeuta ha d'aconseguir conèixer. La posició del terapeuta experiencial de "reportar no estar informat" (Shapiro, 1996) s'ajusta bé a l'enfocament de diversitat en el camp de la teràpia familiar i de parella. 2. Un enfocament en la necessitat d'establir una aliança terapèutica segura i de col · laboració. Els terapeutes d'orientació humanística consideren a les persones com a éssers principalment socials que necessiten pertànyer a un grup i sentir-se valorades pels altres; també consideren que és més fàcil comprendre dins del context de les seves relacions amb els altres (Cain, 2002). No és sorprenent, doncs, que l'acceptació i l'empatia del terapeuta siguin considerades com a factors essencials que propicien un re-processament de l'experiència, la construcció de nous significats, i un nou sentit de mediació. L'acceptació del terapeuta, o el que Rogers va denominar "mirada positiva incondicional" del terapeuta (1951) per part de cadascun dels seus clients, els permet enfrontar-se a les seves experiències d'una altra manera. Rogers va suggerir que el reflex empàtic de l'experiència del client, per exemple, no és de fet un reflex sinó una "revelació" que ordena i estructura de manera més global l'experiència d'aquest client, permetent enfrontar les "temibles escletxes de l'experiència interna "i així poder manejar (Rogers, 1961, pàg. 34). Com en altres perspectives postmodernes (Anderson, 1997), el terapeuta intenta ser


La teoria de canvi de la TCE: els aspectes intra i interpersonal • 37


just, autèntic i transparent, fent del consultori de teràpia un espai segur. En aquest espai, les persones poden començar a identificar les eleccions que han fet respecte a les seves relacions, com el aïllar-se i aïllar l'altre de la relació, i de la mateixa manera, a responsabilitzar per l'impacte que tenen aquestes eleccions sobre si mateixes i sobre la seva parella. En la teràpia de parella, crear un ambient de seguretat implica fer un esforç conscient per validar l'experiència de l'altre sense invalidar o posar al marge els elements centrals de l'experiència de l'altre membre de la parella. L'objectiu fonamental de la teràpia de parella és finalment el de crear una relació segura i d'acceptació entre els membres de la parella. 3. Un enfocament en la salut. Els éssers humans estan orientats per naturalesa cap al creixement i el desenvolupament, i en general tenen necessitats i desitjos sans. Els problemes sorgeixen quan es reprimeixen, s'ignoren i es neguen aquestes necessitats i desitjos. Aquesta visió dels problemes generats per la limitació i la rigidesa, com "bloqueig" del processament de l'experiència, es pot comparar a una perspectiva interpersonal més sistèmica que es concentra en la naturalesa problemàtica de patrons limitats d'interacció. La salut, tant per a aquest model com per als models sistèmics, és estar oberts a l'experiència i ser receptius i flexibles de manera que permeti un nou aprenentatge, noves eleccions i una adaptació a nous entorns. L'enfocament experiencial no treballa llavors a partir de patologies. Se centra principalment en el creixement a través de noves experiències i noves maneres de processar aquesta experiència, més que en corregir defectes o deficiències inherents. Aquest enfocament assumeix que la manera en què les persones se sobreposen a circumstàncies adverses, quan les opcions són poques, sovint són limitants i inadequades per establir relacions i estils de vida positius. Totes les maneres de reaccionar es poden adaptar (Bowlby, 1969) sempre que puguin evolucionar en resposta a nous contextos. 4. Un enfocament en l'emoció. L'emoció ocupa un lloc fonamental en aquest enfocament, com també ho és en la teoria de la inclinació, i es considera bàsicament adaptable. Bowlby i els teòrics de l'emoció (Fridja, 1986) assenyalen que les emocions ens diuen i li diuen als altres el que desitgem i necessitem, i que són la base d'accions clau, especialment les reaccions que es donen en una relació. Més específicament, alguns teòrics experiencials han suggerit recentment que els marcs emocionals o mapes es construeixen en relació a situacions que frustren o satisfan necessitats i objectius. Aquests marcs després guien a les persones en la diferenciació i classificació


38 • Pràctica de la Teràpia Matrimonial Concentrada Emocionalment


de l'experiència, i en l'organització d'expectatives i reaccions. (Greenberg, Rice i Elliot, 1993). Aquests marcs ens ajuden a predir, interpretar, respondre i controlar la nostra experiència. Les emocions no són emmagatzemades, sinó reconstruïdes mitjançant l'avaluació d'una situació que activa un marc, una sèrie de respostes organitzades. En teràpia, aquests mapes s'activen i queden disponibles per a l'exploració i el desenvolupament; després poden ser modificades per noves experiències. Podem accedir, re-estructurar, i desenvolupar l'emoció, i també utilitzar-la per transformar les maneres com construïm l'experiència a cada moment i com reaccionem davant els altres. L'emoció és al mateix temps un objectiu i un agent del canvi. 5. Un enfocament en una experiència emocional correctiva. El canvi passa, en el present, com a resultat d'un procés ampliat de l'experiència i la generació de noves experiències emocionals. El canvi no consisteix llavors en comprendre les emocions, ni en ventilar, ni en millorar algun tipus d'habilitat. El canvi sorgeix a partir de la formulació i de l'expressió d'una nova experiència emocional que té el poder de transformar la manera com l'individu estructura experiències clau, com es veu a si mateix i com es comunica amb els altres. Cada vegada hi ha més acceptació i evidencia que corrobora el fet que estimular les emocions i afavorir una experiència emocional més profunda durant la teràpia són factors que anticipen resultats positius, no només en teràpies experiencials, sinó fins i tot en intervencions cognitives comportamentals (Greenberg, Korman i Paivio, 2002). D'aquesta manera, un terapeuta de parella que empra un enfocament experiencial: • Es concentrarà i reflectirà l'experiència emocional de cada un dels membres de la parella. • Validarà i acceptarà aquesta experiència, en lloc de tractar d'aïllar o reemplaçar. • Es posarà a to amb ella i la explorarà empàticament, centrant-se sobre l'aspecte més sensible i més dolorós, sobre aquell sentiment que no s'ha expressat en la seva totalitat i que sorgeix en interaccions específiques. • Ampliarà les experiències del client mitjançant preguntes, usualment preguntes de procés com ara què o com i mitjançant suposicions. • Dirigirà al client cap a tasques que fomentin un nou tipus de processament de l'experiència, com ara determinar elements nous d'una reacció problemàtica (l'estímul o el


La teoria de canvi de la TCE: els aspectes intra i interpersonal • 39


detonant, més que la reacció mateixa), ampliant i aprofundint en ells fins que sorgeixin noves facetes que reorganitzen l'experiència com un tot. Una tasca d'aquesta índole pot consistir, en una sessió de teràpia experiencial individual, en demanar-li a un client que mantingui una conversa imaginària amb una figura d'aferrament que hagi tingut un impacte en la definició de si mateix, i examinar la seva reacció emocional. El treball amb les emocions es descriurà en detall en el següent capítol quan es discuteixin les tasques terapèutiques. Aquestes intervencions experiencials van ser dissenyades originalment per ser usades en la teràpia individual. En la teràpia de parella, un membre de la parella observa mentre que el terapeuta l'ajuda l'altre a reprocessar l'experiència. Però com tots dos són presents, les interaccions durant la sessió poden alterar aquesta experiència. Aquí no es tracta que el terapeuta faci una teràpia individual en presència de l'altre. L'objectiu de l'exploració de l'experiència intra-psíquica és el d'afavorir un nou tipus de contacte amb l'altre membre de la parella no només durant les sessions de teràpia, sinó també a la llar. Aquest objectiu exerceix una influència sobre els tipus d'experiència que el terapeuta escollirà per el seu enfocament i com intervindrà. En la teràpia de parella ha d'haver un equilibri entre l'exploració de l'experiència intra-psíquica de cada un dels membres de la parella, la validació de les diferents experiències de cadascú i la manera com es promogui la interacció entre ells. El terapeuta ha de ser conscient a més de que ambdós membres de la parella estan presents i que reaccionen a les intervencions entre el terapeuta i l'altre, i ha de mostrar extremadament sensible a la manera com l'altre està rebent els seus comentaris. S'ha d'assegurar, per exemple, que al validar l'experiència d'un dels membres de la parella no està invalidant la de l'altre. Si contestem les preguntes formulades al principi del capítol a la llum de la teoria humanística experiencial, sorgeixen les següents respostes: els problemes sorgeixen o es mantenen quan els membres de la parella organitzen o processen la seva experiència d'una manera reduïda, limitant la percepció que ella tinguin i reaccionant de manera inflexible. L'objectiu de la teràpia és el d'ajudar als clients a ampliar la seva manera de processar l'experiència, a simbolitzar de manera que els capaciti per connectar amb els seus necessitats i objectius, i per respondre al seu entorn, incloent la seva parella, d'una altra manera nova i més eficient. Ser conscients de les emocions és fonamental perquè els membres de la parella funcionin d'una manera sana sota aquesta perspectiva, ja que les respostes emocionals orienten l'individu


40 • Pràctica de la Teràpia Matrimonial Concentrada Emocionalment


cap a les pròpies necessitats i desitjos, propiciant la lluita perquè siguin satisfets. El procés de canvi està relacionat aquí amb un compromís més profund amb la pròpia experiència i amb la creació de noves experiències i nous significats que afavoreixin actes d'adaptació.


LA TEORIA DELS SISTEMES: CANVIAR ELS PATRONS D'INTERACCIÓ

Quins són els principals fonaments de la teoria dels sistemes (Bertalanffy, 1956) més rellevants per a la pràctica de la TCE? Primer, ja que hi ha diferents tendències pel que fa als sistemes, és millor definir l'ús d'aquest terme. La Teoria de sistemes es refereix aquí a l'enfocament sistèmic estructural exemplificat en el treball de Minuchin i Fishman (1981), el qual fa èmfasi en el poder de les interaccions mateixes i en el seu poder per dirigir i limitar el comportament individual. La característica de totes les teràpies de família centrades en la teoria de sistemes és que intenten interrompre els cicles repetitius d'interacció que inclouen un comportament problemàtic o simptomàtic. 1. La teoria de sistemes ens convida a considerar un context determinat i la manera com els elements d'aquest context interactuen, com un tot, en comptes de considerar un o dos elements aïlladament. Els models i les seqüències de comportament constitueixen el centre d'atenció. Les parts només poden ser enteses en el context de la totalitat, per tant, el comportament d'un dels membres de la parella només es pot entendre en el context del comportament de l'altre. Els models i els cicles d'interacció són el més important aquí. 2. Els elements d'un sistema apareixen en relació directa entre ells i interactuen d'una manera predictible i organitzada. Aquesta organització produeix estabilitat i coherència (Dell, 1982). Per tal d'aconseguir un canvi, un terapeuta de tendència sistèmica se centrarà en canviar no només la manera com els elements d'un sistema es relacionen amb els altres, sinó també la manera com s'organitza el sistema, més que els elements mateixos. Un canvi en la naturalesa dels elements (per exemple, un membre de la parella que es torna menys hostil) es denomina canvi a nivell 1 i es considera insuficient. Un canvi en l'organització d'un sistema es denomina canvi a nivell 2


La teoria de canvi de la TCE: els aspectes intra i interpersonal • 41


(Watzlawick, Weakland i Fisch, 1974). Des d'aquesta perspectiva sorgeix naturalment un canvi en el procés d'interacció i com aquest s'organitza en models estables que es mantenen a si mateixos. Una vegada que hi ha un model, la seva coherència interna actua limitant l'efecte de comportaments inusuals o poc freqüents. Per exemple, quan el membre de la parella que generalment s'allunya s'obre i busca la seva parella, aquesta generalment no confia en aquesta reacció inusual i segueix atacant, fent que el evitador es retiri novament, creant un distanciament. 3. La causalitat és circular, i per tant, tot comportament no és simplement la conseqüència d'un altre. Per contra, cada un està lligat a una cadena circular a altres comportaments, com quan un dels membres de la parella comença a molestar la seva parella en resposta al seu aïllament, i l'altre s'aïlla encara més en resposta a la manera com el fastiguegen. L'assumpte aquí no el constitueixen els motius interns o les intencions, sinó la influència que exerceix el comportament de cada un dels membres de la parella en l'altre. Aquesta perspectiva condueix al terapeuta a descobrir de quina manera cadascun dels membres de la parella contribueix, sense adonar-se, a crear les respostes negatives de l'altre en un sistema circular d'influència mútua. 4. Més que el contingut, aquí s'emfatitzen els aspectes comunicatius del comportament, l'ordre o l'element definitori de la relació inherents al com es diuen les coses, que posteriorment defineix el paper de què parla i del que escolta. Això li permet al terapeuta fixar la seva atenció en la posició interactiva de cadascun dels membres de la parella en termes d'intimitat, de distància, d'autonomia i de control. Tot això és de crucial importància per entendre els cicles i el comportament de cada persona en el cicle. Com es defineixen els participants en la comunicació amb els seus éssers estimats també exerceix una influència en la manera com es veuen a si mateixos, aleshores canviar l'estructura de la relació també afecta les respostes intrapsíquiques del Jo. 5. La funció del terapeuta consisteix a canviar el cicle rígid d'interaccions negatives en què la parella es deixa envoltar constantment. Això es pot fer de diverses maneres: reformulant la posició d'interacció per crear noves percepcions i respostes, o interrompent els models d'interacció amb tasques específiques, com el compartir temors, creant un nou


42 • Pràctica de la Teràpia Matrimonial Concentrada Emocionalment


tipus de diàleg. Per ser eficient, el terapeuta ha de unir-se al sistema que forma la parella i crear una aliança. 6. L'objectiu de les intervencions estructurals sistèmiques és el de reestructurar les interaccions per fomentar una major flexibilitat (permetent als membres de la parella adaptar-se eficaçment a nous contextos i necessitats), i el creixement dels individus en la relació, en altres paraules, és el de crear un sistema que doni suport a la pertinença i l'autonomia i que fomenti el contacte, permetent al mateix temps les diferències i els desitjos de cadascú. Quan hi ha un vincle sòlid, les diferències individuals no són una amenaça, sinó un estímul. Com va dir Minuchin, "estar més connectat és ser més un mateix" (1993, pàg. 286). Amb freqüència, els teòrics de tendència sistèmica s'han centrat exclusivament en els límits i en assumptes de control, més que en l'afecte i en el contacte. Llavors, ¿de quina manera respon la teoria de sistemes les preguntes fetes al principi del capítol sobre la naturalesa del problema, l'objectiu de la teràpia i la naturalesa del canvi? El problema en termes sistèmics jeu en l'estructura de la relació, la posició que adopten els membres de la parella i el procés d'interacció, és a dir, en la seqüència de respostes estrets i repetitives que autorefuerzan en les relacions de conflicte. L'objectiu és promoure posicions més flexibles i nous tipus d'interaccions, que permetin que cada integrant de la parella tingui una sensació de control i pertinença dins de la relació.


INTEGRACIÓ DE LES PERSPECTIVES SISTÈMICA I EXPERIENCIAL

Aquestes dues maneres de crear un canvi funcionen molt bé juntes. Formen una bona parella. S'integren i es complementen l'una a l'altra fàcilment, cadascuna aportant una perspectiva diferent, un intrapsíquica i una interpersonal. També presenten algunes similituds. Totes dues consideren l'individu com un sistema fluid en constant procés de creació, i no com un sistema acabat amb un caràcter fix que depèn de factors psicogenéticos determinants. Tots dos enfocaments es concentren en el present, més que en determinants històrics, com la font principal de comportaments específics. Es fa èmfasi en el procés: en com s'estructuren l'experiència emocional i la dansa de la relació. Per a tots dos enfocaments, la persona no està malalta, ni és deficient, sinó que està "bloquejada". Segons l'enfocament experiencial, la gent queda


La teoria de canvi de la TCE: els aspectes intra i interpersonal • 43


atrapada en limitar les seves possibilitats de processar la informació, deixant-se absorbir per estats d'ànim negatiu que redueixen la gamma de les seves reaccions. Segons l'enfocament sistèmic, per altra banda, els membres de la parella es veuen limitats pels patrons o les regles de la relació. En ambdós enfocaments és de crucial importància que el terapeuta estableixi una relació, una aliança de cooperació amb els seus clients, ajudant-los a crear major flexibilitat en les posicions, patrons i maneres de processar el seu món intern. Per a la TCE és necessari que el terapeuta de parella utilitzi un model de canvi que incorpori l'intrapsíquic i el interpersonal, i que aquests aspectes es complementin i s'ampliïn l'un a l'altre. La teoria de sistemes ha estat de fet criticada per les seves tècniques impersonals, per les seves epistemologies abstractes i per no prestar atenció a la manera com els membres de la família experimenten les seves relacions (Nichols, 1987). En els enfocaments sistèmics, la dependència o una gran cohesió han estat sovint equiparats erròniament amb un "escabellament" o amb una dependència malsana (Green i Werner, 1996). L'enfocament experiencial de la TCE aporta la meitat intrapsíquica de l'espiral de retroalimentació delineada pels teòrics sistèmics, i també un enfocament sobre l'afecte i un contacte segur. Des del punt de vista de la TCE, una relaciósegura permet una màxima diferenciació (és més fàcil ser completament un mateix si la relació amb aquells dels quals depenem emocionalment és segura), i una major intimitat i connexió. Un vincle segur també millora la flexibilitat i l'habilitat per reflexionar sobre les situacions en comptes de reaccionar a elles. El que molts terapeutes sistèmics de l'escola de Bowen veurien llavors com una complicació, seria vist pel terapeuta amb formació en TCE com una inclinació evasiu temorós o ansiós. Els models d'interacció rígids no tenen a veure només amb espirals sistèmiques de coherència i retroalimentació, sinó també amb la manera com unes situacions interpersonals específiques engranen amb les emocions d'afecció, i com aquestes emocions "mouen" a les persones i organitzen els seus passos en la dansa de la relació. Bertalanffy, el pare de la teoria general de sistemes, suggeria que un petit canvi en algun element determinant o organitzador d'un sistema podia generar canvis significatius en la totalitat del sistema. Si les emocions d'afecció es consideren com els elements principals d'un sistema, com un sistema primari de senyals entre els membres d'una parella, és fàcil integrar l'emoció i els processos de canvi de l'emoció a la perspectiva sistèmica (Johnson, 1998) . Com ho han suggerit altres teòrics (Nichols, 1987), en teràpia és millor utilitzar al mateix temps un lent telescòpic (per explorar la


44 • Pràctica de la Teràpia Matrimonial Concentrada Emocionalment


experiència individual), i un lent gran angular (per explorar la dansa interpersonal). De fet, fer servir només un pot enganyar i distorsionar la realitat. El model experiencial li proporciona al terapeuta una guia per accedir i reprocessar l'experiència emocional, i el model sistèmic li dóna al terapeuta una guia complementària per reestructurar les interaccions.

www.xavierconesa.com

www.precoz.galeon.com

https://sites.google.com/site/terapiadeparejabarcelona/sexologo-barcelona-sexologos

www.psicologosbarcelona.galeon.com

http://terapiaparejabcn.blogcindario.com/2010/07/00002-terapia-parella-barcelona-terapia-pareja-terapia-de-pareja-consejero-matrimonial-tratamientos.html  

www.conesa.galeon.com 
www.faltadeereccion.galeon.com
www.elcolonirritable.galeon.com
www.ises.galeon.com 
www.epb.galeon.com
www.conesa.galeon.com
www.soy.galeon.com
www.precoz.galeon.com
www.sexologosbarcelona.galeon.com
www.xconesa.galeon.com
www.sexologo.galeon.com
www.fbach.galeon.com
www.psicologossexologos.galeon.com
www.psicologoslogopedas.galeon.com
www.carmeserrat.galeon.com
www.sexologosen.galeon.com
www.zonasexual.galeon.com
www.sufreprecoz.galeon.com



www.xavierconesa.com

www.precoz.galeon.com

https://sites.google.com/site/terapiadeparejabarcelona/sexologo-barcelona-sexologos

www.psicologosbarcelona.galeon.com

http://terapiaparejabcn.blogcindario.com/2010/07/00002-terapia-parella-barcelona-terapia-pareja-terapia-de-pareja-consejero-matrimonial-tratamientos.html  

www.conesa.galeon.com 
www.faltadeereccion.galeon.com
www.elcolonirritable.galeon.com
www.ises.galeon.com 
www.epb.galeon.com
www.conesa.galeon.com
www.soy.galeon.com
www.precoz.galeon.com
www.sexologosbarcelona.galeon.com
www.xconesa.galeon.com
www.sexologo.galeon.com
www.fbach.galeon.com
www.psicologossexologos.galeon.com
www.psicologoslogopedas.galeon.com
www.carmeserrat.galeon.com
www.sexologosen.galeon.com
www.zonasexual.galeon.com
www.sufreprecoz.galeon.com










Page 1
Page 2
Adhesions a aquesta Jornada Facultat de Psicologia. Universitat de Buenos Aires Laboratoris Roemmers Organització general de la Jornada Srta Paula Álvarez Llic Marcelo Ferraro Bibliotecari Gustavo Rebasti Llic Mònica Schuffer Publicació de la Jornada Edició general i correcció d'estil Llic Lucila Donnarumma Llic Valeria Szabluk Fotografia Nora Álvarez Agraïm a: Biblioteca Nacional Direcció de Comunicació Institucional i Comunitària Impremta de la Ciutat Dr Carlos De Lajonquière (Ex director general de Salut Mental) Dr César Sáenz (Ex subsecretari de Serveis de Salut) Dra Victòria Cohen, Llic Laura Carrara Sr Eduardo Galan, Sr Ariel Rodríguez, Llic Marta Marambio, Sra Beatriz Rodríguez Aquest material conté els principals passatges del que s'ha exposat a la I Jornada Salut Mental i Escriptura. És una publicació de difusió i capacitació en salut mental.
Page 3
A Nicolás Ortiz Assís, pioner en el nostre camí.
Page 4
ÍNDEX Paraules preliminares ............................................................................................................................................................................ 7 Prólogo ........................................................................................................................................................................................................ 9 Obertura de la Jornada Coordinador de la Xarxa Llic Marcelo Ferraro "De Robinson Crusoe a un complex artifici per rescatar el valor de la paraula" .................................. .... 11 Taula "La lectura i l'escriptura en els dispositius assistencials I" "Escriptura, cos i psicosi" ..................................................................................................................................................... 13 Llic Cristina Gartland - Servei de Teràpia Psicosocial amb externaciones assistides Hospital de Salut Mental Dr J. Borda Taula "Què es transmet avui en salut mental" (Difusió, escriptura científica, investigacions, formació) "La investigació com a formació permanent" Llic Lucila Donnarumma ....................................... .............................. 20 "Biblioteques i formació" Dr Mariano Outes .......................................................................................................................... 22 "La formació contínua al Centre" Llic Silvia Rucker ....................................................................................................... 23 "La investigació en salut mental en l'àmbit hospitalari. Possibilitats i obstacles "........................................... 25 Llic Clara Azaretto Coordinadora: Llic Maria Laura Bustingorri Taula "La lectura i l'escriptura en els dispositius assistencials II" "Taller literari: de la Generalitat a la singularitat" Llic Gilda Waingart ................................... ..................................... 26 Taller literari de l'Hospital de Dia Hospital Dr Braulio Moyano "El cisell de la veu" Graciela P. de Frecha .............................................................................................................................. 28 Taller de Ràdio. Centre de Salut Mental N º 1 Dr Hugo Rosaris "De l'ninot de guerra al nen historiador: un conte que es teixeix" ................................... ................................................ 30 Llic Daniela Rivas - Taller de contes. Hospital Infantojuvenil Dra Carolina Tobar García Coordinadora: Llic Mirta Pipkin Taula de tancament "Literatura, escriptura i salut mental" Escriptura, bogeria i pedagogia. Dr Horacio González - Sociòleg - Director de la Biblioteca Nacional .............................. 33 Set apunts sobre l'escriptura en salut mental. Dr Jorge Banys Orellana - Psicoanalista .............................. 36 Literatura i salut mental. Dr Fernando Ulloa - Psicoanalista. Psiquiatre ................................................. ........................ 40 Coordinador: Llic Marcelo Ferraro 5
Page 5
PARAULES PRELIMINARS És una alegria que aquelles paraules que van ressonar l'últim 28 de juny a la Sala Cortázar de la Biblioteca Na- nal siguin avui lletra escrita. Conseqüents amb les nostres biblioteques, entenem que l'escriptura pot ser em- memòria, actiu esglaó perquè altres puguin seguir escrivint a la clínica i en el paper. Aquesta incipient Xarxa, un cop despertes les biblioteques de la seva letargia i oblit, es trobava ja en condicions d'entusiasme i desenvolupament per produir aquesta Jornada. El seu tema es va anar modelant en la unió de dos interessos que ens convoca a nosaltres, integrants de la Xarxa, juntament amb centenars de professionals de l'àrea de la salut mental: Salut Mental i Escriptura. Temàtica plena d'arestes i diversitat. Ens vam proposar abordar a través del testimoni d'aquells que, des del assistencial, recorren aquests ordres; dis- positius que en els diferents centres assistencials treballen amb la paraula oral i escrita per mitjà d'estratègies que proposen l'aparició del subjecte de la paraula i del teixit del llaç social. Vam recórrer també qüestions per a les quals les biblioteques són seus naturals: la capacitació, la formació i la investigació. Amb una obertura sense encartonaments, allà es van succeir els fonaments de la nostra Xarxa, l'orientació de la nostra tre treball i d'aquella il · lusió sostinguda de paraules: la llibertat. Va concloure la Jornada amb una taula exquisida on es van trobar homes experimentats en les lletres, la història ria, la sociologia i la salut mental. Una dada més, la Jornada va transcórrer en un clima amable i intens, interessant i de treball, tal és així que esperem el moment en què el puguem repetir. La Xarxa CIBISAM juliol de 2008 Jornada Salut Mental i Escriptura 7
Page 6
PRÒLEG La creació d'una Xarxa de Biblioteques de Salut Mental en l'àmbit de la Ciutat de Buenos Aires va ser pensada en tant deute amb el sistema sanitari, amb l'objectiu d'articular unitats d'informació que tenen en comú la especialitat, la qual cosa implica instal · lar una manera de cooperació tècnica entre les unitats participants. La Xarxa de Centres d'Informació i Biblioteques en Salut Mental (CIBISAM) s'ha proposat avui el desafiament de dur- gar als professionals de la salut mental a través de diversos canals d'informació i apropar a tots els usuaris ris noves formes d'accés a la bibliografia d'aquest camp. En ser emmagatzemats els continguts en format electrònic i segons bases internacionals, possibiliten a l'usuari un accés universal, sense limitacions geogràfiques. Des dels primers anys de la dècada del 90 es va començar a pensar en l'armat d'una xarxa de biblioteques hospitals ries amb especificitat en salut mental. Per aquell temps el Llic en Biblioteconomia i Documentació Nicolás Ortiz Assís, des de la Direcció de Salut Mental de la MCBA i l'Hospital Borda, va ser al costat de la seva empenta i el seu esforç qui va començar a somiar aquesta empresa que semblava impossible. Aquestes paraules serveixen per ressaltar la tasca d'aquesta incipient Xarxa i també per recordar a manera d'homenatge a aquest professional incansable que va ser Nicolau, qui ja no està entre nosaltres encara que el seu esperit i tenacitat encara perduren. D'aquells anys a l'actualitat, tant la informació com les noves tecnologies no han tingut fre en el seu de-sa- ment, permetent proporcionar als usuaris a través de la sistematització en el processament tècnic, l'accés a una informació bibliogràfica ordenada i universal. La tasca que té per davant aquesta Xarxa que ve unint accions i interessos, és donar accessibilitat als professionals del subsector estatal de la Ciutat de Buenos Aires a aquests nous espais d'informació i capacitació. L'evolució de les biblioteques que conformen la Xarxa és lenta però constant, complint en aquesta Jornada amb 1 dels seus principals objectius que és fer conèixer la important tasca clínic - teòrica que es produeix en hospitals els i centres de salut de la Ciutat. Arribem llavors a aquesta publicació el material és part de la producció de l'exitosa 1ra. Jornada "Salut Men- tal Escriptura "organitzada per la Xarxa d'Informació i Biblioteques de Salut Mental, potser el primer testimoni de un camí que ha de prosseguir. Amb tot el reconeixement hem de felicitar i agrair aquesta publicació, als coordinadors, organitzadors i representants doncs enriqueix el camp problemàtic de la capacitació constant en aquesta tan complexa disciplina com és la salut mental, ateses les múltiples variables que la componen i que hi convergeixen. Juliol 2008 Dr Ricardo Horacio Soriano Ex-Director de Salut Mental GCBA Cap del Centre de Salut Mental N º 1 "Dr Hugo Rosaris " Jornada Salut Mental i Escriptura 9
Page 7
TAULA D'OBERTURA DE LA JORNADA Llic Marcelo Ferraro Coordinador Gral Xarxa de Centres d'Informació i Biblioteques de Salut Mental "De Robinson Crusoe a un complex artifici per rescatar el valor de la paraula" Bon dia. Això que tinc per explicar és, en part, una història i, alhora, la celebració d'una fundació que passa avui amb vostès. Hi va haver una vegada un home que des de l'hospital en el qual treballava, el Borda, va imaginar una Xarxa de Biblioteques. Es ano- mava Nicolás Ortiz Assís, i per no trobar interessats o vés a saber per què, va morir sense veure aconseguida. Al començament dels 90 en un altre lloc de la ciutat, més precisament a l'hospital Piñero, i pels bons oficis de la col · lega María García de la Torre, l'escriptor Tomás Eloy Martínez donava una part del seu pròspera biblioteca al Servei ci de Salut Mental, abans d'establir-se definitivament a l'exterior, amb la intenció que fos el començament d'una biblioteca per als pacients. En aquella ocasió, va fer referència al fet que la seva salut mental tenia molt a veure amb la seva bi- blioteca. Aquesta idea m'acompanya fins avui. Idees que convergeixen. Llibres i salut mental, salut mental i escriptures. Escriptures tècniques, l'escriptura dins del procés terapèutic. I l'escriptura literària. Creació del costat dels professionals i dels pacients, de les persones en favor de la salut mental. Tots els hospitals i centres monovalents de salut mental de la ciutat compten amb biblioteques. Les pertanyents als hospitals monovalents conèixer el seu ple desenvolupament en l'etapa en què aquests hospitals eren dependents del govern nacional, eren llocs prestigiosos, de consulta permanent, recorreguts per graduats i és- diants; seus prestatges encara atresoren valuoses obres donades pels seus mateixos autors: Moyano, Cabred, Borda, Jacob, Pichon Rivière etc. El nou segle va trobar a les biblioteques desactualitzades, algunes actualitzar o tristament tancades. Em pregunto i els pregunto: Quin és el sentit d'emprendre un moviment contrari al d'aquest oblit i abandonament? El nostre sistema de salut mental estatal és un dels més importants del món. Hi resideixen dissímils dispositius: hospitals monovalents, tallers protegits de rehabilitació, hospitals de dia, centres de salut mental, serveis de salut mental en tots els hospitals generals i monovalents, professionals de l'àrea en tots els Centres de Salut i Acció Comunitària. Convivim més de 2000 professionals provinents de diverses disciplines que conflueixen en la salut mental, i que a més, dins de cada competència, treballem des de diferents corrents teòrics. L'augment en els últims anys de la consulta i la criticitat de la mateixa li han donat una complexitat singular a la nostra tra tasca. És una demanda que ha mutat-amb un predomini de les patologies del cos i de l'acte-els casos de violència, les addiccions, patologies anomenades contemporànies o socials que afecten tant a individus com a comunitats senceres res. Què ens passa, què ens passa en aquests temps? Potser en la història de la bogeria, dels patiments mentals, les noves biblioteques tinguin alguna cosa que testificar. Alhora, la Llei N º 448 de salut mental, acompanyada per un majoritari consens entre els professionals de l'àrea, planteja un canvi substancial en la manera d'entendre la salut mental deixant enrere la simple visió de la malaltia i els vestigis del model manicomial i aïllacionista davant els patiments psíquics de les persones. Davant aquest estat de coses heterogeni, la Xarxa de Centres d'Informació i Biblioteques de Salut Mental treballa en darrere d'obrir canals de comunicació adequats i facilitar una formació científica "orientada" d'acord amb les neces- necessitats d'atenció de la població. Donar un accés igualitari a l'atenció en salut mental és també establir un mateix estàndard d'excel · lència en qualsevol dels efectors de la Xarxa de Serveis. Després vindran les particularitats que cada efector sabrà aconseguir. Això requereix d'un accés ràpid i senzill a la literatura científica i acadèmica actualitzada: local, nacional i internacional nal i facilitar, a més, la seva circulació entre els efectors del Govern de la Ciutat. Però també cal incloure la informació en salut mental i que aquesta es trobi a l'abast de tothom: veïns, pacients, familiars de pacients, professionals, estudiants, investigadors i docents. Ja no només la biblioteca amb les seves velles insígnies encara que tan actuals: - Formació i recerca Jornada Salut Mental i Escriptura 11
Page 8
- Democratització del coneixement - Equitat i gratuïtat brindada des d'un espai que és públic Ara amb la recreació d'aquests espais com centres d'informació. Centres que tinguin disponibles els programes més d'atenció, les xarxes de serveis, les lleis, les estadístiques, materials teòrics i clínics. Això contribueix a la transparència ia la visibilitat de la gestió pública en salut mental. Per això estem treballant en un catàleg col · lectiu de la xarxa que permeti accedir a tota la informació existent en nostre tema. Però si alguna cosa distingeix a la nostra Xarxa-el seu singular valor qualitatiu-és incloure tota l'experiència i la producció cent- científica que es desenvolupa en l'àmbit de la salut mental del Govern de la Ciutat. Aquest vast material que avui no s'aconsegueix capitalitzar, es perd per la falta d'un sistema eficaç que li doni cabuda al testimoni moni, a la producció teòric - clínica. Possibilitar la seva circulació és jerarquitzar els professionals i apropar-nos a altres experiències dels nostres propis parells. Em refereixo a la producció escrita anomenada literatura no convencional o literatura grisa: material inèdit nascut de la nostra tre treball als hospitals i centres de salut. En una comunitat psi que és prolífica en l'escriptura, potser per la àrdua que resulta la seva tasca o perquè les impossibilitats de vegades conviden a escriure. Aquesta serà una memòria del malestar en els temps que ens toquen viure. En definitiva, una xarxa de centres d'informació i biblioteques de salut mental és un complex artifici per rescatar el valor de la paraula. seu valor d'inscripció simbòlica, de ser testimoni del món del llenguatge, de ser rastre de l'existència cia subjectiva. La nostra Xarxa també es va proposar ajudar amb l'organització de les biblioteques de pacients ja existents tents als hospitals per tal de fomentar a través de la lectura i l'escriptura una manera de fer lloc a la qualitat de vida dels que poden usar-la. La celebració de l'existència d'aquesta xarxa-amb totes les seves intencions i les seves accions-feta amb l'entusiasme dels representants dels 6 hospitals participants, ens va portar a organitzar aquesta Jornada: Maria Laura Bustingorri, Lucila Don- naruma, Cristina Gartland, Mariano Outes, Silvia Rucker, Mònica Shuffer i Gustavo Rebasti. Llavors ara torno a plantejar aquesta pregunta. Perquè cadascú intenti donar-li resposta. I, potser, trobem un primer sentit al llarg d'aquesta jornada. Quin és el sentit d'emprendre un moviment contrari a l'oblit i l'abandó? Per finalitzar un breu relat, part d'una novel · la: Robinson Crusoe. L'autor d'aquesta novel · la, Daniel Dafoe compte el drama de Robinson, el seu naufragi, la seva desesperació al trobar-se sol en una illa desconeguda. Havia perdut connexió, contacte amb la civilització. Allà va poder salvar dues coses: un paper i un llapis: "Vaig començar a considerar seriosament la meva condició i les circumstàncies a què em veia reduït i vaig decidir posar els meus assumptes per escrit, no tant per deixar-los als que potser vinguessin després de mi, ja que era molt poc probable que tingués descendència, sinó per alliberar els pensaments que diàriament em afligien. A mesura que la meva raó anava dominant el meu abatiment, vaig començar a consolar com vaig poder ia anotar el bo i el dolent, per poder distingir la meva situació d'una pitjor; i vaig apuntar amb imparcialitat, com ho farien un deutor i un creditor, els plaers que gaudia, així com les misèries que patia. " Aquest fragment, em sembla, sap apropar-nos al valor de l'escriptura, aquest recurs per armar un món que el deixava fora de la bogeria, que li donava fortalesa i una existència que transcendia la sensació d'aquest cos desesperat. Espero que aquesta Jornada ens trobi, acompanyats i compartint les paraules d'aquells que van decidir "posar seus assumptes per escrit "-com diu Robinson-. Moltes gràcies juny de 2007 - Sala Cortázar - Biblioteca Nacional 12
Page 9
TAULA "LA LECTURA I L'ESCRIPTURA EN ELS DISPOSITIUS ASSISTENCIALS I" Coordinadora: Llic Rosa Daniell (Coord. de la Xarxa Metropolitana de Serveis en Addiccions-DGASM) Escriptura, cos i psicosi Llic Maria Cristina Gartland Cap del Servei de Rehabilitació Psicosocial amb externaciones assistides. Hospital de Salut Mental "Dr J. Borda " "Això és l'escriptura. És el tren de l'escriptura que passa pel vostre cos. "Marguerite Duras. En fer-me càrrec a l'octubre de 2000 del Servei de Internación "31 A" de llarga estada a l'Hospital Borda, a fi de la seva reconversió en un Servei de Rehabilitació Psicosocial amb externaciones assistides, vaig posar en marxa el projecte "Art, cultura, psicoanàlisi i trama social'', en el context d'un treball interdisciplinari en equip, l'execució fa- cilitó les externaciones de molts pacients i va possibilitar la transformació d'aquest servei. L'abordatge que proposem en la praxi amb subjectes psicòtics no és per una anàlisi que desxifra. Es tracta d'abordar la realitat del cos a través de la invenció que xifra i sosté la consistència corporal, que en el millor dels casos, per- permeti al subjecte compondre el seu cos per a la seva neoinserción en la trama social. Pensem que traçar, dibuixar, escriure, fan una escriptura peculiar, la de la corporización del gaudi que afecta al cos, a partir dels instruments que solen acompanyar a l'acte creador. Pel psicoanàlisi l'escriptura és un fer que dóna suport al pensament. Dit fer possibilita posar en joc una nova relació amb el cos, per tal d'acotar l'alienitat del mateix, és a dir, la sensació del seu despossessió. En la psicosi, la funció de l'escrit permet donar testimoni de la peculiar relació del subjecte amb el món, com en el cas de l'escriptura de Schreber a "Memòries d'un neuròpata'', que li permet identificar el gaudi mortífer i intrusiu en el lloc de Déu, Un altre absolut, testimoniant un cos de gaudi que ofereix a la ciència, finalment, per mitjà del cos del seu escrit. Allà on el simbòlic toca la realitat, el subjecte psicòtic pateix el llenguatge per la impossibilitat del incorpori. El cos no suporta, es deixa caure, s'agredeix especularment, es fragmenta, davant l'amenaça de la dissolució de la precària en- voltura corporal, de manera que el jo es manifesta com carozo sense coberta imaginària que operi com a barrera contra la in- sió, extrusió del gaudi de l'Altre, la qual cosa produeix estralls en la relació amb la imatge del semblant. Es podria dir llavors, que hi aquest cos no té una superfície mental que albergui els pensaments com és- escriptura inconscient. Lacan mostra com Joyce, a través del joc polifònic del cos de la seva escriptura, pot sostenir la consistència corporal que fa a la seva mentalitat, restituint així la idea de cos propi a través de la seva obra com escriptor, que li permet fer-se un nom. A través d'un peculiar tractament del llenguatge, on l'enigma com enunciació és portat a la potència de l'escriptura, produeix un ego suplementari que li permet subjectar la dimensió imaginària, com una cambra baula anudante en la seva funció sinthome, la qual cosa li possibilita recompondre la seva consistència corporal i sostenir-se en el llaç social. En el cas d'aquest artista, es tracta d'una escriptura de gaudi que lliga la realitat amb el simbòlic, amb una oïda de músic i de poeta i l'ocupació de multiplicitat de llengües i dialectes, per fora de la fallida imatge narcisista lligada a la imatge del cos, en una nova consistència supletori la funció li permet mantenir nuats la realitat, el simbòlic i l'imaginari, en ser envaït per la polifonia de la paraula. Però la suplència del Nom del Pare falta, no sempre arribarà aquesta funció i, en moltes ocasions, resultarà precària. Les consideracions precedents respecte a l'escriptura, ens permeten abordar la tasca de rehabilitar / habilitar a partir de les següents puntualitzacions: -El traç de l'escriptura vehicula i ordena l'excés de gaudi. La línia, vora sobre el qual s'inscriu la lletra, separa i uneix topològicament interior i exterior en la seva funció de límit, a la intrusió de l'objecte que sorgeix en el real, introduint alguna cosa nova. -La lletra forma part del joc fònic combinatori essencial de la funció poètica que obre el discurs a un encadena- ment que no és el del sentit, en un joc de paraules que va a contrapartida del desxiframent que es produeix en una anàlisi. Constitueix una funció de vora que litoraliza la funció de l'organisme amb la mentalitat, articulant la realitat amb el simbòlic a través de la langue com a substància gozante. Aquesta articulació del signe amb el so permet nuar l'imaginari, el qual només es pot pensar en la seva relació amb el simbòlic i amb la realitat. -El dir compleix una funció de escrit al nuar les dimensions real, simbòlica i imaginària de la dita. - El cos de la llengua l'atorga el cos del simbòlic que l'analista oferta a la particular transferència, a fi de propiciar un nou nuament que acoti la intrusió de la realitat. Jornada Salut Mental i Escriptura 13
Page 10
Amb la creació de dispositius col · lectius culturals per a la neoinserción social i comunitària, van sorgir la creació d' una biblioteca i d'espais com ara: Espai de narrativa / Poesia al Borda / Temps de tango / Historieta i na- narrativa / Lectura i comentari de notícies / Taller literari / Musicoteràpia, com a espais productors d'efectes d'escriptura que fan a la consistència corporal. Aquests efectes poden ser llegits en que el coordinador dels mateixos s'interessa per allò que en el boig bé es fa sentir, des d'una posició d'escolta diferenciada de la cen- entrada en el diagnòstic que permet fer lloc a un allotjament simbòlic. Hugo Tejeda, poeta participant de l'espai Poesia al Borda, qui actualment viu en una casa del PREASIS, diu: Et saludem AQUÍ INFINIT ... Et saludem aquí infinit que voles per dins I per fora d'un altre infinit. Llei desconeguda que completament cec vaig trucar atzar, incomprensible tu del cosmos, permutes nostres retines per altres millors, més aptes, per aquelles que distingeixen millor el límit que hi ha entre llum i ombra, encara sabent que el límit no existeix, que només és qüestió de graus per una sola naturalesa; que només és qüestió de triar: ascendir, descendir; ser-hi, en aquesta pista maldestre eternament fingiéndonos saber i ignorant així sempre que hi ha sempre i que mai hi haurà més que un ara. L'espai de Musicoteràpia, en la seva vinculació a la veu, al so, al ritme ia les vibracions que toquen el cos, a les cordes, l'instrument musical, es constitueix també en un espai productor d'efectes d'escriptura que fan a la constitució de la consistència corporal. El llenguatge, vinculat a la musicalitat de la funció poètica en la veu, el so, el ritme i les seves pauses, es torna així a un espai d'experimentació escriptural, on acudeixen els balbucejos de la llengua materna, les cascades metonímiques, el cantussol entre llengua i ritme, la sonoritat de caràcter indicible, que articula el gaudi amb el sentit. I on alguna cosa l'ordre del silenci pot passar a inscriure perquè un dir sigui possible, la qual cosa marca una ètica: la de l'acte. juny de 2007 - Sala Cortázar - Biblioteca Nacional 14
Page 11
L'escriptura i la clínica Llic Liliana Videla Membre de l'Equip d'Hospital de Dia del Centre de Salut Mental N º 3 "Dr Arturo Ameghino " Cites intencionades I "En canvi, li vaig negar al poeta pessimista que el caràcter perible de la bellesa involucrés la seva desvalorització". "El perible", 1915/16, Sigmund Freud "El valor de tot el que bell i perfecte existeix, només resideix en la seva importància per a la nostra percepció, no cal que la sobrevisqui i, en conseqüència, és independent de la seva perduració en el temps. " "Ara bé. El poeta fa el mateix que el nen que juga. Crea un món fantàstic i el pren molt seriosament, és a dir es sent íntimament lligat a ell ... Però d'aquesta irrealitat del món poètic neixen conseqüències molt importants per a la tècnica artística doncs molt del que, sent real, no podria procurar plaer cap, pot procurar com a joc de la fantasia. " "El llenguatge, amb la seva saviesa insuperable, ha resolt fa molt de temps la qüestió de l'essència dels somnis, donant també aquest mateix nom a les creacions dels que fantasiegen. " "El poeta mitiga el caràcter egoista del somni diürn per mitjà de modificacions i ocultacions, i ens suborna amb el plaer purament formal, és a dir, estètic, que ens ofereix l'exposició de les seves fantasies. " "El poeta i els somnis diürns", 1907/08, Sigmund Freud "El escrit es distingeix per una preeminència del text, en el sentit que es veurà, pren aquí a aquest factor del discurs, la qual cosa permet aquest apretament que, al meu parer, no ha de deixar al lector una altra sortida que la de la seva entrada, la qual jo prefereixo difícil ... " "Doncs aquesta experiència pren la seva dimensió essencial en la tradició que instaura aquest discurs. Aquesta tradició, molt abans que s'inscrigui en ella el drama històric, funda les estructures elementals en la cultura. I aquestes estructures mateixes revelen una ordenació dels intercanvis que, tot i que fos inconscient, és inconcebible fora de les permuta- cions que autoritza el llenguatge. " "La instància de la lletra en l'inconscient o la raó des de Freud", maig de 1957, Jacques Lacan Cites intencionades II Massa lluny? "Potser no hi ha res a dir dels textos escribibles. Primer on trobar-los? Amb tota seguretat no en la lectura (o almenys molt poc: per atzar, fugitiva i obliqua- ment en algunes obres límits): el text escriptura no és una cosa, és difícil trobar en llibreries. Segon: sent el seu model productiu (i no ja representatiu) suprimeix tota crítica que, en ser produïda, es confós ria amb ell: reescriure no seria sinó disseminar, dispersar en el camp de la diferència infinita ... El escriptura és el no- velesco sense la novel · la, la poesia sense el poema, l'assaig sense la dissertació, l'escriptura sense l'estil, la producció sense el producte, l'estructuració sense l'estructura. " "S / Z" 1968-1969, Roland Barthes "(...) Aquesta relació de l'estructura amb la mort, es manifesta també en la desaparició dels caràcters individuals els del subjecte que escriu; per tots els embolics que s'estableix entre ell i el que escriu, el subjecte que escriu confon tots els signes de la seva individualitat particular, la marca de l'escriptor no és més que la singularitat de la seva absència; ne- cessita exercir el paper de mort en el joc de l'escriptura. " "Què és un autor?", 1969, Michael Foucault "Per què no es tornaria pertinent parlar d'intertextualitat? Un discurs que no és una unitat tancada sobre si mateix, apareix treballat per una multiplicitat d'altres textos. La referència, la cita, són els casos més obvis que aquí, potser, revelin una disposició amorosa, 1 acatament explícit al que travessa el discurs. " "La estereotípia argumental: excusa per a una esteroscopia", octubre de 1978, Jorge Jinkis Una ubicació possible Aquesta decisió de coordinar un taller literari es va iniciar en un amor veritable per la literatura. Trasmutó en una, diverses pre- Jornada Salut Mental i Escriptura 15
Page 12
preguntes per l'escriptura i per una permutació en particular: l'escriptura a la clínica, a l'hospital; en els desviaments, la en- trobada amb la psicoanàlisi. A partir d'algunes lectures de Freud, Lacan, Barthes, Foucault i Jinkis, intentaré situar, tal com es produeixen, les ficcions cions que se succeeixen i prenen forma en un taller dedicat a l'escriptura literària amb alguns pacients d'un hospital de dia. Escriptura que impulsa manera d'aposta: • La primacia del text escriptura • El poder del text pot escriure ¿fent cultura? Sense les pressions socials de creació i d'autor-no vol dir que aquestes no ocorrin-és una escriptura que orientar taria en les fonts de la intertextualitat, entre el que ja escrit, l'actual escrit i ¿el futur?. Una escriptura que utilitza fragments de textos de diferents camps, gèneres i subjectes per produir altres. Transformant-se, semblés, en un taller literari d'uns que aposten a res més que ¿al plaer? estètic de la escriptura. conjecturant sobre que aquesta trobada hi hagi ... Afectats per aquesta fenedura. Espero que aquestes notes, cites, retalls de textos, possibiliten en acte, llegir una trama per on es podria escriure "una coordinació "d'un taller en una clínica en hospital de dia. Com situar? Recursos literaris van en la nostra ajuda: suspens, gir dramàtic, clímax, salts en el temps, maneres també de testimoniar les complexitats del nostre objecte d'anàlisi: l'escriptura literària i els seus actors en la seva particularitat. Final obert? En temps de resistència, una última cita "(...) És que van quedar realment desvalorats davant dels nostres ulls només per- que demostraran ser tan peribles i fràgils? " "Cal esperar que succeirà el mateix amb les pèrdues d'aquesta guerra. Un cop superat el dol, s'advertirà que la nostra tra elevada estima dels béns culturals no ha patit detriment per l'experiència de la seva fragilitat. " "El perible", 1915/16, Sigmund Freud juny de 2007 - Sala Cortázar - Biblioteca Nacional 16
Page 13
Un far nascut a l'Hospital de Dia Presentació: Dr José Luis Fermoso Cap d'Hospital de Dia de l'Hospital d'Emergències psiquiàtriques "Torcuato d'Alvear" L'Hospital de Dia és un dispositiu de tractament, de rehabilitació i de resocialització per a pacients greus. Un dels seus pilars fonamentals és l'espai grupal organitzat en funció d'una activitat. Activitat que es fonamenta en el desig dels qui oficien com a coordinadors de la mateixa i que se sosté en l'entroncament d'aquest desig amb el desig de cada un dels pacients. Llegiran llavors en aquest treball un text dels coordinadors i la seva entroncament amb un text dels pacients. Al taller de ràdio, l'activitat d'escriure paraules és el treball que disposa el enunciació en el que ens arriba com a veu. No és un taller que té com a objectiu produir un escrit però, però el produeix. D'aquesta manera va construint un lligam social èticament necessari per a la psicosi. El Far Llic Joana Naguirner i Llic Fernando Lozano Coordinadors del Grup de Treball Social Hospital d'Emergències psiquiàtriques "Torcuato d'Alvear" En el marc dels objectius d'Hospital de Dia, els espais grupals es constitueixen en suport del recorregut indi- vidual que realitza el pacient. Des del treball social, pensem el grup com a contrapartida l'aïllament i la fragmentació, afavorint el reconeixement d'un espai propi que cobra un estatut col · lectiu: la trobada del subjecte amb si mateix i amb l'altre. La intenció de compartir avui amb unitats. l'esdevenir d'una pràctica de treball grupal es sustenta per una banda, si par- particular manera d'inici, desenvolupament i consolidació i, de l'altra, en els avatars que els coordinadors ens vam veure involucrats- crats en el transcurs de la mateixa. Fa uns quants anys que un espai grupal anomenat Grup de Treball Social té un lloc de reconeixement en el discurs positiu d'Hospital de Dia Proposa una retallada del grup ampli (de 10 a 12 integrants) convocat a participar d'un àmbit socialitzador, efecte de múltiples determinacions i generador d'activitats. El temps de permanència en el grup està acotat a la concreció d'un projecte gestat pels seus integrants, com ara: l'organització de sortides i passejades per la ciutat, festes, la creació d'un Rosedal als jardins de l'hospital, etc. El mes de març de 2006, s'inicia un nou Grup de Treball Social i com a activitat disparadora, per afavorir la interacció entre els seus membres, es proposa que imaginin que pertanyen a una emissora radial, amb la intenció de donar a conèixer el que estava esdevenint: "l'inici del Grup de Treball Social". Es divideixen en subgrups i comença- cen a treballar: trien un nom que els identifica, afegeixen acudits i notícies a la consigna; es diverteixen, aplaudeixen i ens acomiadar (els coordinadors amb la sensació d'haver complert els objectius de la primera trobada). "Subjecte a prova insondables, parlo amb la paret i m'escolta. L'amor passa, ve i se'n va. Tot i que la carretera és infinita, crit el teu somriure als mars, veig gris pels boscos, i el desert em xopa de sorra, que mastego, mentre et recordo. " (B. Taller de ràdio. 3 novembre 2006) La setmana següent, des d'una lògica de procés i moment grupal, els coordinadors proposem una altra activitat. Els integrants reclamen continuar amb la ràdio ja que l'havien passat bé, (insisteixen ...). Acceptem i recreem amb una altra consigna: una nova emissió radial considerant que la mateixa donava continuïtat a la idea inicial de promoure la participació ció i comunicació entre els seus integrants. Se succeeixen trobades setmanals on l'apropiació de l'activitat tat de ràdio es posa de manifest de manera que ens porta a pensar que, aquest grup, hi havia ja triat el seu projecte de treball: "un Taller de Ràdio". Ho pensem acotat a aquest grup i durant un temps determinat. "Va néixer aquesta història a florir la nit temorosa i el consol del dia Jornada Salut Mental i Escriptura 17
Page 14
Així va conèixer l'amistat i alimentar-la, La debilitat de la bellesa de les dones, Que el van deixar sol amb els seus pensaments, una i altra vegada. Ara, viu de la seva imaginació i els seus records, Espera formar la seva nova història. " (J. Taller de Ràdio. 23 març 2007) Malgrat les consideracions entorn del enquadrament grupal abans referit, la dinàmica grupal, amb la incorporació de nous tius integrants convidats pels participants, la successió de trobades en el temps i la consolidació d'un interès comú; alhora que cada un avançava descobrint i trobant un lloc per al seu dir, situar la coordinació en una cruïlla: la continuïtat del Grup de Treball Social desenvolupat durant anys amb molt bona recepció per part dels seus destinataris o resignar dit projecte i, juntament amb ell, els desitjos posats en joc pels coordinadors per donar lloc a aquest altre "Taller de Ràdio", producció de subjectes amb desitjos i demandes. Sens dubte, tots dos espais propicien l'oportunitat d'albirar un projecte que l'una al social, allà on una paraula va ser dita i comenci a ser possible un llaç social. "Sóc aquest, que, desesperat es pregunta com no va poder salvar protegint els seus ulls amb les mans; estrenyent al meu cos perquè només em vegi; submergint-la en el meu pit per amagar el seu rostre, el seu infinit rostre. Sóc aquest que gemega per no poder anomenar-la. Sóc aquest que et implora retrocedir el temps per veure-la, per sentir-la, per olorar. Potser com mai vaig saber fer-ho. " (Fragment de "Una altra versió de Lot", MJ, Taller de Ràdio. 8 juny 2007) D'aquesta manera, i des de fa aproximadament un any i mig, noves emissions radials ens troben tots els divendres cions de 10 a 11 hores. Avui, el Grup de Treball Social encara figura inscrit com a tal en el cronograma d'activitats dia- ries de l'Hospital de Dia Ja el taller de Ràdio ha pres la paraula. Un lloc li ha estat assignat. Un subjecte ha triat. El coordinador serveix de suport a aquest desig. Ens preguntem: ¿No serà moment de modificar el cronograma? "Els meus passos et estranyen. El vent passeja meus pensaments. I el temps es riu de mi. La nit sembla comprendre la meva angoixa en el seu silenci. I allà on el vent creua els mars, potser et portarà nostre record. " (J. Taller de Ràdio. 4 maig 2007) Al voltant d'una taula, un termo amb cafè i una vella ordinador esdevinguda en estudi de gravació (elements que re- creen, al mateix temps un ambient de comunió i clima radial) els que fem el programa "El Far" (tal és el nomsobre triat) ens vam reunir setmanalment en una de les aules de l'Hospital de Dia Sense necessitat d'una convocatòria prèvia, els participants del taller s'apropen i reuneixen al voltant de la música disparada per uns petits parlants. Des de la coordinació, intentem que el paper de la conducció del programa l'exerceixin, de manera rotativa, almenys dos persones. D'altra banda, fem especial èmfasi perquè es mantingui una disposició circular dels participants al voltant de la taula. En aquest sentit, aquesta distribució espacial habilita una modalitat particular d'interacció, en tant es constitueix com una invitació a que cadascun dels presents trobi una manera singular de participació i ex- pressió en el marc del grup. L'emissió comença i els participants assumeixen protagonisme. La diversitat d'interessos i produccions es reflecteix en la multiplicitat dels blocs temàtics que conformen cada programa, entre els quals podem esmentar: En "Vampirs Anònims" , alguns integrants del taller es van encarregar de redactar el guió d'un culebró radial lliguis-tat de sentit de l'humor. Es van animar a impostar les seves veus per compondre els personatges de la novel · la i, per uns mi- minuts, van jugar a ser vampirs angoixats en l'intent d'abandonar el consum de sang. Un altre integrant recorda dates i esdeveniments que han marcat la història del nostre país. "En aquest món sempre pre alguna cosa passa! " converteix les famoses efemèrides en un treball de recerca, selecció i producció de materialsobre la memòria col · lectiva que el nostre cronista radial s'articula amb records i vivències. Què estaves fent mentre després? o on estaves quan? es tornen, en tant formes del record, en una manera significativa d'ancorar-se en el temps i la història a partir de la vivència subjectiva. A les "Entrevistes" , l'acte d'escollir el personatge i confeccionar una guia de preguntes inverteix els posicionamentments. La posició subjectiva varia significativament: acostumats a respondre diàriament, ara són ells els que fan les preguntes i organitzen l'intercanvi. En "Famosos sota la lupa" els participants del taller focalitzen lliurement la seva mirada crítica sobre les qualitats per-juny de 2007 - Sala Cortázar - Biblioteca Nacional 18
Page 15
personals d'algun personatge de la faràndula seleccionat per a tal ocasió. D'aquesta manera, els aspectes bizarros del món de l'espectacle són posats sota la lupa relativitzant l'imaginari social de normalitat. Les produccions literàries en forma de narracions, contes o poemes tenen un lloc en les emissions. La ploma de els protagonistes es converteix en una modalitat d'expressió i en una experiència subjetivante a través del que han anomenat "Les Veus de l'ànima". "Aquests, històries i refranys. El llenguatge a través de la història " sorgeix gràcies a la inquietud d'una de les integrantstes del taller, que ens possibilita penetrar en l'origen i el significat de dites i refranys populars. Producte d'un treball d'investigació sobre les paraules i els seus usos, l'autora d'aquesta secció ens sorprèn setmanalment amb escrit que, per mitjà de subtils arabescs, ens permet coquetejar amb el llenguatge i els seus significats. Les múltiples opinions dels participants tenen un lloc en "A mi em sembla!" A partir d'una producció periodísticatica prèvia sobre una notícia o situació de l'actualitat dels participants desenvolupen un debat coordinat per qui oficia, eventualment, de conductor del programa. "En les escales va viure anys. Vides i morts va saber enfrontar allà. No trobava miralls on veure la seva veritable forma, la qual sentia allunyada de l'anterior (...) moltes veus del seu interior li van dir que es diu que són infinites en pujar i al baixar (...) Però en saber aquesta infinitud multiplicada, li va començar a brollar de l'ànima una desesperació terrible per sortir. Així recórrer el laberint una continuïtat de vides i morts. Un passatge que va trobar en un esglaó, temps indefinit des- després, el va tranquil · litzar. Deia el següent: Cada vegada que algú de l'altra realitat-en la qual a vós mateix se't veu com si somiaràs-recorda el laberint d'escales, s'obre una finestra a l'espai per on surt una mica de la desesperació ració d'aquells que jeuen dins, i entra un aire d'esperança. Energia portada per un àngel que fa afable el temps etern que en el laberint d'escales es descobreix. " (Fragments de "El laberint d'escales". S. Taller de Ràdio. 27 abril 2007). Creiem que el taller de ràdio és principalment un espai de socialització que pondera la recuperació dels ca- caràcters perduts de la ciutadania a través de l'assoliment d'una participació dels subjectes en la vida social per mitjà l'accés a la cultura. Així, la possibilitat d'una participació plena en els intercanvis socials i simbòlics s'erigeix com una forma d'integració que restitueix el dret de reconeixement pels altres com un semblant. El taller de ràdio és, també, un espai que convida a la descoberta i desenvolupament de potencialitats subjectives. Els participants del taller exerciten la lectura i escriptura, desenvolupen el seu poder de síntesi i donen curs a la seva creativitat. En aquests termes, connectar els subjectes amb alguna activitat en la qual ocorre una trobada amb el seu pro-pròpia identitat, pot esdevenir una manera singular d'ancorar en la vida social, on un "lloc" sigui un lloc per construir una significació sobre el món i sobre si mateix. En síntesi, un lloc on el subjecte pugui pensar i ser pensat pels seus semblants sota una mirada diferent de la de la bogeria. Per acomiadar-nos, prendrem prestades les paraules d'una de les integrants en ocasió de la seva graduació de l'Hospital de Dia i comiat del Taller de Ràdio, que d'alguna manera sintetitzen el nostre objectiu de treball. "Estic recontenta d'estar aquí perquè m'havia re acostumat als divendres. Jo, els dijous deia: ¡¡Uh!! Demà ja és divendres. Van veure quan el dia es caracteritza per alguna cosa? Era el Taller de ràdio. Moltes vegades les circumstàncies no es resolen però sí que puc canviar jo, canviar el meu caràcter, no preocupar tant. Fins semblés altra circumstància la qual jo tingués en la meva vida. Quan el caràcter es torna diferent, canvien moltes coses. Això va ser el que vaig aprendre en el Taller de ràdio. Van veure que al principi no parlava res? Arribava, m'asseia i no parlava amb ningú. Després, no. Després vaig anar canviant, a part vaig conèixer un munt de gent. I bé, després vaig anar traient com era jo ... Així sóc jo, Va quedar clar? (E. Taller de Ràdio. 8 juny 2007) Jornada Salut Mental i Escriptura 19
Page 16
TAULA "QUÈ ES TRANSMET AVUI EN SALUT MENTAL" (Difusió, escriptura científica, investigacions, formació) Coordinadora: Llic Maria Laura Bustingorr


Consejero Matrimonial Castelldefels

Comments