Asesor matrimonial

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26
BARCELONA

 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
fotopsicologescacspetit
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

Terapia de Pareja Psicologo Psicologos Consejeros Matrimoniales en Barcelona

Sexólogos en Barcelona 

Centre Psicològic i de Parella 

 Institut Superior d'Estudis Sexològics I.S.E.S.

  TRATAMIENTOS SEXOLÓGICOS EN BARCELONA Y CATALUNYA 




   INSTITUCIÓN    QUIENES SOMOS    TRATAMIENTOS      CONTACTO  DOCENCIA     RECONOCIMIENTOS    ARTÍCULOS

     

en -             CENTRE SEXOLÒGIC CONESA – SERRAT .                                              Terapia de Pareja
                     INSTITUT SUPERIOR D’ESTUDIS SEXOLÒGICS
                                           Disfunción Erectil
                             CONTACTAR CON NOSOTROS:                                                                Falta de Erección
                              Xavier Conesa Lapena (Col. nº 4.977)                                            Eyaculación Precoz
                              Carme Serrat Bretcha (Col. nº 3.866)                                            Impotencia Sexual
                                             
Tel: 93 570 71 54                                                               Falta de Deseo Sexual
                                conesa_psicologo@yahoo.es                                                              Adicción al sexo

       http://www.sexologo.galeon.com


Tant individualment com en parella, el nostre centre té una dilata experiència en l'assessorament de parella. Els consellers poden ajudar a:

  • Millorar la seva relació de parella en tots els aspectes.
  • Solucionar i prevenir problemes de parella derivats de la convivència o per canvis en la relació (tenir un fill, mort d'un familiar, etc.).
  • Canalitzar l'amor i el desamor.
  • Afrontar una infidelitat.
  • Prendre decisions sobre la separació o seguir juntes.
  • Afrontar una separació.
  • Refer la vida després d'una separació.
  • Evitar caure en la rutina.
  • Conciliar vida laboral i familiar.
  • Conèixer per què no se sent feliç en la seva relació.
  • Evitar relacions de dominació.
  • Reconèixer i evitar l'existència de violència domèstica.
  • Etc

Si no se sent feliç o gust amb la seva parella, encara que la vulgui, no dubti en acudir a un conseller per conèixer quin és el problema i buscar la millor solució, abans que sigui massa tard.     

Xavier Conesa Lapena

·         Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo

·         Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980

·         Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares

·         Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)

·         Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987

·         Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988

·         Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989

·         Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990

·         Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994

·         Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995

·         Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999

·         Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997

·         Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998

·         Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC

 

Carme Serrat Bretcha

·         Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

·         Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

·         Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

·         Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

·         Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

·         Terapeuta Sexual i Familiar

·         Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

·         Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària




Deficiencia observada en casi todos los estudios revisados ​​es la tendencia a centrarse en el alcance de los síntomas, en detrimento de la evaluación de deterioro funcional, la calidad de vida y otros aspectos relacionados con el impacto del trastorno en la el sujeto y su familia. Además, para algunos trastornos (por ejemplo, trastorno obsesivo-compulsivo), los parámetros fueron en general más precisa en los estudios de tratamientos farmacológicos que en la TCC, mientras que para otros (por ejemplo, ., trastorno de ansiedad generalizada), los investigadores interesados ​​en la TCC en general han utilizado una amplia gama de parámetros que phramacothérapie investigadores. Por ejemplo, en un estudio de los efectos relativos y combinados en diferentes terapias cognitivas y conductuales en contra de la fobia social, los autores utilizaron "en busca de un tratamiento alternativo" como un indicador de los resultados del tratamiento (Butler Cullington, Munby, Amies y Gelder, 1984).


En general, los estudios sobre el trastorno de pánico con agorafobia y sin recurrir a parámetros más específicos que la investigación sobre otros trastornos (ansiedad generalizada, por ejemplo). Por otra parte, se basan en metodologías y se basan en instrumentos de medición más complejas, incluyendo las evaluaciones de la frecuencia de los ataques de pánico, la ansiedad, la depresión, la evitación agorafóbica, y otros aspectos operación.


La evidencia empírica sugiere que la evaluación de todos los efectos de varios tipos de tratamiento debe basarse en un seguimiento a largo plazo. Esta conclusión se desprende claramente de un estudio que comparó la imipramina en combinación con la terapia de exposición asistida por un terapeuta, imipramina asociados con el entrenamiento de relajación con la asistencia de un terapeuta, junto con un tratamiento con placebo la exposición asistida por un terapeuta y la formación de placebo más la relajación con la asistencia de un terapeuta. Los autores no encontraron diferencias entre los efectos de la imipramina y placebo durante el tratamiento y durante el período de seguimiento de un año (que se explica probablemente por la dosis, relativamente baja, el medicamento que se usa ). La terapia de exposición bajo la supervisión de un terapeuta resultó en una mejoría significativamente mayor que el entrenamiento de relajación, aunque las diferencias eran mínimas (Marks et al., 1983). En el seguimiento llevado a cabo dos años (Cohen, Monteiro y Marks, 1984) y cinco años (Lelliott, Marcas, Monteiro, Tsakiris y Noshirvani, 1987) después del tratamiento, los participantes continuaron avanzando, pero nosotros sí poca diferencia entre los grupos.


iii. Los instrumentos de evaluación


Tanto en la clínica que en la investigación, utilizamos los instrumentos de evaluación para determinar la presencia o ausencia de síntomas de trastorno de ansiedad, o en el diagnóstico clínico. Hay un montón de instrumentos diferentes para cada uno de estos trastornos y el "patrón oro" para cada trastorno es poca unanimidad. Además, muchos de estos instrumentos se utilizan para diferentes áreas, por ejemplo, algunos se centran en el aspecto psicológico, mientras que otros medir el aspecto biológico. La longitud, la complejidad y las propiedades psicométricas (fiabilidad y validez por ejemplo) los instrumentos son también variables (Health Canada, 1994, 1996). Esta es la razón por las comparaciones entre los estudios, incluso los que en el mismo trastorno de ansiedad (por ejemplo, fobia social), son a menudo difíciles.


Otro factor que debe ser considerada, si los instrumentos están destinados a ser utilizados por los evaluadores (clínica) o por los pacientes. Una evaluación realizada por un paciente no necesariamente dará los mismos resultados que la evaluación por un médico, ya que los pacientes pueden dar más importancia a las zonas sujetas a la evaluación de determinados por el médico. Por lo tanto, un meta-análisis de los antidepresivos y las terapias de comportamiento cognitivo y la utilizó contra el TOC reveló que todos estos tipos de tratamientos son más efectivos que el placebo, si nos basamos en las evaluaciones realizadas por los médicos. Por contra, si juzgamos por las opiniones de los pacientes, la terapia conductual y tratamientos de combinación generalmente dan resultados superiores en comparación con los antidepresivos (van Balkom et al., 1994). Factores como estos deben ser tenidos en cuenta cuando te das cuenta, o los estudios revisa el tratamiento. (El lector interesado en el tema se encuentra en el Apéndice 3 proporciona una lista de referencias útiles sobre herramientas para la medición de los trastornos de ansiedad.)


2 . Las deficiencias metodológicas de los estudios sobre el tratamiento de los trastornos de ansiedad específicos


i. Trastorno obsesivo-compulsivo


En el caso de TOC, muchos estudios que concluyen que la eficacia de la TCC sobre la base de muestras muy pequeñas y una mala elección de los sujetos de control. Los estudios farmacológicos en el TOC a este respecto son superiores a los demás, pero en general, no utilizar las entrevistas de diagnóstico llevado a cabo.


ii. Las fobias específicas


Casi todos los estudios de las fobias específicas no se han seleccionado los pacientes con criterios diagnósticos adecuados. Por otra parte, si hay varios estudios sobre el tratamiento de la fobia a la sangre y la zoofobia, es necesario realizar más estudios controlados sobre otros tipos de fobias (fobia a las alturas, la claustrofobia, fobia a las tormentas , aviones, etc.). Por último, casi todos los estudios sobre el tratamiento de las fobias de los enfoques conductuales se centran exclusivamente en terapias de exposición.


iii. Trastorno de Ansiedad Generalizada


La gran dificultad planteada por los estudios de GA es que los criterios de diagnóstico han cambiado radicalmente en los últimos años y que la mayoría de la investigación se basa en una definición anticuada de la enfermedad. Cuando AG fue incluido en el DSM-III (American Psychiatric Association, 1987), se presenta como una condición que afecta a los sujetos con mayor ansiedad por lo menos durante un mes, que no sufre de fobia, que no cumplen los criterios para el trastorno de pánico y que no están deprimidos. En el DSM-III-R (American Psychiatric Association, 1987), la AG señaló un trastorno que se caracteriza principalmente por la ansiedad excesiva o irracional con respecto a al menos dos aspectos de la vida (por ejemplo, trabajo, familia ), que persiste durante al menos seis meses y se acompaña de seis síntomas de una serie de dieciocho años. En el DSM-IV (American Psychiatric Association, 1994), la AG sigue siendo un trastorno caracterizado por excesiva te preocupes, esto durante seis meses o más, sin embargo, los criterios fueron revisados, de manera que la preocupación debe ser difícil de controlar; se centran en diversos temas (en lugar de en dos aspectos de la vida o más) e irá acompañada de tres de los seis síntomas.


Hasta ahora, la mayoría de los estudios de la Asamblea General se hicieron desde el DSM-III. Los criterios han sido revisados, lo más probable es que los estudios llevados a cabo antes de que los cambios se hicieron ya no son válidas para los sujetos que actualmente cumplen los criterios establecidos en relación con este trastorno. Por lo tanto la eficacia de las intervenciones farmacológicas y psicológicas en contra de la AG, tal como está definido actualmente, queda por determinar. Por último, las medidas de resultado usadas en los estudios farmacológicos eran mucho menos precisos que los utilizados en los estudios de psicoterapias.


iv. La fobia social


En el caso de la fobia social, los estudios han, en general, no distingue entre la fobia social generalizada y la fobia social específica. Como no hay evidencia de que estos dos tipos de fobia social difieren en varios aspectos, los estudios de los tratamientos para estos trastornos deben centrarse más en estas subcategorías de condiciones. Por lo tanto, a pesar de la evidencia de que los beta-bloqueadores (por ejemplo, atenolol) no dan buenos resultados en casos de fobia social generalizada, estos medicamentos son de uso frecuente en la práctica clínica para el tratamiento de la fobia social específica (p . ej. miedo a hablar en público). Sin embargo, aparte de unos cuantos estudios que los bloqueadores beta para reducir la ansiedad en la población normal experimentar una mayor ansiedad ante la idea de actuar en público (ejemplo: los músicos), ningún estudio muestra su eficacia a los casos diagnosticados. Existe la necesidad de llevar a cabo investigaciones sobre el uso de bloqueadores beta en contra de la ansiedad asociada con la necesidad de actuar en público, en los sujetos con una fobia social específica.



El treball que s'exposa té com a finalitat presentar el començament de les indagacions del projecte d'investigació "Representacions Socials sobre el quefer professional del Psicòleg: El cas de les Concurrències de Salut Mental de la Ciutat Autònoma de Bs As", emmarcat en la Beca Mestratge UBACYT 2002.

Per què el psicòleg treballa ad-honorem?, Quins són els determinants històrics i quines les configuracions de l'àmbit professional que conflueixen en l'actual situació?, Hi ha alguna relació d'aquest fet amb l'hegemonia de la Psicoanàlisi en la formació i pràctica del Psicòleg ?, Com és la relació entre la formació i la inserció professional? Com és l'inserció del Psicòleg en un hospital públic? Com es produeix la institucionalització d'un espai com el de la Concurrència?

Aquestes són les algunes de les preguntes que van iniciar les indagacions. La qüestió del treball ad-honorem, molt poc estudiada, travessa la inserció professional del psicòleg pràcticament des de la constitució de la Carrera. Es considera essencial l'anàlisi d'aquesta temàtica especialment en temps actuals, on la problemàtica de l'ocupació en general i dels professionals en particular està en augment constant.

D'altra banda, si bé existeixen nombroses descripcions i relats sobre les Residències [1] , no es troben escrits de la Concurrència com "Sistema de Capacitació de Postgrau en Servei", tot i que aquesta modalitat d'inserció professional (entre d'altres diferències importants) , capta el 28% dels Psicòlegs que aspiren a inserir oficialment en l'àmbit hospitalari, mentre que la Residència només el 2%.

L'interès d'aquesta indagació té el seu correlat en els dos grans objectius que persegueix (veure punt 1.1.1.), La concurrència i les Representacions Socials del Psicòleg Concurrent.

D'altra banda, hi ha una forta vinculació amb les investigacions en les quals aquest projecte s'insereix. Així com en aquelles s'analitzen les Representacions Socials dels estudiants de Psicologia [2] , en aquest cas es planteja una continuació lògica, ja que permet avançar en l'anàlisi de les representacions i imaginaris socials, no ja dels ingresantes o estudiants, sinó dels psicòlegs graduats. S'obté així, un rastreig del recorregut de la conformació i anàlisi de les Representacions Socials al llarg de tot el procés d'un individu, des que tria ser psicòleg fins que s'insereix en una àrea específica. Precisament es tria les concurrències per observar com es plasma, en un particular tipus de pràctica, la representació clínica hegemònica ja indagada a ingressen i la suposada prevalença de la mateixa en estudiants.

Aquesta comunicació explora tres eixos d'anàlisi que permeten realitzar una introducció general a la proposta de la investigació:

1. L'anàlisi històrica de les primeres insercions professionals enteses com la prehistòria de la Concurrència;

2. L'caracterització general de l'Examen de Residència, instància prèvia a l'inici de les Concurrències i Residències en Salut Mental;

3. L'exploració de les Representacions Socials de Psicòlegs ingresantes a la concurrència en relació amb el treball ad-honorem.

1.1. El Projecte. Objectius, Metodologia i estat d'avanç.

1.1.1. Objectius

El projecte d'investigació en el qual aquest treball s'inscriu desenvolupa els següents objectius generals i específics:

Objectiu General N ° 1

Explorar i caracteritzar les Representacions Socials dels Psicòlegs Concurrents Sobre el Quefer del Psicòleg (RSCQP).

Objectius específics

1.1. Indagar les RSCQP en Concurrents de diferent antiguitat en el Sistema.

1.2. Comparar els components, significats, imatges i continguts fonamentals que tenen les RSCQP i les Representacions en ingressen, estudiants i concurrents de Psicologia.

Objectiu General N ° 2

Realitzar una anàlisi i caracterització de la realitat actual de les concurrències, detectant els nivells: a. Històric-jurídics, b. Socioeconòmics, c. Institucionals, d. Subjectius, i. les seves interrelacions.

Objectius específics

2.1. Analitzar el nivell històric-jurídic de les Concurrències: Antecedents, reglamentacions, Lleis.

2.2. Caracteritzar el funcionament del Sistema de Salut Mental en el qual s'inscriuen les Concurrències: Finançament, reformes.

2.3. Explorar el nivell Institucional: Anàlisi de característiques organitzacionals, edilícies i funcionals de les concurrències en un (1) Hospital General de Aguts, un (1) Hospital monovalent, i un (1) Centre de Salut Mental.

2.4. Indagar el nivell subjectiu: Graus de satisfacció, motivacions, opinions, experiències, avantatges, desavantatges de l'experiència del Concurrent.

1.1.2. Metodologia

La Investigació és de caràcter exploratori i descriptiu, amb disseny qualitats quantitatiu.

Les unitats d'anàlisi són els Psicòlegs Concurrents i el Sistema de Concurrències inserit en el Sistema de Salut del Govern de la Ciutat de Buenos Aires.

Fonts de dades: Primàries: Concurrents en Salut Mental. Aquestes dades són generats en terreny a través de les entrevistes, observació i qüestionaris.

Secundàries: Estadístiques. Característiques generals de les concurrències. Revisió històric-bibliogràfica.

Mostra: Selecció de Concurrents de Salut Mental de la CBA elegits basant-se en criteris d'accessibilitat en: un (1) Hospital General de Aguts, un (1) Hospital monovalent i un (1) Centre de Salut Mental de la CBA. Total de la mostra: aproximadament Setanta (70) Psicòlegs Concurrents de Salut Mental de la CBA.

Instruments: entrevistes en profunditat i semiestructurades, observació simple, qüestionaris auto-administrables, revisió bibliogràfica i guies per a anàlisi de documents.


3.2. Descripció i anàlisi

3.2.1. Generalitats

Taula 1

3.2.1.1.1.1.1.1 Generalitats de l'Examen de Residència en Salut Mental any 2002

Especialitat

Total inscrits

Vacants Concurrències

Vacants Residències

% De ingresantes

Concurrència

% De ingresantes Residència

N ° de NO ingresantes

Psicologia Clínica

1083 (84%)

302

26

28%

2%

755 (70%)

Salut Mental (Psiquiatria)

208 (16%)

163

26

El 78%

13%

19 (9%)

TOTAL

1291 (100%)

465

52

-

-

774

El total de inscriptos per a l'especialitat Salut Mental va ser de 1291 professionals, dels quals 1083 van ser Psicòlegs (84%) i 208 Metges (16%).

En els Psicòlegs, els càrrecs oberts per a Residència van ser 26 (entra el 2% dels professionals), mentre que per a les Concurrències 302 (entra el 28%).

En el cas dels Metges, la quantitat de llocs per a Residència eren els mateixos, en aquest cas els que entren representen el 13% i per Concurrències 189 (entra el 78%).

Això significa que, per cada metge es van presentar més de cinc Psicòlegs.

Les xifres de la quantitat de Psicòlegs titulats ens aporten dades significatives per reflexionar sobre la importància d'aquests nombres.

5. Conclusions

A l'alçada actual del nostre procés investigador i en relació amb els objectius presentats en el punt 1.1.1., Es presenten les següents conclusions.

En primera instància, es pot col · legir la determinació de les primeres insercions professionals per entendre la configuració actual de les Concurrències, sobretot en relació amb el treball ad-honorem.

Des dels seus inicis, les insercions professionals van derivar cap a l'àmbit clínic-psicoanalític.Les primeres obertures cap a "el social" van tenir com a camp d'aplicació l'Hospital Públic i van ser realitzades sobre la base dels múltiples interessos que la recent professió generava.

Lentament aquesta manera d'inclusió hospitalària forjada a partir de les relacions amb caps de servei o altres professionals de la Planta Hospitalària, va anar fent pressió a partir del bon acompliment dels recents graduats. Amb l'arribada de la democràcia i la possibilitat legal de realitzar tractaments psicoterapèutics per part dels psicòlegs, el 1986 s'institueixen les Concurrències i l'examen corresponent.

A partir del que s'ha exposat en l'anàlisi de les fonts primàries, s'observa l'existència de dues representacions convivint en l'imaginari del psicòleg Concurrent. D'una banda el vell model del psicòleg egressat en les primeres ventrades, on la sortida a l'àmbit públic, en especial al Hospital, responde a la construcción de una identidad profesional forjada en la clínica como práctica casi exclusiva. La diferència radical entre l'actual representació i la passada és el tint apolític visualitzat en el present. De l'altra, una representació fonamentada en la queixa al sistema i, en la seva gran majoria, sobre la base de la resignació. Excepte en escassos exemples, no hi ha possibilitat de visualitzar alternatives a la inserció professional. Tampoc, segons aquesta representació, estarien donades les condicions per a un canvi en relació amb el Sistema Concurrències en particular i les Polítiques en Salut Mental en general.

"Ara la perspectiva és al matí donar la Concurrència ia la tarda Mc Donals, Telemarketer, el que sigui ...". En aquesta frase conceptes com identitat, formació i treball professional es barregen en l'imaginari del Psicòleg Concurrent. Els professionals en els 60 i 70 plantegen al quefer professional com una barreja de "popularitat matutina i prestigi vespertí" (Blas de Sants, 1997: 122) en relació amb l'Hospital i el Consultori privat. Davant d'això, les indagacions realitzades donen compte d'una realitat molt diferent que demostra la importància d'investigar sobre la identitat professional i la inserció dels recents graduats.

En relació amb la inserció professional i les Concurrències, càlculs estimatius mostren que anualment, la meitat dels Psicòlegs graduats en la UBA apliquen a l'examen amb la finalitat de ser residents. Observem que només el 2% aconseguirà la seva comesa i que un baix 28% pot aspirar a la concurrència. Llavors, el 70% dels inscrits, 755 professionals el 2002, queden fora, exclosos d'exercir a la Clínica Hospitalària on no cobrarien per 5 anys. Sense dubtes això obre interrogants sobre la identitat i inserció professional i ens porta a analitzar la problemàtica del treball ad-honorem.

En general, observem que les respostes donades pels entrevistats enfront de l'ocupació sense remuneració no són homogènies; encara que semblés haver algun tipus de malestar lligat a una crítica cap a la política (l'Estat, les Polítiques en Salut Mental, etc.), des del lloc de la professió, s'observa una prevalença molt important de la resignació de cobrar enfront de les ganes d'obtenir experiència i formació a la clínica, és a dir que s'obtindria major satisfacció exercint ad-honorem a la clínica hospitalària que treballant en altres àrees de manera remunerada.

Aquesta representació de l'acompliment del Concurrent comporta conseqüències importants en la identitat i quefer professional del Psicòleg. Enfront de la Representació Social del psicòleg = psicoanalista a divan, Scaglia et al. (2002b) es pregunten: "Un interrogant a desvetllar és fins a quin punt aquesta representació pateix el procés de ontologización i es transforma en la identitat del psicòleg, identitat a la qual cal" advenir "per tal de" ser "".

El que s'ha dit anteriorment sembla demostrar que aquest "advenir per tal de ser" darrere de la identitat del psicòleg, en el cas dels Concurrents, no només seria el camí a seguir sinó que impossibilitaria l'acostament a altres àrees d'incumbència en general i en particular dins de la concurrència.




La Psicoteràpia Integrativa pretén, des de diferents enfocaments, fer un abordatge multidimensional i per tant, més abarcativo 

del motiu de consulta i amb això aconseguir la solució del problema en el client. En el present document es descriuen 

els elements que fan de la psicoteràpia integrativa multidimensional un enfocament psicoterapèutic d'avantguarda i de major 

benefi ci per al terapeuta i per al client sobre els trastorns d'ansietat. S'exposa la manera com la psicoteràpia integrativa 

sobre diferents enfocaments psicoterapèutics i com fomenta la cooperació i interrelació entre aquests amb l'objectiu de 

retroalimentar de les seves tècniques i postulats teòrics. A Mèxic, no hi ha un cúmul signifi catiu de recerca relacionada, 

raó per la qual s'analitzen i identifi quen -dins del marc integratiu multidimensional-, tres corrents psicoterapèutiques (psicoanàlisi, 

conductisme i cognoscitivisme) aplicades als trastorns d'ansietat i la seva integració en benefi ci del client. 

Descriptors: teràpia integrativa, ansietat, integració, multidimensional, psicoteràpia. 



                                                                                                                             Consejero Matrimonial