Ansietat‎ > ‎

Psicólogo Ripollet Psicólogos

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26
BARCELONA

 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa_psicologo@yahoo.es
Xavier Conesa Lapena
fotopsicologescacspetit
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

Tratamientos Psicologicos, Sexologicos y de Pareja

Atención Psicológica en Consulta:                                            
Xavier ConesaCarme Serrat

Xavier Conesa Lapena (Col. nº 4.977) 
Carme Serrat Bretcha (Col. nº 3.866)
Tel: 93 570 71 54 
C/Gaietà Vinzia, 11-13 MOLLET
C/Santa Anna, 28 BARCELONA 
conesa_psicologo@yahoo.es

 

Reserva telefónica de visitas y entrevistas: Tel.93 570 71 54 (24 horas)

Xavier Conesa Lapena

·         Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo

·         Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980

·         Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares

·         Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)

·         Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987

·         Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988

·         Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989

·         Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990

·         Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994

·         Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995

·         Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999

·         Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997

·         Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998

·         Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC

 

Carme Serrat Bretcha

·         Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

·         Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

·         Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

·         Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

·         Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

·         Terapeuta Sexual i Familiar

·         Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

·         Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària


 

 -Psicología clínica en adultos y adolescentes:

Psicologia Adults

  • trastornos de ansiedad
  • estrés,
  • depresión,
  • baja autoestima,
  • crisis vitales,
  • fobias,
  • miedos,
  • problemas de personalidad,
  • bajo control de impulsos,
  • terapia familiar,
  • adicciones,
  • informes psicológicos,
  • técnicas de relajación,
  • anorexia y bulimia,
  • dificultades en las relaciones sociales,
  • dolores sin origen médico.
  • trantornos del sueño,
  • terapia de grupo,
  • liberación emocional
  • ataques de pánico
  • trastornos obsesivo compulsivo. 

 

-Tratamientos Sexológicos:

 

  • Disfunciones sexuales masculinas y femeninas
  • Disfunción Eréctil (Impotencia ).
  • Eyaculación Precoz 
    Incompetencia eyaculatoria.
  • Deseo Sexual inhibido en los hombres 
  • Disfunción orgásmica ( Anorgásmia ) 
  • Vaginismo ( Dificultad a la penetración ) 
    Dispareunia ( Dolor en el acto sexual en las mujeres ) 
  • Tratamiento integral en los problemas de parejas .
  • falta de deseo sexual 
  • inhibición sexual

 imagen

-Psicología infantil:

 

  • problemas escolares y de comportamiento,
  • miedos,
  • enuresis,
  • problemas familiares.
  • transtornos alimenticios en niños,
  • dislexia,
  • logopedia,
  • hiperactividad,
  • dificultades para dormir,
  • miedos nocturnos,
  • fobias escolares,
  • trantornos de conducta,
  • deficit de atención,
  • asesoramiento a padres,
  • dificultades en la lecto-escritura

http://www.sexologo.galeon.com

-OTRAS TERAPIAS COMPLEMENTARIAS:

 

-Hipnosis para resolver conflictos profundos www.hipnosisbarcelona.galeon.com 

 

-Tratamientos con Flores de Bach  www.fbach.galeon.com

 

http://www.sexologosbarcelona.galeon.com/

-Luminoterapia para transtornos depresivos www.luminoterapia.galeon.com

 

-Tratamiento específico del colon irritable www.elcolonirritable.galeon.com

-Tratamientos de los problemas sexuales y de la pareja: www.sexologo.galeon.com


En un article anterior (Santos, 2008), es van presentar les experiències de vida i l'impacte de l'abús sexual en un home adult porto-riqueny. Aquest treball té el propòsit de presentar les estratègies terapèutiques utilitzades en el procés de psicoteràpia individual amb aquest supervivent d'abús sexual en la infantesa.L'èmfasi de l'article és la intervenció utilitzada en aquest cas particular. El text oferirà una alternativa per a aquells professionals que s'enfrontin a la seva consulta amb un cas d'abús sexual en un home adult. De la mateixa manera, aquest article pot ser una manera de promoure la discussió referent a les alternatives de tractament existents al present amb què es compta en els diferents països llatinoamericans. S'ofereix una invitació a totes i tots aquells que hagin treballat en un procés de psicoteràpia amb un supervivent d'abús sexual a compartir les seves experiències.

Paraules clau: Psicoteràpia, Abús sexual, Puerto Rico
 
 

Introducció

És de coneixement públic que en la psicologia clínica existeixen diverses perspectives teòriques des de les quals es pot realitzar una intervenció psicoterapèutica. La teoria psicodinàmica, la teoria cognoscitiva, la teoria conductual, la teoria sistèmica, i moltes altres, són perspectives desenvolupades a través de la història, oferint una mirada particular a la complexitat de l'ésser humà.Prenent com a base les diverses perspectives teòriques propostes, s'han desenvolupat intervencions psicoterapèutiques que integren estratègies específiques per treballar amb els supervivents a l'abús sexual.

Una de les estratègies més utilitzades en la psicoteràpia individual amb persones supervivents a l'abús sexual en la infantesa és el treball amb el nen interior (Norris, 1986). En el treball amb el nen interior s'intenta fer una separació entre el nen i l'adult, amb el propòsit d'ajudar a la persona a identificar recursos, fortaleses, destreses de dues parts separades de si mateix. La tècnica requereix a més que, un cop finalitzat l'exercici de contactar amb el nen interior, es faci una integració d'ambdues parts (adult i nen / a) en un tot, en un ésser integrat.

Una altra alternativa amb la que podem comptar en psicoteràpia és l'escriptura.Aquesta estratègia pot resultar molt útil per a l'expressió d'emocions que poguessin estar lligades i són difícils d'expressar. Una forma molt segura en què la persona supervivent pot confrontar a la persona que va cometre l'abús, oa aquells familiars que no ho van protegir, és a través de l'escriptura d'una carta, no importa si aquesta s'envia o no (Joy, 1987) Escriure una carta pot ser una forma poc amenaçadora i molt poderosa on la persona pot expressar i ventilar els seus sentiments associats a l'abús. La utilització de fotos pot ser un bon recurs per ajudar la persona a entendre millor les seves relacions i interaccions amb els membres de la seva família en el passat i en el present, permetent-li estar més conscient i en contacte amb els sentiments que estan lligats a aquestes relacions i interaccions.L'estratègia pot facilitar que la persona recordi memòries de l'abús rebut.

També es poden utilitzar les tècniques de relaxació en el treball amb persones supervivents a l'abús sexual en la infantesa. Rencken (1989) suggereix que la relaxació és molt útil per reduir l'ansietat que sorgeix quan les persones estan explorant i discutint els detalls del seu abús. Així mateix, la relaxació pot ser combinada amb l'ús de la visualització dirigida de manera que la persona pugui recuperar memòries que li són amenaçadores.

Els beneficis de la transparència del psicoterapeuta han estat reconeguts en la literatura (Ehrenberg, 1995; Anem, 1993). L'ús apropiat d'aquesta destresa té el potencial d'augmentar la confiança de la persona creant un ambient de treball còmode. L'obertura del psicòleg o la psicòloga pot servir com una forma de "normalitzar" i validar els sentiments i experiències de la persona. Les revelacions del psicoterapeuta poden ser molt informatives, i les seves accions poden modelar formes apropiades de bregar amb sentiments i experiències difícils, per tant, la transparència del psicoterapeuta pot ser una eina útil amb els / les supervivents d'abús.

Quan es parla d'obertura o de la transparència, es fa referència a aquelles accions intencionals que realitza el psicoterapeuta en la que pren la decisió de compartir informació personal amb la persona supervivent. També pot utilitzar informació que ha estat revelada per la persona durant la psicoteràpia d'una manera més espontània. Aquesta estratègia té l'objectiu de facilitar el creixement de la persona.Entre els avantatges que se li han assenyalat a la transparència s'esmenta que en revelar els sentiments que sent el psicoterapeuta sobre l'abús que va patir la persona, com la tristesa o el coratge, pot afirmar-se a la persona supervivent seus sentiments i la motiva a expressar reaccions emocionals importants. En segon lloc, es suggereix que l'honestedat del psicoterapeuta valida el sentit de valor de la persona supervivent, ja que aquesta reflecteix la seva comoditat i confiança en ell o en ella (Knight, 1997).

La transparència o obertura del psicoterapeuta no vol dir que es comparteixi qualsevol tipus d'informació, sinó que, es comparteix la informació que podria ajudar en el procés de psicoteràpia del o la supervivent. Per exemple, el psicoterapeuta pot compartir en psicoteràpia seves reaccions afectives o sentiments immediats sobre les experiències del o la supervivent. L'expressió del psicoterapeuta ajuda que la persona discuteixi les seves reaccions a l'abús i la motiva a realitzar un treball que necessita fer, però que és difícil fer. El psicoterapeuta també pot expressar el seu sentir sobre el o la supervivent, com admiració per ell o ella. Ells i elles es beneficien en saber que el seu psicoterapeuta s'observa qualitats positives (Wells, 1994). Una altra informació que el psicoterapeuta pot compartir són experiències de vida seves, ajudant així a que el supervivent aconsegueixi una perspectiva més encertada de les seves pròpies experiències i dificultats. Serveix també per normalitzar els sentiments i dificultats del supervivent i proveir una guia sobre possibles estratègies d'afrontament. Quan el psicoterapeuta comparteix experiències de la seva pròpia vida fora de l'aspecte professional, la persona que està en psicoteràpia pot veure qui és el seu psicoterapeuta. Això pot ser molt útil per a les persones supervivents, l'experiència d'intimitat aquesta limitada i necessiten una oportunitat de involucrar-se en relacions properes i mútuament satisfactòries amb altres persones.

A la psicoteràpia, els supervivents són ajudats a entendre què els va passar ia treballar amb els sentiments sobre l'abús. En el mateix nivell d'importància, la psicoteràpia pot ajudar a augmentar l'autoestima, el sentit de valor, i reduir el sentit de responsabilitat per la seva victimització. També, la psicoteràpia, particularment la relació que es desenvolupa entre la persona i el seu psicoterapeuta, ajuda als supervivents a desenvolupar confiança en altres persones i comoditat en les seves relacions d'intimitat (Salter, 1995). A continuació es descriuen les estratègies utilitzades en psicoteràpia amb un home adult supervivent a l'abús sexual en la infantesa.


La intervenció psicoterapèutica

Estructura de la intervenció psicoterapèutica

Les reunions van ser gravades en àudio per després ser resumides. Cada reunió començava amb la lectura del resum de la sessió anterior i es finalitzava amb un suggeriment perquè el participant treballés durant la setmana. La lectura dels resums a l'inici de cada reunió és una de les intervencions més importants dins d'aquest model de treball. La lectura del resum de la sessió anterior li ofereix l'oportunitat al participant de donar-li una ullada i treballar amb els fenòmens o les situacions que l'afecten en pels menys tres ocasions. Un moment és quan la persona viu l'experiència (en el lloc i la data específica), un altre és quan la persona ho relata i el comparteix en la psicoteràpia. Finalment, té una altra oportunitat de examinar en escoltar a través de la lectura del resum. Escoltar implica viure novament però amb menys intensitat, amb objectivitat i amb més sentit. Això ajuda en el procés d'alliberament de la persona que participa en la psicoteràpia.

Durant la intervenció es va recopilar informació sobre l'historial familiar de Josep.Aquesta intervenció és molt important per poder establir un continu entre la història passada i la història present (Àvila, Creu, Fernández, González, Román i Schmidt, 1995). Conèixer la història de la família és de vital importància en el treball psicoterapèutic, ja que la mateixa ens ofereix una idea de com aquesta família s'insereix en l'estructura familiar predominant del moment històric que es viu. Cal recórrer a les arrels socials i històriques per poder entendre plenament les accions humanes (Román, González, Fernández, Creu i Àvila, 2003). Un dels avantatges que té l'estratègia de recopilar la història familiar d'una persona, és que permet al psicoterapeuta generar hipòtesis temptatives per avaluar en el transcurs de la psicoteràpia, també permet seguir els assumptes familiars que es repeteixen a través del temps i l'espai per ser treballats. Finalment, aquesta estratègia li permet, tant al psicoterapeuta com a la persona, tenir una visió més àmplia del present i del seu passat.

Una de les tècniques que pot facilitar la construcció de la història familiar és l'escriptura (Faria i Belohlavek, 1984). Durant les primeres sessions se li va suggerir al participant que escrivís la seva història personal fins als 16 anys d'edat, en aquest moment José acabar els actes d'abús en fer-li enfront del seu pare. Es va ressaltar la importància d'escriure els somnis i les imatges que estava tenint per poder treballar-les. La tècnica de l'escriptura és una forma segura que té la persona supervivent per confrontar a la persona que va cometre l'abús (Joy, 1987). José va tenir l'oportunitat d'expressar les seves emocions i comunicar-se amb el seu pare a través d'una carta. La carta que Josep li havia de dirigir al seu pare constava de diverses parts. Primerament, José havia d'escriure un paràgraf que inclogués totes aquelles qualitats que José admirava del seu pare. Una segona part de la carta havia d'incloure aquelles coses que va fer el seu pare per les que ell li guardava ressentiment, odi i aversió. Finalment, José escrivia un paràgraf on reconeixia que el seu pare havia fet el millor que va poder d'acord als valors, al coneixement que tenia ia la seva història personal. En termes d'aquesta estratègia, el propòsit principal que es persegueix és que la persona pugui expressar i ventilar els seus sentiments associats a l'abús. Malgrat els records i les memòries que van sorgir com a conseqüència de l'escriptura d'aquesta carta, José va poder realitzar l'exercici donant un primer pas al procés d'alliberament.



Treball amb el nen interior

El treball amb el nen interior va començar a realitzar-se en la sessió # 4. Les experiències que havia tingut José van ocórrer quan aquest era un nen, nen que es trobava dins d'ell i ara Josep el podia atendre sent un adult. Les necessitats de Josep, el nen, no van ser importants en aquell moment. José començaria a fer un treball per escoltar, creure i cuidar aquest nen. El psicoterapeuta li va suggerir a Josep que l'adult li digués al seu nen que aquestes experiències ja havien passat i que no anaven a tornar a passar, el propòsit era assegurar al nen que hi havia una persona que l'estava cuidant.

A la sessió # 5, José va manifestar la seva incomoditat davant la mirada d'altres persones, ell pensava que la gent podia veure les sensacions que estava tenint en els seus parts íntimes. José vincular l'ansietat que sentia amb l'experiència de l'abús sexual que va viure de menut. El psicoterapeuta li va explicar que les sensacions i l'ansietat que José estava vivint eren una expressió del nen petit. Eren una petició d'aquest per que ho atengués, li va suggerir a Josep que li digués al seu nen interior que aquestes experiències sí que havien passat i que no tornarien a passar perquè ara Josep era un adult i el podia protegir.

A la sessió # 10, José es va qüestionar la veracitat de les memòries que estava recuperant, hi havia una part seva que el creia però una altra no. El psicoterapeuta li va suggerir que cada vegada que pensés que aquestes experiències no havien estat reals, es digués a si mateix que semblava irreal perquè viure aquesta experiència havia estat tan difícil que el millor que va poder fer va ser pensar que era irreal. El psicoterapeuta li va suggerir que cada vegada que tingués una memòria de la infantesa i li sorgís el dubte, es digués a si mateix que aquestes van ser experiències que ell havia viscut de menut. El seu nen interior li estava fent un regal al portar-li a la consciència aquestes memòries perquè les acceptés.

A la sessió # 11 es va fer un treball similar amb les sensacions en el cos, se li va suggerir que quan sortissin aquestes memòries, li donés les gràcies al nen interior perquè ell era qui guardava aquestes memòries i feia que sortissin perquè José pogués recordar-les.

A la sessió # 21, José va manifestar por a realitzar proves de sang que li eren requerides per ingressar a la universitat, estava associant aquest esdeveniment amb l'experiència en què el seu pare li amarrava el braç amb una corretja i el amenaçava amb "puyarlo" si parlava sobre l'abús. El psicoterapeuta comentar que quan a un li treuen la sang el amarren i no se li podia demanar a Josep que no fes l'associació. El que havia de preguntar era com ell havia de reaccionar davant d'aquest succés, aquesta era una altra oportunitat per fer una connexió amb el nen interior, l'adult podia explicar-li al nen el que estava passant, podia donar-li les gràcies al nen per portar-li la memòria, per que se sentís reconegut, atès i acceptat.El psicoterapeuta li va suggerir a Josep que agafés un paper en blanc per facilitar la conversa entre l'adult i el nen. L'adult li escriuria al nen utilitzant la seva mà dominant i aquest li respondria amb l'altra mà.

A la sessió # 27 es va continuar el treball amb el nen interior pel que fa a unes noves memòries que Josep havia recuperat. Se li va suggerir a Josep que contactés al seu nen i que li garantís que això no passaria novament, ja que, ara ell era un adult i anava a protegir-lo, era necessari que José comencés a oferir al seu nen interior la cura que mai se li havia ofert en el passat. Norris (1986) ha suggerit que, un cop la persona s'ha contactat emocionalment amb el seu nen interior, aquesta pot oferir la cura i la protecció que el pare i la mare no li van donar. Això és el que en la literatura nord-americana s'identifica com "re-parenting." Un exemple que il · lustra el treball realitzat es pot observar en un succés en què José imaginar al seu nen portant de la mà de Josep, l'adult, cap al lloc on van ocórrer els abusos, com a forma d'agraïment Josep el adult va abraçar a Josep el nen. En la psicoteràpia es va ressaltar el fet que el nen es trobava bé content davant aquesta experiència perquè finalment havia estat escoltat i li estaven creient. La següent cita il · lustra una intervenció sobre aquest aspecte:

(Psicoterapeuta) "Anteriorment no li feies cas al nen, però com ara li creus, ell té confiança i et va portar al lloc on passava l'abús ... Aquest nen està bé content perquè per fi li estan creient, perquè a través de tu pot explicar-ho a altra gent i no l'han matat ni puyado. "

A la sessió # 29, es va estar parlant de les pors que sentia Josep a la mort ia prendre mostres de sang. El psicoterapeuta va explicar que aquesta por que estava vivint José l'adult eren emocions del nen, que encara no havia rebut una explicació d'un adult sobre què era el que estava passant i per què era que tenia aquestes sensacions; cap adult s'havia assegut amb aquest nen per explicar-li el que passava. Aquest nen es va donar l'explicació que un nen d'aquesta edat pot crear. Quan ara Josep s'enfronta a aquesta possibilitat de treure la sang li recorda l'experiència del nen, així que ell, com a adult, viu les mateixes sensacions que va viure el nen. El treball que es va realitzar va ser que Josep com adult pogués explicar-li al nen què va ser el que va passar en aquell llavors, l'objectiu era que el nen sentís que hi havia un adult que el podia atendre, que ho volia entendre i que li podia explicar. També se li va suggerir que pogués veure les semblances i les diferències entre les experiències del passat i les del present. Calia que pogués veure la diferència entre anar voluntàriament a fer-se una prova de sang perquè volia ingressar a la universitat, i anar obligat com ho feia abans. El psicoterapeuta li va oferir l'alternativa d'acompanyar-lo al laboratori per prendre les mostres de sang, la raó d'això era que, com Josep no va tenir un adult que l'acompanyés i compartís aquesta experiència, podia tenir-lo ara.

A la sessió # 41, es va continuar treballant amb la por a la mort. El psicoterapeuta va indicar que el nen interior de José havia viscut aquesta por que el seu pare li tragués la vida. Aquest nen havia viscut l'experiència que el seu pare el amenaçava amb llevar-li la vida, causant-li una por enorme. José esmentar que en el present sent en les venes del coll la pressió que el seu pare li feia quan ho amenaçava amb matar-lo. El psicoterapeuta va indicar que el seu nen interior va viure aquesta realitat corporal molt intensament. Ara Josep el viu en el record i en la imaginació.José nen no tenia cap dubte que el pare tenia el poder d'treure-li la vida, el nen haver de viure aquesta por que ara José adult vivia com pànic. El treball consistiria a continuar escoltant el nen interior perquè estava revivint una experiència passada.

En resum, la intervenció amb el nen interior tenia el propòsit que José pogués contactar i arribar fins a aquest nen que no havia estat atès, escoltat ni protegit.Com a part del treball amb el nen interior, a Josep se li va demanar que comencés a escoltar el nen, ja que aquest mai havia estat escoltat anteriorment. Es van utilitzar diverses estratègies per facilitar el contacte amb el nen interior com ho va ser l'escriptura de cartes i un exercici on s'abraçava, es donava mostres d'afecte a si mateix, també l'adult, a través del "re-parenting" li va oferir el nen la cura i la protecció que el pare i la mare mai li van oferir. Com a part del treball, José estava criant i atenent novament les necessitats del seu nen. El psicoterapeuta també, mitjançant les seves intervencions, va oferir un exemple a José d'un pare respectuós que ho donava suport en tot moment. La següent cita resumeix part de la feina amb el nen interior:
 
(Psicoterapeuta) "L'efecte dels suggeriments no és immediat. A mesura que vagis realitzant els suggeriments aniràs sentint l'efecte acumulatiu, a poc a poc fins a arribar al nen que no va ser atès, el nen petit que ningú va protegir. Les sensacions que tens i l'ansietat són una expressió d'aquest nen petit, una petició que el atenguin ... Digues al teu nen interior que aquestes experiències sí van ocórrer i que no tornaran a passar perquè ara tu ets un adult i el pots protegir. "

Comments